Bona nit.
Gràcies.
Bona nit.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
Fins demà!
El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
i obrim un dia més l'espai de l'entrevista municipal com cada dijous aquí a Girona FM ja sabeu entrevistem els diferents membres de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona i avui una mica també per fer valoració d'aquest primer trimestre en clau esportiva encara no l'hem acabat de tancar del tot però estem a prop i també per actualitzar alguns estats dels equipaments esportius hem convidat el regidor d'Esports i Joventut el senyor Adam Bertran molt bon dia regidor
Molt bon dia, gràcies per convidar-me de nou. A veure, abans de tot, deixim començar parlant de números, perquè en el ple del passat dilluns hi va haver aquesta modificació pressupostària on, entre altres, tenia l'objectiu, i així es va comunicar, de fomentar l'esport. Exactament com es pretén?
Aquí hi ha dues coses que es van aprovar en relació a l'esport, es van aprovar altres coses, però en relació a l'esport es van aprovar dues coses molt concretes. Una era com un contracte de patrocini conjuntament amb el Girona Futbol Club per difondre la marca de Girona, difondre els valors de Girona, difondre tot un seguit d'aspectes vinculat a projectes educatius, vinculat a projectes socials, etcètera, que s'aniran desgranant properament. Això per un costat, però també es va aprovar una part que per mi...
Com a regidor d'esports és una de les coses que em preocupen més, diguéssim, que és el foment de l'esport base, de millora de les instal·lacions perquè tota la base pugui tenir més o millors instal·lacions, diguéssim. Per tant, hi ha coses que s'han d'anar actualitzant, etcètera, i ja ho anem fent, però sovint no arribem. Per tant, que hi hagi una partida extraordinària, una partida extra respecte al previst inicialment en el pressupost per poder ajudar a desenvolupar, desencallar...
tirar endavant segons quins projectes que possiblement faltaven, aquella part econòmica per poder fer, doncs tot això ara ens permet poder continuar treballant per intentar donar aquesta resposta en alguns dels clubs. Evidentment, segurament no arribarem a tot arreu ni donarem la cobertura que tothom vol, desitja, demana, espera, però com a mínim intentarem anar acostant-nos una miqueta més de manera extraordinària, diguéssim, amb aquest pressupost que es va aprovar el dilluns.
Què es farà exactament? Si no recordo malament, crec que hi ha algunes actuacions previstes al camp de futbol de Vilarroja, no sé si hi ha alguna cosa més també pensada en aquestes partides. Sí, hi ha diferents, hi ha des d'organització i d'esdeveniments del torneig juvenil de tenis, per exemple, que es ve organitzant per poder donar un recolzament...
el judo, per exemple, que també, perquè de vegades parlem d'esport d'elit, que està molt bé, i tots plegats com a ciutat, jo crec que ens hem de sentir orgullosos de tot aquest esport, i parlem del futbol, del bàsquet masculí, del bàsquet femení, però també tenim, sempre ho dic, el patinatge artístic, que està combatint el Mundial,
els europeus, etcètera. També tenim l'hoquei Girona, per exemple, que aquest any ha baixat a categoria plata, però fins ara ha estat a la primera divisió. Tenim el tenis, per exemple, que tenim un esdeveniment de primer ordre, però dels vuit millors equips de tenis, diguéssim, de l'estat espanyol, un és gironí, diguéssim, no?
Tenim totes aquestes coses i tenim també el judó, que amb la seva disciplina, amb la seva modalitat esportiva, també està competint a nivell estatal a la màxima categoria. Doncs també tenim una possibilitat de poder ajudar en aquest club per poder continuar donant-li suport, com fem amb la resta de clubs que d'alguna manera són estratègics, però també tenim una partida específica per complementar tota la línia de subvencions que tenim a tots els clubs de Girona.
que sortirà conjuntament amb la convocatòria del 2025 que traurem, que més enllà de l'import ordinari que poden haver-hi cada any, aquest any hi haurà una partida extra per poder tenir més diners de subvenció per les entitats i que puguin acabar de fer aquest punt endavant amb el que necessitin, tenint en compte que és una cosa extraordinària que hem pogut aconseguir ara.
