I obrim un dia més l'espai de l'entrevista aquí a Girona FM i de tant en tant ja saben que fem entrevistes, en aquest cas a diferents alcaldes dels municipis de l'àrea urbana de Girona per conèixer la seva actualitat, per conèixer com respiren, una mica quines problemàtiques tenen, com han estat...
aquests últims mesos i aquests temps pel que fa als seus municipis i per això avui volem parlar de Sarrià de Ter i hem convidat el seu alcalde, el senyor Isaac Ramió, perquè ens expliqui una mica com està aquest municipi veí i colindant de la ciutat de Girona. Molt bon dia, alcalde. Molt bon dia i moltíssimes gràcies per convidar-me en el dia d'avui.
A veure, per començar, i així de primeres, després desgranarem una mica diferents temes de Sarrià de Ter, però com en valoraria l'estat ara mateix del municipi i quina valoració en fa?
Una valoració positiva, el 2025, aquest últim any que acabem de tancar, creiem que ha estat un bon any i encetem un 2026 i un principi del 2027 que crec que serà il·lusionant, il·lusionant pels projectes que venen, il·lusionant per continuar amb els projectes que ja porten mesos treballant i que veuran la seva consecució o que realitzaran i que hauran de materialitzar-se aquest 2026.
Per tant, ho veiem així, amb molta il·lusió, amb moltes ganes de continuar treballant pel municipi i sobretot també amb ganes d'explicar aquests projectes que, tal com comentava, ho veurem que es materialitzaran aquest 2026 i 2027. També m'agradaria preguntar-li una mica quina valoració en fa del mandat, en aquest cas del PAS, que va entrar l'any 2023, que té un pacte, en aquest cas amb el PSC per governar,
Quina valoració m'enfada el mandat i també m'agradaria preguntar-li en quina situació es troba ara mateix l'Ajuntament de Sarrià de Ter, perquè quan van entrar van en aquest cas explicar que hi havia un endeutament, que a nivell econòmic l'Ajuntament no passava de lluny pel seu millor moment. No sé si durant aquests dos anys i mig a mica ho han pogut redreçar.
Sí, tan bon punt com vam entrar el 2023, recordem que era el juny del 2023, l'objectiu que vam tenir en aquells sis mesos d'aquest primer any va ser posar a to i saber quina era la magnitud de la tragèdia. Vèiem moltes factures que no estaven entrades,
Teníem un deute, però no sabíem ben bé que encara no el podíem quantificar i un dels principals objectius, bàsicament, va ser que 31 del 12 del 2023, nosaltres havíem de tenir un estat actual i real del que eren les finances de l'Ajuntament. A part, també, paral·lelament, el que havíem de fer era treballar amb tots aquells projectes que volíem realitzar durant tot el mandat. Si nosaltres obríem el calàs i no vèiem cap projecte realitzat, no vèiem cap projecte
en llista, diguéssim, per poder materialitzar quan vinguessin subvencions o quan hi haguessin diners per realitzar-ho, llavors el 23 va ser això, ordenació de les finances i saber quina era la magnitud de la tragèdia per al 2024 afrontar-ho i poder reestructurar el deute que teníem i tots els pagaments de proveïdors que estàvem pendents de pagar, per després també, paral·lelament, poder realitzar tots aquests projectes per materialitzar-los el 2025, 26 i anys futurs que puguin arribar a venir.
Alcalde, no sé si en aquest sentit van demanar algun tipus d'explicacions en aquest cas a l'alcalde o al partit que hi havia abans, que era Esquerra i el senyor Narcís Fejula.
