que m'he amagat i que no m'he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren, com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
I avui, en aquest cas dijous, 12 de març, obrim un dia més l'espai de l'entrevista municipal aquí a Girona FM, com sempre, a partir de la una del migdia. I avui hem convidat, en aquest cas, la regidora Gemma Martínez, regidora de Ciutat que cuida i també de Serveis Ambientals i Benestar Animal, amb la qual actualitzarem una mica la situació de la seva regidoria a la ciutat i, en aquest cas, totes les iniciatives que estan tirant endavant. Molt bon dia, regidora Martínez. Molt bon dia a tothom.
A veure, comencem pel mes proper, comencem pel mes actual, perquè dilluns en el ple municipal, en aquest cas l'equip de govern i vostè en particular al capdavant de la regidoria, van tirar endavant i van aprovar aquest primer reglament de la taula pel dret a l'accessibilitat universal i també a la vida independent. No sé si a la gent que ens escolti li podria detallar una mica més exactament per què ha de servir aquesta taula, quines funcions ha de tenir aquest òrgan.
Molt bé, doncs primer de tot dir que no és un teràmit burocràtic, que és una taula que aquest tipus de taula configurarà un espai permanent de participació i consulta de les entitats i ciutadania que pateixen discapacitat diversa, treballadors del sector, professionals, entitats que defensen el dret
del col·lectiu per poder incidir de forma permanent i periòdica en les polítiques públiques de ciutat i també en aquells aspectes de ciutat i de drets de les persones que es considerin. Per tant, estem parlant d'un òrgan important que no és, podem dir, d'una política sectorial sinó d'una matèria com és l'accessibilitat universal que té capacitat de transformar la ciutat per ser una ciutat
accessible per a tothom, perquè no només la ciutat que no són accessibles la pateixen les persones amb discapacitat diversa, sinó també és la gent gran, les famílies que van amb cotxet, per tant estem parlant d'un model de ciutat universal i que aquesta taula tindrà capacitat d'incidir en totes les polítiques públiques en sentit ampli en tot el que és el conjunt de la ciutat.
Vam veure en aquest cas dilluns com, no en aquest cas aquesta taula però d'altres, i fins i tot de Consell, també es demanava que es tornés a reunir-se. No sé si hi ha una primera data per aquesta taula, per començar a posar les bases, de començar a fer la primera trobada, de veure com anirà tot plegat.
Bé, hem de dir que aquesta taula neix sobretot per una demanda expressa del mateix col·lectiu que va demanar al govern de crear-la i que, tot i que l'hem formalitzat ara, ja es va començar a treballar en aquesta taula l'any 2024. És a dir, que la vam crear en comissió de treball amb les entitats, que de moment la promouen,
per treballar mesures d'accessibilitat, el reforç d'aquestes mesures en diferents àmbits de la ciutat i també una accessibilitat diversa. Perquè quan parlem d'accessibilitat la gent es pensa que només parlem de barreres de rampes i barreres arquitectòniques i barreres físiques.
Però no és cert, l'accessibilitat també, tenim efecte a la discapacitat cognitiva, a la sensorial, com és l'auditiva, la visual, llavors les mesures han de poder ser àmplies per poder...
fer una ciutat accessible per tot el col·lectiu en sentit ampli. Llavors, sí que és veritat que ja portem dos anys treballant a diferents mesures d'accessibilitat, que són les que hem anat reforçant i incorporant en diferents àmbits de la ciutat.
Per exemple, en l'espai públic, tot el que és el Pla Voreres van prendre criteris per poder fer uns criteris que en tot l'endarreriment que tenim en barreres a la ciutat hi hagi uns criteris de priorització, que de fet aquest és el sentit de la taula d'accessibilitat. Hi ha un criteri tècnic que evidentment és valuós i que...
