I un dia més a Girona FM, com cada dimarts obrim l'espai de l'entrevista municipal. El dimarts ja saben, moment de parlar amb els diferents grups municipals que conformen l'Ajuntament de Girona, parlar de tota l'actualitat, de temes diversos, i avui és el torn de Guanyem Girona. I per això ha vingut avui un dels seus regidors, en aquest cas el senyor Sergi Font, al qual li donem la benvinguda a Girona FM un dia més. Benvingut, senyor Font. Moltes gràcies.
A veure, l'actualitat mana, encara que sigui una actualitat de la setmana passada, però jo crec que el tema és prou rellevant com per posar-hi èmfasi i posar-hi la lupa. M'agradaria preguntar-li pel Campus de Salut, per aquest planejament urbanístic, al qual la Comissió Territorial d'Urbanisme va donar la llum verda sobretot a la part de Girona. A la de Sal, d'un moment, la va deixar en suspensió...
per uns documents que falten. Des de Guanyem Girona, un dels grans projectes que han volgut tirar endavant, sobretot en aquesta legislatura, sempre ho han dit, és el campus de salut. Suposo que en aquest sentit, satisfets. Sí, molt satisfets. Realment el que hem aconseguit és fer un pas més en garantir la construcció d'aquest nou campus de salut i, per tant, el trasllat ja els propers anys, lògicament, i no és una cosa immediata, però sí que aquest pas era imprescindible
per poder traslladar l'actual Hospital Josep Trueta, que tots sabem que ja necessita una renovació, que és el més urgent que segurament tenim a la ciutat i que, per tant, per nosaltres era un dels acords de govern, era una de les voluntats de guanyar amb Girona, el fet d'accelerar els tràmits per poder tenir quan abans aquest nou campus de salut. És una gran notícia que s'hagi aprovat el planejament amb la proposta que va plantejar Girona,
demostrant que era una proposta vàlida, demostrant que també tot el que havia anat sortint eren opinions, però que en qualsevol cas la proposta que feia l'Ajuntament era una de les propostes vàlides. I ara encara ens queda una fase més, que és la Comissió de Territori de Catalunya.
que esperem que les properes setmanes pugui estudiar bé el document i el doni també per aprovat, de tal manera que ja hi hagi l'aprovació definitiva d'aquest planejament i puguem seguir en la següent fase que serà ja el projecte d'urbanització.
En aquest sentit, dues preguntes. La primera, suposo que estan en contacte amb l'Ajuntament de Salt, que no hi ha d'haver problemes perquè aquests documents, aquests informes siguin favorables en breu, i per altra banda, no sé si temen o creuen que pugui acabar tot plegat als jutjats, perquè és veritat que hi ha hagut gent que no estava conforme amb el planejament urbanístic de Girona,
És veritat que el regidor Lluís Martí va dir que tot i així ell creu que l'interès general ha de primar per sobre? Vostès estan en la mateixa línia? Nosaltres el fet que la pròpia Generalitat sigui qui acaba donant aquesta aprovació definitiva també ens dona una certa garantia.
que si aquest procés acaba amb instàncies judicials hi hagi molta més opcions de poder sortir favorable als interessos de tota la ciutadania que en el fons és poder iniciar quan abans la construcció del nou trueta i el nou campus de salut de l'entorn.
No sé si en aquest sentit també s'hauran de començar, no sé si acordar o quina és la paraula exacta, però estar atents a veure tot el que suposa el campus de salut pel que fa a accessos, aquell pont també, qui ho paga. Sí, efectivament.
Aquest és un dels temes que ara tenim sobre la taula. En primer lloc, animar també tota la gent de Sals i això i la feina que fa falta fer per part de l'Ajuntament. Són uns quants mesos més, però estem convençuts que en aquests mesos es podrà tirar endavant i això també provocarà que ja tot el conjunt dels terrenys que s'han de destinar a la construcció d'aquest nou campus de salut estiguin disponibles o preparats per estar disponibles de cara a cedir-los a la Generalitat.
Recordem que la Generalitat està en el procés d'haver de dir qui és el guanyador o quin projecte és el guanyador del concurs de projectes, que més o menys havia d'arribar a final d'aquest any 25, que ja ens han advertit que seria a principis de 26, però que després hi haurà aquests dos anys per endavant per tal de redactar el projecte i per tant de veure definitivament quina és la imatge que tindrà aquest nou hospital.