Nosaltres ens hi vam reunir, tant bon punt entrem i vam veure la situació econòmica, nosaltres el que fem és reunir-nos, òbviament, amb l'anterior equip de govern, en aquell cas amb la regidora d'Hisenda, i del qual també vull agrair les seves explicacions. Finalment veníem d'uns anys complicats, uns anys que recordem l'últim mandat era el 19 fins al 23, per tant, un Covid pel mig, un post-Covid també que va durar més...
del que teníem pensat. I després, un cop ja surt el post-Covid, pràcticament hi ha eleccions. Llavors sí que és veritat que vam demanar quines eren les explicacions. Bàsicament s'havia gastat més del que realment s'havia recaptat. Per tant, anaves generant un deute, s'anava generant una bossa de diners que tard o d'hora s'havien de tornar i la realitat és que a 31 del 12 del 2023 el deute que teníem era de 2,7 milions d'euros. 1,2 milions en...
amb proveïdors i un milió i mig amb bancs. Això dius, bueno, no passa res, teniu un deute, vull dir, tothom qui vol comprar-se un pis, qui vol comprar-se una casa, el que va va anar al banc i demana una hipoteca i s'endeuta pels següents 20, 30 anys i el vas pagant a poc a poc. Aquí el gran problema que creiem que havia passat és que ens havíem endeutat sense
tenir unes inversions sense haver realitzat unes inversions. Per tant, amb el dia a dia del nostre Ajuntament. El dia a dia és com aquell que va comprar i ens demana un deute per poder menjar en el seu dia a dia. Tenim un problema, perquè tard o d'hora aquesta pelota ens anirà fent més gran, més gran, més gran, fins que 31 del 12 del 2023 nosaltres teníem uns 2,7 milions d'euros amb coses que ja s'havien fet i que ja s'havien gastat però que no s'havien pagat. Per tant, recordem que Sarrià té un pressupost de 5 milions i mig, per tant, estàvem parlant d'un 50% del seu pressupost amb coses que pràcticament
no s'havien vist en termes d'inversió. Llavors, aquí comença la feina el 2024, recordem el 23 la d'entrar i saber la magnitud de la tragèdia, el 24 la d'ordenar i tornar a reestructurar aquest deute, recordem, 1,2 en proveïdors i 1,5 en proveïdors,
amb deute bancari, però és que el pitjor de tot també era la qualitat d'aquest deute, que la qualitat d'aquest deute era pràcticament tot a curt termini. Volia dir que en breus, en pocs mesos, l'havíem de tornar, si és que no ja l'havíem hagut de tornar anteriorment. Per tant, primer de tot el que es fa és una reestructuració d'aquest deute, es demana el pla de proveïdores, el famós pla de proveïdores que es va aprovar per ple el 2024 a l'Ajuntament de Sarrià i aquest pla de proveïdores el que feia era
L'Estat, amb un aval de l'Estat, un banc pagava tots aquests proveïdors que se'ls devia diners i aquest deute el passaves a 15 anys vista. Per tant, nosaltres el 2024 ens hi acollim i acabarem de pagar aquest deute el 2039. Són 15 anys de continuar pagant de forma sostinguda però equilibrada aquest deute d'una cosa que ja s'havia gastat.
També m'agradaria preguntar-li, en aquest cas, com està sent o com ha estat el pacte amb el PSC, com ha estat una mica la governabilitat. Contents, contents del tracte, contents de les polítiques conjuntes que s'estan duent a terme i sí que és veritat que és una coalició de govern, vull dir, aquí hi ha un partit que ho lidera, diguéssim, que és el PAS, que és el partit que jo lidero també i que vam treure més regidors,
i després el Partit Socialista, però sí que és veritat que conjuntament creiem que formem un bon equip en el seu moment, després de les eleccions, i veiem que era interessant pactar amb algú perquè en solitari era complicat poder dur a terme les polítiques que es volien dur a terme,
el que vam veure és que molts dels nostres programes, sobretot a nivell de municipi, veiem que eren conjunts. Ens vam reunir amb ells, vam pactar uns processos i vam pactar unes fases de seguida durant tot el mandat.
i uns objectius, i aquests objectius són els que anem perseguint a data també d'avui. Alguns d'aquests ja s'han realitzat i d'altres encara estan pendents i que esperem que es puguin realitzar i finalitzar aquest proper any i mig. Alcalde, amb l'escenari que m'ha dibuixat d'aquest deute que han pogut reestructurar, no sé si aquesta herència ha afectat en molta mesura o no el projecte que tenia el pas de Sarrià de Ter, suposo que tenien
una idea quan van entrar en el moment que es troba en aquesta situació. Suposo que ho veria tot plegat. No sé si aquest projecte ara, mica en mica, es pot començar a veure i no sé si necessitaria una nova legislatura, potser.