S'avalua i es decideix des dels despatxos, però també falta la priorització i la visió del que és prioritari i com s'ha de poder fer de la part de la veu dels afectats i del col·lectiu i de la gent del sector. Llavors, per exemple, un espai públic en tema vorera, sí que hi ha uns criteris de priorització en tot l'endarreriment que tenim la ciutat, que sobretot es facin entorn equipaments, com poden ser caps, escoles, equipaments on es fa vida, residències, a l'hora també d'estipular...
el mobiliari, a on ha d'anar, temes de transport, per exemple. Tots els autobusos ja tenen rampa, no n'hi ha cap municipal que no tinguin una rampa per poder accedir a les persones en cadira de rodes. En cultures i festes hem vist un gran impuls, llavors les entitats han participat de les mesures d'accessibilitat.
incrementant l'aparcament per espais reservats, per exemple, amb fires, incorporant per sistema la llengua de signes en els actes, els itineraris accessibles en temps de flors perquè la gent en cadira de rodes de mobilitat reduïda pugui identificar quins itineraris en el barri vell poden fer a priori que no es trobin a la meitat dels que no poden seguir,
en esport i lleure cada vegada més activitats inclusives adaptades als centres. Per exemple, el cicle M'agrada, que aquest dissabte hi haurà en els premis, que és un cicle que cada dissabte a la tarda al Centre Civic Ter es fa de música i de concert els dissabtes a la tarda i es punta en servei d'acompanyament. I així aniríem dient cada àmbit que...
S'han reforçat totes aquestes mesures que ha sigut a proposta de les mateixes entitats en funció del col·lectiu que pertanyen, bé sigui, doncs, també, mira, destacar els espais calma i els transcalma en les diferents rues i esdeveniments de la ciutat, doncs, sobretot promogudes per pares de Mainada, no?,
que demana que existeixin aquests espais. Per tant, sí que podem dir que aquest espai permanent de consulta per sobre el treball incideix de forma important en les polítiques de ciutat, tant inclusives com d'accessibilitat, que hem de poder desenvolupar, que estem desenvolupant i hem de poder desenvolupar els propers anys. A més a més, s'ha de poder reunir amb periodicitat i funcionar en comissions de treball específiques, que és tal com està plantejat aquest òrgan, poder treballar en comissions de treball específiques.
Regidora, ho he anat preguntant en aquest cas a tots els regidors i regidores que han anat passant tot el tema del pressupost. No sé si en accessibilitat aquest pressupost del 2026 ha patit un augment, ha estat genestable. Quina és la previsió?
El pressupost és transversal. El que sí que hem de dir que el pressupost, sobretot el que s'ha pogut dotar, és a dir, quan es crea una taula, sobretot s'ha de crear un servei, evidentment, que és el que dinamitza la taula i el responsable que aquesta taula tiri endavant i que, a més a més, aquelles actuacions que siguin de forma transversal es puguin implantar a les diferents àrees.
Aquí sí que és veritat que hem tingut un equip tècnic, llavors sí que ha hagut un increment en equip tècnic per poder-lo dotar, que és el servei de promoció del dret a l'accessibilitat que hem creat dintre del servei d'atenció a la gent gran i dependència, i després cada mesura...
està incorporada dintre del pressupost de cada àrea perquè pugui incloure les mesures d'accessibilitat, bé sigui amb els propis esdeveniments, bé, o bé sigui, per exemple, en els plans d'accessibilitat que puguin promoure des dels diferents equipaments, o bé a la via pública, per tant, el pressupost és transversal. Llavors, cada àrea incrementa el seu pressupost en funció de les mesures d'accessibilitat que considera prioritaris que aquell any, doncs, ha de posar, ho ha de desenvolupar.
Pel que m'ha comentat, en aquest cas aquesta taula on hi ha les diferents visions que hi poden haver més o menys globals pel que fa a l'hora d'implementar polítiques d'accessibilitat,
Pel que vostè ha pogut copsar, és a dir, diria que les peticions, com em deia, són més en termes físics, és a dir, en termes arquitectònics, de voreres, de coses físiques, o també, com em deia abans, temes potser fins i tot digitals, o temes d'accessibilitat de la gent gran que a vegades li costa potser accedir també a temes informàtics. No sé si s'atreviria donant un percentatge, però com ho ha copsat una mica?
