Per casualitat. Esperant.
No cal que viatgis constament. No cal fer plans eternament. No cal forçar el moment. No cal que rentis ara les dents.
perquè tot és sentir fluir com un ocell volant vora el mar, mercè dels vents brillar.
No cal deixar-s'hi la pell. No cal morir al vintent. No cal resistir-se al pas del temps. No cal córrer per no perdre el tren.
Sentir, fluir, com un ocell.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
I com que de dijous a Girona FM ja saben, a partir de la una del migdia, moment per l'entrevista. I en aquest cas, els dijous, els diferents membres de l'equip de govern que conformen l'Ajuntament de Girona. I avui és el torn de Sergi Font, tinent d'alcaldia de l'àrea de transició ecològica i àrea urbana. I li donem la benvinguda, com sempre, aquí a Girona FM. Molt benvingut, senyor Font.
Moltes gràcies. Un plaer, Seri, com sempre. Si li sembla, comencem parlant d'habitatge. En aquest cas, una de les potes principals d'aquest equip de govern. També un dels temes que han sortit, sobretot al debat, en aquest cas general del Parlament, perquè, si no vaig errar, encara... Bueno, ja en marxa aquesta missió habitatge que té la Generalitat. També hi ha totes les iniciatives que té l'Ajuntament,
La xifra de 210.000 que va posar sobre la taula el president Illa
De tots aquests habitatges i tota aquesta gran quantitat que s'anuncia, no sé, a Girona, quants li toquen? Aquesta és una gran pregunta que hauríem de fer al govern de la Generalitat. En qualsevol cas, per posar les coses amb el seu nom, ja sé que l'objectiu és exactament el mateix i que, per tant, aquí és important que les administracions remin en el mateix sentit i hagin detectat que l'habitatge és un problema que afecta
gran part de catalans i catalanes i també de gironins i gironines. El concepte d'emissió i habitatge el portem des de l'Ajuntament. Aquesta feina és la nostra, és aquella marca que vam voler crear per agrupar totes les iniciatives que estem fent des de l'Ajuntament per promoure que hi hagi més habitatge, però també un habitatge que sigui un habitatge renovat, és a dir, anem adequant els pisos, que sigui accessible i que sigui per totes les persones...
de la ciutat de Girona, per tant, un habitatge per a tothom. Des de la Generalitat, i aquests dies ha sortit aquesta nova promesa del president Illa, en el qual busca gairebé aquests 200.000 pisos de nova construcció arreu de Catalunya. I ja s'assumen aquell pla 50.000, que era el pla que porten més o menys un any explicant i anar difonent.
Nosaltres ja sabeu que tot el que sigui sumar en tenir nou habitatge a la ciutat de Girona i més habitatge a la ciutat de Girona ens hi trobaran i serem benvinguts. I per això que, per exemple, quan la Generalitat ha fet el registre de solars, nosaltres hem inscrit fins a 14 solars que ens permetran que a tota la ciutat
si acabi generant un parc de gairebé 800 nous habitatges, cosa que, com també sabeu, és un dels objectius del Pla Local d'Habitatge de cara a l'any 2027. És a dir, la nostra fita és arribar a aquests 800 habitatges de cara a l'any 2027. Aquí, però, a finals del 27 al 28.
Aquí per nosaltres sí que diferim una cosa amb la Generalitat. La Generalitat se centra molt en l'aspecte de construir, construir i construir. Nosaltres creiem que la mirada ha de ser més àmplia, que ha d'anar més enllà, és a dir, que no només hem de construir, sinó que hem de saber gestionar. I gestionar vol dir detectar...
habitatges no utilitzats, detectar, i per tant fer aflorar i que entrin al mercat habitatges que fan falta rehabilitació, espais que podrien ser habitatges i que per tant amb una certa transformació es poden convertir en habitatges, sempre parlant d'habitatge digne, que per nosaltres això és important.
I també la compra, la compra de pisos, la compra de solars o edificacions inacabades que es puguin acabar, etcètera. I per això nosaltres no només ens centrem en de quina manera podem construir els habitatges de la ciutat de Girona, sinó també de quina manera aconseguim que els habitatges serveixin perquè la gent hi visqui.
