I obrim un dia més l'espai de l'entrevista municipal, com sempre dijous al migdia, i ja sabeu, aquí parlem amb els diferents regidors i regidores de l'equip de govern, i avui és el torn del regidor d'acció climàtica, el senyor Sergi Cot passa per Girona FM per tractar diferents temes de la seva regidoria. Molt bon dia, senyor Cot. Bon dia. Com està? Bé, gràcies, per tractar-me de vostè. Estic bé. Regular, tirant bé.
En tot cas, està en el dia després d'haver presentat una audiència per plantejar estratègies en aquesta lluita contra l'emergència climàtica, una lluita on també és l'Ajuntament de Girona en el seu àmbit,
Expliqui'm una mica en què es basarà aquesta audiència, també vam presentar algunes dades de balanç del 2023, també fent una mica de retrospectiva des de l'any 2005, però pel que fa a l'audiència, que serà el 12 de juny, quina és la previsió una mica?
Efectivament. Això ho comentes, eh, Pau? El tema de la relació pública climàtica, 2025, vam presentar ahir fruit de donar compliment a una moció a la ciutadana que es va presentar al pla de gener, i que era un dels punts que aquesta reivindicació, a través d'aquestes entitats, van plantejar a l'Ajuntament, i vam començar a treballar des del dia següent que s'aprovés la moció.
Doncs, bàsicament, aquest punt que farem el dia 12 de juny, com has comentat a la tarda, és una audiència pública climàtica, i se'n va fer una en el seu moment, fa quatre anys a Girona, que incorporava certs elements amb el tema del pla de transició ecosocial, etcètera, que és una mica, diguéssim, l'avançada de tot allà on hem arribat. Això és un procés que va seguint, la crisi climàtica és una qüestió hipercomplexa, és una qüestió hiperurgent,
I, per tant, requereix moments de molta acceleració, de canvis, de xocs, però també de reflexió i de pausa i d'anàlisi. I, sobretot, de fiscalització, de crítiques, fins i tot de participació. En aquest sentit, amb la principalia climàtica que plantegem nosaltres, per exemple, el primer cop es farà al Saló de Plens de l'Ajuntament, com ha fet simbòlic, però que em sembla interessant,
i també incorporarà alguns elements que no incorporava l'anterior. Bàsicament, passarà revista de tot el que s'ha fet, de tots els plans que hi ha, programes, etc. i poder generar una evidència pública però en clau només climàtica. També vam aprofitar per actualitzar les dades d'emissions de l'Ajuntament, que és per tant totes aquelles emissions associades
a l'activitat municipal o els equipaments municipals, flota de vehicles, allumenat públic, centres cívics, ajuntaments, etc. Tot allò, tota aquella electricitat i emissions de CO2 generades pels combustibles del transport públic municipal, dels cotxes de la flota, tot allò, tot aquest global d'emissions de gasos d'efecte i bernacles, concret també de CO2,
Hi vam actualitzar, hi havia un patró de dades que va començar el 2005, es va fer el 2005, el 2014, el 2019, i hi vam actualitzar fins al 2023. Per què? Perquè aquestes dades, fins a un any i mig després, no són del tot robustes, per tant ara les dades més simples que teníem eren les del 2023 i d'aquí uns mesos podrem començar a fer les del 2024.
i hem generat una meteorologia per poder-ho tenir actualitzat cada any, i això ens permet tenir un punt de partida i, per tant, generar un full de ruta amb polítiques públiques i amb tot allò que estem avançant per no avançar a cegues i dir, hòstia, això que estem proposant, o aquests canvis que s'han fet han augmentat les emissions. Al final hi ha un full de ruta clar, contundent, europeu, també, que no només, diguéssim, català o de ciutat, un compromís, si no hi ha un full de ruta europeu, per reduir les emissions i per, teòricament, ser climàticament neutres en les 2050.
Això no va només de paraules ni de posar-nos a medalles i fer-nos fotos, no. Això va de fer compromisos ferms, d'anar avançant en plans i programes, per molt que sigui lentament, almenys que sigui de manera constant, i tant l'Ajuntament Pública com sobretot l'Inventari de Missions pretén donar aquest marc per poder avançar cap aquí.
