Ajuntament de Girona. Info Podcast. La càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Girona a fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona, amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina.
La Tartúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat.
Bon dia, entrem en temps de Tartú i de Girona FM, com passen 6 minuts a les 10 del matí d'aquest 20 de febrer. Anem vivint els últims dies, diguem-ne, d'aquest hivern, esperant l'arribada de la primavera, encara en queden alguns. Abans segurament farem memòria que fa 5 anys ens varen tancar tots, un dia com el 14 de març de fa 5 anys, 5 anys de la Covid semblava... Ja, ja.
Maria Rosa Agustí, molt bon dia. Aquest dia m'ha fet... Sí, sí, no, no. Sí que et dius Maria Rosa, però a vegades la cosa aquella només faltaria. Presidenta Ocio gironina d'Empresàries, empresària ella mateixa.
i persona que està endavant, que tira endavant moltes coses. Després encara en parlarem, perquè ja saps que sempre fem la petita falca, una falca que també farem en el cas del senyor Toni Bou, empresari, molt bon dia. Molt bon dia. President de l'associació Adriu Martis, entre moltíssimes altres coses. Molt bé, que es pot. Què farà Adriu Martis, per exemple, perquè sé que... Mira, Adriu Martis, ara últimament estem acabant de publicar un llibre, o sigui, estem editant-lo encara.
Estem fent exposicions, estem fent les conferències d'en Del Pozo, ajudem a la càtedra Hipòlit Nadal, que avui es presenta els seus actes, i al mes d'abril farem una nova exposició al carrer Ciutadans. Vull dir que no parem. Es tracta de fomentar l'esperit crític. Es tracta de fomentar l'esperit crític. A través de la cultura i de l'art.
I de no parar. Això està molt bé. Bé, qui para ja no és... Ja no seria jo. Qui para ja és una altra història, eh. Tampoc para el senyor Miquel Fanyaràs, que és la tercera pota d'aquesta tertulina, o perquè el presentem l'últim, sigui menys important. Escriptor, periodista, què tal, Miquel? Bé, parat. Parat. No m'ho crec, no m'ho crec, no m'ho crec.
No, però ara estic parat perquè estic pendent d'una reunió l'editorial perquè va de perfilar coses de la propera novel·la, que si no hi ha res de nou sortirà evident. Aquest any no va ser impossible, és massa just, però l'any evident sempre és novel·la complicada.
A més a més, ahir vaig rebre un encàrrec extern que m'he de posar a fer una cosa, però ara no revelaré, perquè el que m'ho va proposar suposo que no li faria gràcia. A més a més, ara la columna, l'article d'opinió cada dissabte a l'Ari de Girona,
a la contraportada dels dissabtes, que com vato a saber, les setmanes es toquen. Digue-m'ho que faig diària. Cada dia, jo ja t'ho he dit algunes vegades, jo t'admiro cada dia, suposo que al final també te'n surts, però jo pensava que cada dia, jo faig un cop a la setmana, però esclar, això em dona l'oportunitat de treballar-los una mica bé. El faig, el primer el faig errat. Això és un directe, vols dir que els que ho fem cada dia no treballem una miqueta bé.
No, no, sí, home, segur que sí, però necessita temps. Jo després, no, jo dic a la primera manera... Desacapa'ls el bol, eh? Arraig, arraig. Després la repasso, després encara a vegades hi faig alguna cosa que convé, etcètera, etcètera, i l'omplo. I tot i això,
sempre després quan està publicat l'article veus coses, hòstia, això ho hauries d'haver tocat, no? Però vull dir que, clar, i després, més que escriure, és relativament fàcil, és tornar a tema. Ah, això és el que em pensava, sí, sí. Ara, de què et parlaré aquesta setmana?
A veure si avui a la Tortolín surten alguns que et serveixen pel proper mes dient-ne. O una vegada n'han sortit alguns. I encara vas estirant el prim del monestir? Encara batiran, encara feu presentacions? Sí, sí, sí. Bé, ara n'he de fer una a Mer. Em sembla que és el mes de maig, no me'n recordo. Al Club de Lectura, a Mer, a la Biblioteca de Mer, i sí, sí, està funcionant molt bé. Quants llibres has escrit? Te'n recordes?
publicats 26 amb aquest del crim del monestir. Són uns quants llibres, eh? Hi ha de tot, eh? Hi ha llibre infantil i juvenil, hi ha llibre per adults, hi ha llibre de misteri, els que van funcionar en el seu temps molt i molt bé, que és el llibre que més s'ha venut, perquè té porta 21 edicions, és un llibret de la col·lecció del vaixell de vapor, la col·lecció vermella del vaixell de vapor,
que es deia la pedra màgica. Aquesta va començar a funcionar, va començar a entrar als instituts, i clar, un any, un altre, un altre, un altre, anaven fent redicions i noves edicions, noves edicions, però bueno, ja una mica, he fet una mica de tot a la vida.
Hem arrancat amb les moltes coses que fa Triomartist, les moltes coses que fa Miquel Fanyanàs, i he dit, ja en parlarem, parlem-ne ara. Ah, parlem-ne, parlem-ne. Perquè, Maria Rosa, vull dir, vosaltres, continueu amb el tema de les violetes, diguem-ho així.
El Destí a les Biletes és el nom dirigida per la Laura Ballosera i en la qual empresàries i empresaris són els actors i actrius que fan aquesta obra tan divertida i que, a més a més, ja en porteu unes quantes. 12. 12 representacions amb una voluntat final, deixa-m'ho dir així, que és que tot el que recapte va per 5 fundacions de casa nostra.
La Mandescu i Drebuna, però la Fundació Ailna, la Fundació Noguera, la Fundació Esclaregi Múltiple, la Sergi i la Fundació Oncolliga. Les cinc fundacions amb la voluntat de recaptar els que siguin prou 60.000 euros per la partida entre aquestes fundacions. Us ho esteu passant pipa. Us ho esteu passant pipa.
Ah, sí, que ens ho passem, Pipa. Em pensava que vosaltres us ho deixaríeu passar de veure-la. I dic, no, això mai. Ens ho passem, no, Pipa. Això és bàsic? Sí. És a dir, qualsevol persona que ens ve a veure, el primer comentari que fan és, ens ho hem passat molt bé, però vosaltres us ho passeu més bé. I això és la realitat. Perquè això es transmet després. Sí.
Perquè com m'ha dit en Jordi, pensa que tots els que en formem part de la companyia, no en teníem ni idea de fer teatre, i per tant és la mateixa voluntat, el compromís, utilitzar la memòria, perquè és clar, és una obra que volguis o no, són vuit violetes que estan a escena al mateix moment, i per tant si algú se'n descuida una frase, la que segueix ja no sap cap on ha d'anar, i això és la realitat.
