Molt bon dia, entrem en temps de Tertúlia Girona FM,
com passen 4 minuts a les 10 del matí d'aquest 16 de gener.
Puntuals com un clau a les 10 del matí, els aquí presents hem rebut de setembre.
De setembre, no sé què he dit, però ens fem...
De gener, vaig molt avançat, o molt retardat, vés a sapiguer.
En tot cas, 16 de setembre, anava a dir puntuals com un clau,
que és el que volia dir a les 10 del matí, ens han sonat en els mòbils
aquestes alarmes de protecció civil que havien anunciat que es farien proves
i, en tot cas, crec que tots els que estem en aquesta taula que portem mòbil
ens han sonat de manera puntual.
Deixeu-me saludar de bon matí a les persones que ens acompanyen avui
per parlar una miqueta de la realitat de la ciutat i del que ells vulguin.
Isabel Salamanya, molt bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Bé, bé, bé.
Us ha sonat fort, eh, això?
Sí, no li duret, si ho hem sentit, ho hem sentit.
Ho hem sentit, ho hem sentit, ha estat bé.
Després en parlarem, si us sembla.
Esteve Vilanova, molt bon dia, què tal?
Bon dia, molt bé.
Com ha anat l'estiu?
A tornar-hi.
A tornar-hi, a tornar-hi.
Esclar, tots tres, de fet, és la primera vegada des que ahir hem fet la pausa per l'estiu
i aquí estem de nou per analitzar una miqueta la realitat de la ciutat.
Dolors Vidal, molt bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Molt bé.
Me n'alegro molt.
Gràcies per ser aquí també.
Escolteu, després parlarem de l'alerta, però si avui hi ha un tema que destaca en tots els mitjans
és precisament que ahir, diguem-ne, en compliment d'una ordre del jutjat contenciós administratiu,
l'Ajuntament de Girona, l'equip de govern, va decidir penjar el retrat de Joan Carles I
com li havia exigit de Felip Sisè.
Avui realment, menys mal que tinc la Dolors aquí, que me va maixecant.
Ella a vegades s'equivoca de dies, però jo avui m'he equivocat de dies i de rei, que això és així.
Això és que vàrem tenir tants anys aquell que el teníem interioritzat.
El retrat de Felip Sisè tal com, diguem-ne, li va requerir el contenciós administratiu
a petició d'un dels grups que formen part del govern municipal.
Escoltem, perquè hi va ser, es va penjar el retrat, però amb unes característiques especials
que ara ens explicarà l'arcalde de Girona, Lluc Salelles.
Si no, que qui ho ha dictat, en aquest cas, és l'extrema dreta, per un costat,
que és qui ha exigit que poséssim aquesta figura i també la justícia espanyola.
Una justícia espanyola que ja ha determinat moltes vegades una rere l'altra
que això era una obligació per tot Ajuntament.
Ara bé, nosaltres entenem que el que diu la llei és que hi ha d'haver un retrat,
un retrat, en aquest cas, del rei espanyol Felip Sisè.
Com hem interpretat nosaltres aquest retrat?
Doncs nosaltres l'hem construït a partir de fotografies de l'1 d'octubre a la ciutat de Girona.
És a dir, és un mosaic que està fet a partir de fotografies de tot allò que va passar l'1 d'octubre de 2017
a la nostra ciutat amb una voluntat clara.
Què és reivindicar, precisament, aquell referèndum?
Què és reivindicar la voluntat republicana a la nostra ciutat?
La voluntat d'independència, de no suport i de rebuig a la monarquia espanyola.
D'aquesta manera, entenem, d'això i acompanyat amb un text que podeu veure aquí,
que explica, d'una banda, que tot això s'està fent per imperatiu legal,
no per voluntat del consistori,
i que, a més a més, recordem, en el text que podreu llegir,
doncs, evidentment, el que ha significat la monarquia burbònica
pel nostre poble i per la nostra ciutat en els últims tres cicles.
Doncs aquesta era l'explicació de l'arcalde Lluc Salelles del per què han penjat la foto del rei
i per què aquesta foto del rei no és una foto, diguem-ne, normal,
sinó que està feta, diguem-ne, amb múltiples fotografies de fotògrafs gironins del dia 1 d'octubre.
Què us sembla, diguem-ne, és una manera de complir l'imperatiu legal
i, per l'altra manera, diguem-ne, és una manera de fer-ho diferent.
Isabel, com ho veus, això, a veure?
Feia 10 anys, eh, que el retrat del rei no estava en el sala de plens,
es havia retirat fa uns 10 anys, exactament,
i, diguem-ne, per imperatiu legal,
perquè un dels grups municipals, el partit de color verd,
ho va demanar-ho i, doncs, s'ha acabat posant.
Bé, la veritat és que no tinc gaire opinió sobre el tema,
no m'interessa gaire tot el tema reial,
m'interessa poc, per tant, estava retirat i em semblava molt bé,
i bé, t'he de dir que el trobo divertit,
i, per tant, esperem que s'acabi aquí,
que el deixin allà a penjadet i no hi hagi una continuïtat,
perquè, si tot això representa que algú ha de tenir intenció
de tirar endavant alguna nova qüestió judicial,
doncs, bé, que passi, però em sembla...
No m'interessa, la veritat, no és un tema de ciutat que em preocupi,
trobo que hi ha coses molt més importants,
i, per tant, si està fet, fet estar, i em sembla bé.
Bé, simplement era complir una ordre de jutge,
en aquest cas, no ho hem fet per l'Ajuntament
per voluntat propi, no?
Bé, jo em sembla que ha sigut una manera alegre,
per dir-ho, una manera de complir aquest lloc,
on podia haver sigut, doncs, de posar-ho de cas per avall.
Vull dir, és una manera...
Això la pròpia lleu i ho impedeix.
En actes, diguem-ne, és a dir,
es va posar una gran pancarta, diguem-ne,
fora de l'Ajuntament, la coordinadora antimonàrquica,
però dintre de... és una de les coses que marca,
perquè s'especifica unes determinades condicions
i una d'elles és que no pot ser com a xàtiva,
per entendre'n.
Bé, doncs, ja tenim xàtiva, en tot cas.
En tot cas, no necessitem pas d'allò.
Però, el més, vull dir,
quan hagi passat la deixada amb pió,
doncs, la gent ni...
O que pot passar que vingui gent a mirar-ho,
ara, de fora,
que vinguin d'allò com...
Però, bé, és un...
Jo crec que ha sigut de complir la llei
d'una manera, doncs, alegre.
Enginyosa.
Enginyosa, sí.
Tolòs.
No, a veure, jo crec que...
Però, em sembla que...
l'havien tret perquè havien de tirar la pols
o alguna cosa, no?
Al principi,
que també era una manera enginyosa
de dir que l'havien tret.
Bé, la cosa és que...
A mi el que m'ha preocupat una mica
és que això sigui una notícia
per a una portada.
A mi m'ha semblat molt bé
que es posi aquest retrat
per imperatiu legal d'aquesta manera.
Ho trobo una cosa enginyosa,
perquè, realment,
a dintre de la situació de Girona
i a la situació d'aquesta ciutat
hi ha hagut un tema que no s'ha curat,
que és el dia del 3 d'octubre famós,
aquell discurs del rei.
Això, socialment, no està curat.
