logo

La tertúlia de Girona FM

Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau. Anàlisi i reflexió de l’actualitat de Girona, moderada per Jordi Grau.

Transcribed podcasts: 298
Time transcribed: 12d 1h 5m 57s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Laram. Els Mossos d'Esquadra tenen en marxa un dispositiu amb vigilància duanera de l'Agència Tributària per desarticular una organització criminal dedicada al tràfic internacional de drogues entre Catalunya i França. Hi ha més de 200 efectius policials desplegats i s'estan fent entrades i escurculls a la zona oest de Figueres.
a Argentona, al Maresme i també en algunes localitats del sud de França. I en clau polític el govern aprova avui un paquet de 400 milions d'euros en ajudes per mitigar les conseqüències de la guerra a l'Orient Mitjà. La Generalitat destinarà els diners a una quarantena de mesures que inclouen subvencions directes, excepcions fiscals i crèdits per protegir famílies i teixit productiu.
En el camp professional s'adressaran els sectors més afectats, com són el transport, l'agricultura i la pesca, però també reforçaran el suport als ajuntaments per incrementar l'assistència en alimentació i subministraments bàsics de les famílies més vulnerables.
I el conseller de la presidència, Albert Dalmau, ha convocat dijous a la tarda una ronda de trobades individuals amb els sindicats educatius, segons han explicat fons del departament. Aquesta trobada es manté, però ara s'hi afegeix la que vol fer amb els sindicats per separat a la tarda el conseller Dalmau. El portaveu del sindicat professors de secundària, Andreu Navarra, assegura que el govern no afronta la realitat d'un sector educatiu que diu està en fallida. Ho ha dit avui a la xarxa. El departament s'ha de seure amb la plantilla i amb els sindicats representatius.
I ha de començar no només a fer les mesures superficials amb els arbres de davant, sinó que ha de tractar el bosc. És el model educatiu català el que ha fet fallida. És a dir, tenim 90.000 persones, tots els treballadors d'educació, al carrer, d'empeus, amb pancartes, dient que això no funciona. El sistema ha caigut.
El que no pot fer la conselleria és no escoltar i continuar amb un monòleg com si aquí no passés absolutament res i tot anés bé. I s'anunciaran noves mobilitzacions immediatament. Les formacions convocants de la vaga havien citat al número 2 del govern de Salvador Illa una reunió per negociar avui dimarts a la Universitat de Barcelona per a Educació els havia respost amb la convocatòria d'una mesa sectorial amb tots els sindicats amb representació el dijous al matí.
I pel que fa a la mobilitat, destaquem tres incidències principals. Un accident a l'A2, a Castellbis, València, en Tilleïda, amb un carrer tallat. També una avaria, la pesada entre Montmeló i la Roca del Vallès, amb fins a 7 quilòmetres de retencions. I també una altra avaria, en aquest cas a la C25, a Arbúcies, que també afecta la circulació amb un carrer tallat. També hi ha cues importants a la B10 i la B20. Direccionos de Trinitat i Nus de Llobregat a la C58, a la C32 i la C31.
Notícias en xarxa
Ei, saps que l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Ripollès i tota la selva ja formen part de l'àrea integrada de Girona? Això vol dir que si vas de Ripoll a Girona o de Lloreta Figueres, ho pots fer amb una sola targeta de transport públic. Una sola targeta perquè puguis viatjar més lluny i combinar tots els mitjans de transport. Més fàcil, més còmode i més econòmic. Informa-te'n a gent.cat barra integració tarifària i aconsegueix la targeta on es troben tots els teus viatges. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Necessito desconnectar de tot. I si en comptes de desconnectar connectes amb el que realment importa? I com ho faig? Amb el Bibi, el festival de no turisme on el vida l'Empordà marida amb el teu benestar. Rutes amb bici, winefulness entre vinyes i la gastronomia més autèntica. Això és exactament el que em demana el cos. Doncs tria el teu moment a bibit.costabrava.org Patronat de turisme Costa Brava, Girona, de la Diputació de Girona.
Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM, com passen 5 minuts a les 10 del matí d'aquest 24 de març. Ja tenim la primavera aquí, fa bon temps, però no parlarem del temps, a menys que ells vulguin, amb les 3 persones que m'acompanyen avui aquí als estudis del Calvé Balmes.
Senyor Jordi Xargueu, periodista. Bon dia. Exdirector del diari de Girona. Com estàs? Bon dia. Anem tirant. Anem tirant. T'ha afectat la primavera? No és pas d'aquests que al·lèrgics el poden? No, afortunadament no. Almenys fins al dia d'avui no he sigut mai al·lèrgic ni cap problema d'aquest tipus. És una sort. Diuen que sí, que és una sort... Ja ho suposo, eh? Per un que no ho he passat, però...
Per lo malament que ho passa a la gent que té al·lèrgies, i a més a més, ara que pel que es veu per tenir una visita a un metge d'al·lèrgies... Tres mesos. La llista de peres és llarga. Ja ha passat la primavera. La gent que ho pateix, quan té hora, ja...
Això és el que vàrem llegir ahir, precisament en el diari de Girona. No sé si té al·lergies a alguna cosa el senyor Carlos Rivas. Molt bon dia. Molt bon dia. Alguna que altra sí que tinc. Però no fan referència ni al pol·let ni a la primavera. Però bé, cada vegada menys. Intento ser més proper i no m'enfadar-me tant. Això està molt bé. L'edat. Però el temps passa. Però fa vídeos encara, eh? Sí, home, i seguireu fent tant...
Permeteu-me que saludi avui perquè és la primera vegada que ens acompanya la Rosa Núria Alexandre, llicenciada en farmàcia, doctora en biologia molecular i en bioquímica.
membre de la Real Acadèmia de Farmàcia de Catalunya ha estat moltes coses senadora durant dues legislatures president del Consell Social de la UDG i segurament em deixo algunes coses i president del Col·legi de Farmàcia què tal?
Gràcies per ser aquí, per haver acceptat la nostra invitació per venir. De fet, és un tema important, perquè aquesta mateixa setmana, entro aquí, per aprofitant, aquesta mateixa setmana, no ho diré amb els termes justos, però ja ens entendrem tots, l'UDG ha iniciat un procés molt important perquè puguem tenir el grau de farmàcia. Gràcies a ella. No el dirà, però ja el dic ja. L'UDG va aprovar ja.
el pla d'estudis, totalment, que ha sigut fet, que es va fiar a la legislatura amb el rector Quinsalvi, i ara el rector Josep Calbola ho ha acabat i està presentat a totes les comissions, i el dia 19, que era el dia de Sant Josep just,
el van aprovar per passar a l'ACU, a l'Agència Catalana d'Universitats, que és la que té que donar el permís perquè es pugui començar en marxa. De tots molts, ja formem part una mica, quasi, del pressupost de l'any que ve de la universitat, per tant, sembla que la cosa està força bé. Després es té que dir, perquè si algú ho diu, després hem de demanar a ANECA, que és l'estatal, que ens ho convalidi. Però poder començar el 27-28 encara que l'ANECA no hagi dit res, perquè l'ANECA ho fa trossets.
Però una pregunta. De pressupost només depèn del de la universitat, no? No depèn ni del de Catalunya ni del de Madrid. No, no, no. Per saber si això es compliria o no. La universitat, el seu pressupost ja ha posat uns dies. És que realment no comencem de nou. Ens posem a les facultats que hi ha d'enfermeria i de medicina, perquè hi ha lloc.
