I avui, com sempre, moment de l'entrevista aquí a Girona FM, moment de l'entrevista municipal, i els dijous ja saben que entrevistem els diferents membres de l'equip de govern. Avui és el torn del tinent d'alcalde i també regidor, en aquest cas de transformació urbana, el senyor Sergi Font, que passa un dia més per Girona FM i al qual li donem la benvinguda. Molt bon dia, senyor Font.
Moltes gràcies i un plaer novament ser aquí. Ha pogut arribar bé? El vent no l'ha... He pogut arribar bé, sí, sí. Afortunadament a Girona no hi ha hagut masses ràfegues de vent i per tant, bueno, hi ha una mica la sensació situada en el fet aquest de dir que potser seria convenient marcar-ho per zones, no? És a dir, les afectacions que hi ha hagut a totes les comarques centrals i de Barcelona han sigut molt intenses, hi ha hagut molt de vent allà, però és cert que Girona és un dia de normalitat.
Doncs amb aquesta normalitat comencem l'entrevista del dia d'avui i sempre que fem una entrevista amb vostès una mica actualitzar projectes, veure com està allò el minut i resultat que diríem, per veure en quin punt ens trobem de diferents projectes de la ciutat de Girona. Val la pena, perquè n'hi ha molts i a vegades tampoc no trobem els espais per poder allà posar un mapa de com estan les coses.
I aquest any, que ha de ser l'any que es comencin a notar, vam parlar al ple, l'any de les inversions, l'any de les transformacions, l'any de millorar la ciutat. Per tant, encantat de posar aquesta actualització. Una de les coses que ha de millorar, sí o sí, ha de ser en aquest cas les infraestructures relacionades amb Rodalies, amb Adif. En aquest sentit hem pogut veure com
Hi ha hagut aquesta inspecció, en aquest cas al viaducte, a la ciutat de Girona. No sé si des de l'Ajuntament han rebut ja algun tipus de comunicació, algun informe, si tenen una mica aquesta diagnosi que han pogut fer des de DIF.
No, no, ho tenim encara, lògicament, confiem en tenir-la en els propers dies, però és veritat i estem satisfets que en aquest cas, des del temporal, Harry, que estàvem demanant a DIF que també tingués present tota la infraestructura que hi ha ferroviària a la ciutat, especialment el viaducte. El viaducte fa temps que es demana que hi hagi un manteniment i, per tant, és una estructura molt sensible per la ciutadania.
I és per això que ho hem anat demanant durant aquestes últimes setmanes i finalment aquesta setmana han pogut venir els tècnics de DIF i esperem tenir també i que ens comparteixin la situació i, per tant, en quin punt està el viaducte.
Entenc, però, que no hi deu haver una situació molt greu, diguem-ne allò estructural, perquè si no hauria de ser aturar-ho tot. No, i la clau és que no arribi mai aquesta situació greu. I és per això que és ara que cal actuar i, per tant, és quan cal fer aquest manteniment, aquest manteniment...
que permeti allargar la vida de tota aquesta infraestructura, i és el que estem demanant, és a dir, sobretot que s'inverteixi ara i que no s'arribi a situacions crítiques que provoquin que s'hagi d'aturar la circulació en el millor dels casos, perquè una situació crítica podria comportar qualsevol desgràcia que no volem que passi la ciutat de Girona.
Des de l'Ajuntament també parlaven en aquest cas del talús de la zona de Pedret, no? Bé, del pont major. Entenc que aquella també és una situació que s'ha de vigilar, no? Sí, a la ciutat tenim algunes parts on hi ha alguns talussos. Val poder veure que hi havia despreniments precisament també coincidint amb el temporal Harry i com que a través de tècnics municipals també ens van alertar, disculteu...
Sembla que està bé, però estaria bé fer una revisió, ho vam incorporar també a la petició que fèiem a DIF, de dir, a part de revisar el viaducte, reviseu també els diferents talusos que teniu a la ciutat, en concret en aquest. No ens han transmès que hi hagués una situació d'emergència, per tant, la situació d'aquell talus és per fer-hi un manteniment, però no per actuar-hi d'emergència, això ens tranquil·litza.