La ciutat és una ciutat plural,
hi ha gent monàrquica,
hi ha gent que no, etcètera.
T'obliguen a fer això,
poses el retrat del rei d'aquesta manera,
també a recordar el que va passar aquí,
però, a nivell polític,
crec que una mica això té un efecte boomerang
des de la meva perspectiva.
És a dir, quan la plaça de la Constitució
se la va anomenar plaça d'octubre,
en aquell moment,
en l'alcaldia de la Madrenes,
jo, que no entenc gaire de política,
però, diguem-ne, no sóc una experta,
però a nivell d'intuïció
vaig pensar que
estàvem gastant aquí una energia,
la Constitució va ser una cosa celebrada
en el seu moment,
pots agafar una plaça d'octubre o una altra,
però estàs fent una cosa
que és una mica desplaçar,
ja no dic el problema real dels gironins,
perquè no em sembla que la política
s'hagi d'ocupar només de realitat,
sinó d'aspiracions, no?
I l'il·lusió de tenir un projecte a llarg termini,
un projecte compartit,
una cosa que és la força d'un municipi,
la capitalitat de les comarques de Gironina,
de Gironines,
o sigui, una Girona, diguem-ne,
potent, excel·lent,
trempada, amb visió de futur,
que la gent se senti
amb un nivell d'ostima
suficient
per atraure
i per exercir, no?
Llavors, aquest tipus de coses,
una plana,
primera plana de la portada,
més, una altra plana doble,
aquí,
ho trobo una mica exagerat,
és a dir, jo l'hagués posar-hi,
punta, sense roda de premsa i sense res.
Tens tot el dret al món a dir-ho,
però, curiosament,
tots els periodistes,
perquè avui ha obert els informatius,
oi a la tarda va obrir tots els informatius,
en va parlar a la CN,
en va parlar a TV3,
en ha parlat als diaris,
és una mica d'això.
És anar posant sempre llenya al foc.
Bueno, llenya al foc,
diguem-ne,
quan hi ha una obligació legal,
aquestes obligacions,
bueno, l'Isabel,
que ha estat molts anys també a l'Ajuntament,
ja ho sap,
que determinades obligacions,
però jo us ho pregunteu
més que aleshores per una cosa,
fa uns anys,
diguem-ne,
i especialment més des de la CUP,
que des de Guanyem,
això també ho podria dir,
es havia parlat del tema de la desobediència,
a veure,
hem de recordar també,
que jo crec que és un fet molt greu,
i que també va ser notícia en el seu moment,
que aquí va haver-hi un president de la Generalitat
que el varen treure del seu lloc,
senzillament per mantenir una pancarta
que deia llibertat i democràcia,
va voler desobahir l'ordre que deia en que la retirés
i va acabar inhabilitat,
i en aquell moment,
diguem-ne,
des de l'esquerra més escabranosa,
es va instar el president,
torna en aquell moment a fer-ho,
no?,
dona la impressió que alguna cosa ha canviat.
Si políticament,
ara que ha passat uns anys,
es considera encertat,
haver hagut de limitar per aquella pancarta,
pregunto jo,
perquè d'alguna manera,
no,
d'alguna manera,
No, no,
és una bona pregunta.
Hi havia en joc,
aquí,
més enllà dels símbols,
hi havia en joc un govern,
una situació delicadíssima,
una situació concreta,
ell mateix,
que havia estat posat per a Puigdemont,
directament,
tot d'una...
pel Parlament de Catalunya.
pel Parlament de Catalunya.
Però,
diguem-ne,
era un candidat,
hi havia l'Artadi que va dir que no,
llavors,
això és un...
o sigui,
un país
de 8 milions de persones
o de 100 milions de persones
amb tota la complexitat,
amb tot el pes econòmic,
amb tota la política exterior,
això és un tema...
T'imagines?
O sigui,
a nivell internacional,
no?
Ha de dimitir perquè no vol treure una pancarta.
És igual que això,
o sigui,
jo trobo molt bé que posin això
i que no dimiteixin
per no posar això.
O sigui,
em sembla fantàstic
que posin aquest redac
i que el posin d'aquesta manera.
Que passa que a vegades
allò de receptar i el prendre
és molt fàcil dir-los i els altres
el que han de fer
i llavors fer-ho de manera diferent.
Aquí,
jo estic bastant d'acord amb tu,
eh?
i jo particularment crec que el gest que va fer
el president Torrán
de no voler treure aquella pancarta
i que li va costar la inhabilitació
era un gest simbòlic
que no servia gaire a res, eh?
També us ho dic...
Bé,
el que passa és que, diguem-ne,
hauríem de contextualitzar-lo
amb el cas del propi president, no?
Jo crec que el seu president,
en aquest cas,
era un president
en el que ve en un moment determinat
de la història de Catalunya
en el que li interessa, eh?
Des d'un punt de vista polític
i gairebé personal
treballar més
per uns temes
més simbòlics de Catalunya,
no?
Que per Catalunya, diguem-ne així, no?
En aquell moment jo crec que estàvem...
No discuteixo res, eh?
Ni opino sobre si m'interessa,
si em sembla bé o no em sembla bé,
però sembla que el president Torrán
el seu, diguem, llegat
i el que li interessava
era com
fer florar, no?,
tot el que són
els temes molt més nacionalistes,
molt més independentistes,
molt més...
Sí, per això estic d'acord.
Per tant, jo crec que...
Jo amb això estic d'acord.
Per això vull dir que ell segur,
per ell, eh?,
no ara parlem del país,
per ell segurament
que el fet d'haver estat
desnonat del càrrec
o haver de dimitir
per el fet de la bandera,
doncs era una qüestió
que per ell,
doncs el satisfà, no?
No, no, no és...
Jo no ho crec, però
aquí jo ho miraria
d'una altra manera, no?
És a dir,
es pot fer dimitir
un president
votat
per una pancarta?
No, segurament que no.
Aquest és el problema.
No hauria de ser.
No hauria de ser.
Aquest és el problema.
Més que el president
deixés a la pancarta,
que a més a més diu...
Era una pancarta
que a més a més no deia res,
és a dir,
no era una pancarta...
No deia res, però...
Una pancarta
amb la qual és molt complicat
no estar-hi d'acord.
Un llotge pot passar
per sobre de la voluntat popular
per una cosa d'aquestes?
S'està fent.
De fet, a veure,
no ens enganyem
a l'Estatut de Catalunya
del president Maragall
votat pels catalans
i amb molta discussió,
votat pels catalans
després de ser retallat
a Madrid
de les Corts Espanyoles,
se'l va sapir
al Tribunal Constitucional
i que jo sàpiga
no ha tornat a passar
per les urnes,
és a dir,
que els catalans
no l'hem pas tornat
a l'afrandar.
Per tant,
jo amb això,
has fet una pregunta pertinent
si pot estar d'acord?
Jo crec que no.
Jo crec que no,
el que passa que ve
en el cas aquest...
Mira,
jo m'ha costat una miqueta
el que deia la Dolors
i que em penso que també
en certa manera
heu dit vosaltres dos,
no?
Que per una qüestió simbòlica
no val la pena
carregar-se,
diguem-ne,
que el que ha votat
la gent de Girona
o el que ha votat,
diguem-ne,
l'Ajuntament
que ha sorgit
de la voluntat
dels ciutadans de Girona.
