Ah... Ah...
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
Avui a l'entrevista municipal entrevistem Gemma Martínez, regidora de Ciutat que cuida de l'àrea de talent, innovació, salut i comunitat. Bon dia Gemma. Molt bon dia a tothom. Què tal, com estàs? Molt bé, gràcies. I benvinguda Girona FM. En primer lloc, volia preguntar què és Girona que cuida i quines accions hi duen a terme.
Girona que cuida és un lema, és un model de ciutat, és una forma de fer política que entra, acaba més en força, en les polítiques municipals, perquè el que es tracta és no només prestar serveis i efectuacions, sinó també fer-los des de l'empatia, tractar bé la gent des de l'empatia, és des de l'escolta, i tant les petites coses com les grans actuacions.
Llavors, la ciutat que cuida té aquesta inspiració i aquesta voluntat de poder implementar aquesta forma de fer política escoltant a la ciutadania i inclús, doncs, buscant les solucions si cal a mida.
Pel que fa a les persones grans, què creu que ha de tenir una ciutat per ser amable amb la gent gran? Permeteu-me primer que expliqui el que estem fent a l'Ajuntament en matèria de la gent gran i de ciutat amigable, perquè és dels programes que nosaltres pensem que seran més transformadors en polítiques de gent gran a la ciutat.
Nosaltres ja vam demanar l'any passat poder entrar a la xarxa amigables de les persones grans amb un model que volem construir a Girona que és de polítiques amigables i inclusives vers la gent gran.
el vam fer ja a la demanda d'adhesió a la xarxa, que és un model de ciutats de l'OMS que també es construeixen des d'aquesta empatia, des d'aquesta escolta de les necessitats de la gent gran en relació no només a polítiques i serveis de gent gran, sinó a totes les polítiques transversals municipals.
I en aquí, nosaltres estem desenvolupant tot el procés per poder fer que el 26 aconseguim tenir aquest model construït de procés per arribar a ser reconeguts per la ciutat amiga i inclusiva amb les persones grans. Llavors, si voleu, us expliquem el procés que estem realitzant.
Aquest procés es divideix en tres fases. Una és tota una fase de diagnosi, que aquí hem fet un conveni amb la Universitat de Girona, amb el Grup de Recerca i Envelliment, i la cap de projecte és la doctora Pili Monreal, d'Investigació i Opart Ajuntament, també amb en Lluís Prats, que també està en l'equip.
I en aquí la primera fase que es fa és que s'articulen com a 12 o 13 grups focals i dimobilitzem unes 100 persones, de persones grans de diferents edats, de persones futuribles de 55 en amunt fins a persones grans de 80 anys en amunt i molt diversa. Gent que viu amb residències, gent que té serveis a la llar, gent plenament autònoma i que no té cap problema de salut,
gent que és cuidadora de gent gran, també operadors que treballen al servei de la gent gran, és a dir, en total ens mobilitzem com a 100 persones i se'ls pregunta en relació a les polítiques municipals que desenvolupem l'Ajuntament de Girona des d'aquesta visió, sobretot de l'empatia, és a dir, que es necessita com veuen, per exemple, tot el tema de polítiques
a la via pública i en matèria d'accessibilitat, i que és el que consideren que haurien i seria necessari fer. Per exemple, a nivell de participació, a nivell d'oci i lleure, perquè pensem que en tota la matèria de la gent gran és un dels grans reptes, perquè hi ha molts anys d'esperança de vida i, a més a més, molts anys en qualitat.
i és una de les matèries que sobretot hem de poder repensar perquè la gent pugui desenvolupar, pugui envellir en sentit i desenvolupar els seus projectes vitals. També es posa sobre la taula com veiem totes les polítiques en matèria de transport i mobilitat,
Evidentment aquí us podeu imaginar que surten totes les coses sobre les taules i tenim molt de material per recollir què és el que hem de poder millorar i com hem de reformular les nostres polítiques. També els serveis, si els serveis adreçats a la gent gran són suficients, si són els que volen, com els volen, que això és molt important perquè la gent també vol decidir com ser cuidada, no només tenir un servei estàndard.
