I obrim un dia més l'espai de l'entrevista aquí a Girona FM i ja saben que en aquesta setmana de fires de Girona hem aprofitat per fer un parèntesi de la programació habitual i avui tenim amb nosaltres el president de la Diputació de Girona, el senyor Miquel Noguer, per parlar sobre els principals reptes, projectes també que s'estan impulsant des de la institució provincial. Farem balanç una mica de l'actual mandat, parlarem d'inversions, també del suport als municipis i com la Diputació afronta els reptes socials, econòmics,
i mediambientals que pugui tenir per davant. President Noguer, gràcies per ser avui amb nosaltres a Girona FM. Un plaer, un plaer. Gràcies a vosaltres per convidar-me.
Deixi'm començar de cara a Barraca preguntant-li pel pressupost de cara al 2026 quines han de ser una mica les prioritats, les línies estratègiques. Recordo que l'any passat el pressupost de la Diputació es va enfilar per sobre dels 200 milions d'euros. No sé si la previsió és que segueixi també a l'alça.
No, la previsió del pressupost per l'any 2026 serà molt semblant a l'aquest 2025. Jo crec que rondarem els 200 milions d'euros. El que és la Diputació i el que és tot el perímetre de la Diputació estarem al voltant dels 300 milions d'euros.
No sé si serà dos milions més o dos milions menys, però estarem al llindar del que va ser el pressupost del 2025, que ja va ser un pressupost rècord i que... I quan dic això tècnicament, què vol dir? El fet que, per exemple, hi hagi un programa europeu que hi són o que no hi són i que són dos o tres milions d'euros, a vegades te fa pujar...
3 milions amunt o 3 milions avall, i dius no, s'ha baixat per alguna cosa, s'ha pujat per alguna cosa, no, s'ha pujat per alguna cosa conjuntural i s'ha baixat per la mateixa qüestió. Una altra cosa és el que és el pressupost de la Diputació, el 94% del mateix són les transferències de l'Estat de la part d'impostos que paguem tots i cada un dels gironins, i quan dic gironins no vull només dir la ciutat de Girona, sinó tota la demarcació,
a l'Estat. I a partir d'aquí hi ha una fórmula en què, i a més a nosaltres anem amb estimació directa, és directament proporcional als ingressos que rep l'Estat de la gent, dels habitants, ciutadans de la demarcació de Girona.
Això sí que està previst que pugi una mica, ho tenim en un fons de contingència perquè, com veieu, a l'Estat no està previst que hi hagi pressupost, hi ha una pròrroga pressupostària, després s'ha de fer via decret llei, etcètera, però jo crec que estarà al voltant del mateix, al voltant de 200 milions d'euros.
del que és la Diputació i al voltant de 300 milions el que és tot el perímetre de la Diputació, que sempre són pressupostos rècords, que són pressupostos importants, que s'ha anat mantingut un pressupost elevat, com no havia estat mai, i que per tant això és el que ens tocarà gestionar i haurem de gestionar i haurem de fer-ho de la millor manera possible.
En aquest sentit, el que li preguntava una mica, les prioritats seguiran sent les mateixes també? Sí, les prioritats de la Diputació de Girona sempre, sempre, sempre són les prioritats que tenen els ajuntaments. Jo no m'he cansat mai de dir que la Diputació és l'Ajuntament dels Ajuntaments. Si ens creiem això, que la Diputació és l'Ajuntament dels Ajuntaments, i sempre aprofito per dir que el president de la Diputació no és l'alcalde dels alcaldes,
perquè cada alcalde dintre del seu àmbit municipal té la seva autonomia, només faltaria per això ser delegit. Per tant, puntualitzant això, si som l'Ajuntament dels ajuntaments, el que sí, el que sí hem de fer, és estar amb atents allò que necessiten els ajuntaments. Inclús que no siguin de la nostra competència, és igual, ni de la competència municipal, perquè hi ha moltes qüestions indirectes que els ajuntaments han de fer. Per exemple, habitatge, no?,
L'habitatge és una activitat indirecta, no és una competència, és una competència indirecta, no és una competència pròpia dels ajuntaments, que seria competència pròpia del govern de la Generalitat. Però és evident que hi ha una preocupació, sobretot per aquell habitatge, per la gent més vulnerable, etcètera, i per tant nosaltres ja fa anys que estem posant una partida important, el pressupost deu estar entre 3,5 i 4 milions d'euros,
precisament per ajudar la compra, l'arranjament i l'equipament d'aquests habitatges de gaire més social que els ajuntaments poden comprar donant-los un ajut important perquè es pugui fer.