I la conclusió també serà fer un pressupostos de carboni, que a nivell de ciutat serà la primera ciutat del país que ho farà. La Generalitat fa tres o quatre anys s'hi va posar en marxa i ara sembla que es desplegaran els pressupostos de carboni tard o d'hora, esperem que més d'hora que tard, replicar aquest sistema a nivell de ciutat i que es pugui replicar a altres ciutats.
ajuntar les emissions o unir les emissions associades a cada acció d'un pressupost municipal amb les accions que fa aquell pressupost. Aquestes inversions tenen aquestes emissions, aquestes altres les disminueixen. És una cosa molt complexa però molt necessària. Estem parlant que transformar les ciutats passa també i sobretot per aquestes qüestions.
En aquestes dades, perquè totes tenen una tendència a la baixa pel que fa al consum i a les emissions de CO2, on hi ha el gran marge de millora? On té l'Ajuntament el gran marge de millora per encara reduir-ho més?
Les dades són bones a Girona, això no vol dir que no hem de fer feina, vol dir que ens podem posar davant i seguir liderant i seguir aprofitant el moment. Les dades en general, perquè Girona tampoc és una gran urbe, no som ni la top deu ciutats de Catalunya ni les deu ciutats més poblades, per tant, és normal que les emissions siguin correctes o sigui relativament fàcil de dirigir. Des de l'any 2014 a 15-16, això és una mica difícil d'aproximar,
es nota un clar canvi de tendència perquè la ciutat creix amb un nombre d'habitants, d'equipaments, amb un nombre de flota de vehicles, amb un nombre de tot, però també és veritat que es decideix o al final aquests equipaments, totes aquestes coses que farien augmentar les emissions són cada cop més eficients, sinó que són híbrids o elèctrics, la flota, etc.
Sí que ho aconseguim a nivell micro, un desacoblament entre un creixement de població o d'equipaments o de serveis o d'activitat municipal, perquè contemplem que només és l'activitat municipal, i que vull deixar ben clar que el que vam treballar ahir i presentar ahir és el 5% de les emissions de Girona, perquè llavors s'han de sumar les privades, les domèstiques, etc. Però com a mínim, generem un full de ruta.
Aquestes emissions són correctes. Les emissions de CO2 per càpita, per habitant, han disminuït, van disminuïnt, serveixen d'una escala progressiva interessant i, com comentàvem, és pràcticament un 60% menys que el 2005. Per tant, vol dir que cada persona
de Girona al dia genera unes emissions al 60% menys que al 2005. Per entendre'ns no vull confondre amb les dades, però en conclusió les dades són rectes i hem de seguir en aquesta direcció.
Parlem de dades que han millorat. Parlem de la saquera, si li sembla, perquè em van parlar molt en el seu moment. Ara sembla que la situació ha millorat, hi ha molta més aigua als embassaments, però ara que la situació està més o menys una mica més tranquil·la, és el moment de parlar-ne. M'agradaria preguntar-li què ha fet l'Ajuntament, què segueix fent per minimitzar el consum d'aigua, per evitar aquelles pèrdues de la xarxa, que sempre s'ha dit
el gran problema que tenen els ajuntaments en aquest sentit. És el moment de parlar-ne i de treballar-ho, perquè no podem anar a Batxegades i quan vas a Batxegades ja és massa tard.
El nivell de saquera m'ha baixat molt la intensitat, la saquera no ha marxat perquè al cap i a la fi no és una saquera, científicament ja s'ha repetit de molts vegades i els últims anys ja es va dir que no sé de qui m'extindré.
però no és una sequera, és un procés de desertització, sobretot de la conca mediterrània, que és una de les conques més vulnerables als efectes del canvi climàtic de tot el món. Per tant, pot ploure que també un dels efectes de la sequera és aquesta intermitència, que hagi plogut ara de cop i volta tant i de manera tan inesperada per a tothom, que ningú acabava de veure... Fa principis d'any ens diuen que passaria això i que arribaríem avui a aquest nivell d'embassaments i ningú s'ho creu.