A veure, jo crec que el gran percentatge sempre suporta el físic perquè és la barrera principal en què limita l'autonomia o la llibertat de transitar o la seguretat, de transitar per la seguretat, perquè aquí amb tot el físic entra tant la mobilitat...
com entre la via pública, com els equipaments i l'accés als equipaments, per tant, una gran part es continua portant les barreres físiques. Però també és veritat que això també és per tradició, perquè també és el que històricament més s'ha treballat i més s'ha impulsat. Però també entren en força totes les demandes, per exemple, que tenen més a veure amb participació plena amb els esdeveniments de lleure, d'esports, cultura, festes... Perquè la gent el que vol també és gaudir de la ciutat, és a dir...
No només hi ha barreres físiques, també és important poder desenvolupar aquelles mesures a cada esdeveniment, tenint en compte les limitacions perquè la persona pugui participar. Per exemple, ara ja per sistema sempre posem terimes o espais reservats per les persones amb mobilitat reduïda, bé sigui en trams o en el preu de fires o en la cabalgada de reis. Per què? Perquè si no eren persones que no hi anaven, perquè quedaven tapades...
quedaven allà colgades, diguem-ne, per la multitud i no podien veure res. O el que és la llengua de signes, anar amb un pregó i que no puguis seguir-lo. La veritat és que et quedes exclòs del que és la vida de la ciutat. Per tant, cada vegada van prenent més...
més importància i més protagonisme. En la mateixa manera, jo crec que al final quedaran inclús igualades les propostes que les barreres físiques. I un altre tema que també entra molt en força és tota la bretxa digital. Tot el tema de comunicació, de comunicació de comprensió fàcil, pictogrames, també poder adaptar aquí la comunicació de les senyalitzacions també en brall, poder fer codis QR per les persones amb...
discapacitat auditiva, i el que és la bretxa digital en el sentit que cada vegada és més difícil, és a dir, hi ha persones que no arriben a poder-se o bé relacionar amb l'administració o amb els comerços, imaginem-les amb la llum, amb comunicació, la gent que queda limitada a l'hora de fer gestions i tràmits,
Com també l'accés a la informació. Tenim un accés a la informació que a la gent ja no li arriba per un accés d'informació que fem per xarxes, cada vegada estem fent menys informació amb paper. I aquí també el tema de la comunicació, la informació, tot el que és la tecnologia, també és un dels grans àmbits en què s'estan detectant també totes les barreres.
Canviem una mica de tema, però no de forma radical. M'agradaria preguntar-li pel model de Girona, ciutat que cuida, aquest model que aquest 2026 sobretot ha d'agafar un impuls. No sé en aquest sentit, regidora, en quin punt ens trobem i què podem esperar.
Sí, la línia de Girona Ciutat que cuida arrenca d'aquest model de ciutat que hem arrencat amb Ciutat Amiga de les Persones Lans i Inclusiva amb el tema de l'accessibilitat i inclusió i ara estem desenvolupant tota la part de cures de Girona Ciutat cuidadora.
Sobretot tenint en compte que tenim gent vulnerable i també s'han de poder fer les cures, especialment a les etapes finals de vida, i no només amb gent gran, sinó també amb persones que passen per una situació de salut que aboquen a una situació final de vida.