Lligat a DIF i amb aquesta relació entre Ajuntament i l'empresa. En aquest cas, com està el tema de la plaça Espanya? Perquè recordo en el seu moment que es va dir a finals del 25, ara era el primer trimestre del 26, no sé si estan ja a les portes. Sí, recordeu que la situació de la plaça Espanya és que l'Ajuntament la recuperarà un cop a DIF,
l'hagi urbanitzat, és a dir, hagi retornat el que hi havia abans en aquell espai abans d'ocupar-la provisionalment per l'estació d'autobusos. I per tant, ha de ser a DIF qui liciti les obres i ha de ser a DIF qui faci les obres. Més o menys ens informen que van sobre el calendari, estan acabant la documentació per poder adjudicar, ja han fet tots els tràmits de licitació i per tant estan pendents de poder adjudicar,
I compten que l'adjudicació pugui ser més o menys durant el mes de març i que per tant que les obres poguessin començar el mes d'abril, això ens posaria que s'acabarien cap al mes de setembre d'aquest mateix any, segons la planificació que tenim acordada i que hi ha coneixement.
si no passa res d'estrany. Per tant, aquesta és la planificació i situació de Plaça Espanya. La gent es preguntarà fins a quin punt afectaran aquestes obres a la mobilitat actual de la ciutat? Bé, és interessant i quan comencin a fer-se també en parlarem amb més calma, però el que sí que és interessant és dos aspectes que actualment la gent està molt acostumada a fer. Una, el gir a l'esquerra des de Plaça, des de Carrer Barcelona,
per arribar a l'estació de trens. Aquest gir a mà esquerra desapareix. Sabem que els girers a l'esquerra, i aquí malauradament fa uns quants anys va haver d'alimentar la mort d'un motorista que estava en aquell punt, els girers a l'esquerra normalment s'intenten anar eliminant, i aquí en aquest cas passarà això. I per tant l'accés serà per un vial que canviarà
el sentit de circulació i, per tant, permetrà que l'entrada es faci per tota la zona del carrer Oviedo. Però recordem que la voluntat és que aquella petita circunvalació que hi ha a prop de Joan Brossa, on hi havia el parc central, on hi ha el parc central, és l'espai on pretenem que els cotxes puguin deixar un moment carregar i descarregar les persones, hi ha un petit moment de càrrega i descarrega allà, de persones...
i per tant volem que la mobilitat vagi cap a l'altra banda. Aquestes seran les afectacions que hi haurà durant i els canvis que hi haurà després. M'agradaria preguntar-li, ja que parlem en aquest cas de la mobilitat, de la circulació, com està el tema de l'aparcament dissuasiu de Masgrí? Van anunciar que el projecte avançava. No sé si també quan podrem començar a veure els primers avanços sobre el terreny.
Doncs en les properes setmanes començarem la licitació. Això implicarà que encara tardarem uns quants mesos a tenir la licitació adjudicada i que les obres, per tant, confiem que començaran el tercer trimestre d'aquest any. També, en aquest cas, parlant d'un projecte com és el tema de la plaça Catalunya, avui...
Teòricament havíem de començar a explicar una mica quina és la intenció des de l'Ajuntament pel tema de la situació en què ens trobem. De moment s'ha ajornat, no sé si ens pot donar alguna pista per on ha de passar aquesta modificació o pacificació de Plaça Catalunya. Sí, com bé sabeu, un dels 64 punts de l'acord de mandat provoca o convoca...
a que es busquin estratègies per tal que el trànsit de Plaça Catalunya es redueixi. I deixem-me que parlem un moment de Plaça Catalunya. Plaça Catalunya es va fer l'any 67 amb la idea d'obrir un espai que el barri vell quedava tot amb moltes petits carrers, obrir un espai ampli i que fos per la ciutadania.
Aquell espai ampli, ara quan mires les fotos antigues, acabes veient un munt de cotxes acumulats a sobre, hi havia 4 o 5 línies d'aparcament gairebé de forma paral·lela al llarg de tota la plaça. I una de les coses que no ens hem aconseguit treure de sobre de la plaça Catalunya és aquest concepte de dir, gairebé podríem entendre-ho com una rotonda amb pàrquing a sobre el riu.
que a vegades et planteges dir, clar, la plaça Catalunya havia de ser un gran espai obert, dedicat a les persones, i això és el que, per una banda, volem recuperar. Som conscients de la necessitat que aquesta plaça mantingui un trànsit rodat, una connexió amb el barri vell, la connexió amb Eixample, la connexió amb Mercadal i la connexió amb Carme,
Som conscients que aquest eix viari és molt important, però sí que hem de poder estudiar la manera que això es faci amb menys intensitat de trànsit, sobretot allà a la plaça. Guanyar més espai per les persones i això precisament és el que consistirà aquesta proposta. Una proposta que el que farem serà sobretot treballar-la amb veïns i veïnes.