És per això que des d'un inici amb aquest govern ja vam fer la limitació dels pisos turístics i que, per tant, des del moment que nosaltres hem entrat en el govern no hi ha hagut un increment de pisos turístics a la ciutat de Girona i això creiem que és destacable i que és important. Els pisos han de servir perquè hi visqui la gent.
i és per això que també apostem per la compra al llarg d'aquests anys hem anat detectant i buscant en quines opcions l'Ajuntament de Girona es pot comprometre en la compra d'habitatge i també, per què no, en la nova construcció és a dir, és una font més d'aconseguir habitatge públic i a més a més aquest habitatge hem de ser tots molt conscients que l'Ajuntament no tindrà la capacitat ni de construir-lo ni de gestionar-lo per si sol i per tant el que ja estem fent
des del primer dia, és buscar col·laboracions externes, des d'empreses socials, constructores socials que es dediquin a la construcció i la gestió de l'habitatge, els fem una sessió d'ús a 75 anys, i a partir d'aquí nosaltres aconseguim que hi hagi més HPO, més habitatge de protecció oficial a la ciutat de Girona, més habitatge de lloguer assequible,
a la ciutat de Girona i creiem que és l'única manera de poder interferir en la pujada sistemàtica de preus que marca el mercat. Senyor Font, ampliem una mica el tema dels solars. M'ha comentat aquests 14 solars que han posat a disposició de la Generalitat. Els 14 són de l'Ajuntament o han aconseguit, diguem-ne, convèncer a particulars o a promotors?
Sí, nosaltres vam intentar fer reunions amb diferents promotors i amb diferents espais, com col·legis que agrupen els promotors, per tal de convèncer els que ells també participessin en aquesta primera edició del Registre de Solars de la Generalitat. Malgrat això, som conscients que hi va haver gent que s'ho va estar mirant i que s'hi va interessar, malgrat això, com deia, aquests 14 són de titularitat municipal.
És a dir, nosaltres vam buscar quins ja eren els que estaven més preparats per convertir-se o per ser ja un solar, i per tant que hi hagués possibilitat d'edificació, i quins faltaven molt poques gestions per tal de poder aconseguir que allà, en un futur molt proper, s'hi pogués construir habitatge. És per això que vam fer aquesta inscripció dels 14 solars,
Ara no m'agradaria entrar en temes molt tècnics, però per resumir-ho molt ràpid, vam fer que la gestió de set els fes la Generalitat i d'uns altres set anés a càrrec de l'Ajuntament. I nosaltres ja estem gestionant aquests set propis i que per tant ja estem buscant qui són les empreses o cooperatives o iniciatives que tiraran endavant aquests solars en una sessió d'ús.
que vol dir que tindran la gestió d'aquest solar durant 75 anys amb unes condicions que ha de posar l'Ajuntament. I estem pendents també que la Generalitat tiri endavant i liciti el concurs pels que vam demanar que es quedessin ells.
Una previsió de terminis, en aquest cas, és a dir, en tindria alguna perquè aquestes promotors o aquestes iniciatives puguin començar a posar la primera pedra? Per nosaltres, si pot ser la setmana que ve, millor que no pas d'aquí a un mes i per tant estem treballant molt escurçant tots els terminis. Ja sabem que normalment l'administració pública sol tenir una certa lentitud i per això, al seu tema prioritari, estem escurçant al màxim tots els terminis vinculats a la construcció d'habitatge de protecció oficial a la ciutat.
I ho fem pensant que la necessitat d'habitatge és parada. És avui que la gent necessita pisos i que una construcció com aquesta pot tardar tranquil·lament uns dos anys. Doncs si poden ser un any i deu mesos, millor que dos anys. Així que properament ja anirem informant les properes setmanes dels passos que anem avançant, però confiem que amb això, amb dos anys, ja hi hagi part d'aquests nous habitatges a la ciutat de Girona.
Parlant de promocions en aquest cas que ja estan en marxa, com són sobretot les més grans que tenen, que són Domeny i Can Givert del Pla, no sé si hi ha hagut algun contratemps en l'obra, en la construcció, crec que el termini més o menys era cap a l'estiu de l'any vinent que estiguessin acabades, tot va sobre la marxa?
De moment estem molt contents, totes dues promocions, recordem una promoció, totes dues al voltant de 50 pisos, una a Canxi Verda del Pla i l'altra a la zona de Domeny, són dues promocions que permetran precisament això, que hi hagi gairebé un centenar de pisos més al mercat Girona amb uns lloguers assequibles per les diferents persones que són sol·licitants de pisos de protecció oficial a la ciutat.
