This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Valmas, Clara Jordán, delegada de Catalunya Ràdio Comarca Gironies, molt bon dia. Bon dia i bona hora. Com estem? Una mica encostipats, però a part d'això, bé. Qui és que no està encostipat aquests dies, eh? No ho sé, fa molta mandra, jo a l'hivern el porto bé.
La Marta Rodríguez. La fred, la fred menys. La fred. La fred menys. La Marta, així que el dit vulguem dir que ella no està encostipada, deu ser l'única cosa que no té. Exacte, m'he vacunat, ja m'he vacunat, o sigui que jo de moment estic bé. Què tal, periodista? Mira, anem fent. Sí? Sí. T'has vacunat? No, no, cada any fa anys que vaig rebre la consigna de vacunar i jo em vacuno.
Jo també ho he de reconèixer i, a més a més, van tenir a la tertúlia la setmana passada el doctor Sirvent, que ens explica que havia sigut l'antic cap de servei de la UCI, del Troeta i la Santa Catania, que ens explicava per què la gent s'ha de vacunar, bàsicament per una protecció amb ells, però també, sobretot, per una protecció cap als altres. I, al final, jo, com que no hi entenc d'aquestes coses, faig cas de...
Dels que crec que hi entenen. No sé si fa el mateix el senyor Xavier Pí, delegat de la CNA, també a Comarques Gironines, periodista, què tal? Bon dia, bé, bé, molt bé. Bueno, jo intento fer cas dels que hi entenen, sí, sobretot a la veu de l'experiència, no?, que sempre és un grau. Sí. El...
No, el que és veritat és que vosaltres encara esteu amb una edat relativament jove, però n'hi ha alguns que ja estem allà marcats, però jo sí, sí. He fet cas de tot el que em diuen i m'han vacunat absolutament de tot. Bé, i com es presenta tot? Perquè ara parlàvem abans de començar una miqueta de la ciutat i de freses i de... Ahir va haver-hi una reunió, no?, amb el coordinador de comunicació de l'Ajuntament de Girona, l'Albert Botran, amb...
amb periodistes dels diferents mitjans, representants dels diferents mitjans. En certa manera, vull dir, va ser una manera de presentar-se i que alguns ja el coneixiu, evidentment, alguns ja el coneixíem, però també una mica de parlar de tot. S'acosten a eleccions, hi ha molt de soroll que diuen, nosaltres en diríem fressa, hi ha molta fressa mediàtica...
Alguns perfils. Eleccions encara queden uns quants mesos. Un any i mig. Això no és res. Amb un any i mig tenim les eleccions municipals, que són les úniques que sabem quan es faran. De fressa n'hi ha hagut Esquerra, perquè als altres llocs no. Sí. Els altres estan tranquils a nivell de triar candidats. Tot arribarà, eh? Esquerra estan entretinguts. Sí.
Han estat entretinguts, Girona, amb el tema de la votació aquella del 28-27 amb un vot nul, però ja ha quedat clar... Bé, encara hi havia la proposta de fer una llista conjunta.
Bé, també, sí, però són aquelles propostes que es llencen però conjunt amb qui la... Penseu que pot passar? Esteu parlant en clau o alguna cosa així? Heu de dir el resultat final? No, 28, 27... El que va perdre l'exdelegat d'educació a l'Àdat Menyer va enviar una carta a la militància
diguéssim, qüestionant en certa manera el resultat de 28 a 27 i dient que en realitat haurien estat 28 a 28 i que llavors per recosir el partit proposava fer una llista conjunta entre les dues sensibilitats. I el recosidor ha funcionat? El recosidor va dir que... Que no. Nanai.
Que gràcies, però que innovar vol dir renovar. Marc Puigdió, que a més sé que segueix aquestes tertúlies, ell segueix amb la idea de tirar endavant amb les sigles de Moniment Gironí. És una pregunta, eh?
Jo crec que ho ha dit bastant de manera prou evident, que la seva intenció és presentar-se amb les cicles de moviment gironí. Sí que és veritat que ara haurà de veure a nivell intern de partit i de secció local si en algun lloc encaixa Esquerra, però d'entrada ell sempre ha sostingut que serà moviment gironí.
Esquerra Republicana, Girona, ciutat, ha sigut tradicionalment un orga de grills, diríem, i mai hi ha hagut pau en aquesta formació i crec que Quim Ayats era el primer candidat en molts anys que repetia com a candidat, perquè tradicionalment en les últimes eleccions, anant enrere, cada any n'hi havia un de diferent. I recordem com va acabar la història amb Maria Mercè Roca...
i tants d'altres i ara que semblava que hi havia una mica de pau tornem-hi i en canvi hi surt el CEO i diu que Esquerra va a l'alça a nivell de Catalunya més Esquerra no, bueno allà hi ha quatre coses que a veure jo ja ho vaig dir tu ho vas dir, ho és veritat i que per mi serà molt més del que es pensa
És a dir, tu ja vas pel que jo volia deixar pel final, que és l'Aliança Catalana, l'Aliança Catalana, en l'enquesta aquesta passa de dos a vint diputats. Sí, i guanyador a comarques de Girona. I guanyador a comarques de Girona, que és una dada bastant impactant. És una dada bastant impactant. Tinguent en compte que no tenen ni una gran estructura, ni grans cares, excepte la de la Sílvia Riols, diguem-ne, i que venen del que venen, d'un diputat
el Parlament de Catalunya per les comarques gironines, en tenen un altre per Lleida, si no vaig errat, i l'alcaldia de Ripoll. I això per què es dona? El missatge. Per mi és el missatge. Les xarxes. Sí, però el missatge que dona. Sí, la gent que va... És a dir, si articulem un missatge al voltant de la seguretat i la immigració,
Doncs això, si conformes per xarxes socials, és molt fàcil que puguis caure en el tòpic i que et pensis que ells seran els salvadors de tot. Però no ha arribat en el moment oportú, en el sentit, deixeu-m'ho dir, en el moment oportú, per ells oportú, diguem-ne, en un moment en què segurament hi ha molta gent cansada que problemes que la gent detecta a nivell de carrer no es parlaven a nivell de, diguem-ne, de polítiques, és a dir, es vien amagat,
el debat a l'immigració, el debat a l'habitatge, aquest se n'ha parlat molt, però particularment crec que se n'ha parlat des d'un punt de vista excessivament demagògic en alguns casos, perquè si hem de fer cas a algunes coses que jo he sentit en manifestacions del sindicat d'habitatge i tot això, de cases per tots, molt bé, jo també, però vull dir, s'ha fet des d'un punt de vista, des del meu punt de vista, excessivament demagògic, i la gent normal està emprenyada de les ocupacions,
Totalment d'acord, és que és això, és que els problemes de la gent, els problemes que hi ha al carrer, tot això, jo crec que el Parlament, no sé si es toca o no es toca, però jo crec que la gent no li dona credibilitat. Però Aliança Catalana, el seu discurs està bàsicament enfocat a un element, a un element, perquè...
