I com cada dimarts aquí a Girona FM obrim un dia més l'espai de l'entrevista municipal. Ja saben, els dimarts és moment de conversar amb els diferents grups municipals que conformen l'Ajuntament de Girona. I avui és el torn de junts, junts per Girona, i per això tenim el seu, o un dels seus regidors, en aquest cas en Lluís Martí, que passa un dia més per Girona FM. Molt bon dia, regidor Martí. Molt bon dia, encantat de tornar-hi.
A veure, junts per Girona, en les últimes setmanes ha estat prou, diem-ne que en l'ull de l'huracà, sobretot en termes de seguretat, després de les declaracions i reivindicacions de la vicealcaldessa Geis, que va dir que condicionava sobretot el vot als pressupostos a l'augment de partides de seguretat en el proper pressupost. M'agradaria preguntar-li una mica com ho han rebut els socis de govern.
Entenc que els socis de govern ho han rebut com ho han de rebre, que és una petició expressa, un requeriment express d'un dels seus socis, un soci important com és Junts, que el que fa és condicionar el govern sobre la base d'aquestes premises. Per a nosaltres és fonamental que els ciutadans i les ciutadanes de Girona puguin estar amb l'ambient segurs, no haver de patir per la seva seguretat personal i dels seus familiars ni amics, i per tant, en això estem, hem d'intentar implementar com més mesures millor.
D'on ve aquesta necessitat de millorar la seguretat, de tenir més partides de cara a aquest nou pressupost? És a dir, és una mica el que els han transmès els ciutadans de Girona? Ni més ni menys. És evident que hi ha hagut un seguit de focus en el terme municipal, que realment s'han produït circumstàncies que realment neguitejaven, en aquest sentit, de persones que no portaven a terme actuacions
Així és agradable, si no, just al contrari. I això ve determinat també, si us en recordeu una mica, i això ja tenim arrossegant diferents coses, que ens van fer pujar una mica a la mosca al nas, si recordeu aquelles declaracions de la consellera Parlón, que doncs vien...
incidint i molt, implementant la seguretat a nivell de Barcelona per tal de fer marxar a reincidents i que, segons elles, clar, això havia comportat que aquests reincidents o aquestes persones que s'havien foregitat de Barcelona havien anat a altres llocs, entre d'altres Girona. Això, evidentment, no és de rebut en cap cas.
Hem manifestat la nostra oposició i hem reclamat que es portin a teràmesos per part de la Conselleria d'Interior per tal d'evitar això. I una mica real d'aquestes declaracions i de les circumstàncies desagradables que dèiem, hem vist que realment calia fer un pas més en matèria de seguretat per tal de garantir-la.
També un dels passos que junts sobretot, no només a nivell de Girona, que també en parlarem amb el tema d'aquest arxiu, aquesta base de dades de multirreincidència, sinó també a nivell català, la multirreincidència és una xacra, per dir-ho així d'una manera, on junts hi està posant molt el focus.
Totalment, totalment. Fixeu-vos que ja fa molt de temps que junts al Congrés, els diputats de Madrid ja va presentar una proposta per tractar aquest problema de multirreincidència per tal d'estar-hi més a sobre i per tal d'evitar que aquestes persones, cap al Mali o que sigui, van de l'inquint sistemàticament i no entren a la presó ni són objecte d'expulsió en els casos que sigui necessari.
no pot ser. Això s'està repetint de forma realment vergonyosa i com deia el grup de Junts, el Congrés ja va fer la proposta però allà està encallada perquè ja sabem que tenim la nostra força allà però no tota i a vegades és difícil amb aquest govern que, diguem-ho així, amb aquestes forces que donen suport al manteniment de la presidenta Sánchez.
El que sí que ha incidit, en aquest cas la vicealcaldessa Geijo ho va dir, és que la policia municipal de Girona si més no tingui la capacitat i la putestat de poder accedir a aquesta base de dades. Sens dubte, sens dubte. Ens trobem doncs a vegades en situacions que una vegada...
es deté una persona i es pot comprovar realment l'historial delictiu d'aquesta persona que és desesfereït de les vegades que se l'ha detingut i de combatent antes delinqüencials i per tant hauria de ser possible i lògic que la policia municipal de Girona tingués accés com a altres cossos en aquests historials.
