Fins demà!
Hem escoltat en Tonet de la Doua amb la principal d'Olot, d'en Josep Loredó. Loredó, amic meu, ha estat un goig tenir-te aquí. Saps que jo et vaig dir... Si torno a fer programa de ràdio, et convidaré un dia. No recordo. Avui ha anat bé. Ja veus que compleixo. Sí, sí, sí, tant que sí. A més que m'ha fet molta il·lusió que vinguessis. Et desitjo que els llibres et vagin molt bé, val?
que tinguis molta gent que vingui a escoltar, perquè realment aquell blog, tu saps que jo hi entro sovint i t'afanejo i de vegades demano també, eh? Sí, sí, pels que estan interessats una mica en el tema, o sigui, trobar la informació que es troba allà, gràficament i textualment, i amb el nom dels músics, ordenat,
com està, no es troba lloc més. Vull dir que si a algú li interessa el tema només ha de fer que entrar al bloc. Doncs enhorabona per aquesta feina. Moltes gràcies. I que vagi molt bé la venda de llibres. Estupendo. I ara recordar a tots els nostres oients que aquest cap de setmana un lot hi ha la proclamació d'un lot capital de la Sardana.
que a les 11, el dissabte, hi ha hagut la inauguració del monument a la Sardana, que a la tarda ballada de Sardanes amb la principal de Banyoles al Firal, i que l'acte institucional s'ha fet a les 17.30 al Torín, que després hi va haver la descoberta de la placa a la façana de l'Ajuntament, i que hi haurà actes durant tot un any a la capital de la Sardana.
I ara ja ens acomiadem, el meu company, aquell senyor que remena els ordinadors i totes aquestes coses, i que creu quan vol, perquè de vegades jo li dic, després d'aquesta, aquesta, però no, creu una mica quan vol. Eh que sí, Arnau? Gràcies per la teva sempre aficient col·laboració. Els deixem en bolot a Ciutat Xamosa d'Artur Rimbau i els donem les gràcies per la seva audiència. Ens retrobarem la setmana que ve. Que tinguin un bon diumenge.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Benvinguts a Girona FM Benvinguts a la ràdio de Girona
Avui a l'entrevista municipal entrevistem a Núria Riquelme, sisena tinenta d'alcaldia de l'Àrea de Servei de Persones i Convivència i també regidora de Llengua Catalana a l'Àrea d'Alcaldia. Benvinguda a Girona FM. Què tal estàs? Moltes gràcies, molt bon dia a tothom.
Bé, com hem dit, vostè és regidora de llengua catalana a l'Ajuntament. Com van rebre les notícies aquest mes passat de la disminució de l'ús en català? Aquesta enquesta ja feia molt de temps que l'estàvem esperant, perquè és l'enquesta que fa la Generalitat, la més completa, i la fan cada cinc anys, i la veritat és que ja feia molt de temps que l'estàvem esperant, lògicament les dades no són positives,
Però sí que és veritat que tenim un augment de població que hem passat en els últims anys de 6 milions a 8 milions, és un fenomen que va a més i per tant l'estadística també s'ha de tenir en compte a aquest punt.
Nosaltres no és l'únic estudi que ens va dient que la situació és delicada, però que evidentment ens hi hem de posar i ens hi hem de posar de manera ràpida i de manera molt transversal i intentant apuntar en diferents àmbits. I des de la Regidoria de Lengua Catalana, que és un petit, petit gra de sorra, intentem contribuir a aquesta millora del català i a aquest enfortiment del català.
Sí, de fet, vam veure que des de l'Ajuntament van impulsar un pla d'accions estratègiques. De què es tracta i com està evolucionant? A veure, nosaltres des de l'Ajuntament, quan vam arribar, el que vam fer va ser analitzar una mica en quin punt estàvem i intentar emprendre accions en diferents àmbits. I això és el que estem intentant desenvolupar.
Sí que és veritat que ara, amb el motiu de Sant Jordi, presentarem un pla d'enfortiment en el qual marcarem una mica les línies estratègiques i plantejarem un seguit d'accions, que és el que ja hem anat fent des de fa dos anys, quasi dos anys, que vam arribar al govern, fins a aquests quatre anys que tenim de feina per anar posant les bases d'un seguit de mesures que estem implementant.
i també pel que fa als comerços van anunciar que el 2024 es van contactar amb 225 nous comerços per recordar aquesta política de llengua lingüística i oferir-los assessorament. També se'n van identificar 32 que incomplien la normativa. Com s'està aconseguint sensibilitzar aquests comerços?