Serveis de salut. Tota una bateria també a les relacions comunitàries. S'aborden tot el tema de la soledat, tot el tema de participar, tot el tema dels equipaments que tenim. A partir d'aquí surt un 360 de les nostres polítiques de ciutat en relació de com estem cobrint o com estem serem pàtics amb les necessitats de la gent gran i com les vol la gent.
i, evidentment, de tot això ens sortirà un treball. Ara estem en aquesta fase final de diagnosi amb la ciutadania. Després ve tota una consulta amb experts sobre com ho veuen, el que opinen la gent gran, els ciutadans, i cap al juny tindrem la primera diagnosi. I això és una de les primeres accions que fem. Ens sortirà una diagnosi molt completa en relació a tots aquests àmbits i polítiques de ciutat, en relació a l'àmbit, com ho veu i què és el que vol.
Llavors, és una primera fase.
I després has dit que hi ha dues fases més? Sí, sí, sí. Llavors, també aquest any 2025, comencem la segona fase, que és tot el que és l'acompanyament i la sensibilització i la formació en donar a conèixer la ciutadania i poder recollir i posar sobre la taula el que són els grans reptes del nou paradigma de l'envelliment. I ho comencem a fer amb la col·laboració de la Fundació La Caixa.
En què ens portem una sèrie de ponents, grans experts en diferents matèries, que ho farem entre març i abril. Serà una sèrie de cicle de conferències sobre els reptes per avançar cap a la ciutat amiga de la gent gran.
que es faran a raó de cada dimecres, els matins, a raó d'un ponent. Llavors tindrem matèries sobre la taula. Per exemple, la primera ponència serà sobre el nou paradigma de la societat envellida, canvis sociodemogràfics, que ens vindrà la Dolors Puga, que és una membre del CSIC, de la investigació del comitè d'envelliment. És una gran experta en la matèria a nivell estatal i, a més a més, en col·laboracions internacionals.
Una altra de les ponents que ens vindrà és la Marihiko Ikochea, que és assessora del País Basc i, a més a més, el que fa és que ens parlarà del nou sentit, és a dir, el poder envellir amb sentit. Ara ja no parlem d'envellir de forma saludable i activa, ara ja estem parlant del sentit de l'envellir, perquè, evidentment,
Abans s'escurçava més el termini de l'envelliment i la gent estava esperant a veure què li passava amb la salut, estava com a l'expectativa. Ara no, no, es tracta de poder envellir amb una llarga etapa de vida i poder envellir amb sentit, sigui quin sigui el grau de salut que tinguis. Llavors això també és una cosa que hem de poder aprendre quan entrem en aquesta etapa.
allà també ve en Llauganya López Batista, que són uns grans experts que ens parlaran del dret a ser cuidats com volem, i tot el tema de les cures palliatives, que serà un gran repte que s'ha de posar sobre la taula, de tal manera que no només hem de poder decidir com volem viure, també arriba el moment i hem de poder decidir com volem morir, com volem ser cuidats en les etapes finals de la vida, i això també és un gran repte que tenim sobre la taula, en poder afrontar.
la societat i les ciutats, també, des de les polítiques municipals. I per últim vindrà la Lourdes Bermejo, que és la nostra codirectora del projecte de Ciutat Amiga d'aconseguir construir aquesta ciutat amigable amb la gent gran juntament amb l'ODG.
i que ella és justament una experta en ciutats, en la creació de ciutats amigables i també ha sigut assessora de l'INSERSO i de diverses comunitats i municipis a l'hora de construir aquest model de ciutat. I per últim vindrà la Maite Sancho, que és la directora general de l'INSERSO, en explicar-nos les polítiques públiques cap a on van i com crear comunitats cuidadores.
Aquest és un cicle de conferències que l'hem titulat Cap a la Ciutat Amiga, Els reptes del nou paradigma, i que és el que ara tenim més en aquest primer semestre, que estaran evidentment convidats i ara llançarem aviat ja la informació, la gent es podrà inscriure i ja tindrem tota la informació a l'abast i esperem que evidentment són temes de molt interès de la ciutadania i també de molt interès professional.
i no només aquí, aquest any, al juny sabrem la diagnosi estreta, evidentment, de tot aquest estudi que ha realitzat mentre està en ODG, i a partir de setembre començarem una segona fase que se'n diu un cicle de taules de diàleg, de reflexió i debat. Aquí el que es tractarà és que, a partir de la diagnosi,
Extreta d'experts i ciutadans, sotmetrem diferents experts en la matèria a debat, la diagnosi extreta i possibles solucions o propostes per on passarien les millores i s'ha de sotmetre a una taula rodona dinamitzada i amb ciutadania.
i que serà molt interessant perquè el que veurà també és acabar de perfilar tota aquesta fase de diagnòstic i també de possibles transformacions a la ciutat que es podrien plantejar a la ciutat, de forma innovadora, com petites com grans.
