Notícias en xarxa.
Bon dia, són les 10, us parla Maria Lara. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home en relació amb la mort violenta d'un altre home a Vilanova i la Geltrú al Garraf. Segons Mossos, pels vols de les 5 de la matinada han tingut coneixement d'una baralla al carrer entre dos homes. Agents del cos s'han desplaçat fins al lloc on també hi han arribat efectius del SEM que han intentat reanimar l'home que finalment ha perdut la vida. Els Mossos han detingut a prop de la zona un home com a presumptautor dels fets investigats. Ara estarà el cas, està sota secret d'actuacions.
I els Mossos, també conjuntament amb la Guàrdia de Finança Italiana, han iniciat aquesta matinada un dispositiu per detenir els membres d'una organització transnacional presumptament implicada en el tràfic d'aixís i també d'altres substàncies. El dispositiu inclou més d'una desena d'entrades que s'estan fent a Badalona, Sant Adrià del Besòs, a Mataró, Tiana, Calella, Moncada i Reixac i també a Llorenç del Penedès. A banda, també s'estan fent entrades a Marbella i també a Tauste.
I un accident múltiple a la Nacional 340 a Tarragona ha deixat una víctima mortal i tres més ferides de gravetat. La col·lisió frontal ha implicat dos turismes i un totterreny. El SEM ha traslladat els tres ferits, dues dones i un home, als hospitals de Santa Tecla i Joan XXIII. La víctima mortal ha estat un home de 71 anys i té nacionalitat francesa i també conductor d'un dels vehicles. Els Mossos d'Esquadra han obert ara una investigació per tal de determinar les causes d'aquest accident i
i a hores d'ara la via ha quedat tallada en dos sentits de la marxa i es dona pas alternatiu.
I de fet, pel que fa a la mobilitat en aquests moments, també un altre accident, en aquest cas a l'A2, el Jorban, sentit Barcelona, deixa un carril tallat i provoca retencions des de primera hora del matí. També circulació intensa entre Sant Joan d'Espí, Sant Vicenç dels Horts, mentre Caporent també cal extrema la prudència per boira densa entre Fondarella i Veciana. També cues a la BDU i la B20, direccionos de Trinitat i Nusellobregat i també a l'AP7, a l'entorn de Santa Perpètua de Mogoda.
I pendents avui del funcionament de Rodalies després que els maquinistes hagin desconvocat la vaga a partir d'avui i que s'havia d'allargar fins demà i per ara sembla que funciona mitjant en normalitat. Malgrat l'acord assolit entre els sindicats majoritaris, el Ministeri de Transport i el Govern no descarta que al llarg del dia pugui haver algunes alteracions. De fet, hi ha algun retard. A més, cal tenir en compte que els sindicats minoritaris no s'han sumat a aquest pacte, un fet que podria obrir la porta a nous incompliments dels serveis mínims com els que Renfe va denunciar ahir.
I Protecció Civil activa l'alerta del Pla Bencat per la previsió de ben intents a partir del dimecres amb ratxes que poden superar els 72 quilòmetres per hora litoral i prelitoral central i sud, sobretot a les comarques de Barcelona i Tarragona. Segons el meu CAT, les comarques més afectades, els municipis, volíem dir, amb més incidències seran l'Alcamp, l'Alpenerès, l'Anoia i també el Baixpenerès.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. I participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau. Giroestudi. El gir que impulsa la nostra salut. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona
Girona FM. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Tens mobles vells, electrodomèstics espatllats o objectes grans que no saps com llençar? Utilitza el servei gratuït de recollida de voluminosos de Girona. Truca al 972 244 400 i acorda la recollida a prop de casa. Els residus, on toca i quan toca. No fer-ho pot comportar sancions de fins a 600 euros. Girona, Ciutat Circular. Ajuntament de Girona.
Viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com.
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. I participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys.
I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Girona FM1 FM1
92.7 FM, la ràdio de Girona.
Molt bon dia, andrem en temps de Tartuia Girona FM, com passen 7 minuts a les 10 del matí d'aquest 10 de febrer. Un matí en el que teòricament ja no hi ha vaga de rodalies, ni de mitja distància, ni d'alta velocitat, però que els trens funcionen amb una certa normalitat, el que vol dir tard i malament.
Rodalies té en aquests moments una afectació d'un 20%, a part de les zones del país en què encara funcionen autobusos per la revisió d'aquells 31 punts calents i complicats de la via i d'aquells 648 que s'estan revisant. Ahir els maquinistes van arribar a un acord amb...
amb la Conselleria, o amb Renfe, o amb Adif, perquè no se sap ben bé amb qui van arribar, i la vaga en teoria ha estat desconvocada, però ara hi ha aquelles afectacions que diuen que són, hi ha afectacions a totes les línies, diguem-ne, a conseqüència del que havia estat la vaga d'ahir. I demà tindrem vaga de mestres, o sigui que estem ben entretinguts. Per parlar de la ciutat, del país i del que ells vulguin, sobretot també dels seus barris, avui tenim tres persones que...
que se representen a elles mateixes, però també a les associacions de veïns en les quals estan implicades. Ramon Ternero, molt bon dia, què tal? Bon dia. Associació de Veïns de Montilí, sempre ho hem de dir-ho. Actius, també? Sí, no parem, no parem. Tenim un calendari sempre a tope.
Això està molt bé que sigui així. També m'agrada saludar en Valentí Giral de Palau-Sacosta, president de l'Oscó de Veïns de Palau-Sacosta. Hola, bon dia, bon dia a tothom. Doncs mira, aquí a tornar a fer una mica de tertúlia i a parlar de Girona, de barri i del que faci falta.
Del que vosaltres vulgueu, i en tercer lloc, i no per això menys important, sinó perquè he esperat per celular-la, perquè és la primera vegada que ven aquest tipus a les tertúlies, no a la ràdio, que ja havia vingut moltes vegades, sinó a les tertúlies, la Pilar Droé, que és la presidenta de l'Ossió de Veïns de les Pedreres. Hola, bon dia a tothom. Ens estrenem, sí.
I no perquè no estiguem presents en la ciutat i en les activitats de la ciutat, però és un barri petit, amb una junta petita, que podem acudir a el que podem acudir. Anem a parlar molt de les Pedreres, perquè tens algun, no sé si membre de l'Associació de Veïns, però com a mínim veí, que és tertulia habitual, que és en Pere Albertí, que moltes vegades ens afa falques del que passa...
És un veí molt actiu i molt present a la ciutat i en tots els afers en els quals pot ajudar. Escolta, entrarem, si us sembla, a parlar una mica de la ciutat, però abans us volia preguntar per tot això que ens està passant des de ja fa tres setmanes amb tot el tema dels trens. Hi ha molts ciutadans que van a treballar a Barcelona, ens van vendre la història aquella de que amb l'alta velocitat o no...