I llavors, doncs clar, hem d'ampliar algunes coses, hem de posar professorat, evidentment, algun professorat de medicina, evidentment, es pot compartir, i algun laboratori també. Per tant, és més barat, per dir-ho així, que en el pas... O sigui que entrarà en vigor d'aquí dos cursos, no? El 27-28. El que ve, el que ve. Ara som 26... Estem en el 26-27, no? El setembre del 27. No, estem al 25-26, estem ara. Perquè el setembre del 27.
Sí. Doncs aquí dos cursos. Tenteixo perfectament què volies dir. El pròxim curs és el 26-27. Sí, sí. El pròxim curs és impossible. No, clar, perquè pensa que tu ja saps que aquí, a aquest país, tenim un problema amb les notes d'entrada.
perquè com el resto d'Espanya, els crios els eduquen d'aquell... Bueno, els hi donen i tenen unes notes altíssimes, els nostres els llegim molt i tenen les notes més baixes. I tenim problemes amb la selectivitat, perquè té un altre tema que un dia si voleu en parlem, que em sembla totalment just. No, si en vol parlar ara mateix... No, per això deia, és totalment... S'ha parlat molt del tema de medicina en aquest cas, diguem-ne, però ho afecta en general. De tot, clar.
Clar, clar, clar, perquè resulta que quan tens el batxillerat i te l'apropen amb notes fantàstiques, sapiguem anar a la meitat, doncs és molt més fàcil d'arribar, de portar la sanitat amb la nota que puguis entrar en diferents carreres. Per això deia l'altre dia els metges, que la veritat dels metges són de fora, perquè si tu mises Medicina, Medicina té una de les notes més altes d'entrada.
Sí, sí. Clar, totes, eh? Des de la Girona, la de Barcelona... Bé, no n'hi ha gaire, però vull dir totes. I llavors què passa? O vas a la privada o fas una altra carrera. I llavors si embarca els de resta d'Espanya, com tenen les notes altes, quasi fins per les bones, doncs és molt injust. Però una pregunta, respecte això que no acabo d'entendre. Què? Comparteixo-ho íntegrament, eh?, el que dius. Jo em permeto el luxe de totejar-te, eh?, perquè ens coneixem des de fa temps.
Tenen potser les notes més altes, però no tenen l'obligació d'aprendre el català per poder exercir la seva professió aquí? No, a veure, una cosa és quan estudien, per dir-ho així, a la universitat, bueno, a la universitat es parla de tot una mica. No, no se'ls ingeix pas a la universitat. I quan arribes, quan et contracta el Servei Català de Salut, abans, a mi em va passar perquè en la meva època no estudiàvem català, jo vaig fer-ho tot en castellà, evidentment, per l'edat que tinc,
Jo també. Jo mateix, aquí... Carles suposo que no. Sí, sí, jo vaig tenir la sort de poder fer... De fet, vaig fer cou l'any que va morir en Franco, o sigui que... Llavors vam tenir el grau 3 de català i exigir...
a l'hospital deien tu com ho tens això i llavors tenies que fer un curs que tenia molta gràcia i quan tenies tenies que fer un curs de català que l'havies llegit i escrit i de tot però tenies que demostrar que tenies el curs de català per continuar exercint ja sabeu que jo portava els laboratoris d'altoreta i llavors doncs clar
A ver, jo vaig continuar amb el moment que uns quants vam traduir al català tots els paràmetres, perquè fixi-vos que quan van als laboratoris els paràmetres, no sé si s'han fixat, estan en català, no estan en castellà, i això es va fer en aquell moment.
jo crec que és un tema interessant aquest perquè és evident que la universitat té un pes molt important però darrerament s'ha anat parlant molt del tema de medicina jo crec que parlàvem de nivell de Catalunya que era una del col·legi de metges que només un de cada quatre metges que es col·legien ara de nou ha nascut a Catalunya per això li dic perquè el problema és que les pegues que posen per fer la carrera t'exigeixen
I en canvi ens falten metges. Bé, és que és clar. I paguen poc. Bé, a veure, i falta farmacèutics, perquè es pensa que estem lluitant per tenir un grau de farmàcia a Girona, perquè també es falten farmacèutics. Però tornem a lo mateix, les carrers per entrar a la universitat tens un número molt alt. Sí, sí.
Però al marge d'això també hi ha una bossa de metges molt important que venen de fora ja amb la carrera. Estic parlant, per exemple, de metges sud-americans que venen molt. Això ja fa anys que passa. No, no, això ja fa anys que passa. I aquí hi ha un problema, perquè en teoria l'Estat espanyol, ja ho contempla, però tindria que validar de la Universitat d'Homenen.
I això no sembla que passa, perquè jo amb els mestors que li diem abans, ben metges especialistes sense títol, els mestors, que també hi vaig intervenir en un moment determinat, ens vam per allò. I una cosa que em pregunto, per què no es creen més places de mir quan hi ha necessitats de més metges?
Hombre, de mir, és que, clar, els hospitals... No ho sé, pregunto, eh? No, no, ara jo et parlo... Ho dic perquè, clar, si necessitem metges que vinguin de fora, potser una solució és crear més places, no? Sí, però és que... Pregunto, eh? Pels serveis... No, pels serveis és dur. O sigui, jo he tingut mirs. Val, val, val, val. Depèn bé, per la voluntària aviametxa... Vull dir, que els hospitals no poden absorbir... No, clar. I més, quan l'altre dia protestava per les 24 hores de guàrdia, per unes...
Això de les 24 hores de guàrdia és una cosa que jo no he entès mai, que avui dia encara, l'any 2026, s'hagi de fer guàrdies de 24 hores. Això és una cosa que ve de tota la vida. Sí, s'han de fer. Llavors, per dintre, el servei pot fer cosetes perquè no enganxi un servei amb l'altre. Però si no, a mi se treballa avui, està de guàrdia tota la nit i he de continuar treballant l'endemà.
Clar, el que passa que... I estem parlant d'una professió, a veure, jo sempre dic, si un periodista s'equivoca, mira, no passa res, però si s'equivoca un metge... Abans feien fer les rodes, abans, ara s'ha... No, però vull dir, home, la responsabilitat d'un metge...
No has cansat un metge, entenc jo. Però llavors depèn del servei, que has de fer moltes coses rares per evitar que ells facin aquest... Ja, però això és un problema estructural. És a dir, què li suposa Clínica Girona, Clínica Bufill, a qui vulguis, o fins i tot també a nivell de les públiques? Les públiques són dones protestes. Contractar més metges respecte a mantindre les guàrdies.
Ningú ho dirà, però com que jo ara tinc l'acostum de dir les veritats, doncs seguiré mantenint les veritats. El cos social d'unes guàrdies és inferior al cos social de contractar les persones. I llavors, a partir d'aquí, sí que hi ha saturació i comparteixo la Rosa Núria Alexander el que estava dient d'hi ha saturació i als hospitals, doncs, evidentment, potser hi ha aquest volum, però...
També no ens enganyem que també hi ha una dificultat pel cos afegit que porta la contractació a fer més... I llavors per mi hi ha un altre problema, que és que, a veure, la formació d'un metge costa molts diners públics, no?