Què li sembla tot el que es va derivar també del que va comentar la vicealcaldessa del padró? És a dir que ella, jo si no vaig errar, va arribar a explicar que li agradaria que depengués o que hi hagués si més no l'ajuda del secretari de l'Ajuntament. Després, bueno, hi va haver la versió, no sé si dir-ho partidista o política, que deia que la vicealcaldessa ho havia relacionat amb migració o emigració amb el padró.
Què li ha semblat tot el rabombori que hi ha hagut posterior a les declaracions? Són rabombois que es creen per desvirtuar les declaracions de la vicealcaldesa, que van ser molt clares, en el sentit de dir que ha d'ordre. Que ha d'ordre en el sentit que el padró no deixi de ser una regulació administrativa, però que necessita que sigui ordenada. Per què? Perquè realment entrar o no entrar en el padró
generen drets, evidentment hauria de comportar unes obligacions, per això ja sabem que és sempre a la cua, però com a mínim quan els drets, a drets que els se suposa, el padrou ha d'estar molt ben ordenat i ha de ser molt clar quins són els requisits que s'han de complir per poder ser subjecte del padrou. És l'únic que demanava l'avis alcalde si en aquest sentit quan referia la participació de secretaria, evidentment el que s'estava referint és que es complissin estrictament els principis de legalitat que ha de seguir l'Ajuntament de Girona.
Senyor Martí, digat al padró, va sortir ahir la notícia, en aquest cas, que junts vol que, per exemple, per accedir a pisos de protecció oficial, doncs qualsevol ciutadà tingui un mínim de 10 anys empadronat. Explica'm una mica en la línia d'aquesta mesura.
Clar, fixeu-vos que són coses diferents. Hem passat per tres temes que no tenen per què estar relacionats entre ells. El tema de la inseguretat, el tema de l'accés al padró i el tema de la producció oficial. Cada un pot ser un tema individualitzat sense que tinguin cap mena de relació amb els altres.
En relació amb el que comentes i la proposta que feia Junts de tenir un mínim de 10 anys d'estampa donat per poder accedir a l'habitatge social, és d'una lògica, diria jo a l'assegadora, en el sentit que quan parlem d'habitatges de protecció social o oficial que ofereix un Ajuntament vol dir que l'Ajuntament ha posat
molts dels seus recursos per a fer possible la construcció i l'existència d'aquests habitatges de producció oficial, i per tant és lògic que aquells habitants que facin més temps que estiguin a la ciutat puguin ser els que tinguin aquesta, diguem-ho així, avantatge de poder excedir aquests pisos de producció oficial. Si no posem un llindar, si no posem un mínim, el que pot passar és que qualsevol persona que no fa res que està en el padró, per les seves circumstàncies personals, ja tingui directament accés a aquests habitatges de producció oficial i això no té massa sentit.
i encara té menys sentit. Si pensem en l'infrafonsament que sempre estem comentant dels municipis, i en el cas de Girona deixa de ser un d'aquests, és a dir, aquell esforç que fan els ciutadans i ciutadanes de Girona pagant els seus impostos perquè al final es puguin tenir uns pisos de producció oficial, el normal, el lògic seria que tinguessis un mínim d'empatronament per poder-hi accedir.
En aquest cas hi ha d'haver més requisits, més enllà d'aquests deu anys mínims de padrós. Podria haver-hi requisits per la llengua o requisits per altres casuístiques que puguin demostrar que aquella persona s'ha integrat aquí a Girona, digui-li Catalunya.
