I obrim un dia més l'espai de l'entrevista municipal aquí a Girona FM, com cada dijous també a partir de l'una del migdia. Ja saben, moment per entrevistar els diferents membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona. I avui és el torn de parlar amb la regidora Gemma Martínez, regidora de Ciutat que cuida i també de Serveis Ambientals i Benestar Animal, a la qual li donem la benvinguda un dia més aquí a Girona FM. Benvinguda, senyora Martínez.
Molt bon dia, gràcies. A veure, primer de tot, farem un blog, en aquest cas parlant de gent gran i tot el que suposa, amb aquest ampli espectre, i després, en tot cas, també parlarem d'animals. Per començar, m'agradaria preguntar-li una mica sobre l'estratègia de Girona de convertir-se en ciutat amiga de la gent gran.
Com està l'estratègia? En quin punt ens trobem? Quan queda encara per davant? Una mica que em faci o que m'expliqui en quin punt ens trobem ara mateix.
Molt bé, doncs l'estrategia es plantejava tres anys i ara estem al mig. Estem a la fase final de l'estudi, en breu cap al gener ja tindrem el primer informe de resultats i en aquest estudi el que s'ha fet sobretot és un estudi qualitatiu, s'han entrevistat a més de 150 persones que han participat en grups de discussió, també professionals i empreses i entitats proveïdores de servei del sector de l'envelliment i de l'atenció a les persones grans,
Grups estratègics de persones clau i estratègiques de Girona, no necessàriament de les persones grans, sinó de l'àmbit de l'esport o la cultura, perquè donguessin la seva visió sobre com hem de plantejar aquesta ciutat per atendre en qualitat les persones grans més de cara a futur els propers 10 anys, quines passen les prioritats de necessitats de millora.
I estem en la fase que només ens falta fer les reunions amb professionals i acabar tota la part també descriptiva i quantitativa. A partir d'aquí ens donarà un informe de resultat, que és una diagnosi, un punt de partida de situació, i la previsió és que ja l'any que ve, de cara ja el faré,
Comencem a fer uns grups de discussió i debat als barris per baixar i aterrar el pla i les primeres orientacions i necessitats prioritàries a cada barri perquè ens quedin perfilats i, durant el 2026, acabar aquest procés amb un bon pla que, evidentment,
faci una bona bateria d'actuacions prioritàries i un pla d'acció amb mesures molt més concretes, perquè han de sortir mesures concretes, evidentment, sobre els àmbits que són diversos, espai públic, mobilitat, cultura, oferta de lleure, esports, participació, drets de les persones grans, bretxa digital, surten molts calaixos en aquest estudi. Per tant, estem en aquest punt en què estem quasi a la fase final.
Per tant, perquè ens situem, i m'ha explicat molt bé, en aquest cas estem en la fase final d'aquest procés, una mica d'inspecció, per dir-ho d'alguna manera, de preguntar, a punt d'aquest informe que, com m'ha dit, serà, si tot va bé, a principis del 2026, després els grups de discussió i després fer el pla d'actuacions, sobretot a terme, no tant a nivell de concepte, sinó a nivell pràctic. Amb mesures concretes, sí.
doncs estarem a l'expectativa de veure aquest informe que en desprèn. M'agradaria també preguntar-li pel servei de teleassistència. En aquest cas, com l'avaluen? És a dir, quina és l'eficiència actual del servei, si n'estan contents, si no, quin marge té, per exemple, també de millora i no sé si s'ha d'intentar fer més accessible o més adaptable també a les persones grans.
Doncs el que podem dir és que el servei d'assistència és dels serveis millor i més ben valorats que tenim actualment a la ciutat de Girona, perquè cobreix quasi un 13% de tota la població major de 65 anys. Tenim unes 2.500 persones en servei de teleassistència i a més a més d'aquestes 2.500, unes 1.500 són persones que viuen soles.