I llavors resulta que una vegada tenim el metge format, se'n va anar fora. Per què? Ens costa molts diners, però llavors no paguem els metges que ens han de pagar, perquè jo crec que és de les professions més mal pagades que hi ha en el sector públic. Deixa'm fer-te una pregunta. Quan dius que se'n van els metges, se'n van a altres punts de l'estat o se'n van a l'estranger? No, a l'estranger. No sé si van a alguns altres. I llavors hem d'importar metges que no tenen la formació d'aquestes. O sigui, ens costa diners i llavors a l'hora de pagar... Jo crec que els metges haurien d'estar...
ara que es queixen, no sé, estan molt més empagats del que estan. Jo crec que els salaris del metge, d'aquí a Catalunya almenys, no sé, la resta de l'Estat, són baixos. Per el que és, primer, és una carrera de 10 anys. O sigui, un metge no... Sí, una vegada està al mil i a cobrar alguna cosa, però el sou és baix, però vull dir,
Sí, ara cobren, però a la nostra època, que no hi havia ni mir, estaves allà gratuïtament, 2 o 3 anys fins que el cap de servei veia, ja en saps prou. Qualsevol especialitat són 10 anys, 6 més 4, la majoria. O sigui, arriben als 30 anys i, a més a més, amb la responsabilitat que tenen i la formació que tenen un metge i tenen uns sous,
que em sembla que els Mossos cobren més. I mira que és aficionat del Girona, però acaba de fer un discurs molt guardiola, no? Va ser un guardiola que va dir, els que haurien de ser millor pagats han de ser els metges i els professors. Ara ho provoco de veritat.
Ara aquí has obert un maló bastant important, perquè jo no sé si Guardiola està, diguem-te, entre les seves cotes d'excel·lència, acceptaré el que és aficionat al Girona, no ho negaré i no li diré el que li dic sempre en particular amb ell, però era per posar-hi una mica d'humor. Però fixeu-vos que encara ens falta una cosa, la recerca.
els veig a fer recerca d'allà i clar, ara tothom vol cobrar una mica per recerca jo he estat dirigint recerca durant 10 anys i l'altre dia fèiem una broma amb l'Aldeguer què, tu quant has cobrat de recerca? jo he hagut de pagar algun cafè jo he hagut algun berenar també clar, és que a més a sobre allà estàs allà i et quedes més hores per ajudar que els teus companys facin recerca eh
Vull dir que, clar, que la recerca... No, no, per això ho dic. Però vull dir que, a més, ha afegit això. Sí, clar, la recerca de cobras perquè normalment tens un contracte. Però, mira, jo li he dit així que és allà on es posaven els diners. Perquè, clar, el que és injust és que un metge li faci un contracte, tingui que pagui senda i després tingui que pagar els altres. I per això es van crear la Fundació Josep Troeta...
i després es va pagar a l'IDG, que es va... per això. Compte'm, jo durant 12 anys he estat fent recerca, bueno, no, 20 anys en total, perquè vaig a uns serveis a fora i tal, fer recerca d'allà, a l'IDG he posat molts milers d'euros i mai n'he tret ningú, eh? Tot ha sigut pels altres, perquè jo creia que això que deies tu, aquests nois estan allà, no cobren, no sé què, tant d'hores, tal i qual, bueno, almenys, doncs que el de la recerca es compensa amb la recerca, vull dir que allà dintre hi ha més coses de les que us penseu, eh? Mm-hm.
vull dir, ploren, però a vegades tenen raó. Ara estem en un moment, parlem d'això i aprofitant que avui tenim la Nora i el Xandra, també volia parlar del campus, perquè aquesta futura facultat de farmàcia també tindrà les seves pròpies instal·lacions, se suposa, dintre del campus de salut. Sí, però serà un sol edifici,
per les tres facultats, perquè el que es posa ara de moda, per dir-ho així, és el bon gel, o ser una sola salut. Mira, l'altre dia comentava, inclús amb l'alcalde, que es va dir que teníem raó, que s'ha vist que a tots els pobles o ciutats de més de 1.600 habitants, a les cases hi ha més animalets que nens petits.
amb el qual hem de replantejar-nos la part de salut que toca als animalons que tenim per allà, gats, gossos i altres coses. I això canvia, canvia moltíssim. I per tant estan junts medicina, farmàcia i enfermeria. Però més endavant suposo que veterinària o una lligama veterinària haurem de tenir. Però veterinària aquí general no es fa, no? No.
No, no, però vull dir, t'ho dic perquè així és com estem parlant, estem parlant d'això, inclús ha canviat molt la medicina i la farmàcia respecte a això que et deia, que no és el mateix les cases d'abans que les cases d'ara són més petites i a sobre tenen any melons.
Tenen una patologia totalment diferent de la nostra. Els contagis són totalment diferents. Molt diferents. La gent no s'ha donat compte a vegades que els animalets que té per allà li provoquen problemes. Però clar, i els té que tenir cuidats també. Per tant, ha de ser una sola salut. Una sola salut que agafi des d'infermeria, a medicina i a farmàcia, i una puteta de veterinària perquè els tenim a casa, els bitxos.
Jo estic molt content perquè aquest dia van afirmar amb total contundència que el 2031 tindríem un hospital. El que passa és que a vegades no m'ho acabo de creure. Jo també. És materialment impossible. No, per què? Tenen un contracte. L'altre dia el que es va fer és que es va adjudicar les obres, eh?
Però és que els tràmits burocràtics és una cosa desesperant. Va ser l'adjudicació de les obres. Mira si fa dies que corren. Es van adjudicar l'altre dia. Resonaria, s'han adjudicat les obres. Això vol dir que ara necessitem partida pressupostària.
per construir aquesta partida pressupostària dependrà que hi hagi pressupost, perquè actualment tant a l'estat espanyol com a previsiblement sembla ser que serà així a la Generalitat, anem amb pròrrogues. Tots sabeu, tots heu après ja el que és allò, els crèdits aquells que s'aproven quan tens el pressupost, però introduir una nova partida no la pots introduir, per tant...
Aquí parlo d'Armesenda, us recordeu d'un institut que està pendent de fer a la carretera a Barcelona? També puc parlar de l'hospital, és a dir, si no es configura aquesta partida, si no s'introgeix aquesta partida en el pressupost,
No podrem anar a parlar ni de crèdits per tirar endavant la construcció. Jo no sé si serà el 2031, jo crec que és molt lent això pel que s'ha iniciat ja el procés. Només em preocupa una cosa, que vingui una crisi. Ah. I el torn he deixat paralitzat. Clar, venim de la crisi del 2008-2010, vull dir que estava fet ja el projecte del Trueta, i llavors va arribar el 2010... Però com ara no, eh?
Home, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Home, Déu-n'hi-do el que estava fet ja, Déu-n'hi-do. Tu recordes què estava fet llavors? Home, jo he vist, hi havia les maquetes, hi havia... De on? Del Trueta. On estaven? On es posava aquest nou Trueta? Al costat del Trueta. Ah, ara ho dius tu? Això era una barbaritat.
Bueno, però sí, és qüestió de criteri. No, no, no hi criteri. Escolta, perdona, ja t'ho dic jo, perquè jo em vaig aixecar. Quan la Marina Geli el va presentar, em vaig aixecar jo. Escolta.
Però això és un altre tema, això. Primera. No, no, no. Això no opino jo perquè no hi entenc. Ja t'ho dic jo. Mira, estava tan ben posat. Però sí que el projecte estava. Que si plovia, l'aigua hauria arribat als finestres del laboratori que havia dissenyat. Imagina't, això d'entrada. Jo només dic que el projecte hi era. Home, perquè aquell projecte era una barbaritat. Perquè estava sonant inundable. A segona, perquè... Això ja no ho sé, això. No sé si ho sabeu, però aquells terrenys que hi ha al Toret actual són de l'Estat encara, eh?
No són pas nostres, són de l'Estat. Aquest és un problema, perquè quan vol fer una cosa a l'Estat, li tens que anar permís a l'Estat. I aquest és un altre problema. Diuen que poeta Marquina també el problema és aquest, no? Per això sembla que estiguem en una muntanya russa quan circulem amb el cotxe.