I dius, això fa 10 anys enrere estava previst en la Diputació? No, però estratègicament és una prioritat pels alcaldes? Sí, doncs hem d'anar per aquí, igual com ho són les comunitats energètiques i no ho érem fa un temps, i ara ho són, i doncs hem d'anar per aquí? Sí. I totes aquestes qüestions que la Diputació, per tant, la prioritat estratègica que té la Diputació no és altra
que la prioritat estratègica que tinguin les demandes, les necessitats, les preocupacions dels ajuntaments. I no serà lié. I bàsicament, el pressupost de la Diputació, la partida més important sempre és el fons de cooperació municipal, que són aquells 27,5 milions d'euros que la Diputació dona als ajuntaments perquè puguin fer-ne el que considerin més oportú. Si un ajuntament ho necessita per fer inversió, que l'apliqui a inversió.
fer un carrer, fer el que sigui. Si l'ha d'aplicar a pagar la despesa, no sé, ordinària, o la part dels sous, o l'enllumenat públic, o la neteja viària, doncs que l'apliquin aquí, no? Que l'apliquin allà on vulgui. Aquesta és la partida més important, 27,5 milions...
d'euros pels ajuntaments, més menys deuen ser 6 milions d'euros pels consells comarcals. Per tant, una subvenció de més del 10%, gairebé el 15%, 12% o 13% del pressupost de la Diputació és un fons directe. I llavors hi ha el tema del personal, hi ha el tema dels organismes autònoms i després hi ha les diferents línies d'ajut.
Però també val a dir que nosaltres estem en un pla econòmic financer, que són aquestes regles fiscals que posa Europa i que l'estat espanyol aplica, com no pot ser d'altra manera també, i que això a vegades ens fan que no puguem aplicar tot el que voldríem aplicar per no passar-nos a l'arregle de l'espés. Ens diuen, podeu gastar un 3,3 i si ells ens donen un 4,6...
doncs ja voldrà dir que no podem gastar tot el que ens dona, no? M'entén? Perquè aquest és un exemple. Però això 25 i 26 ens preocupa, veurem com acaba, veurem si el govern fa les inversions financerament sostenibles, etcètera, i podem ajudar encara més els ajuntaments.
President, entre les preocupacions dels ajuntaments, m'agradaria preguntar-li una mica si la seguretat ha emergit una mica entre aquestes preocupacions. Ho dic perquè, darrerament, sembla que la seguretat està en boca de tots, sobretot de segons quins partits. Ho ha copsat, vostè, això dels ajuntaments? Jo crec que la seguretat ha estat una preocupació sempre per als alcaldes i alcaldesses, és evident.
Que nosaltres, la seguretat, l'habitatge també és una preocupació molt important, no? Però la seguretat ho és sempre, perquè mai saps si pots estar del tot tranquil, no? Perquè tu pots estar en un poble o en una ciutat en el qual no passi mai res i un dia, no ho sé, van a robar tres cases, per exemple, no? Clar, això crea una alarma en aquell poble enorme, no?
com una ciutat, jo que sóc alcalde de la ciutat de Banyoles, hem passat moltes vegades el tema de la multireincidència, o a vegades el tema d'alguna banda que ve de fora, t'apareix en un poble, et fa una destrossa, per dir-ho d'una manera, i al cap de...
i llavors es crea una alarma, un estat d'ansietat, d'angoixa de la gent i per tant això costa de... costa de païr-ho en un moment determinat i per tant això t'ho provoca...
