Som cada setmana aquí, incondicionalment, cuidant-ho tot de manera detallada. Que passeu un bon cap de setmana. 92.7 FM, la ràdio de Girona.
Girona, FMA.
I obrim un dia més l'espai de l'entrevista municipal, com cada dijous aquí a Girona FM, i avui entrevistem, com sempre, un membre de l'equip de govern, i és el torn de la regidora d'Educació i ara també regidora de Participació i Atenció a la Ciutadania, la regidora Caral Vila, que li donem la benvinguda aquí a Girona FM un dia més. Molt bon dia, regidora Vila.
Bon dia, moltes gràcies. Per començar, m'agradaria preguntar-li com ha aterrat o com ha copsat tenir aquesta nova regidoria de participació i atenció a la ciutadania més enllà de la d'educació que ja és a la seva àrea, vaja. Bé, amb molta il·lusió, és un repte, però també...
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
seguir aquesta tasca de fer una ciutat participativa arreu de totes les àrees de l'Ajuntament, és a dir, la participació és un tema molt transversal que afecta totes les àrees de l'Ajuntament i des d'aquesta regidoria que ara lidero donem suport a totes les àrees de l'Ajuntament, però es fan processos participatius i molt bons processos, des d'urbanisme, des d'acció climàtica, des de la regidoria també de la gent gran, des de
des de la regidoria d'igualtat i feminisme, des de totes les regidories diferents, estan fent molt bons processos participatius. I d'atenció a la ciutadania, que cada vegada hi ha més mecanismes o la gent també és molt propensa a queixar-se o a demanar qualsevol cosa a l'Ajuntament.
Sí, però Atenció a la Ciutadania també estem fent... Mira, justament ja hem fet algunes millores a l'oficina física de l'Atenció a la Ciutadania. Ara tenim una sala d'espera separada, on la gent es pot esperar amb més tranquil·litat, sense estar tan a sobre del servei. Ara volem fer algunes millores, fins i tot a la sala pròpiament d'Atenció a la Ciutadania, posant uns separadors perquè donin també més privacitat, de forma que el ciutadà se senti com amb més confiança en la persona que la té. És un personal sempre...
molt atent a les necessitats de la gent, per tant és un personal que ja li agrada també treballar amb aquesta atenció al públic i que si aconseguim fer aquests espais també amb més privacitat, doncs segurament podran també treballar en millors condicions i encara oferir una atenció més bona. Vull dir que en aquest sentit ens agrada molt el repte d'intentar sempre afinar més
i aconseguir fer aquesta més bona atenció. I també tenim un desplegament arreu de la ciutat, és a dir, l'atenció ciutadana no es fa només a la plaça del Vi, que hi ha, òbviament, Oficina d'Atenció Ciutadana a la plaça del Vi, però també es fa arreu de la ciutat, arreu dels barris, a través dels centres cívics, i tenim uns dies concrets
a cada barri on hi fem atenció la ciutadania allà per poder fer tràmit, gestions i coses i que la gent no s'hagi de desplaçar fins a la plaça del vi amb aquest objectiu precisament, amb aquest objectiu d'acostar-nos nosaltres com a institució, acostar-nos a la ciutadania i que no sigui la ciutadania que hagi de venir fins a nosaltres.
Després parlarem una mica més de participació i atenció a la ciutadania, parlem d'educació, comencem parlant d'educació, perquè a més hi haurà moltes famílies pendents, sobretot d'aquestes preinscripcions a les escoles bressols de la ciutat. M'agradaria preguntar-li una mica com ha estat el balanç, un cop ja van acabar la setmana passada el termini, si tenim una mica una idea de les dades que hi poden haver a nivell general.
Molt semblant als últims anys. Concretament, en relació a l'any passat, tenim 30 inscripcions menys. 30 és, vull dir, al final acabem sempre amb els mateixos números. 30 és una cosa molt petita. I sí, tenim sempre molta demanda també d'IU, que és normalment l'inici. Ja saps que vam triplicar les places que teníem d'ISERO. Estan totes cobertes i seguim amb una demanda també gran d'ISERO. Les d'IU, que és molta gent que inicia...
