han començat exactament aquí. Arribar lluny no sempre és fer molts anys d'estudi sinó fer bé la feina quan toca.
Un altre tòpic que tenim i que té certa relació amb l'episodi anterior, que és que la mecatrònica i el món industrial no és un món per dones. I sí, aquest ja el vam tocar en el programa anterior, la veritat és que el sector industrial busca talent, compromís i capacitat, no estereotips. Cada vegada hi ha més dones i fins i tot en mecatrònica, manteniment industrial i indústria tecnològica. Les màquines no en tenen de gènere, en tenen de fer-les saber funcionar.
I per últim, m'agradaria destacar que molta gent diu que és una feina repetitiva i poc creativa. I la veritat és que és tot el contrari. Cada dia apareixen nous reptes, incidències, millores i nous projectes. La tecnologia evoluciona i els professionals també. Aquí la rutina podríem dir que dura poc. Repetitiu és fer sempre el mateix. Solucionar problemes diferents cada dia jo crec que no és gaire repetitiu.
Avui hem vist que la mecatrònica no només és una disciplina tècnica, és una via real de creixement per als joves que volen construir una carrera sòlida, des del taller fins a la línia de producció i des de l'aula fins a empreses com Comexi. Hem comprovat que la combinació de formació, pràctica i actitud, sobretot, és clau per formar professionals preparats per als reptes del present i del futur.
La indústria a Girona i a la resta del territori necessita talent. I hi ha empreses buscant tècnics i tècniques qualificats, capaços de comprendre màquines, automatitzar processos, resoldre problemes i millorar contínuament. I és aquí on la formació professional juga un paper fonamental.
Hem escoltat la veu de l'empresa amb en Jordi, que ens ha explicat la seva aposta per la formació i pel desenvolupament del talent. Hem conegut l'Albert, un professional que ens ha demostrat que amb constància, actitud i formació es poden assumir grans responsabilitats i créixer dins del sector. I des del centre formatiu, juntament amb en Joan, hem vist com es posen els fonaments perquè el futur professional arribi impreparats i amb més confiança en el sector.
La mecatrònica no és un futur laboral interessant, és molt més que això. És una oportunitat per innovar, resoldre reptes i ser part activa del canvi tecnològic que estem vivint. Cada màquina que funciona, cada procés que millora i cada professional que creix és un exemple de com la formació professional pot transformar talent en oportunitat.
I fins aquí aquest tercer episodi, sobre la mecatrònica i el món de la indústria a Girona. Espero que hagueu descobert com de fascinant i important és aquest sector i com la formació professional pot obrir portes reals a joves amb talent i ganes de créixer. Soc en Raül Bonilla i ha estat un plaer acompanyar-vos en aquest episodi. Ens veiem en el següent, amb noves històries, nous oficis i moltes més oportunitats per descobrir. No hi falteu.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
I obrim un dia més l'espai de l'entrevista municipal aquí a Girona FM, com cada dijous, per parlar amb els diferents membres de l'equip de govern. I avui és el torn del regidor Sergi Cot, regidor d'Acció Climàtica, amb el qual parlarem de residus, òbviament, però també d'altres temes, com el baratament alimentari, sequera, encara que ja no n'hi hagi, d'aigua, i molt més a l'entrevista municipal, com sempre, a partir de la una del migdia. Molt bon dia, regidor Cot.
Bon dia, Pau, i per molts anys, per cert. Gràcies, gràcies. Un mes i un menys. Un mes, no? Millor celebrar-los que no celebrar-los. Sempre sent positius i en aquest cas, doncs mira, què millor que fer-ho avui amb una conversa amb vostè. Gràcies.
Parlem de residus. M'agradaria preguntar-li per començar una mica com tenim el procés de posar els contenidors per cada fracció en els diferents barris de la ciutat, si encara hi ha algun barri que no els tingui. Bé, alguns sí, l'Eixample segur, perquè passem per aquí i ho veiem, però si n'hi ha d'altres, una mica en quin punt ens trobem d'aquest procés de recol·locació dels contenidors.
