Molt bon dia, entrem en Temps de Tertúlia, Girona FM,
com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 2 de juliol,
un 2 de juliol calorós, com els darrers dies,
una mica espantats per aquests incendis que a l'altra punta del país,
la zona de Ponent, estan cremant,
i amb ganes de parlar de la ciutat, del país i del que ells vulguin,
amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del carrer Balmes.
Senyor Carles Martín, empresari de Sisgrup, molt bon dia, què tal?
Molt bon dia, prou bé.
Com l'aguanta vostè la calor?
Malament, en general malament,
però la veritat és que les zones on em moc normalment estan acondicionades
i per tant vas passant el dia,
però la calor en general no...
Sóc més de fred.
Ahir en Quim Nadal deia que anava de zona on t'hi havia acondicionat,
a zona on t'hi havia acondicionat, si podia,
però és complicat.
Jesús Badenas, periodista, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Vostè la calor la porta bé?
Bueno, sí, a casa que és fàcil d'acondicionar-se i amb molta aigua.
Amb molta aigua.
Això diuen que convé, que s'ha de beure molta aigua, és així?
Doctor Josep Maria Cervent, metge investigador i ciutadà, com li agrada que el presentin?
Com estàs?
Molt bé, molt bé.
Sí, efectivament, és molt important beure, però tampoc passar-se,
perquè llavors baixen les salts i et mereixes també, vull dir que...
Però refrigeració, cuidar-se del sol, vull dir que és tot...
Els periodistes que necessitem, diguem-ne, poques indicacions i molt clares,
és això, ens pensàvem que molta aigua era necessària, ara vostè diu molta aigua tampoc...
L'aigua necessària.
L'aigua necessària, ni més...
Ni més ni menys.
Veus, és una d'aquelles coses que no sabia que baixava.
No, bé, és que veus anuncis, no?, que estan amb l'ampolla d'aigua sota el braç, no?,
i tal, amb cossos macos i tal, no, no, perquè al final, quan tu veus molta aigua,
l'aigua està baixa en soluts, en sodi, en potassi,
i, evidentment, la concentració plasmàtica baixa també,
i això provoca la hiponatrèmia, que és la baixada de salts, de sodi,
provoca mareixos també, no saps si és la calor, si és l'aigua,
i tampenxorrines, que deien al meu poble.
S'ha de combinar amb cervesa.
Anar fent una mica de cada, i llavors...
Diria que la cervesa és isotònicament millor que l'aigua, isotònicament.
No em dius res, eh, isotònicament.
Però ja he après dues coses avui, que dec bé petit alguna vegada una d'aquestes paraules
que soc incapaç de repetir, que alguna vegada, i això de la cervesa m'ho apunto,
però em temo que encara que ho vulgui defensar davant el meu endocrí,
no, no, no, no me n'acabarà, no me n'acabaré de sortir.
Escolteu, he vist, si m'ho permeteu, Carles Jesús,
que m'adreci primer a en Josep Maria, al doctor Cervent,
perquè avui a la portada, per exemple, a La Vanguardia,
parla que la calor ha provocat 400 morts al diari de Girona,
parla de 9 i el doctor, com li he comentat,
diu, no, 10.
La gent és mort per la calor, què vol dir exactament això?
Doncs sí, és un dels efectes més importants del canvi climàtic.
No en fem cas, creiem que és l'hivern quan ens afecta la gent gran
que ha d'ingressar als hospitals, no,
porten infeccions respiratòries i acaben perdent la vida,
però l'estiu és horrorós.
Vull dir, hi ha l'estudi que és diari, no,
de l'Institut Carles III, que és el MOMO,
que és una estadística diària de mortalitat a tot el país, a Espanya,
i que a Catalunya s'observa com hi ha hagut un augment dels morts
en aquest període de juny, no, que ha sigut el més calorós,
i s'atribueixen directament a la calor 43 morts a Catalunya,
però han provocat 750 ingressos a urgències en excés.
750.
En el mateix període l'any passat eren 200.
I això és degut a la calor, però directament a la calor no.
és que la gent que té malalties cròniques, doncs la calor...
Imagina't, el cos està a 36 graus i mig, no?
A fora hem estat a 38, 39, 40.
Doncs hi ha una dificultat en dissipar la calor de l'organisme, no?
Perquè no n'hi ha prou en suar.
Hi ha tal diferència de temperatura que els òrgans treballen més forçats.
El cor va amb més freqüència, no?
Els ronyons funcionen pitjor.
I un dels òrgans que més s'afecta, que actualment s'està veient,
és el pulmó.
El pulmó.
El pulmó.
Sense apreciar-ho nosaltres, ens fatiguem més,
la transferència d'higis a la sang és menor, no?
Clar, si tot això ho fas una insolació,
com pot ser quan estàs treballant a pleno sol,
doncs tens el que vam veure l'altre dia,
que una treballadora de la neteja tal i qual,
i diu, no, s'atribueix a la calor.
S'atribueix a la calor.
Segur que va fer un cop de calor.
Això és l'expressió màxima de la insolació.
Cops de calor.
Se'n veuen, aquí a Girona, crec que en aquest període n'hi ha hagut dos,
però no és freqüent.
El cop de calor és com si diéssim els òrgans,
se'ns couen.
I un dels òrgans que es cou més ràpidament és el cervell.
No regula la temperatura i el pacient pot arribar morint.
I això és així, però és una cosa que no es coneix tant.
I després la irritabilitat.
Tu veus a la gent pel carrer i està irritable,
que no... sí, sí.
Això és efecte de la calor.
Suïcidis, no sé què.
Sí.
És així.
Aquest dia, en una presentació d'un llibre de novel·la negra,
algú va preguntar si es matava més a l'estiu o a l'hivern.
I jo vaig...
La meva teoria, que no està sustentada absolutament amb res,
ni tan sols amb l'experiència,
és que hi ha obert un tipus de mortalitat atribuïble,
precisament als trencaments de parella,
a la violència de gènere,
molt associada a la calor,
però que es mata molt més...
Amb el cap es mata més a l'hivern que a l'estiu.
Jo crec que als països nòrdics potser sí,
però jo aquí,
aquí els grans problemes que has comentat
són després de les vacances, eh?
Aquestes vacances...
Perquè veieu, hi ha un episodi
que és d'aquest cap de setmana.
Aquest cap de setmana han augmentat exponencialment
els casos de violència de gènere.
O sigui, ha sigut molt poc.
Si ho mireu,
és que jo li sorprenia,
perquè jo ja em feia aquesta reflexió,
és casualitat que hagi sortit el tema,
però aquesta reflexió me l'ha estat fent aquests dies
de fins a quin punt
la irritabilitat ha fet
que episodis que són
ja de gent amb problemes
s'hagin accentuat fins al punt d'arribar a matar.
Que és una bestia de ser.
No, no, que no és l'excusa.
Però sí que és veritat que des de fa molts anys queda detectat
que després de vacances, estiu,
però també de Nadal,
és com hi ha més trencaments familiars, eh?