A I1 també tenim demanda, a I2, que és la gratuïtat, que és l'etapa que és gratuïta, també hi tenim demanda, però encara hi tenim en alguns llocs algunes places, vull dir que encara podrem estirar de segones i tercers opcions de gent i estem fent aquesta enginyeria de virar segones i tercers opcions per poder donar plaça...
a tothom que puguem acollir, òbviament, i no deixar cap plaça buida. Clar, és el que anava a dir, si els números ronden per allà mateix, 30 menys és una classe, però sí, quedarà gent amb llista d'espera, segurament, sempre tenim les que són més cèntriques d'escoles bressols municipals, sempre tenim més llista d'espera, perquè per la seva centralitat, logísticament, a més gent li és evident,
Però bé, després també, ja et dic, hem de valorar segones i tercers opcions perquè potser alguna que hi tenim molta llista d'espera la podem anar buidant aquesta llista d'espera perquè podem anar recol·locant amb altres opcions que potser no en la primera però que també els hi va bé. Tenia aquesta reducció de 30, quin és el número? És a dir, quin és el nombre de nens o nenes que s'han inscrit a les escoles bressol, número general, vaja?
Ostres, no t'he portat les xifres exactes. Però no, més o menys. És que no t'ho sé dir ara, perquè no les tinc aquí, les xifres exactes. Mira, si m'hagués portat la xuleta, t'hagués pogut dir els números exactes, però, ja et dic, és com l'any passat, que ara tampoc no recordo la xifra exacta de l'any passat, però 30 menys. Mira, l'any 23-24, estem amb les mateixes xifres que el curs 23-24. L'any passat, 25-26, vam tenir aquests 30 més, i ara tornem a estar amb aquests 30 menys. Però, ja et dic, sempre estem rondant allà mateix, si comptes la quantitat de...
d'escoles basals que tenim, al final 30, i que són tres cicles, és a dir, I0, I1 i I2, per tant, 30, al final, és molt fàcilment distribuïble i no et fa molta diferència. Avui, regidora, he vist una notícia al diari de Girona, segurament ho haurà vist perquè sortia en portada, que és aquesta arribada de nous alumnes als centres educatius.
que arriben amb el curs ja començat i que això suposa un problema. A vegades, moltes vegades, venen d'altres països, tenen la dificultat o l'impediment de l'idioma a l'hora d'adaptar-se. Suposo que Girona, ciutat, no esquiva aquesta problemàtica o aquesta casuística, vaja.
No, no, però això passa arreu del territori, vull dir, com a gent d'una ciutat no tenim pas números diferents que els que puguin tenir altres ciutats o altres municipis, no cal ser una ciutat, els pobles també es troben amb el mateix, és normal, hi ha moviment, sovint amb aquests números, que sempre això se'n diu matrícula viva, sovint amb aquests números de matrícula viva la gent ho associa molt a gent que ve de fora del país que no entén l'idioma, no, hi ha molt de moviment també intern, és a dir,
Molt sovint aquesta matrícula viva que tenim és de gent mateixa de Catalunya que es mou de població per temes laborals, per temes familiars, i aleshores et sol·liciten aula aquí a Girona Ciutat, com en poden sol·licitar a altres llocs.