Sí, el que crec que preocupa més és el tema de la multireincidència, no? I sobretot com gestionar-ho, això, perquè moltes vegades el que tens és que una persona que... Perquè si et ve algú de fora, esporàdic i tal, bueno, esclar, hem de mirar a detenir-lo i això et crea una alarma, però el que et crea una alarma és que això sigui constant, no? Que sigui constant, constant, i a vegades que et genera que...
algú el detenen deu vegades i no entra a la presó. Jo crec que la multirresciència sí que és un problema i això sí que preocupa. No preocupa per una afinitat política, no preocupa com a societat en general. És a dir,
Aquí s'hauria de ser capaç de ser molt clar en aquest tema, i penso que nosaltres precisament ho procurem ser-ho, en el sentit de dir, escolti'm, quan una persona és multireincident hi ha dues opcions. Ho ha d'entrar a la presó, o si... I si no és, si és una persona emigrada, en el seu país d'origen. És a dir, una devolució. Una altra cosa és el fet que...
Esclar, tampoc podem confondre que aquí ve molta gent de fora i molta gent de fora que també necessitem per les feines i que hi hauria molta activitat econòmica que no es podria fer perquè passa pertot arreu i la primera cosa que diuen, ens falta molt d'obra, ens falta molt d'obra. Això és veritat. I el tant percent de gent
catalana tota la vida o migrada, que delinqueja és molt petit, eh? És que tampoc ens podem confondre, però sí que és veritat que hi hauria d'haver unes armes molt clares, no?, en aquest sentit, no?, una molt clara de dir, escolta, si passa això, què fem? Doncs mira, això i això, i s'ha acabat, no?
Perquè, clar, tampoc es pot posar tothom al mateix sac, eh? Perquè després sí que jo crec que ens equivocaríem com a societat. Però sí que preocupa, sí que preocupa la seguretat, però de sempre preocupa la seguretat. I la seguretat no ha de servir excusa per culpabilitzar res ni ningú que no toca. Això ho hem de tenir clar. Hem de tenir clar això i hauríem de tenir clar quines són les eines. Ja està.
I aquesta és la raó. Però sí que preocupa, sé que als cossos policials també els preocupa, que hi estan treballant. Jo crec que a la justícia també li preocupa i també haurem de fer aquells canvis legislatius oportuns per quan es donen casos d'aquests, sigui qui sigui, es puguin prendre les mesures oportunes i res o altre. I aquesta potser és una qüestió que estaria bé poder renovar.
Però, malgrat tot, la seguretat sempre ha estat un tema que ha preocupat. Ara potser preocupa més perquè a vegades políticament s'ellegera més en el sentit que s'hi dona aquesta importància i es dona importància si són aquests o si són els altres. No, no, no, si delinqueix.
que li en què és gent de tot arreu, de tota la vida, i per tant hem de ser curosos amb aquest discurs. Jo no vull ser alarmista amb aquest discurs, vull ser curós amb aquest discurs i penso que seria bo que tinguéssim les eines, tothom tingués les eines molt clares per com actuar.
Senyor Noguer, deixi'm preguntar-li, aterrant una mica també a temes de Girona Ciutat, com està el projecte de la Biblioteca de la Casa de Cultura? El projecte de la Biblioteca de la Casa de Cultura és un projecte municipal en el qual jo procuraré no posar-me amb ningú que no em toca.
Sí que és veritat que la Casa de Cultura és un espai que nosaltres hem arribat a acord amb la d'Ajuntament de Girona perquè hi pugui haver aquesta biblioteca de barri, per dir-ho d'una manera, aquesta biblioteca de més de quilòmetre zero, i per tant, escolteu, això...
Jo crec que políticament ja ho tenim clar, tècnicament ho deuen estar acabant de definir, però vaja, no té cap... jo no hi veig cap complicació, més que tot, que si hi ha algun serrell es pugui acabar, però políticament ho tenim parlat i jo penso que aquest no ha de ser cap problema.