Sí, nosaltres ja hem anat informant, com vés comentat, tot aquest procés que s'ha donat a terme les darreres setmanes. Ara ja estem a la fase final. De moment està tot bé sobre el previst, a nivell de temps, els calendaris, tal com vam pactar amb l'empresa responsable, que sempre és girona més neta. I ara ens trobem que falta, com has dit, l'Eixample, una part del Mercadal i alguns carrers concrets de Pla de Palau.
llavors aquests contenidors s'aniran posant des d'ara ara aquests dies hem parat concretament aquests últimes dies i la setmana que ve per reforçar ara ja sobretot en contenidors d'envasos i de paper on havíem detectat que ja sabíem que potencialment serien zones una mica més crítiques i hem detectat una necessitat de reforç i ja és el que estàvem fent ara llavors han aturat una mica el que diríem la implementació dels nous contenidors d'aquesta fase més flexible
i es reprendrà ara d'aquí uns dies. Llavors, abans de Sant Jordi, per entendre'ns, tota la ciutat ja estarà canviada i entrarem en aquesta nova fase final definitiva de màxima flexibilitat pel tema de continguts intel·ligents i també amb el moviment dels àrees d'emergència a barres de porta a porta. Per tant, els barres de porta a porta també tindran algunes lleugeres millores que podran notar, tindran unes àrees d'emergència més a prop del que potser molts la tenen ara, etcètera, etcètera.
M'agradaria preguntar-li, pel barri de Vilaroja, on vam veure que ja es van instal·lar també els contenidors per cada fracció, com ha funcionat durant aquestes setmanes? Quines han estat una mica les reaccions? A Vilaroja, Girona, és igual que el barri de la ciutat, té un procés d'adaptació, serà més, serà menys, serà d'una manera o d'una altra, però té un procés d'adaptació que és molt difícil de detectar en pocs dies, ni en una setmana ni en un mes. És a dir, tot just ara estem començant a veure...
els resultats en termes de rutes i de dades que podem tenir, que ara són més que abans, òbviament, amb el concepte de la targeta, diguéssim, i també dels pesos volumètrics que tenen els contenidors i tota aquesta sèrie de moviment de dades que es fa a través de l'empresa Girona Mesneta, però just ara estem veient els del principi, els del gener.
M'explico que vam començar a posar, Can Givert, tota la part de Sant Eugène i Sant Narcís, ara hi començarem a veure alguns resultats, alguns positius, algunes coses que calen millorar de detalls, com sempre, i per tant encara és molt verd per poder parlar d'això. Nosaltres estem a sobre de tots els barris, amb les seves popularitats concretes, i per dir-ho d'aquí uns temps, això és un procés de millora contínua, i així serà.
Així de primeres, perquè per xarxes continuo veient tuits que l'etiqueten, que li diuen això encara no ha millorat, és a dir, sí, hi ha un contenidor per cada fracció i això flexibilitza molt més, però veiem imatges dels contenidors plens, i plens vull dir del que toca, en aquest cas, o contenidors oberts. S'han de millorar les freqüències de pas de recollida? És el següent pas per acabar de tancar-ho una mica?
Sí, efectivament s'han de millorar. Algunes ja les hem millorat perquè nosaltres també estem dient, a totes les xerrades que estem fent ara, diguéssim, a cada barri que va entrant a aquesta nova fase de contenidors intel·ligents, que ara mateix encara estem convivint els dos sistemes. És a dir, està convivint algun barri, per exemple l'Eixample, amb contenidors multifracció, que és el que hem retirat, amb els nostres contenidors.
Llavors, les rutes, que molta gent, la gran majoria de la gent m'atreveixo a dir, es pensa que és d'una manera i funciona d'una altra manera, ben diferent, que és que està tot molt més calculat del que on es pot pensar. M'explico, vull dir, no és, surt el camió i passa per allà i, ai, aquest me l'he deixat, no, no, evidentment hi ha una ruta planificada...
