I avui a l'entrevista de Girona FM obrim l'espai de forma excepcional per rebre per primera vegada, en aquest cas, com a càrrec de consellera, la senyora Sílvia Paneque, a la qual li agraïm la seva presència a Girona FM avui com a consellera d'Habitatge, Transició Ecològica i Territori de la Generalitat de Catalunya per tocar diversos temes que tocaran l'àmbit social.
no només de Girona ciutat, també de comarques de Girona, a nivell de Catalunya repassarem un reguitzell de temes i ahir, com deia, li agraïm la presència consellera. Benvinguda de nou a Girona FM. Gràcies a vosaltres, la veritat que m'ha fet il·lusió tornar a entrar als estudis, després és veritat de moltes setmanes i com que era habitual que els càrrecs electes passessin per aquí, segur que ho continuen fent, doncs us agraeixo l'oportunitat de poder compartir aquesta estona amb tots vosaltres.
Senyora Paniquet, l'actualitat emana una mica. Deixi'm preguntar-li si ha tingut l'oportunitat de parlar amb el president Illa. Què li ha transmès? Quin és el seu estat de salut ara mateix?
Bé, la veritat és que ell es troba animat, es troba amb ganes, diria jo, amb l'actualitat política molt present i això, tranquil, amb ganes i sobretot trasllant el missatge que es noti el menys possible la seva absència aquests dies i que per tant continuem
amb l'agenda habitual i que ens puguem fer càrrec als diferents consellers i conselleres d'aquelles qüestions que ell no podrà atendre els propers dies. Per tant, està bé, està tranquil i les últimes notícies de l'equip mèdic sembla que apunten, un cop descartat allò que podia ser més greu, que el pronòstic serà favorable i que, per tant, amb l'esforç d'alguns dies, perquè em consta que li costa estar...
L'hospital jo crec que aviat ja el tindrem en plena acció. En aquest sentit, com afecta aquest contratemps de salut del president a tota la negociació dels pressupostos?
Bé, la veritat és que els equips continuen treballant. Jo mateixa des del Departament de Territori i Habitatge i Tensió Ecològica anem treballant amb els comuns, en aquest cas, en l'àmbit d'habitatge. Ho hem vingut fent, ho continuem fent.
i, per tant, en quant als pressupostos, al finançament, crec que es va avançant de la mateixa manera. Les afectacions més immediates són la no participació o no poder participar del Consell Executiu i, en aquest sentit, el conseller Dalmau
té el despatx delegat i, per tant, en principi, de fet, ja el president ha estat en viatges internacionals alguns dies fora i això està perfectament contemplat i resolt i, per tant, farem això que ens ha demanat, que és que no es noti molt i que puguem tots assumir la part de la seva agenda i de la seva activitat que no podrà fer els propers dies.
Canviant de tema, consellera, hem de parlar del campus de Salut. M'agradaria preguntar-li perquè la setmana passada vam conèixer l'existència d'aquests informes desfavorables pel que fa al planejament de l'Ajuntament de Salt, que si no m'equivoco són referents a temes de sorolls i també de vehicles. No sé si vostè ens podria especificar una mica més exactament què diuen aquests informes, què està malament, què s'ha de rectificar, què ha dit el Ministeri que cal modificar perquè siguin viables.
Sí, s'està veient les diferents opcions que hi ha en aquests moments. El Ministeri, sobretot, adverteix a banda de l'àmbit del soroll, les carreteres i especialment l'autopista tenen unes classificacions en funció del trànsit que tenen i el trànsit que han d'absorbir.
S'estima que amb la mobilitat que generarà el nou campus de salut, si no es millora l'enllaç que havia plantejat fins ara en el planejament, això podria fer baixar la categoria, perquè ens entenguem, o la classificació de l'autopista.