I, per tant, vol dir que és un gran esforç per part de tots. I jo sempre agraeixo, perquè per mi és molt important, l'esforç de totes aquestes persones. Perquè pensa que a part del seu temps, òbviament, donem bolos, anem a Cadaqués, anem a Sant Joan les Fonts, etc. I tot això surt de la butxaca de cada un. Per tant, no només hi posen el temps, sinó que hi posen els diners. I ho fan, realment,
de manera altruista i jo penso que això és per admirar profundament, perquè si no, aquesta obra no continuaria. Més penseu que som 21 actors i actrius al damunt de l'escenari. Un pas per ser professionals. Professionals. Més, òbviament, els tècnics i la nostra directora. O sigui, muguem 26 persones cada vegada que anem a...
a fer l'obra. I a més a més sou més perquè no tothom pot en tot el moment i aneu canviant els papers... Si voleu ser actors, cap problema, em truqueu i els dijous fem assaig de 7 a 9 i ens podeu venir a compartir el vostre temps per fer possible que arribem a aquests 60.000 euros, perquè són...
Jo vaig fer números i actualment devem estar amb uns 14.000 euros recollits amb 12 bolos, el qual vol dir que si fas una mitja, doncs jo crec que necessitaré uns 30 i escaig per arribar als 60. 30 i escaig bolos, eh? Bolos, sí, sí. Si em comprometo a buscar-te bolos, actuar fa molts anys que no ho faig, eh? Però t'agradaria, eh? Bueno, i així que diu que no has deixat de fer-ho, eh? T'agradaria. Això també és veritat. Perdona'm la broma, eh?
Home, la part d'assessoria té això també, eh? Hi ha una part d'actuació també. No, però és veritat. Podries fer-ho, eh? Mira que necessitem... Necessitem un... La meva experiència teatral es basa en el casal de Sant Feliu de Pallarols. I què? Que vaig fer de gall. Al fi, que va normal, eh? Va ser... va ser dur allò, eh? Home, molt dur, ja m'ho imagino. I que me'n recordo del paper que tenia. A vegades el faig a casa.
El de gall. El de gall. Està bé. Rateta, rateta, jo que sóc tan galant que us voldríeu casar amb mi. En sèrio? I feia, què creus aquí? Hola. Només dic que el dia 1 de març estem a Sant Gregori. Vull dir que... 1 de març? 1 de març a Sant Gregori. I que qualsevol persona que ens vulgui seguir-nos i sapiguem on tenim el volo,
Entrem a Instagram Agis Solidària i allà està tot, els bolos, com comprar les entrades, i bueno, que ho intentem fer molt fàcil perquè tothom vingui. Doncs se'l troba magnífic, perquè hi ha bona gent en aquest món, veu? I tant que n'hi ha. Són aquelles coses que passen una miqueta al nostre país, eh? Que la gent fa coses, deixeu modícies, eh? Vull dir, no vull imitar l'expresident Lajoi, allò de les catalanes fent coses, però...
Però és veritat que la societat civil té una força que a vegades tapa allà on no arriben les institucions, no? Sí, sí. Jo la meva experiència teatral era quan era molt menut amb en Joan Ribas, quan feia els pastorets. Feia de pastor sense paper i sense frase. Sense frase.
Però bueno, i eres important. I després, posteriorment, temps després, amb una cosa que et sembla que va organitzar el dia al punt, vaig fer una obra de teatre, vaig escriure una obra de teatre que es va representar. Però no, o sigui, era un cicle d'obres de teatre, em van demanar fer-ne una, que es va representar allà la...
Era platea o planeta? O planeta. A planeta devia ser. Per què en balla platea? Bueno, platea, perquè igualment anaves a la discoteca. Potser era la planeta. Podem platear i anem a la discoteca. Sí, exacte. Van fer una obra d'un sol personatge. Es deia Montsenyó i era una ironia sobre Montsenyó escrivada a la veia.
i l'heu posat en general. Ara el podries recuperar. Ara el podries recuperar perquè torna a estar de moda amb la sèrie que ha fet, diguem-ne, TMD i Apropo Studios. Fa molts anys, això, fa molts anys. La Mònica Torriues per Max i els quatre capítols... En realitat eren monòlegs, sí.
Estan tinguent una repercussió molt important als temes aquests de l'Opus. A més, és una història que jo he vist al primer capítol i dona la impressió que no està feta contra, sinó per explicar coses que passen. Bàsicament, les dones i el paper subaltern que les dones tenien reservat allà dintre. Però em va fer una certa gràcia perquè vaig recordar els que tenim una certa edat
algú feia broma que deia que les passareles de models les va inventar un senyor escrivada a Balaguer perquè com feia aquelles prèdiques multitudinàries es posava al cim d'una passarela i anava d'un cant a l'altre i en el documental surten algunes d'aquestes. Hi ha tingut un gran predicament, hi ha vingut molt per les comarques gironines aquests senyors. Ah, sí? Hi ha vingut, hi ha vingut.
Deu-n'hi-do, la bústia tenia presència a Girona. Tenia i... No sé si la té ara, no estic tan al tanto, però... De lloc, les alzines, devia venir per aquí per fomentar això. Hi havia pisos a la Plaja de Pagència, crec recordar... Sí, és veritat.
a la carretera Barcelona, el Club Tempir, que ara tenen el Cantó del Col·legi Belllloc. A més, és una història, de tota manera, que no tothom coneix, que és que en el moment que l'Opus fa la seva aparició forta a la ciutat de Girona, en teoria era un moviment progressista, es deia, en comparació a l'església que hi havia de paper vermell i tota aquella gent. De fet, per exemple,
Una part de l'Opus es nodreix gràcies al capellà que van tenir, que és el que el va promocionar Comarques Gironines, van agafar una gran part de l'escoltisme. Per exemple, el pare de Nadal, pare de la família Nadal, que era un escoltisme, va ser un dels personatges importants que va tenir l'Opus, i eren gent que venien d'un cert progressisme. Després les coses van anar com van anar i jo diria que ara
Però bé, és un moviment que encara hi ha, si diguem-ne. I tant, i tant. I fort. I fort, sí, sí. En fi, portes una cosa i jo crec... Sí, és que jo ho he de comentar. És que m'has dit una cosa que ens has fet molta gràcia, perquè has dit, hauríem de parlar que alguna vegada ho havíem fet, que anem per la vida molt ràpidament, que a vegades no coneixem ni els nostres propis veïns. I d'aquí ve el que ens voldries explicar ara mateix.
Mira, és que jo hi vaig tenir el ple, perquè va ser un autèntic ple, d'escoltar en Carles i la Sofia. Són dos pianistes que jo no els havia vist mai, o sigui, viuen a la devesa, per tant, vull dir que els saludo de manera recorrent, no? Però no era conscient del que ells feien, no? Vull dir, a mi em va sorprendre enormement.
i ahir vaig tenir la sort d'anar al Botau a escoltar-los, a dalt, que és un lloc espectacular, també amb un piano, i l'espai ja de per si també t'adon... bueno, t'adon molt bon rotllo perquè és com si estiguessis a casa. Carles i la Sofia són en Carles Lama i la Sofia Cabruga, que són...
una parella que viu a Girona que fa música, música clàssica des de fa molts i molts anys i que tenen un nom i que eren gairebé veïns teus i no ho sabies. No, no, no, sí veïns, òbviament que sí, però no sabien la seva feina, no n'era conscient. I t'ho he dit.
