I avui a l'entrevista de Girona FM, com sempre a partir del migdia, moment de parlar amb els diferents membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona. I avui ens visita, en aquest cas, el tinent d'alcalde de l'àrea de talent, innovació, salut i comunitat, el senyor Xavier Aldeguer, al qual li agraïm la predisposició i que sigui un dia més aquí a la Ràdio Municipal.
Gràcies a vosaltres, gràcies. Senyor Aldeguer, a veure, m'agradaria començar preguntant-li, òbviament perquè estem a la setmana de la vaga de metges, amb aquesta doble jornada de vaga, com l'ha viscut vostè, com suposo que n'ha fet més o menys seguiment i com veu les reivindicacions també dels metges?
Bé, en aquest cas, sí, són unes reivindicacions que venen de llarg. Una de les reivindicacions principals que puc entendre és el tema de les guàrdies de 24 hores, que realment, esclar, l'organització té organitzada la manera que...
Òbviament un hospital ha d'estar sempre en funcionament i ha d'haver-hi professionals, però és veritat i tots podem entendre que si tu fas una feina seguida de 24 hores, la teva capacitat de poder estar...
focalitzat, precís, estem parlant de medicina, i prou atent al que està passant amb els pacients que et venen a veure, no és la mateixa al principi de la guàrdia que al final que portes 20 hores allà. I això, a més, en molts casos és que és repetit, no és que diguis em faig 24 hores i trigaré, no, és que això són molts dies habituals dintre de la jornada laboral. Què passa? Que després també això junta amb un altre tema,
Que és veritat i que està posat sobre la taula, és a dir, doncs volem fer unes guàrdies una mica més, diguem-ne, horaris més civilitzats. Potser torns de 12 hores, que llavors això és més manejable. Però és veritat que hi ha un problema afegit. Gran part del sou dels metges de la medicina pública està vinculat a les hores de guàrdia.
I esclar, l'alta reivindicació és dir, home, no hauríem de dependre tant d'això. O sigui, d'alguna manera, volem millorar la nostra qualitat assistencial amb uns horaris una mica més racionals?
però que també això no vagi en un detriment a la capacitat de tenir un cert poder adquisitiu. I aquí estem, i aquí és on hi ha aquesta reivindicació. Jo vinc d'una generació, fins i tot que eren, us asseguro que eren situacions que no desitjaria ningú, quan vaig fer la meva residència,
Teníem guàrdies 24 hores i no lliuràvem. Al final d'aquestes hores una persona humana pot entendre que jo no estàvem, érem joves i aguantaves potser una mica millor, això eren els anys 90, hem recorregut un camí també, això ho vull dir, s'ha recorregut un camí.
però hi ha marge per millora, és a dir, d'aquelles èpoques, òbviament, jo crec que no tocava, i ara és ajustar això. I aquí, clar, aquí on te trobes és aquest tema, que això no vagi en detriment, també, la capacitat de ser, bueno, de modus vivendi, no?, dels nostres professionals.
Regidor, sempre que ha vingut aquí a la ràdio li he preguntat, i avui no serà una excepció pel campus de salut, com no pot ser d'una altra manera, suposo que ara a l'expectativa de veure aquest concurs de projectes, teòricament cap al mes de març en breu hem de conèixer el projecte guanyador, amb ganes, no suposo?
Moltes. Sí, home, aquí en aquest cas tenim... Home, quan tu ja vegis el projecte sobre la taula, com està organitzat, el que s'hagi triat, no? I això sembla que no, però que són etapes que vas complint. També crec que al final podem anar-ne parlant, però quan ja veus les coses...
Sobre la taula diràs, ostres, aquí hi ha el projecte, com s'ha analitzat, quins espais, com s'ocupen, com s'ubiquen. Òbviament és que estem cremant una etapa, no? I sí, jo en aquest sentit sí que m'agrada que em facis aquesta pregunta perquè és veritat que estic una mica metent que això ja passi una vegada, no?
coses menors jurídiques, però bé, havia de ser ja a principi d'any, o inclús ens havien dit, igual intentem que sigui abans d'acabar l'any, això ens ho ha retardat aquests dos, tres mesos, per això dius, ostres, doncs va, vinga, va, i anem treballant. Dit això, es continua treballant, jo també crec que la incorporació d'una...