El primer any i mig diguem que ha sigut un any i mig de reestructuració i sobretot de realització de projectes, redactar projectes per esperar quan vinguin subvencions de poder presentar aquests projectes i poder tirar-los endavant. I aquí bàsicament el que ens trobem és, per exemple, el 2025 que s'han realitzat 1,3 milions d'euros amb inversió. 1,3 milions d'euros amb inversió, és que crec que és important repetir-ho,
perquè feia molts i molts anys que no es feien unes inversions tan elevades, amb un import tan elevat, 1,3 milions d'euros en inversió, però és que el 93% d'aquestes inversions venien subvencionades. Vol dir que l'Ajuntament de Sarrià ha posat al voltant de 90.000 euros només de recursos propis per realitzar inversions, recordo, 1,3 milions d'euros. Per tant,
Aquí crec que és important valorar-ho i crec que és important perquè no és una feina només del 2025, sinó que és la feina d'aquest 2023 i 2024, del qual s'han anat redactant projectes, s'han anat buscant subvencions per veure's materialitzades aquest 2025. I aquí l'important també de la planificació i d'aquesta feina prèvia que es va fer, que potser no es veia de cara a la galeria i que potser no es veia la gent del municipi, però sí que el 2025 ho han vist, 750.000 euros...
amb inversió en canvi de canonades d'aigua, quan les canonades eren de Mian, hi havia fugues d'aigua, doncs ara unes canonades molt més eficients, amb un diàmetre molt més gros, per tant també veurem millorada la pressió de l'aigua en els voltants dels carrers que s'ha realitzat la inversió, la compra del local social del Pla de l'Horta, també un local de lloguer des de feia pràcticament 40 anys,
i que ara s'ha realitzat la seva compra i que ja no es pagarà més un lloguer sinó que és un local municipal propi de l'Ajuntament del qual els veïns i veïnes i l'associació de veïns ens podran utilitzar i gaudir com una eina i com un centre de participació ciutadana i de barri.
Després també les pèrgoles climàtiques, aquestes 300.000 euros invertits en pèrgoles climàtiques, que del qual s'han col·locat quatre pèrgoles, dues a la plaça Genís i Bec, i dues pèrgoles més petites al parc infantil del Pla de Dal, al barri de la Rasa, i del qual aquí el que veurem és que en els mesos d'estiu, dues places, dos parcs infantils, que a l'estiu feien moltíssima calor,
i que no hi havia cap tipus d'ombra, doncs ara veurem col·locades aquestes dues pèrgoles, que ja estan col·locades en aquestes dues pèrgoles, que l'estiu el que farà serà baixar la temperatura, crear zones d'ombret i que sobretot la mainada i els més grans ens puguin gaudir d'una ombra a ple estiu.
Alcalde, m'agradaria preguntar-li perquè Sarriada Ter, malauradament, moltes vegades quan és notícia és pel tema de les fàbriques, especialment per les olors d'Hinojosa, però també hem vist altres episodis amb Agroporc, amb recuperacions a Oladell. No sé ara mateix en quin punt ens trobem d'aquesta problemàtica de les queixes dels veïns, de les olors, dels sorolls, també de la possible contaminació de l'aire. En quin punt ens trobem ara mateix i quin és el procés que segueix l'Ajuntament per intentar minimitzar aquestes molèsties?