Per tant, és una qüestió de veure com podem millorar, i dic podem en plural perquè és un planejament de salt, però des del departament amb el secretari Nadal estem treballant conjuntament per veure quines opcions tenim per millorar aquest enllaç i que això no impliqui la disminució d'aquesta classificació. Fonamentalment, perquè la gent ens entengui, el que estem parlant és d'això. És un planejament complex, el de Girona i el de salt. El de salt té més metres quadrats, és un planejament complex i per tant...
home, no dic que sigui desitjable, però sí que pot passar amb una tramitació d'aquest tipus que hi hagi informes que s'hagin de subsanar. I amb això estem i tenim el marge de temps suficient com perquè això no alteri els terminis del campus de salut, que és l'objectiu que crec que tenim tots, que no ens endarrerim en aquesta tramitació i, per tant, en la cessió dels terrenys i, per tant, en el futur campus Josep Torreta. Per això treballem.
Pel que em diu, i em corregeix, si m'equivoco, entenc que els problemes de sorolls potser són més salvables. Són més salvables. Efectivament, l'àmbit d'aquest enllaç és el que ara estem veient com el podem adequar.
I aquest arranjament, el fet d'arreglar-ho, qui ho hauria de fer? En aquest cas la Generalitat, l'Ajuntament de Salt i la gran pregunta, afectarà també el concurs de projectes? És a dir, els projectes ja contemplaven, és a dir, canviarà d'alguna manera els projectes que s'estan planejant?
Del concurs, no. Del concurs i l'adjudicació del projecte, aquí no hi ha cap afectació i tenim, com deia, el termini suficient, com per subscenar-ho, perquè la cessió dels terrenys no s'ha de fer ara en l'adjudicació del projecte, sinó més endavant.
Per tant, estem tranquils i estem treballant perquè això sigui possible. Jo ara no puc aventurar la solució definitiva, però sí que puc dir que tenim els equips del Departament, de l'Ajuntament de Salt i del Ministeri treballant conjuntament per resoldre aquesta situació que, com dic, no és desitjable, però tampoc és una cosa molt estranya amb un planejament d'aquestes característiques.
Quan van sortir aquests informes desfavorables, en aquest cas també des del Departament de Territori, van explicar que estan elaborant aquest pla d'accés. No sé si aquest enllaç està inclòs en aquest pla d'accés, si ens pot detallar una mica en què consisteix aquest pla que s'està elaborant.
Com que estem tornant a fer l'estudi de mobilitat per veure com podem resoldre l'accés, jo ara no us puc dir exactament ni definitivament. El que és cert és que aquest nou campus implicarà un augment de mobilitat, que s'han generat aquests dubtes sobre l'absorció d'aquesta mobilitat tant per l'autopista com per tot el que té en l'àmbit de Girona Sud i que, per tant, el refarem i veurem quina és la millor manera de solventar-ho.
Vostè, consellera, és més que coneixedora de tot el que ha passat al campus de salut, tot aquest procés d'anys i anys, des de maquetes... Des de diferents costats, diguéssim. Des d'ubicacions, canvis d'ubicacions, problemes d'inundabilitat, també hi ha hagut tot el rebombori del Parc Jordi Vilamitjana, que després en parlarem. Entén la preocupació de la gent, dels gironins i gironines, i sobretot també de les comarques de Girona, que és l'àmbit que actuarà,
Pel fet que veure que aquest campus de salut sempre té algun problema, alguna trava que costi d'avançar,
Jo entenc que en aquests projectes, clar, estem parlant que la primera maqueta es va presentar 2008-2009, ara no recordo exactament, però jo sé que era en el segon govern de progrés, i entenc que la ciutadania, quan vau passar tants anys i es va parlar d'un mateix projecte, tingui cert amor que aquesta vegada no. Però, vaja, el president Illa va dir que aquesta vegada sí, a més a més vam posar una data, per primera vegada s'adjudicarà un projecte,
Aquesta és una qüestió no menor. Quan escoltem aquests projectes, l'estudi informatiu i després l'estudi constructiu, quan realment es va a licitació i adjudicació, és quan realment aquell projecte pots dir que està avançant ja en una direcció determinada. A més a més, haig de recordar que s'ha creat la comissió, a part de tenir el doctor Cordon com a coordinador, una comissió de seguiment on hi ha tots els actors,
Per tant, jo crec que hi ha tots els elements, perquè aquesta vegada sí que sí, però és veritat que entenc que algunes persones puguin tenir l'incertesa o el dubte, però hi ha tots els elements, els planejaments, el de Girona està aprovat definitivament, el de Salt està en els últims compassos, el projecte a punt d'adjudicar, la comissió de seguiment i el comissionat. Per tant, jo crec que hi ha tot allò que és necessari perquè aquest projecte avanci a bon ritme.
