This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. Girona FM. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
I obrim un dia més l'espai de l'entrevista, en aquest cas a grups municipals. Aquí a Girona FM, ja sabeu, cada dimarts parlem amb els diferents grups municipals que conformen el ple de l'Ajuntament de Girona. I avui és el torn d'Esquerra Republicana de Catalunya. Per això tenim aquí a la ràdio un dia més el seu portaveu, el regidor i tinent d'alcalde, en Quim Allats. Molt bon dia, senyor Allats. Molt bon dia a totes i a tots.
I benvingut de nou a la ràdio. Deixi'm preguntar-li. Home, aquesta setmana, segurament i aquest cap de setmana, ha estat clau en Esquerra Republicana, on han estat protagonistes molts mitjans i sobretot per aquest procés electoral, diem-ne, on Oriol Junqueras ha estat guanyador i ha estat nomenat un altre cop com a cap d'Esquerra. Això amb un 52%, assenyalats, la meva pregunta, o suposo que és la pregunta, és suficient un 52%?
En primer lloc, valorar que això és un procés intern, per tant, no és que, dèiem, no ho ha anat, precisament és escollit, diguéssim, i per tant és escollit per aquest procés intern de la majoria de la militància. Jo segur que tothom entendrà, com a militant d'Esquerra Republicana, que hi hagi processos electorals, que hi hagi espais de debats i reflexió, i sobretot que s'acabi votant, ens sembla no només sa, sinó imprescindible que sigui així.
Per tant, diguéssim, si és suficient o no, és evident que després d'un procés intern també és una victòria que és clara en aquest sentit i que el que és important precisament és a partir d'avui seguir treballant, seguir treballant per la gent, nosaltres des dels municipis, seguir treballant des del conjunt del país perquè Esquerra Republicana en definitiva sigui una eina i que sigui una eina per transformar i per millorar.
Un 52% vol dir, òbviament, que un 48% va votar l'altra candidatura. No sé si això deixa Esquerra una mica dividida o si ara serà la feina una mica també d'intentar cosir les dues visions i una mica que ara tothom vagi amb la mateixa línia.
De fet, per això m'avançava amb el fet de dir... Aquest argument de no votis perquè divideix, un element que també abans vam trobar amb el referèndum, ens sembla que democràticament no és acceptable en aquest sentit. Ara, aquest procés que seguim, com fan la majoria d'organitzacions polítiques, ara, a més a més, hi ha un procés congressual on precisament es defineixen conjuntament...
tot el conjunt de la militància, quines són les línies estratègiques, quin és el full de ruta, i aquesta precisament és l'oportunitat per treballar plegats en aquesta mateixa direcció, perquè els objectius d'un país més lliure i un país més just socialment, evidentment, són compartits per la majoria. Deixem preguntar-li, què li sembla aquest nou moviment gironí?
crec que que hi hagi espais de reflexió ho dèiem ara també que hi hagi espais de reflexió que busquin millores en el conjunt de la ciutat és un element que és positiu de fet tampoc és el primer, n'hi ha hagut d'altres i em sembla que és positiu que hi hagi aquest treball conjunt pensant, reflexionant amb la ciutat no sé si qui mallats té clar què farà o li queda una mica lluny ja encara el 2027
Nosaltres, ara mateix, com a Esquerra Republicana, explicàvem que tenim uns espais definits on aquí es prenen aquestes decisions. En aquell moment es prendran precisament aquests espais que són per fer-ho. Avui, al present, després en podrem parlar bastament, avui la responsabilitat que tenim, en aquest cas, en el govern municipal, també amb el conjunt de la ciutat, perquè també reforçar aquesta eina
que Esquerra Republicana, en aquest cas, també estigui al servei, evidentment, del conjunt de la ciutadania de Girona. Parlem en clau municipal, com em deia, i a més en clau ajuntament, i parlant de responsabilitats. Avui l'Ajuntament és un comunicat exigint al govern de la Generalitat que certifiqui el seu compromís pel desenvolupament del campus de salut, també del nou Trueta, tot això arran d'una agenda, sembla ser extraoficial de la consellera Sílvia Paneque,
Com veu tota la situació i fins a quin punt era necessari fer públic aquesta demanda a la Generalitat? Nosaltres estem una mica sorpresos que hi ha com un doble joc respecte a un projecte tan estratègic com és el cas del nou campus de salut.