una secretaria tècnic amb un coordinador, està bona idea, i hi ha grups de treball, més vinculats a unes comissions que es diuen permanents i mixtes, a les quals es parla més de projectes, hi ha més d'aspectes també, urbanístics, etc. Per exemple, en el meu cas, estic incorporat a una comissió que és d'innovació, que ja potser és una mica una...
un espai més estratègic a nivell de cap on volem enfocar la innovació Girona, en què ens volem diferenciar, i aquí hi ha tota una sèrie d'agents, des de la universitat, l'Institut de Recerca a l'IDIGI,
també hi ha l'Ajuntament de Salt, la Càmera de Comerç, fins i tot, hi ha diversos agents, viuen a l'hospital. Aquestes coses també vull que se sàpiga que s'estan fent i que hi ha unes converses molt interessants, que és un debat obert molt interessant. Jo crec que això també és bo per tots.
En aquest sentit, expliqui'ns una mica dins d'aquest debat que s'han pogut plantejar una mica, quines línies s'han explorat així per sobre, és a dir, quines opcions s'han plantejat tot i que no hi hagi res concret. No, clar, no sóc el portaveu de la Comissió i encara no hem...
consensuat del tot, però bé, hi ha aspectes interessants en els quals jo crec que des del que és la demarcació de Girona estem ben posicionats. Hi ha aspectes molt interessants vinculats a tot el tema de nutrició i envelliment saludable. Nosaltres, òbviament, doncs sí, som un àrea amb una
estem ben posicionats sota la indústria alimentària i tenim un àmbit molt important que és l'envelliment saludable. Hi ha tot l'àmbit de com l'esport impacta, no cal que ho diguem, a nivell de la nostra demarcació som atractius a nivell de pràctiques esportives,
I després, fins i tot, també diria que aquí podrien ser convidats també els equips professionals. A Girona, com a ciutat, ara mateix pot posar-se la medalla que té alguns equips professionals amb primeres categories de diferents esports. Com imbrinquem això? I fins i tot, jo diria que hi ha un aspecte molt interessant que és també el que diríem esportec, tecnologia esportiva,
però això ho podem lligar amb nutrició. No oblidem que això, a vegades de molt on pensem, hi ha una altra gent molt interessant que estarà dintre el campus, que jo sempre ho crec que és una gran finestra d'oportunitat, i tots ho veiem, que és EUSES, tenim una escola de fisioteràpia, fixeu-vos, tot això està encaixant molt bé. Mira, l'altre dia m'explicava, bueno, hi haurà el Dia Internacional de Parkinson, doncs hi ha un projecte que em va encantar, en aquest cas des d'EUSES, amb l'associació d'amics de Parkinson,
em van presentar com havien implementat la marxa nòrdica per a pacients en Parkinson i com això els havia millorat molt la coordinació. Simplement ho poso com un exemple de com aquestes interaccions en un moment determinat ens poden estar ajudant. En una circumstància molt interessant que és que s'està obrint la porta
a nivell, i potser alguns dels oients ho han experimentat, s'està obrint la porta a nivell sobretot de la medicina primària de donar recomanacions, receptes més d'hàbits, que no sigui només la recepta farmacològica sinó
escolti, a vostè li convindria potser caminar cada dia una hora hem d'anar cap aquí hem d'anar cap aquí hem d'anar cap aquí i és veritat que això ara s'està obrint però llavors precisament aquest tipus de recomanacions també necessiten evidència
És a dir, vostè, doncs sí, li han d'anir a fer un tipus d'exercici de tal manera... Això hem de també ser capaços de dir-ho i aquí hem d'anar generant evidència. Girona està molt ben posicionat. Per tant, el que et dic, molt nutrició, esport i, si em permets, una cosa que sí que ha donat moltes voltes és... Hi ha un aspecte de medicina social.
que és que el campus va situat en un lloc que és a Salt, però de Can Giver, és a dir, que hi ha un... estem parlant de multiculturalitat. Per tant, aquí probablement també hi ha uns aspectes de medicina social, de com arribem a diferents cultures, tots els aspectes de suport mèdic, etc. I aquí això és un àrea de recerca que us asseguro que ara mateix...
a nivell de, no tant d'aquesta medicina assistencial pur i dura, sinó més de medicina social, és molt important. Em permets fer un apunt? Sí, tant, home. Em permets fer un apunt? Mira, quan nosaltres mirem quins són els aspectes que impacten en la salut d'una persona, a grosso modo és, un 30% és la genètica. Néixes una determinada genètica, que pot donar més tendència a una cosa o a una altra.