Hi ha uns tempos, hi ha uns minuts que es calculen de mitjana que es tarda a recollir tres carrers o una ruta concreta. A Girona hi ha cinc rutes de contingència d'agents, llavors anem de porta a porta. Hi ha vàries rutes a Girona. Cada dia surten serveis, i és difícil planificar això, i de tot surti la primera. I això ho hem dit sempre, independentment de les responsabilitats que tingui o deixar de tenir l'empresa de Girona Besanta, que també són unes quantes. Llavors, en aquest sentit...
sí cal millorar freqüències de rutes, algunes ja les hem millorat per exemple rutes que ja hem pogut acabar perquè una ruta passa per diferents barris nosaltres vam dir aquests 3 mesos, així 4 mesos, gener, febrer, març, abril que estarem canviant els contenidors, que n'hem afegit mil pràcticament nous contenidors a la ciutat vull dir que és una feinada bastant grossa i per tant això també s'ha d'entendre que regaleix el seu temps i és un merder que s'ha d'anar gestionant
i que van sortint coses també sobre la marxa. Llavors, algunes freqüències ja les hem pogut millorar i d'altres hem d'esperar, bàsicament, que s'acabi tota aquesta fase. Per tant, a partir de Sant Jordi, comencem a detectar algunes mancances, algunes coses on caldrà forçar i veurem quines freqüències de recollida, quines fraccions,
ben bé, realment mereix la pena i deixem augmentar. Perquè augmentar les freqüències vol dir augmentar el cost del servei, m'explico? I això vol dir també augmentar la taxa, potencialment. Per això s'ha de fer bé i s'ha de calcular bé. No es pot fer, diguéssim, de manera discrecional o sense tenir...
dades suficients, robustes i la certesa 100% que allò que estàs fent a llarg termini té sentit i que no són fets puntuals o que no són coses que llavors estàs comprometent uns diners públics amb una cosa que potser no és necessària. Per tant, hi ha un estudi darrere, hi ha una feina darrere, hi ha una feinada de fet darrere.
i amb això estem treballant. Regidor, li consta una situació, en aquest cas perquè l'he pogut viure o l'he vist en alguns contenidors, li consta, entenc que l'empresa, si hi ha contenidors oberts, ho detecta, és a dir, oberts en el sentit que no sé si algú els ha deixat oberts a propòsit o si estan trencats perquè algú els pot haver...
No sé si és una situació que han detectat, entenc que l'empresa ho analitza i a partir d'aquí es soluciona, no? Sí, hi ha de tot, també hi ha continuadors que estan desbordats, que estan massa plens i queden oberts, amb aquesta situació que ara comentàvem de la millora de freqüències que hem d'acabar d'ajustar. Hi ha de tot, quan un continuador està trencat, que és minoritari, doncs l'empresa, teòricament els treballadors que passen per allò més neta han de fer una incidència i ells mateixos s'avisen.
i és una cosa que ha de funcionar de manera força automàtica per entendre'ns, o és igual, algú de l'Ajuntament, vull dir, això s'acaba veient, o amb alguna foto, el que sigui, t'acaba arribant relativament fàcil. La genera és prou petita com perquè t'arribi aquestes coses amb relativa agilitat. Però han detectat en aquest cas que és més perquè es trenquen o és perquè hi ha gent que els deixa oberts? No, hi ha gent que els deixa oberts, hi ha gent que els trenca expressament i a vegades es queden oberts perquè hi ha masses bosses, i si m'explico això també passa, òbviament...
Però que es trenquin, aquests contenidors no es trenquen. Si es que no cau una pedra o un meteorit sobre el contenidor, no es trenca aquest contenidor, m'explico. Llavors, situacions d'aquestes hi ha de tot tipus, però sí que nosaltres el que estem explicant ara a tothom, a les xarlades informatives dels barris i en general ara farem una campanya...
una mica més extensa és sobre la qüestió de l'aplicació de Girona Recicle aquesta aplicació ja fa un any que està en marxa però al principi no la volíem sincerament no la volíem acabar de sempre emocionar perquè tenia alguns errors ara ho hem acabat millorant i aquesta aplicació ens permet fer dues coses bàsicament
O tres, l'Ajuntament ens interessa molt i per tant ens interessa els ciutadans. Poder fer incidències que van directament a l'empresa, abans era al revés, abans anava a l'Ajuntament, l'Ajuntament havia de pisar l'empresa, per tant el retorn i diguéssim... El procés. Sí, el procés de gestió de tota aquesta incidència, el retorn a la persona era molt complicat, era...