Sí que és un partit obertament independentista i es deia que molta gent tirava cap aliança catalana decebuda amb com havia anat el procés, però d'això no en parlen, pràcticament no en parlen, parlen d'una qüestió de la immigració i específicament d'una immigració. Això és veritat. Llavors, això és el que em fa dubtar, jo no soc sociòloga,
i per tant no tinc capacitat per analitzar què és el que porta la gent a decidir votar aliança catalana però em digueu, la gent està cansada de la immigració però ells parlen d'una no, de la immigració no, eh no, d'una immigració jo tampoc crec que sigui
la immigració. No la immigració, de com s'està gestionant l'arribada de la gent i tenen la percepció que quan arriben aquí els donen ajuda sense res a canvi, que són persones que arriben aquí, que no treballen... Que això, en certa part, és veritat. Sí, sí, però jo el que dic és que l'Aliança Catalana està enfocada en una immigració, llavors em sorprèn, o no soc capaç d'entendre, perquè insisteixo, jo no soc sociòloga, per què té aquesta atracció quan el discurs està enfocat cap a
un col·lectiu és que jo crec que és perquè és el que és més, el que afecta més a la gent al carrer, el que es veu clar, jo l'altre dia feia un reportatge i li vaig dir a la gent del poble teniu 15 immigrants, on és que vaig i em van dir no, no en tenim cap jo he vist gent dels Estats Units, he vist gent de Bèlgica i me diuen, ah i jo dic, clar o sigui, la gent no veu la immigració un canadenc o un no sé què
No, no, però hi ha molts sud-americans, hi ha molta gent de l'Àfrica, de l'Àfrica subsahariana, vull dir, de color. Estem enfocats als...
àrabs o de religió musulmana jo crec que és perquè són els que en principi semblaria que porten més problemes als carrers o sigui tu no tens menors no acompanyats d'un altre lloc
Si fossin d'un altre lloc, sudamericans, o és igual? Jo crec que tirem de tòpic. És a dir, tirem de tòpic i quan tirem de tòpic tenim el problema i el risc que això generalitzi, que és el que està passant. És a dir, l'extrema dreta està generalitzant aquest tòpic i la gent del carrer, és el que diu la Marta també, no? Si tu veus que els problemes els provoca...
Sí, sí, sí, està claríssim. Llavors el que fas tu és dir, bueno, doncs aquí tinc un discurs polític. Però que venen i són musulmans. Sí, sí. Que venen i són musulmans, però llavors si agafes les estadístiques hauries de mirar si els que provoquen aquests delictes són musulmans. Sí, sí, però és que hi ha moltes coses que, mira, per exemple, nosaltres els periodistes saps perfectament que quan volem dir la nacionalitat on ha detingut no la podem dir perquè criminalitzem.
A qui criminalitzem? Perdona, això és el que diuen alguns. No, és que nosaltres, segons els Mossos, no ens ho donen per ordres del Col·legi de Periodistes, que a mi m'indigna cada vegada, però que m'atrieguin de l'ordre... El Col·legi de Periodistes no pot donar ordres de cap tipus. No, no, deu venir de més a dalt. Sí que hi ha una recomanació del CIC del Consell de la Informació de Catalunya, en el Codi Deontològic, que diu no donar la informació si no és necessari. És a dir, si no és necessari és la clau una miqueta de tot el cas.
Per què no és necessari? Jo crec que sí que és necessari, perquè no hem de saber qui delinqueix. I en algun moment ens haurem de plantejar veure quin percentatge de gent que delinqueix és d'aquesta procedència i quin altre percentatge és de nacionalitat espanyola.
perquè si no estem abonant un discurs nosaltres mateixos perquè tu quan agafes les dades fredes veus que els percentatges de gent de fora i gent d'aquí que delinqueix no estan tan desequilibrats el que et diran des d'aquesta mirada és que hi ha molta gent de la Generalitat Espanyola que també té un origen d'aquest tipus llavors és voler criminalitzar un col·lectiu que jo amb això sí que no hi estic d'acord
De tota manera, això que parlàveu, que jo crec que és interessant perquè és el que hem dit moltes vegades i nosaltres mateixos en converses de cafè n'hem parlat, jo crec que hi ha, que diguem-ne que el que reflecteix aquesta enquesta, insisteixo, tu abans, tu, volia dir la Clara, la Clara no és sociòloga,
Jo hi afegiria, ni cuinera, cuinera d'enquestes. A mi la cuina a les enquestes sempre m'ha provocat una especial animaparsió perquè conec com funcionen les coses. Per exemple, aquesta enquesta diu que Junts es fotrà una patacada enorme i que Esquerra pujarà. Jo, a nivell d'enquestes de carrer, em dóna la impressió que Junts pot baixar però no es fotrà una patacada...
i que Esquerra no entengui d'on surt això que pujarien tres diputats. De tota manera, des d'un punt de vista estrictament pragmàtic, parlant del CEO, la cosa és molt clara. Passi el que passi, continua governant ella, perquè guanyarà les eleccions i ho podrà fer. És veritat que aquesta pujada s'ha d'interpretar, jo crec que de moltes maneres, a ells els molesta que es digui així, però jo crec que és un...
És un raonament de bodells, en alguns casos, més que de cervelles, i la gent està molt cansada de segons quins discursos, i sobretot està cansada d'uns discursos bonistes que veuen que no acaben de solucionar els problemes,
i que hi ha problemes que com tu ho trobes és com llavors fas el discurs és a dir, si tu tens alguna persona que està pendent de la llei de la dependència i passa el que passa que triguen mesos i mesos i mesos que se temora abans que s'hagi resolt i molts més mesos abans no es pugui fer i llavors acabes fent i a vegades la mateixa gent que tracta de tot això et fa aquell gest volent dir no hi ha res a fer perquè hi ha altres prioritats i llavors el que poder demanar a la gent és un canvi de prioritats
Però què és el que fa pensar, o quina estructura, o què s'ha vist d'Aliança Catalana que faci pensar que ells tenen clar com ho faran? Perquè moltes de les coses que han dit que farien, o que Sílvia Oriol els ha dit que faria, a Ripoll mateix, no les ha pogut fer perquè no té les competències. Llavors el següent pas és, vull les competències...
No han explicat tampoc com aconseguirien aquestes competències i com ho farien. Llavors, entenc que la gent ha d'estar molt cremada per tirar-se a l'aventura d'una cosa que no s'ha provat fins ara, però també entenc
que és el que està passant arreu és que aquí jo crec que més que és un context també de desafecció per la política ja no tant pels partits sinó per la política llavors si tu veus que hi ha una opció que és nova i que parla d'aquests problemes de seguretat i parlen d'immigració que és el que ens preocupa doncs hi ha aquesta opció i veus que els altres partits clàssics
no ho fan, no en parlen, no parlen amb uns discursos, el que dèiem abans, així més bonistes i tal, i que tampoc acaben de resoldre el problema, dius, bueno, doncs escolta, provem aquesta alternativa, encara que el discurs digui unes barrabassades, a vegades, a l'alçada del campanar.