Doncs estarem a l'expectativa de veure com es modifica o quina és la idea per aquesta plaça de Catalunya, que, com deia el regidor, és un lloc central de la ciutat de Girona. Deixi'm preguntar-li per... No sé si d'habitatge, en tot cas, em van parlar fa un temps d'aquell edifici que l'Ajuntament volia tapiar, que després...
No va poder perquè hi havia persones a dins que ocupaven l'immoble, en aquest cas un edifici, parlem al barri de Santa Eugènia, a tocar amb el municipi de Salt. No sé si finalment s'ha pogut tapiar, si no, quina situació té ara mateix aquest immoble?
Nosaltres encara no s'ha pogut tapiar, vam fer el requeriment a la propietat per tal que fossin ells qui es responsabilitzessin del manteniment de l'edifici i això implica també que si hi ha persones vivint i que els poguessin oferir alguna alternativa. Recordeu que la propietat és Sareb en aquest cas i per tant ells se n'havien de fer càrrec de la situació.
I això és el que de moment s'està tramitant. Aleshores, quan Sareb ens digui que o bé han tapiat ells o bé es pot tapiar, l'Ajuntament tapiarà però sempre entenent que qui ha d'acabar pagant aquesta feina ha de ser Sareb.
Com està la relació entre Ajuntament i Sareb? És fluïda. És a dir, tots dos entenem de quins interessos defensem. En el cas de l'Ajuntament, ja hem sigut molt clars també amb ells, hem fet diferents reunions i els hem transmès, el fet de dir, nosaltres creiem que hauria de ser l'Ajuntament qui gestionés els pisos que té Sareb a la ciutat de Girona.
i creiem que s'han perdut 8-10 anys en el qual la ciutat ha tingut uns pisos tancats sense cap tipus de manteniment i això els hem exigit que anessin canviant. I Sareb també és conscient d'aquesta situació, que no han mantingut els seus immobles i a partir d'aquí estan regularitzant, estan en aquest procés de passar tots els immobles que ells consideren que ja estiguin preparats per un lloguer
a l'agenda del cas 47, a partir d'aquí anirà la Generalitat i ja volem que això sigui factible, és a dir, que això ja passi realment. Per tant, nosaltres anem insistint i anem, per tant, també a Sareb que no abandoni aquestes propietats que, recordem, la ciutadania ja ha pagat.
I per tant, amb molta més raó, haurien d'estar amants públiques. S'han atrevit a dir-los des de Sareb, un número, per exemple, inicial d'un lot que podríem dir cedir a l'Ajuntament d'habitatges? Clar, ells, el procés de cessió, recordeu, a nivell també de lleis aprovades en el Congrés Espanyol, passa per cedir-ho tot el que estigui en bones condicions a Casa 47, que és una nova empresa pública creada.
Casa 47 té seu a Madrid i, per tant, per molt que ells en siguin els propietaris, que en seran els propietaris, no tenen la capacitat de gestionar aquests pisos. Es va fer públic també que hi hauria un conveni amb la Generalitat de Catalunya per tal que fos la Generalitat qui gestionés la quantitat de pisos que tindrà Casa 47 a Catalunya.
i la Generalitat està en aquests tràmits de veure de quina manera ho gestionaran i si alguns d'aquests preferiran que ho gestionin directament els ajuntaments. La pregunta és, tenint en compte que l'Ajuntament ara mateix té dues promocions sobretot molt avançades, com són domenys...
i Can Givert del Pla. No sé si la propera iniciativa que s'ha de fer per intentar assolir més habitatge, sigui de protecció oficial, sigui mixta, passa per aquests habitatges de la Sareb, o des de l'Ajuntament estan buscant altres opcions per poder ampliar el parc? Les busquem totes.