que el que de vegades atreuen molt els mitjans és la quantitat de gent que arriba, però també és una part proporcional a la quantitat de gent que marxa i aleshores al final tenim el servei ben dimensionat en aquest sentit i tenim també molta gent que marxa, també justament per això, per motius laborals i familiars de la família i aleshores
Una cosa d'abast també compensa l'altra, vull dir que al final quan agafes números finals amb el balanç no hi ha tanta diferència. Pel que dius d'alumnat, que no és la majoria, d'alumnat que ve sense coneixement de la llengua, és cert, hi ha una part d'aquest alumnat que sí que arriba sense coneixement del català,
i per això sempre tenim en els instituts i en aules d'acollida que fan aquesta funció específica d'ensenyar el català i fer acompanyament inicial. A les escoles d'infantil i primària, depèn de quina edat tingui l'infant, que són unes esponges al·lucinants, jo sempre dic que és una capacitat als infants per aprendre l'idioma molt ràpida i que en un mes ja tenen assolida una competència bàsica per poder treballar normal a l'aula,
doncs depèn de quina edat arribi l'infant i aquesta capacitat d'esponja, aquesta capacitat de competència, llavors es fa una actuació o una altra, però està al servei dimensionari per això. Parlant d'equipaments, en aquest cas Institut Armazenda, no podia faltar a l'entrevista d'avui com en totes les que hem fet, perquè s'acaba el curs, no queda gaire, en el seu moment es va fer aquesta pròrroga també amb el bisbat per seguir on està ara l'institut,
No sé si hi ha la intenció de prorrogar encara un curs més. El curs vinent ho seguim assumint nosaltres com a ajuntament. Sempre s'ha dit que mentre no estigui el solar formalment cedit ho assumirem nosaltres. Això és el compromís que vam agafar amb l'Institut i amb l'AFA de l'Institut i així és com ho fem. L'Institut i l'AFA també ja ho saben. M'hi reuneixo amb ell sempre que hi ha novetats en aquest aspecte i ho compartim.
I bé, des del planejament, des d'urbanisme, se segueix treballant en poder fer aquesta sessió formal del solar, la reparcel·lació amb la Generalitat i seguim avançant. Hi ha un punt que ha de passar per ple, que en un principi passarà...
potser després de l'estiu ja per ple, encara una data per confirmar, encara, i passar per ple aquesta part que ha de passar també, i amb això seguim avançant els tràmits i les dues administracions, com era el nostre compromís, seguim avançant en paral·lel per poder tenir-ho el més aviat possible, tenint en compte que les administracions no som àgils i ràpides.
d'entrada, però sí que avancem en aquest sentit. Suposant-nos i posant-nos en aquest futur on l'Institut d'Armesenda ja estigui ubicat a l'antiga fàbrica Simón, expliqui'ns una mica què ha de suposar el canvi d'ubicació, quins avantatges sobretot tindran no només els estudiants i sinó també les famílies.
És una ubicació força estratègica, el carrer de Barcelona és un tram que ara està en un ple procés de transformació, d'urbanització, per tant és una ubicació molt estratègica perquè és una ubicació cèntrica però alhora que ens queda...
molt a tocar de diferents barris de la ciutat i per tant pot donar sortida a molta població diversa i pot ser un centre que tingui inscripció amb altres escoles que potser ara ho troben que els queda més lluny, en canvi quan estigui al carrer de Barcelona sí que tindrà aquesta ubicació com més central i que per tant serà un centre que triaran molta gent per pròpia logística familiar i per...
I per ubicació també ens revitalitzarà educativament aquest eix de la carretera Barcelona, que ja hi té altres equipaments educatius, ja hi té l'escola Casia Costal, ja hi té l'escola municipal de música, després hi haurà també la futura casa de tecnologia, que també està en aquest eix, per tant serà un emplaçament que com a ciutat serà també una nova centralitat, això sempre parlem de les noves centralitats, aquest serà també un eix educatiu,
que serà potencialment molt actiu. No sé si el projecte contempla també el fet que moltes famílies es desplacin amb cotxe, que sabem que la prioritat és anar caminant, si pot ser, bicicleta, però la gent que vulgui anar amb cotxe tindrà aparcament allà a la zona?
No. Als centres educatius hi has de poder anar caminant, en bicicleta o en transport públic. Aleshores, si hem d'anar posant pàrquings a tots els centres educatius per a les famílies, és a dir, si a qualsevol escola has de tenir un pàrquing al davant, perquè allò estem parlant d'una mobilitat molt tòxica com a ciutat, tenim molts centres educatius a la ciutat, molt ben repartits arreu del territori,
Tenim una xarxa pública de transport públic, d'autobusos, tenim una xarxa de girocleta que cada cop va creixent més i cada cop abasta més espai també de la ciutat i tenim una ciutat que és molt caminable, és a dir, sovint...
Tenim un mal vici amb això de voler agafar el cotxe de per tot i de baix potser estàs només un quart d'hora caminant. Un quart d'hora caminant és molt factible de poder-lo caminar i jo soc de les que ho faig, soc de les que m'agrada molt caminar a la ciutat i faig molts quilòmetres a peu arreu i per tant soc perfectament conscient que és una ciutat molt caminable i que hauríem de tots intentar anar agafant aquests bons hàbits.