és una cosa que potser ens hauríem d'aturar tots, de dir, sempre anem massa ràpid, no ens assabentem realment qui tenim al costat i què és el que ens pot aportar. O sigui, ja és el que me'n vaig adonar ahir. I a més a més, me va agradar molt perquè ells tenen una fundació que després de la pandèmia aquesta que comentàvem,
L'havien iniciat, però ja saps que els papers són lentíssims. I aquesta fundació realment... Tu ja ho saps, no? Aquesta fundació el que fa, que és el que també m'ha agradat moltíssim, és ajudar tots aquests músics que han fet la carrera però que després no saben com i com s'han de moure per realment poder viure d'aquesta música.
I gràcies a aquesta fundació, ells els donen totes les eines per aconseguir que realment ells es posicionin en el món de la música i puguin acabar vivint d'ella. I penso que està molt bé.
Una feina on no arriba l'estat que d'alguna manera promociona fins un punt, arriben les empreses per aconseguir que això sigui possible. És important perquè viure de l'art avui en dia és pràcticament impossible.
Nosaltres, amb la Fundació Atriumartist, també fem una cosa semblant, que és un programa que en diguem la teva primera exposició, que és un senyor que no ha exposat mai, li expliquem de què va. I té aquella experiència d'exposar per primera vegada, després ja saps fer-ho. Però és molt important això que dius, eh? A part que això que has dit que no ens coneixem molt, i que ja ens hem fet grans a Girona. Sí, sí. Ens hem fet una mica grans, eh? Això del 100.000 ja es comença a notar. Sí, però bueno, però...
Sí, però també pensa això, que tu a dintre del teu hàbitat natural acabes tinguent gent al voltant que fan coses increïbles però que mai ja has pogut ser conscient que allò passava. La ciutat de Girona i les comarques gironies, però la ciutat de Girona hi ha molt de talent.
Hi ha molta gent que insisteix amb la broma d'abans que fa coses, que fa exposicions. Hi ha gent que no és molt coneguda, però que en canvi ha picat molta pedra. Tu abans quan parlaves, Toni, que parlaves de l'Atrium Artis, vosaltres feu-ho, dic vosaltres perquè sou un grup de gent que us conec, feu una cosa, no és a dir busqueu treballar amb coses que algú consideri elitistes, però feu una cultura
que és absolutament necessària i més avui, que tot passa molt ràpid, una cultura també reposada, una cultura de mirar, una cultura de pensar, poligueu uns llibres magnífics... Espera, el que ve ara serà magnífic. No ens diràs quin és. Sí, t'ho puc dir. El que no sé és el títol, eh? Però si puc dir que és d'en Colomines, d'unes poesies d'en Colomines i uns dibuixos d'en Vigues.
Aquest Colomines deu ser l'historiador Gusti Colomines. I ens fa el pròleg en Carles Duarte, i serà una edició molt acurada, feta per l'Alias de Olot, que és un gran editor artesanal. I jo crec que serà un d'aquests llibres que en podrem estar orgullós, com a editors.
parlarem, parlarem molt, i també parlarem del que escriurà en Miquel, que no ens dirà de què va perquè li tenen prohibit l'editorial explicar-ho o diu que en Teo hem de complicar, és complicat, és complicat perquè...
Encara que t'ho vaig explicar, per això. Sí, però tu vas dir que no es podia dir. Jo no ho dic. No, no, no. No digui res que no puguis dir. Però en tot cas, podria ser que parlés. Podria ser que parlés d'un dels grans personatges que tenim a casa nostra i també a les nostres comarques. Això de tenir memòries punyeteros, eh, Miquel? Diguem el nom. No, diré el meu segon cognom i ho entendreu perfectament. De què va? Jo em dic Miquel Ofanyaná Serrallonga.
Doncs ja està. No cal que diguis res més. I no serà novel·la autobiogràfica. I no serà ni. Però això no ho diem a ningú. Aquesta novel·la històrica ens recupera d'una història que no coneixem. Exacte. Aquesta història que tu has escrit amb altres temes del monestir i tot plegat, és una història que ens ha passat molt de pressa a nosaltres.
La diferència és que el crim del monestir és una història que l'explica el Ramon Albert en un dels llibres aquest del Misteries i Cones de Girona, perquè sota les voltes de la Rambla hi ha uns capitells que simbolitzen els monjos que van matar l'abat, que li van fotre un verdó de pólvora sota el llit.
Sí, sí, sí, davant del número 32, allà on hi ha la taverna aquella irlandesa... Sí, allà a la taverna irlandesa hi ha quatre caps que dius... No, tres. Tres. Tres, exacte. Fixa-t'hi perquè la gent... Això no ho sap mai, eh? No, no, no.
Jo a la novel·la ho explico al final, a la pila, i novel·lo el perquè ja, perquè és clar, aquest fet, que el diuen Ramon Albert i alguns altres també, però el sant més se sap això, que hi ha tres monjos que sap els noms, que van enfotre'n un vel de pobre i van enviar l'abat de lletre ben al cel.
No s'hi van anar pas posant. Res més, aquesta és una història que a mi em va permetre anovellar bastant. Veia una investigació de qui podien ser, etcètera, etcètera, en el món del pandolorisme, que allò, esclar, i alguns interessadament deia, no, s'ha de mirar cap a fora i no pas cap a dins, perquè dins és impossible que hi hagi... Doncs tot això va donar joc. En canvi, l'altre, ara dic que és complicada aquesta d'allò, és perquè, esclar,
Hi ha molta cosa escrita, molta cosa treballada, s'han fet vídeos, s'han fet còmics, s'han fet... És on és intentar... Però continua siguent una història desconeguda en aquella. Sí, però jo faig novel·la. Per tant, jo he de buscar un fil diferent del que s'ha vist fins ara.
novel·lísticament parlant, un fil diferent, no? Em sembla que l'he trobat, però... El que passa és que els teus llibres, alguns dels llibres de novel·la històrica, és a dir, a veure, a vegades s'ha d'anar recordant, i suposo que en Miquel podria estar una mica farta que li recordin, però en Miquel va fer un conte que no va guanyar el Casero, sinó que va quedar segon, perquè el Casero el va guanyar l'any següent, però en aquell no va guanyar,
que va donar molt a parlar i que va omplir planes i planes dels diaris, perquè Miquel va escriure una història que es deia Susqueda, que era la possibilitat que s'escarregués.
i després van fer la novel·la a la sua esquerda. El 2018. Gairebé coincidint amb un aniversari de la presa. Sí, perquè va ser el 68, es va posar en funcionament la presa de la seva esquerda al 68. El 2018, després d'anar a l'editorial, dic, ara si vaig a ensenyar aquella cosa que havia escrit, jo vaig escriure això, però ara tocaria fer una novel·la sobre el mateix tema, evidentment.