Aquí, primer, m'agradaria posar una mica de context, i és que aquest context, Serrià, vull dir, històricament sempre ha sigut un municipi industrial, per tant, sí que és veritat que en els últims 20 anys, sobretot a l'inici del principi de segle, hem vist com a Serrià hi ha hagut un creixement demogràfic, aquest creixement demogràfic de les zones residencials, el que han fet és anar creixent, creixent, creixent, fins que en algun moment, doncs, han absorbit, han envoltat o han tocat amb les zones residencials, i aquí és quan comencen els conflictes.
quan tens la zona industrial ben definida i ben apartada de la zona residencial, és veritat que no hi ha conflictes. Quan aquesta toca, les dues zones es toquen, sí que és veritat que poden generar algun tipus de conflicte. I n'hi ha hagut, sabem que som conscients que n'hi ha hagut.
dintre de la campanya Serrianet, que l'Ajuntament va presentar a finals del 2025, del qual van venir les tres empreses més grans del municipi i van presentar el pla de xoc davant la minimització d'aquestes molèsties, el que vam veure va ser que les empreses en els últims anys, en els últims mesos, han invertit molts diners en pal·liar els efectes negatius que poden provocar
respecte a les molèsties amb els veïns i el que veiem també és el pla de xoc que s'ha presentat de cara al futur, que creiem que encara és més important. Hinojosa va comentar, per exemple, que ara ho comentaves també, com a empresa que potser històricament hi ha hagut més conflicte, va presentar un pla de xoc que havia fet en els últims 4-5 anys de 7 milions i mig per pal·liar els efectes negatius, però això també ens va presentar de noves propostes per tal de seguir millorant i millorant.
Llavors, primer creiem que és positiu que aquestes empreses continuïn millorant, vull dir, de fet, exigim que continuïn millorant, i aquí entren també les millors tècniques disponibles. Bàsicament, també tenim una ordenança que regula sorolls, que regula les molèsties que realitzen, llavors aquesta ordenança, bàsicament, el que fa és regular la convivència. Dius, ostres, no pots passar de tants decibels amb temes de soroll si et passes.
multa. És com un límit de velocitat que dius no pots passar de 50, si et passes de 50, doncs tens una càmera que et multa. És com una multa de velocitat. Doncs és exactament el mateix. Tens uns decibels que no es poden sobrepassar. Si sobrepassen, multa. Llavors, aquí també entren, diguéssim,
les millors tècniques disponibles, que per molt que no sobrepassin aquest límit municipal, sí que se'ls exigeix a les empreses que facin tot allò que estigui a les seves mans per tal que cada cop hi hagi menys molestes i per tant vagin reduint sorolls i olors provenents de les seves fàbriques.
A part, també hi ha el Pla Municipal d'Ordenació Municipal, que bàsicament el que diu és el que defineix aquestes zones industrials amb les zones residencials. I aquest pla ha canviat totalment en fa 20 anys enrere respecte al que he comentat anteriorment, que la part residencial cada cop ha anat creixent més i està tocant a la part industrial. Per tant, sí que hi ha
tard o d'hora, ho he dit més una vegada, tard o d'hora, hi ha zones o terrenys industrials actuals que el que haurem de fer a la llarga, a la llarga o curt termini o mig termini, a la que es pugui, diguéssim, sempre i quan hi hagi la majoria dels propietaris que estiguin d'acord, serà passar-ho a residencial i que aquestes empreses vagin més cap al sector del polígon.
No sé si té la percepció en aquest cas dins de la població de Sarrià de Ter que unes fàbriques que teòricament, i al final també són font de riquesa, font de llocs de treball per la gent de Sarrià de Ter, també de Girona i amb tot el que suposen, però que la gent pugui arribar a tenir una percepció negativa de tenir aquestes fàbriques per les molesties que dèiem abans quan també tenen moltes coses positives.
És normal, jo trobo que és normal que els veïns i veïnes que senten molèsties provocades per les fàbriques, doncs el que vulguin sigui millores i és totalment legítim i hem d'exigir també aquestes millores, tal com comentava les fàbriques, per tal que es vagin solucionant i que es vagin minimitzant. Llavors jo ho trobo totalment normal, crec que els veïns i veïnes estan en tot el seu dret i tindran el recolzament de l'Ajuntament també en reclamar i exigir totes aquestes millores necessàries, doncs òbviament perquè aquestes molèsties baixin.