Hi ha molta gent de Barcelona que treballa a Girona, hi ha molta gent que estudia, i aquests dies ha estat realment un cert caos des del meu punt de vista, perquè hem tingut un col·lapse i va haver-hi dies que no van circular els trencs perquè no podien circular. Com ho veieu, aquestes coses? Hi va haver una manifestació, dos, de fet, la setmana passada, dissabte passat, però dona la sensació que la gent...
En fi, s'ho prenen filosofia perquè no hi ha res més espaviles, busca la vida. Ahir mateix, per exemple, no vàrem funcionar els serveis mínims, diguin el que digui el sindicat, no vàrem funcionar. Jo conec un cas d'una persona que tenia bitllet a les 11 del matí i va marxar a les 6 de la tarda i tot això fa que es perdi confiança en el transport públic aquell al qual estem abocats i el que jo també defenso, per dir-ho d'alguna manera.
Com ho veus, Ramon? Arranques tu? Sí. A veure, jo penso que no és tant un fet, o diversos fets puntualment, sinó tot un procés, tota una història. Vull dir, la infraestructura ferroviària ha estat un compte de l'administració totalment abandonat.
O sigui, s'obren les grans línies, es fan les grans obres, es fan les grans fotografies, es treu tot el rèdit polític o tota l'imatge política que vol projectar en aquell moment, però en el capítol dels manteniments preventius no hi consten.
La sensació que tenim és que no es fa aquest manteniment. I per tant és tot un procés, és tot un procés que arriba un moment en què per una sèrie de coincidències, de factors que no s'espera a ningú sorpresa, com una crisi climàtica importantíssima, com un augment de la població important que en aquest any no està tenint en compte, les línies són les mateixes de fa un segle.
les dificultats de, diguem-ne, polítiques de traspassos de competències i tal, el renou que genera que els sindicats puguin estar molestos o se sentin que no estan representats en les taules de negoci, etc. Són una confluència d'elements que en un moment determinat peta, peta i ha petat.
I, a veritat, amb unes conseqüències dramàtiques per moltíssima gent que només té com a únic element de transport, de mobilitat, doncs el tren. És un drama. Per sort, jo puc parlar ara per mi, no? No l'utilitzo habitualment, però, per exemple, dijous passat vam anar a Barcelona, vas anar a visitar la meva família, la meva mare...
i, escolta'm, el tren era un mitja distància, va anar amb una velocitat molt baixa, es va aturar més d'una vegada una sessió, vam arribar a Sant Arreu Comtal i ens vam dir al cap d'un quart d'hora d'està gaire esperats que s'havia averiat el mitja distància i que anéssim, baixéssim del tren, canviéssim a la via 4 per agafar els rodalies que anava a l'aeroport,
Bueno, imagineu, vull dir que vam arribar quan vam arribar, no? Esclar, bueno, ho aguanto, no? Però i la persona que només té això i que no té mitjans i que no té... I que ha d'anar a treballar cada dia una hora. I que ha d'anar a treballar, esclar. Perquè no tothom pot fer teletreball. I l'empresa, l'empresa et dirà, xato, tu has de venir a treballar, com vinguis és el teu problema. D'entrada la cosa està així ben seguida, no? Per tant, bueno, és un drama, és un drama espantós, sí, sí.
Jo crec que és degut a dues situacions que es donen a cada mandat i a cada govern, sigui nacional, de la Generalitat, sigui del govern d'Espanya. És a dir, en cada mandat el que passa sovint és que el que entra de turno a governar sovint mira, amb els diners que tindrà aquell mandat, què pot fer.
I normalment es prioritza grans projectes que són candidats a una gran notícia, a una foto i a una inauguració. El manteniment no genera masses notícies ni fotos. I fa molts anys que, o sigui, sí, és així, no només aquí, sinó evidentment a Espanya, però després hi ha l'altre factor, que és el centralisme, no?,
És a dir, Barcelona pot ser una part del centralisme, però sobretot Catalunya està sotmesa totalment en tots els seus governs, en adienament allò que se li ofereix, com ara, darrerament, en l'últim pacte.
que s'ha fet entre Sánchez i Esquerra. Amb aquesta pluja de milions que després, quan algun economista ho valora, si ho resumim, són molt pocs euros per persona, tinguent en compte que la població aquí augmenta d'una manera exponencial i per això també els serveis necessiten potenciar-se, no només mantenir-se, però és que no s'ha fet, perquè no arriben els diners. I aquests dos situacions que es donen a cada mandat
fa que no s'hagi fet allò que és bàsic, que és tenir cura de la gent, que això no dona, i de les necessitats de la gent, que necessiten anar a treballar cada dia i que el seu tren no falli, o mitjà de transport públic. I això és una novetat que no donaria fotos, i això és tremendo, perquè això es va repetint a cada mandat, sigui municipal, o de la Generalitat, o de Madrid. Però Madrid és un xuclador, això està clar.
És evident, fins i tot aquests 4.700 milions, si ho comptes bé, que és el que va fer algun economista, com que també acaben sortint d'aquí al final... Si fas la sumi la resta de l'1-9 que arriba, dividit per la població que aquí ha incrementat molt, en altres zones d'Espanya no, què és? Doncs no és gaire res.
No, és que no és res. De totes maneres, i el poder en Ramon ho deia per primer terme, és que ja hi estem acostumats. O sigui, ara és evident, ara és molt evident, que qualsevol persona que ha d'anar a treballar, no a Barcelona, sinó així, els o allò on sigui, acaben anant-hi podent bicicleta perquè em fa més via que passa amb el tren.
És tremendo, és tremendo. Hi ha hagut una circumstància que s'ha donat, anys enrere hi va haver-hi la història de la pandèmia, es va desencadenar i no sé què, una altra va caure al mur de Berlín i van passar coses, i ara, desgraciadament, per unes persones han mort, han mort, perquè una pareta ha caigut. I, evidentment, la gent que condueix el tren i que porta gent al tren ha dit, ja n'hi ha prou, ja n'hi ha prou i ha parat. Ara bé...
De totes aquestes lectures, jo també en faig una altra, si em permeteu, política, o sigui, totes aquestes coses, més enllà dels diners, més enllà dels diners que ens donaran, siguin 4.700, ja comencem per què ens els donaran, no són nostres, ens els han de donar. Tot i que han sortit d'aquí. Evidentment, però n'han sortit 20.000 i en tornen 4.000.
Amb un govern de la Generalitat, i no es critica el govern actual polític perquè no és la funció d'ara, sinó que en qualsevol moment, qualsevol govern de la Generalitat ha intentat treure pit, nosaltres fem i no sé què, la nostra conciutadana Sílvia Banega l'han deixat en ridícul cada dia, cada dia.