Hi haurà l'aparcament dissuació relativament a prop, és a dir, pot ser una opció també per l'institut? També hi haurà l'aparcament aquest de Maixirgo al final, vull dir que això també, òbviament.
M'agradaria preguntar-li, regidora, perquè vaig veure que fa poc es va celebrar l'acte de Cluenda. La gent jove, els infants, adolescents i la gent gran, com es porten? Molt bé, mira, el Consell d'Infants i Adolescents d'enguany, que són dos consells, el Consell d'Infants i el Consell d'Adolescents, que de vegades ho diem com si fossin un de sol, són dos consells, han treballat amb el Consell de la Gent Gran.
i durant tot aquest curs han estat fent dinàmiques de treball conjunt amb una mirada que jo considero que és molt positiva i una mirada molt participativa i que crec que hem de saber posar en relleu, que no és tant una mirada de «ostres, anem a escoltar què ens diu la gent gran com a veu de l'experiència i com a veu de saviesa que ens expliquen batalletes i històries passades»,
sinó que ha sigut un treball conjunt, que els infants han escoltat i han sigut escoltats, que això és molt important, que la gent gran ha explicat coses d'experiència pròpia, però també il·lusions, coses de futur, creativitat, projectes nous que volen emprendre, per tant, escoltar també la gent gran en el sentit de...
que són gent que pot participar activament de la ciutat d'ara i de la ciutat del futur, no només els hem de mirar com una memòria cap al passat. I amb això han tingut molt bona entesa els tres consells, el d'infants, el d'adolescents i el de la gent gran, han fet molts projectes junts, s'han escoltat molt mútuament, han après els uns dels altres i d'això en sortiran molts frits. I jo, tal com vaig dir a l'acta de Cloenda i també a la Diada de la Gent Gran, que es va celebrar també el mateix dia i que també hi vam participar...
els infants i adolescents. Doncs tal com vaig dir en aquests dos actes, això no ha sigut una anècdota, no ha sigut una cosa aïllada que haguem fet aquest curs, sinó que ha vingut per quedar-se i que volem que aquesta col·laboració entre tots els Consells, independentment que sigui un treball que haguem fet aquest curs específic d'això, però aquesta col·laboració
entre aquests consells intergeneracionals, donarà molts fruits a la ciutat i pot donar molts motius d'alegries perquè poden donar molts projectes diferents i moltes col·laboracions molt enriquidores. Senyora Vila, Girona serà o seguirà sent reconeguda com a ciutat amiga de la infància?
Sí, i tant, aquest any 2025 renovem el nostre compromís. Ser ciutat amiga de la infància implica molts deures, moltes obligacions com a ciutat, que entomem amb molta il·lusió sempre i molt de compromís i creiem fermament. És important ser una ciutat amiga de la infància perquè, com dic sovint, una ciutat que és amable amb els infants és amable amb tota la població que hi viu, perquè vol dir que és una ciutat
més tranquil·la, amb més espais de comunitat, amb carrers que són amables també per tota la gent, i en això hi estem treballant. Ser Ciutat Amiga de la Infància també implica donar molta importància a la participació dels infants i els adolescents a la ciutat, i això també és el que fem des del Consell d'Infants i d'Adolescents, donar-los veu, fer-los sentir protagonistes de les decisions que es prenen, i en aquest sentit, des d'aquesta mirada participativa,
ho tenim molt clar i ho fem i després també, òbviament, garantir-los tots els drets que com a infants tenen dret al joc, que això és molt important i que també hi treballem activament des de la regidoria d'Educació i des de la regidoria de Participació també perquè ho tinguin, dret a ser protagonistes, a poder dir-hi la seva, a tenir veu a la ciutat i tot això ho tenim molt present i seguim amb aquest compromís i tant.