Vull dir que això sí que és estadística.
Surten espurnes familiars, problemes, discussions.
En Carles, avui tenim la sort de la Unió i tres tertulians
que no es coneixien entre ells i que és la primera vegada.
en Carles és una persona que, diguem-ne,
que sempre em sorprèn.
Ara tinc poc.
I ara em vull dir que...
Amb dades estadístiques o amb això.
I he vist que feies que ara molt interessant
que ho parlàvem tant de la calor com ara del...
Perquè hi ha moltes coses que ens afecten de la calor
i l'any que ve n'hi haurà més.
Sense tampoc saber-ho molt clar, no?
Però l'any que ve n'hi haurà més
i l'altre més.
I per tant, tot això que és tan greu que ens afecta la calor,
l'any que ve serà pitjor.
I no sé què estem treballant
per gestionar-ho com a societat, com a país.
Una opció és marxar.
Perquè aquí anirà pitjor.
L'altre és intentar arreglar una mica casa teva.
I no ho estem fent.
A nivell polític no s'està treballant això.
No ho estem fent a els carrers de Girona.
M'estan parlant de carreteres de Barcelona.
I no m'estan parlant dels carrers que tenim fets més frescos.
Posem arbres i reguem-los, sisplau.
Mira, aquest dia...
On són els arbres de Girona?
Perdona, crec que vindrà aquesta setmana divendres
en Joan Vila, que fa molts anys que fa articles
al diari de Girona.
És el que havia gestionat la paperera LC
que està en aquests moments.
Jo diria Besolú, i no sé si és ben bé terme de Besolú,
però és igual, en tot cas està allà.
I aquest dia feia un enfilall d'aquests de Twitter
que a vegades fa, que deia exactament això,
que es posava una miqueta, parlava de les places dures
i dels arquitectes, diu que segurament les places dures
són més barates i més fàcils de mantenir,
però que es necessiten arbres.
I explicau el per què es necessitaven arbres a les ciutats,
que no era només per fer ombra,
que hi havia, diguem-ne, una explicació científica
a la necessitat que hi hagi arbres també.
És que fan ombra, et baixen la temperatura,
et netegen l'aire,
que només produeixen oxígenes,
tota la neteja de pol·lució que hi ha,
i s'han de treballar aquests arbres,
i s'han de posar, i estan, bueno,
els arbres de Girona estan descuidats.
De fet, tota la jardineria de Girona està descuidada.
Menut, de fet, això, el que s'ha comentat,
i curiosament s'ha comentat,
quan els que estan ara al govern
estaven a l'oposició, es parlava de les illes de calor,
de les places dures que s'havien d'eliminar,
de moment no se'ns sent a parlar ja de les illes de calor,
han com desaparegut de les ciutats,
dius, sense haver fet cap intervenció no desapareixen,
el que ha desaparegut és del llenguatge, i ja està.
I, evidentment, una plaçadura no només és que és més fàcil
també de gestionar, sinó que és molt més fàcil de fer,
molt ràpida, molt assequible per un polític
que vol inaugurar ràpid.
Això de ràpida, obre ràpida i ciutat de Girona són termes...
No, no, però jo ja no em refereixo a Girona,
sinó en general com a concepte,
qui vol inaugurar un espai...
Sí, sí, però el que vol inaugurar un espai ràpid
i que es vegi que ha intervingut,
plaçadura, perquè els arbres...
De fet, els arbres, un dels problemes que tenen
és que han de créixer.
Sí, home, una de les intervencions que s'ha fet
del Verament, que és a la plaça Joan Brosa,
per entendre'n, sota la travessia, el Cabril,
allà hi havia una zona d'aparcament
i s'hi ha fet una plaça,
i el primer moment em va donar la impressió
que quedaria com molt dura.
La veritat és que els arbres comencen a créixer,
però necessitaran uns temps
per fer la funció que...
És sorprenent, eh?, perquè qualsevol plaça
o qualsevol rotonda et foten una estructura de ferro
que val milers d'euros, no?
I llavors un arbre
que l'han de posar de 30 euros,
el més petit que tenen una olivera de pam
que a sobre ha de resistir tot l'estiu
aquesta olivera de pam
perquè n'han plantat un monar d'arbres, eh?
Qui els rega, aquests arbres?
Això és llençar els calés,
els nostres calés,
en format d'arbre petit que morirà.
No, plantar arbres grans,
plantar menys, rega'ls.
Mira, i em vaig emportar una petita alegria
perquè vaig anar a l'auditori,
després en parlarem,
i vaig veure que s'estaven...
Passava una miqueta d'aigua,
s'estaven plegant els plàtans de l'Avesa,
que és una de les necessitats
que tothom ens alerta,
que fa poc que setmanes va caure
un plàtan de cinc, quants, cinc metres,
i que la gent que hi entén diu
segurament hi ha alguns fons i alguns problemes,
però bàsicament és perquè hi ha un problema
de sequera immensa.
I en Narcís Montger,
que és una de les persones
que més hi entén d'aquestes coses,
va dir que havien obert per plegar,
i ens ho van explicar aquí
d'una manera detallada, no?
Van obrir, però com que està tan sec,
obrir l'aigua durant quatre hores
no va fer ni 100 metres d'això,
per tant, s'hagués necessitat
20 vegades més perquè hagués arribat
al final de l'Avesa, no?
I el tema que també en vàrem estar parlant
ahir, vi en Quim Nadal ahir,
del tema de l'ACA,
que com que la sequia baixa
en menys quantitat,
la captació d'aigua per anar cap a l'Avesa
no ho aconsegueix.
Per tant, el canal que volta l'Avesa
està absolutament sec
i no és un problema de despesa.
Això no és nou, eh?
No, no.
Algú ho va dir senzillament
en una empresa privada
les obres per baixar el punt de captació
trigarien dos dies.
Però això que comentava el Carles
que estem acostumats
a funcionar amb reacció, no?
Apareix el problema
i llavors actuem, no?
Això en medicina
és un fracàs absolut.
És a dir, quan tu ja esperes
i actues en una cama
que està isquèmica, necròtica,
doncs la solució és tallar.
Això és un fracàs.
És a dir, hem de fer
mesures de prevenció.
I jo, amb la vida social i política,
n'estic veient molt poqueta
d'aquesta actitud preventiva, no?
És a dir, bueno,
està brut, neteixem, està...
No, hem d'intentar
per què s'ha embrut aquella illa
de contenidors?
Per què hi ha?
Jo estava mirant, ara venint cap aquí
i dius, ostres, doncs mira,
hi ha cartrons, ostres, mira,
aquí van descarregar
un frigorífic
i simplement van treure els cartrons
i els han deixat aquí
perquè els operaris
no els han pogut posar dins del...
Vull dir, has de fer un anàlisi
de totes aquestes coses
perquè passen i fer la prevenció.