Terrible. O sigui, jo em poso de la pell de la Sílvia, simplement perquè la conec i és ciutadana i coneguda meva. Quin paper Déu s'està fent? Jo que he estat treballant a l'empresa, o vosaltres a l'empresa, quan dius alguna cosa, sembla que has de dir alguna cosa que vols fer, que et deixin en ridícul contínuament, contínuament, volgudament, és brutal.
La primera setmana la van enviar al matadero amb allò de ara funcionarà, ara no funcionarà, i al final la decisió valenta aquell dissabte de dir, suspenem les línies de tren i ordenem fer-ho, és una decisió que ha de ser molt dura quan estàs en el govern, perquè estàs anant contra allò per la qual, diguem-ne, va ser escollit. Però a més a més d'això, imagineu-vos qualsevol de nosaltres que ha tingut responsabilitats, quan tens una responsabilitat dius, bueno, a veure, demà ho arreclo, et sentes els que no sé què, i intentes arreglar-ho. La
el govern de la Generalitat demà funcionarà no, demà no funcionarà i després hi ha un altre fet que jo celebro que la gent
amb els anys que tinc que he viscut la dictadura i les protestes i les cops i les patacades està molt bé que tots puguem protestar puguem fer vaga, està molt bé però resulta que si jo soc maquinista de tren o condueixo d'un avió tinc uns valors i uns drets que si soc un repartidor d'Amazon no ho tinc si m'enfado molt i Amazon em dirà deixa la furgoneta en canvi hi ha gent que ens tenen agafats
Per allò on te toca. I això també és lamentable. És molt lamentable. Perquè no sé què diu en favor de tot això. Per exemple, els sindicats forroviaris necessitaven ara fer més mal. Tres dies. En definitiva, l'únic que han fet és continuar deixant en ridícul
els governs, el de Madrid i el d'aquí. Escolta'm, us recordem que els que manem són nosaltres. I nosaltres, que hem d'agafar el tren. I d'això que dius de la Sílvia, realment, amb qui ens resulta propera, nosaltres hem anat a la mateixa escola amb els nanos, és a dir, que també la tinc molt propera. La veritat és que quan l'escoltes i la veus, penses, bueno, tothom pot criticar-la, però ningú de nosaltres voldria estar al seu lloc, perquè és un trist paper. Quan has de fer un sometiment
tan terrible, a qui et governa des de dalt, que és qui tu vindrà a dir què faràs, no faràs tu, no pots estar davant la palestra si no tens ni la informació immediata abans de sortir a la palestra, no? Vull dir que és molt trist el to. En aquest cas no li hagin que limiteix, no, no, és que jo me'n vaig, dic, ja us ho fareu, perquè no ho deixeu fer, o me'n vaig.
No, aquí hi ha un tema, ja per tancar el tema, si voleu, però per tancar-li i per anar amb altres temes més de ciutat, que aquest també són de ciutat, no ens enganyem. Sí, perquè Girona és una ciutat dormitori d'una molta grup de gent. Sí, ens afecta de primer nivell. Hi ha un tema que és això, no?, la sensació aquella que... A veure, ara, ahir hi havia una vaga que havia de durar avui i demà i que es va anul·lar, no?,
Però durant la primera setmana i la segona hi va haver-hi vagues encobertes d'una manera notòria. Ahir els serveis mínims no es van... Com és que s'espanyin els ordinadors el dia que fan falta? A veure, que m'ho expliquin. Aquí hi ha hagut... La gent ha pres una certa consciència i pot entendre la desigua dels maquinistes perquè hi va haver un accident terrible a Córdova.
un dia abans que passés el de Gelida que va també causar la mort d'un maquinista que va treballar molt bé per evitar mals majors i que hi va deixar la vida però el tema és aquest només hi ha problemes a Rodalies la pregunta és si ara hi ha 648 punts que s'estan revisant i 31 que es consideraven potencialment perillosos no hi eren fa un mes ens feien anar a una xarxa que no era segura aquesta és una pregunta l'altra és
Hi ha un problema generalitzat, però resulta que el problema de l'Oriol només és a Catalunya. A Madrid no hi és. Si això hagués passat a Madrid, hagués cremat tot. És la meva opinió. Em dóna la impressió. I el tema és aquest, no? La sensació, al fons, acabarem diguent el mateix que diem sempre. És un problema que no hi ha hagut manteniment perquè no hi ha hagut inversió. I en Ramon deia, s'han potenciat altres coses. Alta velocitat, però és que ara tampoc funciona.
És que ara tampoc funciona, perquè a alta velocitat estàvem tots relativament contents perquè pagant una mica més tenies un tren de 38-40 minuts de Barcelona. Ara tampoc funciona. Bueno, en un altre nivell és com el peatge de l'autopista de la P7. Que ho he dit, ostres, tant de bo paguéssim els euros de la P7 perquè el dia aquest d'anar a Barcelona pugui arribar...
L'autopista més perillosa de l'Estat. I és molt perillosa en aquests moments. Però també hi ha un tema, Ramon, que és que tots estàvem contrapagar els piatges que pagàvem, bàsicament perquè en els altres llocs no els necessitàvem perquè hi havia autovies que aquí hi eren.
Però alhora de la veritat tots pensàvem que hi hauria una vinyeta, digue-li el nom que vulguis, per el manteniment, perquè ara el problema és que l'autopista està col·lapsada, és perillosa, hi ha un manteniment nefast i d'aquí quatre dies en tornarem a parlar perquè alguna cosa passarà i, per tant, no és una alternativa vàlida quan el trenc no funciona. Si em permeteu, un pensament en veu alta. O sigui, tots, la gent que pagàvem...
Cada dia, cada dia, cada dia, jo que quasi bé cada dia havia d'anar a Barcelona, pagava cada dia i em lamentava d'haver de pagar i no sé què, tot el que vau. Resulta que hi ha un moment, i al final ens treuen el peatge. Però aquestes alçades de la vida, on hi ha aquests tècnics que es deixaven tant, perquè sobretot quan surten en saben molt, ningú, ningú, ningú va preveure l'acumulació que s'ha produït a l'AP7, ningú.
I no és un problema d'enginyeria, eh? És que el com una mica menys, eh? És un problema de sentir com volant-hi. Doncs, i aquí estem, o sigui, hem deixat que es col·lacés l'AP7. Com, diguem, seguir la vinyeta, digueu el que vulgueu, els camions, evidentment, el camió que va des de Múrcia fins a Hamburg, doncs aquell vol arribar el més aviat possible. Sí.
Però tornem a estar exactament amb el mateix. Ara parlem del trens, però també podríem parlar d'autopistes. També és exactament el mateix. I del corredor del Mediterrani, etcètera. Bé, el nou corredor, de fet. El nou corredor del Mediterrani. Perdoneu, el nou corredor del Mediterrani de mercaderies. Ara resulta que hi ha un sol túnel de Rubí, que no sabia jo que hi fos, perdoneu, que ara resulta que estarà en tres anys. Però l'hem descobert ara. Quin greu que en sap. Quin greu que en sap el que jo penso, si no li dic a l'enginyer, m'enteneu? Sí, sí.