I el 2026 serà ja la fase ja més d'elaboració propositiva de les propostes concretes a nivell municipal, que haurem de fer tant a nivell transversal, evidentment, des de les àrees municipals, com també amb tots aquells operadors que des del treball col·laboratiu volguin impulsar programes i projectes des d'aquesta visió més, també, inclús de col·laboració pública o privada. I en aquí tancaríem el segle de la construcció de la ciutat a la gent gran, perquè evidentment després el que tocarà és aprovar-lo i implementar-lo.
I pel que fa al servei d'atenció a la gent gran i persones dependents, que abans l'hem mencionat una mica per sobre, d'aquest acte què s'ofereix actualment? A veure, aquí nosaltres tenim els que són els serveis municipals d'atenció a la gent gran i dependència. Són un servei de competència municipal.
que el que es fa és l'atenció a totes les situacions que necessiten suport, sigui a la llar o personal. I el que es fa és l'atenció a les persones que s'adrecen perquè tenen un reconeixement de dependència, bé perquè necessiten un suport a la llar, bé perquè necessiten l'assistència, un suport als menjadors de gent gran que tenim. També tenim un servei de banc de productes tècnics
que és quan algú necessita una grua o un material especialitzat, llavors un assessorament en relació, que és el que més li convindria per promocionar l'autonomia, tot una mica d'assessorament a veure com s'ha d'adaptar a la llar quan una persona té el seu càrrec una persona dependent o una persona que queda sola i comença amb un procés de dependència perquè pugui tenir una llar confortable i segura i adequada
perquè pugui romandre el màxim de temps. És un servei que s'assessora i, a més a més, gestiona tots aquests suports perquè la persona pugui envellir a casa amb el màxim de qualitat, que és el que estem buscant. No només són serveis d'atenció a la dependència. A més a tot aquest procés que estem fent de la Ciutat Amigable, evidentment no esperarem el 26 a tenir una bateria de propostes. Ja estem fent molta feina. Aquí cal dir
que estem fent una feina molt important de pla de millora dels nostres serveis municipals i també de veure quines iniciatives i programes, no només de serveis d'atenció a la gent gran, sinó també de nivell de tot l'Ajuntament i transversals que hagin de poder millorar la qualitat de vida de les persones grans, perquè vol dir que s'han de poder adequar millor i adaptar les necessitats, sobretot del que demanen.
Hem constituït, dintre d'aquest procés de Ciutat Amiga, un grup motor estratègic que és amb entitats, que és l'Ajuntament, evidentment, i està també la Universitat d'Envelliment i Recerca, i també està el Consell de la gent gran, perquè evidentment han de poder tenir veu, ja que estem fent les polítiques de la gent gran, respecte a la participació en com veuen i com s'ha de desenvolupar aquest procés, en relació també als programes i als serveis que hem de poder reformular,
I també està la fundació, la caixa, que és tota aquesta vessant de formació, de sensibilització, de poder posar en l'agenda del xup-xup de la ciutadania tots els reptes que hem de poder afrontar i ens col·laboren esportant aquests ponents. I a més a més, iniciant ja un impuls de programes comunitaris
com per exemple poder extendre el Sempre Acompanyats, que és un programa que fins ara lluita contra la solitud no desitjada de les persones soles, les persones grans que estan soles. Fins ara es portaven uns determinats barris, doncs l'extendran a tota la ciutat, implicant tots els operadors mirant a veure qui està participant per poder-li donar una magnitud i que ningú es pugui quedar.
a fora, i per part també del Consell de la gent gran volen impulsar dues iniciatives, un programa que es diu Tracten bé, és un programa de promoció dels bons tractes, dels drets de les persones grans, que el que el persegueix és aconseguir aquesta ciutat amable, aquestes iniciatives de bon veïnatge implicant entitats veïnals també, perquè la gent gran
es pugui quedar preservada a l'entorn, tinguin bones relacions comunitàries, no estigui sola i a més a més se senti ben tractada. I aquí entrarem en diferents programes, des del comerç... Ja en parlarem un dia d'aquest programa perquè és molt ampli.