Era un cris, per entendre'ns, i ara és diferent. Ara va a l'empresa directament, l'empresa ja té els serveis muntats i ens fa còpia a nosaltres. I nosaltres ho tenim per poder fer un registre. Llavors això és la primera millora, i és una gran millora a nivell intern, la veritat, per poder gestionar molt millor les incidències i que, com a mínim, hi hagi un registre de les coses.
Per tant, demano que utilitzem aquesta aplicació de Girona Recicle. A la web, si voleu buscar app Girona Recicle, hi ha les instruccions, és molt senzill. No és una aplicació que es descarregui per la botigueta, diguéssim, de qui tingui iPhone o del Play Store, sinó...
és una web app que se'n diu, que bàsicament et descarregues un enllaç i et fas un accés directe a aquesta aplicació. També hi és l'aplicació de Girona, normal, la que tenim que hi ha tot el calendari, l'agenda cultural, tot això allà a dalt, a la dreta, hi ha el simbolet dels residus i allà directament t'obre amb aquesta pàgina. Poses la teva targeta i llavors ja et dona totes les dades. Primera cosa important d'aquesta aplicació,
que animem a tothom a tenir, poder fer incidències, que és molt senzill i és una cosa bastant pràctica. I a nosaltres ens ajuda molt, tant a l'Ajuntament com a l'empresa de Girona més neta. Segona cosa, poder obrir el contenidor amb el mòbil. La molta gent encara amb el tema dels clauers que hem anunciat aquesta setmana, que ha tingut un èxit, la veritat és que bestial, o sigui, 500 clauers al dia, estem reperdint aproximadament. És una de les coses que es va associar també al... És a dir, que vam poder associar el contracte a través de la quarta modificació.
i és una petita millora evidentment, millor portar la targeta a les claus que no portar-ho a la butxaca o a la targeta que era molt més incòmode i era més susceptible que la poguessis deixar al final menys àgil i una dificultat afegida llavors ara amb això fem un passat endavant
I també la gent em pregunta, no? I es pot obrir el control amb el mòbil? Doncs sí, es pot obrir des de fa un any. I passa que ara nosaltres ho estem promocionant i en aquesta aplicació de Girona Recicle també hi ha una part que diu obrir contenidor. La tasta de descarregar una altra aplicació, és una mica engurrosa. Segurament el que la gent demana és tipus NFC de com pagues amb la targeta. Sí, però això de moment no es pot fer. De moment no es pot fer i si es pot fer, que tant com sigui possible, ho farem. Ja ho vam demanar. És a dir...
no vivim en un món en paral·lel, jo també pago amb targeta i fa un any em preguntava si no es podia fer resulta que no, de moment i anirem de poder-ho fer aviat llavors, en tot cas hi ha aquesta aplicació i també aprofito per poder-la comunicar des d'aquí
Deixa'm preguntar-li pel conflicte dins d'en aquest cas Girona més neta, entre treballadors, entre empresa, no sé si n'és conscient una mica en quin punt es troba aquesta negociació del conveni, vam veure fa poc com l'Ajuntament demanava en aquest cas a l'empresa que aquesta negociació no afectés en el dia a dia del servei,
I la pregunta és, si s'arriba al punt d'una vaga, en aquest cas dels treballadors, què farà l'Ajuntament? Nosaltres no sabem si hi haurà una vaga o no. No sé, pot ser, pot no ser-hi. No depèn de nosaltres, diguéssim, en aquest sentit.