A veure, són qüestions que, evidentment, de requisits n'hi ha i molts, per poder accedir a un habitatge de producció oficial, més relacionats, evidentment, amb les necessitats que es tinguin, amb l'edat, amb molta sèrie de consideracions, en funció de qui van destinats aquells pisos de producció oficial. Evidentment, tots aquells requisits que posin han de ser requisits legals, que tinguin un fonament, una motivació, i, per tant, no poden ser, en cap cas, discriminatoris. A partir d'aquí, tot el que puguin ser requisits, que afavoreixi que la gent que hagi portat més temps aquí puguin accedir en les millors condicions,
doncs és una cosa que hem d'acordar entre tots i sempre sota el prisma, com deia abans, del principi de legalitat i de la discriminació. Tornant en aquest cas al tema de la seguretat, ahir vam veure com hi va haver aquest desallotjament de la casa del carrer Tomàs Mieres, també es va atapiar perquè no hi puguin tornar a entrar en aquest cas les persones que l'ocupàvem. És veritat que és un desallotjament, s'ha d'explicar o s'ha de deixar clar que és perquè l'edifici, en aquest cas, hi ha perill o hi ha risc que es pugui esfondrar o que hi pugui haver algun
No, no, malauradament no ha canviat la llei ni d'aquesta manera ni de cap altra. També en aquest sentit vull recordar que el grup de Junts o el Congrés de Diputats també té una proposta
contra les ocupacions il·legals, no només les delinqüencials que a vegades es diu, allò típic ocupen i a més a més trafiquen amb droga o el que sigui, sinó les delinqüencials que són totes, perquè evidentment entrar i ocupar casa d'una altra, això és un delicte, és mirar com es miri en qualsevol cas. Com dèiem més enllà d'això, i que no ha canviat malauradament la llei i volem que canviï, perquè realment si estigui més a sobre, el que passa en aquestes situacions
és el següent. Hi ha una ocupació, evidentment la propietat pel seu compte va fent el recorregut judicial que és realment penós i llestimós d'estar molt de temps per aconseguir que aquelles persones que ocupen el government marxin, però és clar, entretant, què pot passar? Que com en aquest cas de Tomàs Mieres es detecta que aquella edificació té problemes estructurals i per tant que generen un risc no només per la gent que pugui passar pel carrer, sinó sobretot per aquelles persones que hi viuen de forma il·legal.
Quan això passa el que intentem des dels serveis de l'Ajuntament i concretament els d'Urbanisme és fer una inspecció per tal de comprovar que l'estructura està en una situació que realment requereix actuacions i una d'aquestes actuacions pot ser l'enterroc perquè realment no n'hi ha cap altra que pugui funcionar. Deixeu-me dir per èntesi que des d'aquí vull agrair la tasca que estan fent els tècnics i tècniques del Servei d'Urbanisme
de l'Ajuntament perquè ja us podia imaginar que a part de la feinada que tenen normalment de resoldre llicències i molts altres assumptes, a més a més el general era una feina extra a l'hora de valorar i avaluar aquestes circumstàncies de risc. Ahir quan hi va haver aquest desallotjament de la casa de Tomàs Mieres, hi va haver algunes persones que en aquest cas van sortir o van ser desallotjades de...
de l'edifici que va anar directament a la Ronda Ferran Puig. Aquell entenc que no té cap problema estructural, per tant, el procés com hem comentat serà molt més dificultós que es pugui dur a terme. En tot cas, en el cas de Ferran Puig, i malauradament, perquè sabem que genera moltes molèsties als veïns immediats, és un procés a nivell judicial complex, complex perquè són diferents processos en diferents jutjats, això fa més difícil que es pugui
establir un dia concret per fer un desallotjament general i aquí rau la dificultat. Efectivament, tal com deies, l'edifici de Ferran Puig no l'hem detectat o no coneixem de moment cap risc estructural com el que pugui haver-hi a Tomàs Mieres i per tant la solució haurà de ser diferent.