Parlem de l'Institut, alcalde. No sé si hi ha hagut alguna novetat per treure aquests barracons de l'Institut de Sarrià de Ter, per fer que sigui un institut, diguem-ne, amb cara lluix d'obra. No sé si en aquest sentit la reclamació que fa temps que fan des de Sarrià de Ter va avançant.
Mira, ara just a finals de gener es va fer 7 anys, diguéssim, de l'assignatura de l'Institut com a centre educatiu a Sarrià, per tant, 7 anys de vida de l'Institut, per tant, molt contents que es vagi consolidant i un projecte que cada cop hi ha més nens i nenes, més...
més joves que van a l'institut i els usuaris de l'institut van creixent cada cop més. Creiem que és positiu. De fet, en els últims dos anys s'han col·locat dos mòduls més, incrementant la superfície com l'equipament educatiu perquè tots els alumnes se sentin còmodes i puguin quebrir en aquest espai.
No, no tenim més notícies. Al final fa 7 anys que estem en barracons. És cert, i crec que s'ha de dir, que són uns barracons que són còmodes. No són els barracons, per exemple, jo recordant quan era petit, aquells barracons que hi havia en guteres, aquells barracons que feia fred, aquells barracons que no hi havia calefacció. No, són uns barracons molt més ben adaptats i de fet entres a dintre i no et dona la sensació moltes vegades que estàs en un barracó. Sí que és veritat que des de fora, doncs, òbviament sí.
però des del departament ens comenten que està a la llista, que aquesta és una llista molt gran, per desgràcia d'instituts nous o escoles noves que s'han de fer a nivell de país, i ja està a la llista. Esperem que sí, al final els terrenys hi són, nosaltres fa molt temps enrere, ja l'anterior mandat l'equip de govern anterior ja va proposar quins eren els terrenys ideals per fer l'institut,
I els terrenys estan allà. Per tant, tant de bo, des del departament, en algun moment, es pugui fer un institut d'obra, un institut de veritat, diguéssim, per això, i els terrenys hi són. Per tant, esperem que sigui el més aviat possible.
No sé si en aquest sentit la possible ampliació del CAP també va lligat a l'Institut perquè estan enganxats, o sigui que no sé si una cosa va lligada a l'altra. Sí, el CAP només pot, de fet, pels que no en siguin conscients, el CAP està enganxat just amb l'Institut, és una sola pastilla, diguéssim, d'això, del qual tot està destinat equipament.
Per tant, el CAP només pot créixer per la part del darrere i aquesta part del darrere és on comença l'Institut. Per tant, sí que és veritat que la pastilla, el terreny és el que és, aquest terreny no pot ser més gran perquè està envoltat de carretera i aquest terreny, doncs, òbviament, és el que és i està molt ben delimitat. Llavors, sí que la possible ampliació del CAP anirà en contrapartida amb el que decideixin fer amb l'Institut. Totalment d'acord.
Parlem de girocleta, perquè aquest 2026 la intenció, i segons es va anunciar, és que la intenció arribi a la girocleta al municipi de Salt. Vostè, alcalde, no sé si veuria lògic i veu coherent que el següent pas després de Salt sigui Sarrià de Ter.
