92.7 FM La ràdio de Girona Ja no queden gats pelats pel barri Només un gos sol Sense pedigree Passeja pel parc Solitari
Free. Is there a gos? A gos di? A gos di?
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
I avui, com cada dijous, moment de l'entrevista municipal. Ja saben, aquí a Girona FM, cada dijous l'entrevistem un membre de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona i avui és el torn del regidor Lluís Martí, regidor d'Urbanisme de Proximitat i Planejament, amb el qual conversarem en breu. Molt bon dia, regidor Martí. Molt bon dia.
A veure, m'agradaria començar l'entrevista preguntant-li pel campus de salut. Vam conèixer fa poc la proposta guanyadora del concurs d'idees i també m'agradaria saber una mica perquè vaig veure com la vicealcadesa Jay, sobretot, deia que d'aquell acord entre Generalitat i Ajuntament, del qual se'n desprenen inversions pel voltant de 8 milions d'euros, entre les quals a la plaça del Barco, a la plaça Roja i altres,
hi ha aquell acord d'estudiar la viabilitat de moure els usos, la edificabilitat del Parc Jordi Vilamitjana, en aquest cas el polígon de Mas Grí. No sé si aquest estudi ja s'ha començat, si s'està duent a terme, en quin pola ens trobaríem d'aquest punt?
Respecte d'aquest punt de l'acord bilateral, per dir-ho d'alguna manera, ens trobem amb la situació següent. Sabeu que des de la Conselleria es va demanar d'introduir aquesta possibilitat de canviar l'ubicació dels aprofitaments urbanístics i treure'ls de l'àmbit que ens ocupa, diguem-ho així, en el campus de salut i, per tant,
Arribats a l'acord, el que ha fet l'Ajuntament és, d'entrada, demanar a l'Agència Catalana de l'Aigua que es pronunciï sobre un tema especialment sensible, que és la inundabilitat. En aquest sentit, el risc d'inundabilitat, recordeu que és el que va condicionar absolutament el projecte del campus de salut a la part de Girona i també la de Sal. Això es va resoldre, efectivament, de forma molt positiva, de tal manera que el risc ha desaparegut en el que és l'àmbit del campus de salut.
i havent plantejat la conselleria aquesta possibilitat de situar-se a l'altre costat del Marroc i situar aquests aprofitaments allà, evidentment la primera pregunta que ens havíem de fer és què dirà l'ACA. S'ha fet la consulta i, per tant, quan l'ACA respongui, doncs podrem veure si podem continuar analitzant aquesta possibilitat o si s'ha de descartar directament. Els han donat algun termini quan poden contestar? No, no.
M'agradaria també preguntar-li, en aquest cas, canviant una mica d'equipament, parlant d'aquesta sala de concerts que hi ha projectada a Miligreit, en l'últim ple vostè va dir que els interessats havien començat el procediment però d'una forma errònia, amb un document que no era del tot correcte. No sé si s'ha tornat a demanar la llicència en aquestes últimes setmanes. Sí, ja t'ho comento. Abans deixa'm fer un parèntesi en relació amb el que comentaves del campus de salut. Més que res perquè ningú s'enganya. Recordeu que
que sempre han dit que si aquest estudi, si aquesta anàlisi, si aquesta possibilitat d'alternativa de recol·locar els aprofitaments urbanístics suposava endarrerir ni que fos un segon el campus de salut, que la conselleria, i concretament la consellera Panec, ja se'n podria oblidar ella i les seves expectatives electorals, que és el que han mogut la seva pretensió en aquest cas. Dit això i tancat el parèntesi, pel que fa a la sala de festes que comentaves, efectivament d'entrada...