Regidor, ja que hem parlat, en aquest cas, del futur enderrocament de la casa de Tomàs Mieres, la setmana passada va començar tot el procés d'enderrocament també de les naus, d'algunes de les naus del carrer de Barcelona. Suposo que és important començar aquest procés per, diem-ne, dignificar una mica tota aquella zona. Sí, sí, per descomptat. Ja sabeu, ho vau explicar moltes vegades, que tenim un interès màxim tant en aquest mandat com sobretot en els anteriors. Penseu que això ja ve del temps de...
de l'alcalde i president Puigdemont i l'alcaldesa Marta Madrenes, que van dibuixar aquesta nova fasomia del Caurada Set carrer de Barcelona, i no pas carretera, i per tant això ha implicat unes actuacions molt clares que han fet privats, la Clínica Girona, el Corte Inglés, si ho recordeu, amb un nivell d'urbanització molt elevat, que és el que volem que continuï, però clar, al mig queda aquesta illa que va entre el Caurada Set, el nou armacenda, i pràcticament la Clínica Girona,
Hi tenim tot aquest conjunt de naus que malauradament pel crack immobiliari que hi va haver 2007-2008 ha provocat que el titular d'aquelles finques pràcticament no existeixi, no se l'esperi, està en un concurs de creditor realment molt important i per tant no té cap mena de capacitat ni disponibilitat de fer cap tipus d'actuació en aquestes naus.
Per tant, una vegada comprovat, també en aquest cas, que hi havia unes ocupacions il·legals, vam poder accedir i també vam comprovar que hi havia tot un seguit de dèficits estructurals en unes quantes d'aquestes naus que feia necessari l'enderroc. Val a dir que tant aquest enderroc de les naus de Barcelona com de Tomàs Mieres,
La sort, entre cometes, per l'Ajuntament i per la Llegenda Municipal, és que són imports que s'hauran d'atribuir a l'urbanització d'aquest àmbit. Penseu que, en el cas de les Naus, el carrer de Barcelona forma part de la unitat d'actuació de la 117.
i en el cas de Tomás Mieres també forma part d'una unitat d'aturació que té el nom de Tomás Mieres mateix i, per tant, quan es porti a terme l'urbanització, una de les càrregues d'aquesta d'urbanització també serà el cost d'aquests enderrocs. Per tant, des d'aquest punt de vista, bé, ha sigut una situació que ha vingut sobrevinguda, aquests dèficits estructurals avistos i analitzats i valorats fruit d'aquestes ocupacions il·legals, però que d'alguna manera ha anat molt bé per tal de poder iniciar aquest procés d'enderroc, que, evidentment, ja sabeu que en el cas de
que ara té de Barcelona tardaran uns mesos perquè s'han de fer unes retirades selectives de residus, s'ha de portar a terme l'Onda Roc, però que realment el que faran és fer una tasca de neteja important d'aquesta mala imatge que donava aquest accés a la ciutat.
Són optimistes, en aquest cas, en el següent pas? És a dir, que hi hagi algú, algun promotor que vulgui construir en aquella zona de les naus, tenint en compte aquesta càrrega que haurà d'assumir també? Sí, sí, per descomptat. Molt optimistes, perquè realment, com sabeu, la demanda de pisos d'habitatges a Girona és bàrbara, en aquest sentit. Hi ha moltes peticions i molta gent ens ha vingut a veure interessats en com estan aquests àmbits, quin planejament hi ha, quines possibilitats hi ha.
i penseu que d'alguna manera qui acabi siguin la judicatària d'aquests terrenys, que acabi agradant aquests terrenys que ara són de l'empresa concursada, realment ja sap que hi ha aquest no sobrecost, sinó cost a considerar i, evidentment, es portarà a terme sense cap mena de dubte.
Regidor, aquesta setmana hem conegut també que hi ha hagut les primeres multes... multes, tot i que es pot dir avisos, si més no, del tema dels grups turístics, en una mesura que va impulsar també la vicealcaldessa Geis. No sé si això reforça una mica la idea que era necessari controlar, sobretot al barri vell, els grups de persones, igual que també era...
en aquest cas els altaveus, els aparells electrònics que utilitzaven les guies. Sí, sens dubte. Fixeu-vos que totes les propostes que fa la vicealcaldessa la Gemma Géis són molt raonables. És el punt de vista de cercar un ordre allà on teòricament no n'hi pugui haver o pugui ser necessari, doncs que hi sigui. I en aquest cas, dels grups turistes, és quasi el mateix. Estem encantats que ens vinguin a veure la gent
d'altres contrades, ja siguin de l'estat espanyol, de Catalunya mateix, d'altres països, igual que nosaltres estem encantats moltes vegades de fer el turista, però és veritat que, per exemple, en el cas del barri vell, les carreres, evidentment, són estrets i si hi ha uns grups realment molt nombrosos i sorollosos, això pot generar unes molèsties amb aquesta regulació que es va fer, el que es facilita és que tot pugui ser molt més endreçat i molt més raonable.