I això també és un dels efectes, aquesta poca estabilitat meteorològica també és un d'aquests, efectes de l'alteració. Però, bueno, celebrem que hagi plogut, que hagi plogut bé, i ara toca distribuir, planificar una mica més aquests recursos hídrics per no tornar d'aquí un parell d'anys. Si no plou més o torna a venir un parell de poca poliometria, doncs tornem a estar igual que fa l'any passat. Això ens hem d'acostumar.
anirà passant i tindrem periodes de menys intensitat i periodes d'extrema gravetat com l'any passat. Ara és el moment. L'Ajuntament ha deixat de fer certes coses per motius evidents, perquè tenim altres reptes a l'àrea o altres qüestions, i l'Ajuntament no pot assumir tots els reptes, és impossible materialment. Però seguim fent aquelles cosetes, evidentment no hem parat, hi ha inversions previstes per fer reposició i millora de xarxa quan feia temps que no es feia,
Hi ha altres qüestions també, amb el tema dels pous, amb el tema de pedagògic, vam augmentar una mica els llitres evitants de dies a principis d'any i vam fer una campanya i ara sembla que tot s'ha tornat a reduir. Llavors s'han de fer coses, amb una mica menys intensitat, però s'han de seguir fent coses. Ara és el moment. S'han de fer moltes coses en molt poc temps i aquesta és la complexitat de tot plegat.
Parlant també de no malgastar, fa un temps, quan va passar per aquí per la ràdio, va parlar d'un projecte en el qual estava molt il·lusionat, que era tenir tot un circuit per evitar el malbaratament alimentari, que era la producció de quilòmetres zero, també el consum, però després el següent pas d'aquests aliments que no s'utilitzessin o que no...
es consumissin, que també tinguessin un recorregut aquí a la ciutat, a l'àrea urbana. Com està tot aquest projecte? M'agrada que em facis aquesta pregunta. Aquest projecte ha avançat, està avançant, però jo me n'estic adonant que les coses com més lentament avancen és més frustrant i agòbia més, però tenen la sensació que aniran més lluny. Per tant, està avançant, hem fet diverses reunions amb molts agents, que ara me diré, però comencem per la Generalitat,
i tots els actors de l'àrea urbana, els quals hem sabut implicar és l'Ajuntament, com a motor, com a capitalitat d'aquesta àrea urbana, però també de la comarca i també de més enllà, i per poder generar aquesta mena de circuit, com comentaves tu, que és més aviat un repte logístic, un circuit d'aprofitament alimentari i de disminució del malbaratament.
Per fer això, has d'alinear tots els actors, restaurants, botigues, comerços, totes les agents que també se t'acolleixin, que tractin l'aliment, i els productors de la zona. Estem parlant amb tothom, tothom està superalineat, veu supernecessari aquest projecte.
i el volem liderar de Girona, que no vol dir liderar i custodiar, serem màxims generosos, sinó que nosaltres es fomentem i que vagi com vulgui. I que pugui sostenir algú que pugui econòmicament. Els ajuntaments no estan pensats per fer aquest tipus de projectes. Ens falten mans, diners per tot arreu. Podem plantejar idees, aterrar-les, sembrar-les, però amb tota la gent que hem parlat, i aviat tindrem novetats. No, espero no, segur que la següent entrevista d'aquí uns mesets que em facis pau,
et podré explicar detalls perquè ja estan en marxa. Aquest any començarem amb aquest projecte o quan et podries, ben bé quan, perquè és el que deia abans. Com que n'has del dia a dia, n'hi has de responsabilitats municipals pròpiament, tot i que sí que són reptes i, per tant, podríem dir fins a quin punt no són responsabilitats municipals, però vaja, també costa més de trobar el temps per poder-hi dedicar com toca. Però bueno, ja hi ha una feina feta engegada i que seguirà i que tenim més reunions aquest setmana que ve i ja t'he d'explicar.