I després hi ha tota la feina de tot el treball transversal que en fan en totes les àrees de l'Ajuntament. Tenim tot el tema de l'accessibilitat, que és un dels grans reptes en matèria de gent gran i també de persones amb dificultats de mobilitat i mobilitat reduïda. Aquí s'està fent un treball magnífic amb tot el que és el tema d'accessibilitat. Ara, per exemple, tot el tema de voreres és una prioritat que siguin accessibles, tot el tema de rebaixos,
el que siguin segures, cada vegada prenen més importància tot el que és amb participació. Els esdeveniments de ciutat tenen en compte tot el tema de la mobilitat reduïda, que les persones puguin tenir un espai i puguin participar, perquè fins ara tampoc no...
tot el tema de tarimes, de poder fer aquests trams adaptats a les rues, llengua de signes... Tot això ho tenim ja sobre l'agenda i ho tenim de forma consolidada. I aquí començaria també estirant moltes altres coses en cultura. Jo sé que també han fet ara moltes més bonificacions per persones acompanyants, amb persones que tenen problemes amb mobilitat reduïda perquè també puguin accedir a tota l'oferta cultural.
I bé, no acabaria mai, però és una de les feines que ja hem començat a fer, però que ha de poder culminar l'any 26 amb un pla més estructurat, més planificat. És un pla molt ampli. També en Claudi Gran, hem vist notícies recents sobre l'ampliació del Cap de Tallalà i s'haurà de trobar un local per al Casal d'Avis, que haurà de deixar l'edifici que comparteixen amb el Cap. S'ha trobat ja alguna alternativa pel Casal?
S'està buscant, s'està buscant i s'està buscant de forma activa. S'està buscant doncs locals que puguin haver primer en el barri, evidentment, per poder ubicar el casal de la gent gran i a més a més, si que és que hi ha el compromís que no s'iniciaran les obres del CAP fins que no tinguem aquest tema solucionat i la gent gran col·locada i amb un local d'habilitat i que puguin tenir el seu espai. Canviem de tema ara ja. Què són els refugis climàtics i per què és important tenir-ne la ciutat?
El Refugis Climàtics és una xarxa que hem de poder crear i construir a la ciutat i identificar d'equipaments municipals i espais que sobretot ofereixen un confort de clima en situacions de temperatures extremes, pensant en la població més vulnerable que a casa no tenen. Estem passant amb gent gran, persones que poden tenir salut crítica,
Llavors estem parlant de la xarxa dels equipaments municipals, dels centres cívics, de les biblioteques. No només ens quedem aquí, sinó que a l'hora d'estirar-los, com a molts altres municipis, mirem quins altres equipaments tenim. Per exemple, tenim tots els museus en què s'habiliten les parts de la recepció, en què hi hagi cadires, que es puguin estar una estona, és a dir, que es pugui passar una bona estona a la recepció, que sempre tenen materials i coses també
Podem mirar, que alguns dies siguin gratuïts també que es puguin visitar. I llavors anem ampliant a partir d'aquí tot el que és la xarxa d'equipaments. Però no només d'equipaments, també instaurem programes, com pot ser el programa del pla fred i el pla calor per a la gent sense cellerisme, o també el seguiment de les persones grans que tenim en teleassistència i en servei d'ajuda a la llar, sobretot en situacions d'onada de calor.
per garantir que realment no tenen unes bones condicions a casa i que si tenen algun problema, en aquests casos es fa un seguiment acurat, sobretot quan la gent viu sola. I el que és important és pensar
que la xarxa de refugis climàtics va començar fa dos anys, per primera vegada més n'hi havia tres, el primer any 31, l'any passat ens vam plantar en 52, sobretot el que s'està fent és habilitar tots els equipaments perquè puguin tenir adequació de clima i una oferta perquè la gent hi pugui anar i estar-s'hi.
Ara, aquest any, el que intentarem fer és dir, hi ha pocs que no tinguin clima, d'aquí l'estiu encara queda, però almenys ja haurem solit aquest objectiu que la majoria d'equipaments ja continen clima i, per tant, en els barris, si més en una biblioteca, al centre cívic, amb algun equipament on poder anar. I volem fer alguna experiència pilot en poder obrir, a l'estiu, alguns dies, al centre cívic, alguns equipaments on poder oferir també que la gent s'hi pugui estar.