Nosaltres ja fa temps, des del principi del mandat, que òbviament sabia que tindríem aquest tema, el nou contracte, que havíem d'implementar aquest contracte, i amb tot el que suposava. Llavors, nosaltres hem fet reunions, jo com l'alcalde, junts per separat, més d'una vegada, amb el comitè d'empresa, amb l'empresa molt constantment, hem fet a nivell tècnic, ens reunim cada setmana per anar avaluant, i abans, en els moments d'implementació, érem pràcticament cada dia...
Llavors, té un moment de data constant. Les converses que ells tenen, jo no les sé el dit, diguéssim, el detall, però sí que, evidentment, hi hem participat tangencialment, és a dir, ens ha arribat de les dues bandes, però nosaltres sempre ho hem dit, ho hem dit i ho vam dir l'altre dia que ha de haver-hi aquesta concentració. L'Ajuntament no es pot posar en les qüestions d'una empresa privada, com girar una més neta.
que és una UT, és una Unió Temporal d'Empreses, que tenen els seus responsables, tenen les seves històries, com tothom, i, per tant, aquí és on hi ha d'haver, diguéssim, una relació fluida. Nosaltres ens vam posar a disposició de fer una mediació amb el Col·legi d'Advocats, que també ho vam publicar fa uns dies,
i després, doncs, de converses, al principi va semblar que sí, després que no, bueno, es va acabar descartant, de moment s'ha descartat aquesta opció per part del comitè, pels motius que siguin, i que, diguéssim, són legítims, i ells sabran els motius. Però nosaltres, més que això, no hi podem participar, perquè tenim molts contractes a l'Ajuntament amb empreses privades. M'explico jo, si fos per mi, aquests serveis, tant de vos poguessin municipalitzar o
o, diguéssim, o recuperar, perquè tindria molt més sentit a la llarga. Però això és el que hi ha. I, per tant, nosaltres hem de fer un paper, òbviament, destacat i, òbviament, un sobresforç en una cosa com és la gestió dels residus, perquè, hòstia, òbviament, és la cosa que afecta més a la populació i que afecta cada dia, però tenim també contractes amb jardineria, manteniment del verd urbà, amb moltes empreses que també són contractes, diguéssim, de...
una quantitat important, no tant com els residus, però també és molt important, i no ens posem en les seves disquisicions i en els seus conflictes que puguin tenir a nivell laboral. Dit això, evidentment esperem que es pugui resoldre el que més ven millor, les peticions del comitè que ens han fet arribar, almenys algunes que ens han fet arribar, i que sabem que són totalment legítimes, són interessants, però no depèn de nosaltres que es puguin aplicar o no aplicar.
Nosaltres seguirem amb aquesta proposta de mediació i a veure si es pot desencallar i si entre l'empresa i el comitè s'entenen, s'entenen aviat i si no veurem com avança. És el que li anava preguntant, és a dir, si no es desencalla, no sé si la previsió de temps de flors com a esdeveniment en què molta gent visita Girona pot ser un punt on aprofitin aquí els treballadors.
Sí, potser, no sé, Temps de Flors, o Filres de Girona, o qualsevol, vull dir, per poder ser potenciar molts moments, és a dir, òbviament hi ha pics, no?, de visites a Girona, però a mi em sembla que no va només d'estar esperant un dia que ve molta gent de fora, a la gent de fora se li fot.
Si vas a Nàpols o a altres llocs, hi ha una gestió de residus, podríem dir, o bueno, hi entrarem, no?, diferent. Sí, diferent. I vas, i una persona que hi va, hi va igualment, no?, és a dir, et sorprendrà, no?, perquè diràs, ostres, com pot ser, però la que m'ho preocupa no és la gent de fora, que vingui a temps de fora, és la gent de Girona, m'explico, la gent de Girona viu a Girona.
tot l'any. Per tant, si la vaga, eventual vaga, és per temps de flors, per fires o un altre dia, a mi em preocupa igual. M'explico, perquè és que a mi ens ha preocupat primer la gent de Girona i després veure, doncs, què passa amb els de fora. Que, òbviament, és una imatge molt desagradable, no? Si passés això, evidentment, no són pas aliens, això.