Busquem des de la mobilització de l'habitatge immobilitzat, en aquest cas un gran gruix correspondria a Sareb, però també dels solars, és a dir, Sareb a Girona té set solars. N'hi ha un de molt interessant i que necessitem que ja triguin el concurs.
Estem parlant amb la Generalitat perquè siguin ells si fa falta que licitin aquest concurs. Necessitem que hi hagi moltes estratègies per poder ampliar aquest parc públic. Des de les dues promocions que estan duent a terme,
properament i crec que en un parell de mesos ja traurem les condicions i també els llistats en els quals la gent s'haurà d'apuntar per les promocions en concret i ara ja estem fent anuncis que sobretot el que és important és que les persones que tinguin en ment poder-s'hi presentar han d'estar donades d'alta en el registre de sol·licitants d'HPO per tant és un tràmit que s'ha de fer a través de la Generalitat i que ja es pot fer des d'ara
Per tant, totes aquelles persones que pretenguin optar al gairebé centenar de pisos que aquest any l'Ajuntament posarà en un lloguer assequible, aquests pisos de protecció oficial, el que han de fer des de ja és apuntar-se en aquest registre de sol·licitants d'HPO, que ho coordina la Generalitat, i estar atents a partir del voltant de l'abril
que s'obrin ja els llistats per poder-te apuntar a un o a l'altre d'aquestes dues promocions. En base a això, a part d'això, estem activant els solars que vam inscriure en el registre de solars, els que nosaltres hem de buscar l'empresa que els promogui. Estem fent el seguiment dels que ha de promoure la Generalitat, que recordeu que només dels set que vam inscriure, en aquest primer concurs de la Generalitat només n'entra un.
perquè els altres 6 els guarden per licitar més endavant. Per tant, també estem atents a que hi hagi empreses en aquest concurs. I a part d'això, veure quines altres estratègies podem fer per mobilitzar habitatge a la ciutat de Girona. A veure si en pot concretar una mica més. En aquest cas, on està el solar que em deia que és interessant de la Sareb? A Can Givert. A Can Givert del Pla? Al costat del que estem construint ara, a través de la promoció d'aquests 50 pisos allà a la zona de Can Givert.
I quin és el que pot licitar la Generalitat, en aquest cas, del set que m'esventava? I el que licita la Generalitat també se situa a Can Givert. Molt bé. Doncs a Can Givert del Pla, que hi ha bones previsions, si més no, d'habitatge. Parlant de previsions, en aquest cas del futur, vaig veure que hi van tenir una reunió, si no m'equivoco, al barri del Pont Major, referent al Pla de Barris.
Si em pot concretar una mica de què es va parlar, quines van ser, suposo que les primeres sensacions, després que coneguéssim a finals de l'any passat, que l'Ajuntament va guanyar amb la proposta del barri del Pau Major.
Sí, el que volem parlar de barris és, un, activar el més ràpid possible aquesta oficina tècnica, que serà el barri, i que la gent ja pugui tenir un espai físic al barri per ja anar ubicant on es començarà a provocar aquesta transformació del barri de Pont Major.
I es va rebre bé. Lògicament, la governança d'aquest espai, és a dir, qui prendrà les decisions, ha de ser amb els veïns. Per tant, els passos que anem fent seran mà a mà amb els veïns. I entenem que això serà un aprenentatge mutu des de l'administració i també des de... Quan dic veïns, no només em refereixo a l'associació de veïns, sinó a tot un espai, a tota una taula de treball que fa temps que treballa a pont major, que es diu Construïm Pons, on hi participen des de les associacions, des dels veïns, des de...
els ens educatius, com altres associacions del barri que també formen part d'aquest dia a dia del barri. I aquesta, la Bonmajor, és una de les quatre transformacions que plantegem a la ciutat de Girona. Aquesta és la que ja està...
posada sobre la taula i que possiblement es veu molt gràficament, però també recordem que hi ha tota la transformació de l'entorn del Trueta, tota la transformació de l'entorn de l'entrada del carrer Barcelona i el pla integral de Girona Est, és a dir, els quatre punts cardinals de la ciutat, vivint una transformació per millorar la ciutat i, per tant, per millorar els barris.