Parlem d'un tema del dia a dia, com no podria ser d'una altra manera, parlem de residus. Així hem preguntat-li què li va semblar l'exposició de la Defensora de la Ciutadania, en aquest cas, en el pla que li toca. Em va semblar normal. Jo ho he dit sempre, les 30 xerrades informatives que he anat, 30 reunions més que he fet amb les sessions de veïns, o no ho sé, no? Desenes i desenes de...
moments i trobades amb ciutadania, soc el primer a dir que màxima autocrítica, això és un repte col·lectiu que genera moltes disfuncions, perquè tampoc és fàcil passar de la teoria a la pràctica. També ho vam explicar moltes vegades, alguns coses del disseny, que quan s'aterren es veu que no estaven previstes com tocaria, o que després l'empresa concessionària del servei es executa i no acaba d'arribar pel que sigui. Hi ha molts motius que entren en joc,
El nostre Ajuntament tenia el nostre paper, la nostra responsabilitat, que és una i no és tota, però sí que és una, i aquesta una la volem agafar, com deia l'Anna, i la volem assumir. Per això a mi no em preocupa especialment ara, que és un moment més crític i xongo, si us em permeteu la paraula, de l'implementació.
perquè no estan funcionant coses, perquè hi ha gent que no s'hi vol adaptar, hi ha un grau d'incivisme important, que també ens va passar a porta a porta i ha anat disminuint, perquè crec que és una condició natural i ciutadana generar un xoc. Això s'entén, estava previst més o menys, però hi ha coses que no estaven previstes i això fa enfadar.
Però, en tot cas, sí que entenc que la gent s'adreci a la defensora de la ciutadania, també està bé, és una bona notícia que la gent s'hi adreci per formalitzar aquestes queixes i que pugui tenir l'autoritat que es mereix una figura com aquesta. Nosaltres les entomem, la defensora ens ho transmet, però no només a la defensora, al Twitter, les queixes, de tot, és un constant diari de desenes i desenes,
de queixes, de disfuncions i, a poc a poc, més lentament del que voldríem tots plegats, a poc a poc anem corregint. No hi ha cap queixa que diguis que no és una cosa que no sapiguem. Això també és una bona notícia interna nostra. Ens permet seguir amb tot aquest tema, tan complex i tan quotidià i tan polèmic, actualment a Girona i a altres municipis, perquè tothom aquí està aplicant aquests canvis de sistemes que ens són necessaris per augmentar la regulla selectiva.
però tenen moltes disfuncions a curt termini i s'han de millorar sobre la marxa i és una complexitat bestial. No només ens passa aquí, és una cosa genèrica i compartida. Dins d'aquest sistema, deixa'm preguntar-li dues coses. Quina valoració fa dels contenidors intel·ligents aquestes primeres setmanes a Pedret, Pont Major, una part de Font de Jaus, Sant Pons,
La gent ha respost en aquestes zones a l'hora d'anar a buscar les targetes, quins són els percentatges, i també si a les zones on ja es van implementar primer, no tant el porta a porta, perquè entenc que és més fàcil de veure si hi ha més reciclatge, sinó on hi va haver els contenidors intel·ligents a la primera fase de totes, si es poden ja extreure algunes dades de si el reciclatge en aquestes zones ha millorat o no.
Sí, mira, per exemple, amb la porta a porta, sí que es nota que va millorant. El procés és sempre el mateix, però a Girona, insisteixo, i a tot arreu, perquè no ens inventem la història. S'ha aplicat a altres llocs amb certes particularitats a Girona, però tota la dinàmica, la inèrcia que va passar a altres llocs, està passant a Girona.
i també passarà a Girona. Per exemple, a Porta Porta, el tant per cent de la gent en material és de mitjana, és ja més alt. A principis d'any vam fer la roda premsa amb les modificacions pertinents de la part de Porta Porta, cosetes que vam poder analitzar, llenguisticar i canviar, i que milloren el sistema dels barris de Porta Porta. En aquell moment estàvem a 80 i poc.