Per tant, què passa amb el servei de teleassistència? Que és un servei que en principi va començar amb el vessant tradicional, que les persones portaven una medalla i un penjoll, que podien avisar en cas de caiguda i anàvem a una centraleta i s'activava un servei, que venia algú a casa, o bé un familiar, o bé enviaven a una unitat mòbil, però evidentment tot això ha evolucionat moltíssim i tenim un servei 24 hores amb moltes més prestacions i molt més modern.
De tal manera que dona un acompanyament i una seguretat de 24 hores. I sí, evidentment, hem evolucionat molt i hem fet moltes millores o hem modernitzat molt el servei de teleassistència aquests dos darrers anys. Primer de tot és que hem fet un programa de seguiment específic amb les persones grans que viuen soles amb la detecció de les seves necessitats i a partir d'aquí, evidentment,
es desprenen programes de seguiment en èpoques específiques, com pot ser èpoques de sol i tot o més complexes, com pot ser el Nadal, aquestes que són més sensibles, o les onades de calor. Hi ha programes específics de seguiment d'aquestes persones en què també s'impliquen els serveis de salut, els serveis socials. Llavors, també, a partir d'aquí, hi ha una...
Una atenció més integral en la que no només tenen el servei de teleassistència sinó que quan es veu que necessiten un suport també es despleguen els serveis assistencials de servei d'ajuda a domicili o inclús una coordinació més amb els serveis de salut. Una cosa que estem especialment contents o satisfets és perquè també hem desplegat una detecció de situacions d'alt risc
com poden ser depressions, risc de suïcidis o risc de maltracte de persones que tenen aquest dispositiu, i sí que s'han desplegat aquí una sèrie de mesures per poder fer un seguiment amb els serveis implicats, ben bé amb salut, amb serveis socials o inclús amb cossos de seguretat, de tal manera que les persones, el que es fa és un millor acompanyament en aquestes persones en situacions que puguin viure molt delicades a casa.
I aquí és on estem, sobretot, aprofundint. I a nivell de modernització, també hem pogut modernitzar les instal·lacions dels dispositius. Abans anaven amb uns dispositius tradicionals que anaven a la línia telefònica. Ara són dispositius totalment digitals i, a més a més, que donen molts serveis complementaris. Per exemple, les persones soles que tenen algun tipus de malaltia de risc, se'ls posen uns sensors...
al domicili, de tal manera que controlen quantes vegades obres la nevera, si durant moltes hores no hi ha un moviment a casa, o inclús a vegades hi ha sensors tèrmics, de tal manera que donen molta més seguretat a la persona, perquè pot ser que una persona no caia, però pot tenir un ictus o pot tenir una caiguda, i s'ha deixat el penjoll, que això el que diria és no ho feu mai, no estigueu mai el penjoll ni per dormir ni per banyar, que el deixen perquè no se'ls hi mulli o el deixen a l'hora d'anar a dormir en una cadira i no poden avisar.
Llavors, tots aquests dispositius són, evidentment, elements de millora que el que fan és que milloren el servei. Regidora, i una de les preguntes que a mi em ve al cap és si aquest augment o aquesta millora de tot el servei ha anat acompanyant també d'un augment del preu o s'ha pogut mantenir el preu? Doncs el preu està congelat de fa molts anys i de moment es manté congelat.
És un preu que va des de la gratuïtat amb gent que té, clar, estem parlant de pensions, de pensionista, doncs que, evidentment, té una situació, a vegades, de pensió no contributiva molt baixeta, de 400 euros al mes, que, evidentment, no podem fer pagar res, fins a 2 euros, 5 euros, i l'import màxim que es paga, el servei més car, és de 15 en 80 euros al mes. Per tant, independentment de totes les prestacions que tingui, per tant, evidentment, estem parlant d'un preu públic, molt públic, i molt assequible per qualsevol persona.