Canviat d'equipament, deixim preguntar-li per la Sopa, a la qual en aquest cas la Diputació també hi aporta uns fons. Suposo que va sentir en el seu moment quan l'alcalde Lluc Salelles va dir que potser si s'havia de fer un altre centre de baixa intensitat potser no havia de ser Girona Ciutat. La meva pregunta és, hi està d'acord? És a dir, veu capacitat per poder fer un nou centre d'aquest tipus?
Bé, la sopa és un equipament municipal que no només dona cobertura municipal, sinó que dona cobertura, no sé si provincial, però més enllà de Girona i el Gironès segur, sobre el cal de plau l'estany hi ha gent que ha anat a la sopa i per tant...
i de diferents indrets i que moltes vegades quan Girona ha reclamat i ha dit, escolta, ens hauríeu d'ajudar perquè aquí va gent que no només és de Girona i que per tant és de demarcació i per tant Diputació hauríeu de ser-hi, nosaltres hi hem set,
i hem fet amb el que és pròpiament les despeses ordinàries que té aquest equipament i també ens hem brindat que si hi ha algun tema d'inversió, de fet alguns anys ja ho havíem pressupostat, després per raons que siguin no s'han pogut portar a terme i nosaltres continuem manifestant a l'alcalde que nosaltres en l'alcalde
mesura que nosaltres puguem i que considerem que és la més justa i serem si a la sopa li convé un equipament de fet nosaltres vam arribar a un acord que hem cedit l'ONET a l'Ajuntament que també és una part d'equipament que fa servir la sopa per tant és un equipament que ens hem arribat a un acord amb l'Ajuntament nosaltres els hi hem cedit l'ONET ells ens han cedit aquell espai a Montilivi però que en tot cas perquè hi poguessin actuar ràpidament i per tant
Això estava construït al centre de Girona i per tant, escolta, nosaltres no hem tingut cap inconvenient en poder fer això. Per tant, nosaltres en aquest tema saben que hi col·laborem per la despesa ordinària i saben que si hi han de fer una inversió extraordinària, nosaltres en la mesura que acordem hi serem.
El fet que hi hagi d'haver un altre equipament, que no me'n vaig de la pregunta, si s'ha de fer Girona o no, aquest és un equipament que també està dintre del contracte programat de la Generalitat de Catalunya de la Conselleria de Drets Socials. Per tant, escolteu, jo ara en aquest moment sobre la taula no s'ha posat.
si aquest segon centre s'ha de fer i si s'ha de fer Girona o no. En tot cas, disposats a parlar-ne, si cal, sí, i disposats a col·laborar-hi també, perquè nosaltres ja des de la... quan va sortir la crisi del 2008, de seguida vam fer aquests programes especials de pobresa, etcètera, per ajudar els ajuntaments precisament...
perquè aquí es desenvolupa el tema de menjadors, es desenvolupa el tema de gent que no podia arribar, gent que perd l'habitatge, etcètera, tot això passa arrel de la crisi del 2008-2018, per dir-ho d'una manera, i que encara s'arrossega això. I llavors, escolta, nosaltres no n'hem de fugir mai i no n'hi defugirem ara. La previsió, això sí, de la partida de la sopa per part de la Diputació, hi ha previsió que s'augmenti de cara a l'any vinent?