Llavors jo ho emmarco per una banda, els partits diguéssim clàssics no han acabat de funcionar i hi ha una desafecció política que és que la gent amb la política està ja cremada i diu a la que venen eleccions què faig? Voto els de sempre o voto els altres? Doncs voto els altres. Però és que tu mires el Parlament i el Congrés i no saps fins a quin punt té a veure amb tu.
Què hi fan allà exactament? Resolen alguna cosa de la gent? En el cas hem de fer lleis per resoldre problemes. El que molta gent veu és que la pressió a l'hora de taxes, impostos i tal, augmenta cada any i que els resultats no són els mateixos, que tenim una excel·lent, i tenim una excel·lent sanitat, però que les costures s'estan trencant perquè tenim una sanitat pensada per 6 milions i mig i són 8 i...
i sent, i hi ha partits que diuen no, anem cap als nou i obrim, és a dir, jo crec que el discurs per exemple el discurs dels comuns a Barcelona, dels comuns en general, és un discurs que diguem-ne que sempre ha parlat del volem acollir i tal, però no ha donat mai solucions i la gent llavors també veu que diguem-ne que diuen tot això no, és que no hem tingut l'oportunitat bueno, la ciutat de Barcelona l'han governat 8 anys
en el govern de la Generalitat fa anys que els estan donant suport i la sensació és també una miqueta aquesta, no?, que hi ha problemes reals i que aquests problemes reals no se solventen i que en canvi...
es fan molts discursos. El tema dels joves, si voleu, per què els joves, segons aquestes enquestes, no aquesta concretament del CEU, però segons les enquestes, per què s'han dretanitzat tant? Per què? Doncs potser la llei del pèndol, també, però... Home, però potser veuen la situació en què es troben. Clar, és que l'acollir és molt maco, però com? Hi ha d'haver com un ordre o alguna cosa. A veure, jo no estic d'acord amb moltes coses de la Sílvia Uriols, però, per exemple, jo recordo el tema del padró,
que es va posar el crit al cel, que no empadronava, però és que després va resultar que la que ho estava fent conforme a la llei era ella. Aquí es va destapar que els ajuntaments de tot Catalunya havien deixat de banda absolutament el padró, allà s'empadronava tothom i no passava res. Això també molesta la població i això és un descontrol per tot i ara perquè han sortit màfies. Aquí a Girona van de fer la primera detenció d'un matrimoni que va abandonar el fill a la porta d'una comissaria per fer passar per mena.
Explica aquest cas, però jo et faré una pregunta directament a tu, que hi toques aquest tema. A mi, gent de la que me'l refio molt, em diu que és la primera detenció, però no és el primer cas, n'hi ha molts. Home, a Tarragona ja van destapar una xarxa. No, a Tarragona es van destapar una xarxa. No, a Tarragona es van destapar una xarxa. No, però parlava de comarques gironies. Per això, ara han fet el primer, ara veurem què passa després d'aquest primer.
a veure, que evidentment n'hi ha d'haver més han pogut detenir, provar i detenir el primer però això jo crec que un cop s'ha vist la picaresca això és una cosa que ha d'anar en creixement segur però clar, si tu veus això, tu ets jove i veus això
resulta que en els menors se'ls paga una determinada quantitat. Ja ha sortit la picaresca que els que estan aquí fan passar el seu fill per un menor no acompanyat. Expliquem el cas perquè jo crec que val la pena fer-ho. És a dir, d'una manera molt mal d'arrestre, per altra banda, uns pares deixen a un seu fill menor d'edat... A la porta d'una comissaria. A la porta d'una comissaria perquè sigui, diguem-ne, considerat com un menor no acompanyat. I li donen la instrucció de tu digues que està sol.
la comissaria fa quatre gestions i veu que aquell noi té un domicili a Girona no sé exactament on era i que per tant no, per tant procedeix a fer les investigacions de tenir els pares
posar el menor... A disposició de la de Gaia, però després ja el tornen els pares. Però després, si mires l'última d'això, és que una vegada posat a disposició de la de Gaia, la de Gaia el torna als seus pares que queden en llibertat. I aquí ve, allà on té la pregunta, diu, o sigui, una picaresca i no passa res, que és el problema aquell del... i no passa res. Bueno, en aquest cas l'han detingut, però i quants ho han aconseguit?
Clar, clar, no ho sabem. No passa res perquè queden en llibertat, queden en llibertat provisional, els pares estan imputats. Sí, i què te penses que els hi passarà? Bueno, no ho sé, hauran d'anar a judici, no? Sí. En teoria, sí.
No, no, el problema és que no és un cas. Ha passat amb altres coses, amb els fills, no ho sé, és igual. Hi ha molta picaresca d'aquestes. Sí, però no és tan igual perquè precisament van contra una mica del que jo deia. És a dir, són temes dels que com que se'ns ha fet complicat i si en parles... Hi ha una manca de control en els ajuts que és evident. I la gent se n'ha adonat. Jo conec gent que treballa al Departament de Benestar Social i que reben les persones que reben aquests ajuts i ho saben.
que no viuen aquí, que venen només per cobrar i que després aquests diners se'ls emporten per ajudar al seu país i que tot l'any estan allà i només venen aquí i ho expliquen obertament. Però no hi ha un control sobre això. Però això sí que no és només aquest col·lectiu, això ho fan més. Sí, sí, sí. Jo conec gent que cobra la discapacitat i també s'ha anat al seu país i la cobra allà.
I com que no hi ha un control sobre això, la gent se n'ha adonat, llavors, entre cometes, estan pagant justos per pecadors. Exacte. Però llavors és el sistema el que s'ha de controlar. I són els que ara estan governant els que s'han de posar seriosos, però fins ara ha semblat que si tu tocaves certs temes eres políticament incorrecte.
i potser és el moment de començar a pensar que això no és així que per parlar de segons quines coses no seràs un racista i per parlar de segons quines altres no seràs un classista aquí també hi ha la reflexió que hem de fer els mitjans aquí hi ha un discurs que ha vingut molt preconitzat per les institucions en el sentit de dir
No digueu segons quines paraules, no parlem de segons quins... No, no, jo és que amb això ja estic absolutament en desacord. Però arriba un moment que, per exemple, un cas que conec, no?, d'una violació, per cert. No, és que no s'ha de dir, perquè si no, esclar, bueno, doncs què passa? Que hi ha gent que està fent el discurs que no s'han d'explicar les coses que passen, que és el contrari a el que és el periodisme.