Llavors, aquí la voluntat ha sigut poder impulsar, no només reforçant els serveis, hi ha hagut una voluntat de poder reforçar tots els serveis de cures i de suport, bé, diguem-ne i tant, a la llar, com de voluntariat, per implicar la comunitat també en les cures i l'acompanyament a les persones en aquesta etapa final de vida,
O bé que, malgrat que anem incrementant serveis, hi hagi els serveis de salut, hi hagi els serveis socials, intervenint amb persones d'edat avançada en una etapa final de vida, quan són persones aïllades o no compten de xarxa, el tema de la solitud i el tema de l'aïllament o la manca de suport il·limitar en no poder fer més gestions que quan et ve aquesta dependència dels actius professionals,
també acaba sent empobrint la qualitat de vida i acaba també generant també inclús una depressió i un autoaillament i la persona entra inclús amb autodescurança. Llavors el tema és poder incidir en tres pilars principals, que és en reforçar serveis,
en reforçar que la comunitat s'impliqui i en millorar les atencions integrades dels serveis de salut i els serveis socials perquè allà on tenim una persona, doncs ràpidament o bé els serveis socials avisa els serveis de salut perquè es faci una millor atenció integrada des de salut i se li faciliti.
O bé, al contrari, de Salut, si detecten poder tenir una entrada en serveis socials per poder dotar de major suport a la llar o a la comunitat aquesta etapa o aquest entorn de cura perquè la persona se senti més escalfada.
Parlem ara sí d'un altre tema, en aquest cas amb canvi radical, parlant de la nova ordenança d'animals, en aquest cas a l'Ajuntament de Girona. Expliqui'ns una mica en què ha de consistir aquesta nova ordenança, exactament quina és la visió que té l'Ajuntament de com ha de ser i una mica quins són segurament els grans eixos o els grans trets que ha de tenir.
Molt bé, primer de tot hem de dir que l'ordenança, es diu ordenança de benestar animal i convivència responsable, els reptes que pensem que ha de poder tenir una ordenança moderna com aquesta, la nova sensibilitat, la nova normativa i sobretot les principals preocupacions o necessitats que necessitem regular. Per tant, ordenança de benestar animal i convivència responsable. Cada vegada noms més llargs, eh?
Home, l'anterior era control, tinença d'animal i protecció, era molt llarga, també era molt llarga, sí, aquí inclús l'hem escurçat, però pensem que reflexa molt bé que és el que volem, és a dir, cap a on volem anar, no?, i cap a on volem anar, doncs mira, serà una ordenança
que es reforçarà molt el que és la protecció dels drets i el benestar dels animals. Serà una ordenança proactiva en aquest sentit, perquè el que sobretot busca fomentar és el benestar animal, però també combatre el que és el maltractament, el que és la crueltat i també poder incorporar el que és...
La manca de condicions o la manca de cura o d'una tinença responsable al final acaba també un maltractament passiu. Per tant, aquí sí que és veritat que serà una ordenància molt proactiva a l'hora de poder establir tant a fomentar el benestar, la protecció dels drets dels animals i també una tinença responsable en la cura dels animals, que serà exigent, sobretot condicions de tinença responsable.
a la casa, de condicions de cura i també condicions d'identificació també en xip, estabilització en el cas dels gats, que també és obligat, etcètera, etcètera. Per tant, tindrem una ordenança molt proactiva amb els drets, però també molt exigent amb la responsabilitat de la tinença. El segon eix...
és el de regular la convivència responsable i compartida. I això tant ho tindrem en els espais públics, perquè cada vegada tenim més espais públics compartits, espais comuns, com també l'accés a serveis i, per exemple, també el transport públic. És a dir, hi haurà l'accés als equipaments, doncs també regularan quines zones en els equipaments públics es pot anar compartint.
en aquest cas amb el gos, i també amb el transport públic, com ho hem de fer, almenys de la mateixa manera que ara actualment ja es pot anar amb el tren. Tot això també ho regularà. Hi ha gent que passeja el gat, també. Sí, sí, cada vegada gent que passeja més el gat. He vist alguna vegada que fins i tot passegen el gat.