Jo crec que ja ho hem incrementat aquest any, per tant, escolta, sempre hem partit d'un pressupost inicial i sempre al final ha estat més d'aquest pressupost inicial. És a dir, quan la Sopa ens ha dit, escolteu, tenim més gent i no arribem entre tots hauríem de posar una mica més, la Diputació sempre hi ha set, sempre, sempre, sempre. Això continuarà passant. Si la Sopa, tant de bo no, tant de bo no, voldria dir que
que hi ha menys gent que ho necessita i seria, penso, molt bo per la nostra societat això que passés. Però si no passa, la Diputació no ha dit mai, mira, aquí teniu això, poso't un exemple que no és, aquí teniu 100 i jo no compteu, no. Això és això i si ha fet falta alguna cosa més, la Diputació ja m'ha sentit. De fet, jo diria que
pocs anys, el poder cap, dels que jo conec últimament, hem aportat només a la sopa el que estava previst inicialment en el pressupost. Sempre, segurament, hi hem aportat més, perquè ha fet falta. Sí, fa falta, fa falta. M'has mentat la parcel·la de Montilivi. M'agradaria preguntar-li en quin punt es troba el projecte ara mateix. No, és que la gent a vegades ens confonem tots. La Diputació de Genera té una necessitat
de tenir espais o de construir espais propis per treure coses que tenim escampades i de lloguer que no és gens operatiu si te'n vas per Catalunya i per l'estat espanyol veuràs que les diputacions normalment tenen uns grans edificis en què gairebé ho inquiveixen tot nosaltres som una mica al revés tenim molts edificis escampats per arreu i això operativament no és bo
Per tant, nosaltres deiem, escolta, hauríem de tenir algun indret en què seria bo fer això. Si, a més, nosaltres donem, que no és exactament la paraula, si intercanviem, de dir, un edifici com l'ONET, el centre de Girona, que l'Ajuntament de Girona ens va demanar i considerava que era necessari per ells, van dir, escolteu, cap problema.
Però jo el que no vull és que em pagueu diners, sinó el que volem és que ens dongueu un espai en el qual nosaltres el dia de demà hi puguem fer un edifici propi per posar-hi algun que altre servei. I he dit el dia de demà, però està bé que tinguem coses que...
que la Diputació pugui dir, escolta, ens faria falta això, doncs ho podem posar aquí. Aquest és el tema. Així s'ho van fer. Si a mi em pregunteu, quan també m'han preguntat els veïns, escolta, això quan ho fareu? Doncs no ho sé. Ho fareu demà? No. Què ha demanat nosaltres a l'Ajuntament? Què és els passos a fer? Escolta, nosaltres ens heu de donar aquest terreny.
que genera d'equipaments i que hi hagi el pla especial aprovat perquè la Diputació pugui fer l'edifici o el que cregui oportun a futur. I als veïns a vegades això els preocupa, perquè clar, però allò sempre ha sigut una zona d'equipaments, sempre ha sigut una zona d'equipaments, no ha sigut mai una zona verda. El que passa és que ha actuat com a zona verda mentre ningú hi ha fet res.
Jo sempre els dic als veïns que el millor veí que poden tenir és la Diputació de Girona. En tot cas, nosaltres tenim un horari molt clar i molt fred i per tant de fressa poc. Però els veïns també saben que nosaltres ara no tenim intenció de fer-hi res a curt termini.
Tenim intenció que la planificació urbanística estigui molt clara per si la Diputació necessitem fer alguna cosa. Ara sabeu que, i a més ja s'ha de fer públic, que nosaltres una mica el que volem seria que...
que la Casa de Cultura, a part de cultura, fos la seu de la Diputació de Girona, aprofitant tots aquests espais, perquè són espais molt grans, de fet hem comprat el de telefònica darrere,
perquè allà hi pugui anar al conservatori i, per tant, la sala d'exposicions, això es mantingui com a sala d'exposicions, l'auditori com a auditori, però que les altres parts, i que hi hagi un bon auditori, només faltaria, però que també hi hagi, allò es pugui, la biblioteca també, però que hi pugui haver espais que no tinguem escampats i que pugui ser, doncs, una bona seu de la Diputació de Girona. Això hi estem treballant.
Estem treballant en aquest sentit. He comprat l'altre de telefònica, l'antic de telefònica, perquè allà hi pugui anar al conservatori, si això ho encuenti públicament no descobreixo res, i la part de la Casa de Cultura pugui ser continuant sent Casa de Cultura, però també la seu de la Diputació de Girona, i allò és tan gran...