Deixi'm preguntar-li pel projecte, perquè en teoria s'havia d'adjudicar ara a la tardor, s'havia de saber el projecte de guanyador, sembla ser que s'ha allargat una mica, no sé si ens pot actualitzar una mica si en breu ho podem conèixer. Sí, jo crec que serà en breu, fins i tot m'aventuraria a dir que abans de final de mes jo crec que podem tenir aquesta adjudicació.
No sé si s'ha fet públic, en tot cas un dels possibles adjudicataris va lliurar amb uns segons de retard un dels projectes i això va implicar un recurs que s'ha hagut de resoldre i s'ha demanat el seu projecte d'aquesta dimensió i d'aquesta importància. Es va demanar contrast jurídic sobre aquesta qüestió. Ja s'ha resolt, ara deu fer uns 15 dies que es va resoldre per part de la comissió jurídica.
assessora i, per tant, entenem que això ja ha finalitzat i, per tant, ja anem a adjudicació. Deixi'm preguntar-li pel Parc Jordi Vilamitjana, perquè ha estat en boca de molta gent durant aquests últims mesos. En l'acord d'inversions que va fer Generalitat i Ajuntament es va posar sobre la taula. El possible canvi del lloc on edificar, que no fos el Parc Jordi Vilamitjana i fos el polígon de Maixirgo...
Però, i li llegeixo textualment, en aquest cas es deia que l'Ajuntament de Girona contemplarà l'alternativa de reubicació un cop accedeixi el sol anticipadament, però sempre que es garanteixi l'adequació de l'alternativa proposada a la consecució de l'interès general, la sostenibilitat econòmica financera de l'operació i també des del punt de vista pressupostari i zones inundables. Això no són molts condicionants?
Bé, jo crec que són garanties que l'Ajuntament vol tenir sobre aquesta operació. Nosaltres hem treballat durant moltes setmanes abans de l'aprovació definitiva d'aquest planejament per veure quina opció hi havia per salvar el parc Jordi Bela Mitjana. Jo crec que hi ha una voluntat compartida de la plataforma, del departament, del propi consistori, de l'equip de govern de Girona perquè això fos així.
Han estat moltes setmanes de treball, nosaltres estem convençuts de la solució, però també em sembla adequat que en un pacte d'aquest tipus l'Ajuntament vulgui tenir totes les garanties en l'àmbit pressupostari, tot i que en un projecte d'aquestes dimensions econòmiques de més de 700 milions d'euros, aquesta era una quantitat assumible, però són garanties que l'Ajuntament vol tenir i em sembla molt normal que les vulgui tenir. Nosaltres estem convençuts
que aquesta solució és possible, que fa viable la no afectació del Parc Jordi Vilamitjana, que semblava important no només pels veïns i veïnes de Santa Eugènia de Can Givert, sinó també per l'afectació d'una zona verda en un espai que ara veiem com es va edificant entre Girona i Salt i com tindrà una densitat important i semblava important mantenir.
no trenca la idea que tenia l'equip de govern de continuïtat de la Riera Marrocs i d'aquest passeig cap a Vilablareig i ajuda a desenvolupar una zona propera a Masxirgo que és un àrea de creixement important o interessant per Girona.