Evidentment, les bonificacions del preu, això ho estableix els serveis socials quan una persona demana que val una bonificació perquè es troba en una situació de baixos ingressos.
M'ha comentat aquests casos que s'han trobat de possibles maltractes o situacions, sobretot a nivell també de solitud o a nivell mental que gent gran ho pugui patir. M'ha comentat que han establert sobretot un seguiment més continu o més proper amb aquest tipus de persones. Entenc que, com m'ha dit, és una cosa global entre tots els serveis.
Però m'imagino que s'ha d'estar especialment atent a aquestes persones que, d'acord, poden tenir el servei de teleassistència, però darrere tenen una història o una situació personal de la qual els pot fer encara més fràgils, no?
Sí, quan parlem de maltractaments en les persones grans, avui en dia és el gran repte, també un dels grans reptes que tenim als serveis de la ciutat. A Girona hi va haver un protocol marc que ja parlava del maltractament, de la prevenció de la lluita contra el maltractament per les persones grans des de fa ja, des de l'any 90 i pico. El que passa és que és un protocol marc que per aplicar-se ha estat...
ha estat dificultós. S'ha quedat amb grans intencions o amb grans eixos estratègics, però no ha atarrat mai a l'hora d'aplicar-se de forma concreta en un municipi. Llavors, a partir d'aquí, la Comarques Gironines va sortir a la iniciativa entre concils comarcals i municipis de fer un protocol que és una cosa inèdita i innovadora a Catalunya, específic per a Comarques Gironines, de construir aquest protocol de prevenció i abordatge del maltractament avers les persones grans. De tal manera que
ajuda a línia als serveis en aquest abordatge i en aquestes mesures preventives. A Girona el que hem fet és que hem constituït aquest any la taula, que és la taula per treballar el protocol de la prevenció i l'abordatge dels maltractaments a les persones grans.
Llavors, anem treballant molt en xarxa amb aquesta taula de comarques gironines i, sobretot, ara el que s'està fent és poder tipificar la detecció, és a dir, quins serveis intervenen, que són salut, serveis socials, cossos de seguretat, entitats que fan voluntariat i que també intervenen fent prestació de serveis, tots aquells serveis que intervenen, evidentment, aquí a Girona i que poden intervenir en un moment donat...
és un espai de treball en què s'està treballant, doncs el circuit qui fa què? I sobretot, quines situacions, com les identifiquem per tenir una eina comuna, com les identifiquem, quines situacions de maltractament tenim i quin protocol per cadascuna abordem, perquè és molt diferent una situació de maltractament físic en què es requereix una protecció, sempre comptant, evidentment, i acompanyant la persona, perquè al final el que respecta sempre és el que vol fer la persona,
Per exemple, aquí, un maltractament físic o una persona que necessita protecció, s'han concertat tres places de residència d'urgència perquè algú pugui temporalment estar protegit mentre es resol la situació a casa per part de la situació de maltracte que pugui tenir. Però després també hi ha altres tipus de maltractament, com pot ser més el psicològic, a vegades és l'abús econòmic, normalment és d'un cuidador o una persona familiar de l'entorn proper.
i cada situació té el seu abordatge concret i intervenen en uns serveis. Aquesta taula és el que està definint, sobretot és metodologies i intervencions, quin tipus d'acompanyament es fa a la persona, quins recursos disposem, quins són necessaris a disposar i, en definitiva, aquest any hem intervingut sobre 17 casos, que han sigut 17 itineraris diferents de diferents formes de maltractament a la ciutat de Girona.
Regidora, i la pregunta és per què s'ha hagut de fer a nivell gironí, amb el Consell Comarcal com deia, aquest protocol pel tractament de la gent gran, per què s'ha hagut de fer? És a dir, per què el protocol anterior es va quedar en moltes intencions i poques realitats?