De fet, explicàvem conjuntament que a nivell de govern aquest és un compromís ferm i sabem que és imprescindible pel desenvolupament de la nostra ciutat, però també de les comarques i unes aquest projecte. Sorprèn que per un costat el president Illy mostri el seu compromís respecte a aquest projecte.
que al mateix temps ens trobem d'aquestes trobades extraoficials que dèiem en sentit contrari i encara hi afegiria una tercera que és que quan el grup municipal del PSC s'ha de posicionar respecte a les modificacions que es van fent
per al futur del nou campus de salut s'abstingui. Aquí el que queda clar és que s'ha de mostrar, i és quina és l'exigència d'aquest posicionament conjunt com a govern. Definiu-vos clar. Per nosaltres està clar.
que aquest és un projecte absolutament estratègic, necessari, que en el seu moment es va desencallar un acord, un acord que segur que no era fàcil. Esquerra Republicana aquí va empènyer perquè fos possible aquest acord i que tirés endavant posant en consens els diferents ajuntaments i també la Generalitat de Catalunya. Nosaltres enteníem que aquest és un compromís ferm. Per tant, el que exigim en aquest sentit és que aquest compromís sigui de totes i de tots.
Senyor Llaig, espero una resposta propera, ho dic perquè hi ha una comissió, si no m'equivoco, aquest divendres, no sé si potser hauria de ser abans. Esperem que siguin el més ràpid possible a precisament fer públic aquest compromís sense matisos respecte a aquest projecte.
Per tant, jo crec que com més ràpid, millor. De fet, aquests compromisos ja hi eren. Per tant, el que demanem en aquest sentit és que si hi ha algun canvi en aquest sentit, o si evidentment, que és el que necessita la nostra ciutat i el que necessita aquest projecte, doncs no hi ha escletxes.
Parlem de pressupostos, perquè també contemplen en aquest cas alguna partida per precisament el planejament de la part que li toca a Girona del campus de salut, però més enllà d'això m'agradaria preguntar-li, ja que també li toca a l'àrea de cultura, 869.000 euros Casa Pastors. Li he preguntat moltes vegades com està aquest procés, és una partida gran, expliqui-me-la una mica.
Sí, jo puc, amb el teu permís, que enfocàvem aquests pressupostos i aquestes inversions, perquè en el seu moment també ho vam explicar amb tres grans objectius, que era tirar endavant projectes que són imprescindibles per a la ciutat, després en podem repassar alguns, cuidar el dia a dia de la ciutat i, a més a més, i evidentment, millorar la qualitat de vida dels veïns. En aquest darrer, a més a més, doncs,
podríem fer referència a les millores dels equipaments esportius, per exemple, o a la xarxa de ciclable, o podríem parlar també d'elements culturals, com és el cas de la Mercè, i ara aquí vaig també a la immersió que em feia referència. Però sí que volia situar una mica quines eren les prioritats que nosaltres ens marcaven, després, si tenim temps, en podem parlar una mica de cada un d'aquests àmbits concrets.
A la Casa Pastors, com bé també n'hem parlat, hi ha un element que és la intervenció arqueològica que es va fer. Sempre hem explicat que aquest projecte teníem clar que era un espai de la ciutat, de fet, ho és el conjunt de la nostra ciutat perquè és evident la història i el patrimoni que tenim,
I teníem clar que hi havia possibilitats que en aquestes intervencions arqueològiques trobéssim elements que ens obliguessin a aquest sentit, i dic obligar en doble sentit, dic obligar...
perquè nosaltres tenim una responsabilitat com a administració i a més a més perquè aquest és un espai, com dèiem, que és imprescindible que analitzem. I aquesta inversió el que fa és, aquí sabeu que hi ha diferents institucions que en participen, jo crec que una de la clau d'aquests pressupostos és la capacitat de poder estirar recursos
cap a Girona, del conjunt d'administracions. Hi ha una aposta també per part de la Generalitat, en aquest cas, i el que fem és també igualar aquest finançament per finalitzar aquesta intervenció arqueològica i fer els passos, evidentment, de neteja, en el sentit, no, evidentment, de passar l'escombra, com diríem, si no, de convertir-los en espais diàfans per seguir amb el projecte.