Els promotors el que van fer en un primer moment és presentar una comunicació, es van admetre perquè no era l'instrument, el títol habilitant que es necessitaria, després van presentar una llicència, millor dit una sol·licitud de llicència, aquesta sol·licitud de llicència...
presentava tot un seguit de deficiències i s'ha demanat l'esmena d'aquestes deficiències. Entre totes aquestes qüestions i entre altres coses, aquí també hi haurà d'haver un informe de l'Agència Catalana de l'Aigua perquè també és un àmbit, tot i que pugui sorprendre, inundable. Aleshores, bé, quan qui sigui el promotor o els seus representants presentin més documentació, si és que en presenten, ho analitzarem i farem la tramitació que toqui.
Doncs estarem a l'expectativa de veure què passa i també parlant d'aquest àmbit, en aquest cas proper al parc del migdia, fa unes setmanes al diari de Girona, vaig veure com avançava que una promotora en aquest cas vol tirar endavant uns edificis a la zona del parc del migdia en una parcel·la que hi ha encara per edificabilitzar, que és l'única que queda per fer-se. No sé en quin punt ens trobem també d'aquest projecte. Sí, sí, aquests promotors el que van fer, aquesta parcel·la de comentes que està a tocar, si us situeu una mica...
en el que és la tocada a la cartera de Barcelona, per dir-ho d'alguna manera, d'acord, just al costat d'aquell passatge que ens porta cap als edificis de casernes. Es va fer tota la tramitació corresponent en el tema del projecte de la parcel·lació d'urbanització, això tira endavant, demanar llicència urbanística i, per tant, més aviat que tard segurament veurem novetats en aquest àmbit.
I la idea, si no m'equivoco, és fer-hi dues torres, no?, com les que ja hi ha projectes al parc del migdí. Sí, sí, són dues torres, on s'ha de terminar la que es serveix el planejament urbanístic, penseu que això és el que estava previst de fa molt de temps, ja de l'inici d'aquest plantejament de casernes, per tant no hi ha hagut canvis i és això el que faran.
Lligant-ho amb la carretera Barcelona, senyor Martí, no sé si hi ha alguna novetat amb les naus derroïdes, amb tot aquell espai, si d'alguna manera s'ha començat a gestionar poder-hi edificabilitzar alguna promoció. Sí, sí, per descomptat, per descomptat. Recordeu que aquí, més enllà d'aquesta situació que es va donar i que va permetre enderrocar les naus, més que res per la perillositat que representava, el risc per persones i vents, i això va fer possible l'enderroc i d'alguna manera treure aquella imatge...
força lamentable d'aquelles naus tan deteriorades i de les ocupacions il·legals que s'hi produïen. A banda d'això, també no s'ha deixat de fer les tramitacions corresponents a l'àmbit urbanístic i concretament ara mateix ens trobem amb el que és el projecte d'urbanització enllestit, el projecte de reparcel·lació en curs. És un àmbit realment important, que es representarà un abans i un després pel que és aquest àmbit de la ciutat i per la ciutat en general.
I sí, sí, s'hi està treballant i a fons penseu que aquí també hi va relacionat el tema de l'hormesenda, hi ha moltes qüestions que hi van clarament relacionades i sempre pensem o tinguem al cap el nivell, deixeu-m'ho dir així, d'excel·lència de l'organització que s'ha vist amb la nova clínica Girona i amb les obres que va fer el Corte Inglés.
una mica aquest àmbit que queda entremig tindrà el mateix nivell d'acabats. Per tant, hem d'entendre que en un futur no molt llunyà podem començar a veure que s'hi planifiquin, sobretot, vivendes, no? Però descomptat, hi ha tot un àmbit residencial molt i molt important, evidentment.
afegit en l'àmbit comercial de petit gra que hi correspon, amb els equipaments, amb la vialitat, serà una transformació espectacular. Parlant de transformació i també d'aquest àmbit, aparcament de Masgrí, no sé si en aquest sentit també hi ha hagut algun avenç perquè sigui una realitat. Sí, sí, el aparcament del Masgrí també ha tirat endavant, recordeu que en aquest punt vam haver de treure el del Next Generation relacionat amb la mobilitat per introduir-lo en el Pla d'Obres i Serveis de la Generalitat i per tant també serà una...