I ara està tan desaprofitat que jo crec que ens hi pot quebre tot allò que tenim escampat i també fer com a seu de la Diputació, amb el seu saló de plens, etcètera, etcètera. I també podem mantenir coses a l'antiga casa. El saló de plens decidirem mantenir-los a l'antiga casa, etcètera. No sé si ja em tocarà a mi això, perquè això traspassa molt el que és una legislatura, és impossible. Nosaltres volem deixar-ho en aquesta legislatura encaminar tot perquè això pugui ser una realitat de futur.
perquè pensem que a la Diputació això li fa falta. No hem de tenir oficines al mig de pisos d'habitatges, no té cap sentit això, o de tenir llogat un edifici d'oficines i pagar un lloguer cada mes, o un grat, o un no, escolta'm, és que al final...
Això, el que pagues, al final ho amortitzes ràpidament, el que són les inversions, no? Ho pots amortitzar de manera molt ràpida amb això, no? Llavors, hi ha coses que no tenen sentit i coses que s'han de posar en ordre i això ho farem. Per tant, fixeu-vos-hi, si primer han de fer tot això, el de Montilivi serà molt més tard, si és, no? Si és.
Però sí que és veritat que, com ara va arribar a la porta amb l'Ajuntament, nosaltres, la Diputació, havíem de tenir, o hem de tenir la garantia, que tenim un espai per fer-hi el que calgui en un moment determinat. Si cal, o quan calgui. I, per tant, la gent s'ha de preocupar relativament en aquest sentit. Jo els he dit que hem d'estar molt tranquils que no farem ni aquest any, ni el que ve, ni l'altre, perquè hauria de canviar molt la situació, però ja ho informaríem si calgués.
President, parlant de tranquil·litat, hi ha una cosa que ara mateix preocupa sobretot els ramaders, en aquest cas, que és la dermatosi nodular contagiosa. Li pregunto perquè la Diputació disposa de ser mega, que controla i també investiga les explotacions ramaderes.
especialment bovines. Com veu la situació ara mateix d'aquesta malaltia, la posterior vacunació? Veiem que els remaders reivindiquen més celeritat i que les coses potser s'haurien pogut fer millor. N'estan notificats vostès i segueixen una mica de tot el procediment? Sí, val a dir que... És allò que dèiem, no? Després que bullir-me de res ni dir que això no em toca...
La competència en sanitat animal és del govern de la Generalitat i del govern del país, i del govern de la nació, d'Espanya, o de l'Estat. Llavors, jo vaig estar informat des del primer dia i ho he de dir, no només pel delegat del govern de Girona, sinó també pel propi conseller Urdeig i també pel propi delegat del govern de l'Estat espanyol a Catalunya.
i ho he de dir des del primer dia, les coses quan són, són, i quan no són, no són, de dir, president, ens ha sortit això, és la nostra competència, ho estem exercint, però volem que sàpigues el primer dia, i després han anat sortint explotacions. De fet, ells el primer dia que em van comentar, l'única solució que hi ha amb això és la vacunació,
I nosaltres no podrem dir que això està controlat fins que no tinguem un mínim del 60% d'animals vacunats. Què és el que estan fent? Les vacunes que hi ha al món respecte a això, les grans quantitats tampoc hi són del tot perquè...
perquè això va sortint, ha sortit d'alguna cosa a França, ha sortit d'aquí, per tant s'ha d'anar produint i nosaltres hi estiguem atents en aquest tema i per tant farem tot allò que estigui a la nostra mà per tirar-ho endavant. Per tant, president, sàpigues que t'ho donem com a informació i estem en contacte i per tant, quan fem alguna nota de premsa o alguna cosa, president, t'ho passem perquè tu estiguis al cas d'aquest tema.