Qui dona aquest reconeixement? És l'UNESCO. D'acord. M'agradaria preguntar-li... Ai, perdona, l'UNICEF, perdona, està pensant... L'UNICEF, perdona, perdona. És l'UNICEF, som ciutat amiga de la infància i ho dona l'UNICEF. Perdona, he tingut un lapsus ara. Parlant de la infància, adolescència, m'agradaria preguntar-li com ha vist tota la polèmica amb la de Gaia, tot això que ha sorgit en els darrers dies, arran d'aquest cas de la noia, i una mica del debat que hi ha hagut posterior...
de si s'ha de reformular la bagalla, si cal revisar tota aquesta temàtica que li ha semblat. Bé, és un tema que és òbviament que supera les competències municipals, això ha de quedar molt clar, que és un tema que supera les nostres competències municipals, però com a regidora d'educació...
Òbviament és un tema preocupant, els drets dels infants han de quedar garantits sempre, el respecte cap a l'infant, la mirada que tenim cap a l'infant ha de ser clau i un tema molt central de qualsevol política que es faci des de qualsevol conselleria i per tant crec que en aquest sentit la Generalitat sí, té uns deures molt grans sobre la taula, òbviament tindrà tota la col·laboració per part de tots els municipis
perquè és un tema que jo crec que a tots els municipis ens preocupa i volem que hi hagi aquest bon servei i per tant en aquest sentit sempre l'hem estesa cap a la Generalitat per poder resoldre bé aquest cas i poder establir uns bons protocols i un bon servei de la DGAIA que és clau.
Regidora, m'ha parlat abans del dret a joc dels infants, un dret a joc que des de l'Ajuntament volen impulsar, si més no, a les tardes. Li preguntava per la iniciativa de l'enjoc, que queda res. Si tot va bé, aquest juny obrim.
T'explico una miqueta breument què és. És senzillament aprofitant que tenim les escoles bressols municipals, que és un equipament municipal que tenim i que fa el seu horari fins a les 5 de la tarda. Després, un cop acabat aquest horari i per tant acabat aquest servei, són dos serveis diferents, això ha de quedar molt clar.
un cop acabat el servei de la bressol municipal, sobre un servei diferent, que és en joc, que són tardes de joc en família, perquè hi vagin les famílies amb mainada de 0 a 6 anys, en un espai totalment apte per desenvolupar el joc de l'infant, que són aquestes bressols municipals. Les bressols municipals tenen un espai central de joc
sota cobert i tenen el pati a l'aire lliure, doncs s'obren aquests dos espais l'espai central de joc, que és una sala gran, espaiosa molt agradable de sèrie amb tot de propostes de joc molt adequades per aquesta petita infància i òbviament el pati, que també està molt pensat per aquesta petita infància i perquè els nens puguin descobrir i desenvolupar-se motriument, intel·lectualment cognitivament
i és un espai obert a tota la ciutadania, òbviament el nen ha de venir acompanyat d'algun adult de la seva família, és a dir, ha d'anar acompanyant, és un espai de cangoratge, i serà un espai de relació boníssim pels infants, perquè trobaran infants d'edats semblants, no només infants de just la seva edat, sinó d'edats semblants, és aquest 06, que per tant...
els grans i els petits poden conviure conjuntament i enriquir-se'ls uns als altres amb els jocs diversos que puguin anar sorgint i també serà un molt bon espai de socialització per a les famílies, famílies que potser afronten la criança amb més solitud perquè no tenen una xarxa familiar estable
dintre de la ciutat, doncs allà hi trobaran altres famílies també amb la mateixa situació, amb mainada de la mateixa edat i que per tant també podran crear xarxa, trobaran adults amb unes situacions semblants a criança i per tant els que tenim fills i hem tingut fills petits sabem que això és molt important de teixir tu
la teva xarxa també d'adults que t'hi acompanyin en aquest procés, i és això, ja et dic, és per les dues bandes, tant per les famílies, pels adults, perquè tinguin aquest espai de coneixença i de teixir xarxa i de fer comunitat, com pels infants que tindran un espai de joc segur, molt adequat a la seva edat i molt pensat per al seu desenvolupament físic, cognitiu, intel·lectual, etcètera.
i està obert a tota la ciutadania, eh? Vull dir, mainada que no vagi a l'escola Bressol, són dos serveis diferents, ja ho hem dit, eh? I el tren. I serà, inicialment, l'obrim al tren. Això serà una xarxa que s'anirà extenent per tota la ciutat. Inicialment fem aquesta primera prova ara en el tren, que estarà oberta...