actuació subvencionada això s'ha anat tirant endavant amb tot el que fa referència al projecte, evidentment, l'aprovació la licitació, per tant va endavant, a més a més es relligarà o es connectarà si ho teniu present també amb el que és en aquell àmbit que ara s'hi estan fent obres a darrere del que seria el parc comercial diguem-ho així, el Decathlon, Bauhaus, etc. que també heu vist que s'hi fan obres, s'intentarà relligar una mica el que és sobretot la vialitat a nivell de
de peatons i en el seu cas de tram ciclista, d'una manera més ràpida o a mig termini, si és el cas, però bé, també serà una transformació realment important. Per tant, la idea és que hi hagi allà carril bici i vorera en tinc també. Sí, sí, sí, evidentment.
M'agradaria preguntar-li, ja que hem parlat també en aquest cas d'edificis derruïts, el de Tomàs Mieres ara ja està pràcticament derruït del tot. No sé si també en aquest sentit podem parlar del mateix una mica de l'estil de la zona de les naus del carrer de Barcelona. Sí, sí. Penseu que d'alguna manera aquí va haver-hi un acord total amb el que és la titularitat, la propietat privada de la finca, en el sentit d'anar de la mà per tal d'intentar...
agilitat tot el que fossin els tràmits per a fer efectiu l'enderroc i a partir d'aquí que la propietat pugui tirar endavant que és l'edificació que permet el planejament vigent.
Li he preguntat alguna vegada, senyor Martí, i m'agradaria tornar a incidir, perquè també es va sortir fa poc, que el Garatge Forner podria esdevenir també un nou projecte de vivendes d'aparcament, o va treure el diari de Girona. Els hi consta, vostès, que ho han demanat? Sí, sí. Evidentment, la propietat ha demanat...
de poder-hi fer les obres corresponents per generar un àmbit residencial, evidentment respectant tot el que cal respectar. Recordeu que aquí hi havia tot el tema de la façana protegida, d'aquella rampa a l'Ecuidal, sobretot la part, el que representa el volum d'aquella rampa protegida de la millor manera possible. S'haurà de demanar
En el seu moment, de fet, ja s'estan fent els tràmits per tal que la Comissió de Patrimoni de l'Apartament de Cultura de la Generalitat també tingui la seva i, per tant, aparentment va endavant, evidentment sempre respectant el que és el planejament vigent, les càrregues que s'han d'assolir i els beneficis que se'n poden obtenir.
Plaça Espanya, senyor Martí. Quan ens hem d'imaginar o quan podrem preveure que comencin a haver-hi les primeres obres? De l'Estat ens diuen que és imminent i, per tant, ens situen, si no recordo malament, al Maig. Recordeu que en aquest cas se'ns va dir que possiblement al Maig hi podia haver alguna cosa, sempre que hi ha hagut un petit endarreriment.
puntual però sense massa rellevància a nivell de l'adjudicació però està a caure i per tant des d'aquest punt de vista confiem que l'Estat portarà a terme l'obra de la millor manera possible i que quedarà una plaça excel·lent i per tant una nova entrada realment digna tal com es mereix la ciutat un cop la gent baixa del tren i s'acosta a veure la nostra estimada ciutat.
N'hem parlat alguna vegada, que hem parlat precisament del Garatge Forner, de la Plaça Espanya, de tot aquest recorregut cap al centre de la ciutat. Recordo que fa temps em va comentar que segurament s'hauria d'estudiar una mica com modelar tot aquest camí per portar a la gent que arriba a Girona. És un projecte potser més a mig llarg termini?
Bé, jo diria que ja comença a ser a mig termini, perquè realment fixeu-vos que estem parlant d'actuacions que estan molt avançades, que seran una realitat en breu. De fet, a finals d'aquest any ja hauríem de veure una nova fesomia a la plaça Espanya i tal com deies tu molt bé i com recordaves, hi ha molta gent de Girona i sobretot també professionals, arquitectes...
que se'ns han acostat i ens han fet arribar aquesta idea de fer una traça molt significada que vagi de plaça Espanya, passant pel carrer Lorenzana, després agafant carrer Joan Maragall fins a la plaça Catalunya i a partir d'allà a l'entrada del barri vell.