I ja està. I això ho agraeixo molt, que fos així. Per tant, el govern de la Generalitat ha exercit la seva competència quan ha anat sortint això, i de fet ha anat prohibint coses, ha dit, escolta, fires que puguin ser susceptibles de traspassar animals d'aquí i allà, no els afem, els prohibim. De fet, nosaltres, per exemple, ens toca la de Sant Martirià,
Per què? Perquè fins que no arribem a la vacunació total, doncs això no creiem que és millor no fer-les. I escolta'm, els ajuntaments han dit tu si no es pot fer no es pot fer, per tant no s'ha fet les ribes, no s'ha fet...
a Banyoles, a Olot tampoc es podrà fer, per tant, en tot cas, aquestes són les fires, diguem, últimes que quedaven de l'any. Bé, escolta, nosaltres això ho acatem, ens sap molt de greu no poder-ho fer, però en tot cas, les coses són les que són i més faltaria. Però, és clar, no és aquesta la nostra competència, a nosaltres està bé la informació, si amb alguna cosa podem ajudar estem a disposició i tal. CMEGA no té aquesta finalitat. CMEGA és...
Sí, la investigació, però ser mega també és control llater, etcètera, etcètera, etcètera. Per tant, tot això ho continuem fent. També és veritat que aquí és una decisió tècnica que jo no puc valorar perquè decideix que quan en un lloc passa doncs se sacrifiquen tots els animals d'aquella explotació,
A fi, efecte, jo espero que també s'ajudi en aquesta gent per tornar-se a refer, perquè això és una plantofada molt important, per tornar-se a refer, però si aquesta és la decisió, perquè s'ha de fer d'aquesta manera, jo no seré qui contradeixi, perquè ni tinc la competència ni entenc, però en tot cas jo entenc que el que fan és el que toca, i el que és més important és que això es vagi...
es vagi vacunant i es vagi tranquil. Això tampoc té perill per a la salut humana, però que també hi ha d'haver aquest missatge de tranquil·litat, però alhora sí que és veritat que aquí, en aquestes explotacions que els hi ha passat, és evident que la gent ho passa molt malament. No només econòmicament, sinó també moralment, anímicament.
perquè que avui tinguis, no ho sé, 200 caps de bestiar o mil, i que tinguis aquest problema i que sacrifiquis tot el bestiar, te quedes en una situació segurament d'incomoditat, de no saber on ets, quin és el teu futur, tu ho planteges tot, no? I jo penso que aquí, doncs,
escolteu, sí, sí, però aquesta gent se'ls ha de ressarcir perquè aquesta gent puguin tornar quan hagi passat i s'hagi netejat, s'hagi no sé què, poder tornar a començar a
la seva explotació, el seu modus vivendi, perquè, clar, hem de continuar tinguent, no?, criar vedells i vaques i la llet i la carn, etcètera, això s'ha de tornar a fer, i la vida d'aquestes persones és aquestes famílies, no?, que se't queda com destrossada, tallada en un moment determinat, i penso que això sí que han de ser molt curosos, i sobretot amb això, doncs, ajudar-los de manera immediata.
Senyor Noguer, per anar acabant, m'agradaria preguntar-li què li va semblar en aquest cas la decisió política de Junts amb l'expresident Puigdemont de tallar, diguem-ne, l'acord d'investidura amb el PSOE, amb el govern de Pedro Sánchez. Jo crec que no tinc opinada d'aquestes coses, però jo estic com president de la Diputació i no és una cosa de la Diputació, és una cosa purament del meu partit.
i jo no sé si ara fem una part que jo aquí en comptes de president estic de Junts, perquè si estic com a president no puc opinar, perquè jo soc el president de la Diputació i us he explicat projectes de la Diputació, per tant no cap projecte de Junts. Si ara em digueu aquesta te la fem no com a president, te la fem com a membre de Junts, jo te podria dir que respecto la decisió de l'executiva del meu partit i del seu president.
bàsicament encaminada a dir una alerta també a l'Estat, dient, escolti, els compromisos s'han de complir. Els compromisos s'han de complir.