Parlant també del clínic, perquè se n'ha parlat molt, de la possibilitat que el clínic passi per davant del Trueta, de si no, la setmana passada el Consell Executiu va, en aquest cas, aprovar el protocol entre la Generalitat i la Universitat de Barcelona per comprar els terrenys per uns 135 milions d'euros, una mica més,
Jo li poso la situació, és a dir, si l'Ajuntament no veu viable, no veu escaient que es canviï o que, en aquest cas, els edificis que han d'anar ubicats al parc Jordi Vilamitjana vagin a Maixirgo, la Generalitat valoraria comprar els terrenys als privats per compensar-los?
Era una de les opcions que hi havia, comprar els aprofitaments. En aquest cas és un trasllat d'aquests aprofitaments. Sincerament crec que és una opció viable, crec que estem tots d'acord que el document el que marca són garanties que el govern de Girona vol tenir i crec que no hi ha d'haver més problema que aquest. Allò important és que
que el campus de salut sigui una realitat a Girona. Jo crec que ho he dit moltes vegades, però cada vegada és una visió més compartida. No és només una qüestió sanitària, que la mereixem els gironins i la Regió Sanitària Girona des de fa molts anys, i és un deute que tenia el Govern de la Generalitat en comarques gironines,
sinó que és la gran oportunitat econòmica de creixement de mobilitat per aquest sector de la ciutat, de Girona i de Salt, però la gran oportunitat també econòmica i de projecció de professions, d'empreses que s'aniran instal·lant. Tenim IPRA molt a prop, tenim IDIBG, el pol biosanitari que es pot crear. Jo crec que té una importància econòmica per Girona i per Salt que no sé si encara atrapem a veure el que pot ser.
Sobre les especulacions del clínic, el clínic té, si aquí el planejament és complex, el clínic penseu que és allargar una línia de metro que no es començarà fins al 2028, té tot un planejament, hi ha un calendari marcat i que s'hi pot arribar, efectivament, però que en tot cas és posterior.
El del Trueta, així ho va dir el president Illa, el conseller Dalmau quan va ser preguntat també en roda de premsa posterior i jo mateixa. Per tant, tot l'esforç del departament i del govern està en els dos projectes, però efectivament en el calendari el primer que arriba és el del Trueta.
Canviem una mica de tema, deixem preguntar-li per habitatge, perquè en aquest cas Girona Ciutat, com tot Catalunya i tot l'Estat, pateix una forta tensió en els preus de l'habitatge, del lloguer, de l'accés. La Generalitat va començar aquest pla a 50.000. No sé, a nivell de Girona Ciutat, en els propers anys, si estem ara mateix, per exemple, dins d'aquest pla en un bon moment, quina és la previsió a curt termini, com ho veu?
Sí, l'Ajuntament de Girona, com altres ajuntaments arreu de Catalunya, el que han fet ha estat una revisió dels seus solars públics. En el cas de Girona, alguns d'aquests solars ja tenien promotors socials assignats i, per tant, desenvolupen i desenvoluparan en el ritme que estigui acordat aquestes promocions. I, efectivament, Girona va posar tota una sèrie de solars a la reserva pública.
Els que no estan adjudicats en promotor van a diferents concursos que justament fa 15 dies feien públic el primer concurs. Són a tot Catalunya 1900 i escatx 1940, si no recordo malament, habitatges amb quatre agrupacions. I d'aquestes agrupacions n'hi ha una que és a comarques gironines.
Després d'aquest concurs n'hi haurà un altre, n'hi haurà un altre i més crida de reserves de solars. Per tant, això és com una màquina que hi entren solars i n'han de sortir promocions d'habitatge públic, protegit per sempre, sense pèrdua de la protecció, de lloguer assequible.
Tenim altres polítiques d'habitatge, com el Fons d'Emancipació, per ajudar els joves a la compra del seu primer habitatge, que estem pensant en no augmentar l'edat, perquè ho vam tallar 35 anys, però algunes persones ens diuen que si ho poguéssim allargar una miqueta més acabaríem de facilitar, perquè és veritat que la incorporació al món laboral cada vegada és més tardana i, per tant, que hi hagi aquest temps de coll.