Però amb més personatges, sobretot més actualitat. I aleshores més drasmatisme, si convé, etc. I va dir, hòstia, ho comprem, va, vinga, va, fes-la. I la vaig fer i va sortir... Que passa que aquella primera... Econòmica d'una catàstrofe. Aquella primera novel·la va tenir una conseqüència que és que el ràdio Girona, no Girona FM, el ràdio Girona en aquell moment, se'n va fer una escenificació perquè, com si fos allò a la guerra dels mons, a l'Orson Welles,
i es va fer una escenificació teatral, en la qual s'advertia que era una escenificació teatral, hi havia en Miquel Berga, hi havia molta gent al darrere, allò que passa és que la gent s'ho va creure, i la gent va començar, això era l'any 70... 83, l'any 83, i la gent va començar a agafar por, i la zona de Montfollabes que no, i tal, van començar cap a la muntanya, i va haver-hi un problema d'ordre públic, fins i tot el punt on va publicar,
Sí, sí, amb una foto magnífica portada d'un cotxe que s'havia encastat contra un arbre. La fugida amb les presses. Sí, sí, és que ara no ho sembla, però la gent s'ho va creure. Però això, també el tècnic de so, allà hi havia gent bàsicament de teatre, hi havia alberga, hi havia el fonó, hi havia... No recordo qui més, que era gent desviada de teatre, diguéssim. Clar, hi van llegir frases molt triades de la novel·leta, perquè era una novel·leta.
molt ben triades, i el tècnic de so va dir que hi posés efectes especials, jo mateix. I esclar, llegien i se sentia una freça d'aigua, una freça d'aigua, que eren els efectes especials que havia posat. La gent es va creure, va començar a trucar, després se va parar l'emissió, i mentrestant a mi em feien una entrevista com a autor.
Jo crec que s'explicava molt bé. Jo aquella època treballava a Ràdio Girona i per tant ho vaig viure en primeres. Jo crec que s'explicava bé i que era complicat entendre que allò estava passant. Però hi ha molta gent que sent la ràdio però no vol escoltar. Ah, això passa. I llavors a la ràdio han dit que està passant i va haver-hi... La gent es va anar trucant, es van anar fent trucades.
La gent, escolta, tu, que ha passat això? Encara recordo en Chivis, oi? Que llavors el delegat de la Generalitat... Sí, sí, el governador civil... No, no, hi va haver-hi un autèntic problema de l'ordre pública. I va venir, doncs, el senyor Esgó, després parava, i nosaltres deia, mira, torneu a repetir, i va, torneu a repetir, i això va fer una base de la novel·la de Màgia dels Fanyanàs, que surt d'aquest Sant Jordi, pom-pom-pom-pom. Molt bé. I al cap d'una estona, ja tornava a fer així, i es diu, és que el centre està bloquejat. I a la tercera ja no va d'allò. A la tercera, quan va parar,
I ja va ser perquè va entrar a la policia. No hi havia ni els Mossos ni els plegats. Era la policia nacional. I va entrar a la policia nacional, això ho explica després a la ràdio. A la ràdio. Sí, és clar, per parar la mitjana, perquè la gent es pensava que s'havia trencat susqueda i que s'estava inundant. Va entrar a la policia nacional i van dir, i què estarà dient de vostè? Mira, estem llegint aquests fragments d'aquesta novel·la que planteja la hipòtesi del Trocabé, una novel·la tal.
I l'home diu, hombre, com que or són ells? Sí senyor, sí senyor. I jo li vaig dir, si però a nivell local, eh? Diu, vale, vale, però acabin, perquè no sabem com aturar la gent que puja del Camp del Montjuïc.
Sí, sí, sí, estava i va haver-hi... Lluís de sota de la Bordalla Montjuïc i dius que no sabeu com aturar la gent. Diu, sisplau, digueu i pareu, pareu, pareu. I sí, sí, van parar. M'acordo que el director d'aquest moment, que era en Josep Pilaprines, estava a Lloret, va haver de deixar el que va baixar. Va haver-hi un cert problema. Un daltabaix, això. Un cert problema, sí, sí, un cert daltabaix. Ara, a mi em va anar bé, eh.
Hòstia, però a mi em va anar bé, perquè després em van trucar de Barcelona per fer una edició només de Susqueda. El Miquel Sueta em va trucar, em van fer diverses d'allòs només de Susqueda, i ja vaig entrar a Barcelona, amb una puteta vaig entrar a Barcelona, a una editorial de Barcelona.
I a partir llavors vaig anar publicant en un editorial de Barcelona sense problemes. La gent deia que era collonut, collonut. I fins ara. Avui fem una tertulia d'editaria que ha anat per aquí, però per exemple tu has ajudat a descobrir, no, perquè ja se sabien, però que la gent no els coneix, personatges gironins, perquè tenim dolents molt dolents, per exemple,
amb una novel·la, però vas tornar a posar en Solf Nicolau de Imeric. Nicolau de Imeric, sí, sempre. Però Nicolau de Imeric és el gran inquisidor. Va ser el gran inquisidor de la corona raonesa. Era gironí, i va estar aquí a la Sant Domenes. Va anar a estudiar a París, i després va tornar, i després va estar
treballant en el Convent Dominic de Barcelona. El treballant ha anat en un entre cometes, perquè com que estem a la ràdio, però ha dit treballant perquè... El Convent de Santa Caterina, que avui és un supermercat allà al costat de la passa semenu de la catedral, justament.
Doncs, i aquest va ser el gran inquisidor, sí, sí, sí. L'Antoni diu això, em toca a mi, perquè l'Antoni és un gran entès en el món dels càters. El dia, no sé quin dia de mes de març, faig la conferència al casino. Ah, doncs jo vindré. Ah, sí? El dia 12. O això m'ho he d'apuntar, eh. Potser has d'apuntar moltes coses. Però moltes, eh. La inquisició va ser el que va acabar amb els càters. No va ser res més ni la cruada armada ni res més. Va ser l'inquisició que es crea expressament per aquest tema. L'inquisició espanyola ve molt després, eh.
Però l'inquisició que porten els dominics es crea en un moment per desfer tot el tema del catarisme. I estan a punt de portar-se per davant un altre personatge que és fascinant, que és Sant Francesc.
és mig càter, perquè ell es posa en una pobresa, per cert, amb presència a Girona també, va visitar Girona, està atestigat, i bueno, hi havia una rivalitat entre franciscans i dominics bastant sèries.
No s'estaven per punyetes, dient. Es posava tot el microones i s'arreglava. En quants minuts no ho posaven? Depenia de l'inquisició. Tot i que no matava l'església. Ho donaven al blat secular. La setesa de l'inquisició no els executava. Els executava el poder del rei, del noble Difcos.