I aquest és el tema, no? Perquè si els compromisos haguessin complert, entenc que tot això no hauria passat. I entenc que és allò de dir, escolti, escolti, escolti, nosaltres no podem continuar donant suport a un projecte al qual els compromisos que hem adoptat no es compleixen. Jo crec que aquest és el missatge que va donar el president Puigdemont i que va donar l'executiu del meu partit, de dir, escolti, i ara, sobretot a l'entrevista, eh?, fem un tall, eh?,
el tall de president de la Diputació i ara el tall com a Junts. Escolti, jo entenc que aquesta és la situació que passa. És a dir, escolti, no ho sé, poso't un exemple. Finançament local. Nosaltres havíem demanat quatre mesures. Quatre!
El Real Decret en va posar dues. Les altres dues van de caure. Queden molt importants pels ajuntaments. Poguer utilitzar els romanents amb les inversions financiament sostenibles i no haver... I si els ajuntaments estan complet perquè has de fer un pla econòmic financer. I està dos anys que no et pots gastar allò que tens perquè t'ha saltat una regla fiscal. Si estàs dintre tot l'enca... Això... Sí, sí, sí, cap problema. Estic parlant només del finançament local. Pots donar un exemple. Vam fer els dos, que són les entregues de compte, la liquidació, que això et toca...
I les dues mesures que podien ajudar més els ajuntaments? Per què? No. Us poso d'un exemple. Els ajuntaments tenim de saldos 45.000 milions d'euros. Això ho diu el govern central, eh? Per tant, no m'ho invento jo. Bé, doncs no han fet cap mesura...
per poder-nos gastar part d'aquests 45.000 milions d'euros i no poder prestar segons quins serveix a la ciutadania. Té cap sentit, això? És que si ho miréssim bé, potser el tema del finançament local, que és molt important, sobretot per aquesta corresponsabilitat indirecta, però sobretot, coi,
Fica la lectura, si aquests diners que estalviem els ajuntaments se'ls pot endeutar a l'Estat per altres coses. Però nosaltres som els que donem serveis a la ciutadania i nosaltres hem de tenir 45.000 milions d'euros al banc que no podem utilitzar i no hi ha cap mesura per poder-ho fer quan es via dit que sí. Té cap sentit això.
Jo estic a la Federació Espanyola, i inclús tots els partits, PP, PSOE, Esquerra Republicana, Sumar i nosaltres, havíem signat, diguent, escolti, això procurarem que els nostres grups parlamentaris hi donin suport. Doncs no ho es va plantejar, no ho va aprovar el govern de l'estat.
Poso't un exemple que ens afecta a lo més local. L'altre jo ho desconec més. Jo sempre encentro tant tot a la política local. Jo el que és la política del Parlament de Catalunya ni entro ni opino perquè no és la meva ni l'estatal menys. És a dir, escolta, quan hi ha una cosa... Però jo que sí que represento, a part de ser alcalde, president de la Diputació, estic a la Federació Espanyola, municipis i províncies, a la seva Junta de Govern representant en aquest cas Junts,
Això ho havíem acordat tots, doncs no va ser possible. Doncs que arriba un moment que dius, escolta, si tot allò que pactem o que acordem després no es porta a terme, doncs m'imagino que algun dia li ha dit, escolta, doncs miri, fins aquí.
Jo crec que és això, i tenco el parèntesis de Junts i us demano que vosaltres ho feu a l'entrevista, perquè m'ha fet una pregunta concreta de partit que no de presidència de Diputació i s'apreu-me-la perquè no tindria sentit. I algú us podria dir, home, en raó, escolta, tu te n'has anat d'una cosa a l'altra i no...
Doncs, Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona i també membre del partit de Junts, hem parlat avui a l'entrevista, tocant molts temes de la demarcació de Girona, uns quants també els hem deixat al tinter i quedaran per la propera entrevista. Convideu un altre dia i el que ha quedat a la llista ho fem amb molt de gust a més. Perfecte. President, gràcies per venir a Girona FM. Gràcies a vosaltres. Un plaer, com sempre.
Fins demà!