Ara hi estem més enllà del 85% de mitjana. Encara hores d'ara hi ha gent que va a buscar els cobells, però s'estancarà, perquè s'ha d'estancar, no serà el 100% de la població. Com que no és intel·ligent, en les targetes tenim una mitjana inferior, però més o menys també a curt del que deia la teoria. Ara mateix ens trobem que hi ha barris que estan al 90% o zones,
També n'hi ha que es queden curtes. Es refereix a anar a buscar les targetes. Sí, ara m'estic referint a anar a buscar el material per utilitzar els condicionadors intel·ligents. Però, per exemple, l'última fase, això segueix una progressió sempre paral·lela amb tots els barris, és la mateixa funció.
que vol dir, al principi, les primeres setmanes de repartiment arribes a un 60% i llavors, a mesura que anem retirant els contenidors i els substituïn a la via pública, la gent se n'adona i diu que hi ha molta gent que no sap d'aquest canvi fins que li treu una contaminació davant de casa. Perquè tampoc pots arribar a totes les llars. És impossible. És una feina constiandària superdesgastant, però...
es repreguteix amb aquestes xifres. Al principi arribes al 60%, les setmanes següents ja arribes al 70%, llavors alguns barris ens hem estancat al 70%, per tant, farem uns sobreesforços en aquests barris, d'altres que arribem fins al 80%. És una progressió lenta però constant i comences des d'un 60% i vas avançant. Ara tinc la llista mirant amb el mòbil el llistat de l'Excel, perquè això més cada dia canvia, jo no la sé diària ni molt menys,
però l'anem comentant i és això, bàsicament, els últims barris, els darrers barris d'entrar, com deies, Pont Major, Pedret, etcètera, també estan vorejant el, per exemple, Pedret, 73%, Pont Major, 80%, Sant Pons, 90%, llavors, estem contents, això no vol dir
Tothom utilitzi, clarament no tothom està utilitzant les targetes, però com a mínim la primera fase, el primer objectiu a curt termini és que tothom tingui les targetes i que qui no les tingui també hem pensat maneres de com... En aquesta línia s'ha posat sobre la taula la possibilitat d'enviar les targetes o de poder enviar les targetes directament al domicili?
Sí, s'està estudiant, s'està estudiant aquesta idea des de fa mesos i setmanes, però sembla molt fàcil, a mi tothom m'ho diu. Per què no enviar les tarjetes a casa? Quin merder fer cua? Des del primer dia que vam començar a barallar i a plantejar, jo també vaig anar a fer la meva cua, també és veritat que hi havia dies que hi havia més cua i dies que hi havia menys, però és una cosa que estava plantejada així.
i, per tant, així s'havia de fer, perquè en contracte d'aquestes magnituds funciona així. Això ho hem estudiat, ho hem valorat, ens hem barallat, etcètera, però... Hi ha dificultats de confidencialitat, jurídiques... Varies coses. No és el mateix, perquè es pot enviar la caseta del banc i no és el mateix, en resum.
O no és el mateix, no és tan fàcil. La idea és fer-ho, però evidentment, ho farem al final de tot, per no agraujar a la gent que s'ha fotut una hora de cua. A vegades hi havia 10 minuts, a vegades hi havia una hora i mitja.
Evidentment, la gent que no l'ha anat a buscar i que li arribi a casa, a menys que no sigui un motiu superjustificat, però que ens haurà de fer arribar a nosaltres, com sempre, perquè l'Ajuntament no pot entrar a les cases de tothom, per tant és la gent que s'ha de moure una mica, els hi veurem un recàrrec a la taxa.
Vull dir, llavors, això és com ho estem estudiant. Llavors s'enviarà, però, clar, d'una certa manera hem de premiar, entre cometes, o no hem de perjudicar, la gent que ha fet aquest esforç d'anar a buscar les targetes i, per tant, penalitzar qui no l'ha fet. Per motius au, per motius bé, si són justificats, per una persona gran que vivia sola, que té poc pel que sigui, perquè no viu a Girona i no li anava gens bé, jo què sé, mil coses poden passar. Però quan es desídia, aquesta gent, evidentment, rebrà una penalitat.