Aquesta oficina que em comenta el barri del Po Major, exactament per què ha de servir? És a dir, pot recollir propostes, idees de qualsevol veí o ha de ser alguna entitat, alguna associació? Com funcionarà? Funcionarà, en primer lloc, aterrant el concepte de pla de barris. Ara parlem del pla de barris i hem dit algunes línies generals. El pla de barris, en el fons, es basarà...
amb una sèrie de projectes que aquests són els que s'hauran d'acabar acreditant que s'han fet al final d'aquest projecte que tardarà entre 5 anys i si hi ha pròrroga podries arribar al 8. Per tant, el primer que necessites és aterrar-ho.
que la gent en sigui partícip, que tingui un lloc proper per poder-hi anar. Nosaltres comptem que allà hi haurà activitat de reunions decisòries i per decidir gairebé setmanalment. I això implicarà que ser un lloc proper, que ser un lloc on la ciutadania pugui aportar també el seu punt de vista i que els treballadors que estiguin destinats al pla de barris han d'estar treballant al barri.
i creiem que serà la manera més realista que aquesta transformació i aquesta millora de Pau Major es pugui viure d'una forma positiva per part de tota la ciutadania. M'ha parlat en aquest cas d'aquests projectes, diguem-ne, dels punts cardinals de la ciutat de Girona. El primer que m'ha dit és el Trueta.
No sé si hi ha alguna novetat, alguna cosa en aquest procés, algun entrebanc més o alguna nota positiva. Ens trobem en un punt ara mateix que tot segueix el seu camí? Sí, tot segueix el seu camí. Nosaltres ara probablement tenim dues fites properes. El primer és que el mes de març la Generalitat ha de fer públic el concurs de com quedarà finalment el projecte del nou parc campus sanitari
i per tant veure com quedarà el nou hospital i com irà la integració de la universitat a tot el terreny. I per altra banda, des de l'Ajuntament ja estem fent els dos projectes de gestió urbanística, que és el d'urbanització del sector i el de reparcel·lació. Els fem de forma simultània, de fet ara estem elicitant externament alguns estudis de mobilitat referents a aquest sector i
I d'aquesta manera també podrem veure o avançar en els passos que fa falta per tal de poder cedir els terrenys a la Generalitat, que calculem que serà entre el tercer i el quart trimestre d'aquest any. No sé si també estan estudiant l'edificabilitat, en aquest cas, de l'emplaçament de Maixirgo, que podria o s'hauria d'estudiar...
S'hi pot acollir als edificis? Sí, com sabeu, a la Comissió Bilateral, que es va celebrar el 19 de desembre, Generalitat i Ajuntament, un dels pactes que hi va haver també va ser aquest, i mantenim un contacte amb la Generalitat per tal de realment transformar i veure de quina manera aquell acord polític es transforma en realitat i per tant que es pugui aplicar. Per tant, sí, sí, és un tema que s'està treballant.
Senyor Font, es parla molt del nou campus de salut i, a més, potser també hem de parlar de l'actual, en el sentit que segueixen havent-hi millores al Trueta, segueix havent-hi ampliacions. Suposo que en els propers anys també s'haurà de començar a posar sobre la taula què s'hi farà amb l'actual Trueta. No sé si en aquest sentit en algun moment ha sortit alguna idea amb la Generalitat o s'ha plantejat alguna cosa o s'ha deixat més per endavant, potser.
És un tema que no estarà tan directe, és a dir, no és que el dia que obri l'hospital a la zona de Can Givert tancarà l'hospital a la zona de Sant Pons. Per tant, el procés d'obertura d'un hospital no ha d'anar lligat amb el detancament de l'altre, vol dir que l'altre probablement hi haurà activitat durant uns quants anys més encara.
i per tant hi ha un temps suficient per poder estudiar què fer-hi en aquell espai. És un tema que ara mateix encara no està sobre la taula perquè quan dic que hi haurà temps suficient pots calcular una dècada com a mínim d'una simultaneïtat que algunes especialitats encara vagin a l'espai actual del troeta.