Mira, sobre la jardineria
podem estar contents
perquè ahir es va contractar
un servei de manteniment.
Per una part de la ciutat important,
l'altra va quedar desert, però...
Però em fa pensar a mi de dir
i fins ara què hi havia?
No teníem servei
de manteniment?
I l'altra va quedar desert?
O està desert, per què?
Perquè estem en uns preus
i unes condicions que no toquen?
Devia haver acabat la concessió
i es devia tirar d'alguna manera...
La concessió ja se sap quan s'acaba, eh?
Si no es fa la feina amb temps
te la trobes que ja s'ha acabat.
Hi ha un tema més de fons
que és el que podríem entrar,
que és allò que...
Bé, la renaturalització,
és a dir, la decisió
de deixar créixer
un determinat tipus d'herba lliurement,
és a dir, que no hi hagi
aquells jardins cuidats com hi havia
i això n'hem parlat molt
i jo és un tema
que desconeixia.
Fa uns quants anys
el que va ser regidor
a Martí Terés, diguem-ne,
me va explicar una miqueta
el concepte
i el vaig comprar.
El que passa és que darrerament
hi havia la línia fina que hi ha.
A les voreres no cal deixar...
Exacte.
A les voreres no cal deixar
perquè llavors les herbes,
les males herbes,
aquesta sí que ja m'ho permetrà
el regidor Sergi,
cop que digui,
les males herbes, diguem-ne,
són les que fan malbé
les voreres
i llavors aquella línia
que és molt fina
entre, diguem-ne,
deixar créixer
les herbes de generació espontània
o la descurança
que hi ha hagut tard.
Per exemple,
fa tres o quatre dies
han tallat unes herbes
que havien crescut excessivament
davant de la biblioteca Raola,
per exemple,
que jo crec que és un lloc
on s'estan fent
diferents proves
i que en canvi
hi va haver una temporada
que hi havia unes herbes
grogues, altes,
que d'això jo crec
que s'estan fent
diferents proves,
però vull dir...
En cap al Parc Científic,
tota la zona de passeig lateral,
allà hi havia unes herbes
que allò era...
T'ha vergonya,
però és que a més a més
el deixar créixer aquestes herbes,
aquestes herbes fan unes arrels
grosses i fortes.
I s'acabaven.
Han trencat la vorera.
Aquesta deixadesa,
qui la paga?
perquè si jo
amb la meva activitat
professional
tinc deixadeses,
haig de tenir
una responsabilitat civil.
Si la meva responsabilitat civil
no cobreix,
qui ho cobreixo?
Jo.
Sòs jo que me'n vaig als jutjats.
En canvi,
quan entres en el món polític,
pots fer el que et doni la gana
amb aquest tipus de deixadeses
i no passa res.
Qui és el responsable
que aquella vorera
s'hagi trencat?
Perquè la vaig pagar jo.
Jo vaig pagar aquella vorera.
I tu, i tu, i tu.
L'heu pagat tots vosaltres.
I resulta que algú
per deixadesa
deixa créixer unes herbes allà
i se li caduca el concurs
si és que tinc molta feina
i tinc altres coses
i es trenca la vorera.
És el que dèiem.
L'hem de pagar
altres com nosaltres?
Entre el que es pot entendre
diguem-ne
per exemple
el tema dels escossells
que pot agradar o no agradar
però potser que va entendre
però el que
una cosa és això
i l'altra és
una línia fina.
És una línia fina.
Bé, clar, és que al final
fent una mica
la reflexió sobre això
és
ja no es fa per estalvi
evidentment
és el que dèiem
que hi hagi
una certa naturalització
però en tot cas
el que pots arribar a estalviar
en jardineria
ho has de pagar
amb reparacions
després
de voreres
i
llavors clar
és aquí
exacte
per exemple
l'anterior consistori
crec que va ser l'anterior
o Fados
o en tot cas
no és aquest
va decidir
i ens ha greu
ara no recordar-ho
va decidir
no utilitzar més
aquell
aquell insecticid
clifosat
això
exacte
que matava les herbes
això porta conseqüències
les herbes
per tant s'han de treure
d'una altra manera
perquè no
no els utilitzes
a mi em sembla bé
no utilitzar això
diuen
si realment
és tan prejudicial
ara
aquí tots fem
una certa cara
que no ho sabem
però clar
llavors hi ha unes altres
conseqüències
que evidentment
l'acció que feia
doncs
s'ha de treure
d'una altra manera
per tant
si no es poden
matar
aquestes herbes
s'han de treure
d'alguna manera
quines coses
bé
tenim temperatures
tenim temperatures altes
tenim calor
tenim unes herbes
que diuen
deixem les naturals
ja
però que sapiguem
que no són les herbes
que hi havia abans
per tant no esperis
que tornin aquelles herbes
que hi havia abans
que te les carreguessis
posant asfalt
si vols que torni llou
ho has de posar
replantar
i adequar
perquè pots tenir
un jardí
més o menys
salvàtic
més o menys natural
si primer
saps què hi has fet
saps quina terra
hi has posat
saps com l'has treballat
saps quines plantes
de costat
han posat
perquè hi ha plantes
que de costat
es fomenten
que no hi hagi
altres males herbes
i de fet
les males herbes
creixen en llocs
on no volen créixer
bones herbes
per tant
si tens bones herbes
allà
plantades
regades
i adequades
les males herbes
en surten
moltes menys
és adequar els espais
treballar-los una mica
escolti
després si us sembla
parlarem de la conferència
de l'alcalde
però aprofitant
que tinc en Josep Maria
és un tema
que jo
suposo que en Jesús
l'interessarà
però estic absolutament convençut
que en en Carles
sí que l'interessarà
perquè
alguna vegada
hem parlat
una miqueta
de totes aquestes coses
que
tu m'explicaves
la
aquesta
aquesta
aquesta enquesta
que ara no recordo
exactament
quina era
del que
els ciutadans
diuen que pensen
sobre determinades coses
i que m'agradaria
que ens ho expliquessis
per debatre-ho
després una miqueta
perquè jo he quedat
una miqueta estorat
sí
perquè tu penses
que de gent
deixeu-m'ho dir així
és estranya
sempre hi ha un tant per cent
el que no pensava
és que el tant per cent
fons tan
tan
tan gran
i aquí
totalment d'acord
jo com a científic
tinc els pèls
de punta
perquè cada vegada
ho estic
llegint més
i mireu
és l'enquesta
de percepció social
sobre la ciència
i la tecnologia
és una enquesta
que es fa
bianual
és molt important
no?