Per tant, Girona, efectivament, està en una zona tensionada, de fet, molts municipis estan declarats de zona tensionada a Catalunya, i d'acord amb la progressió d'aquest parc, esperem que a futur, igual que estan en zona tensionada, puguin anar sortint. Això es complementa amb altres polítiques que poden tenir benefici també a Girona, com pot ser el topall al lloguer.
Hem vist com aquesta figura que ha estat molt discutida i que de fet s'està aplicant des de fa més d'un any només a Catalunya, el País Vasco ha començat però a Catalunya, ha tingut un efecte de contenció de refredament. Va haver-hi una baixada molt important a l'entorn d'un 5% en zones tensionades al principi de l'aplicació, ara ha quedat de contenció,
I si algú dubta encara de les bondats del topall, pot veure que en les zones no declarades de zona tensionada, els increments són del 6 al 7 i el 8% en el preu de lloguer. Té un efecte d'aturar i de refredar.
Fonamentalment, aquestes són les qüestions que poden beneficiar a tot Catalunya i a Girona també, i el tanteig i retracte. Estem comprant pisos al triple de ritme del que s'havia fet fins ara. A Girona també hi ha hagut adquisicions d'Himmo Caixa, per exemple, en la primera compra que van fer hi havia pisos d'Himmo Caixa a la zona del Trueta, perquè ens entenquem, Fontejau-Trueta.
i algun altre a títol més concret. Per tant, aquestes són les polítiques compra, construcció a pla 50.000, fons d'emancipació i polítiques d'intervenció del mercat.
Consellera, deixi'm canviar de tema perquè li vull preguntar de diferents coses. Hem de parlar malauradament de l'accident de tren a Andalusia perquè no sé si això obligarà la Generalitat a revisar protocols, a revisar infraestructures, catenàries, tots els elements de la xarxa de ferrocarrils.
La part d'alta velocitat, que és on s'ha produït aquest malaurat accident, i aprofito, ja ho he fet, però reitero, ha traslladat tota la solidaritat al poble d'Andalusia i hem ofert des del govern i des del departament l'ajuda que es pugui requerir a nivell de comunitat i també a nivell de ministeri.
L'alta velocitat hem de pensar que no és competència directa ni del Departament ni del Govern de la Generalitat. En tot cas, estem també a l'espera de què aporta la investigació sobre aquest accident, perquè ja s'ha dit, és un punt de recta, el tren havia passat revisió feia poc, la infraestructura també estava renovada relativament feia poc, per tant,
Aparentment, dels elements que coneixem, la velocitat estava per sota de la marcada en aquest tram, no hi ha cap element aparent com altres accidents, sí que és a veure que la velocitat clarament era des de principi un element causant. Aquí, de moment, haurem d'esperar no especular a la llum de la investigació i veure això si efectivament porta a actuar en algun sentit per millorar la seguretat.
Parlem de trens, vostè sap millor que ningú que una de les principals queixes de la ciutadania és, en aquest cas, l'eficiència de Rodalies i també de regionals, també de l'alta velocitat, però m'agradaria preguntar-li una mica, en aquest cas, ja amb la nova empresa mixta de Rodalies, quines millores pel Pables a curt termini poden notar els ciutadans?
Bé, és un element de governança que ens permet el lideratge de la Generalitat. Fins ara és veritat que hem estat titulars del servei i continuarem siguin titulars del servei, però ens faltava aquesta eina de governar i gestionar des de la proximitat.
No és menor, hi ha altres elements, la millora de la xarxa, això en el curt no, és veritat que això és mig i llarg termini. El desdoblament de la R3, que és important a les nostres comarques, a les comarques gironines, també de Barcelona, el corredor del sud, de Tarragona, això a mig i llarg termini no és menys cert que és la més gran inversió que s'hagi fet mai en rodalies i regionals amb infraestructures, mai fins ara.
I llavors hi ha un element limitador que és el material rodant. El material rodant aquest 2026 ha estat en període de proves, ara s'han demet els certificats de seguretat de l'Agència Estatal de Seguretat i de l'Europea i llavors han de tenir un temps també de rodatge abans d'entrar en servei comercial, però en el 2026 ja començarem a veure aquests trens.