A les tardes, perquè hi puguin anar tothom, no has de ser ni tan sols del barri, pot anar-hi qualsevol persona de la ciutat amb el seu infant. I després, a mesura que anem creixent, el curs que ve obrirem un altre i fins a tres. En podrem tenir fins a tres d'obertes simultàniament en aquesta primera prova i després, si veiem que la cosa va bé, doncs, òbviament, anirem creixent amb més espais a la ciutat amb aquestes tardes de joc en família.
Canviem el barret de regidoria, parlem ara de participació i atenció a la ciutadania. A nivell de participació, com pot millorar? Quines són les eines que s'han de crear o millorar? Amb què pot millorar en aquest sentit l'Ajuntament per afavorir la participació de la ciutadania?
Mira, hem impulsat diversos processos participatius durant aquests dos anys que portem. Processos, a més, molt interessants. Hem fet el repensem Girona, ara estem en el procés de repensem aquest carrer de la Creu, que justament avui, aquesta tarda, hi ha una sessió oberta a tota la ciutadania.
Ho lidera el regidor de mobilitat, l'Isaac Sánchez, que també és una persona amb aquesta mirada participativa boníssima, justament aquesta mirada participativa que volem instaurar a tot l'Ajuntament de forma transversal, que és sempre la d'escolta a la ciutadania.
de les propostes que et puguin fer, de les queixes que puguin tenir, de les millores que puguin veure necessàries i que, per tant, nosaltres hem de saber entomar, hem de saber després transformar tècnicament de si és viable o no és viable i també saber-ho comunicar després, les coses que són viables i no viables tècnicament i després executar tots aquests projectes. En aquest sentit, aquesta tarda mateix, aprofitem en el local social de l'Eixample, nou local social de l'Eixample que també hem estrenat ara fa poc,
al local social de l'Eixample hi ha aquesta sessió participativa de repensar aquest carrer de la Creu. Després també hi haurà l'Audiència Pública Climàtica, va haver-hi el Fòrum Ciutadà liderat també des d'Alcaldia, l'Audiència Pública Climàtica liderada des de...
des de la Regidoria d'Acció Climàtica. El Repensem Girona també va estar molt liderada des de la Regidoria d'Urbanisme. Per tant, el que és més important és de veure que, sota el paraigua de participació, totes les àrees de l'Ajuntament es posen les piles en aquest sentit d'entendre que la participació ciutadana és clau, que escoltar la ciutadania és clau i que no ens ha de fer por en cap moment obrir-nos, posar...
sobre la taula els projectes que hi ha i de poder donar forma en aquests projectes conjuntament amb totes les parts implicades. En aquest sentit també tenim una altra via de participació ciutadana que hem instaurat de l'Ajuntament M'Escolta,
que és que a tots els barris, el regidor de barri corresponent, fa una atenció ciutadana presencial allà mateix en el barri per estar a prop del seu barri, a prop de la ciutadania, i en aquest sentit també tenim molt bones dades que ens hi acompanyen i que és un servei molt ben valorat i molt ben rebut per part de la gent que hi participa.
Li volia preguntar precisament això, és a dir, em fan un bon balanç de moment de l'Ajuntament amb escolta durant aquests mesos que s'ha posat en marxa? Sí, moltíssim. Tenim com dos petits, no diria models, però dues maneres diferents de funcionar de l'Ajuntament amb escolta, una és amb cita prèvia i l'altra és atenció directa presencial uns dies en concret. Per cites prèvies s'han rebut unes 150 cites prèvies, 150 persones. Després, jo, per exemple, en els meus barris, jo no funciono amb cita prèvia, jo funciono amb...