I parlant de penalitzacions, entenc que després, un cop tothom o la gran majoria tingui la targeta, es valorarà qui l'utilitza i qui no l'utilitza, perquè tothom té les seves casuístiques i aquí podem veure les diferents situacions personals de cadascú, però algun cas flagrant que digui que l'ha utilitzat dos cops a l'any, o aquí veurem quin és el llindar, però en casos d'aquest tipus,
Exacte, tu has dit que ara mateix tenim una taxa intermitge, una taxa que fa de pont en l'entrada anterior, que era molt més rígida i freda, i en aquesta posterior, que és més progressiva, és més justa, és més associada al repte aquest dels residus, i que permet se sentar a una base, però és una taxa que es quedarà per sempre, perquè un dels motius, de fet, el gran motiu, a part d'augmentar la recollida selectiva a les ciutats, com fan els pobles,
d'aquest canvi de sistemes i tal, és precisament poder aplicar una taxa de pagament per generació. Això també val a dir, això m'ho diu moltíssima gent, i els comerços que els vas a supermercar, ja és un cristo perquè està ple de plàstic i tal, això també s'està treballant i és una cosa que es diu responsabilitat empleada del productor,
que això també es treballarà i que tard o d'hora també arribarà. Els propers anys, i espero que siguin els propers cinc anys, veurem un canvi radical en el tema de la gestió de residus, sobretot urbà, perquè se'n generen molts i és un merder, si em promet l'expressió, molt gros. En aquest sentit, totes aquelles persones que no volen fer-ho per desidia, per incivisme o pel que sigui,
Estan en la seva llibertat, igual que estan en la llibertat d'anar amb cotxe sense cinturó, si no volen, però han d'assumir que això és un repte col·lectiu, que és una responsabilitat col·lectiva i hem de treballar-la com a tal. Per tant, totes aquestes persones que no hagin anat a buscar
les targetes o que no estiguin fent servir, perquè ara s'està veient clarament. Una cosa és els primers mesos d'implantació a cada barri, que aquí tenim paciència, però també se'ns acabarà, i hem posat sancions, ja ho sabeu.
El que passa aquest també és complex, però no ens tremola el pols de posar sancions quan veiem algú tirant la bossa, tal qual, a fora, a via pública, al costat del contenidor. En tot cas, l'important és que, evidentment, nosaltres fem un treball per poder aplicar aquesta taxa per generació, i aquesta taxa per generació, el que farà, que encara no està aplicada, i necessitem encara unes dades, i això són un parell d'anys,
és poder acabar premiant que hi ha gent que ho faci bé o que no ho faci tan bé. Al final, és una cosa col·lectiva. Com que tenim cura de moltes coses que a vegades no en som conscients, l'altre dia feia un parallelisme amb la giroclata. La giroclata és un servei públic. El primer que va dir que va ser una ciutat europea que no recordo qui era, a Caracas, va dir que farem bicicletes públiques. I van dir que estàs boig o que duraran dos dies. És una cosa que, amb cinc anys, a tot arreu de bicicletes públiques, a tots els barris, funciona bé.
i la gent no es dedica a robar les bicicletes, atonejar-les i portar-les a casa, o és superminoritari. És el mateix. Són polítiques públiques de gran abast que pretenen afectar tothom. La giroclata no afecta tothom, l'afecta qui vol, però els residus afecten el 100% de la població cada dia.
I, per tant, s'ha de fer poc a poc, s'ha de fer amb fermesa, però s'ha de fer amb els objectius molt clars de per què ho fas. I això vol dir aquella gent que ho fa bé, aquella gent que ja estava acostumada abans a reciclar, aquella gent que té cura de la comunitat.
han sentit més pur i del repte ambientals, socials, climàtics, aquesta gent no pot sempre sortir perjudicada. Per tant, a la curta, sí, serà tot una mica així, una disbaixa, en termes que no és possible aplicar aquesta taxa de pagament per generació tan individualitzada, però això està sembrat perquè es pugui aplicar així. A Girona i a tot arreu, no és ni un vent de Girona.