Bé, perquè el que és la ciència, perquè en definitiva estem parlant de validació científica d'unes eines i unes metodologies. Doncs la investigació en ciències socials, la veritat és que no llueix perquè sigui gran promotora o que s'inverteixi massa. Llavors és una cosa que aquí ha vingut, sobretot a instàncies dels serveis o dels consells comarcals i ajuntaments, que tenim el problema sobretot,
Bé, a part dels serveis socials, bàsicament, que són els que es troben davant del problema i han de poder articular recursos en tots els altres departaments per a veure com s'ajuda aquesta persona i aquesta situació familiar. Llavors, la raó rau aquí, que és que ha hagut una falta d'investigació, una falta d'iniciativa o de proactivitat i llavors han agafat la iniciativa, doncs, evidentment, als serveis. Tant és així, que és una iniciativa tan innovadora que...
l'està dirigint l'UDG i a més a més també com es diu es compta de referència amb el País Basc que aquest tema el tenen molt treballat de tal manera que s'està inclús treballant a nivell de metodologies d'eines de registre de detecció, de notificació i per exemple el dia 15 d'aquest mes
Entrarà en procés una eina per poder-la validar, es necessita poder-la validar amb 600 persones, no només de la ciutat de Girona, a nivell de comarques gironines, perquè serà l'eina de detecció, registre, notificació, per poder detectar a través de factors i indicadors de risc, situacions de maltractament, que no sempre són verbalitzades, sinó que a vegades han de ser llegides per part dels professionals, perquè la gent gran de vegades no diu, has de poder llegir, és com els infants, que...
poques persones et venen i diuen estic sent maltractat per la meva filla, pel meu net, poques persones t'ho diuen llavors necessitem d'eines per poder fer que les persones puguin expressar i sobretot després acompanyar-les per poder veure com se'ls pot ajudar en aquesta situació i també com s'interven el seu entorn familiar perquè la majoria el problema és que volen romandre a casa perquè la gran pregunta és per què els hem de treure de casa seva
si normalment és casa seva, no?, i en canvi la persona de l'entorn, que és la distorsionadora, potser és també la que hem d'intervenir, no?, per a vegades no és un problema només d'agressivitat, a vegades també hi ha un problema d'estrès i claudicament en moltes coses que necessiten ser reis que intervinguin en aquestes situacions. Ens podem atrevir una mica, regidora, a dir quant serà una realitat aquest nou protocol en el qual estan treballant?
Doncs el que estigui validat, clar, jo els tempos de la universitat, un tema seria la validació de les eines que acompanyen el protocol, i un altre tema és aquest grup de treball en què puguin establir per cada tipus de maltractament quins serveis intervenen de Girona i quins inclús necessitem de la Generalitat, Mossos, etc. Jo crec que dintre d'aquest any 2026 ja es podrà tancar perquè estem parlant ja d'actacions concretes.
Cambiem una mica de tema, però seguim parlant en aquest cas de gent gran. M'agradaria preguntar-li per la ciutat amiga de la gent gran també, però en termes d'accessibilitat. A mi m'agradaria preguntar-li, perquè sé que segurament un dels diagnòstics serà que s'ha de millorar ni d'accessibilitat, això jo crec que és obvi, és una de les grans reivindicacions i reclamacions de la gent gran, i es pot veure quan vas pel carrer a vegades,
segons quines voreres o segons quins factors fins i tot que no hi copsem fins que no ets gran, és a dir, fins que no t'hi trobes. No sé si en aquest sentit, suposo que han rebut o segueixen rebent dia a dia algunes reclamacions i no sé si han pogut anar més o els segueixen explicant que hi ha certs factors de la via pública que s'han de millorar.