És exactament aquest el tema i és una mica, i a més a més anem cap a un altre cantó que també ens afecta com a ciutat, que és, fa poc parlàvem amb una certa alegria, si m'ho permeteu, de la Catalunya dels 10 milions. Es va parlar i es va dinant cap a la Catalunya dels 10 milions. No hi som, som a la Catalunya dels 8 milions...
gairebé 200.000 persones però el problema és que seguim tinguent serveis i ara no parlo de trencs i carreteres que també, però parlo d'educació parlo de sanitat que seguim tinguent serveis que érem de la Catalunya els 6 milions o els 6 milions i mig i les costures estan esqueixant, demà mateix hi ha vaga de mestres, per exemple Sí, sí, i demà passat ni una hora de metges és que és natural perquè aquí és que no va estressat perquè en final allà on hi ha 5 persones treballant en falten 2
per dir-ho quelcom. Estem pessimistes, eh? Ara entrem a parlar dels valis i ja veureu que ens alegrarem, eh? Sí, però clar, o sigui, tots els serveis en què l'objecte o l'usuari és la persona són molt complicats, realment. A veure, necessites mitjans, necessites...
Després, quin tipus d'usuari et ve? S'han d'atendre moltes diversitats, ara parlo de l'àmbit de l'educació, de l'ensenyament, s'han d'atendre moltes diversitats, moltes mainades que venen de famílies desestructurades, vulnerables, que necessiten una atenció individualitzada, que això són calés, que no els pots deixar enrere...
Al final sempre parlem de calés. Els mestres que jo en tinc a la família diuen el mateix, que és una feina que és molt estressant, moltíssim. Els metges de família també que tenen moltes dificultats, inclús estar funcionaris de jutjats, que els jutjats costa molt que s'ampliïn, hi ha molts procediments, molts canvis legislatius...
O sigui, tothom va molt estressat, no? I quan dius, tenim els trens de principis de segle 1905, tenim les vies de l'època, tenim la xarxa sanitària de fa 20 anys. El Camp Montilivi va ser l'últim, crec que recordar que es va inaugurar aquí a Genova, va ser l'any 2003. I va venir a Pujol. Clar, s'ha parlat del Camp Montilivi d'ampliar-lo, però no se sap res.
S'ha parlat del cap de l'eixample que s'ha de fer aquí al costat de la Calarregola, però no se sap res, ara es parla del nou campus, però què passa? I anem creixent, Girona ja no és la del 60 ni del 70...
Jo recordo quan feia un primer de batxillerat... Girona té formalment gairebé 110.000 habitants, però a la pràctica tots sabem que hi viuen molta més gent. Està clar, com uns 20.000 més. Com uns 20.000 mínim, sí, sí, és això. I s'atenen a nivell sanitari, perdoneu-me que jo estic en aquest ram, i efectivament hi haurà vaga aquesta setmana, penso que el 14 o 15 o 16 de sanitat a nivell de tot Catalunya...
perquè Catalunya creix demogràficament i els observadors demogràfics diuen que per poder donar mà d'obra a totes les empreses que poden i volen créixer les empreses s'espavilen i busquen nous mercats amb el canvi d'economies que s'està produint amb tot el canvi de geopolític i tal i ens espavilem aquí i són empreses que tenen molta sortida però necessiten mà d'obra i la mà d'obra arriba
però després tot això s'ha de sostenir amb habitatge que és un altre gran tema que no s'ha ajustat a les necessitats i al creixement i a tindre la població la que està empadonada i la que no ara hi ha tot aquest altre gran tema de regularitzar els que de fet ja són aquí i ja treballen i hi ha tota l'economia submergida que sosté una població si no tenen papers no poden tenir nòmina
Que jo crec que és una d'aquelles coses que no l'he entès mai, és a dir, dóna la impressió que una persona que arriba aquí, el primer que hauria de fer seria poder treballar per poder sostentar, pagar impostos i tot el altre. Si passem al meu ram, que és el sanitari, aquesta gent no empadronada, però que treballa com sigui i s'espavila aquí, però viu aquí, com sigui, que també cal veure com, en quines condicions, però a nivell sanitari està tesa.
i la dimensió de tota la xarxa de caps i hospitals, i sobretot la manca de professionals, que no es decideix a Catalunya, es decideix a Madrid, i no es genera la formació de prou professionals a les universitats de Barcelona, que són els que formen-se aquí, potser arralaran aquí,
perquè hi ha una part de la gent que es forma aquí que s'entorna a la seva comunitat quan ha acabat, però si en generes més perquè baixes els ombros clausos, generaràs més professionals que potser arreuaran aquí durant la formació i es quedaran aquí. I és aquí on creix a nivell demogràfic. Tot això són desajustos, que no hi ha hagut previsió i que, bueno, mentre es passa en una comunitat que no és la que més es...
Es contempla més en coixina, però econòmicament i amb previsions i plans, com és la nostra, i ho sabem. I per això estem tan avorregats, perquè estem acostumats a anar tirant amb el que ens donen. I amb molt submetiment. A mi em sap greu veure que el nostre govern...
que és el que ens hauria de defensar com a autonomia, fa tan somatiment. I deixeu-me dir una tonteria, perquè ja la diré per ràdio, ens fa falta la independència. No sé si la independència política també, però la independència econòmica ens fa falta. Si no tenim independència econòmica, ens continuarem queixant sempre. Sí, després es podria ajustar a les necessitats. Que no vol dir que llavors ho sapiguessin fer bé, tampoc vol dir això. Ah, caldria veure, depèn de qui governa, eh? Però com a mínim que tinguem l'oportunitat de fer-ho. Sí, exacte. Molt bé, molt bé.
Déu-n'hi-do, està molt bé, bé, hem entrat, hem dit, això afecta evidentment els ciutadans de Girona, també m'agradaria, aprofitant que sou aquí, que parlessiu de les necessitats que puguin tenir en els vostres valis, per exemple, a la Pilar, si m'ho permeteu, després entrarem, ahir va haver-hi ple a Girona, però jo no parlaria gaire de la foto a l'Ei, perquè en franquesa crec que és una cosa que només li interessa en el regidor de Vox, i no pas a la gran gent, però sí que hi va haver-hi una pancarta de Montilivi, per exemple...
o tal, però he dit que li preguntaria a la Pilar, perquè ens ho havia explicat, allà han passat coses, tu deies, sou una associació petita, però per exemple va tenir un problema, hi havia uns arbres perillosos, uns arbres que es havien de tallar, i algun li ho va estenir perquè hi havia gent que deia que no, com si no haguéssim de fer cas al que diuen els tècnics i el sentit comú.