Parlant d'equipaments on també hi participen diferents administracions i del qual n'hem parlat molt, Biblioteca Casa de Cultura, 1,2 milions d'euros. Aquests són els projectes imprescindibles. Aquests que fèiem referència en aquests tres anys són els projectes que pensem que hi n'hi haurà algun altre.
com és el cas de Plaça Catalunya, que també n'hem parlat bastament, els quals s'han de posar en funcionament les obres, diguéssim, per fer-los possibles. Aquesta consignació pressupostària el que indica precisament és que aquí és on hi ha una aposta ferma i que s'ha de desenvolupar el més ràpid possible.
Parlem de mobilitat, m'ha comentat una mica el Plaça Catalunya, però avui també hem conegut dades de girocleta que han anat en augment, va entrar en funcionament també una nova parada al Pont Major. Segurament, no sé si estarà d'acord amb mi, però que falten més carrils bici, és a dir, falta augmentar aquesta xarxa perquè d'augment sembla ser que pel que fa a bicicletes i a mitjans per distribuir les bicicletes va augmentant la cosa de mica en mica,
però potser a partir d'aquí caldrà també sumar-hi quilòmetres. Aquesta és una del millorar la qualitat de vida que deia dels tres àmbits, així el vaig situar en aquesta inversió amb la xarxa de bicicletes, comparteixo que és una necessitat i que evidentment també ho és i feies referència a aquesta nova estació de girocleta i a l'ús que se'n fa
cada dia constata que aquesta és una aposta que crec que és encertada en aquest sentit. Per tant, són diferents elements, en aquest cas concret dels pressupostos, també ho heu de contemplar i ho fa, en aquest cas específic, com és amb la xarxa.
I si parlem de reptes i parlem de fer la vida més fàcil a les persones, òbviament no ens podem passar per l'habitatge, en el qual no sé si creu que era necessari ja fer l'aposta més gran, que sembla ser que serà aquest 2025 pel que fa a pressupostos, una mica per la previsió que també hi ha en els propers anys, per la compra d'habitatge. Hi ha un milió d'euros, una mica més, dedicat a la compra d'habitatge, 420.000 euros a la rehabilitació, cosa que també...
s'hi ha enfocat molt i també 345.000 a l'emergència habitacional de les persones que estan en situació de vulnerabilitat. Ho han vist, què era el moment? És a dir, han decidit que era ara o mai?
És que jo crec que la inversió ve de lluny. De fet, s'inicia nosaltres, com a Esquerra Republicana, el moment que al setembre del 2020 fem aquest pas, situàvem l'habitatge com un dels elements absolutament prioritaris. Les apostes que s'han anat fent respecte a l'habitatge han estat constants i aquest any també era imprescindible. I m'agrada molt com ho estaves explicant en el fet que parlaves de diferents, parlaves dels ajuts, parlaves de la compra, parlaves de la rehabilitació.
Sovint m'agrada insistir que, jo crec que el que és un dels temes centrals, no la nostra ciutat només, sinó el conjunt del país, sinó evidentment l'Estat, Europa, diguéssim, que és un dels problemes més greus que tenim, la dificultat de l'accés a l'habitatge per part de les famílies, per part dels ciutadans i ciutadanes.
I la resposta és complexa. I la resposta fa que sigui absolutament imprescindible que hi siguin totes les administracions compromeses, també l'Ajuntament. I a més a més que les respostes siguin en tots els fronts en els quals podem actuar. No ho podrem resoldre ni sols ni actuant en un sol àmbit. Per tant, sí, ho era aquesta prioritat.