Segur que ha de ser un projecte que s'haurà de portar a terme a mig termini per tal de visualitzar encara més aquesta entrada a la ciutat des del que és l'estació de Ferrocarril fins al barri vell.
Hi ha alguna novetat, senyor Martí, pel que fa al Triangle del Ter, aquest espai que si alguno l'obica està al costat de l'auditori, el que s'utilitzava com a aparcament a tocar del pont de Fontajau? Jo no en tinc cap de novetat. Teòricament això està en mans dels serveis jurídics municipals, que com sabeu van...
Van intervenir en els diferents procediments judicials que s'han anat produint, que del procediment principal, diria jo, que és a nivell civil, manifestar-se sobre la titularitat d'aquesta finca. Recordeu que els pronunciaments que hi ha hagut fins ara simplement s'han fonamentat amb una convicció, diguem-ho així...
dels magistrats actuants en el sentit de veure la predicialitat d'una manera determinada que a nosaltres no ens convenç. Entenem que hi ha suficients proves de caràcter cartogràfic, topogràfic, cadastral que remeten a la titularitat pública d'aquest espai. Veurem com acaba.
Senyor Martí, demà en aquest cas Girona FM fa una especial a Pontmajor, un barri on s'hi actuarà en aquest cas amb el Pla de Barris, on també la pressió veïnal va fer que uns edificis que hi ha projectats no tinguin una alçada més del que potser els agradaria. En aquest cas, els dos temes. Primer, si li sembla començant pel Pla de Barris. Un cop ja adjudicat, quines són les següents passes que ha de seguir l'Ajuntament?
Bé, un cop adjudicat i celebrant-ho molt, perquè realment ens eren molts els pobles o ciutats que ho demanaven i hem estat uns pocs els que ho hem aconseguit. Aquí cal ressaltar la feina que ja es va començar a fer en l'anterior mandat i s'ha complert en aquest, en el sentit de treballar per tal que el Punt Major sigui un barri en el qual es puguin portar dins actuacions determinades que el rellancin absolutament.
Això què voldrà dir a partir d'ara? Que s'haurà de crear, per dir-ho així, l'oficina tècnica particular que s'encarregui de desenvolupar, de dirigir o de coordinar aquest projecte, que estarà a peu d'obra, com aquell que diu, a peu de barri, i a partir d'aquí s'haurà de tirar endavant tots aquells projectes que constaven en la proposta que es feia des de l'Ajuntament.
Evidentment és una feina ingent, com podeu imaginar, que afecta molts àmbits, que no és només l'urbanístic, evidentment, hi ha la pota social, hi ha la pota des del punt de vista educativa, hi ha molts aspectes a considerar i en on tot s'hi ha de treballar. I bé, esperem que anem completant el caminet que representa assolir els objectius.
I pel que fa als pisos, aquests pisos que, si no m'equivoco, no sé si els veïns van demanar que fossin d'una alçada màxim de 5 plantes, una cosa així, perquè es projectaven molt més alts i canviaven una mica la fasonomia. Bé, hi havia diferents alçades i, efectivament, parlant amb els veïns, i no només amb els veïns, sinó també amb la Comissió d'Urbanisme i tot plegat,
vam fer notar als promotors que convenia redefinir aquestes alçades i s'ha aconseguit situar-les en aquests 5 pisos que comentaves, més àtic, a més a més és un àtic retrenquejat que el que permet és que no es vegi aquesta alçada de l'àtic des del carrer i segurament això s'acosta moltíssim més per no dir que és l'objectiu que ens havíem fixat tots plegats.