En tot cas, la setmana que ve, si no m'equivoco, comença el procés a Can Givert. Entenc que en breus també seguirà a Santa Eugènia, després a Girona Est. No sé si aquestes tres zones poden ser el gran repte tenint en compte la densitat de població i també les particularitats específiques que hi ha a Girona Est. Sí, és veritat. Estava previst, per exemple, de fer-ho tal com si fos un altre barri.
I evidentment no és un altre barri, no són barris que es podrien equiparar a l'Eixample. Primer tot per densitat de població, com has comentat, i després també per molts altres temes més particulars, de temes més socials que pugui haver-hi, i per tant també temes de classe i de renda, i per tant tipologia de pisos,
Hi ha molts factors que fan que no es pugui entendre com si fos un barri, com si fos qualsevol altre barri de Girona. Nosaltres vam fer espaiar, que també va ser una batalla jurídica, perquè no estava previst el contracte. El contracte és com els deuen anaments.
Fins i tot et diu els dies que havies d'implementar. Per canviar els dies t'has de barallar jurídicament i és desgastant. Però vam aconseguir espaiar els dies perquè era impossible. En altres barris ja era difícil plantejar el procés d'implementació, però més o menys podies corregir-ho.
amb els barris més ben sota Girona, que són aquests de l'esquerra del Güell, era absolutament impossible. Per tant, ara estem començant Sant Narcís, d'aquí uns dies començarem Sant Can Giver i després començarem Sant Eugènia. Abans s'havia fet tots una alhora.
i és el que comentava, ho vam dividir en tres i actuar com si fóssim tres barris diferents. Això ens permetrà poder arribar a més gent, perquè hem plantejat altres accions per poder arribar a més gent que segurament no estaven a previst en el seu moment, però que parlar amb gent i quan barres amb sessions de veïns ens veus que són molt necessàries, i sí, seguirem en mateixa progressió, però sí que tindrem especial atenció i em giraran a estres, quan acabem acabat,
aquest bloc ara d'esquerra del Güell, que se'n diu, són aquests tres barris. Després vindrà Girona Est, i també tenim allà els reptes, i que també parlem amb els nostres veïns, i parlarem, i hem de parlar més. Però estem anant a poc a poc, perquè és més important poder, com comentàvem abans, semblar bé les llavors en tots els barris, que la gent ho entengui, que la gent... Que funcioni, perquè al final la gent pot entendre que si no funciona no arribes al lloc.
Per tant, avançar lentament però avançar bé i consolidant-ho bé, que no avançar pim pam, perquè al final els contractes, la teoria, el paper ho aguanten tot i és molt senzill quan es dissenyen les coses. Però després, clar, hi ha molts reptes. A fora del carrer hi ha reptes. I no passa res, és una cosa natural, però ens hem trobat.
el tema del canvi de sistema de residus és un gran exemple, si no jo diria el més gran exemple que et pots trobar jo em sembla en una ciutat a l'hora de fer un canvi tan a gran escala i tan quotidiari i tan diari.
Per últim, perquè ja ens queda poc temps. M'ha parlat de l'armatisme del contracte, n'hem parlat moltes vegades, d'aquest contracte de neteja. L'altre dia em va fer gràcia perquè això que em comentava de les xarxes, molta gent li demanava canviar, rescindir el contracte. Vostè enllaçava una notícia del diari de Girona que deia que costava 8 milions d'euros, rescindir el contracte. Li semblen molts, pocs?
Més que si en semblen molts pocs, és que l'Ajuntament no els té. I segon, per acabar, és que en tema de contractual, jo ni soc expert ni ho vull ser, és que quedi clar.
No pretenc dir coses que no sàpiguen, però és veritat, que en resumi perquè la gent ho entengui, els contractes es fan per alguna cosa. Tenim un contracte de vuit anys, multimilionari, el més gran que té Girona, proporcionalment dels més grans que hi ha a Catalunya en aquest sentit,
Per bé, és igual, uns motius que no entraré a valorar, però és el que hi ha. Recent el contracte, la gent es pensa que posa un contenidor més aquí. Fins i tot els contenidors, abans ho he dit, fins i tot els contenidors estaven pactats, per dir-ho, i n'hi ha 100. És una cosa absolutament mil·limètrica. I són una següent totxo de següentes pàgines, gegant, que és el contracte aquest, que va ser molt complex a l'hora de fer, i que el rarafons és supernecessari i és compartit, però...