Però jo estic d'acord amb la Rosa Núria, si m'ho permets, que s'ha avançat més. En aquests moments, diguem-ne, ja s'ha aprovat un projecte, s'està en fase de... Han passat 18 anys, eh?
són sis mesos ara que jo crec que són els que tenen per allà presentar un projecte i llavors dos anys per dissenyar-lo per tant a mi la data del 2030 jo estic d'acord que si el tenim el 2032 o el 2033 ja serà molt jo també tu deies que tenies por d'una cosa jo en tinc por de dues i també em diuen que soc un alarmista a part d'una hipotètica crisi que amb un tram ens pot caure qualsevol dia un bon amic meu amb
va dir que era una mica tribunero en aquest sentit. El problema és que hi havia una crisi i l'altre una cosa que es diu Hospital Clínic de Barcelona. Ah, Quiroli. Però encara tenen... Escolta, a l'Hospital Clínic encara tenen que comprar els terrenys, eh? A veure si ens entenem. Aquí molt... Serà fent la feina urbanística molt abans que la que es va fent aquí i el que ha costat aquí. És a dir, ells ja tenen planificat el terreny, tenen definit el terreny urbanísticament i aprovació de tot.
El tenen que comprar, que no està comprat. I ja en parlarem, eh? Perquè, clar, aquí és un problema de diners. Imagina't el problema de diners que suposes allà. Comprar tota aquella zona... Vaig llegir 170 milions d'euros. Els talent de Barcelona, eh? Jo crec que el trobeta en aquest moment no té volta enrere, crec. Ja dic, a mi el que em preocupa és que hi hagi una crisi que ho paralitze. Clar, no sé quina magnitud. Si és una crisi que va el 2008, ho podria tornar a paralitzar.
Esperem que les crisis que han de venir, que alguna n'hi haurà, siguin més... Aquí tenim un avantatge, i tenim la indústria farmacèutica de l'entorn que està molt d'acord en que es posin allà, perquè és un avantatge per la indústria farmacèutica, per això els hi hem posat nosaltres també.
a les nostres comissions, i teníem representat de la indústria farmacèutica gironida, i són indústries potents, estem parlant d'Ipre d'Esteve, estem parlant de grans indústries, i els interessa moltíssim. Ells han dit que col·laborarien amb la recerca, perquè els interessa la recerca per ells també, perquè aquí hi ha la part de recerca, que és molt important per la universitat, i llavors hi ha una pota que és l'universitat, que és el que dic, aquestes facultats a la Universitat de Girona, Emili Aragit li pot donar uns...
Bons resultats, si s'ho ven, eh? Vull dir, a veure, és una zona de Girona interessant. De l'àrea urbana. És molt gros, allò, eh? I tant, i és gros. I, clar, vendre's allò... L'antiga nexa, per entendre. És allò d'estar a farmàcia. I ara estarà a farmàcia també allà, eh? És que estarà ara aquí, eh?
Sí, sí, sí. Ja la posem aquí. Clar, tots aquests terrenys venen perquè són de la universitat i els pot posar cap a l'altre cantó. I ara aquí som ja i una vegada estigui neuret el nou, l'actual troeta què pot passar aquí? Què se'n farà? Aquest és el problema. Tenir que depenar-li permís a l'Estat. Perquè els terrenys són de l'Estat i allò va fer l'Estat.
Però ja s'ha parlat alguna vegada, els que esteu més o menys en aquest sector, què es pot fer allà... Un sociosanitari, bàsicament. Sí, un sociosanitari. Però necessitaria bastanta reforma, no? No massa. No? No, si les tens a habitacions normals per una residència... No, pregunto, pregunto. No, jo ho ponec per dintre, no. Perquè hi ha zones que estan... Bueno, algunes s'han anat millorant, reformant, l'urgència s'ha reformat, els han fet aquella zona de nous quiròfanos, etcètera. No sé per què s'ha fet, però...
Bé, perquè és clar, sí, per esperar el 2031, o 32, o 33. Sí, sí, sí. També és una oportunitat que l'Ajuntament faci una reflexió en dos terrenys molt importants que avui hem de parlar, és a dir, on avui està aquí al final del carrer...
A mi li he agraït la universitat o els estudis de farmàcia. De farmàcia. De farmàcia. De farmàcia. El tema és, pot ser això que es transformi en una tipologia de pisos llençadora per emancipació de joves, per exemple? Pot fer un esforç l'Ajuntament amb la Generalitat parlar d'aquest terreny i com el transformen? És a dir...
que ell ens deia que són propietats de l'UDG però l'UDG també ha de participar l'anexa actualment és propietat de l'UDG l'edifici de l'anexa aquí? si tot això és de l'UDG es va traspassar això també ha de ser de la Generalitat perquè aquí abans hi ha hagut l'escola anexa i també hi havia enfermeria enfermeria va començant aquí també
Sí, no, però originalment això era un col·legit. Sí, sí. I devia ser, al seu moment, de l'estat, i es devia passar llavors a la Generalitat. Sí, sí. I ara és de la universitat, tot difícil. Sí, sí, sí. Ah, val. Sí, és el mateix que a la Sant Domènec. Jo pensava que encara era de la Generalitat i que ho havia cedit per fer-hi els estudis. Que jo sàpiga... Però això és important, aquesta informació és molt important obtenir, a veure si efectivament és de l'ODG, a veure qui és, perquè...
Jo diria que és de l'UDG, perquè quan s'han fet obres allà a dintre, no sé, per tant, s'han fet obres a dintre a la universitat. Depèn, hi podria haver una sessió així, com per exemple passar el camp de futbol del Girona, que és de l'Ajuntament, però té una concessió de 50 anys, per exemple. Però és una reflexió important, perquè és un problema d'edifici. No ho sé, jo dic perquè, clar, això havia de ser de la Generalitat, aquest edifici. Normalment, vendre edificis d'aquest tipus costa.
Jo sempre he sentit a dir, quan s'ha parlat de treure alguna cosa d'aquí, que això pot durar molts diners perquè això es pot convertir en pisos i això són molts diners. Això sempre s'ha dit a dintre de la universitat. Si fos de la Generalitat, imaginem-se, ja començaria a preocupar-me pel grau de surrealisme de les decisions. És a dir, ens anem a la cartera a Barcelona per fer un institut allà.
Tens ganes de parlar de l'Armesenda, eh? No, no, però esclar, el problema és dir, si això fos de la Generalitat em preocuparia, eh? Perquè, esclar, no et gastaràs diners per fer un nou institut a un altre lloc quan tindries aquest edifici que en el 31... Ah, però l'Armesenda començarà l'any que ve com a molt aviat les obres. Com a molt aviat començarà l'any vinent. I això ho sé perquè vaig preguntar-li directament a la consellera, eh? La previsió que hi havia em va dir, 29 oblida't que estigui fet.
Per tant, la previsió és que si es fa a l'Institut serà encara una mica més coincident la marxa amb la finalització de l'Institut. Ja tenen cedits, ja té cedir l'edifici, la Generalitat. La resposta a la conseller va dir... Encara està en tràmit des de l'Ajuntament perquè l'Ajuntament hi va invertir, hi va treure la gent que hi havia, en teoria, però hi viu... Sempre m'ha semblat molt perillós que l'Institut allà amb la cartera de Barcelona davant. Sí.
Ah, no? Però també és perillós, a mi li agraït, que també tens uns vials de dos i han fet una biblioteca... Sí, però una mica menys, diria jo. Encara que ara hi hagi limitacions de velocitat, els cotxes... Depèn de què acabem fent amb la carretera a Barcelona.