I després també, si hi ha una part d'inversió, una part d'inversió per millora de segons quins equipaments. Ara aquest any hem aprovat, no aquesta setmana, hem presentat la renovació, per exemple, de la nova gespa i de la remodelació dels camps de futbol de Torres de Palau, dels dos.
vam arreglar els lavabos del camp de futbol, parlant de futbol, només diguéssim, de Pontmajor, vam arreglar les llums de Germà en Sàbat, vam fer dos camps de futbol, set, això els dos o tres anys, tant a Gironès Sàbat com a Sant Pons, doncs ara el que ens toca també és Vila Roja,
el camp de futbol que tenim allà, que falten unes quantes millores, en aquest cas d'instal·lacions, falten una part de vestuaris per poder donar cobertura i que els jugadors, jugadores que estan allà diàriament puguin tenir unes condicions més dignes, per tant intentarem fer això, una part també en el pavelló que cal arreglar algun parell de coses, doncs aquesta inversió més específicament anirà cap a aquest costat i altres coses que puguin haver, però lucrosa acaba sent això.
Després parlarem de més equipaments de ciutat a nivell esportiu, a veure com està ara mateix l'actualitat, també. I ja que m'ha comentat el tema de l'acord amb el Girona, aquest acord de patrocini, per fomentar la marca Girona, i també lligat a equipaments, m'agradaria preguntar-li, perquè segurament, a més, en les últimes setmanes ha corregut més els rumors a través de xarxes que podia haver...
un projecte del Girona per la remodelació de Montilivi. A mi m'agradaria preguntar-li, el Girona ha presentat a l'Ajuntament a dia d'avui un projecte per la reforma de Montilivi?
El Girona el que porta temps, i em sembla que aquí jo ho vaig dir alguna vegada, sí que ha presentat projectes, sí que ha presentat propostes, sí que està estudiant diferents opcions. No sé, perquè no depèn exclusivament de mi, perquè és una cosa més urbanística que esportiva, però òbviament el que no sé és si és una cosa tancada o és simplement explorant opcions a veure com encaixa, com no encaixa, però el Girona està fent la feina des de fa molt de temps i està evolucionant.
intentant veure com es pot adaptar a la realitat actual però a la realitat futura també, veient com encaixen aquestes dues situacions. En aquest sentit jo crec que hem d'estar tranquils, que estan fent les coses pausadament però les estan fent per intentar no trepitjar funky, que sigui literalment, en el cas de...
del terreny de Montilivi, però intentant no fer un pas en fals, diguéssim. Per tant, a poc a poc, jo crec que a nivell d'Ajuntament i al club tenim una bona relació, una bona entesa i estem avançant tots conjuntament per intentar fer compatible tots els usos que pot representar. Actualment, el fet que hi hagi el futbol no només a la màxima categoria de...
de la Lliga, diguéssim, sinó també, en aquest cas, a la Lliga Europea. Tot això, mentre duri, nosaltres encantats, podem intentar, però el que no podem és, i com ha passat alguna vegada, de dir, com que hi ha aquests aquí, els altres fora. No, no, hem de fer-ho compatible tot, sigui la universitat, sigui el propi camp de futbol, amb els seus usos, siguin els propis veïns, hem de poder-ho fer compatible sabent que, evidentment, qualsevol activitat extraordinària que passi,
acaba tenint una afectació, però això es passa també al barri vell, quan hi ha el pregó, no ho sé, depèn d'on estàs, tens unes afectacions o unes altres. Tot això ho hem de poder fer compatible, això no vol dir no tenir afectacions, no vol dir tenir inconvenients, no vol dir tenir molèsties, però sí que ho hem de poder fer, seguir fent tot en aquest entorn i aquesta és la posta municipal.