molt important
i fixeu-vos-hi
el primer
41%
dels enquestats
creuen
que els governs
estan produint
virus al laboratori
per controlar
la població
però
és el 41%
segueixo
56%
creuen
que
hi ha una solució
ja
per al canvi climàtic
però ens l'estan amagant
perquè
estem aquí
discutint
perquè augmenti
la mortalitat
de la gent gran
una miqueta
utilitzar
el canvi climàtic
per controlar
la població
també
el 33%
creu
que hi ha curació
per al càncer
però aquests
cabrons
de metges
científics
i tal
ho tenen amagat
perquè així
quan ho treguin
ho podran cobrar
de veritat
és així
i el 24%
estem parlant
de 3% molt alts
24%
que el govern
ja sap
que hi ha una relació
entre les vacunacions
i l'autisme
però no ho diu
a la població
24%
i
aquí hi ha
això és veritat
no però
i tant
aquesta
no no
no
no
no me fotis
perquè
me desmuntes
totalment
bueno
i on s'informa
la gent
quines són
les fonts
d'informació
doncs el 47%
la televisió
però
aquí teniu
youtube
i tiktok
el 38%
és a dir
que
és així
no apareixen
els diaris
impressos
no apareixen
o en un percentatge
molt baix
ni els digitals
ni la ràdio
és
molt preocupant
cuidado
i aquestes
aquestes opinions
així tan
bèsties
les té
sobretot
els joves
i amb capacitat
socioeconòmica
mitjana baixa
és a dir
que
aquest
aquí
possiblement
s'explica
la deriva
cap a
posicions
extremistes
etc
això ens explica
altres tipus
d'enquestes
polítiques
en relació
a determinades
capes de
populació
si voleu
jo us enviaré
l'enllaç
aquest
perquè ho pugueu
estudiar
però
m'he quedat
ben sorprès
jo sempre que parlem
doncs apareix
extrema dreta
dius
hòstia
hem de passar
exàmens
per moltes coses
i per votar
no hauríem de passar
un examen
un mínim
no
això com que no és
la primera vegada
que ho diu
no
és que és això
hi ha algunes coses
algunes de les que he dit
crec que
tenen peu
que hi hagi discussió
perquè tenen
una base
de
eps
potser sí
i s'ha de mirar
i no s'ha mirat prou bé
i no s'ha explicat prou bé
i com que no s'ha mirat
ni s'ha explicat
és normal que hi hagi gent
que tingui dubtes
però n'hi ha d'altres
que són
tan extremadament bèsties
com que tenim resposta
al canvi climàtic
home sí
plantant arbres a Girona
la veritat és que ajudarem bastant
però
crec que no és el canvi
que s'estan referint
aquest percentatge de gent
no?
doncs hi ha gent
si surt algú
a nivell polític
i diu
jo trauré de la butxaca
aquests malparits
que tenen
un artefacte
per eliminar
el canvi climàtic
doncs hi haurà
un percentatge
de població
molt bèstia
que se'l creurà
doncs no els deixaria votar
jo
però
no per aquest tema
sinó passant un examen
et pot passar moltes coses
que no puguis votar
no i no estàs
perquè ho atribuïm tot
com
mira
arribes a 18 anys
ja pots votar
home no
no fotem
els 18 anys
no et donen dret
de fer coses
et donen
o sigui
tu pots ser capaç
jo dones per 3 tertúlies
no per una
jo dones per 3
però no és lògic
hi ha gent amb 12
que pot
si algú t'agafa el peu
de la lletra
et farà acusacions
molt bèsties
perquè
sí
però seran
de democràcia
un home
un vot
i totes aquestes coses
a les que jo també crec
sí sí ja ho sé
ja ho sé
però
perquè entenc que tu vas
una miqueta més enllà
i el que fas
diguem-ne és una
home i m'agrada punxar
una miqueta
no no no
i els que escolten també
es punxin una miqueta
ells mateixos
que vegi el que dius
diria
home aquest tio que està dient
que segons qui
no tindria dret a vot
això
la paraula feixisme
sortiria immediatament després
i si fos xarxes socials
es muntaria un debat
que no vulguis
però tu jo crec que vas
més a l'arrel
el tema de dir
que aquestes enquestes
es poden entendre
en funció de coses
que ens estan passant
en aquests moments
estem fent
una societat
que a través d'aquestes xarxes
i ens interessa
com a societat
i això sí que és un interès
que és claríssim
interessa a la societat
gent que no molesti gaire
que no treballi gaire
i que estic molt content
de tenir el Netflix
gratis
ja li subvencionarem
jo entenc
el seu plantejament
però
jo el que
faig
és una visió
en molt llarg termini
o molt enrere
diguéssim
i això
és
l'evolució natural
de la il·lustració
fins ara
vull dir
la il·lustració
no va trencar
res
sinó que ha sigut
una evolució
i llavors
aquesta gent
que abans creia
amb els
amb les fades
amb els nomos
amb els déus
ara crego
doncs que
com que la ciència
té unes dades
i tot això
fan el mateix
a l'inrevés
jo et dono
les meves dades
que et demostro
científicament
que no és científicament
però
demostro científicament
que el que tu estàs dient
no és veritat
i per exemple
trobes la contradicció
de gent
que et diu
que no hi creu
en les farmacèutiques
però que
els dolents
són els governs
perquè estan amagant
les solucions
que tenen les farmacèutiques
o sigui
jo no em vacunaré mai
jo no em vacunaré mai
perquè
bueno vull dir
la persona que diu això
diu jo no em vacunaré mai
perquè
les farmacèutiques
s'estan forrant
però clar
la solució
al càncer
ja hi és
i les farmacèutiques
l'amaguen
doncs a veure
com quedem
les farmacèutiques
t'estan manipulant
en coses inocues
que t'estan infectant
però a la vegada
tenen la solució
per una cosa
que és molt greu
saps
i aquestes contradiccions
abans es produïen
a través de la religió
a través de creences
més ancestrals
per dir-ho així
llavors clar
això
no és un gran canvi
i el debat aquest
de qui havia de votar
també es produïa abans
el temps
o sigui
hi havia
i això
és molt conegut
vull dir
una de les grans
anti-vot
o sigui
anti-sufragi femení
era una dona
perquè deia
que no estaven preparades
les dones
per votar
i és una mica això
jo el plantejament
que el que em faig
és que per exemple
la segona font
per dir-ho així
de l'enquesta
és YouTube
YouTube
no té ni 20 anys
o acaba de fer 20 anys
em sembla
diria que menys
però bueno
clar
realment
o sigui
hi ha coses
que fem la causa
però quan de vegades
és una correlació
si YouTube
té menys de 20 anys
és normal
que qui estigui
més desinformat
siguin els joves
i no els grans
perquè són els consumidors
de YouTube
que és on es produeix
la gran desinformació
i després
que precisament
em torna a passar el mateix
era una reflexió
que m'estava fent aquest matí
mentre em feia el cafè
s'està produint un efecte
que és que donem per fet
les xarxes socials
com
xarxes socials
o els d'internet
com si fos un element
absolut per tothom
jo conec moltíssima gent
que ni entra
ni consumeix xarxes
però que no genera contingut
tampoc
i és com si tu em diguessis
abans
fa 30 anys
que la culpa
de la desinformació
la tenien els quioscos
Déu estar
el del quiosco
perquè mira
ven aquesta revista
que
explica coses
sobre omnis
que n'hi havia
n'hi havia
i possiblement
encara n'hi deu haver-hi
alguna
o el lleti
o el no sé què
i dius
la culpa era del quiosque
no?