Llavors, aquí vam començar també amb les piscines, amb la col·laboració del GEC, amb unades de calor. Evidentment, tenim una piscina descoberta, però en tenim dues de cobertes, que també els assumem que puguin oferir aquest servei, sobretot durant l'estiu, que la gent sí pugui anar a banyar. I després el GEC, aquesta col·laboració amb unades de calor, i pugui anar a la gent gran o les persones que tenen certificat de discapacitat,
a banyar-se retuitament a les seves instal·lacions. I així anem construint la xarxa de refugis climàtics. Cada municipi ho fa amb la xarxa que té a l'abast i va identificant i va sumant. Aquí també vam intentar ja l'any passat i vam començar i aquest any continuarem, insistirem, amb la xarxa de refugis i de comerços amigables perquè també es construeixin refugis climàtics, és ben bé tenir una cadira perquè una persona gran
que es pugui passar una estona si tenen aire condicionat, com feien abans, una estona en el comerç, potser vegades mirant com la gent compra, que normalment és un veí del barri, anem construint així la xarxa. Pel que fa a benestar animal, a finals d'any sentíem notícies com que l'Ajuntament reforçarà la neteja de zones amb jocs infantils i espais per a gossos de la ciutat. Aquest any que comencem, tenen ja alguna campanya o millores per aquest benestar animal a la ciutat?
Sí, el tema del benestar animal té diverses actuacions alhora. El que hem fet és la licitació a la redacció de la nova ordenança de benestar animal perquè és el que ha de poder encabir tot un context diferent de com ara estem gestionant el tema del control i la tinença d'animals, que anem amb una ordenança del 2009.
que està molt desfassada del que ara necessitem. Hem començat amb la voluntat de tenir una ordenança aquest any, el podem aprovar a final d'any, en què hem contractat uns serveis especialitzats jurídics, tant des del punt de vista jurídic i animal com també tècnic, amb els protocols i les recomanacions que han d'acompanyar una ordenança d'aquest tipus. Posant molt més èmfasi en els drets
dels animals i la producció dels animals, que potser és l'ordenança del 2009, que es quedava coixa perquè no estava aquest tema sobre la taula i era més de control i de tinença, era més de gestió del control. Llavors hem de poder incorporar tota la garantia dels drets dels animals, molt més èmfasi al lluitar contra el maltractament, contra la bona cura o la mala tinença. Això, evidentment, vol dir també que promocionem molts més espais
de cara a la nova llei i de cara a la nova voluntat, que és que, evidentment, els gossos tindran molt més accés a equipaments públics i serveis públics, com pot ser l'autobús, ja el tenen, els equipaments públics, i això vol dir regular molt millor els espais compartits,
I, bueno, oferim més serveis en el sentit que també haurem d'ampliar els espais de lleure i d'esbarjo dels gossos, no només amb els espais de model tancat, que són els que ara tenim que són els que els diem pipicants, nosaltres ja no li volem dir més pipicants perquè considerem que no és la filosofia
d'aquests espais, no és només anar que algú faci necessitats, han de poder ser zones d'esbarxo, que els propietaris també es puguin relacionar, que puguin... De fet, fan comunitat. Quan la gent va amb els gossos, el que fa és que xerri, passa una bona estona i té una funció social important. I aquí també estem treballant amb un mapa. Amb un mapa en què hi haurà nous espais tancats, on serà el parc central, que aquest sí que...
Ja l'anunciem, també hi haurà més espais tancats que ja estem mirant la viabilitat i després hi tindrà espais compartits. De fet, ja des de l'any passat vam posar quatre boscos, que és un espai compartit en què la gent pot anar a passejar amb els gossos de forma lliure, amb els gossos deslligats.
és el bosc de Font de la Vella, el bosc terapèutic, els boscos de la Bordia, el de Joan Salvat a Passeig i els boscos de Dura-Tallalar. Allà es pot anar a passejar amb el bosc deslligat sobre la responsabilitat, evidentment, dels propietaris.
i la intenció és poder anar regulant tots aquests espais per poder facilitar la convivència amb propietaris, animals de companyia i amb la resta de ciutadans. També és molt important dir que, igual que incrementarem serveis i farem tota aquesta facilitat en la convivència, endurirem i serem molt estrictes, evidentment amb la tinença responsable i amb el civisme, perquè, si no, no podem obrir
No podem tenir aquesta obertura i això la gent s'ha de poder mentalitzar, sobretot els propietaris. Si som responsables amb els nostres gossos, a l'hora de compartir els espais segurament ens serà molt més fàcil poder accedir a serveis, molt millor acceptats, i poder tenir aquesta obertura en la convivència, sobretot en usos d'espais compartits.