És que al final és un projecte conjunt de ciutat. El que no podem plantejar-nos és... Avui puc estar d'acord amb tu que és perillós. Perquè, evidentment, hi ha un trànsit de vehicles molt important. Però el PMO-13, és a dir, tota la configuració de Clínica Girona i tot el que ha d'anar al voltant s'ha de desenvolupar d'una manera o altra. Desenvolupar això comportarà, evidentment...
un impacte a la configuració del propi espai de què bosca sigui. Jo recordo que l'alcaldessa Madrenes, com també l'alcalde Puigdemont, van dir al seu moment, hem de parlar més de carrer Barcelona que no carretera Barcelona. Aquí veig dos problemes. Un, alguna via hi ha d'haver per circular, per travessar Girona, no? Però on passa la gent vola. La segona... Quan hi hagi tot el que és el Campo de Salut del Trueta i tal...
hi ha un desplaçament cap a aquella zona. I el Girona també, no, diuen? Anava a dir, que a més a més hi podríem afegir, que jo no crec que es faci, però bueno, l'hipotètic cas que en aquests moments diuen que la principal prioritat del Girona és fer un camp nou, no reformar aquest, sinó anar a Vilabalareig. O sigui, si això passés, hi ha una concentració en allà, aquella zona, que jo no sé com ho resoldran. A Vilabalareig o altres punts?
En principi, el dia d'avui sembla que... Semblava que s'havia tornat a obrir la carpeta aquella que s'havia tancat d'aquells talenys propietats de l'OMS entre totes de Palau i la variant de la Nacional. Durant un temps, el que estava damunt de tot era el projecte de Vilaraix, que jo crec que no es farà, però bé, en l'hipotètic cas de què es fes Vilaraix a l'estadi de futbol, a l'estadi de mil persones, encara ha de créixer la ciutat esportiva, teòricament. Exacte, més tot el Trueta...
Hi ha un desplaçament allà a aquella zona? La zona sud de Girona, brutal. Hi ha alguns que portem parlant fa molt de temps d'àrea urbana i ningú s'escolta. Jo no sé com ho resoldran. Les comunicacions que s'hauran de fer per poder que flueixi el trànsit d'aquestes zones? Com que tot està relacionat, jo diria que aquest és el gran problema que té el campus de salut a Sala en aquests moments que està pendent encara dels estudis de mobilitat. Però, per cert, hi ha una negativa. Atorgar permís...
Perquè la boca d'entrada i sortida a l'autopista no pot engolir el volum de trànsit en el moment actual. Imagina't si afegim el campus de salut, imagina't si afegim el camp de Girona. Però això es resoldrà, no? Home, és que ja s'huria...
Si el camp del Girona és de Vilabrereig, evident, no és com ara que hi ha un percentatge d'espectadors que hi poden anar a peu, perquè el camp del Girona ja és zona urbana en aquests moments. A Vilabrereig tothom s'hi haurà de desplaçar o amb bus o amb cotxe. Ara estàs tirant cap a casa perquè tu sí que hi pots anar a peu. Sí, però hi ha molta gent que hi pot anar també. Jo no sóc l'únic, no sóc l'únic país de Montiliví. No, però al final estem davant d'una oportunitat o diverses oportunitats jo crec que molt importants, o tres o quatre del que s'han parat avui aquesta taula aquí.
El desplaçament del Toret cap aquí, sigui Vilabalareig o tal, és una oportunitat de creixement en tots els nivells per la ciutat de Girona. I l'àrea urbana, que ningú en parla. Aquí l'important és parlar d'àrea urbana. Girona té la capitalitat i ha d'exercir la capitalitat amb prudència, amb moderació i donant-se la mà tot el que envolta. Perquè aquí estem creixent tots conjuntament. Jo vull la diferència que veig.
ja entre Vilaolaret, Sal, Quart, Forneix i Girona cada vegada és més mínima mínima per tant ja no és aquella discussió que t'havies escrit tu o en el diari on t'estaves del famós carrer que unia entre el Montessori i Forneix els canvis de direccions dels alcaldes us en recordeu? que van ser en direcció prohibida perquè s'emprenyaven entre ells a veure qui ho feia ara això ha canviat però sumes el que ha dit la Rosa Nuri és a dir, què passarà amb aquest edifici aquí?
Què passarà amb el Trueta? És a dir, està molt bé que parlem del futur Trueta, però alhora, sobre la taula, ha d'haver-hi un altre equip que treballi, què passarà amb l'antic Trueta? Però és molt diferent el que passarà amb aquest edifici d'aquí que el que passava al Trueta. I d'altres coses, perquè aquest edifici d'aquí és de la universitat, o com molt pot ser de la Generalitat. Allò d'allà té l'estat espanyol, eh?
no, no, t'ho dic perquè la gent no ho sap i molts dels problemes que vam tenir quan jo hi era per fer modificacions o per fer coses i algunes no es van poder fer va ser perquè era estatal no per res més i quan acabes al cap de tres paps hi tens Sarrià i els terrenys de Sarrià són caríssims perquè quan la Marina ja li va dissenyar allò a la universitat, Sarrià va cridar els de l'universitat i jo i vaig anar-hi també i com puguem ampliar-ho? Clar, ja no s'ha de venir pagant
i va dir, clar, jo recordo l'universitat que va dir, saben vostès com valen aquests terrenys? Són caríssims, diu si volen venir? Clar, allò era un problema. Ara allà on es posa la universitat, no li costarà res, pràcticament a la universitat. I allà sí, allà teníem que comprar tot allò, perquè allò hi ha a Sarrià, i allà era una dificultat. Per l'altre, jo que deia, zona inundable. La veritat estava zona inundable.
al cap d'un any i mig jo tinc les fotos perquè es van a partir per tots els cartons que allà on havia d'anar part del nostre edifici va ser inundat perquè l'aigua va arribar fins a la plataforma de l'helicòpter va arribar fins allà i vam dir imagina't que arribem a construir això era una barbaritat molt maco hi havia dos torres i al mig es veia la catedral quedava preciós
Bé, però són oportunitats de ciutat i això és el més increïble. Jo l'altre dia parlàvem amb una persona que deia, ostres, quan hi hagi el campo de salut tot el que evolucionarà i la gent oblidava, per exemple, que tenim l'única càmera hiperbàrica de tota la província és de Palamós. Per tant, la connexió a nivell sanitari, a nivell de tot, és molt important si la sapiguem gestionar molt bé.
Un dia, jo li deia a l'alcalde, que dius que l'altre dia et va donar la raó, i un dia li deia, no només és el campus de salut, sinó totes les interaccions, i li vaig dir una cosa que evidentment això genera una mica d'urticària a la gent de la CUP, i el negoci o l'economia que genera darrere el tema sanitari. Home, clar. La Rosa Maria ho acaba de dir, és a dir, i prefrisa.