Un 30% és el teu codi postal. És a dir, allà on neixes la teva àrea socioeconòmica, 30%. Això és un dels grans empates. I l'altre 30% és els hàbits més una barreja dels altres dos.
Només el 10% és l'accés a un professional sanitari, o sigui, al sistema sanitari. Què passa? Això passa a tot arreu del món, eh? Que el més del 80% del pressupost va...
en aquest 10%. I dius, ostres, hi ha un camp enorme per córrer que impacta la salut, que són tots aquests altres àmbits. Millores de les condicions socioeconòmiques, no descobreixo res, però crec que és bo posar-vos a la taula. En alguns llocs de Barcelona l'esperança de vida varia gairebé més de 5 anys en dues parades de metro. Això és així. Per tant, d'alguna manera, això també és un àmbit de recerca que ara mateix
molts dels sistemes de salut i estan posant molt la banya i, a més, que jo crec que comptarem amb totes les eines de medicina de precisió que venen de la intel·ligència artificial, d'estratificar els pacients, etc. Perdoneu la digressió, però ja que ho hem comentat, és un altre àmbit en què crec que també estaríem ben posicionats.
M'agradaria preguntar-li, també quan ha vingut aquí a Girona FM, n'hem parlat, en aquest cas una mica d'actualització de l'estat dels diferents caps que hi ha a la ciutat de Girona. Recordo l'ampliació del de Can Givert, no sé si ja està finalitzada. Està en vies, sé que s'havien començat alguns aspectes d'obres. Finalitzat no em consta encara, però que s'hi està treballant.
En aquest cas, també, el de l'esquerra del Ter es va acordar que hi hauria l'ampliació, finalment, però que això s'havia de fer buscant un emplaçament pel casal de l'agent gran, si no m'equivoco, de l'esquerra del Ter. No sé si s'ha trobat ja aquest... Avui, a hores d'ara, encara no tenim l'espai. Hi ha diverses... Hi ha almenys tres opcions que estan estudiades en aquest moment. O sigui, avui no puc donar encara la notícia, però si està treballant, eh?
I el de l'Eixample, perquè fa poc vaig veure fins i tot la diputada Maria Àngels Planes que ho reclamava al Parlament, que demanava que s'accelerés aquest cap de l'Eixample més un barri... Jo soc el regidor del barri. Ho dic perquè també vaig constar que és una de les reivindicacions que internament...
A més, fins allà on puc arribar i potser el meu perfil m'hi ajuda una mica, que tinc accés més fàcil, potser de connexió amb persones que hi estan involucrades, que això no tinc un retard. I si hi hagués alguna situació... Sempre dèiem que Can Givert sí que era una situació molt insostenible i per tant això ja ha tirat endavant,
Bé, els altres dos haurien d'anar en paral·lel, potser ens diria que no vull que un vagi de darrere de l'altre. I el de l'Eixample clarament cau pel seu propi pes en el sentit que hi ha un envelliment de la població de l'Eixample.
que també és, clarament és ara que ho començaran a necessitar. Sí, sí, estem apretant perquè això passi i no oblidem, eh? Forma part de, perquè avui he parlat abans del campus, però és que és el PAC, eh? Anava tot en PAC. Sí, sí, estem apretant, estem apretant. Ja veieu que des de tots els àmbits que tots podem. Jo internament, sí, estic treballant, sí.