Sí, sí, sí, també, servirà per tothom, per tots els animals. I també és una ordenança que tindrà una mirada àmplia, és a dir, no només anem a regular els espais competits o la convivència amb els animals de companyia, sinó també tenim molt més tipus d'animals i espècies a la ciutat de Girona, llavors també, per exemple, tenim les colònies falines, però també tenim la fauna silvestre i també tenim...
la fauna silvestre catalogada plaga, llavors sí que introduirà el que és sobretot el respecte, és a dir, aquesta convivència respectuosa amb totes les espècies, una gestió més ètica de la biodiversitat, introduirà elements de benestar animal, però sobretot cercant que hi hagi aquesta convivència més respectuosa amb la vida animal, amb un entorn que en diem urbà,
perquè estem regulant en un entorn normal de convivència compartida el que molta gent es preguntarà en aquest cas i encara que sigui una mica a vegada trist les sancions pujaran en aquest cas per portar el gos deslligat per no tenir-ne cura o per maltractament és a dir, per gent que el tingui en un mal estat al seu pati o que el deixi en un balcó o com el cas que vam viure fa uns anys en aquest cas crec que va ser a la zona de Girona Est
que un gos, malauradament, va caure per un balcó perquè estava en una situació deplorable. És a dir, es posa una mica més de control en aquest sentit? A veure, el règim sancionador s'ha d'actualitzar, sobretot perquè amb la nova llei exigeix que s'actualitzi, i aquí nosaltres farem èmfasi, sobretot no serà una ordenança penalitzadora.
Serà una adrança molt centrada en la pedagogia i en la responsabilitat ciutadana, que és el que volem fomentar. Però també és veritat que serà molt exigent i sí que s'endurirà tot l'aspecte d'incivisme, per exemple, tot l'aspecte de no recollir excrements o posar-nos risc a altres espècies, crueltat animal... Tot això sí que s'endurirà. El tema dels maltractaments o manca de condicions a la llar fins al punt d'arribar a un animal que pugui tirar-se per un balcó...
O bé, fer una molèstia contínua també en l'entorn i una distorsió, però perquè el propi animal no està ben atès. Això també hem de poder-ho regular d'alguna manera, no només el maltractament esfígic. La manca de condicions també porta un patiment i una manca de tensions bàsiques de...
I després també un enduriment amb el que és l'absència d'identificació, que això ja ho porta la pròpia ell, de tenir xip, de no estar sensat, o en el cas dels gats de no estar esterilitzats, perquè això són exigències que la mateixa llei ens porta a poder regular.
També d'altra manera, com he dit, també hi haurà sancions o infraccions que quedaran igual, perquè no és sobre l'èmfasi que es vol posar, però també és veritat que regularem infraccions que la llei...
Ha introduït i que són noves, que fins ara no les tenim a l'antiga ordenança i aquí algunes les regularem en el sentit de potser més favorable com pot ser per exemple la infracció o la prohibició de mantenir un gos lligat fora del supermercat.
que nosaltres pensem, i tindrem marge per poder regular, a veure que si és una botiga petita que té vidre, que estàs a 3 o 4 segons de sortir, que el pots veure, que el pots visualitzar, a veure, hi ha aquestes compres ràpides de fleques, és a dir, que no estem parlant de deixar lligat quan un se'n va al cinema i deixa el gos una hora i mitja allà lligat a fora, sinó aquestes compres ràpides, a veure com ho podem regular perquè es puguin fer sense ser sancionant-les.
A tot això, la pregunta també, regidora, és, bueno, està molt bé les sancions, està molt bé la voluntat d'intentar-ho regular, sancionar quan hi hagi, diguem-ne, accions dolentes sobre els animals. Clar, la pregunta que també es fa una mica difícil és pensar com es controla, és a dir, els policies estaran mirant exactament els gossos si tenen xip o no, si porten morrió, si estan cordats a fora de les botigues...
Bé, hi haurà aquesta voluntat o una campanya a l'hora de vigilar aquestes coses? A veure, no es poden regular els aspectes de convivència només en base de policia. Evidentment, les sancions i les multes, això ajuda perquè fa que la persona no repeteixi, perquè la butxaca fa mal.