ho és avui i malauradament és probable que ho segueixi sent perquè revertir això evidentment serà molt complicat. Avui ha sortit una notícia on Palafrugell ha rebut, diguem-ne, o ha rebut cedits sis habitatges de la Sareb i m'ha vingut a mi al cap quan en el seu moment vostès com Esquerra Girona ja van demanar en el seu moment que la Sareb cedís els habitatges, ara ho han fet un altre cop com a govern, sis habitatges a Palafrugell segurament són pocs
però no sé si Girona ha de tenir la capacitat d'apretar la Sareb perquè aquests habitatges siguin municipals. És que és de sentit comú, estic convençut que tothom que en aquests moments ens està escoltant pensa el més normal és que si tens aquests habitatges els posis a disposició del conjunt de la ciutadania i que l'administració més propera per poder-ho fer en aquest cas és evidentment l'Ajuntament, per tant
Ho exigíem perquè, a més, com dèiem, aquestes múltiples respostes, aquesta n'és una evidentíssima que hem de disposar-ne. Per tant, ho exigiríem i seguirem i convençuts que al final s'acabarà produint perquè aquesta també ajuda a donar resposta en aquesta necessitat que tots compartim.
El nou pressupost del 2025 també contempla tres places de policies municipals. No sé si això també pot ser una resposta a molts partits de l'oposició que tenien dubtes sobre si l'actual govern ampliaria la plantilla municipal. Fins i tot el regidor Beray va dir que en tenia molts dubtes i que no ho plantejava. Doncs, si més no, aquí estan les places.
Aquesta és una constatació. Va dirigit al conjunt de la ciutadania. Recordo que també n'hem parlat en algun moment, en alguna de les entrevistes, respecte a la seguretat, que ens sembla imprescindible reforçar-la en aquest sentit,
per reforçar també aquesta percepció positiva en aquest sentit de la policia. Creiem que fan una tasca imprescindible i que és una aposta conjunta, diguéssim, del conjunt que s'ha atirat en aquest sentit. I al final és cert que els pressupostos també dibuixen aquestes prioritats. I aquesta, evidentment, també ho és.
Deixi'm preguntar-li per segurament ja ser el gran tema del qual les últimes setmanes se'n parla a la ciutat, el sistema de recollida de residus, també la neteja de la ciutat amb aquest contracte amb Girona Més Neta i totes les dificultats que han anat tenint durant el camí, ara en breus contenidors intel·ligents a diferents barris de la ciutat que s'anirà ampliant a tots els barris a mesura que passi el 2025,
Com veu tota la situació a nivell global i les queixes, per exemple, com l'altre dia al barri del Pau Major?
Em sembla que la sort que puguem anar parlant és que podem anar veient com evolucionen els temes i en el seu moment crec recordar que explicàvem és una transició que és complexa i això és evident i és objectiu i que som conscients i hem de ser conscients que existeixen problemes i que existeixen deficiències en aquest sentit i que s'hi han de donar resposta
Que sí que s'hi està treballant intensament, però segur que encara s'hi ha de treballar molt més i que hem de fer possible corregir allò i aquestes deficiències que no s'estan fent i al mateix temps donar encara molta més informació per facilitar-ho i posar-ho molt més fàcil al conjunt dels gironins i les gironines que ara viuen aquest canvi.
També al mateix temps i perquè també n'havíem parlat conscients que hi ha desajustos i en aquest cas feies referència a l'empresa que són més dels que serien normals i que això ens obliga a estar-hi evidentment a sobre i a veure quines són les eines legals. De fet
ja hi va haver una sanció fa pocs, va ser l'any passat, de l'any passat, exactament, i per tant aquestes eines legals també estan sobre la taula i veure i fer aquest seguiment exhaustiu i ser capaços, perquè aquí tothom ha de fer un pas més endavant i el mínim imprescindible, a més a més, és que es compleixin amb tots els elements que formen part d'aquest contracte.
Entenc, però, per exemple, ho dic perquè avui a la tertúlia ho han comentat, en aquest cas la Neus Vila, que en una reunió de veïns on es plantejaven les problemàtiques, crec que ha dit el Col·legi Verd i hi havia diferents actors, no hi havia ningú de l'Ajuntament, ha dit.
en aquest cas no només ho entenc sinó que a més ho comparteixo és imprescindible que hi siguem és imprescindible evidentment que qui té un paper destacat o perquè és qui pilota hi ha una àrea concreta que el desenvolupa i que a més a més per ajudar també hi siguem en aquest cas sabeu que tenim una distribució
a nivell del conjunt de la ciutat on hi anem els regidors de barri i que a més hi siguin també per part de l'Ajuntament però no hi havia representació per part de l'Ajuntament tècnica, política política crec
Crec que és bo que hi hagi representació tècnica i política, tècnica per motius obvis de funcionament, d'elements que són claus i que el nivell d'especificitat és molt concret i que les respostes són en aquest cas molt específiques i tècniques. També crec que és bo que escoltem quines són precisament aquestes demandes per trobar-hi les solucions.