Però, que em fa gràcia a vegades aquesta reflexió de temps de flors, penso que igualment la vaga afectarà els gironins, sigui temps de flors o sigui temps d'una altra cosa. Llavors, el que és important és no arribar a aquest punt. I, per tant, treballar per poder acostar les posicions i que entre l'empresa i el comitè, insisteixo, s'entenguin i comptaran amb la nostra col·laboració i suport tot el necessari com els hem transmès des del primer dia.
Canviem de tema, senyor Cot. M'agradaria preguntar-li, perquè fa molt de temps que no parlem de sequera, per sort, perquè en els últims temps ha plogut de valent. No sé, aquí, si l'Ajuntament de Girona, durant aquests mesos, anys, on la cosa ha millorat, ha anat fent tasques de millora de la xarxa, en aquest cas, hídrica de la ciutat de Girona, i si s'ha pogut disminuir les possibles pèrdues que hi hagués en aquest circuit.
Sí, efectivament es fa una tasca, doncs, constant, en aquest cas, doncs, de les inversions des de Catxa, que és la presa pública d'aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i sempre és menys del que voldríem, no? Això ho sabem, és una constant habitual entre, diguéssim, la inversió pública i els recursos disponibles, però sí, es fa feina, es fa feina per preparar, diguéssim, preventivament de situacions com aquest tipus. És veritat que, per exemple, ens hem adonat, doncs, que
és una cosa curiosa no sorprendrà a ningú però a mi em preocupa que és que ara per exemple el consum d'aigua ha pujat i ha pujat d'un i dos és a dir, aquell esforç que vam fer en època de sequera extrema, vam arribar a un punt de quasi col·lapse, és a dir, quasi haver de tallar l'aigua durant unes hores al dia, no sé si ens en recordem jo sí que me'n recordo, vaig perdre moltes nits de dormir quan estàvem al 15% i no plovia perquè a més no portàvem ni un any al govern
i per sobre comença a ploure però clar, no podem deixar el destí de la població a la sort que plogui m'explico, és que és absurd i surrealista llavors ens hem de preparar com això que diuen que els incendis s'apaguen a l'hivern i ho gestionem encara molt menys del que hauríem és que és frustrant entrar i veure que hi ha molts menys recursos dels que necessitaries però almenys els que hi hagi, posem-los i intentem posar el màxim a disposició possible llavors
La prevenció és una escala sense barana i sense fi. Per exemple, pots prevenir més, però és bàsic. Hi ha actuacions com aquesta de la lleira de l'Unyà, que potencialment va disminuir el risc que desbordés l'Unyà per la plaça Catalunya, amb la retirada de sediments que vam fer la setmana abans. A més, la coincidència ens va fer campions en aquest sentit,
Però hi ha una cosa de fons que a mi em preocupa molt, que és haver portat aquesta cultura d'estalvi d'aigua, o que sembla que s'ha perdut de mitjana, ara la gent li és igual, no?, dutxar-se'l tot. Segur li haurà quedat una mica, no? Espero, però és que de moment els resultats, Pau, no són aquests, i ha pujat una mica, ha pujat un 20 o un 30%, considerablement, és a dir, és bastant això, comptant que la sequera no s'ha acabat, la sequera s'ha aturat una estona, és a dir, estem en un procés de desertització, que jo ho he explicat moltes vegades, no de sequera, de desertització, i amb el procés de canvi climàtic,
que estem en marxa, et provoca això. És a dir, perquè la gent diu, no, ja no estem en sequera, perquè ja ha plogut molt. Dic, hòstia, però ja ha plogut massa. Som capaços d'entendre que ja ha plogut massa? És a dir, que no és bo ni que plogui tampoc ni que plogui massa a les altituds mediterrànies en les que estem, que això té una afectació per l'agricultura, per l'alimentació, per la vegetació, per la fauna, pels arbres, que també cauen ara molt més que mai i els riscos de caiguda dels arbres
aquest és un dels efectes, però un dels efectes importants, que és l'alteració o les conseqüències que provoca tot això en les seves arrels, en el sol, en els sediments, vull dir, en mil coses, proliferació de malalties, etcètera. Llavors, ho entenem, que això són conseqüències urbanes directes del canvi climàtic. Llavors, a mi em preocupa això, que, hòstia, si vas aconseguir acostumar-te a gastar menys aigua, encara que els embassaments estiguin al 100%, que estic d'acord, si ara no estem en situació d'alarma, òbviament que no,
però és que d'aquí dos anys, o tres, o un i mig, o cinc, és igual, tornarem a estar en una situació de sequera extrema. Llavors, cal canviar una mica, és una cosa més de canvi cultural que no de resposta del dia a dia. Això em preocupa, i la veritat és que, bona pregunta en aquest sentit, perquè jo també ho volia dir, hem detectat que ha augmentat el consum d'aigua i hauríem de mirar que l'aigua segueix sent un bé escàs, ho explico.