I esteve. Freezen. I altres. I altres. Per què? Perquè això pot generar que Girona sigui un pool d'atracció d'una tipologia d'indústria, d'una tipologia d'empresa, que si ara ja ens hi posem a treballar...
pot ser un canvi radical els propers 20 anys. És a dir, posar gira en el mapa, no només amb la bicicleta, però si també amb la investigació, si també amb la producció, tema d'empresa relacionada amb investigació i amb vacunes o el que sigui,
És extraordinari, llocs de treball. És a dir, has de començar a treballar amb això. A mi el que em preocupa de tot plegat és que anem evolucionant com si fossin petites peces d'un puzzle i ara toquem aquesta però no parlem de l'altra. Jo crec que hauria d'haver-hi algú...
que interaccioni amb la seva globalitat. I que parli amb la resta d'hospitals de la província de Girona, com interaccionaran, com treballaran, el paper que fins ara jugava la clínica Girona també amb el sector públic, quin serà de futur aquest feedback que hi haurà entre ells. Això és molt important perquè si volem crear realment un campus sanitari que vagi bé i no em poso en matèria que no és meva. Només intento entendre que quan fas un pas has de mirar de no deixar-te ningú a darrere.
perquè tothom t'acompanyi a fer aquest pas perquè si no no en traurem el màxim rèdits i ens quedarem una mica a la meitat i competir després amb monstres com volen anar a Barcelona i tal ens serà difícil
serà difícil. De tot el món, el Trueta sempre està coordinat amb tota la provincia, inclòs Puigcerdà, perquè clar... L'ha abandonat. Bueno, a distància. Abandonat, res, perquè la veritat és francès. I per tant...
els metges cobren més perquè penses que no tenen problemes de metges perquè els paguem des d'aquí i les hores extres i tal es paguen des d'estat francès amb la qual cosa ho tenen a part de bé i a sobre tenen 15 dies lliures
a l'any per anar a fer estudis o sigui, ho tenen molt bé perquè et penses que no tenen problemes no estem fent publicitat que tota la gent que estudi se'n vagi a treballar perquè Puigcerdà no té mai problemes allà dalt, allà dalt estan encantats primera perquè allò tot està ple de barcelonins que ja està allà inundat de barcelonins
Bé, el personatge en Pinyeire. Bueno, sí, també el personatge meu. Pinyeire no està per pinyar, no és el delegat de la Generalitat. És veritat, tens tota la raó. Ara s'ha desplaçat. Però vull dir que allà, clar, l'habitatge és francès, eh? Vull dir, nosaltres tenim la direcció i ells tenen la direcció mèdica i econòmica, és compartida, i part dels diners, i clar, això no es pot dir massa, però allà, o sigui, no a sobre cobren més, si tenen... Però això no tenim problemes amb Puigcerdà, eh? Sí, clar.
Entre altres coses, perquè, no sé si ho veieu, però, la veritat, o quasi totes les dones de la zona aquella francesa van aparir allà. I es va fer un pacte Madrid-Paris perquè les dones que aparissin allà, els fills tinguessin la nacionalitat de la mare.
Per evitar problemes, perquè clar, quan paria d'Espanya, tenien problemes de nacionalitat. No, doncs hi ha un pacte, ja fa molts anys, eh? Madrid-Paris, que les dones que apareixen a Puigcerdà, tenen la criatura, té la nacionalitat de la mà. Si podíem haver demanat la doble.
ni dient que un carina una mica la Catalunya Nord de mica en mica en aquell moment es va demanar que hi havia molts problemes perquè hi ha el pare i el pare ningú sap qui és que no però és veritat des del punt de vista mèdic és veritat digueu el que voleu
Tu, Carles, que vols conquerir la Catalunya. Suposo que és que vol estar governat per l'ultadreta. Era exactament el que anava a dir. Estàvem pensant exactament... Esteu fomentant un rumor que no és verídic. No, no, jo parlo del tipus de... Ja sé quin venia després, la rèplica segona, ja sé quina era, que us coneix.
Jo ara voldria parlar una miqueta també de la ciutat i d'aquestes històries però ja que tenim en Carles Ribes aquí a veure de les últimes 6, 7, 8 tertulies jo crec que li he anat fent exactament la mateixa pregunta perquè esclar amb broma i sense broma li hem dit que esclar ha tingut ofertes gairebé de totes les forces polítiques que es presenten en aquests moments de la CUP també de Girona, excepte
de la CUP, jo crec que de Vox tampoc també ho diria, però jo diria que els altres ha estat parlant amb tothom ja sap què farà Carles Ribas perquè el que té tothom clar és que és que vol estar en aquesta carrera política a les pròpies municipals que hi seré, ja et vaig contestar l'última vegada que hi seré, hi seré segur Com a cap de llista només li queda una formació diguem-ne pel seu perfil, no? Jo crec que no anem per aquí però en Jordi està parlant d'Aliança Catalana Ah, no! Com a cap de llista, però clar
que és el seu partit natural i ha proclamat la candidata? Esclar, és que ara contestaré una cosa que estarà interpretada de moltes maneres. Jo puc anar amb el meu partit, eh? Jo sóc del Partit Nacionalista de Catalunya van crear una plataforma a nivell de pacte local a Mara Girona i així em vaig presentar i per tant em podria tornar a presentar que em vaig quedar a 100 i escaig vots de poder... Quants vots va treure?
100.000... 1.600 o 1.500 llargs. No, Déu-n'hi-do, és una xifra prou estimable. Sí, sí. Si el Madal acaba de treure, diguem-ne, Junts, possiblement li hagués donat algun regidor més, no? Dos. Dos regidors més. Tot i que, no en dubia una cosa, eh? Jo sempre l'he dit a la candidata Gemma Geis, li he dit que Junts en aquell moment en va perdre 5.000. Sí.
No ens hem d'enganyar, és a dir, la reflexió pot ser en Ribas, com va sortir un dia un titular, em sembla que era el diari de Girona, en Ribas treu l'alcaldia junts o no sé què, per aquests 1.500 i escaig vots, no, no era el diari, em sembla que era el punt diari, a punt avui, perdó. I...
però és que ningú parlava de l'altra conseqüència que era la pèrdua de vots segur que per el passat de la Rosa Nori compartida amb mi l'altre dia ho parlàvem amb el president Mas el problema és que aquest espai polític que representava Convergència s'ha fracturat tant, s'ha dividit tant que es fa difícil poder apuntar les coses, per tant la resposta és de ser-hi seré de ser-hi seré ara la reflexió que he de fer és si vaig a sumar
O vas a liderar. O vaig a liderar. De totes maneres, es pot liderar sense necessitat d'anar amb números uns, eh? Perquè aquí el que toca, amb els passes enrere que ha fet la ciutat de Girona, també n'asseguro que el que toca és sumar esforços perquè les coses funcionin. A veure, jo no l'acabo d'entendre. Liderar, sumar... És a dir, que ha de decidir si... Perquè, a veure...
Ara em diràs que saps que no sé què. No, no, jo ja sap que soc una persona extremadament discreta que l'únic que faig és preguntes. Però, per exemple, sí que és veritat que molta gent ha adonat per fet que vostè encapçalaria la candidatura a l'Aliança Catalana. Jo, i espero no trencar cap d'això, jo a vostè sempre li he sentit dir que no s'ho plantejava.
és que no rebuc cap trucada d'Aliança Catalana per cancel·lar cap mena de llista i se la revés no crec que en el moment actual i això no m'importa dir-ho aquí sigui moments per explosions
Què vull dir? Aliança Catalana jo hi comparteixo alguns dels missatges que diuen, però no els comparteixo amb la seva integritat, i crec que jo sóc una persona d'ordre. I com a persona d'ordre crec que incomodo fins i tot a Aliança Catalana. Jo no diria determinats discursos que sí que no es poden complir.
Immigració. Ho vaig dir l'altre dia en un vídeo. Jo exigiria que la gent que s'empadona en la ciutat de Girona com a mínim tingui un any per treure el vi de català. I si no se'l treu, haurem de plantejar-nos què fem amb l'empadronament. És a dir, però això sí que es pot complir. Sí que t'has de poder integrar en aquesta societat. No pots entrar a un lloc, ser partícep d'aquesta societat i obviar la cultura, la tradició i la llengua d'aquesta societat. Però això es pot complir.