Estem ara mateix redactant el reglament d'adjudicació, és a dir, quines condicions hauran de tenir les persones que puguin accedir a aquests pisos, i de moment els terminis i les dues constructores ens estan explicant que compleixen amb la idea de tenir-los acabats el juny-juliol de l'any 2026, per tant, confiem que en menys d'un any ja podrem tenir aquest centenar de famílies visquent
en aquestes dues promocions. Hi haurà pisos reservats per joves, hi haurà pisos també pensats per necessitats específiques i per tant per emergència habitacional i la resta de pisos sortiran a un lloguer assequible a les persones sol·licitants d'habitatge de protecció oficial a la ciutat de Girona.
Per tant, senyor Font, si hi ha gent interessada que ens estigui escoltant que digui, ostres, vull estar pendent de veure quan podré sol·licitar tenir un habitatge d'aquests, més o menys, per on hauria de calcular que sortirà per poder optar un habitatge? Les informacions de quina manera fer-ho sortiran a principis de l'any que ve i els terminis seran això. Nosaltres confiem que ja passat l'estiu ja hi podran estar visquent.
Parlant en aquest cas també d'habitatge, m'agradaria preguntar-li pel pressupost de l'any vinent, perquè un dels grans eixos d'aquest equip de govern, com ha comentat, és l'habitatge. Es va dir en el seu moment que l'objectiu era posar un milió a cada pressupost dedicat a això. L'any passat van rondar els 900.000 euros, en teoria crec que van dir que això aniria en augment,
De cares al proper pressupost, com està la cosa? Sí, el compromís del govern, i això és un dels 64 punts del pacte de govern entre els tres partits, és destinar un milió d'euros a l'any en habitatge. Estem molt contents perquè de moment cada any ho hem pogut anar fent. L'any passat eren aquells 900, malgrat que després hi va haver una part de diners que van venir d'una altra partida i que per tant es van destinar a habitatge. Això comença a donar una mica de joc.
I dic una mica perquè realment la inversió d'una ciutat com Girona hauria de ser, si pogués, molt més que un milió d'euros. És a dir, amb un milió d'euros no aconseguim solucionar la situació de l'habitatge a la ciutat. I prova d'això és que no ens conformem només amb el que hi posa l'Ajuntament, sinó que el que fem també, tal com us deia, és anar a buscar iniciatives socials o iniciatives privades que també ajudin
a fer aflorar i fer apareixer tant nous habitatges, com rehabilitació d'habitatges, com habitatges en desús a la ciutat de Girona, per tal de poder-los destinar i entrar-los en el mercat d'habitatge. Amb aquest milió d'euros, al llarg d'aquest parell d'anys que ara portem a l'Ajuntament, s'han pogut comprar...
gairebé 25 pisos en situació de tanteig i retracte, això vol dir que eren pisos en intercanvi entre dues entitats jurídiques, és a dir, entre dues empreses o fons d'inversió que l'Ajuntament ha detectat i ha pogut...
i per tant ho podrà portar o ha pogut portar a pisos d'habitatge de protecció oficial. A més a més ja s'estan iniciant els projectes de rehabilitació de diferents pisos que té en propietat l'Ajuntament i alguns dels que també ja ha comprat l'Ajuntament.
I no només ens volem centrar en això, no només ens volem quedar en la part d'inversió que pugui posar-hi l'Ajuntament. Creiem que l'habitatge és un element en el qual, tal com deia, sols no podem solucionar-ho. I, a més a més, quan ens trobem que a la ciutat de Girona tenim molts pisos, gairebé 300, que estan en propietats d'un ens públic, com és la Sareb.
Aquest ens públic, nosaltres hem fet diferents reunions amb ell, els hem demanat el traspàs d'aquests pisos, els hem demanat que sigui l'Ajuntament qui assumeixi la gestió d'aquests pisos. Ara som conscients que una part i només una part d'aquests pisos, gairebé un centenar, van anunciar-ho aquesta setmana, que farien el traspàs a la gestió per part de la Generalitat. El que passa és que aquí ens queden
més de la meitat dels pisos de Sareb i uns quants solars que Sareb té qualificat com a solars i a vegades són habitatges en els quals hi hauria d'haver una rehabilitació profunda. Creiem que no ens podem permetre que uns pisos que la ciutadania ja ha pagat fent el rescat bancari, creant la Sareb, a dia d'avui estiguin tancats, estiguin generant alguns d'ells problemes de convivència amb el veïnat i que, a més a més, no siguem capaços de destinar-los al que necessitem urgentment, que és nous pisos per a la ciutadania de Girona.