Bé, la violació i el suïcidi, els metjans no els havíem tocat mai de la vida. Eren coses no escrites o no sé com que no ho dèiem mai. De cop, això va canviant a la violació. De suïcidis no ens en deixàvem parlar. No, no, de suïcidis no en parlem. Quantes vegades hem dit aturar de la xarxa viària per atropellament?
sense dir per què han atropellat aquella persona i que no ha sigut un accident en el meu diari fa 20 anys vam fer una discussió interna en la qual vam decidir que no parlaríem del suïcidi que en dèiem privat és a dir una persona no coneguda que diguem-ne que pren la decisió de prendre's la vida en el lavabo de casa seva
però del suïcidi públic, és a dir, quan afecta persones conegudes o com afecta aquí desgraciadament hi va haver aquell cas, no sé si us en recordeu i estic parlant de molts anys que hi havia el suïcidi d'una noia jove just on hi ha la cambra de comerç que es va llençar el buit va caure enmig de la Gran Via es va tallar la circulació de la Gran Via la jutgessa de guàrdia no va aparèixer
I no apareixia, i allò passava on hi ha 4, 5, 6, 7 hores, fins que el que llavors era president de l'Audiència, Miguel Pérez Capella, fent un acte que no li corresponia, va ordenar un aixecament de cadàver perquè no trobaven el jutge titular, el jutge que estava de guàrdia, la jutgessa que estava de guàrdia.
allò va provocar un caos i tal d'aquestes coses es va decidir que una cosa era els motius per als quals aquella noia havia fet el que havia fet i l'altra era que es havia de parlar del que passava o el cas aquell i si se suïcida un dia el president d'un banc o el president del govern no se n'ha de parlar o l'amo d'uns restaurants de Port de la Selva ah, bueno, clar, quan hi ha una implicació així jo crec que dels suïcidis no hi ha cap mitjà que els adongui només els adona el punt
Nosaltres parlem de suïcidi i diguem la paraula suïcidi quan hi ha un crim. És a dir, una persona mata una altra persona i llavors es suïcidi. Llavors sí que ho diguem obertament. Quan és un homicidi, suïcidi. Però en canvi ara s'ha canviat el codi deontològic perquè exactament la mateixa gent que durant 20 anys ens ha estat diguent que no...
que no es parlés dels suïcidis perquè causau un efecte mimètic, un efecte dominó, ara diuen just el contrari. Són els mateixos a vegades els que diuen... I ara diu no, s'ha de fer per la prevenció i tal. Jo segueixo pensant el mateix que la decisió és aquella, el suïcidi privat no té cap...
No té cap sentit parlar-ne, el que afecta la comunitat té tot el sentit al món fer-ho. Però, ai, és complicat, no? Però sí que és veritat que s'ha deixat de parlar. I ara, algú que estigués escoltant aquests 25 minuts de tertúlia que podem, podrem dir, hòstia, aquests... Perdó, per l'hòstia. Aquests van forts al dir segons quines coses, però nosaltres, que som periodistes, que hem estat en primera línia...
Sabem que hi ha hagut un discurs, en aquest sentit, dominant en els últims temps de no parlar de segons què per no molestar segons qui. A mi el que em preocupa és que la gent es pugui pensar, jo sempre penso en les meves amigues, que no veuen la mateixa vida que jo. Es poden pensar que no hi ha violacions? O es poden pensar que no hi ha suïcidis? Suïcidis n'hi ha pràcticament... Tu dius, aquella noia que es va tirar... Perdona, aquí a Girona...
S'han tirat en molts carrers, o sigui, de violacions, no diré que n'hi ha cada dia, però n'hi ha moltes, moltíssimes, que deia l'Hospital del Mar, o no sé quin era el trínic, no sé quina... Tenia dues cada setmana, no? No, dos al dia, dos al dia. Si ho diu l'Hospital del Mar, que jo crec que és interessant que ho digui, perquè ho deia amb uns efectes de prevenció també...
Però jo crec que els mitjans, si sabem això, s'ha de fer perquè no ens poden amagar els problemes. Una altra cosa és llavors dir, per exemple, la conseqüència que alguns entreuen. Oh, Girona és perillosíssima. No, Girona no és perillosíssima. No ho és. Ara, hi ha punts que en un moment determinat ho poden ser-ho? Sí.
Com a tota la ciutat. Com a tota i tots els pobles. Ja no te dic que és una ciutat tipus Nova York, Barcelona o Madrid. Els pobles, a tot arreu hi ha punts. Han pitjorat tot en general. I tornant, hem barrejat aquí el CEO i havíem començat parlant de la ciutat i hem parlat d'esquerra, però hi ha altres coses que els anem traient. Com que vosaltres esteu a la primera línia de la política...
Però n'hi ha d'altres, és a dir, pot ser apassionant les properes eleccions municipals a Girona. Haurem de saber qui presenta el Partit Socialista, per exemple, haurem de saber si l'arcalde Lluc Salelles decideix tornar-se a presentar o no, haurem de saber què passa amb Junts, que sembla que de moment...
És molt clar, però com falta un mes i mig no es sap mai, un any i mig no es sap mai. Hem de veure la lluita entre Vox i PP, que a nivell de CEO Vox pujaria i PP baixaria, però jo crec que això no serà exactament així a Girona. Hem de veure els papers d'altres partits, vull dir, els comuns es presentaran i sobretot el gran. Qui serà el candidat d'Aliança Catalana? Aquest és un dels secrets més ben guardats que tenen, si és que saben qui serà.
jo no sé jo ara mateix jo ara mateix només et podria respondre la primera que has dit que és qui serà el candidat del PSC i ara bé et diria que serà candidata no candidata de guanyem no de guanyem també ho sabem no de guanyem no de junts potser jo pensava que sabia el de guanyem ah no no
digue'ns-ho va ara he quedat mort no, no, jo soc més de criminals que de política però pensava que ho sabíem si guanyem continua sent en lloc hem de fer una operació política per permetre que pugui ser ell per què? però si guanyem ho permet 3 legislatures
Sí, però en Lluc també és de la CUP, eh? Ah, bueno. És militant de la CUP. Bueno, però... No sé, vols dir que no... Em sembla que guanyem-te el seu propi codiètic, eh? Sí, guanyem-te el seu propi... Clar, després en tot cas seria una cosa de... A les últimes eleccions... Sí, van a just... Van haver de fer un...
com allò, com es diu, una excepció per part de la CUP, vull dir que no sé. O sigui, tots els polítics estan allà amarrats a la teta i resulta que un que la té... No sé, però tothom ja es va situant... A mi em van trucar per fer una enquesta dijous. Què dius? De Girona específicament, eh?
I es pot saber què van preguntar? Per on anaven les coses? Preguntaven com veus la ciutat si la ciutat està millor o pitjor que fa 3 anys quins són els principals problemes que veus què és el que necessiten millorar i llavors et preguntaven grau de coneixement i per una banda hi notes
determinats noms determinats noms algun de sorprenent? algun que justament no està ara com a cap de llista a l'Ajuntament per això em va sorprendre que preguntessin específicament però et va dir qui trucava però et va dir qui trucava perquè potser era algú que t'ho feia tu i prou no, era una enquesta em van preguntar per dos noms que no estan a l'Ajuntament i que són del mateix partit polític
Ui, Clara, tan enganyat. Perdona que t'ho digui. Pels altres, sí. Pels altres, sí. I no ens els pots dir o prefereixes preservar-ho? A mi em va sorprendre. Em van preguntar per Sílvia Paneque i em van preguntar per Pere Parramont que...