No sé si en aquest sentit també s'ha parlat d'alguna manera amb la propietat, o no és una part aquí potser, diem-ne del tot important, la propietat vull dir del terreny. Sí, no, clar, no és que sigui important, és una part fonamental, és el que presenta el pla de millora, que és el que s'ha tramitat fins ara, és el que presentarà els projectes d'urbanització i de reparcel·lació, és el que en el seu cas, si no hi ha cap...
actuació entremig, doncs demanarà les llicències per edificar, és una part essencial i evidentment és aquesta part propietària i promotora d'aquests terrenys la que ha ajustat el seu pla per tal de fer possible aquesta baixada en l'alçada. Canviem una mica de tema, m'agradaria preguntar-li per llicències. En aquest cas han estat a l'úi de l'huracà en els últims mesos, les llicències...
de si s'havien de suspendre, segons quines, segons quines no. No sé com avança aquesta negociació dins l'equip de govern, perquè la vicealcaldessa i portaveu de Junts va dir que volia suspendre les licències, però de locals, com en aquest cas de telefonia mòbil, d'ungles, de locals de xixa... Hi va haver tot el tema del cicloturisme en el qual guanyem i va posar el focus i Junts va dir que no calia. No sé aquesta negociació si segueix en curs.
Bé, més que negociació, el que hem convingut és que hi haurà aquesta suspensió de llicències i que farà referència, com bé deies, al que comentava la vicealcaldessa, és a dir, aquells establiments que majoritàriament és evident que els ciutadans i ciutadanes de Girona han vist que n'han proliferat massa i en uns llocs massa concrets, i efectivament es tracta d'això, d'aquestes botigues o de...
Serveis d'ungles, o aquests barxixa, o el que són les carcasses de mòbils i altres elements d'aquest tipus, o fins i tot també aquests establiments de 24 hores de venda. Jo crec que això és indiscutible, que és el que majoritàriament preocupa els ciutadans i això és el que encararem d'entrada. Per tant, el segle turisme no l'incloem? No.
M'agradaria preguntar-li, en aquest cas, parlant de llicències, no sé si s'ha avançat o s'està controlant, com sempre suposo, el tema de les terrasses, perquè recordo que en el seu moment van implementar fins i tot els codis aquells QR per poder veure i controlar millor quina mida, quines característiques havia de tenir cada terrassa del local. Ha ajudat això, finalment? Sí, evidentment, totes les mesures que ajuden a que tot sigui el més transparent possible, que la gent pugui saber quins són els seus deures i les seves obligacions,
tot i ajuda, evidentment ja sabem que és un àmbit aquest de terrasses que sempre s'hi ha d'estar a sobre, tenim els mitjans que tenim, evidentment si tinguéssim més inspectors faríem més inspeccions i segurament aixecaríem més actes si és que es produeixen situacions irregulars o infraccions respecte a la normativa però sí, sí, efectivament tot des del punt de vista s'ha millorat molt la regulació de les terrasses des de tots els àmbits, recordeu l'ordenança que es va aprovar en el seu moment modificant
L'anterior i també tots aquests elements que comentes, el codi QR i molts altres, són els que serveixen per controlar més i de millor manera aquestes activitats. Senyor Martí, quins són els reptes més grans per aquest 2026 en clau d'urbanisme, de proximitat i planejament?
Home, jo crec que des del punt de vista dels reptes sempre n'hi ha alguns que són fonamentals. És a dir, el fet d'aconseguir que siguem més àgils, el fet que puguem assolir, poder fer obres, en el seu cas, de forma més ràpida, que no ens trobem tan encallats a nivells procedimentals, de tramitació, de licitacions, de contractació... Tot això seria ideal per poder fer més obres i fer-ho més ràpid i, per tant, ser molt més eficaços i efectius. Evidentment, amb això...
ni la normativa ni els procediments ens ajuden gaire, però bé, hem de treballar i excel·lir en aquests aspectes. Per altra banda, tampoc a ningú se li escapa que si tinguéssim més personal per atendre les tramitacions segurament també podríem anar força més ràpid i no estaríem a vegades encallats com ho estem pel volum de feina o per aquelles situacions que poden passar, baixes del personal, baixes que no es poden cobrir, situacions complicades.