Per tant,
a mi em sembla
una forma,
diguem-ne,
simpàtica.
El que passa
que llavors és això,
és a dir,
davant d'això
llavors el que no pots fer
és demanar
desobediència als altres.
Jo crec que en aquests temes
que són tan simbòlics
la millor manera
de combatre'ls és
governant bé,
fent coses
i no posant en risc
la situació.
No,
per això és una cosa ingeniosa
que d'alguna manera
no dius
jo dimiteixo
perquè no vull posar
el quadre 2
que seria
versió Torra 2,
haig de dimitir
perquè no vull posar
el quadre,
la foto del rei aquí,
no?
I comença un procés
i cada dia
durant,
com va passar en aquell cas,
durant mesos,
les notícies,
els diaris
i era aquest tema,
no?
Vull dir,
en Torra,
en aquest sentit,
hagués pogut
segurament
buscar una manera
de
del que representava
aquella pancarta,
multiplicar-ho per 10,
traient la pancarta
i fent el mateix
d'una altra manera.
No dic renunciar a això,
eh?
Sí, sí.
No dic renunciar
perquè encara ara hi ha
ple de gent que porta
el lleis groc,
surten a la tele,
està ple de gent
encara amb això, eh?
Jo crec que també
l'Isabel ho ha apuntat,
també era un moment
determinat,
és a dir,
Torra va ser un president
que va arribar a la presència
de la Generalitat
en circumstàncies
molt complicades,
diguem-ne,
quan gent
fins i tot
del seu propi partit
havia renunciat
a posar-s'hi al davant
i per tant
tenia una,
deixem-ho dir així,
una feblesa
parlamentària
important,
és a dir,
en certa manera
ell va ser una manera
de trencar
un mandat
que el farà
passar a la història
com un president
destituït
per el fet
d'haver mantingut
una pancarta
però
que en aquells moments,
diguem-ne,
la situació del país
ja el portava
que tenia complicat
allargar molt més
el seu mandat,
no sé,
és una visió personal.
El president també
no venia de la política,
venia de l'activisme
i esclar,
això també
em sembla
que
dibuixi una mica
el perfil
de la persona,
probablement
si hagués sigut
un polític
de temps
doncs
hagués fet
una cosa enginyosa
i
no hagués demitit.
Perquè
estic segur
que molta gent
li va plogir
i estic segur
que molta gent
li ha pel dit
a l'arcalde de Girona
i si no hagués posat
i es m'hagués mantingut
encara hi hauria gent
que també
la plagiarien.
Vull dir,
esclar,
llavors el problema és
que el polític...
Llavors se li escava
una inhabilitació
perquè és evident
que si no hagués posat
en el termini
que li havien demanat
aquesta foto,
diguem-ne,
el partit que va presentar
la moció
l'hagués portat
altra vegada a les tribunals.
No,
però jo vull dir
que el polític
el que ha de veure
és fins allà on pot
i fins allà no pot
perquè és millor
tenir el càrrec
que no tenir
un titular
d'un diari
que t'han dimentit
que t'han fet plegar
perquè
n'has volgut posar
la foto al meu.
També hi ha una mica
el sentiment
de l'emergència
de les coses.
Estem en un món
ara molt polaritzat,
molt problemàtic,
ho veiem cada dia,
no?
Amb un sistema,
mira,
als Estats Units
que estan començant
a inculpar
l'altre dia
aquest,
el president aquest,
el director
de la FBI
diguent que havien,
diguem-ne,
amb altres paraules,
torturat amb aquest noi
per treure-li informació
i fer-li dir
aquest en Robinson
per fer-li dir
el que ells volien.
Estem en una situació
que la gent
comença a tenir por,
llavors,
tu has d'entendre
una mica també
què hi ha a l'aire
i amb què te l'has de jugar.
Què hi ha a l'aire
d'important
i amb què te l'has de jugar,
no?
És com si ara hi hagués
un incendi aquí davant
i nosaltres anirem dient
a veure si ens comprem
una cinta de color rosa
o fúcsia.
Dius,
bueno,
aquí hi ha un incendi,
no sé,
ara no és el moment d'això,
no?
I jo crec que una mica
a Catalunya
hem portat un temps
que
que
entendre el nostre projecte
col·lectiu
compartit,
compartit per la gent
que treballa fora,
els catalans de fora,
que ho veuen,
són gent
amb capacitats
intel·lectuals potents,
que han obtingut
beques importants,
no sabem què opinen
de totes les coses,
o sigui,
no són una força
viva,
grossa,
el projecte català,
el projecte Catalunya,
està,
està a vegades,
doncs,
vinculat a això
del llacet,
no?
I a mi això sí que em preocupa,
és a dir,
un projecte col·lectiu
aquí i a l'exterior
i amb els catalans
que venen a l'exterior
una mica compartit
i construït,
això seria el gran tema
i allà
em te dir,
posaria l'energia,
realment,
com una persona
a favor,
diguem-ne,
de la independència,
eh?
Jo sí que soc
independentista
i jo soc per experiència
perquè jo he jugat
molt a no ser-ho
i, bueno,
ho he viscut
des de la perspectiva
de no ser-ho
i m'hi he tornat
com molta altra gent,
m'hi he tornat
per pràctica
concreta,
no?
Vull dir,
ho he explicat
moltes vegades,
no sé,
a nivell de recursos
materials,
a nivell de recursos
humans,
jo he treballat
a la facultat de turisme,
com sabeu,
des del dia
que es va obrir
i, bueno,
i he pogut veure,
doncs,
a Espanya
què passava
amb totes aquestes coses
i fins aquí a turística
he viatjat molt per Espanya
molts anys
i he pogut veure
què passava
amb els diners
de cada comunitat
i com es transformava
cada cosa
i arriba un moment
que no és només
una manera econòmica,
és una mica el conjunt
de les coses
que et porta cap a un model
perquè l'altre,
l'altre funciona
negant-te de tu,
eh?
És a dir,
aquí un govern
farà tot el que pugui,
un govern central
farà tot el que pugui
per Catalunya.
Ara estem en un moment
en el qual el govern
de l'estat espanyol
i el govern de Catalunya
són el mateix partit
i estem repetint,
repetint un procés
que els que som grans
ja sabem com acabarà
perquè ja ho sabem
des del primer dia.
Això pot il·lusionar
una nova generació,
alguns que no han viscut,
alguns que no han passat
per aquí,
però els que ja han passat
ja sabem
que al final del carrer
és allà mateix
i quan ho sabem
perquè ja hi han passat
dos o tres vegades
amb l'estatut que deia
del 2006
hi han passat
pàries vegades.
És a dir,
després d'aquella manifestació
del 2010,
del juliol del 2010
a Barcelona,
quina lectura,
quina lectura
l'estat espanyol
va fer d'allò?
Jo li he fet
una altra lectura,
realment,
vull dir,
la gent que va participar
en aquella manifestació
d'un milió de persones
que no es podien moure
per allà
menari de Catalunya
ple d'avis del Pallars
i de tot arreu.
Després d'allò,
no entendre
que estàs tocant
l'eix,
l'eix,
diguem-ne,
la columna vertebral
d'un poble
amb el seu amor
i les seves intel·ligències
i les seves mancances,
que estàs tocant
i estàs farint
i estàs deixant
i que vols deixar paralític
aquest cos humà
que és de Catalunya,
no entendre-ho
i continuar igual?