M'ha parat d'arbres. M'agradaria preguntar-li com està tot el tema de l'estudi dels arbres de la Devesa, les actuacions que s'hi han fet darrerament. Hem vist com fins i tot l'údivers ha hagut de moure de lloc per evitar possibles ensurts. Com està tota aquesta situació?
En una, diguéssim, en polítiques públiques municipals, diguéssim, i d'aquest caire, és a dir, evidentment afecta a tothom, no?, perquè tu ho has dit, l'údivers, no?, que seria un acte cultural, no?, lúdic i per la infància, també ha segut de moure per això, bueno, per això és una qüestió menor, òbviament no...
ningú queda molt afectat per això, no? Però en política pública municipal cal tenir com molt en compte la qüestió aquesta de la prevenció i del risc, de la gestió del risc. Com a mínim, doncs, la gestió del medi ambient, no? L'àrea que a mi em toca. Medi ambient, acció climàtica, etc. Totes aquestes competències van, que són estructurals en el sentit estrict de la paraula, és a dir, és el que passa en el nostre, diguéssim, escenari, no? Que són els parcs, els jardins, l'asfalt...
són les cronades d'aigua, aquell atretzo que necessitem per viure, doncs aquestes alteracions cada cop són més evidents. Llavors, en la gestió municipal és molt important gestionar el risc. El risc no és el perill, el risc és...
la possibilitat, la possibilitat, que succeeixi un perill. Els arbres de la Devesa, per exemple, són un gran exemple, són arbres que són monumentals, estem parlant d'un vecín, però són arbres que a la llarga, els plàtans, no estan acostumats en aquestes condicions, d'aquestes latituds, tot sembla indicar. Llavors, que això volia haver tallat tots els arbres? No.
Però vol dir que n'hi ha que estan molt millor que d'altres. Vol dir que tots han de caure? Tampoc. No vol dir que ara tots hagin de caure. Vol dir que van caure uns arbres que n'han caigut uns quants aquest any, diguéssim, o l'any passat, més que mai a la història, per entendre'ns, de la devesa. Però el que sí que és veritat és que nosaltres estem gestionant el risc, per tant fent controls, fent estudis, hem vist que, evidentment el risc no serà mai zero, però hem vist que
els que hem talat tenien el risc més alt de caiguda, no deu caiguda en una zona que no hi ha res a l'Alesa, sinó caiguda sobre Rosaleda, per tant hi ha gent, estem parlant de danys materials, danys humans, per tant aquells, en cap moment vam dubtar i s'han de treure, i a mi sóc el primer, l'últim de la ciutat que li agrada tallar arbres, però no és tallar arbres, és gestionar el risc i el perill. Llavors,
aquells arbres que estan al canal estaven sentenciats, perquè la sequera va fer que havíem de tancar el rec, per tant, aquelles arrels es van acostumar a una quantitat d'aigua important, es van canviar la seva forma, la seva morfologia, i a partir d'aquí, doncs, al cap d'uns anys, això, els arbres és una cosa molt lenta, és una forma de vida lenta. Per tant, els impactes que estem veient ara és, doncs, d'un excés d'aigua provinent d'un període sequera molt intens i molt llarg, no?,
Per tant, sí, els pins també han caigut, els pins de la rotonda de pericol, que també va generar una polèmica, perquè va caure un pi, la resta de pins en una superfície tan petita es mouen les arrels, llavors quan s'hi cau un, els altres són molt susceptibles de caure tard o d'hora.