Tornant una mica a tot el tema del padró, regidor, m'agradaria comentar-ho una mica a nivell polític, perquè hi ha la narrativa o el discurs ara mateix que sembla ser que junts s'acosta, diem-ne l'ideari, de l'iança catalana. És a dir, és una mica el que tothom diu en tema xarxes, és a dir, no sé si pel tema por que pugui treure vots o què, però què n'opina vostè d'aquesta idea o aquesta narrativa
En absolut, en absolut. Jo crec que aquí es fa una demagogia des d'altres posicions que evidentment no ens estimen gaire, per dir-ho així, o no ens estimen gens. No hi ha cap mena d'acostament a l'Ians Catalana. El que hi ha un acostament màxim, com sempre diria jo, és els problemes que viuen les persones del país. És a dir, els ciutadans i ciutadanes, quan parlen amb nosaltres,
ens manifesten quins són els problemes que realment els preocupen, això que dèiem, una certa sensació d'inseguretat o directament una inseguretat, els problemes de les ocupacions il·legals, el problema de l'accés a l'habitatge, del primer habitatge, aquest accés a la protecció oficial, i per tant és aquí on posem el focus, i per tant no ens barregem per res ni ens mirem per res amb l'aliança catalana ni molt menys, ja sabem que ells tenen un ideari absolutament discriminatori, amb el seu caixa, el futbol racista, que no ens interessa per res i estem totalment en contra,
i el que fem nosaltres és fixar-nos en els problemes reals. I això ningú ho pot discutir, perquè l'altre dia escoltava, recordo no sé quina era la tertúlia, segurament era la d'en Basté, que hi havia la senyora Conillera, recordeu que en el seu cas era de vegada al govern,
a Catalunya durant molts anys, congressista, i ella deia, per minimitzar una mica aquestes situacions que es donen, home, és que l'estat espanyol era un estat que sempre ha estat molt d'emigrants, al seu moment alemanya, suïss, etcètera, etcètera, sí, d'acord.
però algú pensa que l'estat alemany o l'estat suís, si un emigrant espanyol hagués anat allà i hagués de l'inquit de forma reincident, o hagués ocupat il·legalment vivendes aquell emigrant que hagués estat allà més de dues hores, automàticament l'haguessin enviat a saber on.
Per tant, no es pot fer demagogia. Hi ha uns problemes reals que la ciutadania ens planteja i que hem de resoldre. Per tant, aquesta demagogia de dir no, és que s'acosten amb un partit o amb l'altre, no té cap mena de sentit. Afrontem els problemes reals, intentem donar-hi solucions, que és la nostra feina. També m'agradaria preguntar-los si veu cada vegada més factible, veurem com avancen els aconteixements la tornada del president Puigdemont, per tot el que sembla que va envoltant la possible.