En aquest cas li volia preguntar per solars que encara no ho són, però que ho seran en uns mesos. Parlem en aquest cas, per exemple, dels de carrer Barcelona, és a dir, un cop totes les naus abandonades estiguin enderrocades, allà hi haurà uns nous solars. Entenc que a Tomàs Mieres, un cop s'enderroqui també l'edifici, hi haurà un nou solar.
Pel que fa al carrer de Barcelona, el regidor Lluís Martí ens va comentar que era optimista de cara a que promotors poguessin tirar endavant sobretot promocions d'habitatge en aquella zona. Vostè també segueix aquesta línia i és a dir, a Tomàs Mires també podria haver-hi possibilitat que passi el mateix?
Ara estàs parlant de dues situacions que hem viscut els últims mesos i algunes d'elles, com les naus del carrer Barcelona, ja fa temps que les anem acumulant i que les anem deixant sobre la taula. Hem pogut ser un pas endavant. És a dir, a l'Ajuntament aquí hem sigut molt proactius i...
Hem volgut veure en quina situació estaven les naus del carrer Barcelona i ha sigut en aquest moment quan s'ha detectat que aquí hi havia un risc seriós d'esfondrament d'algunes de les naus i és per això que s'ha emès aquest informe decretant una emergència per tal d'enderrocar cinc d'aquestes naus del carrer Barcelona.
Això permetrà que el solar quedi alliberat i que, per tant, la gent quan passi per carretera Barcelona ja no veurà les nau, sinó que veurà un solar a nivell de terra. A partir d'aquí, aquest solar és privat. És a dir, aquest solar, a dia d'avui, com gran part del tros del carrer Barcelona entre la Clínica Girona i gairebé l'hipercord, tot aquell tros d'allà és privat.
Ara, afortunadament, els propers dies ja farem una aprovació per tal que una part ja es pugui començar a desenvolupar. I per tant aquesta part ja anirà endavant i allà hi haurà una part d'habitatge privat i una altra part d'habitatge públic en un futur relativament proper. Però si ens centrem en el gruix de naus després de la Simón, per entendre'ns, de la fàbrica Simón, tirant entre Simón i la Clínica Girona, gairebé
La totalitat d'aquell sol és de propietat d'una sola empresa i una empresa que va entrar en concurs de creditors a partir de la crisi del 2010. Això va provocar que durant tot aquest temps l'empresa no hagi fet res per desenvolupar el sector perquè a dia d'avui l'empresa ja no existeix sinó que la gestiona l'administrator concursal.
Estem en contacte amb la ministra de Concursal, estem intentant rebre en quin punt està. Ens havien dit que era molt propera la sortida i, per tant, que hi podia haver algun comprador en aquest concurs de creditors. Finalment, sembla que no està tan clar. Aquí nosaltres intentem també...
fer que això vagi més ràpid, perquè quan més ràpid vagi, més fàcil serà que es pugui desenvolupar aquell sector i puguem convertir l'entrada del carrer Barcelona en el que realment ha de ser, que és un carrer digne, que és una vinguda per entrar a la ciutat de Girona i que no només hi haurà habitatge allà, sinó que hi haurà equipaments, sinó que hi haurà serveis, hi haurà comerç i hi haurà unes voreres dignes per poder accedir a la ciutat de Girona.
El solar de Tomàs Mieres entenc que és privat també? I el solar de Tomàs Mieres també és privat. Aquí en aquest cas sí que de seguida acabem contactant amb la propietat. Va haver-hi l'informe d'emergència de l'arquitecte municipal i es va avisar la propietat. Va ser la pròpia propietat i l'empresa per fer l'enderroc i són els primers interessats en adaptar-se al planejament. Aquell edifici el que ha de passar és que s'ha de separar una miqueta de la via del tren
Per tant, la nova construcció ha de mantenir 10 metres respecte a la via del tren, per tant, a dia d'avui no ho estava complint, i allà s'hi construeix un edifici amb una ordenació diferent, és a dir, amb una orientació diferent, i per tant anirà tot a terra i després hi haurà aquest nou dibuix del carrer Tomàs Mileres, que per tant farà molt més agradable tota aquella zona i aquella plaça on ja hi ha hagut una gran transformació.
que és la plaça Joan Brossa, que s'ha convertit en aquell pàrquing que hi havia en una plaça, i per tant, tot això sumat amb el canvi de nom de la proposta de la plaça del Carril de l'actual plaça Poeta Marquina, creiem que ajudarà a generar tota una gran transformació a tot aquell sector.