Parlant d'usos, i en aquest cas també, ja que me l'ha mencionat a la Champions, no sé si li va ser una mica de greu el fet de veure l'estadi mig ple, és a dir, no veure tota la capacitat de Montilivi amb el que hagués suposat. Sí, i crec que és una cosa que com a mínim jo no havia, perquè portaven molts mesos i molts parlant, fent reunions, si no setmanals quinzenalment, amb diferents agents, intentant...
dispositius de seguretat, dispositius amb la universitat, dispositius de qualsevol àmbit, per intentar lligar tota aquesta... o reduir tots aquests possibles riscos que hi havia i aquesta eventualitat que hi havia. Jo sempre deia anem partit a partit i anem veient, perquè sí, és un partit, és un equip que ve, que té una afició concreta, tot això ho hem anat analitzant i amb aquests riscos anem fent. Però això també s'ha anat fent amb els diferents partits de lliga, que hi ha partits de lliga de més risc, de menys, etcètera, tot el que implica...
també hi ha hagut partits entre setmana, també hi ha hagut partits que ha afectat el funcionament de tot l'entorn, diguéssim, de mobilitat, etcètera, però aquí també. Ara, és europeu, sí, però tenim 5.000 persones menys a l'estadi, per exemple, vull dir que hi ha uns pros, uns contres, a veure què implica, més enllà que el club segurament no estarà d'acord que és un pro, diguéssim, tenir 5.000 persones menys, però a nivell de mobilitat, evidentment, hi ha 5.000 persones menys que es mouen, i això jo crec que és objectivament innegable.
Llavors tot això ho vam anar anotant, totes les coses, tots els inputs que teníem, coses, hem de mirar això, hem de mirar l'altre, ho vam anar avançant abans d'acabar la temporada anterior, un cop ja vam començar. Per tant jo crec que aquesta feina s'ha anat fent i s'ha anat fent molt bé i tothom, i he de dir tothom, s'hi ha posat molt bé, des del club, a la universitat, a tot l'entorn, diguéssim, per poder-ho fer compatible. Llavors aquí el que cal veure...
és com ens anem adaptant a les properes cites, a les properes casuístiques, i no és el mateix un Feyenoord que un Arsenal, un Arsenal segurament vindran més. Aquesta és la previsió, vindran més persones.
i s'hi vénen més, però les places per entrar a l'estadi són les mateixes, vol dir que hi haurà més persones per fora de l'estadi, o més persones per la ciutat en aquest cas, perquè allà fora de l'estadi tampoc tenim cap gran cosa a oferir, és a dir, no hi ha bars, no hi ha pantalles, no hi ha... perquè tot això justament s'intenta evitar per evitar aglomeracions, per evitar afectacions, etc. Per tant, vol dir que tindrem gent a Girona, hi haurà un dispositiu de seguretat preparat per això, per intentar evitar tots aquests riscos. Sabem que hi ha moltes persones, però abans del Feyenoord, del cap de setmana abans, vam tenir 68.000 persones en dos dies al Cioter.
El feia enorme, n'hi ha en 3.000. Vist en perspectiva, molts vam aconseguir que anessin cap a altres... És a dir, se separant, que tinguessin un punt de trobada amb un altre poble, que no estiguessin aquí, vam tenir la sort també de la pluja. Vull dir que hem tingut moltes casuístiques, que jo crec que ens han anat bé, però necessitàvem que el primer anés bé, perquè així ens permetia al segon poder millorar aquelles petites coses, que segur que hi són, per encarar millor el segon i el segon per al tercer. I així anem fent fins que acabin els quatre i esperem poder continuar.
Més equipaments. En aquest cas, no sé si ha canviat alguna cosa de la situació d'aquesta pista de Torre Tallalà, de la qual tant se li ha reclamat a l'Ajuntament. Si també hi ha hagut alguna avenç o alguna negociació amb el veí afectat, alguna cosa diferent?
Aquí és un procés que va començar fa més de 10 anys, un procés judicial d'una denúncia contra l'Ajuntament, jo en aquell moment n'hi era, vull dir que ho vaig trobar, estàvem en una situació concreta que la jutgesa ja havia decretat el tancament d'aquesta pista, amb el condicionant que s'havien de fer tot un seguit de millores per poder tornar-la a obrir. Aquestes millores sí que es van fer, aquestes millores es van...