M'agradaria també preguntar-li pel tema que van tirar endavant fa temps, que hem vist algunes accions com s'han desenvolupat, el tema de Girona, innovació, salut i ciclisme. No sé si ja també estan treballant en futures accions per vincular el que dèiem, salut i esport, en aquest cas, el ciclisme. Sí, és a dir, un dels grans, jo crec que el gran repte, a vegades la conversa, si voleu, o discussió, però en el sentit català, sobre el ciclisme a Girona,
A vegades ha agafat un aspecte només de les externalitats negatives vinculades a un turisme, que et dius bé, una cosa també és el psicoturisme i l'altra que potser tens una ciutat que s'ha posat de moda a nivell internacional i ve la gent, no? I això com ho gestiones perquè òbviament no perdem personalitat i perquè hi hagi evitatge per a tothom. Aquest és a vegades l'aspecte que jo veig, però hi ha tota una sèrie d'externalitats positives vinculades aquí, és a dir, hi ha tota una economia que s'ha començat a generar pròpia de Girona,
tenim marques de bici que es fan aquí, tenim material esportiu que es fa des d'aquí, etc. I llavors hi ha un altre aspecte, que és el gran repte, que una ciutat en la qual, a nivell internacional fins i tot, estem exposats com un bon lloc per practicar el ciclisme, si això arriba a la ciutadania,
La ciutadania vol dir no només a nivell d'economia, sinó estar impactant en la salut. Aquesta va ser per això una de les iniciatives que nosaltres vam pensar que tenia molt sentit, de dir, escolta, això ha d'anar un punt més enllà i llavors el que estem treballant és propostes de promoció de salut. Hi ha una cosa, per exemple, que primer que volem fer, hi ha un tema molt interessant que fins ara, sabeu, es fèiem contagis,
Contatges de, per exemple, hi ha un parell de llocs que comptaven la gent que passava en bici. Estem, per exemple, pensant la idea, perquè a vegades també per poder establir certes propostes has de tenir dades. Doncs avui en dia aquest contagio, gràcies a la intel·ligència artificial, podria diferenciar-nos el que és flux,
de ciutadans que tenen la seva bici per moure's pel centre, un d'ells jo mateix, que realment des del dia que ho descobreixes és magnífic, el Girona és molt ciclable, versus la gent que ho fa per un tema més esportiu. Això avui en dia es podria distingir, en un imatge de ment, però en funció de la forma que tindria la bici es podria saber si tu estàs anant en una bici urbana o estàs anant en una bici més esportiva. Per exemple, quins fluxos teníem?
Com està llavors tenir el contagi real de la gent que l'està utilitzant per al seu dia a dia? Això facilitar, per exemple, és un exemple d'una de les coses que volem tirar endavant. A partir d'aquí, ja vam generar un decàleg de 20 propostes, de les quals ara les anirem desenvolupant i irem veient, però que estan molt vinculades a això. Per exemple, hem posat en contacte alguns serveis de l'àmbit de l'hospital, per exemple, de l'àmbit de...
de cardiovascular, pulmonar, etcètera, per veure si es poden, per exemple, aplicacions de rutes ciclistes, es poden estar adaptades a gent amb problemes de malalties. Per posar un exemple, imagina que tens una al·lèrgia al polen o una al·lèrgia a les gremínies, potser et donarem un circuit en el qual t'avisem que allà hi ha camps de blat.
I llavors potser per anar d'aquí a allà et direm que facis per una altra via, és un exemple. O per exemple ja sabem que hi ha alguns motors elèctrics, que també hi ha una empresa que està instal·lada a Girona, que està treballant amb la bicicleta, doncs que sigui un motor que s'adapti a les característiques de la persona, per exemple tinc un problema pulmonar, doncs potser el motor ja hauria de començar a donar-te una mica d'empenta abans inclús que tu notis que t'esgotes.
allò de dir, escolta, jo ja capo a partir de la freqüència i tal. Hi ha una iniciativa magnífica, clar, jo també aquí, que és que hi ha una càtedra de la universitat, la càtedra UDG d'Excom, d'Excom és una multinacional que fa aparells pels diabètics, per control dels diabètics, i el professor Josep Behi, per exemple, doncs va tirar-te endavant el primer projecte, perquè ara dius que tots aquests controls de sucre estan molt bé per una persona en una situació normal.
però sembla que no estan prou adaptats per aquests que fan un cert exercici físic. És a dir, tenint molts que fan, el diabètic que fa bici, per exemple, té pics moltes vegades de sucre perquè es pren un caramel, però llavors resulta que també el consumeix molt ràpid.
I quan li miren això oscil·la massa i a vegades algun d'ells tenen algun mareig, etc. Doncs fer, per exemple, estan treballant activament per fer algun d'aquests aparells, però ja especialitzats per gent que fa esport, en aquest cas ciclisme.