Sí, sí, sí. No me'n quedava bé, no? Sí, sí, sí. El que ha estudiat molt bé el tema aquest del Nicolau i de la inquisició, en Jaume de Puig. Jaume de Puig té una cosa escrita que a mi em va ajudar quan vaig escriure la novel·la del gran inquisidor sobre el Nicolau. Sobretot, ell té molta documentació de sentències
de l'inquisició, sobre diràs, hi ha casos increïbles, eh? Casos increïbles. D'aquell que denuncia la lona perquè quan va a missa ella no segueix. I coses increïbles. Bàsicament va servir... Jo ho escric i et dic, hòstia, quina invenció. No, no, és real, és real. Aquest és un dels problemes que escrivim, els periodistes que escrivint sobre temes reals, que sempre és molt més bèstia que la ficció. Molt més bèstia, per suposar. Sí, sí, sí, és veritat, és veritat.
Escolteu, hem començat i ja portem una llarga, una tertúlia. Jo també volia parlar de la ciutat, com la veieu, però clar, en temes així, venim de... La Maria Rosa fa... Bueno, bé, jo estic molt contenta, eh. Vinga va, deixa-ho anar. Perquè esclar, home, amb el tema de la recollida de residus, cada vegada vencem més. Però molt més, eh.
Perquè ara, per exemple, davant del despatx ja tindré els intel·ligents, d'acord? Però, òbviament, aquests intel·ligents també tenen un horari. I esclar, si tenen un horari, continuen boicotejant-te amb la meva vida.
Ho sento en l'ànima, és a dir, ja els de casa els he de baixar baix, però si a sobre, quan haig d'anar a tirar la brossa, haig de mirar l'hora que ho he de fer, perquè si no ja representa que me l'he d'endur a casa.
per esperar una setmana a tornar-ho a poder fer, vull dir, amb perdó de l'expressió, però això, no hi ha qui s'ho mengi. I a part que moltes vegades la targeta en si tampoc funciona. Vull dir que això... El negoci el tens al barri de la Devesa, podem dir-ho això. Sí, correcte. I tu ja et vas queixar del tema de, diguem-ne, dels pisos, afrontejar-ho en el seu moment pel tema del...
dels cobells que eren molt grans i que tu deies que no. Que no, que no. Però per donar una bona solució tu, quan vas preguntar, te'ls posaries. Sí, a sota la taula, que trobo que perfecte. A la taula o al menjador. Sí, dius, bueno, que veníem estèticament bé. Podríem dir a sobre. Bueno, també, també, que també.
Jo penso que aquest abans que suposadament és el reciclatge està fent que la gent circuli amb la vessura i vagi a contenidors normals, és a dir que no tenen horari, per tant no estem millorant res, al contrari. Des del meu punt de vista jo crec
Que si, per exemple, hi ha aquest contenidor intel·ligent, bueno, dona hores, no? És a dir, permeta que tu tinguis... Perquè quin horari és el de contenidor intel·ligent? Em sembla que és de... Jo el tinc de 8 del matí a 10 del vespre. Jo crec que està bé.
Jo pensava que els conteneures intel·ligents tenien allò tot el dia. No, amb una hora al vespre se que tanquen. Jo encara no ho he pogut, però sí. Ahir, per exemple, ho comentàvem amb la gent que ens estàvem trobant, de dir... Una senyora deia, diu, jo tinc un horari, clar, arribo a casa, sóc, no sé què, i jo a les 11 no... Clar, és que depèn de l'horari laboral de cadascú,
No és fàcil. Estem parlant segurament del gran tema del mandat. Perquè en un any s'ha volgut canviar tot. De fet, avui a l'Arcalde, en una entrevista, el PUN em parla i diu que el problema és aquest, que no sé si es van plantejar tirar-lo o no tirar-lo en la dera, el que sí que diu és que tirar en la dera representava 100 milions d'euros i que van decidir no fer-ho i que per tant estan en baixó. També és veritat
i s'ha de recordar que tot això es fa per la normativa europea que exigeix, diguem-ne, un tant per cent de reciclatge de residus que girona no complia. I al final del que diu ella, hi ha un tema que no s'opta. Si és a dir, la gent que en aquell moment la targeta no ha funcionat, deixa la vessura a terra. Ah, sí, sí. Ja en tenim una a la d'Avesa i jo ens en diré una altra que és allà, aquí davant del Caprabo, a la plaça de la Constitució,
La segona d'octubre, posem-hi gent que ho controlin, vigilin i ajudin. No cal només fotre multes, també podem ajudar la gent a dir-li, escolti, és que no em funciona, doncs ara li miraré per què. Però és que no hi veig cap control sobre això. I després una brigada d'urgència, una espècie d'equip o A, que els punts calents ho reculli.
Amb tota la discursió, perquè la gent no s'hi acostumi, però aquests passos ells faria. Sí, el mateix que hi ha el control de la zona blava o la zona verda, però és que hi hagués un control en aquest tema. Això estaria bé. No crec que siguin tants de quartos posats davant d'aquests 100 milions que es perdiguen, mira, ja no vindrà d'un sou. Ara jo, clar, parlo per cas, ara ja tenim contel·ladors de les intel·ligents.
però al costat dels intel·ligents han posat dos dels normals de tota la vida, que està bé perquè...
per les urgències. Sí, però suposo que s'ha promès o per dos mesos, no sé per què, perquè aquella persona que no pot o encara no té la targeta, o no sé què, doncs de moment que ho tiri allà. Dit això, trobo que avui... Mira, aquest matí, aquest matí quan anava cap a plaça, trobava una veïna i jo estava fent el d'allòs, avui tocava orgànica i paper i cartró. Doncs la targeta, des del primer dia m'ha funcionat. Jo des del primer dia, pum, obro,
té un paper i cartró, i després vaig a l'altre, l'orgànica també s'obre, i té l'orgànica. I amb aquesta amiga i veïna dic, mira, em pensava que seria més complicat tot això, i no està malament. Un dia toca això, l'altre dia toca allò, i ja està. Jo per mi no hi tinc queixa amb això, hi trobo que funciona. L'únic dubte que tinc és, per exemple avui,
tirat el paper i cartonat al munt de Déu, que és enorme, esclar. I ahir, senyor, hi havia tres o quatre coses. En aquest contenidor, demà hi tiraran plàstic, també. També s'obrirà per plàstic i hi portaran plàstic. Clar, nosaltres ja fem el reciclatge, però qui farà el reciclatge de tot allò? Perquè els retiren cada dia, en teoria.