De la mateixa manera que una persona que adapta una subvenció, sigui magrebí, sigui sud-americà, sigui alemant, sigui anglès, sigui jueu, sigui el que vulgui,
Si no reporta o retorna alguna cosa a la societat al cap de X temps, si veus que no s'involucra, ens hem de plantejar què fem amb aquesta ajuda. Ja sigui a través de voluntariat o ja sigui buscant feina. Viure en societat és origen de drets i obligacions. I l'últim sembla que s'oblida. Per tant, estem donant, estem donant, estem donant. Això, que ho diu d'una manera a vegades molt exabruta, Aliança Catalana,
Es pot dir de la manera natural que acabo de dir i crec que no he fet cap escarafall a ningú perquè parlo d'eficiència. És a dir, hi ha molta gent que hem d'ajudar però no necessàriament hem de volcar els recursos sense demanar o esperar res a canvi.
Aquella persona que rep una ajuda la rep del treball de cadascú de nosaltres que porta amb impostos i taxes diners. Si això aquesta persona no entén que per viure en aquesta comunitat ja que li donem aquesta ajuda que la necessita, no la nego, i torno a repetir, sigui de la raça que sigui, la religió que tingui,
i no retorna quelcom, estem fent alguna cosa malament. Perquè aquesta no és la societat que jo crec que ningú ho volem. Perquè al final ens deixem pel premi. El problema és que això s'ha fet malament des del principi. Correcte, i això és el que vaig demanar a l'últim vídeo, tant Esquerra Republicana com a Junts per Catalunya, que facin un pas endavant. Per tant, a mi si em crida...
Jo no ho negaré, Jordi no ho diu, però sé que ho sap. En dues setmanes jo vaig a veure en Carles Puigdemont. Em va demanar de tenir una conversa i la tindré. Com la vaig tindre a ell també fa dos mesos enrere que també em va dir de veure'ns...
a Waterloo les converses amb ell no li són còmodes perquè normalment qui va a Waterloo li va explicar el que ell vol sentir i jo justament vaig a dir-li el que jo opino i perquè no tinc aquesta urgència Jordi i necessitat de ser-hi si vaig és perquè vull ser-hi i crec que puc sumar
I ho dic sincerament, no em fa cap vergonya. Ets un immodest, doncs digue'm el que vulguis. Però veient el que hi ha al pati, segur que sumaré més. I li ha ofert Carles Puigdemont a la llista de Girona, amb la GMG? No n'hem parlat obertament d'això, però sí que ell està demanant que tots els que ens hem anat separant... Jo li vaig dir una cosa. Ell em va fer el comentari, hauries de tornar a casa. I dic, no t'equivoquis, Carles. Jo no he marxat mai de casa.
jo sempre he estat a casa que ha marxat de casa i s'han anat de farra durant unes quantes hores a fer no sé què ha sigut d'altres fas com en Francesc Ferrer Gironès que quan li deien ell que havia anat canviant de partit deia no, no, s'han mogut els altres home, però ja és una realitat jo m'he quedat amb una filosofia molt concreta de vida jo no, no he intimat
amb l'esquerra més radical, amb un partit que el tenien, ni he intimat amb determinada gent, ni amb determinades filosofis. M'he quedat en aquest centre que representava Convergència i Unió, de la que no he renegat mai i de la que tinc una excel·lent relació, per exemple, amb el president Mas. Llavors, a partir d'aquí, pot ser lògic
I per interès, que Junts tingui l'interès que encara arribes vagi amb Junts. I no soc pas tonto, eh? No en llevo pas el dit i en soc plenament conscient. Però al final l'interès que hem d'anar buscant tot plegat és... Farem alguna cosa millor per Girona? Perquè està molt bé guanyar unes eleccions.
però quin projecte portes i què vols per la ciutat. I aquí jo crec que és el que, amb les converses que estem tenint amb en Carles, és de què està passant en aquesta ciutat i quines coses s'han de fer per millorar aquesta ciutat, perquè tal com estem...
No anem bé. Jo tampoc em sento còmode que ells estiguin pactant en Guanyem i CUP. Jo no m'hi sento còmode. Clar que no, jo tinc... Però seguiré sent independència. Suposo que el perfil de vostè, el perfil teu, és més, diguem-ne, convergència de Junts. Ara ve l'atacada. Ara ja em veig l'article seu la setmana que ve. El teu perfil és més de convergència que de Junts.
No és que no és una cosa o una altra, el meu perfil és de Convergència. Bé, jo, millor dit, el meu perfil és d'Esquerra Democràtica de Catalunya, sóc Ramon Tries Fargas. A partir d'aquí, això no renegaré, ho he estat des del principi. Per tant, jo ho he viscut i ho hem mat a casa, però sí, si em poses el perfil Convergència Junts, sóc més de Convergència Junts.
Montries Fargues, Esquerra Democràtica de Catalunya, que hi havia un tal Pere Rivas que em penso que s'hi va presentar com a senador. Vull dir, venia d'allà, en les primeres eleccions. I a més una persona que recomano que llegeixin els seus llibres i que estan en l'autèntica actualitat en el moment actual i la gent es sorprendrà. En aquella època teníem uns individus, que Déu-n'hi-do...
Jo a vegades, a les meves netes, que ara que comencen això, jo els deia que això, que la mercaderia, els polítics... Ara tothom critica els polítics. Dic, home, sempre han sigut així, et deia l'altre dia. Dic, home, quan vam començar, no. Quan vam començar els anàvem a buscar la societat i els portàvem a la política. Dic, ara han anat creixent a dintre i han crescut de totes les maneres. Hem agafat les JNCs i totes les 5 i tots els partits i els hem anat pujant...
Són nens. El perfil és calcat. Des de les joventures no han conegut res més que la política, no han hagut de buscar feina, no han perdut una feina. I a l'hora de fer lleis es nota, jo l'altre jo deia. Hi ha algunes lleis que jo hi tinc la meva puteta posada, perquè els 4 o 5 que estàvem a Madrid eren del PP, del PSOE, del PSUC, perquè hi havia les remores PASA.
El doctor Ramones Passa. Exactament, sí, però clar, el doctor Ramones Passa havia sigut cap de secció de cirurgia de Belmitxer. Llavors, s'hi ha molta... Clar, que ara actualment és el president de l'Ajuntament d'Andalusia, doncs del Parlament d'Andalusia, resulta que aquest senyor havia sigut vicepresident de l'OMC.
de la Organització Mèdica Col·legial, o el Pedro Sabando, cap de secció de Traumatologia de la Pau. Ara no hi ha cap. Estem parlant de gent i nosaltres vam fer moltes coses. Mira, des de la proposta que era meva de la mutilació genital, de la prescursió de la mutilació genital femenina extraterritorial, que es va aprovar, el primer lloc a Europa que ho va aprovar va ser aquí, que és la proposta meva, a pesar d'en Ramon, que amb en Ramon ens havia embarallat
perquè si era una tradició, si era no sé què, si hi havia una... Bueno, perquè clar, hi havia, o sigui, deix, i ara em perdoneu que estigui fora d'això, neix perquè hi havia una, gerèticament, hi havia una tribu que les dones tenien el cridori tancat i quan venien morien. I llavors per això van d'aquí va aquest tipus de mutilació. Bueno, això que està genital. Llavors clar, vam barallar, però al final vam arribar a conclusions. Per què? Perquè tots parlàvem el mateix idioma. Ara, mira aquí que hi ha la Comissió de Sanitat.
Un farmacèptic suelto, un metge suelto, dius de més què, dius de més res. Diu, fantàstic. Esclar, això és una diferència. Home, hem tingut en Toni Comín, conseller de Salut. No en comenta.