Però sí que és veritat que quan he dit que és una ordenança que posarà l'èmfasi en el que és tot l'educatiu i l'epedagògic és que anirà acompanyada també d'altres programes, que ha de poder venir a programes d'educació amb les cures, que quan les persones siguin molt infractores puguin participar d'un curs, ni que sigui obligatori, ni mesures alternatives...
i també de fomentar molt més en els espais públics que tenim, doncs, el que són les activitats que fomentin l'educació, que fomentin la cura, per tant, anar incidint el que és la consciència ciutadana, que tenir un animal no és només ser responsable en la tinença, sinó que també estàs compartint un espai i estàs convivint amb...
amb els teus veïns i veïnes, i si volem una ciutat que, evidentment, posi totes les facilitats per poder tenir aquesta convivència i poder viure en harmonia entre animals i persones, hem de posar de la nostra part per fer-ho això fàcil. Per tant, sí que hi haurà molt de component de sensibilització, de formació, dirà, acompanyat de totes aquestes mesures.
Parlant de la responsabilitat, en aquest cas dels animals i de la tinença, m'agradaria preguntar-li una mica com tenim ara mateix els cens de gossos, també fins i tot de gats a la ciutat, i si no tinc mal entès crec que a finals de mes tenen previst també fer una jornada d'adopció de gossos, no sé, en aquest sentit suposo que en la línia d'intentar que la gent s'impliqui, no?
Molt bé, doncs sí. És així, doncs, dono primer les dades dels cens. Hem de poder dir que cada any s'augmenta en cens i que actualment estem en 10.667 animals sensats, 6.437 gossos i 4.203 gats. És a dir, els gats van atrapant de mica en mica...
els gossos. Per tant, és una bona senyal perquè vol dir que la gent està incorporant el gat com un animal de companyia i família que, evidentment, també l'ha de poder registrar i això vol dir que, a més, el porta el veterinari perquè són els veterinaris els que posen el xip, els que recomanen posar el xip, donar d'altes, són uns agents, uns agents col·laboradors molt importants en tinença responsable.
Però tot i així estem lluny encara del que s'estima els animals que tenim a Girona, segons els estudis que tenim, perquè per comportament pensem que a Girona no s'allunyarà de la tendència de Catalunya ni de l'estat espanyol. Llavors, si féssim cas en els estudis que estima la població, per exemple, en gossos estaríem sobre els 16.000 descents i estem en 6.437. Per tant, estem lluny dels descents de gossos.
Hi ha gats, estaríem més o menys per allà. Per tant, vol dir que hi ha encara molt a treballar en consciència, en xipar i censar. I per què és important xipar i censar? Doncs ara anem al tema del centre d'acollida d'ossos, perquè quan un gos o un gat es perd, si no està xipat i censat, evidentment és molt complicat fer el retorn al propietari. Llavors, aquí a Girona tenim un programa potent, és a dir, tenim bastant...
bastant elaborat el que és els serveis, els gossos que es perden, recollits, perduts o abandonats o maltractats, a través de diferents serveis. Sobretot és el nostre servei d'acollida i recollida. Llavors pensem que...
A Girona tenim un servei de recollida 24 hores de qualsevol animal perdut que es vegi, que s'activa a través de la policia municipal mitjançant. Sí que recomanem a la gent que quan trobi un gos, perquè normalment quan algú truca és perquè està sensibilitzant el gos. Home, si el pot agafar fins que vingui la policia, millor. O que vingui perquè molts diuen he vist un gos per allà i quan hi van ja no el troben. Per tant, sí que recomanem que quan algú activa i troba un gos perdut...