Des d'aquest punt de vista la idea és aquesta, intentar millorar i molt el que són els terminis de tramitació i d'execució dels diferents àmbits. Quan a planejament, penseu que el planejament sempre és molt complicat, que el planejament és feixuc en el sentit que la normativa...
tant estatal com de la Generalitat, doncs realment és molt i molt garantista, hi ha moltes passes una darrere l'altra, intervenen diferents administracions, això fa que tot s'entretingui força, però des d'aquest punt de vista estem contents perquè anem traient, o anem, diguem-ho així, netejant molts expedients que feien molts anys que estaven parats o que estaven
d'alguna manera encallats amb aquelles famoses compareixences que es feien en temps socialistes, l'alcalde Nadal o l'alcaldessa Pagans, que això ha dificultat i molt les tramitacions que tenim ara mateix. En l'anterior mandat com en aquest, cada vegada que volem fer una tramitació a nivell de planejament hem de veure quines compareixences es van subscriure en el seu moment, si eren correctes, si no ho eren, si es poden liquidar, si no es poden liquidar, què representaven, si s'ha fet efectiu... Bé, això és una morga important...
que encara ens encalla una mica més. Però bé, en definitiva, penseu que el repte són sobretot alguns d'aquests que hem comentat, és a dir, acabar de completar el tema del campus de salut, com els projectes d'urbanització i de reparcel·lació en els que estem treballant, que ja sigui una actuació absolutament definitiva i que tot quedi en mans de la Generalitat de Catalunya a l'hora de construir el campus. El tema de la cartera de Barcelona, tot això que hem comentat també, estem ara a nivell també de projectes d'urbanització i de reparcel·lació d'aquest àmbit que dèiem del 117,
Tot això són aspectes interessantíssims. N'hi ha d'altres, que evidentment ens agradaria que anéssim més ràpids, però que tampoc depenen de l'Ajuntament. Recordeu aquell altre aparcament dissuasiu que comentàvem, diguem-ho així, a la part nord de la ciutat, o sigui, voleu vosaltres, allà a l'antic viatge de la Nestlé. Allò també depèn d'uns terrenys, que evidentment aquells no són de titularitat pública, i els promotors han presentat diverses opcions i alternatives, i s'ha de veure quina és la millor per fer possible aquell altre pàrquing.
Bé, jo crec que tot això conforma un ventall de possibilitats molt grans per aquest futur fantàstic que ens espera la ciutat. Doncs el seguirem de ben a prop, en aquest cas aquí a Girona FM, i amb el qual amb el regidor Lluís Martí, regidor d'Urbanisme de Proximitat i Planejament, hem repassat uns quants projectes, que no pocs, i anirem seguint l'avenç i a veure com evolucionem durant aquest 2026. Gràcies, regidor Martí, com sempre. A vosaltres també, com sempre, gràcies.
Fins demà!
Arriba el GiroStudy, un projecte innovador de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que impulsa una nova manera de fer salut pública de proximitat. Hi participaran unes 4.000 persones de 18 municipis gironins d'entre 16 i 79 anys. I les dades que obtindrem ens permetran ajustar les polítiques socials, ambientals i de salut a la realitat de cadascun dels nostres municipis. Si et truquem, digues que sí. La teva participació és clau.
GiroStudy, el gir que impulsa la nostra salut. Fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast, a gironafm.ca. Bé, hem recuperat una cançó del primer disc. Es diu No sé pas com.
Més senzill és arribar allò on el sol cau dins el mar que tenir-te al meu costat i trobar-me en el teu cor més senzill.
Vendre el japonès, que tenir-te posaire i no sé on qualsevol més, doncs el cel t'ha fet cruel. Passeix amb una missió, trencar el cor de tots els homes i jo no en sóc l'excepció. No sé pas com, podré canviar-te, no sé pas com.
Però és que algú ha de ser el primer de tocar la teva pell.
Abans veuré un panquiturc que t'oboja per algú. És difícil d'acceptar, però és que així et van crear. M'és difícil veure't ara.
els consells dels pares i acceptar la seva llei.