Exacte, en teoria. Jo crec que no el retiren cada dia. Però hi ha quatre coses en aquell context. Però imagina't el cos, perquè per intentar-lo, per retirar un contenidor enorme que hi haurà quatre coses. Sí, sí, és que hi ha quatre coses. També n'hi ha que són no tan enormes i que estan molt plens, que aquest és el problema, de saber trobar... Aquí el problema és acabar trobant
l'equilibri necessari. És a dir, jo crec que ningú... la gran majoria no estem en contra de reciclats. No, no, en absolut. I pensem que s'ha de fer... El que passa és que llavors, és a dir, és evident que si, per exemple, hi ha un barri que quan comença a la meitat de les targetes intel·ligents, si tenen contenidors intel·ligents, no s'ha recollit, doncs voldria que alguna cosa fallarà i que tot això s'ha d'anar posant, i és un tema complicat. El que passa que també
políticament se n'ha fet una mica cullerada perquè toca, això necessita un cert temps. I anar afinant coses, els horaris, les targetes. I també la gent que, perdona, jo tampoc trobo lògic això, és a dir, no pots obrir, deixar-ho terra, perquè això també ho veus.
Això tampoc és correcte. Ni una cosa ni l'altra. Ha sigut intel·ligent posar també uns contenidors d'aquests normals, almenys durant dos mesos o tres mesos, i a mica en mica, això sí que s'ha de fer, s'ha d'anar dient, a partir de tal dia, aquests ja no hi seran, us deia, de tirar allà. I anar acostumant i anar educant la gent.
que faci el reciclatge. Si hem de pensar que l'objectiu és pujar al tant per cent perquè Girona estava per sota del 50 i la Unió Europea demana bastant més. El regidor Sergi Cot va dir ja fa un parell o tres de setmanes que en alguns barris va advertir que això baixaria, que era un efecte que en els barris on el porta a porta s'havia implantat, sobretot el tema de les cases, el reciclatge havia pujat gairebé al 90%. Baixarà, és evident que baixarà
I també s'ha de veure què passa quan s'aplica, diguem-ne, amb barris de Girona que tenen, per exemple, Sant Eugènia i Can Giver, els fa una mica de por perquè són tot blocs. És que el bloc és molt complicat. I també és un canvi cultural que fa que, diguem-ne, que t'hi hagis d'acostumar.
Però bueno, però en una casa jo ho trobo... És a dir, jo aquí no m'hi poso. A mi el que jo crec que no és correcte és amb els blocs. Perquè estèticament, jo quan baixo de casa al vespre hi veus aquell raïtzell. De cobells. De cobells, allà col·locats.
Veia, perdona, però bonic no és, d'entrada, no? Vull dir, i a part que els pisos cada dia són més petits, per tant, aquell rellamp de cobells... No, jo no tinc la sort, mira, a casa som dos, ja tinc uns cobells per treure el plàstic i per deixar el vidre, que ja sé quin dia l'he de treure, però esclar, hi ha molts llocs que no són dos, els quatre són sis. Els meus veïns ho tenen a baix en el...
No, això és veritat. Perquè no tenen espai. Vull dir, és que això... O haver fet els cobells més petits, no ho sé, vull dir... No, jo el que t'he dit, jo reciclo, però m'agradaria saber si els altres reciclen. Bueno, això és un dubte que tinc.
Són totes raons. El que és evident i això jo vull anar recordant és que el contracte de neteja és un dels grans contractes, són molts i molts de diners i al darrere d'aquests contractes hi ha grans empreses que també els interessa perquè hi ha gent que diu ara hem de fer-los una farta de feina i a més a més ens han encarit el cost de la recollida.
i llavors des de l'Ajuntament diuen que si d'aquí 3 o 4 anys es compleixen les normatives es poden baixar però baixarà el que ja han pujat per dir-ho d'alguna manera i aquest també és un tema i amb el dubte que té algú que potser d'aquí uns anys es tornarà a posar de moda el triatge en destí perquè les plantes de triatge fan una feina també valen diners eh? no ens enganyem però és un problema seriós
Però políticament segurament és el gran tema d'aquest mandat, no? Vull dir, ha tensionat molt, ha tensionat, diguem-ne... Sí home, clar que ha tensionat. Sí, sí, sí. No es parla de gaire res més, d'això, de la paternitat... Dit això, jo la veig més neta, una mica més neta que abans a la ciutat.
Veus? Està bé que ho diguis, perquè hi ha gent que diu el contrari. Jo tinc un article, si vols te dono una idea, eh, però ja el tinc fet, el que passa que no ho he publicat fins d'aquí temps. Particularment em molesta que diguin Girona una ciutat bruta, com em molestava fa cinc anys quan ho deien els que es queixen, diguem-ne. No, perquè penso que Girona no és una ciutat bruta.
sí que és veritat que brotegen determinats punts. I aquest és el tema en el qual s'ha d'anar a aplicar, perquè alguna vegada que hem vist contenidors tancats, bosses a terra, algú que els ha estripat, realment fa, per exemple, un altre tema que jo crec que s'haurà de plantejar és en les zones de recollida temporal, que és el barri vell i una part del mercadal, que només ho fan de 8 al vespre, per exemple aquest dia vinguin de sopar amb uns amics que venien de fora,
passar, per exemple, per Santa Clara a dos quart d'onze de la nit, la imatge era impactant perquè, esclar, tot estava allà fora, els cartrons i tal, i en una ciutat turística, i és el que s'ha queixat el gremi de l'estauració, que els fan treure les escombraries quan encara estan donant sopars, el qual potser contravindria alguna ordenança de sanitat. És a dir, jo crec que s'han d'anar a fer retocs, no? Però què és el gran tema del mandat? Tota manera, en Toni Bou,
punyateria, sornegaria, ha baixat una mica l'havia dit, i de la paternitat de l'arcalde. Avui en parla, també, en un entrevist. Els dos diaris en parlen, els dos diaris en parlen. Jo fa uns dies, en un article vaig dir, vaig explicar per què, perquè així m'ho havia dit gent del seu entorn que no faria baixa de paternitat en el sentit estricte, és a dir, delegant l'alcaldia, la vicealcaldessa, que això no ho faria, que es prendria dies i tal, i avui ja ell ho explica.
Sí, jo ho trobo normal. No és vacances i me'n vaig, més de vacances i per tant de l'ego i tal. Per la paternitat, va, continua sent alcalde, esclar que sí. Continua sent alcalde. I aquest tio, hòstia, per fer de pare, diguéssim, es pot fer de pare, i estar al tanto de les escombraries i el no-sé-guet, no-sé-quat, estar-te a tu, i trucar molt. Escolta, tu has vist que això,
Venim de regeneració que ho fèiem perquè no teníem... ara en realitat ell tindria dret a agafar-se la paternitat. El que passa és que llavors és serió... Si tampoc no queda el teu. Vam fer tot el ridícul. Perquè ni hem fet una cosa ni hem fet l'altra. Si tu creus en això, fes-ho. Si no hi creus, no facis. I ara hem fet una cosa que contenti tothom.
I en el fons no m'agrada. Si tu creus, és el teu dret. No, no, sí, sí, esclar. Està a la llei, és perfectament legal i ja està, és entendible. Igual que és entendible no fer-ho, digue-li-m'ho, no ho tornem a això. Que es gafi... I quatre mesos. Però bueno. I quatre dies. Ho hem d'acceptar. Però fes una cosa o l'altra, ja ho farem mitges, ara. No. El calde se n'és o no se n'és.