Per últim, senyor Llats, com veu els canvis al Cartipàs amb tota aquesta reestructuració després de la marxa malaurada per malaltia de la regidora de Cristina Andreu? Bé, crec que fem... Primer, que és evident i ho vam poder expressar així al ple, doncs quan aquesta marxa que deia la tinent d'alcalde d'urbanisme és pels motius que és, doncs
Ens sap greu, posem en valor, i ho vam fer, i ho farem, la feina que ha fet i també, evidentment, el tracte que tots hem regut a l'hora de treballar plegats. Això és evident que obliga a fer canvis a cart i pas. En general, crec que passa el més normal, que és que normalment quan fas un canvi d'aquestes característiques no pots fer un sol canvi,
sinó que has d'ajustar el conjunt del cartipàs perquè tothom assumeixi aquelles responsabilitats que pot desenvolupar de la forma més eficient possible. També ens implica, en aquest cas, a nosaltres, que crec que hi dona coherència respecte a l'escola de música, perquè s'assuma a l'escola d'art i a l'aula d'humanitats, i que per tant també té un sentit, penso que els canvis...
que es fan, poso com a exemple parlant d'aquest, però penso que els canvis que es fan el que volen respondre precisament és que sigui el màxim d'eficaç possible.
Doncs esperem que així sigui i gràcies per venir a explicar diferents temes de ciutat, també la visió que té d'Esquerra ara mateix en la seva situació i, bueno, en tot cas, si no ens tornem a veure, bones festes i bona entrada d'any nou. Igualment molt bones festes a vosaltres, a tots els oients i que hi hagi un... tinguem un gran 2025. Gràcies, senyor Llots. Moltíssimes gràcies.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Benvinguts a Girona en Escena, el batec artístic de la ciutat. Un programa sobre la temporada alta on la màgia és sempre darrere el taló.
Cada dos divendres a la una del migdia a Girona FM
Totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Gràcies.
Un chien, un embarbu qui gesticule et crie au bout de la rue. Qu'est-ce qui lui arrive à cet homme-là ? se demandent les passants babots. Le chien ne le regarde pas. Dans l'autre bout de la rue, une jeune fille sans hipote pousse un faible soupir. Avec un geste enfamé, presque électrique, le chien clignote et le regarde fixement. Il n'y a pas de hasard, il s'agit simplement de la grandeur de ce qui est petit.
Vinga, et convido, cruzan, fem una bichisua, si vols fer una funder en un bon restaurant. Saludarem el xef, brindarem amb xampany, menjarem pet i furs, semblarem gos infant. Venirem als maliers en sessió Nobel d'aquí, veurem tots els vils d'entrofó i d'engola a cantar.
Farem com l'Amèlia amb el dur per parir. Llujarem a la suite un taré de poigres. Farem un quadre, vengarem, pared a ganar. Agafarem la rulot, seguirem els daltur i ens pedarem.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Quan la neu es cansa i es fa tendre Quants desitjos en aquest moment
Quanta vida, quanta primavera. I jo no puc assaborir res, no puc canviar de rumb els pensaments.
Poguer reviure un cop aquest instant, de gran, quan ja ningú recordi com va ser. Ho faria sense por i sense innocència, com aquell que va oblidar que parla d'ell.
Viure de nou al recordar el regust d'un temps llunyà i d'algú que sents, potser té va propogàs. Que no saps si feia mal, o era un somni sobrenatural, que el destí no et va atorgar. Aquella veu, aquell desig, aquella bogeria. Uh!
que et perds, que ja no sé per on trobar-te. Fes, desfes i torna per tornar a llunyar-te. Ombles buits amb posada.