Sí. Bé, és un procés que és llarg, perquè ve deia del 23 que es va començar un procés participatiu, que va ser-ho, però esclar, no a gust de tothom, i potser en aquell moment la gent motivada que després ha expressat la seva opinió, doncs ni tan sols estava en la onda, no?,
dinàmica de rebre o de fer cas del que potser li va arribar per via del tauler d'anuncis o del whats del grup de barri o del mail, inclús de l'Ajuntament, però aquesta participació que ha estat llarga i laboriosa perquè hi ha hagut una confrontació d'una gent que no estava massa d'acord en el projecte per diferents raons. Primer perquè canviava la fisonomia d'un espai
que fa molts anys que té una imatge, però que s'ha anat degradant, i això és una realitat. Parlàvem de la zona aquella on havia fet el campament reial, la gent el coneix per això, i és on després de... Nosaltres vam entrar a l'associació, l'associació gesteja de l'any 91, però nosaltres vam entrar-hi, aquesta junta encara està aquí rodant,
Doncs l'any 2008, val? I en aquest temps, en aquest intermedi, s'han produït els pressupostos participats durant 8 anys, no sé, recordo quants anys, però... 2018-19 van acabar. Van acabar, doncs... 2013 van començar. Doncs Déu-n'hi-do, no? Estic pendent del 2018.
I nosaltres també. Queden coses pendents perquè l'Ajuntament o l'urbanisme es va col·lapsar, però el cas és que nosaltres, amb aquesta observança d'un espai que va acabar sent l'espai de reunió i la plaça del poble on hi ha el local social, la guingueta i on hi han fet totes les activitats...
ara hi ha un punt de trobada i volíem cuidar-lo perquè ja vèiem que era un espai descuidat. Quan es va crear hi havia un sistema de rec que després es va abandonar i va quedar destruït i en els pressupostos participats ja fa molts anys vàrem posar que es recuperés el rec perquè vèiem que els arbres anaven morint i si algun es replantava, com que no es regava, tornava a morir. Era una mora anunciada molt lenta i prorres i va, però també...
És cert que si no es feia una aposta a fons d'aquest tema, de fer una, tal com li han dit, renaturalització, que és quelcom que ja, bueno, igual el 2015 crec que ens vam reunir per primera vegada amb el tècnic de l'Ajuntament allà sobre aquest talús per mirar què passava amb els arbres, com renaturalitzar. O sigui, ja hi havia un projecte que a l'Ajuntament els tècnics s'havien estudiat des de, jo recordo això, el 2015,
els pressupostos participats ja sabeu que quan es votaven no tot quedava acordat que es faria i la recuperació del rec no es va recuperar però bé, era una demanda després també era una demanda que el tinguessin més cura perquè hi havia activitats amb nens i coses la festa del barri i la rebella de Sant Joan quan el feia l'ADAC i òmnim i tot això i sempre era un lloc molt brut, molt abandonat moltes cagades de gos, etcètera
El cas és que quan va començar aquest procés participatiu era perquè l'Ajuntament, que ja tenia un projecte de renaturalització, va presentar el Next Generation i va ser acceptat i va ser inclòs. 336.000 euros per poder millorar aquest espai i renaturalitzar. Què passa? Que en aquest Next Generation hi havia aquesta clàusula que es faria amb participació ciutadana. Tot aquest procés va començar el 23...
i hi va haver diverses sessions, però quan una part del barri, que potser ja hi està d'acord, ja li semblava que bé aquests diners per poder actuar aquí, no es manifesta, però sí els contraris. Els contraris què passa? Que hi veien allà un projecte que era millorable, i és veritat que s'ha endarrerit molt l'aprovació definitiva, perquè s'han fet més i més reunions i més participació aportant
una sèrie de premisses que els altres grups de tècnics de la gent que no hi estava tan d'acord van aportar i tot això... Nosaltres creiem que l'Ajuntament ha fet com a mínim unes tres sessions des que hi va haver aquesta expressió de no volem que ens canviïn aquest espai, només volem que ens replantin...
Però, clar, per replantar s'ha de primer tallar els que ja parillaven, perquè, de fet, abans de passar a l'actuació, ja hem de dir que 15 arbres o així, o 20, entre 15 i 20 ja havien caigut. Però és que en aquesta i el canvi climàtic afecta aquest espai com qualsevol altre. Només dic que aquests pins han crescut, perquè porten molts anys aquí, des dels anys 60-70,
es van implantar, perquè això ho diuen la gent gran del barri, i d'aquí ve una mica d'on plora la criatura, es van implantar sobre un terreny que és les pedreres, o sigui, a sota hi ha les pedreres, i això tothom que ha fet una casa nova sap què passa quan van a fer els fonaments, a sota hi ha les pedreres. Després, aquest barri era un barri que a la muntanya hi havia quatre cases, i quan es va anar a poblar al principi de cases noves, la runa de les cases, els avis ens expliquen, que es va abocallar perquè era un espai no enjardinat, sinó abandonat,
i sobre aquesta runa es va posar una capa de terra primeta i sobre aquesta capa de terra primeta es van plantar els pins llavors sembla que sigui un bosc o una pineda però és fictici llavors han crescut molt, els pins ja sabem que tenen una copa molt alta i molt pesada i tenen molt poca base
Molt poca base, però és que la base que tenen aquí no han pogut arlar. Llavors, què passa ara amb el canvi climàtic? Ja s'ha vist amb aquesta última tempesta. Van caure 4 o 5 mesos. Una mica de vent i una mica de remull de la base, n'han caigut 7 al final. I què va passar? Que el van tancar. És a dir, els tècnics des de l'any 2015 tenen valorat què?
hi ha hagut molta oposició però és que si no deixem que es faci un projecte en sèrio o sigui, és la mateixa naturalesa que ens el desnaturalitzarà perquè ara ja comença a ser com una mena de cementiri d'arbres que van caient i en farem fusta, no en farem altra cosa i volem un espai que sigui cèntric, està al costat de l'itinerari turístic de sobre la muralla és un espai emblemàtic de la ciutat i el volem recuperar
Hem intentat fer molta comunicació i posar en comú amb els veïns del barri, però sempre hi ha algú que no li agradarà el que es farà. Això és evident. Ara, nosaltres pensem que aquí s'ha d'actuar, que si hi ha uns diners s'han de gastar, i si no hi són, també, perquè el tema del risc és el que...
no assumeix cap dels que diuen no, m'agrada que ho canvien, i els tècnics són els que l'han d'assumir, i són els que han de saber, ells i nosaltres hem d'acceptar, que si aquell arbre té risc de caiguda s'ha de tallar, llavors aquí s'havia d'actuar, això ho teníem clar.