I a partir d'aquí, efectivament, ara estem en diferents reunions, ja sigui amb molts actors diferents, una és, per exemple, la comissió permanent, en la qual el que la gent que participa és des de la Generalitat, amb diferents direccions generals de la universitat i els ajuntaments,
on es tracten precisament aquests aspectes. S'ha parlat de fer un pla de mobilitat general de tot el sector, és a dir, ara hi ha els plans de mobilitat que ha presentat SAL amb els seus tres projectes i Girona, i el que volem és que hi hagi un pla de mobilitat general. Ja s'estan estudiant les millores de les 65 i, per tant, com s'haurà d'adaptar a les 65, que recordem que és la variant que arriba fins a l'autopista en la qual s'haurà de fer una nova rotonda.
i, per tant, quines afectacions tindrà això, tant per l'entrada com per la sortida de vehicles, i preveure el moviment que generarà tot el campus de salut. Per tant, efectivament, és on entra el pont. Aquest pont, nosaltres hem estat parlant amb la Generalitat, nosaltres entenem que l'única manera perquè pugui ser efectible aquest pont, i a més a més entenent que les modificacions que hi haurà a les 65, necessitem que l'assumeixi en gran part, en un percentatge molt elevat del cost, la Generalitat a Catalunya.
Parlant de qui paga què, m'agradaria preguntar-li per la visita de la consellera de Drets Socials, la senyora Mònica Martínez Bravo, que va venir la setmana passada a Girona. Bé, sobretot enfocat en la sopa, en el centre de baixa exigència futur, que caldrà veure on ha de ser o on no ha de ser. De moment, el que no va dir la consellera, o millor dit, el que no va concretar, i és que no va dir gaire xifres.
No m'ha dit gaire xifres, però amb això nosaltres estem entenent que estem fent el camí que ens toca fer. Per una banda, això ho dividiríem en dues parts. La primera és el concepte de la sopa. A la sopa fa falta una reforma important, és a dir, per adequar bé els espais a les necessitats actuals. I aquí sí que hem pogut forçar la Diputació també a participar del finançament d'aquesta reforma. És per això que una part del finançament l'assumirà la Diputació i l'altra part l'Ajuntament.
Però l'altre és el que has mencionat, que és el centre de baixa exigència. El centre de baixa exigència requereix de més implicació. És un espai que no n'hi ha prou amb què un ajuntament tingui ganes i voluntat de poder tirar endavant, sinó que necessitem o ben més ajuntaments o ben més altres administracions que hi puguin participar. I per liderar això és imprescindible que ho assumeixi la Generalitat, i això sí que
És un dels compromisos que va assumir la consellera, que ells liderarien la construcció i, per tant, també la decisió d'on ubicar aquest nou centre de baixa exigència. Parlant del cost de la reforma que m'ha comentat de la sopa, quin cost té exactament aquesta reforma i si val 50-50, com m'ha dit una mica entre Ajuntament i Diputació?
Sí, això serà plurianual, no es podrà fer tot en un any, però sí que l'any que ve hi haurà una inversió important per part de les dues administracions. Ara mateix està acabant el projecte i, per tant, el cost definitiu no el tenim, però sí que tenim el compromís de poder assumir amb aquests 50 i 50 les inversions de l'any que ve.
Canvia una mica de tema. Queda potser una mica lluny, tampoc molt, ni més d'un mes, que van acabar les fires de Girona. Hi va haver, sobretot, a nivell de seguretat, bones xifres, com van deixar clar la policia municipal i els Mossos d'Esquadra, però sí que és veritat...
que en aquell moment també hi va haver tot el tema d'aquestes persones que han provocat als voltants de l'estació alguns problemes d'agressions sexuals, també a nivell de xarxes hi va haver també més ressò, on hi està veient últimament ressò també que parlen de la degradació de la ciutat, ho enfoquen sobretot molt a l'alcalde Salelles des de Guanyem, com ho valoren?
Ho valorem molt negativament. Molt negativament, sobretot que apareguin aquests perfils que més enllà o que amb la falsa pretensió de ser uns espais de veïns sense cap tipus d'ideologia al darrere, s'hi amaga precisament una ideologia. A nosaltres això és un tema que ens preocupa.