Així ho hem expressat i així ho hem comentat i així treballem perquè volem que el següent municipi on arribi la girocleta sigui Sarrià. De moment no vull fer cap tipus de notícia. Estem lluny encara de poder obtenir la girocleta, vull dir, no és una cosa que no és a curt termini, però sí que és veritat que hauríem de començar a parlar, se n'ha parlat molt en els últims mesos, també en els últims anys, de l'àrea urbana. Llavors, vull dir, un dels principals temes d'àrea urbana de la ciutat de Girona o de l'àrea urbana de Girona
seria la mobilitat amb l'autobús, amb el transport per autobús. Sí que hem vist una millora molt notable a tots els municipis del voltant de Girona, com realment s'han invertit recursos i s'han millorat freqüències en els últims anys i algunes d'altres que estan pendents de realitzar-se i de materialitzar-se
en els següents mesos i anys, però sí que és veritat que la girocleta, que l'altra mobilitat que nosaltres sempre demanem, aquesta mobilitat sostenible i aquesta mobilitat de rutes ciclables, diguéssim, és la d'agafar la bicicleta i de poder-te connectar amb els municipis veïns que conformen Sarrià, amb Sant Julià de Ramis i també, òbviament, amb Girona. Per tant, sí, creiem que la girocleta tard o d'hora hauria d'arribar a l'àrea urbana i nosaltres, com a
Com a primer municipi, diguéssim, després de Girona, el que reclamem és que aquesta girocleta s'ampliï i que un dels primers municipis que arribi després de Salt sigui Serrià de Ter. A part de la girocleta, alcalde, no sé si Serrià de Ter té les vies ciclables, té els carrils bici, com per poder aprofitar que aquesta girocleta no només arribi, imaginem, a l'inici de Serrià de Ter, sinó fins i tot cap al final.
Correcte. Aquí la principal via que tenim de connexió amb Girona és l'Avinguda de França i cal recordar que aquesta carretera és de titularitat nacional, per tant, és de titularitat del Ministeri de Carreteres. Sí que és veritat que fa molt de temps, és un projecte que fa molts i molts anys que dura i fa molts i molts anys que estem reclamant, que és que...
l'Ajuntament absorbeixi aquesta carretera, es quedi la titularitat d'aquesta carretera, però, òbviament, a canvi, ja que hi haurà un manteniment, ja que hi haurà unes despeses que se generaran a partir d'aquí, el que volem és que ens l'arreglin. I un d'aquests projectes és que arreglin els carrils que hi ha amb les voreres, però que hi afegeixin un carril bici, diguéssim, de connexió de Sarrià amb Girona. I aquí també afectaria el municipi de Sant Julià de Ramis, perquè aquesta nacional arribaria també fins al final del poble de Sant Julià de Ramis o del part urbana de Sarrià de...
de Sant Julià de Ramis. Per tant, no hi ha aquesta connexió actual, tot i que és veritat que la gent hi passa i és una via que potser no és la més segura del món per anar amb bicicleta, però que la gent l'està utilitzant perquè és l'única via que tenim, recordo, de titularitat nacional. Per tant, aquí al municipi seguirem reclamant perquè aquesta carretera passi a ser municipal quan puguem.
Parlant també de mobilitat, fa poc l'alcalde Salelles va dir que va parlar amb la Generalitat, que es van comprometre a estudiar, que no és res més que un estudi, un possible tren-tram, en aquest cas que connectaria Girona, Sarrià de Ter, també Banyoles i potser més en el futur també cap a Olot. Vostè en seria partidari en aquest cas?
Creiem que és una via més d'augmentar i de millorar la mobilitat a comarques gironines. El tram, com el tren, potser és la principal via de mobilitat que hi ha a comarques de Barcelona, en tota l'àrea metropolitana de Barcelona, i a Girona s'ha optat històricament més per l'autobús, uns autobús que és veritat que a vegades estan mal connectats amb diferents municipis del voltant. Nosaltres sí que en seríem partidaris, el fet de...
d'un tram que vagi de Banyoles fins al final Girona Sud, en Parada Sarrià, sí que en seríem partidaris i més si visualitzem l'àrea urbana com un conjunt de municipis, cadascú amb la seva independència, però sí que és veritat que amb unes sinergies conjuntes. Llavors el principal problema que tenim a comarques gironines
Un és l'habitatge, òbviament, problema de país número 1. L'altre problema que tenim a comarques gironines és la mobilitat. I el tram, conjuntament també amb l'autobús i conjuntament amb la girucleta, el que faria seria millorar moltíssim la connectivitat entre els municipis de l'àrea urbana.