Valentí, li digues això? Només un apunt, només un apunt i el poso ara al damunt de la taula i el poso a disposició a l'hòstia i de jocs. Ara, aquests dies, engegut això dels arbres és un problema. És un problema. És un problema. Hi ha gent que vol anar arbres a pertot arrel, els arbres diu que no creixen, només us ho dic ahir,
Estàvem en una presentació en Joan Cornei i es veia la Creu de Palau de l'any 1920 i tant. Es veia l'Església i es veia el Castell de Palau, les Torres de Palau. Des d'allà es veia tot. Ara us demano que hi pugeu a veure què veieu. O sigui que els arbres han crescut i molt per tot arreu.
Aquesta cultura també és tan ciutadana, tan de ciutat, que les coses d'aquelles, els arbres, la gespa i no sé què, tot ha de ser molt maco. Sí, però s'ha de pensar amb les persones i els arbres poden caure al damunt d'una persona. Nosaltres ara, aquests dies, hem hagut una trobada amb gent de l'universitat
en gent de la universitat, per parlar d'aquest tema. Ah, que bé. Per parlar d'aquest tema. I quan ho tingui lligat una mica, tant a Montilivi com a vosaltres, i probablement a algú més, us ho faré saber. Perquè s'ha de trencar per mi aquest tabú. O sigui, que hi haurà gent que opinarà
el que vulgueu estic d'acord però si volem treballar pels nostres veïns hem de posar els punts sobre les histes una de les coses que us preocupava era per exemple tot el tema del risc d'incendi nosaltres tenim un risc d'incendi i ells també tots els que tenim boscos al costat tenim unes franges que se'n diuen franges de protecció d'incendis que han de tenir 25 metres d'emplada jo aquest any he fet fer un estudi un estudi pagat
perquè una de les coses que de vegades pot fer per palau és gastar-me algun diner que tinc per allà i m'acabo gastant, i van emportar un forestal a estudiar tot això, que després li he portat a l'alcalde i n'estem parlant i no sé com acabarà, jo crec que ve, però ho hem d'esperar. Sí...
Hi ha un espai que li van preguntar, i això és una franja? Diu, sí. Diu, i com t'assembli? Pregunten al tècnic, en una reunió a l'Ajuntament de Girona. Diu, com t'assembla que fa que no s'ha fet això? Diu, almenys 30 anys.
Que no s'ha fet el què? Que no s'ha fet la neteja de la franja. La neteja de la franja perimetral. És un dibuix que està allò al plano, està molt bé, però sobre el terreny no hi és perquè hi ha crescut. I allò que està així ens hauria de preservar a nosaltres, que tenim, ens hauria de preservar. Total, que sapigueu i ho poso, tot això ho farem.
Bé, jo... Sí, sí, efectivament. Aquest tema és endèmic. Endèmic, estructural i no hi ha maneres... Mira que portem anys representant i participant en qüestions veïnals i no hi ha maneres que es pugui redreçar o es pugui esmenar d'alguna manera.
A Montilivi, per exemple, també es passa igual. L'altre dia, davant de l'Institut Montilivi, en el bosc de Palau de la Font de la Vella, al sector de la Font de la Vella, també van haver de talar un arbre a correcuita perquè hi cabia. El post de telefònica de la cantonada...
de Ramon Noguera també va caure per la tormenta. El dia 10 de gener, així, un pi de la rotonda dels pins de la Riera Bugantó a en Lluís Pericot va caure i van haver de treure'l de seguida. En el meu barri, en què hi ha 4 o 5 pins, allà té el llibre.
El dia 19, el dia abans de la tempesta, el dia 19, un pi de la Rotonda dels Pins, el vaig veure i vam avisar i en 4 hores l'havia entelat també. Ara, si us ho fixeu, a Pericot, a Pericot, van entrar ja tots els arbres que hi havia a la Rotonda, no?
Aquests pins es van implantar quan es va urbanitzar l'Avinguda Lluís Pericot en temps del regidor Miquel Fanyanàs, m'ho recordo perfectament, parlem de l'any 93, 95, 94, i és el que diu en Valentí, és el que diguem tots, des que es van implantar aquells pins ningú...
i ha fet res més amb allò i ha anat creixent, creixent, creixent i era evident, era obvi que amb una rotonda tan petita com aquella, amb terra afegida a sobre de o sigui que sense gaire capacitat d'enclatge dels pins era evident que sense una actuació de jardineria preventiva, de podar de no sé què, d'anar arredolint era evident que algun dia passaria alguna cosa i ara no hi ha res
Què hem de fer? Mira, la Pilar demana tal, però què hem de fer? Nosaltres, inclús, proposava, replantegem les rotondes i potser en lloc de posar pins o posar arbres, perquè la visibilitat també és important pel trànsit, doncs ara deien de posar alguna estàtua, alguna cosa que sigui Cangalani a l'avinguda i que fins i tot hi ha oportunitats.
Bueno, jo demano la paraula, sí, perquè no vull acabar aquesta tertúlia, ja que hem encetat el tema dels incendis, per parlar una mica de quin és el lloc de la ciutat on cada any, i si no feu cerca d'internet, cada any hi patim incendis.
L'any passat, el juliol, 25 de juliol, 24 de juliol, va ser quan vàrem fer una acció, una activitat, rememorant l'incendi de fa 10 anys, de l'any 2015, que va agafar des de la zona del cementiri tota la carena i que ens va donar un susto extrem, sobretot, a la gent qui vivia. Però ja n'hi ha cada any d'incendis. I nosaltres...
conscients que som al barri que estem a primera, no primera línia de mar, sinó a primera línia de foc. Primera línia de les Gavaves, diguem-ne. Sí, exacte. És un tema que treballem de fa molts anys, però ja, bueno, quan va entrar la Marta Madrenes vam demanar de no reunir-nos amb el regidor de turno de sostenibilitat, sinó de crear...
una taula de treball que fos executiva de totes les àrees que hi han de treballar-hi en aquest espai per mirar de minimitzar aquest risc, perquè els focs ja hi seran, amb els bombers també hi hem parlat, i aquesta taula que no s'ha va crear va ser a l'octubre de l'any passat, del 25, que per primera vegada ens hem reunit als barris que ens hem unit una mica, que som els de la part, diguéssim, no tant de l'est, sinó de l'oest, perquè...