del que comprava
doncs és una mica això
vull dir
d'a veure
estem en una fase
que encara ens sembla
tot
com que som molt presentismes
o ser molt del presentisme
ens sembla
que tot està
com molt consolidat
i en realitat
això
és
és molt transitori
encara
encara estem en una fase
molt inicial
d'una societat
que està canviant
llavors clar
a nivell de consum mediàtic
això
el pèndol encara ve
diguéssim
com això
com a l'època d'allò
a preil·lustració
de creure en els
en els deus
i la religió
i d'això
i després vindrà el pèndol
cap a l'altre costat
i les fake news
seran molt més fàcils
de detectar
els bulos seran
que passa que ara
s'ha massificat
i s'ha ampliat
però jo crec
o sigui
és preocupant
no dic que no sigui preocupant
el que vull dir
és que l'anàlisi
s'ha de posar
en quarantena sempre
perquè com a societat
hem evolucionat molt ràpid
en molt poc temps
en quant al consum mediàtic
aquí podríem entrar també
en el desprestigi
en el desprestigi
dels mitjans
de comunicació tradicionals
que ens ho hem treballat bé
també no ho nego
i llavors estic d'acord
amb una cosa
que dius tu
el problema no és mai
les eines
el problema és l'utilització
que se'n fa d'aquestes eines
i també hi havia diaris
que s'inventaven
mitges veritats
o mentides podrides
diguem-ho directament
és a dir no
no és un problema
les eines
el que sí que és veritat
és que dóna la impressió
això és un tema
que es treballa molt
el tema
d'allò
de l'educació mediàtica
que es diu
és veritat
que a vegades tenim eines
que no els sabem utilitzar
la cosa aquella
això ens va passar
fa uns anys
us en recordeu
les famoses cadenes
de whatsapp
han segrestat
en aquest supermercat
que tenim aquí
la sortida
un nen
li han rapat el cabell
l'han canviat de roba
i se l'han emportat
que era mentida
però passava
doncs ara el que passa
és allò de dir
és que he llegit
això
bueno
que he llegit
on t'ho has llegit
i qui t'ho ha dit
i el què
i llavors és veritat
que a les xarxes
hi ha molta informació
però també és veritat
que hi ha molta desinformació
hi ha molta gent
que físicament
et trasllada aquesta informació
has vist que
això que tal
i dius
però això
d'on ho has tret
on?
no m'ho han passat
per whatsapp
un vídeo
l'he vist a insta
m'ha sortit un reels allà
que parlava
no home no
sí però al final
aquesta mateixa gent
ciutadans
que han contestat això
que crida molt l'atenció
que són el titular
al final
l'enquesta
conclou
diu
la ciutadania
valora la ciència
la necessita
i confia en ella
però exigeix
major coherència institucional
major comunicació
i integració
de totes aquestes dades
ep
és el que acabes de dir
no?
és dir que
aviam
sí
som
diem aquesta
opinió
però
cuidado
que em fa mal la patxa
pots trucar a l'amul·lència?
sisplau
porta això a l'hospital
enteneu?
és el que et deia de les farmacèutes
exacte
tu pots dir
i amb tota la tranquil·litat del món
no em vacunaré mai
jo no m'enfio
perquè et posen
ves a saber
el 5G
et posen el wifi
i les culleres se m'enganxen
i no sé què
però després dius
que són els governs
que no volen
perquè les farmacèutiques
per les patents
per no dir
dius
a veure
o una cosa o l'altra
les dues coses
a la vegada són possibles
jo el tema
jo el tema de les vacunes
com que no
com que no hi entenc
absolutament res
tinc 3 o 4 persones
a les que me refio molt
diguem-ne
algunes d'elles a xarxes
els altres les conec
metges
i per tant
faig exactament allò que em diuen
de fet
quan em va tocar
les standards de vacunació
van aprofitar
per mirar el meu calendari
de vacunes
i em van vacunar
absolutament de tot
i ho dic
i sense cap mena de problema
vull dir de tot
em van dir
el Teta no estàs vacunat
i com i tant
tenia 7 o 8 anys
i això no val
tongades
totes aquestes històries
però la veritat és
aquesta
és a dir
hi ha gent que juga
al doble joc
desgraciadament
ho vam veure
en moments de la pandèmia
que hi va haver
i coneixem gent
i no els citaré
però conec gent
que va fer discursos
antivacunes
que hi va acabar deixant la pell
i n'hi va haver-hi
i en aquesta mateixa ciutat
nosaltres en vam veure molt
d'aquestes cases
i és un tema
és un tema complicat
per tant jo crec
que les coses serioses
s'han de deixar
per la gent
que més o menys hi entén
i per tant
hem parlat d'això
i és preocupant
que hi hagi aquesta
és a dir
també és veritat
que la socialització
de la informació
ha permès
allò
que ja es va teoritzar
com
les actituds
de cunyat
que en un moment
es van dir
les actituds
de baba de bar
s'han generalitzat
en xarxes socials
i és clar
tothom
és capaç
de dir
qualsevol cosa
en qualsevol manera
i n'hi ha
que s'ho creuen
i llavors dius
valga'm d'anem
però bueno
aquest és un altre tema
de fet
ara que has dit això
fa uns dies
sortia
arran dels casos
de corrupció
la quantitat
de càrrecs públics
que hi ha
a tot l'estat
i clar
tornaran a sortir
els números
de
quan el Covid
perquè en el Covid
no s'havia invertit
suficient per evitar-lo
quan abans
els casos de corrupció
del Partit Popular
i sortien
les mateixes dades
dius
a veure
no hi ha ningú
que digui
ja a la primera
ostres
és que esteu repetint
les dades
del 2010
estem al 2025
o alguna cosa
ha canviat
o és impossible
que això sigui exacte
perquè la població
ha canviat
i per tant
la representació
canvia
no pot ser
les mateixes dades
el 2010
que el 2025
doncs
una dada
d'aquestes
que es repeteix
contínuament
és que aquí hi ha
no sé quants mil càrrecs
i a Alemanya
n'hi ha molt pocs
i és just al revés
Alemanya
en té com 10 vegades més
de lo que diuen
aquella xifra
i és com 3 vegades més
que Espanya
perquè és el gran problema
és el gran problema
que tenim en aquest país
que no contextualitzem
és que hi ha
masses funcionaris
els metges
els professors
els mestres
també ho són
és a dir
és una mica
el tema
el més concret
encara ho concretaré més
perquè veieu
era 250.000 aforats
són gent
que no ha de passar
per la justícia ordinària
diguéssim
i dels quals
232.000
són forces armades
o càrrecs
o gent de forces armades
perquè tenen una justícia diferent
i clar dius
en realitat
només hi ha 20.000 persones
que pot semblar moltes o poques
jo això ja no entro a jutjar
aquesta és una altra discussió
segurament
si tu això ho dius
en mig de l'exèrcit
que has de treure l'aforament
a 250.000 persones
et diu
allà hi ha gent
que t'aplaudeix
quan tu els hi dius
que de les 250.000
230.000 són ells
et diuen que
no
es utilitzen les dades
una mica
l'obestió
és veritat
que aquesta gent
no és que estiguin a forets
és que senzillament
estan sota una altra jurisdicció
que és la militar
que és aquella
que fa molts anys
durant molta gent
hi ha gent que va lluitar
per intentar eliminar-la
en tots els sentits
però es fa un camp mas de tot
si no ho expliques bé
perquè jo i el doctor
venim d'una època
que diguem-ne
que la justícia militar
també es jutgeu els civils
i en fi
ho deia per això
que la informació
depèn d'on es dona
i qui la dona
sense citar
és que a més és això
ningú reclama