Tot això també sumat encara a tota la remodelació de la plaça Espanya, que ha començat en uns mesos. A partir d'aquí, també m'agradaria preguntar-li, perquè fa habitatge pels pisos de l'Aurora, perquè sé que fa poc hi va anar, si no estic equivocat, en quin punt es troben ara mateix?
Ahir mateix, de fet, estàvem visitant ja la finalització de l'obra amb l'alcalde. Els pisos de l'Aurora és un d'aquells casos que a vegades són complicats d'explicar o d'entendre. Per què? Perquè ens trobem amb uns pisos de propietat privada
en el qual ja feia més de deu anys que l'Ajuntament ja havia decretat que hi havia una situació d'emergència i que podia caure part de... Hi havia com uns comunicadors externs, que eren els passadissos interiors que a vegades tenen els pisos, en aquest cas eren exteriors. I des d'aquests passadissos tu podies entrar progressivament a cada una de les plantes. Doncs aquests passadissos en el seu moment es van fer d'obra
i amb el desgast havia fet que tot el forjat interior ja estigués malmès. Aquí es va veure que això era perillós i, per tant, es va parlar amb tots i cada un dels propietaris d'aquells pisos per tal que ho arreglessin ells. Al no arribar a un acord entre els propietaris, l'Ajuntament va actuar de forma subsidiària, va cobrar les quotes als propietaris del que podia costar i va començar
les obres. Hi va haver una sèrie de problemes judicials, que es faltaven el permís de tots i l'assignatura de tots els propietaris i alguns va ser molt complicat de trobar-los. Per tant, quan hi va haver, finalment, el permís judicial, l'Ajuntament va començar les obres i podem dir, a dia d'avui, que estan acabades, que la passera ha quedat molt bé, que garanteix la seguretat d'aquell espai i que volem ajudar, sobretot això, a dignificar, a revitalitzar i
fer que els pisos construïts als anys 50, 60, 70 tinguin una nova vida, s'orientin cap al futur, alguns com aquests, per exemple, centrats en que el pas sigui segur, i d'altres pensant, per exemple, en la rehabilitació energètica que incluem dins el pla de barris de Pontmajor. Estàvem parlant de Pontmajor,
Doncs una altra de les idees que hi ha sobre la taula és aquesta, que els pisos sindicals de pont major puguin optar a una rehabilitació ja sigui per accessibilitat o ja sigui per rehabilitació energètica i la gent que hi viu hi pugui viure amb més dignitat i pugui tenir un pis per molts més anys.
Suposo que això serà més en clau futur de presentar el projecte al barri de Pontmajor per qui vulgui es pugui també aderir aquest pla de barris, no? Sí, sí, sí, estem aquesta mateixa setmana tancant ja la presentació del pla de barris, l'últim dia per fer-ho és el dia 15 d'octubre.
Nosaltres confiem en entrar-ho abans, per tant, no existirem cap problema amb això. I després confiem que el projecte que presentem des de Girona sigui un dels que aquest primer any ja s'escollir per tal de poder començar quan abans les intervencions al barri de Pontmajor.
Canviar una mica de tema, però no gaire, perquè també són pisos, en aquest cas els pisos Barceló, de la zona de la Creueta, perquè sé que també estaven en una situació semblant, no sé si ens pot explicar una mica. Sí, amb els pisos de la Creueta, els pisos...
Coneguts també com a Barcelona, no la part dels de quart, sinó els que són en el territori de Girona. Aquí, malauradament, teníem ja un acord, l'Ajuntament va mediar entre dues parts, entre els veïns i un possible comprador, per tal d'arribar a un acord satisfactori per a totes les parts.
I malauradament, finalment, la part compradora, a l'últim moment, quan ja havia signat els contractes amb els diferents propietaris i que ja amb els diferents llogaters i ja amb la propietat, que és una sola propietat, havia arribat a un acord, finalment es va fer enrere i no va poder tirar endavant el projecte de rehabilitació dels pisos. Malgrat això, nosaltres seguim estant amb els veïns per tal d'aconseguir que aquells pisos es rehabilitin.