Per què és important? Primer per la confortabilitat de l'usuari, però són trens amb més capacitat. De fet, hem allargat moltes andanes d'estacions perquè puguin tenir accés a la longitud d'aquests nous convois i, per tant, augmentarem la capacitat i la fiabilitat. Si miréssim les incidències a rodalies i regionals que, per suposat, estan lluny d'allò que seria desitjable per un servei excel·lent que és el que volem a Catalunya,
Un terç aproximadament ve del material rodant, dels trens, de fallades d'uns trens molt envellits. Un altre terç de les infraestructures catenàries, vies, i l'altre terç combinat situacions meteorològiques, en fi, diferents elements. Per tant, actuar amb els trens no és menor, i aquí podem veure una millora.
Des de la gestió de la proximitat també es pot fer millor coordinació de les obres, dels serveis i de l'atenció a l'usuari, que és una obsessió que tinc, poder millorar l'atenció a l'usuari. Tothom pot entendre que hi hagi incidències, malgrat que ara estem per sobre del que hauríem.
El que costa d'entendre és que quan hi hagi una incidència no es pugui donar informació a temps real clara, fidedigna, que permeti a l'usuari buscar una altra alternativa o veure si li compensa esperar-se. Aquesta qüestió serà una de les prioritats els propers mesos, més enllà de tota la feina que hem de fer. L'empresa està constituïda.
Però ara hem de complir amb els expedients també de seguretat per poder operar a partir de gener del 27. Senyora Paneque, no sé si aquests nous convolls que es manava permetran, per exemple, tenir més places d'alta velocitat entre Girona i Barcelona, que és una de les queixes també de molts viatgers.
Els nous, els que surten d'Almstom, aquests van a regionals i a Rodalies. Alta velocitat sí que des del Ministeri s'està veient com podem incorporar algunes millores, tant en Lleida-Barcelona com Girona-Barcelona. Són dues línies, si sou usuaris o qui ens estigui escoltant, on es requereixen alguns dies per poder tenir bitllet assegurat,
I, per tant, estan veient amb el material que hi ha, compatible amb l'alta velocitat, com podem millorar alguna freqüència i, per tant, la capacitat, sobretot, de la franja del matí. El problema, tant en busos com en trens, els tenim de 6 a 9. La tornada de la feina sempre és més escalonada i, per tant, no tenim tantes problemàtiques, però és veritat que de 6 a 9 hi ha una manca evident de places ofertades.
Parlant també de mobilitat i d'un altre equipament capdalt també aquí a les comarques de Girona, m'agradaria preguntar-li per l'aeroport de Girona-Costa Brava. Quin ha de ser, en aquest cas, el model de gestió de l'aeroport? AENA fa poc va dir que es negava a cedir competències a la Generalitat. La Generalitat, per altra banda, va crear l'autoritat aeroportuària de Catalunya. Com conviuen aquests dos escenaris a la vegada?
Nosaltres estem molt convençuts des del govern que es pot avançar en la cogestió. No es tracta en aquests moments de demanar plena competència, és veritat que el marc normatiu no ho permetria, però sí una cogestió. I en aquest sentit vàrem aprovar l'autoritat aeroportuària que ens ha de permetre tenir una mirada global, sobretot als aeroports de Catalunya. Per a qui ens estigui escoltant, hi ha diferents titularitats, Generalitat i AN, efectivament,
A.N. té titularitat Reus, Girona i Barcelona i la resta són aeroports titularitat de la Generalitat i Sabadell, perdó, i A.N. Sabadell. Són els quatre d'A.N. i la resta són titularitat de la Generalitat. Tenir una mirada global, tenir una empresa que, novament, des de la proximitat, pugui cogestionar aquestes infraestructures, des del nostre punt de vista és del tot necessari poder incidir en els...
amb els vols d'una manera més directa de les freqüències, dels horaris, de la propi infraestructura, de com aquesta infraestructura es connecta amb el seu entorn. Aviat veurem com es va avançant amb l'estació d'alta velocitat a l'aeroport de Girona. Aquesta bona connexió, aquí hi haurà actors, ajuntaments, ADIF per l'estació, el departament en àmbit d'urbanisme...
a anar amb el proper aeroport, tenir un òrgan que des de la proximitat cogestioni i tingui una mirada global, a nosaltres ens sembla fonamental i per això vàrem aprovar aquest organisme que ara s'anirà concretant i constituint i que esperem que el gener del 27 també estigui operatiu.