Doncs després d'això,
la lluita,
la nova normalitat,
etcètera,
em sembla molt bé,
em sembla molt bé
com a criteri,
com a moment
de reposar,
però no em sembla bé
com a cosa final
perquè sabem perfectament
tots on acabarà.
I mira,
ja vas veient,
per supostos,
sabem perfectament tot això,
perquè l'aliment,
la nostra destrucció
és l'aliment de l'altre
i això no ho ha fet només Vox,
no ho ha fet només Vox.
Jo no soc un analista polític
però tinc uns anys
i això
es pot fer la lectura
a partir de la independència
sobre el tip Vox,
però es pot fer la lectura
des de fa molts anys,
mira l'Alfonso Guerra,
mira què hem fet
dels nostres vots,
que els hem alimentat
en Felipe Cantalas,
que va fer dels últims vots
a Catalunya,
en Zapatero,
que el van mantenir aquí,
i que va dir unes quantes coses
perquè tenia
les eleccions perdudes
i quan les va guanyar
per una carambola
d'allò
dels SMS aquells
de lo que va passar a Madrid,
en fi,
quan tens uns anys
veus que
és allò
de Mercèlia Liadé
del mite
de l'altert retorn,
és una onada
que fa així,
plam, plam,
plam, plam,
jo ho veig així.
Em sembla
que entraria
a un debat
molt complex
i que la Dolors
ara ha fet
el seu discurs
que ens sembla molt bé
i el seu pensament
però ara
no em posaré
a discutir
una cosa aquesta
perquè l'he de dir
la veritat
a mi
em preocupen
moltes més coses,
altres coses
molt més socials,
molt més properes
des d'un punt
de vista de l'ànima
que la situació
des d'un punt
de vista autonòmica
o des d'un punt
de vista independentista.
Jo no dic
que s'ha de renunciar
a l'independentisme
o no ho dic
però tampoc
em sembla
que en aquests moments
doncs
hi ha problemes
francament
que em sembla
que si no hi treballem
ens faran mal
i em preocupa molt més
què ens està passant
amb problemes
de la immigració
i com estem treballant
com estem tractant
tot el tema
de la immigració
uns i els altres
i per tant
tots els odis
que s'estan generant
això em preocupa
moltíssim
moltíssim
o no et dic ja
doncs aquests odis
que s'han generat
per exemple
arrel
doncs dels fenòmens
de guerres
no?
El que estem llegint
en els diaris
i els que estem llegint
o escoltant
a la premsa
en relació
a la volta ciclista
i el cas
de Palestina
em sembla realment
molt i molt més greu
per tant
em preocupa molt més
aquests fets d'odi
i jo
per tant
diria que són coses
molt diferents
situar el tema
de penjar
el rei
amb una foto
d'una manera
o d'una altra
em sembla
avui que s'ha tingut
un divertiment
una forma
de salvar
una situació
i per tant
Japó
no en tinc res a dir
però d'aquí
a situar
tot el context
polític
espanyol
i català
em sembla
que necessitaríem
una mica més
de tranquil·litat
per part meva
com a mínim
perquè
bé
si podem seguir
buicotejant
i dir
bueno
us fa malament
estem en contra del PSC
estem en contra
de no seguir
que al final
és els que
els que hi ha
perquè els han tocat
treballen o no
treballen
no sé
és que no m'hi vull ficar
en aquest tema
no però Isabel
el tema de l'immigració
que te preocupa
a mi també em preocupa
a tothom li preocupa
a tothom
preocupa
el tema de l'immigració
però no sé si està treballant
a tothom li preocupa
el tema de l'immigració
d'una manera
elevadíssima
l'únic cosa és
que hi ha gent
que ho veu
d'una manera
d'una altra
d'una altra
perquè jo no estic pas
a favor dels boníssims
que és el gran problema
estem entre
en contra
o els boníssims
i la gestió
és el que
ens manca
aquests boníssims
que ho salven tot
per la via del boníssim
i del victimisme
i després hi ha
tota la part
diríem
d'expulsar-los a tots
de la mà
estem d'acord
amb això
però amb això
és el que hi deia jo
el projecte de Catalunya
el projecte de Catalunya
que el tema de l'immigració
el tenim
des de fa molts anys
perquè
que a Sanitat
teníem dos milions
d'immigrants
més
fa molts anys
que va començar
va començar
el dos milions
tu estaves
a la política activa
és a dir
és un problema
que en aquell moment
en aquell moment
això va començar
i jo el que estic dient
i amb això
seràs d'acord amb mi
és que no hi ha
un consens
suficient
fort
i projectat
i compartit
sobre aquest tema
des de fa molts anys
des que va començar
per què?
perquè a nivell
d'aquestes realitats
no tenim un projecte
de res compartit
gros
potent
per fer front
tu vas treballar
amb un pla estratègic
l'any 91
Girona
que va
que sempre t'ho he dit
i et vaig felicitar
moltes vegades
que va permetre
que una ciutat
provinciana
bruta
lletja
i mancada
de sentit
en certa manera
col·lectiu
s'encarrilés
i jo vaig ser present
el dia que es va fer
amb el pla estratègic
de Girona
l'any 91
va ser un moment
d'una gran alegria
d'un moment
de goig col·lectiu
un moment de
saps allò que dius
ostres
com aquell que guanya
doncs no sé
una carrera d'obstacles
important
hi havia una sensació
de construcció
importantíssima
i de projecció
hi ha hagut algun altre pla
compartit
a partir de l'any 91
jo estic parlant d'això
però jo estic d'acord
i l'immigració
jo l'emmarco
d'aquí dintre
no l'emmarco
com un tema
a part
dic
els nostres plans
com a ciutat
que això és una ràdio
de ciutat
no, però això t'he dit
dos que a mi m'interessa
més aquests debats
sí, a mi també
però dic
sí, però és que és el mateix
és el mateix
perquè nosaltres
algú va triar
aquest model
de gestionar
la immigració
de nosaltres
o sigui
aquí
es va fer un referent
es va fer un debat
important
es va fer un debat
amb gent entesa
de tot tipus
sobre aquest tema
ens vam preparar tots
per anar cap a un lloc
determinat
o hi estem anant ara
i estem anant ara
cap aquí
o estem només
amb el vel
i l'ancibel
i l'ismoblofòbic
o sigui
estem en un
creant
un sistema
que sigui compartit
per una majoria
sobre aquest tema
no, perquè no hi ha debat
bueno, sí que n'hi ha de debat
hi ha debat
no, debat sí
el que passa que jo crec que
si no hi ha seriositat
comença a haver-hi debat
en els carrers
però jo crec
i us ho pregunto
no voldria dir
i li pregunto a l'Esteve
que ara fa estona
que no intervé
una de les coses
que hi ha gent
que es queixa
és que aquest
és un debat
que s'ha de tenir
que és un debat
que s'ha de tenir
molt raonat
i ha de ser molt polític
és a dir
aquí no
no podem entrar
raonat
amb el fetge
amb l'estomac
o amb les vísceres
perquè llavors
ho tenim malament
és una mica el que tu deies
entre els bonismes
i els que
ho volen carregar
tot
segurament hi ha
però és un debat
que s'ha de tenir
perquè
de la Catalunya
dels 6 milions
del 1900
dels anys 80
estem ja
a pas
8 milions
100 mil
la consellera Pani
que va parlar
va parlar
de que anàvem
i ens encarrilàvem
cap a la Catalunya
dels 10 milions
9 milions
si tot continua
com ara
amb 15 anys
hi podríem a ser
i la sensació
és que no hi ha
més serveis
o serveis necessaris
o sigui
que els serveis bàsics