citar fons
o sigui
en reflexió d'aquest perfil
gent
d'un determinat perfil
que el tema fons
no li té cap rellevància
i és més
fins i tot
alguna fons oficial
la posen en dubte
directament
perquè per exemple
passa un tema
que amb el tema
que ha sortit
durant els últims anys
de la immigració
va haver-hi un temps
que era molt fàcil
dius mira les denúncies
que hi ha
mira la gent
que va a la presó
i ara ja estem
en la fase
de no
és que els que van a la presó
ja estan nacionalitzats
hòstia
és que
no es posen
totes les denúncies
perquè com que no hi fan res
per tant no pots
comptar les denúncies
i va
clar
al final
t'acaben
desprestigiant
la fons oficial
vull dir que hi ha molta
matèria aquí
també és veritat
que a vegades
les fons oficials
diguem-ne
s'han creades
no per explicar-te
la veritat
cada vegada
jo sempre dic allò
com s'anuncia
una nova llei
de transferència
em foten la mala butxaca
perquè segur que em foten
mala cartera
d'alguna manera o altra
perquè no
les lleis de transparència
no necessàriament
estan pensades
perquè hi hagi
perquè no no
ho sé
que hi hagi
transparència
Carles
et veig seriós
perquè hem obert
molts temes
i són tots molt interessants
jo volia parlar
de la conferència
de l'alcalde d'ahir
i de la situació
de la ciutat
i del foc
i del foc
bueno si vols
per exemple
el foc també
el foc preocupa
el foc preocupa
jo en aquest sentit
abans
no sé si ja era
durant la tertulia o no
perquè d'això
jo havia fet
temes de successos
fa molts i molts anys
jo havia sentit
professionals
que ens alertaven
de tot això
i deies
exageren
exageren
i estic parlant
de 30 anys enrere
que ja hi havia gent
que començava a parlar
de les coses
que ens estan passant ara
aquests focs
molt lligat
amb el que parlàvem
al principi
amb aquest clima
que ens està canviant
i amb el que ens trobarem
i els focs
a partir d'ara
començaran a ser
més així
aquest foc
que hem tingut ara
la Segarra
ha batut rècords
a nivell europeu
de velocitat
de propagació
i l'alçada
del pirocúmul
que és la paraula
que hi va sortir
gràcies
que tenim també
mitjans
que ens diuen
coses d'aquestes
i ens les
encara no expliquen prou
a mi m'agradaria
que ens les expliquiessin
més
què és un pirocúmul
i per què es produeix
un pirocúmul
i com va passar
tot això
perquè és molt xulo
perquè al final
el pirocúmul
és una cortina
de fum
que puja amunt
amb una temperatura
tan bèstia
i una velocitat
tan bèstia
que el que fa
és traspassar
a la troposfera
i modifica
les condicions
de la troposfera
es troba després
a l'estratosfera
és molt xulo
perquè la primera capa
que tenim
la troposfera
a mesura que anem pujant
la temperatura baixa
i això
ho sabem
perquè pugem a la muntanya
si està més fresca a terra
però quan canviem
a l'estratosfera
que és la següent
la següent capa
el procés
és a la inversa
la temperatura
a mesura que puja
es puja
perquè el que l'efecta
més són els ratjos del sol
per tant aquí es converteix
en un gradient estrany
que va de baixada a pujada
i de pujada a baixada
i la capa del mig
o aquesta zona de traspàs
queda més tranquil·la
per això es diu
la tropopausa
i la tropopausa
és on es genera aquest
pirocúmul
o pirocúmul
o nimbus
si ha sigut més gran
que és la cortina de fun puja
i de cop
s'expandeix
i forma un núvol
qui dosompre sempre
les coses que saps
un núvol
que s'ajunta
amb l'aigua
i es converteix
en un núvol
que pot provocar pluja
i sobretot el que fa
és afectar la part de sota
que li tanca la temperatura
per tant s'escalfa molt més
i augmenta el vent
arribant a aparèixer
130 km per hora
de velocitat de vent
modifica les condicions atmosfèriques
d'aquella zona
que és una d'aquelles coses
i a més avui
he vist gent
que se sorprenia
de coses
que a mi
com m'havien explicat
no hi eren
és a dir
que comencem a tenir
aquí incendis
això ens venia
als Estats Units
que allà deixàvem cremar
comença a haver-hi incendis
que els bombers diuen
tal com els tenim
no els podem apagar
per tant
hem de deixar evolucionar
i a veure com els podem atacar
un incendis que es mou 30 km per hora
què fas tu davant d'ell
sí, sí
córrer no pots
ja no arribes
si tu plantes dos camions de bombers
quan els tens plantats
ja te s'han cremat
i per tant
però això també espanta una miqueta
amb les condicions
aquí jo havia tingut la sort
que el primer cap de bombers
que van tenir
que era en Toni Güell
que ens havia explicat
moltes d'aquestes coses
ell deia
que per exemple
en un lloc com Catalunya
atacàvem uns incendis
que per exemple
als Estats Units
si no arribaven a tenir
diguem-ne
la
la
la
la
la
la
la
l'àrea de
de
de
de tot una demarcació
de mig país
ni sigues imposat
i que en canvi aquí
anàvem a atacar-los i tal
esclar
ara el que ens estem trobant
és que hi ha coses que dius
que no són atacables
i que per lo tant
necessitaran
cremar i tal
això vol dir
doncs desgràcies humanes
com les que hem tingut aquí
que estem parlant de morts
perquè en un moment determinat
això vàrem aprendre molt
o
alguns vàrem aprendre molt
amb l'incendi d'Horta de Sant Joan
que va ser un dels primers
que ens va ensenyar, però el que deien
el que va passar a Horta de Sant Joan
gent com els del Crai o com en Marc
ara dic en Marc
i no me'n recordo que un nom que és
el cap d'aquesta divisió, els bombers
que atacen els grans incendis, ens venien
alertant des de feia
molts anys, i la veritat
és que és això
que hi ha incendis que poden
venir, dèiem que aquest estiu
com que havia plogut tant, mira
això va començar amb una zona
diguem-ne
de ceiga
per dir-ho d'alguna manera
i a vegades els incendis comencen
per la tonteria més gran
un cotxe que es crema
o algú que tira una cigarreta
i per tant les mesures de prevenció
s'han d'aplicar
encara molt més
s'ha d'anar més a fons amb el tema de la prevenció
però tinguem clar sempre
que hi ha coses que passaran
és a dir, que incendis n'hi haurà
i que alguns costaran molt de pagar
sí, sí
però aquesta explicació que ha fet el Carles
no tan científica i tal
a mi m'encanta
perquè és una manera d'afrontar
els problemes que vivim
quotidianament
però sota una base científica
qui dius
ostres
m'ho expliquen
és que això va lligat
amb el que parlàvem abans
tot i tot i farxes
si busques això a Youtube
segur que està explicat
el que passa és que clar
també hi ha moltes altres merdes
i està explicat bé i malament
bé i malament
bueno, tria, busca
i fes una mica de documenta't
i mira quina cosa està bé
però tu has explicat així
tan científicament
tan correcta
que clar
xoca molt
amb per exemple
jo ho deixo anar aquí
no ho vull tampoc
posar
a trobar-me
aquí
amb el
enemigo
però
dir-la
quan plou
els pagesos
alguns pagesos
que
ho atribueixen
a el que passa
per l'aire
els trajectes
dels avions
i tal
esperem
un temps
aviam
com
expliquen
o com
intenten explicar
aquest comportament
d'aquest incendi
tu ho has fet
científicament
però no m'estranyaria
que
d'aquí
un temps
apareguessin
alguna teoria
d'aquestes
pseudoscientífica
no?