I ens preocupa perquè l'interès d'aquests espais, d'aquests llocs o d'aquests perfils és precisament generar un relat. Un relat que fomenti la por, un relat que fomenti la inseguretat i això afecta directament a la ciutadania. I per combatre-ho
Fa falta, en primer lloc, poder dedicar molt de temps a explicar bé les dades. És a dir, des del govern ho intentem fer, ens hi posem, ho volem combatre en diferents espais, però sobretot amb el de la realitat. Per nosaltres és molt important poder explicar la realitat del que està passant a Girona. I això ho fem amb dades. Les dades ens marquen que aquestes fires, a nivell global, van ser més positives que els altres anys, que els darrers anys estan baixant cada any
els delictes vinculats a les fires i que lògicament encara n'hi ha i que aconseguir un zero o un zero absolut és un element molt complicat però n'hi ha igual que n'hi havia fa 10 anys o que n'hi havia fa 20 anys és a dir, no hi ha un augment d'inseguretat a la ciutat però sí que hi ha un augment del relat de la inseguretat i precisament les nostres polítiques passen no només per fer seguretat sinó sobretot per fer prevenció
I ho fem amb millora d'espais urbanístics, que la gent tingui la sensació de passar per llocs en els quals es pugui sentir més acompanyat o fins i tot amb més sensació de seguretat. Augmentem la lluminositat. En barris com, per exemple, Santa Eugènia, on s'ha obert Camp Borrassó, ja cada vegada més...
es veu la circulació de policies municipals, els veïns ens ho diuen, de dir, ostres, no he anat cap dia a la comissaria, però en canvi sí que veig molts més cotxes de policia municipal circulant pel barri, cosa que fa augmentar aquesta sensació de seguretat. I el fet que la ciutat estigui neta, que la ciutat estigui cuidada, també ajuda a que s'augmenti aquesta sensació de seguretat. Per tant, des de Guanyem el que fem és condemnar aquestes voluntats i aquests...
Llops amb pells de xai que a través de xarxes el que volen fer és generar aquests relats d'inseguretat. Els volem combatre en totes les seves facetes, però sobretot a través de la veritat i a través de la realitat. Parlant del relat de la seguretat, m'agradaria preguntar-li des de Guanyem Girona
com valoren una mica les iniciatives, propostes que demanen des de Junts. En aquest cas van demanar augment de partides en seguretat, també fa poc van fer una reivindicació per lluitar més contra la multireincidència. Recordo un titular del diari Ara que deia que el canvi de rumb de Junts podia afectar la convivència amb Guanyem Girona.
Els preocupa que es pugui produir aquest canvi de rumb o el relat que està agafant el soci de govern? Nosaltres amb Junts tenim un acord molt clar, que són precisament 64 punts, i aquest és el nostre acord de govern. I per tant, en base a aquests 64 punts, n'hi ha que estan centrats en la seguretat, com per exemple augmentar la plantilla de la policia municipal, cosa que estem fent any rere any. Recordeu que a l'inici de mandat, per exemple, la policia municipal venia als plens...
fer una sèrie de protestes per reclamar unes millores, unes millores que en els primers mesos vam aconseguir coordinar i que poguessin arribar a tots els agents de la policia municipal. No només això, sinó que un dels altres punts de l'acord de govern és l'obertura de Camp Borrassó, un fet que ja tenim a dia d'avui.
I després fixeu-vos que moltes de les altres peticions que fa Junts ja no són per l'Ajuntament, sinó que són a nivell d'altres instàncies, ja siguin judicials o d'altres administracions, com pot ser, per exemple, de quina manera es combat la multireincidència. Amb això entenc que molta gent pot estar d'acord. És a dir, a dia d'avui la multireincidència a Girona segurament, per part dels jutjats i en aquest cas de la justícia espanyola, no dona una solució que espera la ciutadania.
A partir d'aquí, nosaltres en el cas de Junts o en el cas d'Esquerra, per exemple, ens centrem en els 64 punts de govern i a partir d'aquí anem avançant, anem treballant i està funcionant precisament per la generositat que hi posem com a guanyem i que hi posen els altres dos partits d'aconseguir que aquest govern es degui a la seva ciutadania i a la millora de la ciutat de Girona.