Ràpidament, senyora Panec, perquè se'ns acaba el temps, enclau aeroport també. Quin ha de ser el paper de l'aeroport de Girona, tenint en compte també les futures obres del Prat? Suposo que en aquest sentit entenc que ha de ser un aeroport protagonista.
Sí, de fet ja estem veient xifres de creixement no menors els últims mesos a l'aeroport de Girona i això és una bona notícia. Nosaltres estem molt convençuts que la connectivitat amb l'alta velocitat oferirà el que veiem, de fet en molts països i grans ciutats europees.
que hi ha un aeroport més o menys central i aeroports que complementen l'oferta i que amb una connectivitat, fixeu-vos, de 30-35 minuts amb alta velocitat, és poc en termes de temps. Ens pot oferir aquesta connectivitat amb l'aeroport de Barcelona. Per tant, esperem que això sigui l'oportunitat definitiva per al creixement sostenible de l'aeroport de Girona, que per altra banda...
pensem que no ha de passar dels 3,5, 3,8 milions o 4 milions de passatgers anuals. Consellera, segueix l'actualitat política de Girona? Sí, com a consellera i com a ciutadana de Girona. Molta gent m'ho pregunta, vaig i vinc cada dia, dormo cada dia a Girona, ho dic perquè molta gent té la curiositat, si amb una hora i escaig estic aquí. Com veu la situació de la ciutat a grans trets?
Clar, jo aquí em poses en un compromís perquè m'haig de manifestar com a consellera i per tant la meva obligació és oferir a l'Ajuntament de Girona com a qualsevol altre ajuntament tots els mecanismes que té el departament per la millora i per la consecució d'objectius que tenim compartits, com per exemple el trobet que hem parlat fa uns minuts.
Hem vist, en tot cas, arreu de la ciutat com el PSC de Girona està una mica ja en clau electoral, com molts altres partits, de cara a les eleccions municipals del 2027. Té clar vostè què necessita el PSC de Girona per a aquestes eleccions municipals?
Jo crec que el grup municipal, això sí que crec que ho puc dir amb tota tranquil·litat, està fent una bona feina de seguiment de les necessitats, de traslladar-ho al ple, i és la tasca que li correspon a l'oposició. Fiscalitzar la feina de govern, oferir alternatives de millora...
fer el seguiment de les necessitats dels veïns i veïnes, de les entitats. Jo crec, sincerament, que està fent una bona feina els companys i companyes de grup municipal que fins fa un any i mig treballaven conjuntament i crec que és una escola molt gironina, molt de socialistes gironins aquesta de trepitjar barris i traslladar les qüestions al plenari.
Tecla, el que farà vostè per les eleccions del 27? Jo fixi's quan el president ell em va fer l'honor de donar-me la responsabilitat del que va ser en aquell moment definit com la macroconselleria,
em vaig comprometre absolutament amb aquesta feina i hi ha àmbits que hem repassat de la mobilitat i de l'habitatge importantíssims i per tant el meu deure en aquests moments és estar absolutament concentrada en aquests reptes que són reptes de país que són reptes importants i per tant això és el que ara em preocupa i m'ocupa i m'ha d'ocupar malgrat que segueixi de reull l'actualitat gironina
Doncs amb la consellera d'Habitatge, Transició Ecològica i Territori, la senyora Sílvia Panec, que hem pogut parlar avui a Girona FM, a la qual, com he dit a l'inici, li agraïm la visita, la predisposició i tota la sort de molt i els encerts, que seran també els nostres. Gràcies, consellera, per ser avui aquí i seguirem parlant. Gràcies a vosaltres.