i que
no sé
podria ser
ho deixo
perquè també hi és
amb l'aigua
no?
diu
està ploent
perquè tal
no sé què és
això és perquè
volen que sembrem
l'altre
com?
com?
com?
que sents cada cosa
que dius
hosti què passa aquí
no?
és la ciència
i l'antisiència
o la pseudosciència
no?
i anem així
ara en aquest moment
predomina
jo crec
la seva ciència
sí
bueno de fet
una mica és el que
comentava abans
ara estem en temps
que predomina
però per exemple
hi ha petites
espurnes o detalls
que a mi
em sorprenen
i és que clar
quan
algú
vol verificar
alguna cosa
el primer que fa
en el meu cas
particular
em passa molt sovint
però sé que passa
en general
és preguntar-li
a un periodista
conegut
de qui tens confiança
dius
i per què
vas a un periodista
a qui tens confiança
per tu
té credibilitat
això
és una mostra
que en realitat
la gent
o sigui
no és que hi creu
perquè no vol creure
en la veritat
hi creu per això
no?
perquè m'insisteix
no sé qui
m'insisteix
no sé quin altre
m'ha arribat
de no sé qui
i jo necessito
verificar-ho
i ho verifico
amb un periodista
que és de la meva confiança
i tiro miller
això anirà evolucionant
que és el que dic jo
anirà cap a
i ara per exemple
això
igual d'aquí un temps surt
que aquest incendi
en realitat
va ser provocat
per no sé què
perquè
els interessava
buidar no sé quant
jo què sé
qualsevol teoria
que et pugui semblar
una barra vessada
a ulls normals
però hi ha gent que
saps?
aquestes barra vessades
les veuen com al contrari
com super clares
com no pots veure això?
i dius
home
perquè tu ho estàs inventant
ara mateix
abans
perdoneu
els he dit
els craers
els craer
els grups
d'actuació
forestal
i en Marc
el qual conec
és en Marc Castellnó
que no
ho havia dit
però
que porta molts anys
picant pedra
alertant
sobre aquest tipus de coses
escolteu
anem avançant
hem parlat de tot això
però no podem deixar
ahir l'arcalde
va fer la conferència
de mig mandat
amb mirada llarga
va dir
i amb una conferència
titulada
Girona
plena de vida
no sé si va ser
una conferència
doctor Sirvent
tu hi eres allà
però sí que va mirar
sí que va fer una mirada llarga
perquè va parlar molt
de la cartera de Barcelona
va parlar del nou
pavelló de Palau 3
va parlar de la necessitat
d'un cap
nou a la ciutat
què et va semblar?
jo com a ciutadà
jo bueno
tinc
aviam
tinc
l'ànima dividida
no?
són dos mirades
diferents
una és la política
i l'altra
la del ciutadà
com a ciutadà
ras
vaig veure
que va fer
com una
aviam
l'exposició
va ser brillant
perquè
a Lluc
parla molt bé
és així
vull dir
va estar brillant
la veritat és que sí
però
ens va
assenyalar
cap a una
carretera de Barcelona
que probablement
el seu mandat
no podrà
engegar
podrà fer alguna cosa
tirarà
les
enderrocarà
sí
vaig entendre
que deia
que com que els propietaris
no el poden fer
perquè no tenen diners
que l'Ajuntament
actuarà
probablement
suposo que els hi passarà factura
farà un cop d'efecte
no?
perquè
clar
si tires unes naus
que no són teves
i tal
després ja veuràs
però ja hi haurà uns altres
a l'Ajuntament
o millor el mateix
no ho sabem
no?
però
jo crec que vam passar
massa de pressa
amb els dos anys
que han passat
no?
de dir
què tenim
què han fet
que
és la meva opinió
com a ciutadà
eh?
i la veritat és que
en Girona
està
està
poc
poc
poc cuidada
hi ha
hi ha
brutícia
i ho dic així
i
hi ha temes
que no s'han acabat
consolidant
com
a mi m'agradaria
com a ciutadà
i també
des del punt de vista polític
no?