Hi ha aquests desajustos. Rescindent el contracte, una cosa que no està sobre la taula és la segona penalitat a l'empresa per manca de serveis i per coses que haurien d'estar en marxa, com l'aplicació a la mòbil.
per més informació i per obrir els contenidors, que a vegades la gent diu que dos tarjetes per pis és molt poc. Teòricament, hi ha una empresa que havia de fer una aplicació que l'està acabant i no ha anat de temps per qualsevol motiu, però aquesta és la realitat, que et permet obrir el contenidor amb el mòbil i, per tant, te n'oblides les tarjetes o les deixes a casa per emergències o el que sigui.
Ara mateix no hi és, però havíem de seguir amb l'implementació. És una cosa d'aquesta complexitat de saber que vas amb els ulls envenats però has de seguir tirant. No és només el tema de si és més o menys car, sinó que aturar la inèrcia un cop l'has implementat és molt complex. És més fàcil arribar al final de l'implementació, ho hem dit moltes vegades i ho seguirem dient.
analitzar, donar un temps de marge, veure què falla, veure què està sortint bé, perquè també hi ha coses que surten bé, i veure on s'ha de canviar i llavors ja vindrà el que hagi de venir, el seu moment, si ha de venir, amb les converses que per toquin i tal. Però nosaltres tenim contacte amb l'alcalde permanent un cop al mes amb la direcció de les empreses de l'UT i hem comentat moltes coses. Hi ha una reunió setmanal que a vegades dura un mínim dues hores, a vegades en dura quatre, depenent de les incidències i les coses d'aquella setmana.
Tenim contacte diari amb l'empresa, l'alcalde també. Hi ha una feina ingent de moltíssima gent que és molt invisible. Vas sintetitzar-ho amb un tuit de la gent que té idees brillants. Jo he dit aquesta idea fa mesos, però no es pot aplicar. Almenys amb aquest contracte.
Una cosa senzilla com posar-me un contenidor més perquè crec que està desbordat aquest, i és que té tota la raó, està desbordat aquell contenidor i n'hauria d'haver-hi un de més, o dos, o tres, però no, es pot, ara mateix no es pot. A mi em sap greu ser com tan taxatiu i tan impersonal i excusar-me sembla molt mal contracte, perquè són els deumenaments.
Hem fet modificacions, hem fet dos, que has de suar sang i suor i llàgrimes, i en vindran més. Ara vindrà una altra, una tercera, abans de l'estiu, on podrem fer canvis de la fase de contenidors intel·ligents, que coses no funcionen i que el contracte pugui permetre.
Són rígids però no són de certs. Si es pot justificar jurídicament, econòmicament, es poden modificar coses. Però no es pot modificar de cop i volta un canvi de contracte, perquè són nous serveis, per tant és nova gent cada contracte a l'empresa, per tant és nous cànons i noves taxes que pagues tu per cada tonelada de residució de fracció. Són moltes coses. I també hi ha desconeixement de com funciona.
pel tema de la gestió de residus urbans, que és normal i tampoc ens l'ha explicat mai ningú. Hi ha moltes idees, una mica a vegades fantasmes, d'això no serveix per a res o que sigui no, sí que serveix, és molt complex i té moltes intringul·lis que són molt desconegudes per a la major part de la població.
Doncs és bo saber-ho, així tothom que escolti l'entrevista pot estar atent i potser s'està dient més d'un tuit. A tot això, residus, malparatament alimentari, sequera, també emergència climàtica... Molts temes hem tractat avui a l'entrevista municipal amb el regidor d'acció climàtica, el senyor Sergi Cot, que ha vingut un dia més aquí a Girona FM. Gràcies, regidor Cot. Gràcies i perdó per enrotllar-me, com sempre.