La línia d'emissió-habitatge, tal com dèiem, és habitatge renovat i és un exemple claríssim en una de les entrades de Girona en el qual fa falta renovar per part de les propietats i de les persones que hi viuen els pisos de la creueta
L'Ajuntament hi seguirà sent i buscarem les solucions possibles que hi hagi sobre la taula per poder aconseguir que aquells pisos siguin uns pisos on l'habitatge sigui digne i on les persones que hi viuen en puguin gaudir més del que estan fent ara.
Deixi'm canviar una mica dràsticament de tema. M'agradaria preguntar-li pel campus de salut i, sobretot, si hi ha hagut alguna novetat d'aquells, no sé si 10 milions o més, que havien de compensar els propietaris de tots aquests terrenys per evitar el desplaçament del parc Jordi Vilamitjana. En aquest sentit, hi ha hagut alguna cosa més? Hi ha hagut algun avenç, més enllà d'allò que es va dir en aquell moment, o ha quedat tot en stand-by, o aturat, no ho sé?
Sí, nosaltres en quin punt està ara? Sobretot, la part rellevant és que la proposta que vam fer nosaltres de modificació de planejament, que va anar al ple de finals de juny, aquesta proposta...
es portarà aquest mateix i abans que acabi aquest any a la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat és a dir, ara qui ha de fer l'aprovació definitiva d'aquella aprovació provisional ha de ser la Generalitat i per tant la proposta que hi havia sobre la taula la portem a la Generalitat i la Generalitat ho acabarà resolent abans que acabi l'any hi ha dues aprovacions, una per la part territorial a nivell de Girona i una altra a nivell nacional i que per tant també s'ha de revisar des dels despatxos de Barcelona
Això implica que, si tot va bé, més o menys a principis de l'any que ve ja hi haurà l'aprovació definitiva d'aquesta modificació de planejament. A partir d'aquí, l'Ajuntament complirà amb el seu principal objectiu, que és poder iniciar els tràmits per cedir al Trueta, i per tant, no al Trueta, sinó a la Generalitat, la construcció del nou campus local.
de Salut Josep Trueta. I a partir d'aquí, per la part que estava extraient, escolteu, allò que va sortir als mitjans durant l'època aquesta de finals de juny i principis de juliol, nosaltres vam rebre la mateixa informació que es va rebre de forma pública i ho vam rebre de forma privada, és a dir, la Generalitat de Catalunya, el seu president, es va posar en contacte amb l'alcalde per transmetre'ls-hi una voluntat
Res més enllà que una voluntat, és a dir, la voluntat de posar-se a disposició si hi havia alguna solució per tal de poder mantenir el parc allà on era i no desplaçar-lo. Des de l'Ajuntament vam explicar el que hem estat explicant moltes vegades, que nosaltres hem posat sobre la taula moltes opcions i que cap no ha aconseguit tenir els informes jurídics suficients com perquè això pogués ser factible.
I que, per tant, si era la Generalitat qui realment es posava a disposició, que ho fessin amb una proposta, amb una proposta concreta. És a dir, de quina manera la Generalitat proposa no haver de moure el parc aquests 150 metres, no haver-lo de desplaçar cap al seu lateral. I a partir d'aquí nosaltres estem en aquest punt.
És a dir, amb la voluntat sobretot que quan abans puguem cedir els terrenys per la construcció del campus sanitari, que sempre hem dit que aquesta era la nostra primera prioritat, animant també, entenc que s'estan seguint els tràmits convencionals i els que toquen pel concurs per veure quin serà finalment el projecte definitiu del nou hospital. Al llarg d'aquesta tardor, principis d'hivern, la Generalitat ha de donar a conèixer també al guanyador.
el projecte guanyador, i que aconseguim resoldre un tema que fa més de 15 anys que la societat gironina està demanant de forma urgent, que és iniciar la construcció del nou hospital Josep Trueta i, en aquest cas, ampliar-lo fins al campus sanitari Josep Trueta.
Senyor Font, ens queda un minut i demanaria ser molt breu i a més deixi'm escombrar cap a casa, sé que moltes vegades li he preguntat, seré molt clar, és a dir, els veïns de Fontejau i Voltants tindran la pista coberta de cara a la propera festa major que és el mes de juny del 2086?
Si no passa res, a vegades ha de ser prudent, eh? Si no passa res, sí. Amb fermesa, i ho dic perquè ja s'ha fet l'acte de replanteig, de l'obra, per tant, ja hi ha hagut...