A veure, nosaltres quan vam arribar vam detectar que no hi havia un contacte molt directe amb aquests nous establiments i això és el que vam decidir enfortir, millorar la comunicació amb aquests nous establiments perquè sàpiguen, perquè tinguin clar que hi ha una política lingüística, que hi ha unes lleis que s'han de complir pel que fa també a la retoració dels establiments
I ajudar-los, és a dir, nosaltres ens posem el servei d'aquests establiments perquè tenen el servei del Consorci per la Normalització Lingüística, que els assessora amb les paraules que han d'utilitzar, amb serveis de traducció, de correcció, i per tant és important que coneguin que tenim aquest servei i que en facin ús.
també és veritat que al final enviem molts de correus advertim molt però hi ha un moment que al final cada establiment depèn d'una decisió i si no s'assuma el carro de la llengua al final el que fem és enviar un seguit de noms a l'agència catalana de consum que és que finalment executa l'expedient sancionador si considera que hi ha una incorrecció però estem treballant molt en identificar
i sobretot amb molta pedagogia, explicar, recordar i tot això. Ara sí que incorporarem una nova via en aquest tema, en aquest aspecte, que és que la tècnica de català farà visites periòdiques a tots aquests establiments
per fer-ne un cert seguiment. I també, juntament amb el Consorci per la Normalització Lingüística, tirarem endavant el projecte de comerços aprenents, que és que moltes vegades les persones que ostenten un establiment no tenen temps, fan moltes horts, no tenen temps d'anar a fer un curs de català, i llavors aquest projecte el que fa és anar a la botiga, un tècnic del Consorci,
a fer-li un curs express, unes 10-12 sessions amb un vocabulari molt bàsic d'àmbit comercial perquè aquella persona acabi aprenent però tu vas a la botiga a fer-li les classes i això també és interessant i també l'impulsarem ara aquest projecte. I quan s'intervenen aquests comerços que incompleixen la normativa com sol ser la resposta?
Bé, moltes vegades n'hi ha alguns que sí que et diuen, ostres, no ho sabia, ostres, gràcies, ostres, contactaré, faré la feina, això hi és, i després veus que al final hi ha un canvi, i moltes vegades no et contesten. Clar, el que passa més normalment és que no et contestes, i és aquí entre nosaltres, doncs si no ens contesten, doncs nosaltres ja enviem la proposta a l'Agència Catalana de Consum.
I què contestarien a la gent que diu que el català baixa de parlants perquè s'imposa per part de les institucions o bé que aquestes mateixes prohibeixen el castellà?
Com, com? A veure si ho entès bé. Que hi ha gent que diu en entrevistes que s'imposa massa per part de les institucions i és per aquest motiu per el qual la llengua baixa. Home, nosaltres tenim una obligació com a institució. El català és una de les dues llengües oficials d'aquest país i, per tant, ha de tenir els mateixos drets i les mateixes proteccions i el mateix tot que el castellà.
en igualtat de condicions i això és el que nosaltres com a Ajuntament de Girona i jo com a regidor de llengua catalana trobo a faltar que es defensi aquesta llengua oficial de la mateixa manera i amb la mateixa energia que el castellà. També enclau llengua d'aquí poc es presenta el primer campionat d'escravel escolar en català a Girona. Com va sorgir aquesta idea del campionat i quines altres activitats així de foment del català s'haurien de potenciar a Girona?
Nosaltres tenim clar que una de les línies estratègiques és el jovent, és a dir, és una de les coses que ens diu l'enquesta d'usos lingüístics i que detectes quan estàs una mica en contacte amb la realitat, és que potser la gent jove està molt més connectada a xarxes, amb una oferta cultural i lúdica que potser té més presència al castellà que al català.