Sort que no hi ha càmeres a la tertúlia. Sí, perquè les cases han estat significatives. Escolta, ens queden 100 minuts de tertúlia, hem avançat molt. Tu volies parlar, deies, perquè, esclar, hem anat a la ciutat, jo crec que hem estat parlant de la ciutat, perquè parlar del campus de salut i parlar de...
de la facultat de farmàcia és un tema molt de ciutat i d'àrea urbana que jo discrepo d'en Carles que diu no se n'en parla se n'en parla molt però no es fa res aquest és el tema però a vegades se n'en parla molt i de fa anys però la ciutat mateixa com la veieu? El centre de Girona, brut, deixat jo sempre dic a vegades l'alcalde l'he dit moltes vegades jo et reto a posar-te sabates de talons alts i passejar per Santa Clara ja veuràs que bé t'ho passes
home, el de Santa Clara és de Ciutat de Guàrdia, eh, viscó, està a terra. És que no s'hi pot passar. Clar, i estem al centre de la ciutat, a part de brut, perquè no sé quan netegen. L'altre dia amb les fulles que queien, si teníem un pap de fulles dos als costats, a què esperen a treure-les? Jo trobo, ho sento molt, però jo trobo que el centre de Girona, que és que allà on jo vic, doncs és un desastre, i és el centre de Girona, i tothom va allà, perquè allà, deia, les carreres estan plens. Aquí van tenir unes herbes per aquí. Sí, però mira, tu tens quatre herbes i per aquí passen tres persones.
Pel Santa Clara tenim tot això, pels arbres cop de riu, i passen dos millors de persones allà perquè tothom passa per Santa Clara. Jo tinc una esperança. L'alcalde Salelles se'n va anar aprofitant que jugava a la Girona al camp de la Sassona, se'n va anar a Irunya a veure l'alcalde de Bildu.
A part de que suposo que devien parlar, que són els temes que li atrauen en Salelles, d'Euskal Herria, de països catalans i tot això, jo tinc l'esperança que prengués exemple perquè segons els dos últims estudis de l'OCU de 2023 i 2025 sobre neteja Espanya, Pamplona està considerada la quarta ciutat més neta d'Espanya.
Espero que veiés, que aprengués, que li preguntés a l'alcalde i ens porti aquí una mica l'experiència d'aquest viatge que ha fet a Pablona. Perquè siguem aquesta esperança, no? I ara si em permets una broma, ciutat en què hi corren toros i que solen veure un milió de persones durant una setmana, que no és el mateix volum
ni de toros, ni de persones que ciclistes hi ha a Girona per intentar-los fer fora. Jo crec que quan van fer aquest estudi van triure aquella setmana dels sanfermins, perquè llavors allò netedat tampoc n'hi ha molta en aquella època. Segur que al matí quan comencen els... Està tot net. Que deies com està? Jo segueixo dient, aquí en aquesta tòrtoli em vas dir,
Havien passat dues setmanes de les eleccions, i em vas dir, a l'estiu, i vaig començar a dir, no hi ha lideratge, no hi ha idea de ciutat. I em vas dir, dona'ls-hi temps, acaben d'entrar, dona'ls-hi temps. No, però hem hagut de tenir com present moltes coses importants a nivell polític. A partir del proper febrer, ja no es podrà anunciar res.
Per llei. Perquè tenen les eleccions al maig. Perquè tenen les eleccions al maig. Això vol dir que, si ens hi podem comptar, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre i gener. 10 mesos.
En 10 mesos han d'anunciar tot allò que no han fet durant 3 anys. La de vídeos que ens faran. S'està començant a anunciar que es farà alguna cosa al carrer de la Creu, que es farà alguna cosa al carrer de Barcelona, que es plantaran arbres, que es canviaran el terra d'una zona també complicada...
Pels cotxes com és, per exemple, la plaça Pompeu Fabra i la plaça d'Hospital... És una anècdota, però la setmana passada em va arribar a casa meva una carta de l'Ajuntament a la qual em posaven el calendari de recollida d'aquest any, quan hi hagi complet el primer trimestre. Fins ara no sé què havia d'haver fet fins ara. Te'l regalen o l'has de comprar, el candau?
Doncs no ho sé, jo diria que el deuen regalar. El claué. Perdó, el claué. El deuen regalar. Què ha costat? Regalar 100.000 clauers. A mi m'agradia saber... Perquè suposo que no els han fet a Xina, perquè si la CUP permet... A mi m'agradia saber qui els ha fet aquests clauers, qui els ha cobrat aquests clauers. Tot això són preguntes... Per què vols dir que són clauers per aquests contadies nous que es van treure? No, és que diuen que com que la gent perdem...
Les targetes, és a dir, no es plantegen el perquè la gent no va recollir les targetes, que aquesta és la pregunta clau. Però diuen que perdem les targetes, a pesar que pots tindre l'aplicació en el mòbil, jo l'obro, el meu contenidor jo l'obro amb el telèfon. Regalaran, suposo, ja t'ho cobraràs, ja ho cobraran per la factura de la recollida, doncs un clau E perquè no el perdis.
Però heu vist que si és una persona gran, una dona gran, que ens diu res, que vol obrir-ho, no pot perquè no hi arriba? O sigui, la generació anterior a la nostra, o la meva, jo ja sóc grandeta també, però quan són senyores més grans, no són més petitetes, i a vegades van soles, i a vegades estan allà amb la bosseta, esperant que em pot obrir, per favor, perquè no hi arriben. Tenim molta gent petiteta.
I quan han oberta llavors la bossa no passa en algun lloc. Bueno, aquesta és l'altra. Els he de ajudar perquè ells no poden. I llavors, clar, això és que... Va contestar, vaig fer el vídeo, que semblava que l'Ajuntament ens renyava o ens castigava, perquè després d'haver ens queixat que no funcionava el sistema de recollida, ara ens col·locaven uns contenidors de boca petita.
I lo sorprenent, perquè políticament no és el que toca, però no sé quins assessors deuen tenir, el regidor oportun va contestar a l'Instagram. I em va dir, sembla mentida, senyor Ribas, que no entengui vostè que es fan amb boca petita per evitar els impropis. Clar, la resposta va ser molt fàcil, i els anteriors perquè la tenien grossa. Clar.
No ho sé, jo crec que s'han de posar les coses molt fàcils als ciutadans. Paguem molt, pringuem molt, i el que no pots ser és que sortis i no arribis per obrir. Que la boca sigui petita, tinguis que doblegar el cartró allà i tal. Jo crec que ens prenen pel pito del sereno, ens pensa que tots som uns incomplidors, no sé què...
Si ens fan les coses fàcils, jo crec que de mica en mica anirem aprenguent, anirem fent les coses bé. Jo la sensació que tinc és això, que menys servir-se de la política i més servir el ciutadà. Articles amables, en Jordi Xerré, jo no em fa.
No, no, no, però és així, no? Què passarà? Tenim un minut i mig, per tant, ja ho obrut ara perquè no ens podrem allargar aquí. Què passarà a les properes eleccions? Ara em diràs que depèn de qui es presenti, no? Es presentarà en Lluc? Es presentarà la Sílvia? Jo diria que sí, la Sílvia...
No ho sé, no ho sé. Tinc dubtes jo. Jo crec que és un error per part d'ella, després de ser consellera, presentar-se aquí. Però bueno, això és un problema que no em compet a mi, eh? Jo parlo políticament. I Lluc Salellès, si no, què farà en Lluc Salellès? Parlament?
Rosa Núria, com ho veus? 30 segons tenim. En absolut, no tinc ni idea. Vull dir, no, més que res perquè crec que, bueno, crec, jo crec que en aquests moments no tenim partits i líders. Tenim una espècie de mare magnum aquí que ningú no sap quin mana i jo demana. El que sí que crec jo és que no sé amb quin partit però que el següent alcalde de Girona serà d'un govern nacionalista. D'un govern nacionalista. En parlarem, però serà un altre dia perquè...