Em va sorprendre, perquè no... És a dir, m'han preguntat per tots els caps de llista. Lluc Salella, Gemma Geis, Quim Maiats, el de Vox, el del PP, en Barà i en Domínguez, però no per l'actual portaveu del PSC.
Em van preguntar per Sílvia Paneque i per Pere Parramont, que és una persona que no està a l'Ajuntament. Ja li vaig dir... Havies de triar... No, no, no, havies de dir grau de coneixement, clar, ja us ho conec a tots.
malament reia et van donar a professió i llavors els havies de puntuar llavors els havies de puntuar i després et preguntaven que si haguessis de votar ara a qui votaries has contestat tot això? ets molt bona persona jo que he esponjat
Jo una vegada... No, no, de la mateixa manera l'endemà... Per curiositat, ho he contestat també. Perdona, de la mateixa manera això va passar dimecres i el dijous em van picar el timbre per l'enquesta del català que estan fent per Girona. I com que sabia que s'estava fent vaig dir, puja, puja! Què dius? Això era una noia presencial. I aquesta també la vaig contestar. L'altra era telefònica i aquesta era presencial. A mi només van preguntar de l'estat i a més a més t'amenacen que si després no contestes te poden passar coses.
Llavors preguntaven a qui havies votat a les últimes. De Girona, del Parlament i d'Espanyoles. Sí, és una enquesta ben feta. A veure, jo també eren els que pensava que les enquestes del CIS o del C no existien fins que... Jo encara penso que no existeixen. I les dels mitjans, l'IGM? Bueno, l'IGM a mi no... Jo no me'l crec, l'IGM, eh? Directament...
Perquè són enquestes, ara se'n fan forces més, però jo, com vaig començar en aquesta feina, les enquestes de la ràdio, amb 10 o 12 trucades a nivell de tota la demarcació de Girona, feien unes audiències, per tant, què vols que t'hi digui, no? Bueno, jo feia l'horòscop, o sigui que... És el tema. No, a mi em sembla, bueno, llavors sí que venia, o sigui, tu vas interpretar qui havia encarregat aquesta enquesta, no?
Ho vaig interpretar per les preguntes quan preguntàvem per persones específiques. En un primer moment vaig pensar que era una enquesta genèrica i tal, però a l'hora de triar noms, que igual era genèrica. A veure, jo crec que pel tipus de preguntes...
Però era molt específic de Girona i llavors recitaven tota una llista de coses que creies de la ciutat i més o menys ho havies de puntuar, com està a nivell de neteja, de mobilitat, de seguretat, immigració, tal, tal, tal, i que si la ciutat estava ara millor o pitjor...
que li posessis una nota a l'actual govern de Girona, eh? Específicament de la ciutat de Girona. Jo ho dic més que res perquè en el cas dels candidats podrien haver dissimulat una mica, no? Tant que demanar-te què opines de Joc Salelles i de Sergi Font? Què opines de Quimaiats i de Marc Puigstió? Però clar, si te demanen allò un de cada un... No, els caps de llista, els caps de llista. Però després se'ns arriben col·legats. No, això és el que em va a mi sorprendre. A veure...
Si fins i tot li vaig dir què hi fa aquí, Pere, per Ramon. La majoria... No està pas a l'Ajuntament. La majoria de Ciutadans de Girona, alguns d'aquests noms els coneix. No, no és el que vaig pensar. És diferent, diguem-ne, de nosaltres que hi estem en aquest món, perquè ara tu preguntes qui és el portaveu del PSC, l'Ajuntament de Girona, i molta gent és molt probable que no ho sàpiga, o sí.
que de fet són dos, no? Sí, clar, que són la BA i el màxim d'alguna manera, no? No sé, a veure, per mi és un dels grans que, diguem-ne, si Silvia Paneque la presentaran o no la presentaran. També hi ha gent que ha fet circular que Marc Lamoy, que és diputat del Congrés, és sempre per tot, i això és veritat, va a molts actes, no només a la ciutat de Girona, sinó també, diguem-ne, tot
a totes les comarques però en tot cas per mi és una de les claus de tot plegat això i el nom aquest que cap de nosaltres sap d'Aliança Catalana perquè se n'han dit alguns que jo ja no me'ls crec i n'hi ha alguns que podrien estar molt bé però que jo crec que els interessaria tenir amagats almenys durant encara uns quants mesos jo crec que encara és aviat per saber candidats és a dir fins aquí ben bé mitjança l'any que ve
dubto que les peces es comencin a... Després fem allò d'en posem un altre gem, se'n va, torna... Aquesta cosa que passa a la política. De fet, en Sílvia Paneca i Compera Parlamona es havien presentat a les últimes eleccions, el que passa que la Sílvia va deixar el seu lloc per anar-se'n a fer de consellera, de superconsellera de gairebé tot,
I Pere Parlamont va ser anomenat subdelegat del govern espanyol a Girona i també va fer el salt, per dir-ho d'alguna manera. I ara hi ha moviments, també a nivell de xarxes, que és una cosa que a mi em sorprèn. Ahir justament en parlàvem, però sí que és veritat que estan sorgint com bolets...
Perfils, entenc que TikTok i Instagram. Contres? Bé, que bàsicament pinten Girona com el Bronx. Recordo el cas de Figueres, que va tenir molta repercussió, com es deia, Figueres Oscura, que allò va acabar com el Rosari de l'Aurora, amb una denúncia. I tu estàs parlant de Girona Perduda, no? Jo parlo de Girona Perduda i d'altres perfils que... D'allò que alguns han qualificat com a pseudo mitjans.
Sí. Diu que Girona ja no enamora, no? Però ja no diria ni un mitjà. És que ni mitjà. O sigui, com gent particular... Són perfils que es dediquen a difondre... Però està molt pensat, no?
A veure, tenen molts vídeos, jo crec que els suministra, que hi ha gent interessada per algun motiu que els suministren fotos, vídeos i informació concreta. Que passa que si tu ets realment de Girona et pots indignar en segons quines coses que fan, però també pots veure que no és, és a dir...