Per últim, alcalde, ja que ho ha tret, en termes d'habitatge, no sé si Serrià de Ter té prevista tirar endavant alguna promoció, si també s'ha acollit d'alguna manera aquest pla 50.000 que va anunciar la Generalitat, sabint algun solar que tingui el municipi, quines iniciatives està tirant endavant?
Començant per aquesta última, Sarrià de Tert no ha cedit cap local a la Generalitat bàsicament perquè l'Ajuntament de Sarrià no disposa de cap solar municipal. Un dels requisits prioritaris que havia de ser aquest pla de 50.000 habitatges de la Generalitat era que la titularitat del solar fos de l'Ajuntament i el que feien era que cedia a la Generalitat perquè la Generalitat construís
els pisos, construïts o cases. Llavors, l'Ajuntament no disposa en cap cas de terreny municipal, per tant, no ens hi hem pogut acollir tot i així. Sí que és veritat que reconeixem que l'habitatge és el principal problema de país, també del nostre municipi, un problema que fa anys que s'arrossega i un problema que el que fa és que els joves
que volen sortir de casa seva, que volen marxar de casa seva perquè els toca independitzar-se, perquè van a estudiar fora i per tant volen això, no troben un habitatge on poder viure a Sarrià i per tant el que han de fer és marxar del municipi per trobar un habitatge digne on poder viure. Per tant, aquí és on tenim el nostre repte i on tenim totes les esperances i recursos posats aquests propers anys
per tal de pal·liar aquests efectes negatius o per satisfer la demanda que hi pot haver de gent de Sarrià. Promocions que hi ha? Sí, hi ha dues grans promocions a Sarrià. Una d'aquestes és que ja han començat i són 370 habitatges que estan al sector del Renoc. Aquest sector del Renoc es troba en el Pla dels Socs,
i és un mirall del que hi ha a l'altre costat del passeig Capellades. Això era una promoció que entre el 2004 i el 2008 va quedar parada i després va venir la gran crisi del 2008 que va haver-hi i va quedar totalment parat i no es va desenvolupar aquell sector. Ara ja hi ha hagut l'acord per poder tirar endavant i de fet ja hi han començat a treballar, recordo, 370 habitatges
en els propers anys. Primer de tot s'ha de fer l'urbanització, primer de tot s'hi haurà de posar el servei, s'hi haurà de posar l'aigua, les voreres, les carreteres, etcètera, i després es començarà amb la construcció dels pisos i cases que hi van en aquell sector. A part, també,
En el sector de la rasa, el sector Covega, que se'n diu, allà davant de la biblioteca, també tot aquell sector d'allà també tirarà endavant. Primer de tot, una promoció molt més petita, però sí amb una promoció de 40 habitatges.
Doncs d'habitatge, de mobilitat, també hem parlat en aquest cas de les fàbriques i també de l'Ajuntament. Hem parlat avui amb l'alcalde, el senyor Isaac Ramió, que ha passat per Girona FM per posar-nos al dia de Sarrià de Ter i en aquest cas ajudar-nos a entendre una mica més
la situació del municipi veí i al qual li agraïm la predisposició i això ja sap que és casa seva i esperem que aquests projectes que ens comentava a l'inici de l'entrevista siguin una realitat en què queda demanat. Gràcies, alcalde. Moltíssimes gràcies a vosaltres per aquest altaveu i recordo això, un 2026 il·lusionant amb el teatre, amb l'inici de les obres del teatre, amb el pla d'accessibilitat que es destinaran 600.000 euros en els propers 4 anys amb temes d'accessibilitat a Sarrià,
amb la millora dels equipaments esportius, que es necessitaran 300.000 euros amb equipaments esportius, amb la millora dels equipaments esportius de Sarrià i també amb una ampliació d'aquests equipaments esportius al municipi de Sarrià. Per tant, content, amb ganes de seguir treballant i amb 2026 i 2027 il·lusionants. Moltíssimes gràcies per convidar-me aquí.