i no volem que caigui sobre una moto o un cotxe i xafi el cotxe i potser la persona que hi ha dins, perquè un arbre quan es veu recte, no això, però pesen molts quilos un arbre, qualsevol arbre, per petitet que sembli, la gent quedaria parada. Llavors, una mica és això, és gestionar el risc, i ara posem 10 mil del risc al màxim, no vol dir que no caiguin més arbres, en cauran més, segurament la dresa és possible, però intentarem sempre portar-ho al màxim,
el màxim de rigorós possible i el que els serveis tècnics ens permeten
Ens queden tres minuts comptats d'entrevista. M'agradaria preguntar-li per un projecte que han presentat avui, en aquest cas menys malbaratament, més sobirania, que a més va lligat a tot el tema de les neveses de profit, que vam parlar fa uns quants mesos. A veure si ens pots explicar una mica més a la nostra audiència exactament en què consisteix aquest projecte i quina és una mica la intenció de l'Ajuntament en aquest sentit. Vam tres minuts, ho farem d'acord. Sí, sí, sí.
Aquest projecte bàsicament neix d'un conveni que tenim amb l'Ajuntament, amb unes entitats, que d'aquest conveni em va sortir, que és el conveni de postcreixement, em va sortir una idea, d'un projecte agafant un tema i treballant aquest tema en tots els àmbits, en tots els factors possibles. Aquest tema és l'emabartament alimentari. Aquest projecte, que és una campanya, una estratègia que es diu menys emabartament, més sobirania,
i que es fa conjuntament amb la UDG i amb altres entitats, com el Banc dels Aliments, la Fundació Especuladors, també hi participa, l'Escola Australària de Girona, altres agents, pretén ser un cúmul d'actuacions diferents, algunes pedagògiques, és a dir, simbòliques, teòriques...
i algunes pràctiques, com comentaves tu, de les neveres. Llavors, un comú d'actuacions lligades a la reducció del malbertament alimentari, a fer difusió de la importància que té, perquè el malbertament alimentari és un problema invisible, molt bèstia, de primera magnitud, perquè a Catalunya, i això es pot extrapolar a l'estat espanyol i a Europa,
es malbarata un terç dels aliments en algun moment de la cadena productiva. Vol dir que molts aliments o queden al camp o es llencen perquè no són macos, perquè les formes de la poma no és la poma rodona perfecta que es ven al súper, sinó que és una mica quadrada i tal, ha sortit, perquè no totes les pomes són tan maques. Però allò és un aliment igual, alimenta igual, i això s'acaba tirant. I a restaurants, a nivell domèstic, que també es malbarata moltíssim, doncs ja ni parlar-ne. Per tant,
un terç dels aliments es laboraten en algun moment de la cadena, i això coincideix amb una altra dada, que és, hòstia, un 25% de la població catalana està en risc de pobresa o d'exclusió, i passa essencialment per l'alimentació, és a dir, estan malnutrits. Per tant, això no lliga. I els ajuntaments també hem de fer un pas endavant amb aquest tema.
No pot ser que ho deixem tota la Generalitat, que pot tenir moltes bones intencions, grans plans, però evidentment no acaba d'arribar a terra. I quines coses fan arribar? O sigui, què és el que permet que les públiques arribin a terra i a totes les cantonades? El municipalisme. El municipalisme és aquesta eina. I per tant nosaltres volem posar...
de manera també una mica pionera, perquè té una part acadèmica, d'interès de recerca, que això ja treballarà la UDG, i també hi ha altra gent que hi participa, de tot el país, i una part pragmàtica del dia a dia. Per tant, és una unió de les dues coses, i en aquest sentit veurem actuacions com aquestes neveres de profit a diferents barris de la ciutat, que ho estem treballant a l'Ajuntament, veurem això, un conveni...