Sí, sí, sí, a veure, el possible, em sap greu fer la broma fàcil, però al final això semblaria al camp del Barça quan hi tornem. El president Puigdemont viu una situació molt i molt difícil, molt i molt angoixant, de fa molt de temps, em sap greu que hi hagi gent ara mateix que no se'n faci càrrec, i realment ens trobem en una situació que ja ho hem dit moltes vegades. Més enllà que s'ha aconseguit aprovar la llei d'amnistia,
amb un contingut molt clar, doncs hi ha una colla de gent determinada, que evidentment té molta incidència perquè són els que decideixen els processos judicials, que han decidit no fer-ne cas i per tant posar tants falses les rodes com pugui. Per tant, estem a l'espectativa, estem esperançats lògicament, però fixeu-vos que sempre hi ha una mica aquest no espereu, ara ha passat això, ho demorarem una mica més, una qüestió que és essencial, per allò que diuen molts, la convivència, la convivència, bé, doncs no sembla que s'hi vulgui arribar del tot perquè
ja ens han dit que no esperem a final d'any, sinó l'any que ve ja veurem com va. Per tant, l'únic que podem esperar és que el president torni com més aviat millor, que torni amb la mateixa força de sempre i amb la mateixa empenta que ha demostrat. També m'agradaria preguntar-li, regidor, com a soci de govern que tenen a Esquerra, com veuen o com han viscut aquestes primàries amb tot el rombori també que hi ha hagut amb el tema de la botlleta i, finalment,
Veurem si amb impugnació, no? Però amb Mar Pustiók com a futur alcaldeable. Bé, no seré jo, evidentment, qui em posi amb el que fa o deixa de fer altres partits. Suposo que prou feina tenen. Evidentment, doncs el Rabon Bori hi és. Ells sabran com ho han de resoldre. I en tot cas, aquest regidor que comentes de Sant Julià Ramis ja veurà quina ha de ser la resolució del seu cas, no? Però en tot cas, Esquerra ja decidirà el que hagi de decidir.
Suposo un moment important, no ara, quan ens acostem a finals d'any, del tema de pressupostos. En aquest sentit, no sé si Junts té, més enllà de la seguretat que n'hem parlat, algunes prioritats clares de cara als propers pressupostos del 26. Els pressupostos del 26, per a nosaltres, són les que ja han marcat quan ha fet declaracions la vicealcaldessa Egeis.
en el sentit de tots aquests problemes que dèiem, que són els que ens van comentant els ciutadans, que intentem posar-hi mà de tal forma que els pressupostos es permetin que en unes partides o unes altres podrem donar més facilitats per això que dèiem. Més seguretat, el tema de facilitar més els habitatges de protecció, habitatges sequibles per gent jove, fins i tot també per gent gran, és a dir, aquella gent, aquella part de la ciutadania necessitada, i que ara es troba en un monetzucac. És a dir, menys si tenen sort, doncs poden tenir un sou, però un sou que, evidentment,
no els arriba a comprar un habitatge en el mercat lliure. I, com a això, moltes altres qüestions. Penseu que, evidentment, el que ens interessa també és resoldre, i no em penso de fugir, és aquells aspectes que també neguiteixen molt a la ciutat, com són el tema de la neteja, la recollida d'escombraries... Amb això hem pedalat i molt, i cal dir que tot i que no portem nosaltres la legiduria d'acció climàtica, que és l'encarregada de portar a terme aquestes...
Aquests aspectes o aquestes qüestions, tant el grup de Junts com Salvador la vicealcadesa, s'hi ha posat personalment per tal d'intentar millorar en tot el possible, per una banda, l'arcollida d'escombraries i per l'altra estem fent pressió a nivell municipal per tal que es treguin totes aquestes herbes que no haurien de sèrie a la via pública, que els parcs tinguin un millor tractament quan l'ajardinament i per altra banda, evidentment, continuarem fent tot allò que ja hem anat fent, que jo crec de forma prou reixida en les nostres regidories, ja sigui tot el tema de
que aporta la Sílvia Bosch, tot el tema que aporta en Xavier Aldaguer, l'Anna Riquelme, el català, evidentment, els temes de promoció econòmica de la vicealcaldesa, i evidentment, doncs, el que l'està fent la Maria Àngels Planas amb contractació i patrimoni, apart, evidentment, de les meves responsabilitats.
Doncs seguirem en aquest cas els propers pressupostos, veurem com s'acaben definint i sobretot també la tasca del Grup Municipal de Junts per Girona i avui hem tingut el seu regidor, en Lluís Martí, aquí a Girona FM, que ens ha explicat una mica els objectius, les línies clares de cares del futur i el present, sobretot pel que fa a la ciutat de Girona. Gràcies, regidor. Encantat, com sempre.