Deixeu-m'ho dir, en l'anterior mandat, quan encara hi havia Marta Madrenes, d'alcaldessa, també hi havia determinat gent que estava a l'Ajuntament, o que després ha entrat a l'Ajuntament, que publicava vídeos de... Us recordeu que Girona estava bruta abans de tot el tema dels residus, o que Girona estava descuidada abans de tot el tema... Sí, sí, això és veritat. No, però ha pujat un grau més, això. Sí, és un grau perquè... Sí, perquè ara ja... És un moment...
que presenten, el que passa que si coneix a Girona és com per exemple el famós vídeo de fires de la baralla. Qui no ha vist una baralla? I és una baralla que es va acabar en un minut, és una baralla de bobatxos, diguem-ho així. Però també és veritat que cada any hi havia un especial, a veure, tothom sabia que hi havia innovatoris, tot com teníem els que els tenim, els nens ja una miqueta més grans, això ara miro la Marta,
I vosaltres us passarà, quan aneu a fides a la Copa, sobretot no te n'envagis al mig de la Devesa, perquè allà hi ha gent que et poden fotre el mòbil. Això passava, i dius, és que això seria millor... I coses més grosses. Seria millor no parlar de... Per què?
jo crec que s'ha d'advertir a la gent que en un moment determinat hi ha problemes concrets però no només a Girona, recordeu no, és a tot arreu però no sé si és aquest estiu o l'estiu passat que els alcaldes de diversos municipis es queixaven de grups itinerants que anaven a rebentar els baix de festa major i que es dedicaven a això estem parlant de Mer, Anglesa, Santa Coloma, Riu de Llots que tots acabaven tenint problemes però és que hi ha gent que ve de fora
Si nosaltres que vivim a la Devesa, cotxes amb vidres trencats, abans quan hi havia els radiocassets, aquells que es treien rebentats i tret el radiocasset, això per fires jo crec que ha passat sempre. Jo en aquest cas que parleu de Girona perduda de la baralla, jo el que crec, és a dir, amb aquests determinats tipus de perfils s'ha de...
S'ha de mesurar molt quant tu has d'emetre el contradiscurs, diguéssim. Llavors, en aquest cas, jo crec que el contradiscurs es va emetre massa tard, perquè el vídeo va circular i fins a la roda de premsa de valoració de fires no es va dir que no hi havia denúncia per aquella baralla,
i que, perdona, baralla, era una persona que deia que l'havien agredit o no sé què, que a mi sortia d'esquenes, en veu distorsionada... No, després hi havia un altre que era aquell que 15 persones l'havien agredit. Sí, que l'havien agredit i tal, però vull dir que crec que en aquest cas sí que calia fer com aquest contradiscurs, és a dir, escolteu, això s'ha de rebatre perquè no és així...
I es va anar una mica tard. I tampoc crec que cada vegada que hi hagi un vídeo d'aquest s'hagi de dir, no, això és mentida, això és mentida. Però sí mesurar-ho en el sentit de, si veus que aquell vídeo comença a tenir molt de recorregut i es va estenent molt, de sortir a dir, no, escolteu, és que això no ha estat així, o aquella baralla és que al cap de cinc minuts va arribar la policia i allò es va desfer. Però és que els mitjans també hem de donar en cuidado el que diem, eh?
Jo per qui ho digui... No parlo de mitjans, parlo més de discurs polític. Ah, vull dir, jo per qui ho digui el Girona, perdó, d'aquest... No, no, parlo més de discurs polític, eh? No parlo de mitjans, eh? No, però és un perill, des d'un punt de vista de comunicació, és un perill, diguem-ne, estar contínuament desmentint coses d'aquestes. Sí, per això dic que cal mesurar-ho. És que se li don valor?
No, el tema és que són perfils amb un alt nombre de seguidors, que també és allò que hi ha molta gent i després n'hi ha altres que li donen volada i que, diguem-ne, ajuden que es faci... Però això és el que corre. Tots tenim grups familiars, grups de WhatsApp on ens han arribat coses... I jo a vegades...
m'arriben i penso com és que m'ha arribat per aquesta via i no m'ha arribat a través d'un grup de periodistes o de la ràdio i tal o de mitjans jo que parles de temes familiars i és d'una ciutat que no és Girona me n'han arribat alguns que són
radicalment falsos, a la que grates mínimament i ho mires, i llavors dius, buf, i t'arriba de gent, teòricament, sí, sí, m'ho han assegurat, és una miqueta com allò, us en recordeu, dels grups de WhatsApp de fa uns quants anys, allò del nen que s'agrestaven en un gran centre comercial, el palaven i tal, que no havia passat mai. Però d'aquesta manera que...
quan t'arriba per grups familiars tu t'encarregues de fer el fact-checking i de dir, escolteu, això no és així, trobo que per part dels polítics haurien de mirar també de fer-ho. No els mitjans, perquè els mitjans és evident que no reproduirem una cosa que és un fake, diguéssim, però per part de polítics trobo que a vegades sí que trigo una mica massa a arribar a aquest discurs.
quan allò hi ha corregut per tots els grups i xarxes socials el que passa és que avui hem fet allò que els preocupa tant a la gent que fa que hem parlat de temes de seguretat i temes d'immigració però jo crec que a vegades és necessari parlar-ne bàsicament perquè estàvem analitzant unes enquestes que hi ha i unes enquestes que ara sabem que també s'estan fent diguem-ne amb clau municipal com arriben a eleccions tothom parla que ha vist aquelles enquestes que algun partit o altre ha determinat el que passa és que al final
Jo, la millor enquesta és aquella de l'enquesta del nas, del que sents al carrer, i per això la Marta li deia, i jo també, que tu veies que si siguem eficaç de segons quin tipus de converses, Aliança Catalana pujaria molt. Ara ja hi ha una enquesta que ho diu, i ara s'ha de veure què passa, perquè, insisteixo, queda encara, bueno, no sabem quan queda per les eleccions al Parlament, per exemple, no?
Però, per exemple, el principal problema que diu el CEO per la gent és l'habitatge. La llei actual que ha permès que es dispareixin els lloguers temporals per sobre dels lloguers normals i que el preu de lloguer s'hagi disparat i que no hi hagi habitatge per llogar, perquè molta gent la posa lloguer temporal perquè és la via que han trobat,
Jo diria que es va fer en el moment en què governava Esquerra Republicana, si no recordo malament, que segons l'enquesta puja amb vots, saps? Home, clar, a veure si te penses que miraran tantes coses. La gent no mira tantes coses.