Són els que formem part de la línia més limitrofe amb la ciutat, diguéssim, d'aquesta muntanya de les Pedreres. I ara ja estem junts a Vall de Sant Daniel, Torre Gironella, nosaltres i Vista Alegre, però en l'acte de l'any passat hi va venir també Marramada i Vilaroja, crec. I tots els de l'est van ser-hi convidats. Però és un problema de ciutat el que tenim aquí. És un problema de ciutat. I s'ha reconegut en aquesta primera...
que hi havia l'alcalde, hi havia un representant de cada un del tripartit i també algun tècnic de les àrees que més hi han d'actuar, va ser la primera reunió que vam fer, una mica així genèrica, per parlar del parc de les Pedreres, del risc d'incendi d'aquí, de com gestionar els hidrants i on posar-ne de nous, perquè tots són lluny, lluny de la zona, per tant, que en aquell incendi del 2015 ho varen patir d'una manera bestial, perquè s'havia d'anar a buscar l'aigua no se sap a on, etcètera. És a dir,
Hi ha una deixadesa en aquest tema de les espais verds, s'ha parlat molt de la vora, de la vora, que quan estàvem al projecte de camins de barri que reunís una mica tots aquests espais verds de la ciutat, però és que necessiten manteniment i necessiten protecció. Perdona, el projecte ja està ben dibuixat, però si després no hi posem el documental.
i era un projecte molt maco molt interessant, molt integrador de Girona perquè feia la volta i a més a més molt preventiu perquè lògicament el fer a la vora aquesta grossa era implícitament era un tallafocs però això no ha arribat a bon port una mica perquè saps que des de l'injuntament fa 7 anys que estava fet però ara s'està gastant 100.000 euros que és el que li han destinat a la vora
Aquest any s'executarà una sèrie de panells informatius que parlen de la Vora en cada un dels llocs en els quals actuaran, que són en barris. Els primers 100.000 euros que es destinen al projecte Vora aquest any. El tema dels incendis estarà d'acord amb Valentí i amb mi. També, lògicament, ens preocupa a nosaltres amb el barri. Jo recordo que l'any 2015, quan va haver aquell greu incendi del deute...
Hi havia almenys dos dispositius de bombers a la muntanya de Montilivi, diguem-ne, vigilant que no, que no es traspassés la carretera, perquè aleshores sí, automàticament entra Montilivi Palau i cap a dalt. Sí, sí, sí. La cosa és molt... Sí, sí, sí. Però també haig de dir que a causa d'aquell incendi, el govern d'aquell any i els posteriors el que van fer, i això sí, és generar camins que fossin de bon accés com per protegir les gavarres.
de la carena de la muntanya cap a la ciutat no s'ha actuat és a dir, aquest octubre de l'any passat en aquesta reunió de tot aquest grup, els quatre barris i aquests governants, diguéssim, i tècnics amb l'alcalde present que ens vam comprometre a anar-nos reunint cada tres mesos per tant, ara aquest febrer, o quatre aquest febrer ens toca tornar-nos a reunir i trobar-nos per veure què s'ha fet ens vam passar el mapa
De les franges de protecció, aquests 25 metres, que, bueno, per descartar a les Pedreres, que és un lloc abandonat, el seu librer usos i mals usos i activitats no legals i el que sigui. Hi ha abocadors. Hi ha abocadors de tothom, no, només de... Que de tot això hi ha... De alguns qui viuen, sinó de fora també. I també se sap, eh?
És tremendo. Aquell any realment que va quedar totalment pentinat, es va veure l'abocador que era aquest espai i torna a ser-ho, eh? És que és cada any, per això hi ha algú que es procura que hi hagi alguna cosa que s'entengui. Doncs demanem que la ciutat en faci també, no la protecció només de les Gavarres, sinó dels que paguem en aquest Ajuntament. A les Gavarres m'aconsegueix que les Gavarres estan fent coses. Sí, l'Ajuntament va protegir que no...
Això és a l'altre costat de l'Unyol. Sí, exacte. També. Però els que paguem aquí també volem la protecció dels incendis que ens ve cap a casa. És que el dia que salta, i de vegades, com tu estàs dient, en aquest sector bosta... Es repeteix. Es repeteix. Cada any. Cada any toca. Ho hem treballat, eh? També hi ha causes que se sap que passen. No és casual dir-ho. No, no és casual. Jo crec que ho sap tothom.
però aquesta causa també hi és i per tant està molt bé que protegim les gavarres només faltaria però també els hem de protegir nosaltres i després torno't amb aquesta història dels arbres a veure
Si plantem un arbre aquí a tocar la vorera, i aquest arbre de tocar la vorera creixer 25 metres un dia, ens caurà aquí dintre l'estudi. Hem de ser lògics. No, no volem tallar arbres, però també s'ha de fer una bona gestió de l'arbrat, i això els pagesos en saben més que ningú. I a vegades els urbanites, els que som d'aquí, que només veiem la imatge que tenim i no sabem com allò s'ha de mantenir o com s'ha de treballar, ens sembla que tallar qualsevol arbre és com un saclilegi, però un bon manteniment...
Hi ha la consciència aquesta que no s'han de treballar arbres i que és molt bo que hi hagi més arbres. Llavors parles amb gent com Martí Boada que sap ben bé de què va i diu no, no, no, no és bo que hi hagi més arbres, no és bo que hi hagi més boscos perquè hem abandonat les zones de cultiu.
I llavors me'n vaig a un altre punt de la ciutat, si m'ho permeteu, la d'Avesa. La persona que jo crec que hi entén més la d'Avesa, que és Narcís Monger, porta molt de temps dient que hi ha molts arbres que s'han de tallar. Articles al diari, ho ha explicat bé. I ho ha explicat molt bé i ho explica, diguem-ne, d'una manera entenedora, però a més a més tècnica. I és això, la sensació aquella, no, no s'ha de tallar bé, no, no. El manteniment implica tallar, i és una mica com els boscos, els boscos mediterranis,
S'han de tallar, s'han de treballar. El problema és que han deixat de treballar-se. Ens queden nou minuts. Com passa el temps volant. Com passa el temps, però no sé, Ramon... Jo us volia fer una pregunta, ara que tinc dos barris aquí al costat. No enlloreu els pressupostos participats? No. Quina pregunta, eh? No. Per què no? Perquè...
Jo ara des d'aquí faria una demanda, que tornin els pressupostos participats. Sí, però els pressupostos participats tenien... O sigui, si us recordeu, jo vaig participar en l'última tunga dels pressupostos participats i quan el govern de la Madrenes ja va dir que no volia continuar i es va fer tota aquella història per explicar que al final es acabarien desmantellant els pressupostos participats. Els pressupostos participats són una bona idea... Sí.
però la... Implementació? La implementació jurídica, no sé què, del barri, no sé què, acaba siguent... no ha acabat aportant bones coses. Per exemple, per dir-ne un parell o tres, en el meu barri, només puc parlar del meu barri, en el meu barri els pressupostos participats es acabava volent arreglar una vorera. Que està, perdona, que està arreglada del 2018,
hi havia cinc projectes, recordeu que hi havia cinc projectes que podies portar fins a cinc projectes a votació, i els primers cinc, o els primers tres se'n portaven. Suposo que tinguessis, podies entrar un, dos... Llavors vaig entrar els quatre o cinc, o tres, no sé quants, que hi havia el nostre local social, una part del local social, perquè el teníem acabat, i hi havia una vorera, una vorera que està anant cap al Montessori. Aquella vorera està acabada.
però jo li vaig repetir moltes vegades a la Marta Madrena, a la sua alcaldessa a la regidora, a la Maria Àngels, que som grans amics hi ha coses que han de ser de l'Ajuntament, no pot ser o sigui, si hem d'arreglar una vorera arreglem-la sí
Si la portem als pressupostos participats, l'única cosa que fem és agafar aquells 50.000 euros... De la partida d'aquí, canviar-la de partida, fer... I nosaltres li donem prioritat a això. Jo li deia, bueno, doncs, regidora, ja te dono jo la prioritat. Però fes-ho, fes-ho a la vorera. Però mentre... Ai, perdó. No, no, no. A veure, jo també vull puntejar el meu parer, no?