M'agradaria preguntar-li, regidor, per tot l'entorn de l'estació, perquè ha estat protagonista sobretot en els últims mesos, primer per l'edifici de Tomàs Mieres, que es va desocupar, no sé si hi ha novetats en aquest sentit, d'aquest enderrocament que va anunciar la regidora a l'IU, que de moment fins on jo sé no s'ha produït,
I després li pregunto pel tema del Parc Central. Sí, centrem-nos si voleu en el primer. Aquí hi va haver des del juliol un increment de la dificultat de convivència amb l'entorn i un increment de la delinqüència en aquell punt concret. Al setembre s'esperava una intervenció per part de la justícia espanyola i hi va haver
Una citació incorrecta, es va haver de suspendre el judici, etcètera, etcètera, que va coincidir amb un moment en el qual la policia municipal ens va advertir del mal estat de l'edifici, vam poder-hi enviar un arquitecte municipal i va determinar que a aquest edifici hi havia un risc d'esfondrament i calia evacuar les persones que hi vivien a dins.
Això es va fer abans de fires i es va fer aquest decret d'emergència, un decret que el que ha provocat és que des d'aquell moment s'hagin fet tots els tràmits vinculats amb aquest enderroc, que a dia d'avui encara no s'ha produït perquè només falta una cosa, que és que l'edifici està tocant a les vies de tren, està a menys de 10 metres de les vies de tren, i es necessita un permís específic de DIF.
És un permís que tradicionalment pot tardar entre dos i tres mesos, que nosaltres hem apartat tots els terminis perquè no tardi entre dos i tres mesos i estem convençuts que si no és aquesta setmana, serà la que ve, que ja tindrem aquest permís i que per tant podran començar els treballs d'enderroc.
Entenem que pels veïns el fet que l'espai estigui tallat és una molèstia i per això hem volgut apretar a DIF especialment que és qui ens havia de donar aquesta autorització per poder treballar tan a prop de les vies. Ja hi ha acords, a més a més l'enderroc el farà la part privada, per tant agraïm també en aquest cas la responsabilitat que han agafat els privats per tal de tirar endavant aquest enderroc i garantir això, que en breu ja hi hagi aquest edifici alterat.
La part privada els ha dit quina és la intenció després, un cop l'edifici estigui enderrocat? La intenció serà adaptar-lo al planejament, que era una de les exigències que hi havia a dia d'avui. Parlant del Parc Central, perquè la setmana passada també hi va haver aquesta intervenció per part de la Policia Nacional d'aquest anomenat campament que hi havia d'aquests ciutadans de Mali, que de moment necessitaven la seva regularització,
M'agradaria preguntar-li com ha vist tota la situació, perquè hi ha hagut sempre intercanvis d'opinions entre el subdelegat del govern, el senyor Parramont, entre l'alcalde Salellas, la vicealcaldessa Geis... No sé si des de l'òptica del ciutadà pot arribar a entendre que algú digui que s'estaven passant la pilota.
La ciutadania, afortunadament, pot manifestar tot el que vulgui dir. I això, per part nostra, el que ha acabat passant amb el tema Parc Central demostra clarament que era un tema que des del primer moment nosaltres estàvem advertint. És a dir, en primer lloc, transmetre que des de guanyant el que no volem és que ningú hagi d'estar dormint al carrer. És a dir, això passa no només per la gent que estava al Parc Central, sinó per la resta de persones que, malauradament, algun dia han de dormir al carrer a la ciutat de Girona.
En el cas concret d'aquell campament improvisat que hi havia al Parc Central, el que sí que es va volent anar garantint i treballant amb serveis socials és que s'hi poguessin acostar, que al matí estigués tot tret, que es netegés l'espai, que es mantinguessin un mínim de condicions higièniques, però la clau de tot plegat és que aquestes persones estaven allà fent cua, fent cua per la subdelegació del govern espanyol. És a dir, gairebé podríem dir que era la sala d'espera,
per aconseguir regularitzar una situació de refugiats polítics que tenien aquestes persones, perquè després s'ha demostrat que la gran majoria d'ells tenien dret a accedir-hi. I això era una situació que veníem explicant i que veníem demanant que es posés una solució per part de qui els tenia allà fent cua.
Així que no podíem utilitzar aquest espai públic per fer d'aquesta sala d'espera de la subdelegació del govern espanyol. Finalment celebrem que fos la subdelegació qui accelerés els tràmits. Va demostrar que si es volia fer es podia fer, que s'hagués pogut fer molts mesos abans i que ens haguéssim estalviat una situació que ningú de la ciutat volia.
Canvio de tema. M'agradaria preguntar-li per la plaça Poeta Marquina, perquè es va produir la votació entre els veïns, va sortir que optaven per un no canvi de nom. No sé si ens hem de preparar, regidor, perquè tot i que el resultat fos no i vostè va dir que havia estat clar i més o menys contundent, però no sé si ens hem de preparar perquè la comissió del nomenclàtor digui igualment que l'emplaçament s'ha de canviar de nom.
Hi ha hagut molta gent que ens ha dit, escolteu, però si guanyem dèieu que això ja ho faríeu directament. Aquí la clau és que la voluntat de guanyar efectivament era aquest canvi de nom i que ho hem de fer seguint el reglament instaurat l'any 2016. Prèviament el 2016 no existia aquest reglament i per tant no s'havia de fer d'aquesta manera. El reglament el que diu és que per provocar un canvi de nom on ja hi ha números inscrits en aquell carrer o en aquella plaça necessites que hi hagi un acord majoritari
de les propietats, és a dir, demostrar que estan a favor d'aquest canvi de nom la majoria de les propietats. És per això que es va proposar que fos a través d'aquesta consulta. A partir d'aquí jo no hi donaria masses més voltes, és a dir, la ciutadania s'ha pronunciat, l'únic encaix que farà falta estudiar és veure...
si realment no s'està complint amb la llei de memòria històrica, és a dir, si no es fa aquest canvi de nom, si s'incompleix o no amb la llei de memòria històrica, això li recaurà la comissió del nomenclàtor, però la clau és que en la següent reunió de la comissió del nomenclàtor s'estudiarà aquest resultat, es veurà que no hi ha aquest acord majoritari per part de les propietats i a partir d'aquí es decidirà. És a dir, si pesa més aquesta exigència en el complement de la llei
de memòria històrica o el resultat i per tant seguir amb la normativa de la Comissió del Nomenclató. Regidofona, a l'últim ple de l'Ajuntament de Girona en aquest cas l'equip de govern va impulsar una moció per reclamar millores en el servei ferroviari també en el servei de Renfe la meva pregunta és ha tingut alguna conseqüència? Perquè recordo que l'alcalde va dir que el ministre Puente de moment ni estava ni se l'esperava, és a dir, no donava resposta no sé si això ha canviat alguna cosa o segueix tot igual?
Per mi això és una mostra més de com l'estat està tractant en els municipis i en Conquereta Girona. En aquest cas, la reunió i la petició de reunió que va fer l'alcalde i que a més a més va fer públicament també el dia del ple per poder tenir una reunió del ministre Puente, no hi ha hagut resposta a dia d'avui, no ha tingut cap resposta a dia d'avui. Creiem que aquest menys teniment és perquè no hi ha cap solució que pugui aportar l'estat espanyol i per nosaltres això és molt greu.
És molt greu que no hi hagi bitllets en els trens d'alta velocitat, que sigui molt complicat entrar en els bitllets de mitja distància, que les freqüències cada vegada siguin més espaiades, que no s'hagin recuperat les freqüències prèvies a la Covid, que els vespres no puguis tornar a Girona quan vius a Barcelona, o quan estàs a Barcelona i vols tornar a Girona, a una hora, un pèl més tard,
de quarts de deu del vespre i com aquestes, moltíssimes com la gent ja ha normalitzat que un viatge a Barcelona són 50 minuts amb alta velocitat i més d'una hora i mitja i que encara no han millorat la mitja distància no ho podem admetre i per tant com a ciutat, com a ajuntament el que volem també són explicacions del govern espanyol i que doni la cara per intentar resoldre aquest tema no volem un embolic polític volem solucions per les persones
Una relació amb l'Estat que, com em comenta, sembla que no és del tot fluïda. Espero que això no afecti a la reforma de la plaça Espanya. Estem convençuts que no. La relació que tenim amb l'Estat espanyol o amb diferents organismes de l'Estat espanyol, en aquest cas és a Madif, nosaltres hi treballem amb els casos, amb les situacions que hem de treballar-hi i sobretot exigim, quan és responsabilitat seva, poder arreglar algunes de les coses que estan passant a Girona.
Una de les reivindicacions d'aquest equip de govern sempre ha estat que han aconseguit tenir pressupostos durant tots aquests anys. Què podem esperar del proper? Perquè entenc que les línies ja deuen estar pràcticament dibuixades. Sí, ara estem en un procés avançat de negociació i efectivament confiem plenament que hi haurà un tercer pressupost en tres anys i això...
Ja sé que hauria de ser de normalitat, però és que al llarg d'aquests tres anys no hem vist cap pressupost a la Generalitat ni hem vist cap pressupost al govern espanyol. És a dir, per tant, per això volem treure en tant tapit, també. El fet que a Girona, tres partits, tinguin aquest punt de poder treballar conjuntament pel benefici de la ciutat, crec que ha de ser un punt destacable que puguem remarcar les vegades que faci falta. A partir d'aquí, el següent pressupost se centrarà, jo crec que,
ara em sap greu allò repetir-me, però amb els 64 punts, perquè en el fons els vam posar per alguna cosa, és a dir, els anem revisant de forma regular, i serà l'any on la gent veurà una transformació urbanística, una millora de l'entorn més proper, i ho veurem amb molts projectes que s'han iniciat aquest any, però que encara no s'han executat o no s'han acabat, i per tant hi haurà diferents transformacions urbanístiques al llarg de tota la ciutat,
I també serà un pressupost que mantindrà aquests compromisos que dèiem, amb habitatge, amb esports, etcètera, etcètera, amb educació. Per últim, Regidofon, per algú li semblarà lluny, per altres a prop, però les eleccions estan com qui diu.
a any mig vista Esquerra ha ratificat el senyor Puig-Tió de moment Junts no ha dit res oficial el PSC, bueno, hi ha les veus que poden dir que la consellera Paneke podria tornar a ser candidata no sé si des de Guanyem Girona han començat aquest procés de reflexió si l'alcalde, bueno, suposo que ho ha pensat o no és a dir, han començat aquestes converses dins el partit De moment Guanyem estem molt centrats en governar
i aquesta decisió l'organització la posposa l'any 2026. Creiem que s'ha d'estar al 100% des del dia 1 fins l'últim dia, i per tant la nostra voluntat és deixar-ho i donar-ho tot per la ciutat de Girona.
doncs haurem d'estar a l'expectativa d'a veure què succeeix en els propers mesos o de cares a l'any que ve. En tot cas, no només amb això, sinó amb molts projectes dels quals n'hem parlat amb el regidor Font. Avui, com a membre de Guanyem Girona, li agraïm la seva presència una vegada més aquí a Girona FM i, bueno, anem parlant. Molt bé, moltíssimes gràcies.
Fins demà!
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta al mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina.
Ja no sé si tornaré o podré aixecar el cap, si encara estic a temps és massa tard, no sé si puc deixar el carrer vida davant. Jo solet m'he ficat en un carrer sense sortida, les pupil·les em delaten quan em miren, i no és mentida, em vull treure la vida.
Faig veure que estic bé però per dins tinc un dol. En els moments baixos sé que sempre estaré sol. Les llagrimes que em cauen són corps que aixequen el vol. Ara la vida es pluja, no me'n recordo del sol. Estic enredat amb branques negres que surten de terra. Continuament els pensaments que tinc estan en guerra. Tinc el cor gelat i fràgil amunt.
Soc la trompeta del dia, és Iraef la materna. Jo sóc addicte des de nen a aquesta merda. Tinc droga com pàrbara, un tren rosa, blanca i verda. També tinc mitjantes, he de tenir molt poc a perdre. Mama, vaig néixer delinqüent i ho seguiré sent sempre. Jo no sé si està bé el que fem, però sé que a l'aire no viurem.
Aquí el ric és el que hi ha, nàia, que la mama és des d'on es ven. Addicta al que em dones, addicta si em mires, el meu cor no plora, sigut qui l'anima, perdo la jugada, guanyo la partida, només té una ruta, el que encara camina, dictiva, equilibra el meu mantra, enganxat a la línia de banda, ets tu qui m'activa, si tot està negre i el noche comandera blanca.
M'he tornat a dictar tu, em tens enganxat, ets el meu retalló, des del minuto. Enganxat a la pasta com si fos un italià, per massa estic fent el xis que havies somiat. Ara tota aquesta mainada vol fer la vaina en català, perquè li van veure fa quatre anys a la veu ni en el Damià. De sempre dic de les coses que fan més que el trot.
Bon dia i bon dimarts 18 de novembre 2025. Això és l'En Joc.