O sigui, això ho saps tu perquè ets periodista i perquè has analitzat unes coses. Hi ha una gran part de la població que no mira en quin moment passen les coses. O sigui, va com és allò pel poc gros. Però jo entenc el que diu. No, dic en el sentit de... Sempre penses en un...
no sé, potser soc massa pragmàtica de fet conseqüència, fet conseqüència i quan veig aquestes enquestes que diuen que Junts està perdent i penses, però quan fa que no governa Junts? però és que jo crec que serà veritat això
però jo crec que serà veritat això de Junts però jo crec que és que el votant de Junts s'anirà a Aliança perquè diuen Vox, jo, Vox i Aliança poden tenir coses semblades però no ho veig anar de dos a vint és que agafen gent de pertot i tinguin en compte i jo crec que hi interessa i Junts n'és conscient perquè si no perquè no està modulant aquest discurs i dient anem a parlar més de seguretat, immigració
Fa una setmana mateix una roda de premsa davant de la comissaria de Can Borrassó de Santa Eugènia. Però també hi ha hagut una altra cosa, fixeu-vos-hi en el Parlament, suposo que ja us hi heu fixat, diguem-ne com els atacs de Sílvia Albreu s'han incrementat per part d'Esquerra i del PSD, per dir-ho algun del propi president Illa, no? Això també indica alguna cosa, indica canvis, alguna escletxa per acabar perjudicant, perquè al final jo com a bon pragmàtic que sóc en el món polític dic molt bé, tot això està molt bé, doncs escolta,
l'Aliança Catalana en traurà 20 i Junts poden només en traurar 20 segons diu aquesta enquesta, 20 i 20 són 40. Escolta, els 40 que pugui treure el PSC més el suport que li puguin donar des de dintre o des de fora Comuns i Esquerra Republicana garanteix una llarga etapa socialista.
pragmatisme, digueu-me, això pot canviar en molt pocs mesos, però en aquests moments és el que hi ha. Per tant, també hi ha molta política i molta intencionalitat política a l'hora de presentar totes aquestes coses. Les enquestes de les últimes eleccions venien a dir exactament el mateix, però una gran davallada de Junts que després no es va produir, es va produir per un altre cantó. Per tant...
De tota manera, les municipals són una altra lliga. Les municipals, la persona... I hi ha alcaldes de Junts que aquí a comarques de Girona, alcaldes joves, estic pensant en el d'Olot, en el de Figueres, que...
que s'estan posant pots dir en la línia no en la línia del que és el seu partit és igual estan mirant en aquests punts on saben que la gent està més preocupada estan mirant estan fent l'esforç de visibilitzar que estan treballant en això diguem-ho així home això és important perquè si és el que preocupa la teva població
Estan veient els altres discursos i ells diuen, nosaltres també fem feina en aquest sentit. Però al final, sigui Girona, sigui Figueres, sigui Olot, la gent vol que hi hagi un funcionament més o menys normal, que la ciutat estigui més o menys neta i endreçada, que no hi hagi grans problemes de seguretat, encara que tothom sap que sempre n'hi ha. I la sensació, insisteixo, és que durant un temps...
Bueno, hi havia la voluntat de, segons quins discursos, directament no fer-los i amagar-los. Això és el que jo crec que ha fet emprenyar a molta gent que després això es va veient reflectit en les enquestes. I això que hi ha governs, per exemple el de Girona, el tema de les ocupacions, el discurs de Guanyem també s'ha modulat, deixeu-me'l dir així, en aquests moments. És a dir, també hem de parlar de quines ocupacions estem parlant.
Les ocupacions delinqüencials, que són moltes, el carrer Tomàs Miler és un problema delinqüencial, l'Arlanda Farran Puig és un problema, diguem-ne, de molèsties increïbles en els veïns, doncs tot aquest tema no té res a veure amb l'ocupació per necessitat, que no sé si n'hi ha moltes, però jo diria que no n'hi ha tantes.
No, no, és que el problema és la delinqüencial. Ja, ja. Està claríssim que és això. Doncs si és delinqüencial, el que s'ha de fer és actuar des del punt de vista policial. Clar, si és que el problema no és tant ni la immigració, ni el... és tot, és la delinqüència, vingui d'on vingui. El problema és la delinqüència, no qui la comet, diguéssim. El que s'ha d'erradicar és la delinqüència, no mirar l'origen del qui ho fa.
I tot fa en les municipals com actua. Jo segueixo a X a l'Albiol, l'alcalde de Badalona. És una passada el que fa aquest senyor. És una passada, no vull dir de bé, eh? Vull dir que...
Fa una piulada, ja han ocupat un pis, i ell penja xarxes que ell està allà, que pica la porta, oye, tendrían que ir saliendo. I la gent del voltant, que li diu, mira, és que l'alcalde m'ha arreglat el problema, això és com allò antic caciquil, no? Ai, la vorera se m'ha trencat i veus que ve l'alcalde allà, que truca a l'operari i diu, vine aquí ara mateix i arregla aquesta vorera. I li està sortint bé? Sí.
Aquest senyor treurà una majoria absoluta? De fet, ja la té. Ell sap que si no treu majoria absoluta no governarà. I per què? Jo més o menys Badalona, com que hi vaig treballar, és una ciutat que conec bé. És una ciutat majoritàriament del PP-Badalona? Us puc assegurar que no. No, no, no. Per què el viol treu els resultats? Perquè algú dirà, perquè és un populista, perquè parla d'aquelles coses que li afecten a la gent.
Això és el que anàvem... Quan tu tens un nou problema d'una ocupació al cantó de casa, o tens un problema de seguretat al cantó de casa, o tens un problema de brutícia al cantó de casa, el que vols és que hi hagi una acció per intentar resoldre-ho. Si veus que no hi ha acció, que hi ha inacció, que no se n'en vol parlar, o que no toca parlar-ne, t'emprenyes. El tema dels residus ha estat una mica així. Jo crec que ara, en aquests moments, l'Ajuntament s'ha posat les piles des de ja fa un temps, però fent un canvi radical al que havia fet. Però els primers mesos, quan van sortir els problemes a Montjuïc...
No va haver-hi una actuació ràpida en aquest sentit, bàsicament per un tema, jo crec, d'ideologia. I problemes encara n'hi ha, eh? Et passeges per Santa Eugènia i realment hi ha punts allà que són autèntics advocadors. O per la meva cuina. No cal anar a Santa Eugènia. Aquestes també. No puc anar a passejar per la teva cuina.
carretera Barcelona també però al final anem a l'origen del que és la democràcia el meu fill ara a l'escola que estan fent la democràcia l'altre dia que es parlava que als nens no se'ls ensenya el que era el franquisme el meu fill porta des del setembre que els hi han explicat tot el franquisme tal tal tal el que és la democràcia i la democràcia al final que en unes bases fetes per nens d'11 anys és tries els teus representants perquè et solucionen els problemes
quan s'ha arribat al punt en què la gent no té la percepció que la gent està allà per solucionar els problemes sinó per guanyar-se la vida és quan la cosa ja va cap a una altra banda
Déu-n'hi-do, hem fet una bona repassada. No hem parlat de radars, eh? I de les multes va ser... Us han multat? Algú ha estat multat? Jo conec gent a qui l'han multada, sí. Jo conec gent a qui l'han multada. I de fet he de dir que la idea va venir precisament de conèixer algú a qui l'han multat.
13.000, són moltes, moltes. Durant 3 mesos, en els 4 punts, Maristes, Padret, Carretera, Barcelona, amb encrevament de la creu i que rego ell cap a Can Giver del Pla, sorprenen les 6.000 i escaig que hi havia a Maristes i a Padret. I tant, sorprenen perquè hi ha tanta cua sempre que no sé com poden multar-te. T'ho explico, jo hi vaig fer la meva teoria aquí i suposo que sortirà algú que m'ho desmentirà. Jo estic convençut, és a dir...