Ara ha mencionat aquesta tinença responsable d'animals. Ens va cridar l'atenció un curs que ofereix el col·legi de veterinaris de Girona. Des de l'Ajuntament en té constància de si molta gent s'hi ha inscrit? Doncs no, perquè els cursos normalment els solen fer entitats i, per exemple, molts centres cívics també fan moltes activitats més que cursos. També fan activitats d'ensinistrament, d'educació canina, a vegades de cura de cadells,
Perdó. No et preocupis. Jo crec que com que la gent cada vegada està més mentalitzada, és que tenir un gos o tenir un gat no és una propietat que no és un objecte, si necessita tenir una cura, i a més a més dura molts anys, i també hi ha el desig i l'empatia de tenir-lo bé, ben cuidat i a càrrec, doncs cada vegada a la gent li agrada més fer cursos d'aquest tipus, tant d'educació, com de cura, com d'ensinistrament, i jo crec que és molt positiu i és bo,
és un indicador que la gent cada vegada és més responsable, és més empàtica, s'estima els seus animals per poder-los tenir una cura adequada.
I ja per acabar l'entrevista, pel que fa a les colònies de gats en zones urbanes, ens podria explicar una mica com funciona el control? Sí, de fet ja fa anys que es funciona amb un sistema que justament ara és el que ha nomologat amb la nova llei, però aquí a Girona ja anàvem avançats. Tindrem uns 800 gats no arriben repartits en colònies felines. Això és un problema també, perquè aquests gats no són ferals, vol dir que d'algun lloc venen. Aquells gats venen o bé,
de nostrilitzar els animals que han gatinat i evidentment s'han anat a buscar la vida amb colònies, o bé que els gats domèstics es perden, no porten xip i acaben desenvolupant les colònies. I com que no porten xip, evidentment no podem localitzar el propietari i allà es queden. I és molt difícil per un propietari, si se te'n va de la zona, de trobar un gat, sobretot urbà, perquè els gats urbans
Queden totalment desorientats, no es coneixen els carrers. No és com abans que tenies un gata pagès amb el pati i anaven fent patis i tornava. Les colònies felines tenim un conveni amb la xarxa Gatera i el col·legi de veterinaris i són controlats a partir d'un protocol molt estricte.
Tenim unes cuidadores que estan acreditades, cada cuidadora té una colònia a càrrec arreu de la ciutat i aquesta cuidadora és la responsable de donar-los menjar, de veure si un gat està malalt, evidentment se'ls coneix, si hi ha un gat nou de capturar-lo per portar-lo a esterilitzar, quan un gat s'esterilitza li fan un tall a l'orella, no sé si heu vist de vegades que tenen un tall, això vol dir que està esterilitzat, si és femella o mascle té un cantó a l'altre.
i el retorn a la colònia. Si un gat és sociable, el que fa és que l'agafa i el porta a la gatera per ser adoptable. Els gats petits, evidentment, de seguida se retiren i es porten a la gatera perquè no creixin en colònies, perquè la intenció és poder anar reduint la població.
de les colònies. Llavors, aquí també és important que la gent sàpiga que les cuidadores que donen de menjar són cuidadores que reben una formació i estan acreditades, que no hi ha gent que lliurement, i que la gent lliurement no ha de poder donar de menjar tampoc els gats, perquè mengen un pinso especial, i a més a més, el que no busquem és que siguin tampoc gats ovesos, perquè els gats ovesos el que fan també al final
acaben criant molt, és tot un problema. És veritat que tenim tot un protocol molt controlat de gestió de les colònies amb la xarxa que tenen aquestes cuidadores i la intenció que volem fer i el que veiem és que no només hem de poder incidir en les colònies sinó que incidir en la responsabilitat i la consciència ciutadana de qui té gats, que sobretot els esterilitzi i els xipi i els identifiqui perquè quan es perden
Evidentment, els podem localitzar ràpidament als propietaris i també que els esterilitzin perquè quan els gats surten, si no estan esterilitzats, van de gates, les gates també, són molt prolífers, també és un motiu que es perdi amb el zel. Creiem que també és important poder incidir en aquest tipus de campanyes complementària, no només a l'atenció a les colònies farines i a la gatera que tenim dels gats,