A veure, el tema de l'accessibilitat és un gran pilar per fer una ciutat amigable de les persones grans, inclusiva, cuidadora, perquè la ciutat accessible és que és universal, és a dir, l'accessibilitat no és només per les persones.
que necessiten algun tipus de suport o tenen algun problema de mobilitat. La ciutat accessible és universal per a tothom, perquè és aquella que, evidentment, elimina totes les barreres. I quan parlem d'accessibilitat, evidentment que les barreres físiques, que són les de la via pública, que són les voreres, no només és...
que hi hagi rampes, també a vegades les voreres irregulars fan caure, donen instabilitat. Doncs no és només les barreres físiques. Quan parlem d'accessibilitat, parlem de l'accessibilitat universal. També hi ha moltes barreres a l'hora de participar, de tenir una participació plena amb els esdeveniments de ciutat.
a vegades amb activitats culturals, en tota la programació de l'oferta, també accessibilitat, és a dir, problemes d'accessibilitat en la comunicació, tot el tema de la bretxa digital és un problema d'accessibilitat a la informació, a poder fer tràmits i relacionar-se amb l'administració o amb qualsevol companyia telefònica.
És a dir, el tema de l'accessibilitat, evidentment, és un tema recurrent que ha sortit molt amb tot el tema de les necessitats i prioritats dintre d'aquesta diagnosi de Ciutat Amiga de forma molt transversal. I en relació, sobretot, a aquesta accessibilitat que la gent més demana, que és el de la via pública, evidentment, clar, que ha passat. Tenim...
Una Girona que és una ciutat que té un barri vell, que és molt poc accessible, molt antic, i a més a més uns barris dissenyats de fa molts anys. Llavors aquí tenim dos reptes. Un, com atrapem tota l'accessibilitat de tots aquests carrers, carreteres, és a dir, carrers tant de voreres com de carrers,
en termes d'accessibilitat, de mirar enrere, és a dir, com anem atrapent tot el fet per poder posar-nos al dia i, a més a més, tot el nou, en teoria, ja ha d'anar amb la normativa.
Aquí, en principi, nosaltres no ens hem de preocupar, ja ens hem posat un termini de 8 anys, inclús per poder, que és el més emergent, hi ha unes coses que sí que s'han d'arreglar, com són els accessos als equipaments públics, sí que hi ha unes coses que es posen unes prioritats, que són les que s'han de poder incidir. Però en relació a la via pública, aquí només ha quedat canvi remei que fer un pla específic de voreres cada any.
un pla específic només de voreres, en què cada any hi ha una programació que evidentment els tècnics coneixen a partir del seu coneixement de camp del dia a dia, però que a més a més han constituït una taula d'entitats de l'àmbit de la discapacitat, on hi ha mifes, multicapacitat, suport, en què ens donen l'avís
I a més a més ens diuen quines prioritats per nivell d'equipaments, per afluència, perquè al costat hi ha un equipament residencial, quines prioritats hem de posar i en quines vies públiques, en quines voreres hem de prioritzar l'actuació quan estem fent...
una planificació ordinària de voreres. Llavors sí que és veritat que s'han fixat com uns criteris de prioritat. Per tant, això sí que ja és una mesura, com atrapem tot l'endarrerit, doncs comencem per posar, no val qualsevol carrer, fixem uns criteris i a partir d'aquí estirem i fem aquest moviment concèntric que ens anem aixamplant i anar bastant tota la ciutat.
Cambiem ara sí una mica de tema, deixim preguntar-li d'animals, en aquest cas també un tema que porta a la seva àrea. A mi m'agradaria preguntar-li perquè, no sé si recordo, va ser l'any passat que hi va haver el canvi de taxa, sobretot dels gats, que si no recordo malament es va establir amb 10 euros per gat. Ha canviat alguna cosa pel que fa amb les noves ordenances a les taxes de gats i gossos? No se n'ha parlat, no sé si ha estat així o no.