que ens han conformat
el de la sanitat
el de l'educació
es poden veure
en perill
perquè
bueno
perquè es poden trencar
una miqueta
les costures
i ha donat
la impressió
que com que és
un debat
molt complexa
ens hem estimat
més no tenir-lo
com a mínim
públic
i això ha donat
ales
a determinats partits
que han sorgit
que l'han agafat
com a bandera
i que ho porten
allò
el tot i el res
i això
això requereix
de moltíssima gestió política
des del meu punt de vista
sí però
tu imagina
estem trobant
que a Espanya
fa 3 anys
que no té pressupostos
i que tu any igual
no en tenim pressupostos
llavors
qualsevol debat
que vulguis fer
necessites tenir
un pressupost
i necessites tenir
una manera
un país
no pot
viure 3 anys
sense pressupostos
i els polítics
els grups polítics
són incapaços
fins i tot
de la mateixa corda
més o menys
donant
fan president
amb els seus vots
i després
li neguen
els pressupostos
això és una
gràcia
quan parles d'això
pel debat
de
de la
immigració
passa el mateix
aquí
cada
cada barret
és diferent
i és impossible
i serà impossible
només
hi ha una cosa
que vindrà
que és
la força
dels vots
aquest borrocul
que es comprarà
la gent
que no és
que no hi faran venir
els altres
descomplexats
i llavors ens queixarem
perquè aquest és el problema
perquè
si
hem passat
com deies tu
dels 6 milions
dels 8
i no hem tingut
previst
no hem pogut
preveure la sanitat
perquè està
queda molt malament
i que la sanitat
necessita molta més
d'eina
pels novinguts
i vull recordar
que aquí funciona
encara bastant millor
que no
amb altres punts
de la península
que estan pitjor
però realment
aquí estem en un moment
en què se'ns està
bueno
de fet hi ha aquella
famosa frase
que el ministre
Fernández Díaz
i el que llavors
era
estava
diguem-ne
al davant d'Antifrau
els hi varen gravar
aquella de
ens hem petat
la seva sanitat pública
que jo crec
que és una de les coses
més greus
que s'han dit
per la qual
aquests dos personatges
haurien de pagar
algun dia
doncs llavors
tot aquest
futur
que ens ve
així
no tenim ni les eines
no tenim
ni la voluntat
diguem-ne
ideològica
mínima
per encarar
tots
un
un consens
o
un allò
que tiri endavant
un projecte de país
i no tenim
projecte de país
i jo penso que
només serà
el que està passant
moltes vegades
a Europa
a base dels vots
les eleccions
iran apartant
aquests
els altres
i quedaran
els que no volem
i
gestimosament
anem bastant
per aquí
perquè
també hi ha una cosa
que jo no entenc
i és que
pactin
per ser
o sigui
un partit polític
o un govern
pactin
unes coses
perquè els votin
i després
no compleixin
això
és impresentable
vull dir
perquè amb les coses
que s'ha de fer
és d'allò
o sigui
l'immigració
el traspàs de l'immigració
si no els podia fer
s'havia d'aquell moment
no te'l dono
perquè no els pot fer
però només dir
fer-ho
i després
no passar-ho
doncs és pitjor
i qui diu això
moltes altres transferències
que
bueno
ja veurem com acabarà
però estem parlant
dels últims 3 anys
però en cap i el problema
el tenim de fa molts anys
és a dir
el problema de la sanitat
és a dir
si
l'augment demogràfic
quan comença a créixer
la població immigrant
sobretot la no
la no espanyola
o no europea
la que veia
doncs a fora
dels monedats
econòmics europeus
això comença a fer
i la demografia
ho explica bé
a partir dels anys
2002
2003
2004
fins i tot
potser abans
potser no tan
d'una manera tan acusada
però d'una manera més intensa
comença a partir d'aquests anys
per qüestions econòmiques
del país
perquè
és a dir
no ve la migració només
perquè ve
perquè li viés
sinó que hi ha necessitats
de treball en el país
i per tant
aquesta població
diguem
no és una població
diguem
que ve
i a veure què passa
ve perquè té feina
hi ha molta hora que ve
a veure què passa
en aquell moment
hi ha molta gent que ve
i també ve molta gent
perquè hi ha problemes
en origen
però ara no
aquest és un altre debat
però esclar
tot aquest tema
no és que
ara fa 3 anys
o 2 anys
que
no estem programant
polítiques
no
però està diguin
de l'últim pacte
de govern
l'últim pacte
de govern
estem parlant d'ara
sí
estem parlant d'ara
quan fa que tenim
el govern
no està parlant
que Esquerra Republicana
ha donat suport
a un govern
però i abans
què havíem fet
però ara
ella estava parlant
d'un altre tema
està parlant
que s'ha donat
un pacte de govern
amb unes condicions
que no es podran complir
però tampoc
quan manava Esquerra Republicana
per què
tampoc no tenia
els que li van donar
els vots
per ser president
tampoc
el van donar suport
en les polítiques
eh
el president
però perquè es va trencar
el govern
per Esquerra Republicana
un altre error
que s'ha de pagar
com aquell altre
Esquerra Republicana
portem molts anys
diríem
com el que dèiem
al principi
i que dèiem
la Dolors
sense projecte de país
l'últim pressupost
aprovat
és d'Esquerra Republicana
que era en Marc Collell
l'últim
sí
no en Marc Collell
no en Marc Collell
no
no devia ser
diguem-ne
de l'època
que governava Esquerra i Junts
en Balló
l'altre
que hi camina de la caixa
en Giró
en Giró
en Jaume Giró
doncs
en Jaume Giró
no
en Giró
en Giró
en Giró
en Giró
totes aquestes coses
que donen
són mostres
portem molta inestabilitat
i portem
una cosa
que es contradiu
perquè el paràmetre
de la política
per això jo
ara vaig a dir una cosa
que semblarà
també extraterrestre
però no ho és
és a dir
per mi
la força
i la cosa
es tracta de no
de mereixer d'aquest paràmetre
polític
un moment
i reforçar-se
a nivell interior
i espiritual
per afrontar el futur
ho dic de veritat
perquè estem en una època
de notícies falses
de gent molt delicada
de salut mental
baixa
d'incapacitat
a través de totes aquestes coses
que ens han ocupat
que ja veiem
que tenen els seus
topalls
perquè
el topall
de la rendibilitat
política immediata
no s'assembla
a la rendibilitat
de la política
llarg termini
es contradiu sovint
i s'ha de triar
entre la rendibilitat
immediata
i la de llarg termini
llavors
tothom tria
acaba triant
la de
la de
curt termini
perquè
la de llarg termini
ja no hi seràs
i llavors
això també és humà
però en aquest paràmetre
en aquest paràmetre
és el paràmetre
que les xarxes socials
i que una mica
la nostra contemporaneitat
ens han posat
que ens destrueixen
ens destrueixen
aquests paràmetres
ens destrueixen
ens fan barallar entre nosaltres
és a dir
des de
des de quina perspectiva
un govern
de Junts
ha de trencar
amb Esquerra
per una cosa
no sé
quan hi va haver
la destitució
del vicepresident
que era de Junts
però al vicepresident
li feia una moció de censura
a l'altre
exacte
si li feia una moció de censura
li va anunciar
a l'Aragonès
li feia una moció de censura
per cert
que Pés Aragonès
avui ha renunciat
al seu sou
com a
com a expresident
de la Generalitat
i ha dit
que demà
s'incorporava
a l'empresa
privada
de casa seva
bàsicament
perquè ara
ara ha vingut
el nom de l'Aragonès
també és veritat
que
té 42 anys
i era una situació
també especial
sí però
això també és
un element
que en un altre moment
hauria estat encantat
de fer una feina
per Catalunya
és un altre àmbit
és a dir
estar president
ara faré una feina
des d'aquí
conec
he conegut
de primera mà
la qüestió
també és una mica estrany
tot això
des de la perspectiva
política
bueno
em sembla que
el mateix partit
també el tenia
bastant
va perdre
la lluita interna
això també és
bastant
evident
i llavors va
va preferir
diguem-ne
retirar-se
la política
i 13 mesos després
ha renunciat
al seu sou
i passa a l'empresa
familiar
que a mi em sembla
que és un
és una cosa que està bé
i que
més hi hauria de ser
però ara que parlàveu de tot el tema
jo per exemple
crec que falta
un debat serè
sobre la immigració
quan dic un debat serè
no me la fareixo
això que ha insinuat l'Isabella
fa un moment
d'altres
no d'ella
és a dir
aquí ara
dona la impressió
que o estem parlant
d'aliança catalana
no
jo crec que un debat serè
és tota una altra cosa
però llavors també hi ha
la pregunta
és a dir
Catalunya té un problema
de dèficit fiscal
des de fa molts
i molts anys
que tothom té clar
i també
per exemple
quan s'ha parlat
del tema
de la immigració
ha sortit
l'esquerra espanyola
a nivell de sumar
diguent
des del meu punt de vista
unes bestieses
com aquelles
que els Mossos
eren racistes
i en canvi
la Polícia Nacional
es veu que no
a mi també em fa una certa gràcia
aquesta esquerra espanyola
que es queixa
dels simbolismes
dels altres
però després es queda
amb la flotilla
i amb les manifestacions
sense entrar en el fons
de la qüestió
però per exemple
a Girona mateix
fa uns mesos
jo crec que ja podem parlar
d'uns mesos
que pas al parc central
a l'estació
de l'Albenfer
i veus una situació
que cap de nosaltres
voldria veure
almenys jo no la voldria veure
que és 30, 40, 50, 60
nois
perquè són nois
relativament joves
la majoria d'ells
vinguts de Mali
que estan a l'espera
que se'ls resolgui
les seves peticions d'asil
i llavors aquí hi ha hagut
una lluita sotelada
entre l'Ajuntament
i la subdelegació
i el Govern
no sé si ho voleu dir
entre la gent de l'Ajuntament
i el subdelegat
en Pere
en Parlamont
en el qual de dir
no
és que això és l'Ajuntament
que se n'ha de fer
a casa
primera pregunta
per què són 40, 30, 25, 60
que estan aquí a Girona
com han arribat
què els hi fa
i contextualitzem-ho bé
i llavors
l'altra pregunta és
està molt bé
que l'Ajuntament
que no té
que diguem-ne
que no té cèntims
i que prou fa
amb la sopa
amb tot aquest tema
ho hagi de fer-ho
però llavors també
podríem demanar
una certa
diguem-ne
rapidesa
amb la tramitació
perquè estem parlant
de mesos
i llavors tot això
és no
és que no se'ls dona hora
al Govern
perquè anem molt apretant
al Govern Civil
no
el Govern Civil
no
jo ho sento
però no
em sembla que no va anar
discrepo
discrepo
a veure
aquestes persones
que arriben aquí
i que demanen
asil polític
asil polític
per tant
estem parlant
de casos
d'asil polític
amb els quals
sempre es havia respectat
hi ha un principi
que jo també
em estic molt molesta
en aquest
des d'un punt de vista
de la política
la poca
lealtat institucional
entre
institucions
mira
jo vaig estar
molts anys
a l'Ajuntament
i hi havia un principi
que era
sobretot
el respecte a l'institució
el respecte era
i me'n recordo
el senyor Abrell
que era un senyor
que pensava
molt diferent
però
tota la vida
de vegades
amb un senyor
amable
quan hi havia
algun conflicte
parlàvem amb ell
és a dir
qui diu amb ell
dèiem en Soi
quan se vol
sempre ens reuníem
davant de conflictes
mai aquests conflictes
explotaven a la premsa
perquè eren
qüestions
de resoldre
les institucions
i aquest és un principi
que s'ha perdut
i aquest
s'ha perdut
vull
que tan poc respecte
institucional
fins i tot
entre la institució
no en vella mateixa
cosa que això
a vegades
molt preocupat
què passa aquí
arriben
si són polítics
i demanen
a ser el polític
per què arriben aquí
perquè hi ha un repartiment
a nivell de l'estat
de les persones
que demanen
a ser el polític
i ens toquen
un cupo
a totes les províncies
com passa
arreu
i ha passat sempre
i ara efectivament més
perquè arriben molta més gent
demanant a ser els polítics
aquestes persones
què hauria d'haver passat
què passava
un se n'ha d'encarregar
per què ho havien fet sempre
s'encarrega
de tota la gestió
dels papers
perquè aquestes persones
estiguin acollides
i que després
les repartegen
per diferents llocs
de la província
i els altres
ens en cuidàvem
de l'acolliment
d'acollir
vol dir momentàniament
durant dos mesos
durant tres mesos
els que toquen
acollir-los
i donar-los llarg
i això n'ha passat
i això n'ha passat
i em sap molt de greu
i em sap molt de greu
perquè
jo crec que
com es diu
el que està
el govern civil
que en moment
va fer bé
la feina
la va fer bé
es va preocupar
que tothom
tingués papers
i l'Ajuntament
no va respondre
no va respondre
i ho sento molt
i això
ho puc dir aquí
i ho puc dir a l'alcaldi
i li puc dir
si tenen papers
perquè continuen
al Parc Central
no
si ja són fora
no
perquè ara
els que hi ha
no són pas tots
els que tenen
acíl polític
passa que aquí
què passa
això són temes diferents
perquè ara
ja no és
les persones
que estan aquí
que demanen
acíl polític
ara ja són
persones
que s'han
ubicat aquí
perquè abans
uns altres
ja hi havien estat
jo crec que n'hi ha
algunes
potser algunes
que encara no els
hagin reubicat
per tant jo crec
que hem de diferenciar
quan arriba
és clar per això
que el tema
és molt complex
si una persona
és perfectament
acíl polític
home
i en principi
és en unes condicions
d'un context
de guerra
d'una situació
bèl·lic
d'expulsió
ha de ser tractada
d'una manera
diferent
a una altra
que ve voluntàriament
tot i que no s'ha de tractar
malament
no crec que s'hagi de tractar
malament
per tant jo crec
que aquí
mira
el primer que hauríem de fer
és millorar
les relacions
institucionals
i això
hi ha coses
que no li haurien
de poder jugar
i aquesta picabaralla
jo
he estat 20 anys
a la política
t'asseguro
que tinc
molts bons amics
convergents
fins i tot
gent del PP
amb la qual
m'hi apresso
i ens hi trobem
i per tant
una cosa
és la pedestre
quan ens barallem
políticament
però després
hi ha coses
que hem de resoldre
perquè com tu deies abans
som de país
som de ciutat
i les hem de resoldre
i sobretot
quan estem parlant
de casos de persones
per tant
jo crec que
hem de recuperar
l'hem de recuperar
i això és urgent
que hi hagi una
relació institucional
jo vaig passar
aquest cap de setmana
que per cert
estava ple
de policia
de Mossos
en aquest cas
jo crec
que aquesta gent
està allà
hi ha una relació
amb les cases
ocupades
del carrer Tomàs Mieres
i de
la ronda
Ferran Puig
i a mi em dona
la impressió
que jo
jo
jo estic
absolutament d'acord
amb tot el que has dit
però
el que no crec
és que hi hagi hagut
un repartiment
amb totes les províncies
perquè ja s'ha sabut
que no era ben bé
així
i a més a més
fixa
aquest dia
va sortir per la televisió
altres que no vulguin
províncies que no vulguin
que és un altre tema
ni que t'arribin aquí
de nit
i que no sàpigues
que esperen
ahir ho vam dir
una
em sembla que la presidenta
de les Balears
parlant d'aquesta
dels immigrants
que arriben
a les Balears
que els joves
se'ls queden allà
i els gans
els posen
en un ferri
cap a Catalunya
cap a Barcelona
bueno
això no té
no té cap
això ho va dir per la tele
dic aquests
va dir-ho ella
sí sí
qui els conta
qui d'allò
perquè aquí
no els trobem
i pels carrers
i d'allò
llavors aquí també
jo crec que
el debat
com que ningú els vol
dic que no els vols
queda molt malament
però tots estan
en
o sigui
perquè quan tu parles
una cosa és
acíl polític
jo estic diferent
tant
l'altre és
tot el temps que tu parles
la majoria de la gent
si no la vaig xerrar
t'ho pregunto
eren de Mali
si no la vaig xerrar
de quan tu parles
estic segur
que la gent
que arriba
ara
s'ha multiplicat
per tres
a més
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
l'importos obertes
i aquí
no
jo no estem comparant
el fet polític
d'emigracions
en aquell moment
que no teníem
aquest problema
òbviament
no seria una exageració
dir que teníem
aquest problema
que no el teníem
jo li dic simplement
que hi ha coses
que hem d'admirar
que es queden
a les institucions
i resoldre'ls
conjuntament
dins les institucions
sí
això ho tinc d'acord
perquè si les resolguéssim
junts
en el que aquí
ens valgués per sobre
diríem
la gestió
d'aquestes persones
per sobre de la ideologia
em sembla que ens iria més bé
el problema
és que no és ni ideologia
és estar a favor
ni en contra
i aquest és el gran drama
a mi em sembla
que aquí
és important
de recuperar
és a dir
el que jo penso
i el que pensi
el del PP
està molt lluny
però
abans
hi havia gent
que eren capaços
de sentar-nos
una mateixa taula
per dialogar
i a veure com resolguien
problemes
hi ha una cosa
que no es parla mai
i que jo crec
que és un element
que també s'ha de posar
a dintre
de la qüestió
que és que
tu fixa't ara
mateix
imagina't que ets un immigrant
i que vius aquí
i tot el dia
ves al diari
i al Parlament
i així
diatribes contra tu
va
això
està alimentant
un odi
a dintre
una sensació
que t'estan
parlant
de tu
que t'estan insultant
etc
que això
no se li ha donat
el valor
de reacció
que tindrà
això és molt greu
és a dir
de la mateixa manera
que nosaltres
a Catalunya
molts
ens sentim
o ens hem sentit
maltractats
per el govern espanyol
històricament parlant
tu ara aquí
si tu ets immigrant
i tot això
i treballes
i vas veient
que et van dir
el que et diuen
en el Parlament
i els altres
i com et tracten
com una unitat
de producció
no com una persona
eh
tracten com una necessitat
o una cosa
que s'obre
no com un objecte
i a més a més
bueno
reps
perquè també reps
socialment
també
doncs
molt
molt d'insult
eh
i molt de
d'odi
que ve projectat
cap a tu
això
sobretot
pels nens
joves i petits
això
és una cosa
que quedarà aquí dintre
i hi haurà algun moment
que explotarà també
eh
bueno ja ha explotat
en algun cas
eh
recordem
el 2017
sí sí sí
no no
però aquí
passa a França
però
la segona
tercera generació
són les més confectiles
sí sí
sí sí
no no
però jo
referent a aquest tema
que jo deia
se n'ha de parlar
i de fet n'hem parlat
quan
quan parlàvem
diguem-ne
que hi ha d'haver-hi
aquesta col·laboració
entre les institucions
per exemple
és evident que si
40
50
60 persones
et venen de plegat
s'ha d'avisar
l'Ajuntament
però que és molt complicat
que diguem-ne
en un moment
en què tenim
problemes
d'habitatge
en un moment
que la sopa
està absolutament
desbordada
hi ha altres discursos
aquest dia per exemple
molta gent es va
afosar
contra
contra l'arcalde
Lluc Salelles
per una cosa
que va dir
que permeti
tot el sentit
del món
i que jo
li dono
quan es va parlar
que segurament
les comarques
gironines
necessiten
un altre centre
d'ajuda
en el sense
llarisme
com és
com és la sopa
ell va dir
que està
que hi està
absolutament d'acord
però que potser
estaria bé
també buscar
una ubicació
que no fos
la ciutat de Girona
perquè en aquests moments
els sense llarismes
que hi hagi
a Olota
Figueres
a Roses
a Llançà
allà on sigui
els adrecen a Girona
és que la Girona
té els mitjans
que té
és un tema
que hauria de ser
compartit
és un tema
que hauria de ser
diguem-ne
de país
i que s'hauria de parlar
que aquest és un altre tema
que entraria en un tema
complicat
perquè del sense llarisme
hi ha la gent
que per voluntat
vol estar al carrer
que jo no crec
que sigui tota
però alguna n'hi ha
perquè el sense llarisme
desgraciadament
està molt relacionat
amb algun tipus
de malaltia
per dir-ho
alguna mena
de malaltia mental
però llavors
hi ha la gent
que està al carrer
perquè no pot estar
i amb aquesta gent
l'hauríem d'ajudar
l'hauríem d'ajudar
perquè forma part
diguem-ne
del que s'espera
del govern d'un país
que es vol civilitzar
ara tot això
vol dir diners
i quan no hi ha diners
llavors es conys
sorgeixen els problemes
bueno
més que diners
jo crec que vol dir diàleg
i pot ser
vol dir efectivament
que segurament
que hi ha d'haver
diferents llocs
a més a més
és millor
és quan menys
menys concentració
hi ha
i per tant
més segregació
més falsa
és l'integració
perquè si tu tens
molta gent
en un mateix lloc
es veu més conflictiu
i més difícil de gestionar
però escolta
això que heu pogut parlar
jo és que penso
una mica el que abans
he dit la Dolors
calen tants titulars
ja ho sé que la premsa
funciona molt bé
però voleu dir que abans
que el Salellas digués
no funciona molt bé
abans que el Salellas
digués això
el nostre alcalde
digués això
no hauria d'haver parlat
amb els municipis
i dir escolta nois
per què no ens assentem
i noies ens assentem
i parlem sobre aquest tema
i amb el govern efectivament
tu puc explicar
perquè els altres municipis
mentre tinguin gener
ho tenen solucionat
i no els interessa
tu saps el que significaria
que sortís endavant
algú i diria
no nosaltres volem
collir
perdona però això
això de l'àrea metropolitana
l'hem viscut de fa mil anys
i en sabem moltes coses
sabem perfectament
que efectivament
el planejament general
discriminava
determinades poblacions
i això només cal estudiar
els uns planejaments
planejaments generals
de l'entorn
i sabrem que
tenir pobres
jo sempre li deien
en Soi
tu
de població pobra
tindràs ben poqueta
per què?
perquè el tipus d'habitatge
que estava programat allà
era impossible
tenir població
de rendes baixes
i així
en molts de llocs
per tant
ja teníem
el planejament
ja teníem sal
i el planejament
i santa Eugènia
per tant els planejaments
efectivament
però potser
efectivament
dir això
amb l'estat
ai perdó
amb el govern
del costat
i dir escolti
efectivament
jo també crec
que s'ha de repartir
entre altres coses
per una qüestió
de poder
gestionar-ho correctament
perquè si tens mil persones
és molt difícil
si en tens 25
és més fàcil
fins i tot la integració
però a vegades
hi ha coses
que no ens entenem
per exemple
hi ha pobles petits
que té gent acollida
que els tenen
gent que els té acollida
a casa seva
que de forma
estan en programes
d'acolliment
de poblacions emigrants
de persones
que en conflicte
jo tinc amigues
que han fet
de tutores
les seves famílies
de tutores
de persones
que han arribat
en situacions
de conflicte
a Olot
diria
alguns llocs
de l'Empordà
tinc amigues
que han acollit
a aquestes poblacions
el pas
que aquests no se'n parlen
però acaben
estan fent
una molt bona feina
perquè són gent
que després
a nivell individual
poden mirar
com col·loquen
aquella família
per tant
crec que hi ha
moltes maneres
de treballar-ho
no tant
diríem
allò de dir
bueno
parlem-ne
perquè a Girona
ja cobrim
també a Girona
no podríem
si se l'ell
es va parlar
amb les institucions
sobre aquest tema
diguéssim
surt el diari
que ell proposa
que potser Girona
no ha de fer
aquest rol
de tothom
no?
en aquest cas
doncs
també hagués pogut dir
Girona és Capital
i volem recursos
per actuar
com a capital
això són maneres
d'entendre
no?
jo aniria més
com per reforçar
la capitalitat
i tenir més recursos
i tenir més
i comportar-se
i al Bisbat
i a la Diputació
hi ha una sèrie de coses
que no són els altres pobles
i no se reparteix
no?
doncs
sí, sí
la Diputació
està una mica al lader
amb ajudes
de la sopa
i el Bisbat
fa la feina
que fa a través
de Càites
bàsicament
bé, que no és poca
i queda altre
el banc dels aliments
hi ha altra gent
és a dir
quan es parla
d'un
a vegades
no tenim en compte
la quantitat
de gent
que està fent coses
i no necessàriament
va explicar'ls
als diaris
això és el que
volies dir
que jo crec
que diguem-ne
que la gent
que té una postura
absolutament taxativa
i que diu
els hem d'expulsar tots
és molt minoritària
espero
hem de distingir
l'efecte pal·liatiu
de les situacions
de l'efecte propositiu
i l'efecte propositiu
és el que hem de treballar
a part del pal·liatiu
perquè estem sempre
treballant la realitat
des del pal·liatiu
per això
no ens en sortim
perquè sempre parlem
de la cosa
que ja està
així
i que ja està
i anem a arreglar
des d'aquí
sense parlar
de a veure com
a veure
el 2030
com ens agradaria això
i com ho fem
perquè sigui
i com
deixa'm a preguntar
l'Esteve
no no
fa així
què vol dir
no no
tu has estat molts anys
president de la Fundació Bertrana
avui
es donen els premis
Bertrana
a l'Auditori de Girona
només hi ha
la curiositat
de saber
un o dos premis
que són els que
diguem-ne
que es coneixeran avui
el de la lletra
de cançons
i tal
els altres
ja han estat anunciats
però és un acte social
que diguem-ne
que després de molts anys
de voltar
va acabar trobant
el seu encaix
i que els premis literaris
de Girona
diguem el Bertrana
però són els premis literaris
de Girona
han
han quallat
i fins i tot
diguem-ne
que la televisió nacional
en parla
trencant aquella barrera
aquella barrera mental
del Tordera
que jo dic a vegades
que en el tema de la cultura
hi és
i és molt
molt
molt
molt potent
jo sempre deia
que estem pagant
el peatge
del ser
diguem-ne
del cantó
no som del centre
però
bé
avui és un dia
que
jo crec que
serà una festa
que estarà
a més a més
per primera vegada
veurem
el president de la Generalitat
i el president del Parlament
que
quan ja era president
em va costar
Déu i ajuda
quan venia un
no venia l'altre
quan venia un conseller
i ja no venia
ni el president
està previst
que avui
el president
Illa
i el president
Arrull
estiguin tots dos
en l'entrega
de premis
i a mi això m'agrada
perquè
jo sempre m'enfadava molt
perquè
quan feien el Planeta
els veies tots
allà al Planeta
no hi ha
fets la foto
i com és que no
podien venir aquí a Girona
i
segurament
hi havia altres
d'allò
i molts anys
vam tenir sort
d'en Quim Nadal
que era el que
que venia
que a més a més
el seu discurs
sempre era perfecte
vull dir que
que anar d'allò
però
no deixava de dir
que
que no
que no vingués
el
el president
vull dir que
aquí
no volia dir
que aquests premis
que avui veurem
no
que
jo sóc patrona
també com ell
i molt orgullosa
per exemple
jo
estig treballant
de forma
no tan fàcil
per
donar a conèixer
aquests premis
en el sector turístic
eh
tota aquesta gent
que ens visita
aquests milions
5 milions
7 milions
que passen per aquí
cada any
que en alguns establiments
importants
de llotjament
hoteler
extranhoteler
i tot
càmpings
etc
poguessin tenir
doncs una presència
de
hi ha molta obra
traduïda
altres llengües
i que es veiés
que aquest poble
és un poble
que escriu
i que publica
eh
i que tens premis literaris
no un amistiplatge
doncs
avui anirem
Pep Prieto
ha guanyat
aquest any
el Premi Bertran
amb la seva novel·la
Rosita
i per exemple
et recordo
perquè la memòria
també és feble
i abans m'equivocava
de dia
i de rei
però per exemple
que Ramon Solson
ha guanyat
el Carla Raola
de Saig
demà en parlarem
i avui
si tot va bé
i serem
moltes gràcies
Isabel
moltes gràcies
Dolors
moltes gràcies
Esteve
i a tots vostès
fins demà
a les 10
aquí
a Girona FAM