amb atenció presencial uns dies concrets a la setmana a cada barri i, per exemple, en el meu cas, dilluns passat vaig estar amb l'Ajuntament Mascolta Sant Daniel, érem unes 15 persones. Aquestes no queden registrades amb cita prèvia, però hi són igualment. El dilluns vinent tinc l'Ajuntament Mascolta Pedret i també tinc gent que ja m'ha dit activament que vindran perquè tenen coses que volen parlar-ho. També és un espai molt bo
per poder estar també amb l'associació de veïns, l'associació de veïns normalment hi és present també perquè, ostres, per acabar de canalitzar o acabar d'estar al dia de totes les coses que hi ha. I aleshores el que fem, els regidors, és tant els que tenen en cita prèvia com els que tenen directament presencialment allà sense cita prèvia per donar totes les facilitats també a la ciutadania, és que després o bé ho tractem directament amb les àrees concretament per solucionar aquelles coses que ens han dit o per mirar aquelles propostes de millora, o bé fem un registre d'entrada...
que en tenim al voltant, no arriben els docents, però quasi, amb la petició concreta, perquè necessita potser un canal més llarg d'actuació. I aleshores, per això et dic que amb dades concretes, accedir les cites previs als registres d'entrada, però hi ha moltes coses que queden sense recollir amb dades, que són les atencions presencials, que és que ve qui vol i qui ho necessita, i després totes les gestions que fem internes nosaltres per donar resposta a aquestes peticions que ens han fet.
Parlem una mica d'atenció a la ciutadania també perquè m'agradaria una mica preguntar-li el mateix, és a dir, com es pot millorar l'atenció a la ciutadania a Girona tenint en compte que és força recorrent a vegades el comentari d'he intentat trucar a l'Ajuntament, no m'han agafat el telèfon, he intentat fer una gestió, no ha estat possible, tots aquests mecanismes que suposo que com a tot arreu falten mans, no sé com es pot millorar en aquest cas l'atenció.
Mira, de marge de millora n'hi ha sempre, i això justament és un element motivador que ens empeny sempre a seguir avançant i seguir millorant. Sí que és cert que ja hem eliminat l'obligatorietat de la cita prèvia per l'atenció a la ciutadania. Pots venir sense cita prèvia.
l'atenció ciutadana, fet que facilita que molta gent pugui intentar fer tràmits amb més agilitat si és una cosa que necessita amb més urgència, que no hagi d'esperar tenir la cita prèvia. La cita prèvia, el que et garanteix és que se t'atendrà un dia o una hora, que per tant tens aquella atenció que no hauràs de fer cua en aquest sentit, però per la resta sí que es pugui igualment atendre sense cita prèvia, és una gran millora que hem implementat i que està funcionant bé.
Per l'atenció telefònica també estem estudiant implementacions d'una intel·ligència artificial que ens ajudi també a gestionar millors trucades que en diem buides, és a dir, molt sovint rebem trucades que no et caldria una atenció personal de la persona, sinó que és senzillament transmetre't una informació molt concreta o transmetre't a un departament molt concret.
Amb això estem avançant en aquest sentit per poder implementar una gestió que sigui més àgil i que realment l'atenció que es faci per part de la persona sigui la necessària i aleshores així també evitar ostres que estan comunicant perquè llavors tindrem més disponibilitat en aquest sentit per atendre trucades que realment necessiten l'atenció.
I després, com ja he dit abans, tenim tot aquest desplegament que fem als barris per acostar-nos nosaltres que la plaça del vi vagi a tots els barris i que no sigui el ciutadà que hagi de venir cap a la plaça del vi i poder fer aquesta atenció encara més a la carta de les necessitats que tenim.
Doncs esperem que tot això tiri endavant i veurem també com va evolucionant els propers mesos, no només perquè fa atenció a la ciutadania, participació, sinó també en educació, i tot ho anirem comentant la propera vegada que vingui la regidora Caral Vila, regidora d'educació, participació i atenció a la ciutadania. Gràcies, regidora, per ser a Girona FM, un dia més. Un plaer, moltes gràcies a vosaltres.
La ràdio de Girona. La segona quinzena de maig viu la Setmana Internacional dels Mercats. Estimo el meu mercat. Descobreix activitats especials als mercats de Girona, Lloret, Olot, Portbou, Palafruixell, Palamós, Roses, Sal i Sant Feliu de Guixols. Compra al mercat. Qualitat, proximitat i bon tracte garantits. És de mercat. És bo. Diputació de Girona.
El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La gironina. Bon dijous.