Això són coses molt interessants i Girona pot generar un nom amb això. Parlant en aquest cas de característiques de persones que poden ajudar a conèixer com vivim aquí a Girona i la salut de les mateixes i de la societat, m'agradaria preguntar-li pel Girostudi. Sí, gràcies que ho comentis perquè probablement és un bon lloc per aprofitar i
i parlar-ne. El Girostudi és un projecte liderat en aquest cas pel DipSalut, per la Diputació de Girona i la Generalitat, en el qual s'analitzaran 4.000 ciutadans a la demarcació de Girona, 18 municipis en total. Això s'ha triat a partir que s'ha agafat que hi hagi totes les característiques possibles, en funció de les poblacions, més rural, més urbana. Llavors, a Girona, com a ciutat,
Ens ha tocat una part important d'aquí, no vull dir una mentida, però hi ha uns 200 ciutadans, 400 ciutadans, que seran de Girona específicament també per característiques i perfils dels barris de Can Givert i dels barris de Montilivi. Llavors, què es farà amb això? Doncs se'ls agafarà tot un seguit de paràmetres de pregunta, una enquesta sobre els seus hàbits, etcètera, i també algunes mostres biològiques, vull dir.
una mostra potser de sang, etc. I això es fa de forma voluntària i s'aniran trucant a gent i es demanarà la participació. El que diuen és que Girona està costant una mica, potser als pobles és més fàcil,
A Girona sempre és una mica... Per tant, aprofito, que ja que m'ho dius, per encoratjar la gent que hi participi perquè penseu que això serà molt important perquè si tenim clar quin és el perfil de salut
de la nostra gent sobretot pensant en salut pública tindrem més clar quines són les polítiques de salut pública que haurem de fer en el proper futur molt més dirigides i això a més que serem en aquest cas destacarem com una població una demarcació a nivell europeu
amb una població molt ben estudiada. Llavors jo fins i tot crec que és encoratjar-vos perquè és un projecte molt potent en aquest sentit. Bé, al final és una mica com el que ha passat amb les alertes del vent i tot plegat però a nivell de salut de les persones territorialitzar les dades perquè al final si no... Totalment, territorialitzar-les i fer-les més precises.
que és una mica el que ens queixaven tots del vent, que diia, escolta, podríem territorialitzar-ho una mica. Doncs això, per poder-ho fer, hem de generar aquestes dades també prèvies en el cas de la salut. Totalment d'acord. En l'apartat d'innovació, deixi'm preguntar-li per aquest fons d'innovació que va tirar endavant l'Ajuntament de Girona, juntament amb l'Institut Català de Finances, per donar peu a l'emprenedoria, que la gent pugui tirar endavant els seus projectes. Com està funcionant si n'estan satisfets?
N'estem molt satisfets. Estem preparant una mica d'anunci, en aquest cas, junt amb l'Institut Català de Finances per les properes setmanes, però podem dir que ha estat un cas d'èxit, que hem cobert tot el fons que hi havia pel primer any,
s'ha exhaurit, de cometes, no?, de dir que han estat deu empreses en total de diferents àmbits, de diferents àmbits. Nosaltres, d'entrada, quan vam tirar endavant aquest projecte d'aquests crèdits tous, diguem-ne, per innovació, no vam poder posar balles al camp, sinó que vam obrir pràcticament a tots els àmbits d'economia perquè vam dir, escolta, donem oportunitat per veure què surt, no?,
Llavors, dir-vos què és això, 10, estem parlant recordatori, són en total 5 milions en 4 anys, dels quals una quarta part els aporta l'Ajuntament de Girona, que bàsicament us ho dic així de clar, és el pressupost de la meva regidoria, perquè el nostre raonament va ser, jo puc estar...
i tothom que em coneix del món de l'ecosistema innovador ho sap estic predisposat a estar promovent-ho i explicant-ho i el perquè que la innovació a nivell de l'economia és un lloc on Girona té molta potencialitat
però si tu no només és això, si no hi poses diners específicament per uns crèdits per empreses i tu has pogut promoure que això l'Institut Català de Finances ho hagi convertit en uns crèdits tous i que potenciï l'empresa en si, és que dius no és que hi cregui, és que m'hi estic involucrant. I per nosaltres, per mi va ser molt important...