Aleshores, a vegades, en els patis de les escoles, els patis dels instituts, els carrers, quan veus joves, de seguida es canvien el castellà, perquè n'hi ha un que és castellà, i hi ha molt més ús del castellà i que potser s'estan allunyant més del català, tot i que el saben molt més que potser generacions anteriors, perquè han fet tota l'escolarització en català. Per tant, aquest és un dels objectius prioritaris. Van venir la gent de l'Associació d'Escrava a l'Escolar, ens van fer...
volien entrar a Girona i a nosaltres ens va semblar que encaixava perfectament aquest projecte amb les nostres línies estratègiques. I aleshores nosaltres vam dir fem-ho junts i això és el que hem fet durant tots aquests mesos. A més a més ho vam explicar a les direccions d'institut i s'hi van sumar tots amb un entusiasme que crec que hem d'aprofitar. Hi ha aquest compromís dels instituts d'aquesta ciutat amb la llengua i
I quan tu vas allà i els dius, nois, voleu participar, et diuen sí, sense reserves, alguns no han pogut perquè no els encaixaven la programació, però l'any que ve s'hi apuntaran. Per tant, vull agrair la implicació, en aquest cas, dels instituts, que han estat fent durant tot aquest temps, durant aquests mesos, feina interna, perquè cada institut ens ha de portar en aquesta final, que farem el dia 4 d'abril, un divendres,
Ens hem de portar deu parelles de jugadors que faran la gran final, però clar, durant aquests mesos estan fent les pròpies lliguetes internes per aconseguir aquestes deu parelles. I clar, veure a les aules dels instituts, nanos de primer d'ESO, perquè ho hem acotat a primer d'ESO i potser l'any que ve ho ampliarem.
Nanos de primer d'ESO, amb orígens ben diversos, barallant-se amb paraules en català, intentant competir amb paraules en català, doncs home, la veritat és que és un goig. I vull agrair a tothom l'entusiasme, també als alumnes, i amb moltes ganes que arribi aquest divendres 4 d'abril per poder fer aquest primer campionat d'escrava a l'escolar en català i gaudir-ho.
i canviant de tema, parlant de centres cívics, em podria explicar com... Tenim més projectes de català, és que potser... Ah, doncs si vol promocionar algú, i tant. Sí, perquè a banda d'això, i crec que és important que també, amb motiu de Sant Jordi, estem preparant, només us comentaré allò, quatre coses, perquè farem una roda de premsa,
presentarem un logotip que hem fet pel servei de llengua catalana, per la regidoria, perquè volem que les nostres accions tinguin visibilitat i que la gent sàpiga, a la ciutadania, que hi ha aquesta regidoria de llengua i que estem fent coses pel català. Això d'una banda. Això anirà en paral·lel amb una campanya que farem enfocada a la ciutadania.
perquè no només és cosa de l'Ajuntament ni de la Generalitat, el tema del català, sinó que és cosa de tots, i ja ho sabeu, que tots hi podem aportar el nostre granet de sorra, i és una campanya molt creativa, que espero que agradi, i que incita la ciutadania a participar d'aquest enfortiment de la nostra llengua. I en paral·lel també presentarem un pla d'enfortiment
Una mica el que dèiem, les grans liners estratègiques i una mica el pla d'accions. Ara sí, canviant de tema, parlant de centres cívics. Em podria explicar com es creen i quins objectius tenen aquests espais?
A veure, els centres cívics són una de les potes de la Residoria de Serveis Socials. Som reconeguts a tot Catalunya per la tasca que fem amb el teixit comunitari, amb tots els centres cívics. Hi ha dos tipus d'enfoc. Pot ser el típic centre cultural que fem activitats, que l'Ajuntament fa activitats i ja està.
o pot tenir aquesta mirada més comunitària d'implicar-hi la gent que viu als barris. Aleshores, nosaltres tenim set centres cívics a la ciutat de Girona repartits pels diferents barris, més locals socials i espais cívics, o sigui que tenim un munt d'equipaments, i aleshores el que fem és fer participar les entitats i associacions de cada barri de la dinamització d'aquells espais, és a dir, que al final...
se sentin seu, aquell centre cívic. I tu el que fas com a tots els treballadors que tenim als centres cívics és generar aquesta comunicació, els acults, hi fan cursos, i hi ha aquest equilibri perfecte entre, evidentment, hi ha uns cursos que muntem des de l'Ajuntament o unes activitats, però bona part, jo diria que gran part,
l'emmonten a les entitats i associacions de veïns i així és un projecte que és com molt en comú i per compartir. Fa molts anys que es va fer, des de fa molts i molts anys, aquest projecte i aquest tipus de mirada comunitària i jo crec que s'ha d'anar enfortint en la mesura que puguem.