Es va trigar el que es va trigar per intentar que fossin el millor possible, es van intentar aprofitar parlant amb els veïns per intentar aprofitar una part de pressupostos participants per poder-los destinar en aquesta pista per intentar fer una tanca una mica més gran, més allunyada de la casa, per poder posar una càmera, per poder posar una porta que es tanqués automàticament a certa hora concreta, posar una cartelleria, posar una doble xarxa, és a dir, més enllà de la tanca metàl·lica, que és el que quan dona la pilota fa...
fa cops posar una xarxa de tela per la part interior per evitar que la pilota toqués, alçar les tanques perquè no anessin al veí. És a dir, ja entenem que hi ha una part de molèstia concreta. Tot això, totes aquestes mesures es van fer, després es va, és a dir, la condició que posava la jutgessa, tot això ja fa 4, no ho sé, 3, 4, 5 anys, no ho sé, 3 anys deu fer, la jutgessa posava de dir, m'heu de presentar una sonometria,
que certifiqui que realment està, però clar, no tenia sentit presentar una sonometria si la teníem tancada. Per tant, abans vam fer un tràmit de dir, jutgesa, deixa'ns obrir la pista sense la sonometria per poder fer la sonometria en bus, perquè si no té ús, possiblement la sonometria sortirà falsejada, en aquest cas. Llavors, ja hem anat fent tot un seguit de passos i aquesta sonometria que es va acabar fent al final, al cap dels mesos,
va donar un resultat positiu, i estem contents d'aquest resultat, el que passa que no ha estat suficient. És a dir, s'ha reduït en totes les franges de mostra, diguéssim, que s'havien de fer, s'ha reduït en totes, en la majoria es compleix tota la normativa i totes les ordenances, etcètera, excepte en una, en una o en dues, que per poc sobrepassa aquest límit.
Aquest poc, diguéssim, és el que no és suficient i, per tant, s'ha de tancar. Llavors, aquí estem buscant quina és la manera d'aquest poc evitar-lo. Però és que és molt difícil evitar-ho amb una pista esportiva d'esport grupal, amb una pista esportiva on a sota, a més, hi ha un dipòsit.
perquè és un dipòsit d'aigües pluvials, etcètera, que per tant deu ressonar més, etcètera. Llavors aquí hem estat parlant amb diferents personals tècnic, diguéssim, professionals que puguin entendre quina és la realitat i com es pot evitar. Això diu que és molt complicat perquè vindrà un grup i es posarà a cridar, més enllà que facis panells acústics, no sé què, pilotes. És a dir, costa molt de poder trobar mantenint aquest ús concret,
alguna cosa que garanteixi el 100%, que aquest límit no l'acabaràs passant, encara que sigui per poc, però és que no podem enganyar i no podem fer veure que no passarà. Per tant, aquí el que es tracta més enllà de poder fer les mesures, que siguin el que sigui, nosaltres ens hem reunit també amb tots els que ha calgut, no posaré noms, però amb tots els implicats, diguéssim, en totes les parts, de dir, aquí el que necessitem és més enllà de buscar les mesures i d'intentar fer, no volem gastar per gastar, és a dir, hem de buscar alguna mesura que en cas que
se sobrepassi en algun moment alguna franja de so, tothom ha d'estar disposat a acceptar-ho, perquè si no estarem gastant per res, perquè ens hem gastat gairebé al voltant de 50.000 euros, ens hem de tornar a gastar 50.000 euros més per fer alguna cosa que després no acabi funcionant, per mi això acaba sent una malversació, però destinar uns diners a una cosa que potser seria prioritàriament una altra i que seria més útil una altra. Llavors estem buscant aquest encaix de dir si es pot trobar alguna fórmula, alguna fórmula que sigui acceptada per tothom, no només per part de la regidoria d'esports o l'alcaldia o l'Ajuntament o
o la regidoria de barri, amb tots els que ens hem anat reunint, no només per nosaltres a nivell intern d'Ajuntament, sinó que ha de ser acceptat per tota la comunitat veïnal, tota, en el sentit ampli, particular i àmplia. Perquè si torna a haver-hi una denúncia, ens tornen a fer tancar, no sé què, haurem llançat uns diners que no cal.