per donar sentit a aquesta regidoria. Per tant, ho vull dir perquè sí que per mi ha estat una aposta molt clara. Dit això, per tant, són uns tíquets, diguem-ne, tíquets, li diguem, quins crèdits, d'entre 100 i 300.000 euros. La majoria d'empreses han estat de l'àmbit més d'entre 200 i 300.000, hi ha una empresa, em sembla, de 150.000.
i òbviament no puc dir el nom de les empreses, hi ha alguna que ho ha fet públic, però llavors en el seu moment nosaltres demanarem permís perquè ens diguin quines... Sí, però vaja, cas d'èxit, ja estem en el segon. El crèdit, penseu que les condicions són molt favorables,
Per què? Perquè l'Ajuntament actua de val. Nosaltres som els que, diguem d'alguna manera, si alguna empresa tingués dificultats, que és inherent, qualsevol empresa jove, estem parlant d'empreses que com a condició han de tenir menys de 5 anys i que han de ser de temes innovadors. Home, doncs s'assumeix una mica més de risc del que potser tocaria, nosaltres actuem de val.
Però ja dic molt content, molt content perquè ara sobretot estem molt fixats en que el segon any també això funcioni. 10 empreses, senyor Aldeguer, però quantes es van presentar? Suposo que han hagut de deixar propostes fora, no? És una bona pregunta.
Hi ha hagut alguna que ha quedat fora per el tema dels cinc anys. Això sí que en sabem que alguna, però perquè ja no complia les condicions. Hi ha hagut una que en el fons sí que se li donava i es havia retirat. I n'hi ha una altra que no complia específicament les condicions, però que aquesta és també una altra cosa que també és bona. El mateix Institut Català de Finances els ha fet una proposta d'un altre tipus. És a dir, clar, ells tenen un paquet de diferents... No, al final...
per la gent que m'està escoltant i potser no tingui ben ubicat l'Institut Català de Finances, que penja de la Conselleria d'Economia, no deixa de ser una mena de banc públic català, perquè ens entenguem. I per tant, la seva feina és estimular, òbviament, l'economia productiva del país amb una idea molt, en aquest sentit, molt proactiva. Llavors, esclar, i d'ajudar, llavors dius, ells tenen diversos paquets per estimular això, i per tant dius, ostres, si no entren al fons de Girona, no pateixi que en tot cas en tingui algun altre.
Per tant, el que a mi m'ha arribat és que dir no a rotund, sinó que és bàsicament dirigir-los a altres productes que ells també tenen a disposició. Doncs un fons llavor, mai millor dit, perquè o han rebut directament la subvenció o a través d'aquest canal...
Que no és subvenció, fins a dir, mentalment és un canvi, o sigui, és un crèdit ja. Fins a dir, aquesta seria la novetat, perquè la subvenció, tots, l'Ajuntament està més acostumat, de fet, vam haver creat una manera nova de dir...
I a part nosaltres tampoc som una entitat creditícia. Òbviament això només ho pots fer amb algú que estigui allà al costat que tingui aquest paper. Però fins i tot és un concepte una mica diferent, perquè no és tan a fons perdut, és una inversió. En teoria, en el futur, això pot tenir un retorn.
Ah, tu has invertit, això podrà tenir un retorn. És a dir, d'aquests diners t'has de tenir un retorn. I sobretot el que analitzarem d'aquí uns anys és d'aquests diners que hem posat, si tu dius entre l'Institut Català de Finances i nosaltres, aquests 5 milions, per quan s'ha multiplicat?
Perquè aquí és el que dèiem, la capacitat multiplicadora, potser per cada euro que hem posat, m'agradaria pensar que s'han retornat a l'economia productiva, amb feines, en sous, amb productes i amb activitat econòmica, imagina't, ja han retornat 5, doncs estarem tots encantats. Però el que dèiem és això, penses inversió, en el fons, al final del camí,
podria haver-hi simplement un retorn del que tu hi has posat. Doncs estarem a l'expectativa d'aquest retorn, el sabrem, òbviament, al llarg dels anys. Igual que també passarà amb el campus de salut i amb molts altres temes amb els quals hem parlat avui amb el regidor Xavier Aldeguer, com deia, tinent d'alcaldia de l'àrea de talent, innovació, salut i comunitat. Gràcies, senyor Aldeguer, un dia més per ser aquí a Girona FM. Moltes gràcies a vosaltres.