L'experiència que tenim de Montiliví en general és bona, dels pressupostos participats. Nosaltres sempre hem entès del primer dia que allò era capítol 6, que eren inversions i que per tant eren calés que s'havien de poder transformar en canvis substancials i significatius de l'entorn immediat, no?
Aleshores nosaltres vam fer projectes que ens vam engrescar moltíssim. Per exemple, la recuperació de la Font de l'Avella, que ho vam fer també amb vosaltres, amb en Romà, amb en Cornei, que va fer l'explicació. És maco, van gastar uns calerons en recuperar la Font de l'Avella. L'ascensor de la Punta del Pi.
que és un desnivell elevat, persones grans, que tal, doncs, bueno, és una cosa que queda, que és patrimoni allà del barri, no? La millora, que és manteniment preventiu, que no es fa perquè no es fa, però la millora, ampliació, ampliació no millora, del local social de Montilivi, que necessitava, després d'inaugurar-se el 2005, que no s'havia invertit ni un euro, necessitava, doncs, una neteja de... O sigui...
que sí que... Jo dic que no la Pilar, tenint en compte que els hem gaudit, però... Sí, hi ha projectes que van més enllà de la vorera aquella que, òbviament, l'ha de reparar viabilitat via pública, ho ha de reparar. I és un element...
que pot ser catalitzador i dinamitzador de la participació i la implicació que costa molt cada vegada més som més individualistes de la gent del barri i dona l'oportunitat fins i tot de germana barris perquè amb vosaltres moltes coses amb en Romà les parlaven conjuntament perquè si ell feia el caminet aquell fins aquí nosaltres feien la fonda a la vella no sé què
Vull dir que... Bé, jo he fet la pregunta i era perquè... Tu has obert el debat aquí. Jo he obert el debat, però jo vull expressar la nostra opinió. El barri de les Pedreres, entre que és un barri petit, té pocs vots i a nivell municipal el pes a l'hora de decidir coses a fer no era gaire. Home, els pressupostos participats van posar sobre la taula una parcel·la de la ciutat que també va tenir el dret d'opinar i hem arreglat moltes coses que és veritat, que eren d'inversió
I és veritat que també ens ha costat als barris del costat. En Vista Alegre, amb el pressupost participat de dos anys seguits de dos barris, vam fer l'ascensor, que escolta, no hi havia res que donés una mica d'accessibilitat. Però també hem posat branes en els carrers de pujada, pedreres i per a tercer cerimoniós, que la gent, amb el que hi ha l'humitat aquesta del centre de la ciutat, patinaven i no teníem ni on agafar-nos, i voreres anti-lliscants, i enllumenat, els jardins de les pedreres i les voreres que en faltaven,
Hem fet moltes coses, també ens ha apropat a Torre Gironella, perquè dintre del que és l'anella verda de la muntanya de les Pedreres, aquesta vorera que en teoria encara pinge, Torre Gironella la va posar dos anys en el pressupost dels participats i nosaltres els vam recolzar, perquè ens interessa connectar barris. De manera que jo crec que és veritat que aquesta part social i de participació la tenia.
I ara, és veritat, a l'associació ens ha patit molt aquest efecte que la gent, bueno, ja van fer, ningú ve a les reunions, i costa una mica de moure la gent, i això era un catalitzador, sí, és veritat. Per tant, jo, des d'aquesta... Sí, sí. Si ens fem un replantejament, m'hi apunto. Sí, d'acord. I després, també, un altre petit element que per mi crec que és important, és que, si tu saps que el teu barri no et fan cas, és que costa molt,
Jo recordo que en temps del cap de Nadal li deiem, escolta'm, doncs, doneu-nos un número i quan m'arribi el meu número me tocarà a mi arreglar el que volem nosaltres. Que boixa! Perquè, esclar, no tens, no és un pressupost, no és un projecte ni molt gran com per d'allò, i ni... o sigui...
I tenies la garantia que almenys alguna cosa que tu volies i que veies que era necessària la podies fer. Mireu una cosa, una anècdota que va a favor del que esteu dient. O sigui, a Palau se costa hi ha uns apartats i hi ha un apartat que és una associació de veïns que es diu el Majardí.
A Majerdí havia fet tots els seus projectes i les seves coses i hi havia un projecte que en realitat havia de costar cap a 200.000 euros i no hi arribava. I teníem uns diners allà, un paquet de 40.000 euros. Doncs vaig convèncer com a president de Majerdí i després com a president de Palau que aquells 40.000 euros passessin a l'associació de Palau-Sacosta perquè servís per acabar el local social.
però, jo n'insisteixo, i aquest any poder començar amb les obres. Estem al 2026. Vaig aconseguir això, per tant, sí que aquests diners i allà la gent de Mas Jardí s'ha sentit sempre molt solidària, tot aquest fet. Però la mecànica del dia a dia, l'experiència que en tinc, no és bona. No és bona perquè també l'urbanisme va lent, va lent, eh? Hi ha un...
Ui, no entrarem a parlar de burocràcies i coses d'aquestes, perquè ens queda un minut. Exacte. Escolteu, hem tingut una tertúlia ben activa, segur que us han quedat coses, per la cara que fa en Flamont, segur. Tens 30 segons per dir-ne una, si vols.
No, volia parlar sobretot de la necessitat que hi hagués un replantejament seriós de Montelibri i de la seva mobilitat, perquè ara tindrem 500 veïns més i l'activitat de la universitat, l'activitat del futbol és tremendo.
Mare meva! Queda dit, eh? Sí, sí, mobilitat. Un altre tema per un altre dia, eh? Els busos, ens l'apuntem i un altre dia entrarem directament a la mobilitat. Jo només vull dir, perquè no hem entrat a les escombraries, perquè ja ens ha repetit molt, però només dic una cosa, tota la ciutat de Girona, que tenen contenidors intel·ligents, ara en aquests moments poden abocar cada dia.