Quan hi ha tants de cotxes, és que no pots anar a 30. Has d'anar parat. Segona, hi ha semàfors. Per als nens que van a l'escola maristes, hi ha semàfors que és veritat que hi ha. Que hi havia gent que anava més de pressa, sí. Quina és la meva teoria? La teoria és que foten moltes com no hi ha gent. És a dir, al vespre i tal, perquè quan vas al vespre i veus aquell llamp de via que no hi ha ningú. També t'he de dir... No, no, hi ha de tot. També t'he de dir que havent-hi trànsit
La gent passava més de 30. Però si els maristes... Pràcticament és impossible anar allà i que no hi hagi una cua... Depèn de l'hora. A les dues a la tarda
hi havia trànsit, la gent s'aturava els semàfors, però el que els semàfors es posava verd hi passaven, els que continuaven, el radar els anava captant. Vull dir que amb els maristes, a mi em va sorprendre molt la quantitat, perquè jo em pensava que el radar que multaria més seria el de pedret, sincerament. I el de pedret és el segon, però el de pedret està posat en un lloc
Tu véns de les naus que pots anar a 40, automàticament has de baixar a 30 en aquell revolt i després pots tornar a anar a 40. De quines naus? Estàs entrant o sortint de Girona? Estic entrant a Girona. Està entrada de Girona, no està sortida el radar, eh? Llavors, quan acabes el punt on et pots anar a 40, automàticament véns a 30 i gairebé ja et ve el radar. En el cas dels maristes, tu pots anar a 40 fins a la rotonda...
diguéssim, del Palau de Fires, i llavors, quan encara es hi ha l'avinguda, és quan has d'anar a 30, que aquí pots reduir una mica més, però el de pedret és bastant... Jo el de pedret i 30 crec que ha causat mals mentals a molta gent, com jo, perquè això d'anar a 30, tot el camí, jo ho porto molt malament, a mi se'm para el cotxe.
40, és una cosa que està bé, però ho sento. De fet s'ha parlat de cap a dret, podríem avisar-lo i pujar de 30-40. Es vol intentar perquè el que deia el regidor és que allà la gent passava a velocitats molt més excessives que 30 i 40, llavors incrementar-ho 10 quilòmetres...
diguéssim, no contribuirà que un altre cop allà hi hagi qui passi a rebent una altra vegada, sinó que tampoc, diguéssim, beneficiarà més els conductors en el sentit de dir, ostres, és un punt, no?, que costa. El que passa és que, a veure com a conductor i que circula per Girona, com hi ha radars, et fan venir aquell punt, sobretot si alguna vegada t'enganxin, com per exemple aquell famós de Platja d'Aro, que va ser un niu que és un... Encara ho és, eh? Sí, que encara ho és.
que té un cert sentit però no del tot tal com està posat allà sí que hi veig sentit la captatòria però a Girona jo crec que està bé reduir la velocitat fins i tot hi ha gent que com no hi ha cotxes que és poques vegades al dia
Fins i tot per la Gran Via va a unes velocitats excessives. El que passa que abans hi havia una cosa que se'n deien policies municipals que estaven per allà i que si algú la feia, doncs la pagava. Ara es confia molt en els radars. Jo entenc que els radars poden ser necessaris sempre i quan estiguin posats amb seny. Com d'aquí 3 mesos, o d'aquí 6 mesos, o d'aquí 9 mesos, demanem dades i ens els adonguin i veiem que això hagi baixat, direm, guaita, funciona.
Si no, s'haurà de parlar d'una altra manera, no? Home, nosaltres realment ens va sorprendre la quantitat perquè fèiem allò travesses, no? De dir, quantes moltes hauran posat al radars de Girona? La xifra que dèiem, tirant llarg, eren 3.000. Perquè no entoneu de radars i recaptació. A mil de sal m'ha enganxat.
El de sal és complicat perquè, a més a més, és el mateix problema, és a dir, el de sal, sobretot el que va des de la rotonda fins a l'altra rotonda. O hi ha d'ubicar la rotonda. La rotonda de sortida de l'AP7.
i gires cap a la dreta per anar cap a salt aquell tram aquell és de 50 i allà enganxa molta gent crec que ho han baixat a 40 és un problema molt seriós perquè jo crec que allà quan hi ha molt de trànsit és impossible anar a aquelles velocitats com no hi ha trànsit és com t'enganxin i és aquell que és alternatiu n'hi ha un que va en el carrer que va a l'autopista un aquest que és el que enganxa més gent
i el tram que va a l'hospital, que aquell sí que és de 40. Avui ho miraré a veure si és de 50 o de 40, jo encara l'última vegada ho vaig veure de 50. El de l'hospital és de 40, però jo mira 40 i 50, jo ho trobo normal, se'l resta a 40, a Bordils està a 50, és que 30, 30 també mal de cap.
és complicat ho sento molt però no és que sigui jo un fitipaldi al volant però 30 em sembla que t'agafo un patatús Déu-n'hi-do hem fet una bona repassada a la ciutat però hi ha alguna cosa, ens queda un minut un minut i una mica més hi ha alguna cosa que pensava que sortiria i no ha sortit?
No. Doncs la d'Arts l'hem parlat un moment, l'altre ha sigut més d'una situació en general política. Que el Girona juga contra el Madrid el dia un mes, per exemple. Oh, sí. Quina fred que farà. Quina fred que queda un minut, perquè jo no et pot. Però estaria bé, estaria bé que hi hagués... Home, aquest dia, alguns dies on va anar bé, empatar el camp del Betis va estar molt bé, però en realitat es van perdre dos punts per eficàcia golejadora, i el problema de la Girona és que té... Per eficàcia golejadora.
ineficàcia, ineficàcia sí, perquè hi va haver-hi dues ocasions en Serankov, hi va haver-hi una en Brian Hill i sobretot jo només veig els 18 milions, només veig els 18 milions en el meu caparronet de l'Esprilla els de l'Esprilla i aquella actitud, diguem-ne allò que que fa posar nerviosa molta gent però bé, a veure què passarà ja se l'ha guanyat el Madrid és a dir, per què no? i tant, sí, sí, ja està en un moment baix
És el moment. Sí, però estan en un moment baix, diguem-ne, sempre hi ha actuacions, diguem-ne, que l'acaben ajudant, perquè l'Elge li va passar pel damunt, però mira, va acabar empatant, eh? Sí, és veritat. Ara entraríem, aquesta sí que seria una discussió llarga i, per tant, no la tindrem perquè queden 15 segons per les 11 al migdia. Gràcies, Marta Rodríguez, gràcies, Xavier Pi, gràcies, Clara Jordà, una molt bona tertúlia. Nosaltres, si tot va bé, tornarem demà. Ara són les 11.