No, no, s'ha quedat congelat. No, sí, la taxa de gat està vigent i a fer capta. I aquí, mira, m'agrada que treguis el tema perquè és una taxa que, si bé va ser mal rebuda en el seu moment, cada vegada s'entén més i, a més a més, inclús parlant amb la gent la veuen necessària perquè és la forma de contribuir a una necessitat que tenim els municipis i que les persones que tenim animals...
al final acabem entenent la taxa i la forma de contribuir que es puguin fer actuacions de benestar animal i d'atenció dels animals del municipi. La taxa de gats va començar per primera vegada el 2024. Som dels pocs municipis, per no dir l'únic de Catalunya,
o inclús de l'Estat, ens han trucat d'altres municipis per veure com l'hem implantat aquest tipus de taxa, però aquesta taxa no es va fer amb afany recaudatori ni de lucre, a més, una taxa de 10 euros anual. I a més a més, aquí normalment hi ha gent que té més d'un gat, a partir del segon gat són 5 euros, amb un màxim que si tens 5 gat pagues 25 euros,
I tens bonificacions si és un gat d'acollida, si és un gat de més de 14 anys, si és un gat que és adoptat per raons humanitàries, etcètera, etcètera. Per tant, és el valor que es va posar simbòlit d'un sac de sorra, d'un sac de pinso, d'algú que té, d'un propietari d'un gat domèstic.
A on van aquests diners? Doncs aquests diners van, sobretot, no sobretot, exclusivament als programes que tenim de gats de benestar animal, perquè tenim un problema als municipis amb finançament, que és que no hi ha cap via de finançament, cap ni una per als programes ni d'acollida de gossos ni per acollida de gats,
que tenim els municipis. Per tant, l'única forma que tenim per poder-los finançar és a partir de la taxa de tinença d'animals, tant de bossos com de gats. I en aquest cas vam posar la de gats amb aquest doble objectiu. Una, per poder tenir una base per poder finançar els dos grans projectes que tenim en matèria de gats i que som dels pocs municipis Girona de Catalunya que tenim tant un programa de colònies felines com un programa de gatera municipal.
com a l'hora de crear la consciència que el gat no és diferent que un gos, és a dir, no és un animal domèstic de segona categoria, sinó que té les mateixes obligacions de cura, de xip, d'esterilització i d'atenció veterinària, però és que alhora també és el compromís de l'Ajuntament amb aquestes actuacions, perquè al moment que el gat paga una taxa, s'adquireixen uns compromis, s'adquireix uns drets, per dir-ho d'alguna manera, i per tant estem obligats a fer aquestes actuacions, per tant és com un doble compromís que s'adquireix, una obligació i un dret, però que és mutu.
I aquí, bàsicament, va el programa de la Gatera Municipal. La Gatera Municipal anualment acull 140 gats que es recull de la via pública, que s'han perdut i que són detectats i que es recullen. I d'aquests es fan tots els programes d'adopció, i estem parlant des de gats petits a gats adults. Se'n recuperen molt pocs, d'aquests 146 se n'han recuperat només 7.
perquè la gent no els hi posa xip. Llavors, quan un gat es perd, es desorienta en zona urbana, no saben, és diferent que el gat de pagès, que es sap tots els camins, no sap tornar, es desorienta, i potser el troben al cap de sis mesos i aquell propietari ja l'ha deixat de buscar i no sap que està a la gatera. Llavors, se'ns recuperen molt poquets. Llavors, clar, aquí tenim una població que molts es passen, per no dir la vida, a la gatera municipal. Però és que, a més a més, tenim 70 colònies falines amb un total de 800 gats al municipi.
I aquests gats, que en diem farals, no han vingut del bosc ni són ferotges. Això són gats que havien sigut domèstics en el seu moment, que per zel o perquè es van escapar van marxar de casa o es van caure de la finestra, pel que sigui, van anar... s'han instaurat en un sistema de convivència...
de colònies i a partir d'aquí nosaltres el que tenim és un programa amb unes cuidadores que les alimenten, que quan detecten que estan malalts doncs activen els serveis veterinaris, que quan veuen una gata o un gat nou evidentment les sterilitzen i quan veuen una gatinada el que fan és que el porten cap a la gatera perquè aquests gatets no neixin feralts i puguin ser adoptables. Evidentment, totes aquestes actuacions tenen un...