Els drets hi són, però ara ho has dit. Ho tenen uns quants, no tots. Això també és una terrarietat, perquè no ajuden. En aquesta entrevista passa a revistar diferents coses. Per exemple, ha deixat una frase, diu que Girona serà una ciutat líder pel que fa a la cultura ecològica, i és veritat que s'ha entrat. Però en canvi aquest dia vaig tenir la sorpresa que el propi
el propi Ercal i el propi regidor Sergi Cots alertaven que havíem tingut com una... és a dir que durant els anys de sa que era, els ciutadans s'han comportat d'una manera molt raonable i van baixar el consum d'aigua d'una manera molt important. Però que la ciutadania de Girona va fer un crit alerta en els dos últims mesos en ple hivern
havia pujat al consum un 10% i va sortir abans d'ahir i un 10% d'augment del consum d'aigua com si de sobte tots els ciutadans s'haguessin posat d'acord i ens haguessin relaxat i tornéssim a deixar anar la xetlla i aquest és molt preocupant.
Molt preocupant. En res de raons, perquè tenim saquera. La tenim aquí a la cantonada. Ara fa 6 mesos que no en parlem, però la saquera hi és i els embassaments estan buits, estan molt baixos, no buits, estan molt baixos. No, no, això és un problema i que aquí sí que ens hem de mentalitzar absolutament tots, eh. I els tècnics diuen que en tenim per molt de temps, perquè per recuperar els 3 anys que hem tingut i arribar a cap dalt, que donin tranquil·litat, hem de passar-hi tant de temps. Però temps, eh.
I veurem. Però això sí que és una cosa que aquí sí que és mentalitzar-se que l'aixeta l'has d'utilitzar pur i exclusivament en el moment puntual quan... jo què sé...
La gent, no? Abans que ens rentàvem els dents, obries l'aixeta i vinc a fotre'l i digui, digui, digui, digui. Saps? Doncs no, noi. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no. No, no.
Ara jo dic el mateix. Nosaltres hem de fer aquest esforç. No és un esforç. No és un esforç. Hem de tenir els nous hàbits de consum. Que per cert, el consum ha pujat però encara estem per...
per sota dels 1.500 que podríem gastar cada dia. No sé, quan eren uns 600, ara estem per sota, però havíem passat els 179, els 190... És un avís, és un avís. La gent no es dutxa tant, potser. Jo dic del reciclatge, dius, vale, nosaltres hem de fer el nostre i reciclar i tant, i tal.
Però l'empresa també ho ha de fer, evidentment. I en aquest cas també, és a dir, nosaltres hem d'estalviar la gaires... Però cony, l'empresa ha d'imaginar també les fuites d'aigua que tenen les caranades, eh? Que en tenen, eh? Ara s'ha perdut molts litres d'aigua, eh? Impressionant. Ara has tocat un tema important, hi ha barris de Girona que perden amb la conducció d'aigua més del 50% dels barris. Esclar, és que és molt bé seguir això, eh? Esclar.
Jo he de mantenir, he de preocupar de l'aixeta, i els altres bé. És inacceptable. Si no té un altre... Una miqueta. A vegades parlen amb els tècnics i diuen que tot això és una miqueta, perdonem l'expressió de la xocolata de llora, perquè la gran quantitat d'aigua és i seguida els pagesos. Els pagesos del Baix Tert han fet una feina impressionant, s'hi han gastat molts i molts de calés i ho fan.
Una altra cosa és a les zones que els hi sobra entre cometes aigua, com per exemple una part de la pagesia de Lleida, una part de la pagesia que fan encara lliure la inundació, aquest és un altre tema, però allà, escolta, aigua, perquè com diuen, és que a Catalunya no hi ha aigua, no, no, a una part de Catalunya no hi ha aigua.
N'hi ha altres que n'hi ha moltes i que no la controlen, tampoc perquè ve de la confederació hidrogràfica, però aquest és un tema... No n'hem parlat, recordeu que van tenir una situació terrible i en un moment determinat va arribar la temporada, va ploure, va ploure...
Paren pujar una miqueta, se n'han deixat de parlar, però ara ja tornen, comencen a parlar, com veus que en les tele notícies de TV3 et fan evident que no hi ha aigua, dius, alguna cosa vindrà, i és veritat, encara estem amb alertes de sequera aquí mateix, i per tant, serà un tema que jo crec que en tornarem a parlar. Bé, no, en hem de tornar a parlar no només això, vull dir, la gent s'ha de conscienciar una altra vegada,
de posar fil a l'agulla i tenir cura de malmetre'n prou el que diem. Potser les conduccions que els oposem on te toquen, no? Vull dir, al final, o com ha de ser? La gent també... Sempre parlem de la gent. Però si la gent veu que es perd l'aigua al 50%, després... Jo, com que rento les dents... I estic tres quarts d'hora. He d'estalviar mig litro, jo. Hem d'incentivar això.
I a més a més hem d'educar i no castigar. El càstig no porta enlloc. El càstig ja arribarà, ja hi tindrà que s'hergui segurament. Però d'entrada, ostres, avisem, fem directisme, donem exemple.
Dórem exemple, si també és veritat. Un dels temes que l'Arcalde parla en aquestes entrevistes en els diaris, i està bé que sigui així, és un tema que sé que us preocupa com a mínim alguns dels que esteu aquí, has reconegut que no té gaire sentit que es triguin tants i tants de mesos a donar llicències d'activitat o llicències d'obres, i aquest és un tema que jo crec que sí que és important. Deu fer obres a casa.
Això és mundialia, això és una cosa que no... Molta suport als emprenedors, emprenedoria cap aquí i cap allà, i el matem a papers, el matem a tràmits, i el que hauria de ser emprenedor, que és el funcionari, no sé si n'hi ha pocs, molts en saben o no en saben, no en tinc ni idea, però no es pot tardar un any. Hi ha una cosa, vosaltres sabreu, el famós tema de la...
del silenci administratiu, funciona això? És positiu. És a dir, jo demano a tu una llicència d'obres. Normalment és negativa. No, no, però si no et diuen res, si no et diuen res... No, no, si et diuen res és que no t'han dit res, que ja t'ho diran. No pots tirar endavant. No pots tirar endavant. Segur? Sí, sí. Perquè jo tenia entès que si al cap d'un mes... Ara no recordo la llei quan diu... Amb molt poques excepcions. Però si en un moment no et diuen res, tu pots tirar endavant, que siguin ells que diguin que no.