com a persona d'esquerres
doncs
m'hagués agradat
que
alguna cosa
hagués
quallat
més
però
dic l'exposició
va estar molt bé
perquè
haigut que en sap molt
ja està
jo no hi vaig ser
i és
el que sé
és el que he vist
a la premsa
i per tant
evidentment
com a periodista
m'enfio del que diu
del que recull la premsa
i sí que em sembla
més enllà
de
de
si és
factible o no
que es vegi
alguna cosa
a Carretera Barcelona
Carretera Barcelona
és un
el mateix
alcalde
va dir que
són 40 anys
que no s'ha fet res
no és que
Carretera Barcelona
no és que la clínica
gira
no però vull dir
que Carretera Barcelona
no és una cosa
que no s'hagi fet res
perquè
de fet va parlar
de Carretera Barcelona
en el sentit ampli
perquè va parlar
de Ronda Ferran Puig
plaça Marqués de Camps
Carretera Barcelona
i la voluntat
de transformar
el que pels gironins
encara és
la Carretera de Barcelona
encara que se li hagi posat
nom de carrer
és la Carretera de Barcelona
amb una vinguda
diguem-ne
però és clar
per fer això
podrà dir que hi ha d'haver
altres coses
per exemple
treure cotxes
sí
i hi ha una cosa bàsica
que molta gent
no ho deu tenir present
i és que
Carretera Barcelona
es va fer un experiment
en l'època de l'OCD
que és
fer
asfalta
mamiant
i aquesta
Carretera Barcelona
es va fer
perquè era una cosa
que es va importar
dels Estats Units
per la durabilitat
per la quantitat
de cotxes
que passaven
i aquí
es va ser
un dels llocs
on es va fer l'experiment
la part més notòria
que hi ha
és que ara
en aquests moments
veus que
com han hagut
de reasfaltar
moltes vegades
s'ha reasfaltat
al damunt
i a vegades
la carretera
està a un nivell
superior
a la voreta
sí, sí
és aquesta
una de les conseqüències
i això
ja en època
d'Isabel Salamanya
com a regidora
quan va sortir el tema
perquè feia
recordo
30 anys
de l'asfaltat
a Mamiant
és que això
a l'OCD
hauríem d'explicar
segons qui
que podria dir
l'OCD
sí, sí, correct
però ho van dir
parlant
un dia
amb l'Isabel Salamanya
em va aclarir
perfectament
per què no
estrella l'asfalt
es tornava a fer
i perquè ja
en l'època
de l'alcaldessa
anava pagant
ja hi havia el bony
el famós bony aquest
que és molt notòria
la cruïlla
amb Emili Grait
i
clar
això vol dir
que
ja no és només
una qüestió
urbanística
és una qüestió
del propi
tractament
del vial
tot això
i per fer-ho
serà d'aïllar
zones de la ciutat
de mica en mica
i per tant
estem parlant
aquí sí
d'una obra
de molts mesos
i després
encara hi ha més
coses
que tenen a veure
amb els retranquets
de solars
d'edificis
per exemple
davant
del que és
l'hipercor
hi ha un solar
que està
ja retranquejat
i està
diguéssim
la vorera
molt més ampliada
però
si fas
50 metres
diguéssim
cap al centre
de Girona
hi ha cases antigues
que estan
5 o 10 metres
a tocar
de la carretera
clar
tot això
no és
una cosa
que tu puguis
resoldre
amb l'endarròg
de les naus
ni amb un bandet
és veritat
vull dir que
és un problema
complex
i jo entenc
la voluntat
de posar
un horitzó
a un objectiu
que a més
sigui
de pes
que marqui
igual que
en Joaquim Nadal
se li ha atribuït
el canvi
del barri vell
que tu vulguis
deixar una petxada
dir jo vaig ser
l'alcalde
que vaig canviar
l'entrada
o la sortida
de Girona
segons s'es miri
i clar
jo això
ho puc arribar
a entendre
políticament
que
el que deia
una mica
de les places
que tu
tinguis ganes
de deixar
una marca
però
crec que
l'objectiu
és molt complex
per considerar
que això
es pot fer
ni en un mandat
i dubto
que en dos
Carles
políticament
és superxulo
però això
no hauria d'haver
fet una proposta política
a l'hora d'entrar al govern
no ara que ja estem acabant-lo
ara el que toca
és dir
mirar
què no hem fet bé
i hòstia
n'hi ha moltes de coses
per dir no hem fet bé
i tenir temps d'arreglar-les
corregir-les
haver après
ara dir
he après coses
perfecte
has après coses
perquè estàs dient
d'una manera molt més clara
de la que ha dit
el doctor Cervent
però que d'alguna manera
també ho ha dit
es va parlar poc dels problemes
i es va parlar més
de futbol
o sigui
tothom des de fora
faré això
faré l'altre
i arreglaré
no
i després et trobes
la puta realitat
que és
que a la carretera Barcelona
tenim Amián
doncs això són coses
de la realitat
i que des de fora
pots dir que s'ha de fer
s'ha de fer
no
després entres a la realitat
i hi ha coses
que no es poden fer
i crec que n'hem fet
moltes masses
de malament
fa molts anys
Girona
era una ciutat bruta
i crec
que es va
arreglar
i vam tenir
una ciutat neta
fa uns anys
que Girona
torna a ser
una ciutat bruta
no és la ciutat
que volem
perquè ara ja l'hem vist
que pot ser neta
i arreglada
i ordenada
i doncs
que una cosa
que ja estava bé
com pots desfer-la
i deixar-la
com està ara
estem davant
d'un gran canvi
que és aquest
que possiblement
una de les coses
que jo
si es parlés
és a dir
ja no parlo tant
del canvi
de concepte
que hi ha hagut
perquè al final
diguem-ne
les directrius
europees
aporten cap aquí
el que sí que s'ha volgut
fer amb molt poc temps
i el problema
és que
tot ha anat
una miqueta
a la contra
algunes coses
no han anat bé
altres no estaven pensades
tot el tema
pot ser de mala sort
hi ha hagut una
és curiós
però jo crec que en els últims
5 o 6 mesos
la gent deu haver aprofitat
per desembarassar
i deixar
deixar trastos vells
i coses així
perquè ha passat
però la veritat
però la veritat
és que tot ha ajuntat
i la sensació
és a dir
això no el neguen
i el propi govern
és a dir
estan buscant
estan buscant canvis
ràpids i notoris
per solucionar una cosa
que és un problema
de totes maneres
aquí hi ha una cosa
amb el tema de la neteja
hi ha una evolució
seré molt breu
amb això
i és que
tu vas implementant
solucions
a un problema
però
a la vegada
la gent
ja va canviant
perquè jo ja percebo canvis
en com la gent
fa
el reciclatge
per dir-ho així
i és que
quan va començar
la gent
podia o no
complir amb la normativa
és que
ara hi ha moltíssima gent
que ja
no vol complir la normativa
i jo m'he trobat
jo m'he trobat
però ja
o sigui
jo he dit
un canvi de conducta
de fa dos mesos
ara
que és
anar
a punt
de la recollida
quasi bé
a les deu de la nit
i trobar-te el contenidor
a la meitat
i tot ple
de xalles al voltant
dius
això és perquè la gent
ja no vol fer això
ja no vol fer l'esforç
això està com
generant un contagi
de dir
bueno
si no ho fa
els veïns
perquè ho he de fer jo
i això
ja
el que venia
a dir
d'en Carles
és un problema
que
el de la neteja
que
l'ha generat
la pròpia administració
vull dir
no
o sigui
l'ha empitjorat
la pròpia administració
no ha sigut una cosa
que els veïns
ho feien malament
i ara
encara ho fan pitjor
sinó que
més aviat
és l'administració
que ha proposat
una solució
que no funciona
no haurem de parlar
però no serà avui
perquè hem arribat
a les 11 del matí
i hem tingut una tertulia
que jo us volia agrair
magnífica
gràcies
doctor Sirvent
gràcies
Carles Martín
gràcies
Jesús Bedenes
nosaltres tornarem
demà
si tot va bé
ara
són les 11
fins la propera
gràcies