Un cost important. Llavors, la taxa va destinada a això. I gràcies a la taxa de l'any passat, del que es va recaptar, ens va dir, bueno, quan es va recaptar? Vam recaptar 15.000 euros de la taxa. Vam poder comprar un mòdul per la gatera, un tercer mòdul, perquè estaven amunt de gats, i aquest mòdul ara l'estem habilitant interiorment, ja per poder-lo obrir i posar gats que tenim a la gatera cap aquí, que puguin estar...
millor. Per tant, que la gent que té gat, que molta gent diu, però jo el tinc al pis i no dona cap gasto. A veure, és veritat, però és que pensa que tenim molts gats que vivien en un pis que no han portat cap gasto i que al final s'han tornat farals i si mai el teu gat es perd, serà recollit o anirà a parar amb uns d'aquests serveis i no quedarà tan desemparat fins que el dia que el puguis, si té xip, el puguis recuperar.
Miri, doncs ja que me l'ha tret, m'agradaria preguntar-li, en aquest cas, pels centres d'acollida d'animals del Gironès, perquè recordo que abans de l'estiu es va fer l'aprovació inicial de tot el tema urbanístic perquè pugui enquebrir aquest equipament. No sé si s'ha pogut avançar en aquest sentit, és veritat que és un equipament que ha de dur a terme el concepte comarcal, però no sé si en aquest sentit s'han fet passes endavant per veure que sigui una realitat.
Del centre d'acollida encara està pendent l'últim tràmit. Per tant, estem en fase final i es veurà a veure com s'acaba l'any que ve desencallant. I llavors el que sí que m'agradaria parlar és dels espais dels barris i de gossos, que sí que és una cosa que estem fent a nivell municipal i que és una novetat. Nosaltres pensem que les persones que tenen gossos al seu càrrec
que és que estem definint, ja estem acabant l'inventari d'aquest pla, i aquest pla el que farà és que distribuirà tots els barris a un temps de màxim de 15 minuts, que hi hagi un espai d'esbarjo a un portal deslligat.
i que sigui habilitat. Llavors, en aquest pla estem en la fase ja acabant de tota la definició dels inventaris i, a més a més, s'estipularan tres tipologies d'espais d'esbarxo de gossos.
El primer que fem és que suprimim el concepte de pipicant, que el concepte de pipicant el que dona és que vagi el gos allà a fer les seves unitats i marxar, que no és el model d'espai d'esbargiu d'ossos que volem a la ciutat, sinó que nosaltres volem un espai d'esbargiu d'ossos amb el gos polinar.
deslligat, a més a més, a l'AMU, o sigui un espai relacional amb altres que tenen gossos, i que pugui ser, doncs, que pugui haver mobiliari caní per qui també vulgui acabar, doncs, també encinistrant una mica el gos amb moltes senzilles, però que aquests elements ajuden, com que hi hagi bancs, que de fet ja els estem posant a tots els espais que ens ho estan demanant, bancs perquè la persona es pugui seure, perquè fins ara no hi havia bancs, per tant, clar, les persones havien d'estar a peu dret...
xerrant o... i considerem que això és una millora. Per tant, dentro d'aquest pla tenim tant la millora de l'habilitació dels espais actuals, algun l'ampliarem, com la construcció de cinc espais nous, que els espais nous, un imminent és el parc central, que ja l'hem anunciat i que estem pendents de solventar un problema de solar per poder fer la licitació i poder-lo ja construir...
Així com, bueno, posarem, s'en tenen en compte quatre més per poder desplegar d'espais tancats, però també tenim 11 espais que en diem que posarem d'usos compartits, en el que no necessàriament són tancats,