Segurament seria complicat, però hi ha molta gent que parla d'aquest model d'anglosexor, en el sentit que si tu vols obrir un bar i fer una cosa, demana una llicència d'obres que te la donen i comences a fer les obres i venen a inspeccionar que els facis bé, però ja els estàs fent. Aquí no, aquí hi ha un problema seriós.
per una llicència d'activitats, per una llicència d'obres, per fer una botiga, tu necessites primer tenir el local, que sigui de propietat o llogat. I llavors està passant que poden trigar 14 o 15 mesos, el qual vol dir que aquest emprenedor, que normalment la paraula emprenedor vol dir que l'és no té molt de començament, pots estar pagant 15 mesos o 14 mesos o 12 mesos, un lloguer,
que solen ser al, si és al centre de la ciutat, no al, no, molt al, poden ser-ho, i en canvi no pots fer... Aquest dia un ciutadà em feia referència, per exemple, en un cas, i no parlaré, una gelateria que hi havia a la Rambla, van tancar quan va acabar la temporada, amb la idea d'obrir la temporada següent a la plaça Catalunya. Doncs ha passat un any i mig, i encara posa allà a propera obertura, i era un local gran d'una empresa de temporia brava,
L'has mencionat als anglesos, t'explicaré una anècdota que és que a Anglaterra la Gran Bretanya és una illa. Per tant, se considera que qualsevol habitant de la Gran Bretanya és un bon marini i pot portar una barqueta. En tot cas, si té alguna cosa, es li treuen el permís. Aquí, per portar una barqueta i anar amb una cala, vol dir, has de fer un curs, has de pagar unes taxes, t'has d'examinar, t'has de no sé què. Aquest és el problema que tenim.
Aquest accés de regulació, i a mi a Europa em fa molta pompa això. Abans ho has mencionat amb les... estem regulant la mida de les bosses de paper i ens estan passant per davant el resto del món.
Sí, sí. Molta regularització, molt de mostrar abans de... Sí, és clar. Molta regularització, però a vegades, sovint, després no es controla, que allò els pares ja estan de la pesca de Palamós, que fan una pesca sostenible, perquè els hi va el que els hi va. Que ho han fet abans d'hora i els diuen que no és exactament el que volen.
Deu de canviar les xarxes com si canviar les xarxes fos... Fàcil o barato. No, és que és en algun cas inassumible, però és que a més a més ells havien fet veda voluntària perquè s'havien adonat i en canvi és un tema complicat. Les regulacions quan es fan... és a dir, a Europa hi ha moltes regulacions, però és que a més a més des dels despatxos del Parlament o de la comissió s'és molt lluny de tot i per tant... No hi entenen.
En partida de l'expressió, esclar. I no hi ha gaire sentit comú amb algunes de les coses que aprenen amb altres, sí, no? Vull dir, però ens quedem amb les palletes i amb les palletes de paper, eh? I espera-ho bé, espera-ho bé, eh? Perquè ara quan les empreses facin els informes de sostenibilitat, tindràs que informar aquí a la ràdio durant que gastes l'energia, eh?
i si la companyia té més dones que dones, dones comes... és brutal, eh? Sí, sí. Bueno, això... Anem a unes... Us donarà feina, això? Sí, però jo el meu client ja no està disposat a pagar-me més si està cansat. Bueno, és que aquí és una... això és una realitat, eh? Sí, una altra cosa. Clar, vull dir, és que al final dius, bueno, doncs, ei, m'ho poseu tan complicat que... Què val la molta?
Sí. No, clar. Complicat ho és, però no portar aquesta tertúlia, que avui ha funcionat com la seda, perquè hem parlat una mica de tot, de la vida de la ciutat. Jo us ho voldria agrair. Moltíssimes gràcies, Maria Rosa Agostí. Moltíssimes gràcies a tu. Moltíssimes gràcies, Miquel Fanyanas. Nosaltres, si tot va bé, tornarem. Serà dilluns. Ara són les 11.
Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 20 de febrer i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.
La policia municipal de Girona sumarà 3 agents més a la plantilla i el cos passarà a tenir-ne 164. L'Ajuntament convocarà el curs públic en els mesos vinguents i, un cop s'adjudiquin les places, els nou agents s'hauran de formar durant 9 mesos a l'escola de policia. La regidora de seguretat, Sílvia Liú, subratlla que la reestructuració és un pas previ per desplegar la comissaria de Santa Eugènia.
Ahir es va presentar una nova eina d'anàlisi social que s'ha impulsat des de l'Observatori de la Realitat Social de Càritas de Girona. La nova eina presentada és un informe sobre les persones que acompanyen des de Càritas, analitzant 5 àmbits cada any, permetent així que es puguin comparar aquestes dades a partir de l'any que ve.
El SEMA té 75 parts de pacients que no han arribat a temps a l'hospital durant el 2024, la majoria a domicili. Girona va acollir aquest dimecres la jornada d'actualització de parts extraordinaris, que ha comptat amb la participació de més de quatre cits professionals que s'han format sobre com afrontar l'emergència i com manejar possibles complicacions.
El Festivalot estrena un documental centrat en les accions que el festival fa amb les escoles. El Festivalot celebrarà 10 edicions aquest 2025 amb un cartell que segueix la línia dels últims anys portant grups d'èxit i coneguts per a tothom que es podran veure a l'auditori de Girona els dies 7 i 8 de juny i alhora a programació familiar. Per celebrar-ho el Festival de música en família de Girona va presentar ahir al Cinema Truffó de Girona un documental on es mostra la tasca que es fa des de l'organització.
Tornem a dur el cicle de Conferències Gratuites d'Educació Emocional avui dijous 20 de febrer a les 6 de la tarda a l'espai Fundació La Caixa. En la seva setena edició reunirà destacats experts que abordaran temes crucials per al desenvolupament saludable dels nostres infants i joves.
I en esports, triomf de l'Spar en l'anada dels quarts de final de l'Eurocup Women. L'equip de Roberto Iñiguez va fer ahir un pas important per passar de ronda després de guanyar el Lyon en el partit d'anada dels quarts de final de l'Eurocup, tot i que no va ser un partit fàcil. No obstant això, les accions finals de Vivi i Lundqvist van acabar donant la victòria a l'equip gironí per 77-72. La tornada contra el Lyon es jugarà el dia 27 de febrer al Camp Francès.
El Club Patinat Jaulot i el Club Patinat de Girona presenten nou disc en l'estrena de la temporada Fontajau. Aquest cap de setmana es disputen les semifinals del Campionat de Catalunya amb Garrotxines i Gironines, com a favorites en grups grans, amb les coreografies Cibull i Empatia respectivament. I el temps ens hem desperdat avui a Girona amb 11 graus de temperatura en un dia que predominaran els núvols al llarg de la jornada.
Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper.
recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els 4 rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
En un món en el que rebem infinitat de notícies a l'instant i moltes contradictòries, el núvol creix amb cada connexió a internet com una mena de gran germà que tot ho sap. Antoni Bassas, Margarida Moles, Neus Bonet, Tino Soriano, Jordi Hurtado i Xell Feixes, amb una trajectòria llarga i rigorosa, ens ofereixen a Xucluc enmig d'aquesta tempesta, 13. setmana del Raola. Del 18 al 27 de febrer a Girona, organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi