que farem en directe a l'emissora de ràdio municipal des de la plaça Catalunya. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona.
Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
I obrim un dia més l'espai de l'entrevista municipal aquí a Girona FM. Ja sabeu, els dijous és moment de parlar amb els membres de l'equip de govern a l'Ajuntament i avui tenim amb nosaltres el regidor Lluís Martí, regidor d'Urbanisme de proximitat i Planejament, que ens visita un dia més aquí a la ràdio municipal. Molt bon dia, regidor Martí. Molt bon dia.
Avui li volia comentar, més enllà d'una entrevista, que normalment també ho fem així, serà obrir carpetes. Jo crec que serà una mica exposar-li diferents projectes, diferents planejaments o reptes per davant, segurament també se'l podria definir.
que té Girona i a veure com està ara mateix en l'actualitat. M'agradaria començar preguntant-li, òbviament pel campus de Salut, en quin moment ens trobem, sobretot pel que fa als terrenys que ha de cedir l'Ajuntament al Departament de Salut, més enllà de tot el projecte i el concurs que ja en marxa.
Bé, doncs ens trobem just a punt de fer l'aprovació provisional i, per tant, a partir d'aquí s'haurà completat la tasca a nivell municipal i després el que quedarà serà l'aprovació definitiva per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, que és un òrgan de la Generalitat, que és el que té les competències per fer aquest tipus d'aprovacions definitives de planejament general municipals, com és el nostre.
Aleshores bé, en aquest sentit la màquina no ha de parar, és una cursa molt difícil contra la llotja i per tant des d'aquest punt de vista no podem deixar desmarçar tots els esforços necessaris perquè aquesta modificació tiri endavant el més aviat possible i a partir d'aquí es puguin portar a terme tots els
tràmits de gestió urbanística que vindran a continuació, com són el projecte d'urbanització de l'àmbit i el projecte de reparcel·lació, que serà precisament amb aquest projecte de reparcel·lació, que es completarà la possibilitat de tenir totes les parcel·les necessàries a punt per poder accedir a la Generalitat de Catalunya.
Quin termini podríem posar per a aquesta primera aprovació provisional? No, no, ja. És a dir, això està al caure, com aquell que diu. Per tant, aquí nosaltres no ens entretindrem gens. A partir d'aquí caldrà veure a la Comissió d'Urbanisme quin marge de maniobra té en funció de les previsions que tenen d'anar realitzant les diferents sessions, que ja sabeu que al llarg de l'any es van fixant unes dates.
Tenen molta feina, això tothom ho sap, però evidentment vull pensar que per a la Comissió això també serà una qüestió realment prioritària que s'intentarà resoldre de la millor manera possible i el més aviat possible.
Des de l'àrea d'urbanisme, el campus de salut sempre ha estat la prioritat?
en el sentit de prioritzar absolutament aquesta modificació, que és la que ha de fer possible el campus de Salut Cap, tal com està configurat. En aquest sentit, penseu que hi ha un acord que hauria de ser ple i unànima per part de les administracions implicades, és a dir, l'Ajuntament de Sal, la Generalitat de Catalunya i el nostre Ajuntament, i per tant, tot el que siguin veus discordants en relació amb això seran veus que el que intentaran posar és pals a la roda i això és contra el camp de lluitar i nosaltres els primers.
Aquesta priorització, jo crec que pot entendre la gent que altres projectes s'hagin deixat anar-hi tan avall o que potser vagin una mica més lent dels previst? Sí, jo crec que és perfectament raonable que la gent pugui arribar a entendre que davant d'un projecte d'aquesta magnitud, d'aquesta envergadura i del que s'oposarà pel futur de la ciutat i de les comarques,
malauradament altres modificacions de planejament, per exemple altres projectes, doncs quedin més ralentitzats, més que res per la feinada que suposa un projecte d'aquesta naturalesa. En aquest sentit, sí que vull tancar una llança a favor dels cènics municipals que s'han esmerçat i molt a la resol de totes les qüestions que plantejava aquesta modificació, qüestions que a més a més també venien a vegades demanades o exigides.
per la Secretaria Municipal per tal de filar molt i molt prim en tots els aspectes de tenir en compte i en aquest sentit doncs certament és un projecte prioritari i com a tal doncs passa a davant d'altres.
Els han demanat pressa des de la Generalitat? No, no ens han demanat pressa perquè ens la demanem nosaltres mateixos. Som els primers que ja voldríem tenir tot fet i cedit i que tot tirés endavant, però els procediments requereixen el seu temps. Evidentment hi ha els tràmits que corresponen, ja siguin els d'informació pública, ja siguin els d'informes, i per tant tot s'ha d'ajustar dret com no pot ser d'una altra manera i aquí estem.
parlant de sessions i canviant una mica de tema, m'agradaria preguntar-li per l'Institut Armazenda, en quin punt ens trobem, com està també tot aquest procés per cedir precisament a... Sí, i aquí sabeu que també per l'element i de forma simultània la Generalitat també va tirant endavant.
la seva fase de projecte, per dir-ho així, i nosaltres estem en una situació d'impàs, perquè hem de fer una petita modificació del planejament per resoldre una petita esmena de tot l'àmbit, no pas de l'hormesenda en concret, sinó d'uns temes de nivell de plànols i de normes urbanístiques d'aquest polígon del 117, que és el que ve a continuació de la Clínica Girona i el que en part
també afecta l'harmazenda i un cop resolt això ja podem tirar endavant la reparsalació, també cal una reparsalació en aquest cas per poder tenir la finca de resultat que es pugui assedir definitivament a la Generalitat també. S'atreveix a donar algun termini? No, no, aquí tampoc no tindria gaire sentit donar els terminis, el que sí que puc dir és que si està a sobre i que quan més aviat possible doncs estarem més que satisfets.
Senyor Martí, parlant ja no tant de projectes relacionats amb la Generalitat, sinó més amb l'Estat, m'agradaria preguntar-li com està tot el projecte de la plaça Espanya. Molt bé, francament està molt bé. Hem acabat de lligar amb l'Administració General de l'Estat tots els aspectes, tots els serrells que penjaven del conveni que signarem i que passarà pel ple ara mateix, en el vinent. Aleshores, és una satisfacció, és una satisfacció, perquè recordeu que en el seu moment, en el mandat anterior,
es van posar com a objectiu resoldre aquest tema, un tema que havia quedat enquistat. Recordeu que això ve de les expropiacions derivades del pas de l'alta velocitat per Girona. Són uns aspectes i uns expedients que jo quan vaig entrar estaven per dir-ho així congelats, en el sentit que no anaven ni al costat ni cap a l'alta, i ens van proposar com a objectiu resoldre-ho, desencallar-ho amb l'alcaldessa Madrenes.
Vam fer tot un seguit de reunions amb l'administracional de l'Estat, amb els representants d'ADIF. ADIF Altra Velocitat és un conglomerat d'empreses públiques que és difícil relacionar-s'hi, però sí que he de dir, i això ho vull dir,
Els màxims responsables del Ministeri i d'ADIF s'han posat molt bona predisposició per resoldre-ho i finalment ho hem aconseguit. Tenim un conveni en el que s'estableix que aquelles finques que estan afectades a l'ús i al servei ferroviari passaran a ser a d'ADIF i aquelles finques que estan afectades a l'ús i al servei municipal, llàstig en places, vials, el que sigui, passaran a l'Ajuntament i en funció d'això
Tindrem resolt aquest aspecte, que és el que demanava DIV per tirar endavant precisament la licitació i l'execució de les obres de plaça Espanya, que si tot va bé començaran les obres segurament el primer trimestre de l'any vinent. Per tant, aquest conveni, perquè la gent ho acabi d'entendre, què suposarà? És a dir, a nivell visual, quina plaça Espanya ens podem imaginar?
Bueno, evidentment serà una plaça Espanya amb cara i ulls, amb una organització molt treballada, s'ha de dir que en aquest sentit l'Estat en el seu moment ja va fer el projecte, és un projecte que realment és important per tal de com quedarà aquesta plaça que recordem, és la porta d'entrada de la ciutat quan surts de l'estació
Des d'aquí a punt de vista serà un abans i un després, i després també la feina serà nostra dignificar també aquesta continuïtat des de la plaça Espanya, per exemple fins al rovell de l'OU, fins al centre de la ciutat, i segurament en aquells moments haurem de replantejar com volem que sigui, o si realment cal reformar i millorar,
El carrer Lorenzana, per exemple. I aquest pas per Lorenzana, seguint per Joan Maragall arribant al Plaça Catalunya. Jo crec que és un tema molt interessant. Val a dir que diferents arquitectes de la ciutat, de forma sense cap afany de lucre, també s'han pronunciat i han ofert propostes realment atractives del que pot ser aquest recorregut. I per tant en això haurem de treballar. I per tant el pas a Espanya, per a ella mateixa, com us deia abans, serà un abans i un després.
Parlant de tota aquesta zona, m'agradaria preguntar-li per dos temes. Primer, ja que m'ha esmentat l'Orenzana pel garatge Fornè, quina és la situació o quina és la idea de l'Ajuntament sobre aquest equipament, i també, relacionat amb el Parc Central, aquell aparcament soterrani que, bé, no sé si arribaven a 3.000 places potser d'aparcament o de tantes, però bé, si hi ha alguna novetat en aquest sentit.
Si vols començo per la segona, precisament en relació amb aquest aparcament subterrani de plaça Espanya, que és un aparcament amb potència. És a dir, hi ha l'estructura, però s'hauria d'adequar tot plegat d'aquestes diferents plantes que hi ha per tal que ens pogués portar a terme aquest servei d'aparcament. Precisament ens vam reunir també amb els representants del Ministeri d'ADIF i fins i tot també amb representants del Departament
de la Generalitat que porta aquests assumptes, per tal de veure si hi ha alguna possibilitat d'activar aquesta qüestió i oferir un nou aparcament d'aquestes dimensions i d'aquesta embargadura al centre neuràlgic de la ciutat. Per tant, ens hi hem posat a treballar, veurem com respiren aquestes administracions. Sí que és cert, i parlant en franquesa i en confiança, que des del punt de vista de l'administració i de les institucions ferroviàries, ells ho veuen des del punt de vista
lucratiu, és a dir, ells el que fan és fer concessions d'aparcaments per donar servei al sistema ferroviari, i per tant, si s'ajusta el que pot ser, doncs, les expectatives d'un concessionari d'aquest aparcament, doncs ho tirarien endavant, si no s'ajusta tant, veurem si hi ha algun marge de maniobra per arribar, doncs, a acords mitjançant conveni, evidentment, entre les diferents administracions, aquestes tres administracions que comentava, per tirar endavant. Nosaltres hi estem a sobre, ens interessa, creiem que seria
molt significatiu tenia aquest aparcament, que malgrat estar a dins de la ciutat, també podria funcionar com un aparcament dissuasiu més, tenir en compte i assumar tots els altres en els que ja sabeu que estem treballant, Masgri, el sector oest de la ciutat, l'entrada del viatge de l'Anesa, etcètera.
i pel que fa al Gratge Forner no massa res a dir, recordeu que ja ens vam trobar amb aquella situació derivada de la problemàtica que hi va haver, doncs els governs socialistes que van deixar empentanegat el tema, ens va tocar apagar tant a la Generalitat com a nosaltres un import bastant considerable, no deixa de ser un edifici de la propietat privada que està sotmès, doncs un control des del punt de vista de la protecció
com haver catalogat què és, i estem una mica a l'espectativa que la propietat porti a terme alguna iniciativa, diguem-ho així, que pugui convenir, evidentment, primer, la propietat, segon, qui vulgui desenvolupar en allà algun tipus d'activitat, i tercer, i més important per a nosaltres, la ciutat. Fixeu-vos que aquí, si tenim la sort que la propietat, i amb qui sigui, doncs...
porta a terme una promoció, una iniciativa que sigui realment important i espectacular, això juntament amb el que és el projecte que comentàvem de Plaça Espanya realment donarà un canvi important a tota aquella zona que per a nosaltres és molt i molt important.
M'agradaria preguntar-li, ja que m'has mentat, aquests aparcaments dissuasius, és veritat que et toca també l'àrea de mobilitat. Segurament el que està més proper és el de Masgri, si no m'equivoco, perquè ja està a la cavalla de poder ser una realitat. L'altre, el del sector oest, també en quin punt el tindria? Bé, el del sector oest com que està lligat a un àmbit
de propietat que és privat, i per tant és un àmbit que s'ha de desenvolupar amb les eines necessàries a nivell urbanístic, tant de planejament com sobretot de gestió urbanística. Estem una mica a l'espectativa, ja fa molt de temps que estem treballant amb aquesta propietat, per tant a veure quin marge de maniobra hi ha perquè ells vegin que tenen un benefici però al mateix temps
també hi hagi aquest benefici per a la ciutat d'aquesta sessió d'aquests terrenys, que seria una superfície important en la que, a més a més, segurament també podríem posar algun altre tipus de servei municipal també lligat amb la mobilitat, i estem una mica a l'espectativa. Aquí s'han plantejat diferents opcions, està molt treballat i esperem que en breu també hi hagi una resolució de l'assumpte.
Regidor, m'agradaria preguntar-li per un cas que ja té un llarg recorregut judicial com és el tema de tot l'heroïn Berlín, de l'entorn, també el cas amb Bauhaus. En quin punt ens trobem també d'aquesta situació? Bé, aquí recordeu que en el seu moment efectivament hi va haver tot un seguit de sentències que no van afavorir massa a l'Ajuntament per una qüestió mínima. Recordeu que parlàvem d'aquells percentatges ínfims de zona verda que en un moment el tribunal va considerar
que no es complien els paràmetres elementaris i per tant va tombar una sèrie d'acords municipals, però després recordeu que també de passada hi va haver aquella modificació de planejament que afectava sobretot el tema de Masgri però que més a més col·lateralment afegia zona verda i això resolia precisament aquest assumpte
que tenia a veure amb les llicències autoritzacions a Lleida i Merlín. Per tant, des d'aquest punt de vista, a nivell legal hi hauria aquesta resolució, no hi hauria d'haver més problemes i, per tant, ara mateix no tenim cap notícia que ens faci pensar que això hagi d'anar per un altre camí o malament, al revés.
En els darrers mesos, Regidra ha tingut l'oportunitat d'anar per la Devesa, força sovint, he vist molta feina, molts treballs sobretot per fer aquesta instal·lació de la lluminària nova. No deu quedar gaire? No, doncs no queda gaire i en breu ho farem.
al seu moment la inauguració, per dir-ho així, i espero que tothom, tots els ciutadans de Girona puguin anar-hi a passejar i s'adonin del canvi que suposarà aquest nou enllumenat. Realment ha suposat molta feina. Penseu que ja en el moment de fer el projecte també va ser una feina important, i en aquest sentit, doncs aixem a destacar la tasca de la Fanny Fernández, que és l'enginyera d'enllumenat de l'Ajuntament, que ja està molt a sobre.
també de l'Ernest Parnau, que és un dels aparelladors que ha donat les tasques de suport al que és l'execució d'aquest projecte. Com us deia, és que ha estat molt a sobre. Penseu que s'han hagut de fer unes rases molt importants, que, evidentment, no es veuen perquè ja estan soterrades. S'han hagut de fer les fonamentacions de tots els fenals, de totes les lluminàries.
i s'ha aprofitat per passar no només el cablejat enllumenat sinó totes aquelles xarxes que en el seu moment puguin ser d'utilitat als sistemes municipals. A més a més tot això s'ha fet tinguent en compte i sobretot la protecció necessària de tot l'arbarat de la devesa que ja sabeu que és un bé protegit i per tant des de punt de vista ha tingut la seva complexitat on ubicar cada final de tal manera que no s'afecteixen les arrels ni les blanques dels arbres, etc.
A més a més, recordeu que també estem fent servir un sistema LED que millora absolutament l'eficiència energètica, que suposa un estalvi molt considerable a nivell de cost d'aquest enllumenat.
I, evidentment, estem il·luminant zones que abans no estaven prou il·luminades o gens il·luminades. Penseu que, a més a més, això només seran tres fases de les cinc que, en principi, s'han d'acabar fent. I bé, jo crec, evidentment ja podeu imaginar que hem anat, doncs, allà, també, moltes vegades, a veure com van evolucionant les obres, les instal·lacions, i realment fa goig. Penseu que, a més a més, és un sistema que el que permet és baixar o pujar
la potència de la il·luminació per tal que en uns moments determinats d'on sigui la màxima, altres d'on sigui la mínima, per respectar també tots els temes de contaminació il·lumínica de tenir en compte. I contents, contents, de moment tot va molt bé i estem a l'expectativa que res segurament en alguna setmana més ja ho tindrem enllestit. Quines serien després les dues fases que restarien tot aquest procés? Les altres dues fases són fonamentalment les que queden a l'interior
Les masses buscoses, si recordeu una mica els vials principals que passen per dins de la devesa, van quedant com una mena de quadrats, perquè la gent ho entengui, de masses buscoses. A dins d'aquestes masses també s'hi posaran tot un seguit de lluminàries, per no fer tan evident el contrast de llum i foscor.
per fer-ho tot molt més agradable, després quedarà també la part de davant de l'auditori, i per tant, una vegada completat tot això, ja serà el sumum, per dir-ho així, de la nova il·luminació de la Devesa.
per proximitat, i és un tema del qual li he preguntat diverses vegades, que és el carrer Joaquín Beireda, amb aquell col·lector polèmic que impedia el seu arreuasfaltatge, no sé si hi ha hagut algun avenç. Bé, això està previst en el que són les previsions d'inversió de CATSA, recordeu que CATSA és la...
l'empresa pública que porta el tema de les aigües de Girona, Salisària ara mateix, amb un nivell d'inversió important en els propers anys, una d'aquestes és precisament el carrer Joaquín Baireda, si no es fa aquesta inversió, no es podrà fer l'esfaltatge, això en el seu moment es va retirar del pla d'esfaltatge de fa uns anys, i estem una mica a l'espectativa, precisament en aquestes últimes reunions que hem fet de calça per representants dels tres consistoris, doncs també se n'ha parlat i una mica a l'espectativa.
També m'agradaria preguntar-li pel carrer de la Creu, que tenim aquí al costat de la ràdio, perquè han començat aquestes sessions de treball amb els diferents agents, amb veïns de la zona, per acabar de perfilar les possibles modificacions que va explicar l'alcalde que volien fer de cares a l'estiu, sobretot les primeres. Quines han estat una mica les sensacions, les impressions, com han estat una mica aquestes primeres reunions?
Bé, això segurament tu sabria dir millor tant al Regidor de Mobilitat i Vida Pública, l'Isaac Sánchez, com al Regidor de Barri, en Xavier Aldagué. Entenc doncs que es fan les passes necessàries per fer efectius aquests petits o grans canvis que es puguin arribar a fer. Veurem com acaben aquestes reunions. Més enllà d'això, en relació amb el carrer de la Creu, penseu que ja en l'anterior mandat, a final de l'anterior mandat, ja teníem llestides tot un seguit d'actuacions a fer, que en el seu moment la companya regidora Cristina Andreu va voler
deixar sobre la taula i madurar-les des del seu punt de vista. Bueno, ara veurà amb la llum, doncs fantàstic. Estarem una mica a l'expectativa de com es resol tot plegat.
Li he tret molts temes sobre la taula, no sé si n'hi ha algun que tingui vostè que no li hagi esmentat, perquè potser té algun projecte que li faci especial il·lusió, per dir-ho d'alguna manera, que no hagi sortit. Bueno, de projectes que poden fer especial il·lusió no hi poden haver molts, però jo crec que amb els que hem comentat ja tenim molta feina, molta feina, perquè a més a més penseu que a part de tots aquests projectes tenim el dia a dia, el dia a dia és difícil i complicat, penseu que no només treballem en planejament en aquests projectes que hem dit, sinó en molts més, i per tant la cua és llarga i al mateix temps.
amb el que són llicències tant a nivell urbanístic com d'activitats, tenim una feinada ingent, tenim la gent que tenim, és difícil cobrir les baixes, ja ho sabeu, tots els procediments són farragosos al nostre Ajuntament, malauradament, això és un tema que també s'haurà de treballar i em consta que s'hi està treballant per tal que s'arregli una mica, i ho dic de forma eufemística, però és especialment necessari. Si no ens travem de sobre aquest
Aquesta allosa, per dir-ho així i de forma clara, de burocràcia administrativa, difícilment podran sortir amb alegria tots els projectes que puguem tenir al cap, nosaltres o els que vinguin. Per tant, jo crec que és feina de tots arremangar-nos i mirar com donem la volta a aquest mitjó.
Per últim, ja que m'ha comentat llicències d'activitats, no sé si s'està regulant millor tot el tema de les terrasses, que recordo que els establiments tindrien a la part exterior un codi QR, per poder, sobretot els inspectors, tenir més clar fins a on podia arribar cada establiment, això s'està fent ja? Sí, sí, s'està fent, s'està fent. Penseu que aquí va haver aquell canvi derivat de la modificació de l'ordenança de terrasses, que també va suposar una mica un abans i un després, pel fet de canviar una mica la formulació
o l'aturgament d'aquestes autoritzacions. Recordeu que són autoritzacions que es renovaran automàticament any a any, menys en aquells casos en què hi ha un tractament singular, com puguin ser la Rambla, el Plaça Independència o altres llocs que aquí poden haver-hi canvis sobre la marxa d'un any per l'altre, i per tant no hi ha aquestes renovacions automàtiques. I efectivament, un dels requisits o un dels temes a tenir en compte és la necessitat de tenir en un lloc visible de l'aprenedor
de l'establiment, aquest codi QR, que permet, una vegada escanejat, saber de quines autoritzacions disposa aquell establiment i, si té terrassa, veure quina és, per dir-ho així, l'aforament que pot tenir i la disposició d'aquest aforament. Efectivament, són tot un seguit d'eines que el que fan és intentar maximitzar la transparència i per tal que tothom, en els serveis públics municipals, com la gent del carrer, pugui saber què és el que té davant,
i sobretot quins drets i quines obligacions poden tenir els titulars d'aquests establiments. Doncs amb aquest carrussel de temes i de projectes a nivell urbanístic i també de llicències d'activitats, per exemple, hem parlat avui amb el regidor Lluís Martí, regidor d'Urbanisme de Proximitat i Planejament a l'entrevista municipal de Girona FM, gràcies regidor, un dia més per ser aquí a la ràdio. Encantat, com sempre, disposar. Gràcies.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi!
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Canto s'atposa al dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Demà s'acaba el mes i ja m'he acostumat a passar-me el cap a tres mentre tinc al costat l'ESFA cordet i segueixo somiant-me en un habit amb tu i el rellotge apagat. Avui la meva sort s'ha tanyit de colors com el teu cabell que brilla quan ja s'ha fet fosc. Les nits a tot arrat, quedar-nos congelats, seguir fent l'amor quan calla la ciutat i és que jo voldria ser...
Un navegant que rima entre la teva pell Sé que on he de ser és amb tu I jo no sóc gens espacial I a tu totes mirem pels rius de dalt A baix el meu gondola voltes al teu, voltes al teu costat És el que m'apres quan et dic
No puc estar...
S'està apropant la nit i ja no sé què fer Si expressar-me cantant prou, mai soc prou sincer Si els teus ulls em miren, m'encenen per dins I el teu cor ens marca una ruta seguint Visca el que em vorreixo escrivint-te una cançó Prou amor si cada cop que et penso sempre perdo la raó Sóc un destí, no tens raó
Jo he tressat dimens, sense diners, tan ill del meu costat. És que jo podria ser un navegant que arrem entre la teva pell. Sé que on he de ser és amb tu. I jo no sóc gens especial.
I jo no soc gens espacial I a tu tots admiren quan somrius de dalt A baixar el meu món dona voltes al teu, voltes al teu
Unetrucada, aïllesa, va te'l portar, va te'l portar.
Girona i Faema.
Caramel, i xupi-xups, un de safari, amb el totxos, arròs, inflatins, coca-cuna, fita...
A un safari, a un aquari de colors molt vius i amor. Construir-me una ermita, en el forat d'una estelectita. Vull anar de vacances a una casa de colònies on tots siguem amics.