Com ara comentàvem, hi ha un gran nombre d'activitats diàries a cadascun d'ells. Si nota una gran participació dels veïns dels barris i tenen molta demanda aquestes activitats? Tenen molta demanda, moltíssima. Els espais cívics, centres cívics, només falta que us hi planteu un dia 24 hores i veureu l'entrar i sortir de gent. La veritat és que ens costa molt a vegades tenir sales disponibles per noves activitats perquè es fa difícil, tot està molt ocupat.
amb activitats de mil tipus i és un goig, clar, perquè al final tu quan tu tens un equipament social el que vols és triar en el màxim rendiment i que hi hagi el màxim retorn a la ciutadania i per tant hi ha moltíssima activitat a tots els espais cívics i des d'aquí vull fer un reconeixement també
a totes les persones, a tots els treballadors municipals, a tots els treballadors de l'Ajuntament que tiren endavant, doncs això, perquè al final ells sí que estan ben bé amb la ciutadania allà, en els territoris, i ara, a més a més, en posarem a disposició quatre més, que en fem un dels objectius d'aquest mandat important, si vols t'ho explico. Exacte, sí. Aquests nous locals són quatre,
que ja es van adquirir en l'anterior mandat i que nosaltres tenim el repte de posar-los al servei de la ciutadania, perquè són locals que els compren, dos, per exemple, eren entitats bancàries, per tant, no els pots comprar i obrir, sinó que necessiten una adequació i has de fer unes obres d'adaptació.
Aleshores en tenim quatre, en tenim dos de molt avançats, que són el nou local de l'Eixample i el nou local de Montjuïc, que jo crec que al mes d'abril ja podrem inaugurar, obrir portes oficialment. Ja fa un parell de mesos que els veïns n'estan fent ús, les associacions de veïns, les entitats, perquè ja estan gairebé, gairebé fets, però falta algun detallet que no podem obrir portes sense tenir a punt aquests detallets, que jo crec que a l'abril ho tindrem. I d'altra banda tenim...
El xalet de Sant Narcís, que és una casa molt gran que tenim moltes ganes de poder arreglar també, i el local de Vistalegre, que estem una mica en la mateixa situació, d'adequar-los mínimament perquè a final d'aquest any els puguem ja posar al servei de la ciutadania. I aquests nous centres cívics creu que serviran més per descongestionar la resta que dèiem que tenien tant de moviment i tanta activitat, o bé per ampliar també l'oferta?
A veure, podrà ser una mica de tot. En el cas que no són centres cívics, són locals socials, perquè vull fer aquesta diferència. Perquè en un centre cívic jo hi tinc un equip de persones i en un local social no tant, tot i que en el de Vistalegre cada un té les seves particularitats. En el Vistalegre hi situarem un servei municipal que és el centre obert. A veure, per exemple, a Vistalegre tenien un local molt petit i aleshores ara creixem en molts metres. Per tant, això permetrà segurament fer més activitats
Descongestionar potser no, és a dir, és perquè aquell local social ens permetia fer unes coses i aquest ens permet fer una mica més de coses i coses més grans, perquè aquell local no ens podíem fer, no ho sé, una classe de zumba era per 15 persones i ara en podem fer de 30, per dir alguna cosa, he posat un exemple. O per exemple, unes presentacions de llibres, perquè el local de Vista Alegre és molt gran i podrem fer presentacions de llibres amb molta gent que abans era inviable, no?
Per tant, jo crec que és més en aquest sentit. En el cas de Sant Narcís, jo crec que sí que descongestiona el centre cívic, clarament. El centre cívic de Sant Narcís no és molt gran i necessitem més espai perquè Sant Narcís té molta vitalitat i les entitats que hi són i que hi fan vida fan moltes coses i jo crec que en aquest cas sí que descongestionem el centre cívic de Sant Narcís. Per això et dic que cada cas és un món.