o abandonat, doncs pugui activar aquest servei. Llavors, clar, què passa? Immediatament quan es troba un gos en aquestes circumstàncies, se li passa al lector de xip. Si s'identifica el propietari, la cosa és immediata. Llavors, aquell gos va directament al propietari, però quan no hi ha xip,
no localitzen el propietari, perquè a vegades el telèfon no el xipa, però no actualitza la base de dades i el telèfon no hi és o no hi ha manera de localitzar, se'l van al centre d'acollida, se'l porten al centre d'acollida, on allà ja es comença a activar tot un protocol. Si evidentment l'animal ha estat atropellat, és a dir, amb mal estat o el que sigui, se'l porta al veterinari, que li fa tota la primera atenció veterinària,
Hem de poder dir que en el centre d'acollida, és un model de centre d'acollida que no hi ha sacrificis, és a dir, si de cas ha de ser temes d'eutanàsia per raons humanitàries, evidentment, de malaltia i de patiment, però que no serà el sacrifici per tema de costos o per altres tipus de... Si el gos pot estar operat i pot tenir tractament i tirar endavant, doncs se l'atén.
Llavors tenim aquest servei veterinari en el centre d'acollida que el tenim conveniat amb canis i a partir que després només del servei de veterinari els gossos poden estar en allotjament fins màxim uns 20 dies.
en poder, és a dir, que normalment no es tarda tant, en que si no es localitza o el propietari o bé no porta xip, ja es poden posar en el programa d'adopció. Hem de poder dir que en el servei de recollida de gossos, malauradament encara hem recollit 114 gossos al llarg de l'any 2025. Això vol dir que cada 3 dies recollim un gos. Vull dir que encara són xifres que hem de poder evitar. Però la bona notícia és que la meitat es retornen als propietaris. Per tant, són gossos perduts. També la...
Hem de poder dir que el servei d'acollida per als gossos que estan empadronats a Girona, els tres primers dies és un servei que és gratuït, tant el servei de recollida com el servei d'allotjament, però per la resta de població se'ls aplica una tarifa d'allotjament fins que el recullen.
I el nostre servei també de gossos té un servei, com altres serveis de centres d'acollida no tenen, que és el servei de reeducació o rehabilitació terapèutica, que és no només l'atenció veterinària física, sinó que hi ha un professional que, si ve els gossos, moltes vegades venen amb por, venen amb trastorns de conductes, venen amb angoixa de separació, és a dir, venen...
Llavors, el que se'ls fa és una teràpia socialitzadora per poder-los posar en el programa d'acollida, si no ha perdut el propietari, evidentment, i a partir d'aquí que tinguin una segona oportunitat. I dintre del programa d'acollida, normalment, un 20% del 25% dels gossos surten en programa d'acollida i només un 12% resta perquè són vells, perquè no són adoptables en el centre d'acollida. Per tant, tenim uns bons nivells d'adopció. Amb això, el dia 29 de març, farem una jornada, la segona jornada de...
que es diu Adopten, de promoció de l'adopció dels gossos que tenim al centre d'acollida, només al centre d'acollida, sinó també de l'entorn, en el qual a l'esplanada de Fontejau, de 10 a 6 de la tarda, hi haurà els nostres gossos, a més a més amb professionals que podran explicar com és el gos, la gent els podrà passejar, els podrà conèixer, i el que és, millor de tot, que en cas que vulguin adoptar, ja se'n van amb tota la formalització de papers fetes.
Per tant, tot el que són els programes d'adopció prenen molta importància en tot aquest tipus de serveis perquè, de fet, la finalitat que volem és que no permaneixin en els centres, sinó que el que vagin és amb famílies. Doncs apuntat, en aquest cas, pel 29 de març, aquesta jornada centrada en l'adopció i d'animals, també d'accessibilitat i de moltes coses que ens haurem deixat i que en parlarem més endavant.
Ho hem fet amb la regidora Gemma Martínez, en aquest cas de la Generalitat que cuida, serveis ambientals i també benestar animal. Gràcies per ser avui a la ràdio un dia més. Moltes gràcies a vosaltres.