Sí, em sap molt de greu que estigui tancat, sí que em sap molt de greu aquesta demora, però no volem prendre una decisió en calent, no volem prendre una decisió que ens porti a dir estem tirant els diners perquè no acaba sent suficient. Llavors, què passa? Vol dir, potser se pot moure la pista, potser aquesta pista es pot fer algun tipus de remodelació d'algun tipus de coses, no ho sabem, estem buscant, o potser es pot convertir en algun altre tipus d'ús esportiu o de joc o comunitari, algun tipus de cosa que permeti
que aquest ús tan grupal, etcètera, no sigui tan intens. Per tant, evitar que hi hagi aquests jocs d'equip, que els jocs d'equip, en el fons, el que importa, el que implica, acaben sent això, crits, paraules, entre alguns i altres, més soroll que si estàs fent un joc més individual. Llavors, estem explorant diferents opcions i en algun moment esperem poder fer algun tipus d'acció perquè aquest equipament, sigui de la forma que sigui, es pugui reobrir.
Parlant d'equipaments on sí que hi ha un acord, no sé si és una pregunta més per urbanisme, però afecta una pista esportiva com és la de Fontajau, al costat del camp de futbol del Sant Pons, on ja hi ha l'acord per aquesta coberta, que això encara segueix demorant. No sé si podem començar a establir alguns terminis pel que fa a la licitació, la construcció d'aquesta coberta, que hi ha d'haver les plaques solars i tot plegat.
Jo en aquells terminis concrets no el sé, perquè aquesta part sí que l'està portant més urbanisme. Aquesta pista és una pista agafada des de fa molts anys, també, ja quan vam arribar, em sembla que hi era la segona licitació, que estava com pendent. És una pista que es cobria, diguéssim, també pel veïnatge, que poguéssim tenir un equipament tancat per poder celebrar la festa major, per poder celebrar actes populars, etc. Però també quan vam arribar i s'havia de tornar a licitar el que vam demanar des d'Esports, i me'n recordo la conversa en aquell moment, ja fa quatre anys o així, de dir...
hem de garantir que tingui les condicions mínimes per practicar la pràctica esportiva, és a dir, que l'alçada sigui la suficient, que tingui la il·luminació que correspongui, que permeti en un futur poder posar algun equipament de vestuari al costat, alguna cosa per poder anar ampliant en aquest sentit. Això és un compromís de govern també, d'anar cobrint pistes, però fent-les útils en la pràctica esportiva, perquè no pots practicar bàsquet si no té una alçada concreta, per exemple, coses d'aquestes. Més enllà que l'ús prioritari pugui ser per fer el sopar, o el que sigui, o quan toqui, eh?
però hem d'aprofitar i optimitzar al màxim tots els recursos. Per tant, aquesta és la tasca que es va fer. A més, ara, una de les coses que sempre diem és que l'esport és vida, l'esport és salut, l'esport és fer societat, cohesió, etcètera. Per tant, ja ens interessa tenir tota aquesta part i tota la part de les plaques solars que ja vam posar al pavelló de Vila Roja o a l'escola de Font de la Vòlvora, la legislatura passada per nosaltres. És molt interessant poder continuar amb els diferents equipaments esportius i pensar-nos en aquesta òptica.
d'autoabastar el subministrament elèctric de la pròpia instal·lació, però també de tot l'entorn, i a poc a poc anar creixent en aquesta taca d'energia verda. Parlant de projectes, recordo que l'última vegada que va passar per Girona FM vam estar parlant d'un possible projecte al Puigdenroca, d'un equipament esportiu, en aquest cas també hauria de ser, o semblava una pista coberta, que tingués diferents usos, que es pogués tancar, què hi ha de tot això?
Tot això hem anat avançant, però sí que és veritat que hem avançat menys del que ens agradaria, perquè aquest equipament depèn de la Generalitat. Hi ha hagut eleccions, etcètera, i aquí s'han de fer tot un seguit de condicions, i sempre hem dit que l'Ajuntament de Girona aposta per un nou pavelló, estem treballant en un nou pavelló, que si voleu després en parlem, però aquest nou pavelló serà Palau.
El que internament en dic Palau 3, diguéssim, ja Palau 1, Palau 2, serà el Palau 3 que està a tota la zona aquella de l'Esplanada. Per tant, tota la part de Puigdenroc ha de servir per descongestionar, per ajudar, però nosaltres a nivell municipal no hi podem fer una aposta clara perquè ja ens costarà prou poder fer l'aposta clara d'inversió, de construir un nou pavelló que no és enzill, ni barat, ni fàcil, ni ràpid.
Llavors, què és Puig d'en Roca? Puig d'en Roca són uns terrenys que depenen de la Conselleria de Drets Socials, no sé com es diu ara, perquè han anat canviant els noms, però que ja no té un ús específicament esportiu. Llavors, nosaltres tenim el compromís amb Patrimoni de la Generalitat que aquests terrenys, drets socials, ens els cedeix a l'Ajuntament. Com a Ajuntament tenim...
La capacitat i la competència en instal·lacions esportives i el que estem intentant és veure com es pot explotar tota aquesta instal·lació esportiva. Aquí es pot construir un pavelló, aquí es pot construir una pista, el que estem buscant és alguna entitat.
a alguna federació, a algun col·lectiu, diguéssim, que puguin, a 50 anys vista no sé què, explotar i construir tot aquest pavelló, perquè tot això ens ajudarà també a descongestionar tota la resta de pavellons, amb les condicionants, característiques i pros i contres que representa, no?, l'ubicació, diguéssim, tot això també hi és. I estem avançant en tota aquesta línia, més lent del que ens agradaria, sí que és veritat, però és un projecte que no és pròpiament d'Ajuntament, però ens ha d'ajudar
i l'Ajuntament ho hem d'impulsar justament per poder tirar endavant, descongestionant tota la resta d'equipaments. Té resposta? Sí, i li volia preguntar precisament per Palau 3, perquè avui ha sortit la notícia que, per exemple, la Bisbal d'Empordà invertiria un milió i mig d'euros en el seu pavelló, també que s'acolliria una nova línia de subvencions d'equipaments esportius de cara al 2025 per, si més no, fer la redacció d'un nou pavelló, i a mi m'ha vingut al cap Palau 3. O sigui, no sé en quina situació també ens trobem.
Nosaltres aquí la inversió per millorar els pavellons l'anem fent, però a mi m'agradaria, evidentment, suposo que tots els regidors del món i tots els governs del món tenim més pressupost per poder invertir més. Partint d'aquí, nosaltres anem fent. Aquí no estem parlant de remodelació d'un pavelló, que també hauríem de parlar, si voleu després parlem de remodelació de Palau 1, de remodelació de coses que s'hagin de fer a Fontejau, de Palau 2, hi ha moltes coses que s'han d'acabar fent. Aquí el que estem dient és que necessitem créixer.
Tenir en bones condicions el que tenim, d'acord, molt bé, millorar-ho tot el que sigui, però necessitem créixer, perquè tenim una pràctica esportiva extraordinària. Tenim molt més de la mitjana de Catalunya. Per tant, això ens requereix tenir més pavellons del que correspon. Si mires la mitjana de Catalunya, els pavellons que tenim són correctes. El que passa que, per alguna raó... Són molt esportistes aquí. Són molt esportistes.
o tenim més esportistes que la mitjana de Catalunya. Per tant, necessitem més pavellons, necessitem créixer. Aquí el que estem parlant d'això és un nou pavelló. Un pavelló pot costar 3, 4, 5 milions d'euros. L'inversió anual de l'Ajuntament de Girona està entre els 5 i els 6 milions. Si gastem 4 milions d'euros, o 4 milions i mitja, 5 milions d'euros en un pavelló, vol dir que no s'asfalta, vol dir que no s'arreglen voreres, vol dir que no s'arreglen escoles, vol dir que no s'arregla res de res de res, perquè no hi ha capacitat d'inversió. Per tant, aquí...
necessitem, i estem treballant, i aquí també teníem treballat una part amb l'anterior govern, que ara esperem poder tornar a apretar, necessitem treballar amb la col·laboració de tots, perquè també aquest efecte de capitalitat ens ajuda molt, i tenim molts més esportistes possiblement per això, etcètera, però també hi venen molts esportistes que no són pròpiament de la capital. Per tant, aquí necessitem tota aquesta part. Què ha de ser aquest pavelló de Palau 3? Ha de ser un pavelló diferent, ha de ser un pavelló adaptat a les necessitats. Estem amb la redacció de la modificació
de l'actualització, perdó, del mapa d'instal·lacions esportives, per veure quina és la realitat actual, però quina és la realitat futura de com aniran creixent més o menys els diferents clubs, quina previsió hi ha, per saber què caldrà aquí. Potser de bàsquet ja en tenim. Potser necessitem ajudar al patinatge artístic i al hockey que estan compartint unes instal·lacions i que no els permet acabar de créixer.
Per què? Perquè pel tipus d'esport, pel tipus de patins, diguéssim, només poden anar amb unes instal·lacions concretes. Potser necessitem això, potser necessitem que el judo o el tenistaula puguin anar amb unes sales. Potser no ha de ser tan pavelló, pavelló, sinó més sales adaptades per cada un dels esports, etc. Doncs totes aquestes necessitats són les que s'estan recollint per després fer un encàrrec perquè algú pugui definir
com ha de ser aquest nou pavelló en funció de dir què necessitem? Mira, una sala de 300 metres quadrats en tanta altura, una sala de no sé què, en aquí això. Tot això farem un llistat. Quan tinguem aquest llistat, per donar resposta a un seguit de coses, això ens permetrà alliberar altres coses o reorganitzar altres coses. Hi haurà un arquitecte o algú que haurà de dibuixar tot això. Després s'haurà de sortir al concurs per l'obra. Vull dir, que no és immediat, però tot això són uns passos que s'han de fer per no fer una cosa arbitrària i a la bavala. I això després ens ha de permetre també
poder reorganitzar, poder millorar, poder adaptar a les noves necessitats pavellons antics i antiquats, que potser cal fer una mica d'inversió com el pavelló de Palau 1, per exemple, que és, com tots sabem, aquí hi ha coses a fer. Doncs també veurem què cal fer-hi, i també li preguntaré després si s'ha de fer alguna cosa a Fontejau, perquè Marc Gasol ho va comentar així per sobre l'altre dia, però abans m'agradaria preguntar-li per la pista de l'atisme del GEC, en aquest cas el GEC de Palau,
perquè en el seu moment recordo que el president del GEC i l'alcalde van comentar que havien començat algunes negociacions amb la Generalitat, també amb l'Estat, per una possible millora d'aquesta pista que ara està força malmesa. No sé si s'ha avançat també en aquesta línia.
Aquí es porta molt de temps fent moltes negociacions, moltes converses, buscant les maneres de poder fer amb l'anterior govern, amb l'actual, tant de la Generalitat com de l'Estat, en aquest cas, amb la Diputació i el propi Ajuntament. L'Ajuntament es va comprometre ja fa tres anys
Aportar un 25% de la nova instal·lació, però la nova instal·lació esportiva, diguéssim, no tot sencer perquè no tenim aquesta capacitat. Llavors el que necessitem és que tota la resta s'acabin comprometent i busquin les fórmules de poder-hi participar i estem en aquesta línia. Llavors aquí s'han anat fent diferents reunions, diferents qüestions.
Hem de buscar, nosaltres tenim una relació molt estreta amb el GEC i ens podria ser fàcil de dir, va, us ajudem això a canvi d'uns usos municipals també d'aquesta instal·lació perquè puguin anar als altres clubs o a les altres escoles fora dels horaris del propi GEC. Vull dir que ja buscaríem la manera aquesta i ja ho acabaríem de justificar.
Si la pista val 400.000 euros, estem disposats a portar-hi una part d'acord, però sabem que en el fons és una entitat privada, malgrat que té tota aquesta voluntat social, i no només la té la voluntat, sinó que l'està practicant, i és una de les entitats que practica més tota aquesta voluntat social d'obertura, etcètera. No estem dient res d'això, però en el fons és una entitat privada.
de més de 100 anys d'història, molt arrelada del territori, però hem de poder justificar i hem de poder explicar molt bé això. Tot això com va acompanyat amb la resta d'institucions. Necessitem que tothom s'hi acabi implicant. I a mi no me serveix que diguin, no, no, la competència és municipal. No, no és municipal. La competència municipal són els pobles municipals. No sé com dir-ho. Aquí tothom necessitem que s'impliqui.
i que tota la resta d'administracions, si sigui, hi ha hagut diferents reunions, algunes s'han hagut d'anul·lar per casuístiques diverses, doncs, bueno, tornem-les a convocar, em sembla que hi ha una convocada per d'aquí una setmana o dues setmanes, intentarem encaixar totes les peces, que les convocatòries que arriben de Next Generation, etcètera, de millora, de sostenibilitat, etcètera, es puguin destinar a aquests usos i que realment tota la feina que s'ha estat fent pugui anar orientada en que realment s'apliqui perquè aquesta instal·lació esportiva, jo feia totisme,
Jo feia turisme a Vidreres, quan estudiava Vidreres, però veníem aquí sovint a competir. I la instal·lació, és una instal·lació que en el fons jo me l'estimo perquè hi havia practicat esport aquí. I veure-la en aquestes condicions és una llàstima. Llavors hem d'intentar entre tots plegats que es pugui fer i que la pista esportiva...
del Gironès, sencera, sigui la del GEC. Això ho hem d'aconseguir entre tots i totes. I em consta que el club, el president i tota la junta directiva estan apartant moltíssim perquè des que estic és una de les coses que estem parlant més sovint amb el president, vull dir que la preocupació és compartida per part de tothom.
Per últim, i curt i el peu, que se'ns acaba el temps, Paola de Fontejau, no sé si hi ha més millores planificades, es van millorar els marcadors, també crec que el tema sonor, hi va haver més seients, si no m'equivoco, es va ampliar una mica la capacitat, poc, però no sé si s'ha parlat amb Mar Gasol de quins serien els següents passos.
Aquí estem mirant diferents casuístiques. De la mateixa manera que dic que Montilivi, si no hi ha un club com el Girona Futbol Club, que l'utilitzi, que el gestioni, que estigui en el seu dia a dia i que el mantingui, potser no té sentit a nivell municipal tenir una instal·lació així, perquè difícilment pots enviar un menjamí, un alaví, perquè et queda massa gran.
les despeses i tot el que representa, no queda amortitzat per la pròpia pràctica esportiva, a Fontejau és una situació molt similar, però alhora té una mica de diferència, perquè quan ens vam quedar sense tots aquests usos vam intentar posar, hi ha el tenis taula, hi ha el judo, hi ha molts altres usos, i l'Uni Girona, evidentment, que acaben fent. Aquí ja fa molt de temps que ens van demanar de dir, podem buscar alguna fórmula així, i estem oberts, tots plegats, tots els partits que ja hem estat participant en aquests dos governs, en tot cas que he estat jo, tots estem disposats a poder-ne parlar.
Què ha de passar? Hem de veure com acaba anant, és a dir, no volem fer fora cap dels clubs, per tant veure com es fa aquesta compatibilitat, allà també tenim els serveis municipals d'esports, les oficines, els magatzems, etcètera, les brigades d'esports també estan allà, per tant tot això és un costat.
Estem avançant i tècnicament i políticament ens hem posat molt d'acord amb pràcticament tot, diguéssim, de com ha de ser tot això, però ara falta un tràmit de poder-ho acabar de gestionar tot plegat. Sé que han sortit molts rumors, sé que han sortit moltes coses, però de moment no hi ha res. A la gent, dir que ningú es preocupi, perquè qui s'està preocupant... que ningú es preocupi. Les coses han de seguir tal qual. Ningú ha de sortir perjudicat, ningú ha de sortir patint, i abans de fer res n'acabarem parlant amb tots els actors principals. Però sí que hi ha una voluntat, i a nivell d'Ajuntament tot això també ens pot ajudar en moltíssimes coses,
per intentar destinar els recursos que possiblement estan a un costat a altres equipaments, a altres clubs, a altres entitats, per poder-ho fer. I evidentment l'eficiència que pugui haver segurament és diferent. Llavors, de la mateixa manera que ho hem fet amb un Montilivi, estem explorant l'opció, però que sempre el factor davant