I seguim parlant de locals socials, centres cívics. A banda d'activitats, també s'ofereixen serveis en aquests llocs que potser molta gent desconeix. Els podria explicar una mica? A veure, és una mica el que et dic. Depèn de cada cas si ofereixen uns serveis determinats. Per exemple, el centre obert de Sant Narcís el tenim situat dins dels centres cívics de Sant Narcís, però la nostra idea és que se'n vagi a un altre local per descongestionar el centre cívic de Sant Narcís.
Què més, també l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania, l'OIH, també durant unes hores van a donar atenció al centre cívic Pla de Palau, en algunes hores en els centres cívics van allà a donar servei. Per exemple, quan hem hagut de fer les xerrades ara pel tema dels residus, també s'han fet servir centres cívics i locals socials, vull dir que són serveis d'aquest tipus.
i també hem vist que a finals d'any es va implementar un nou servei d'atenció policial als centres cívics. Amb quins objectius es crea i se n'ha fet gaire ús? A veure, aquest és un tema que porta més la regidoria de seguretat, també és veritat, de la convivència, la Sílvia Eliu, però això ens trobàvem que ja hi havia anat durant unes hores i anava un policia al centre cívic allò a esperar visites, gent que volgués informar-se o posar una denúncia o el que sigui. Què passava? Que no...
tenien molta atenció, no feien gaire res. Aleshores van decidir fer un canvi i intentar fer una cosa més, no sé, diferent, perquè la gent, a veure si, podia fer-ne més ús. Aleshores el que fem és deixar en els centres cívics, ja com una mena de...
en la qual tu dius ostres tinc uns veïns que em molesten cada nit que fan festes doncs poses tinc uns veïns expliques una mica i dius i ells et truquen la pròxima setmana et truquen i aleshores et queden amb tu i diuen ara què passa què he deixat de passar els expliques una mica i feu denúncia o no feu denúncia fem una mediació o el que sigui
Ara, dades, dades, no les tinc, però jo crec que qualsevol cosa que fem per acostar la policia municipal a la ciutadania serà en positiu. Per tant, quan a mi em van trucar a la porta la regidora de Convivència i em va dir volem fer això als centres cívics, vaig dir sí, decididament, perquè és interessant i més quan podem aplicar sistemes de mediació, perquè moltes vegades estem parlant de cosetes petites del dia a dia.
I ja per anar acabant l'entrevista, ens ha cridat l'atenció l'equip d'atenció a la infància i adolescència en situació de risc. Ens podria fer una mica un balanç de les accions del servei i com ha actuat aquest 2024? A veure, l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència és un equip de molts professionals que està molt especialitzat en la valoració de les situacions de risc alt i de desprotecció dels menors i els adolescents d'aquesta ciutat
I la veritat és que les xifres es mantenen més o menys estables any rere any, perquè no hi ha grans alts i baixos, sinó que és una mirada sobre aquell infant, sobre aquell adolescent, que tingui assegurades totes les condicions per tirar endavant amb la seva vida, amb tots els drets que té.
Hi ha una premissa que és que el que es vol des d'aquest equip és que l'infant pugui estar fins a tot el que pugui amb la seva família, perquè entenem que l'entorn familiar és el millor que hauria de tenir un infant.
I, per tant, fins a arribar a situacions de desprotecció es passa com un procés molt llarg de suport a la família, de per què aquesta família no està podent atenir aquest nen amb aquest aspecte, perquè a vegades no són tots els aspectes, a vegades només és un aspecte de...
que no porta el material escolar o que es veu que està brut, saps? Es fa una anàlisi de cada cosa i amb cada cosa se li fa un suport puntual i s'ajuda aquella família que pugui mantenir l'infant a casa seva sempre. I després, quan ja no és possible, aleshores s'activen els processos que hi ha, però fins que no arribis a aquest procés, que és un procés que ja la mesura de protecció l'aplica la Generalitat de Catalunya, els nostres equips el que fan és treballar amb tota la família per intentar evitar això.
I a vegades són moments que passes la família, que necessiten suport puntual, hi ha una diversitat de casuístiques i que són temes molt delicats. Doncs fins aquí l'entrevista, moltes gràcies per l'atenció. Gràcies a vosaltres.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la gironina. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina.
Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Som la teva veu. Som la Gironina. La Ràdio de Girona.
Cap persona.
Fa fusta, compren de tomba els ossos, que no portes cap persona nu a dintre.
Bon dia i bon dijous, 20 de març de 2025. Això és l'En Joc.