M'agradaria tornar una mica, en aquest cas, a mobilitat o espai urbà, millor dit, perquè encara, per exemple, aquí, a Joan Maragall, hi ha diferents espais on, no per New Jersey, però sí que hi ha, en aquest cas, diguem-ne, aquests cons o digue-li com vulguis, que...
no deixen, en aquest cas, poder aparcar on abans es podia aparcar, on abans hi havia zones blaves, a altres llocs hi ha New Jersey, és a dir, aquelles mesures que es van implementar amb la Covid, que ara han quedat més o menys encara establertes, no sé si tenen identificats aquests espais i quina és la intenció de l'Ajuntament. Doncs fixeu-vos, això van ser una sèrie de mesures del que es coneix com urbanisme tàctic, és a dir, que necessites
Tens una necessitat immediata, que és ampliar la vorera, i no tens la capacitat econòmica o la capacitat en aquell moment de poder-ho fer. I, per tant, busques amb elements de mobiliari urbà aquesta ampliació. Efectivament, això es va implementar en el moment de la Covid i és un dels objectius que tenim en un pla que estem iniciant aquest any, que és el de Girona Millora.
És a dir, entenem que nosaltres hem d'aconseguir que la ciutat vagi millorant amb qualitat i vagi guanyant la qualitat de vida de la ciutadania. I això implica que aquests espais que ja s'han guanyat, que la gent ja s'ha acostumat, tu deies, abans sí podia aparcar, però ara tothom prefereix tenir una vorella més ample que no pas una miqueta més de parcament allà.
I precisament això és el que anirem fent progressivament. Aquest any començarem per els nous exercis que hi ha a la plaça Poeta Marquina, amb un dels laterals que des de l'any 2020 estan ocupant aquell espai, amplien aquella vorera, però el que farem serà ampliar definitivament la vorera, seguint la mateixa línia
que ja hem marcat amb la implementació de la plaça Joan Brossa, i per tant acabarem de treure aquests New Jersey's i ampliar aquesta vorera. Però n'hi ha d'altres a la ciutat en el qual estem redactant els projectes i estem progressivament preparant i planificant les intervencions que hauran d'anar venint al llarg d'aquests següents anys.
En aquest sentit, no sé si també hi ha un pla, suposo, que deu tenir en compte cada any el pressupost en tema voreres, perquè allò que vas per la vorera hi ha rajols trencats, moguts, també hi ha la problemàtica típica dels arbres i les arrels que al final...
les mouen, no sé si en aquest sentit també hi ha alguna cosa prevista. Sí, aquí hi ha diferents coses. En aquest cas, quan hi ha una rajola que es mou, etcètera, etcètera, la clau sempre és notificar-ho i això s'arregla a través del contracte de manteniment de voreres. Però sí que hi ha un pla voreres a la ciutat, un pla al qual el que busquem és poder ampliar les voreres, poder-les fer les voreres més intransitables que puguin ser accessibles, etcètera, etcètera. Per exemple, aquest any estem des de
la vorera del carrer Rosselló, un petit tram de la vorera de l'Avinguda Montilivi, o recentment, i gràcies a uns pressupostos participatius, també es va fer la vorera del carrer Proner, fent-lo com un carrer tot ampli. Però l'ampliació de voreres és una de les línies de mercat,
Volem que les voreres de la ciutat siguin unes voreres suficientment amples sempre i quan es permeti a nivell de carrers. Hi ha carrers que, malauradament, és impossible per l'emplada del carrer, però també cal buscar altres alternatives i altres solucions. Per tant, sí, sí, hi ha aquest pla voreres en el qual ja s'estan fent diferents intervencions i en farem més. Parlant d'espais transitables, li volia preguntar pels ponts de la ciutat, perquè l'Ajuntament...
va anunciar que estudiaria l'estat dels ponts de la ciutat. Expliqui'm una mica més quin és l'objectiu d'aquest estudi i si alguna cosa els fa pensar que algun pont pugui estar malament. Deixa'm acabar amb el tema anterior, perquè he pensat també que hi havia la vorella de Figuerola,
que és una de les que recent, en molt poques setmanes, començarà ja a fer-se també la modificació del carrer Figuerola, que és una de les que també els veïns reclamaven més intensament. Parlàvem dels ponts, sí, efectivament. De fet, fa molts pocs dies hem ja pogut licitar també un estudi de manteniment del pont d'en Gómez i és una de les coses que nosaltres expliquem, és a dir, que potser és aquella política que es veu menys.
Aquella que és d'arreglar coses que ja estan fetes i que no hi ha una percepció que potser hi hagi d'haver un manteniment. Però de la mateixa manera que nosaltres dèiem a l'inici el viaducte del tren que s'havia d'anar mantenint i s'havia d'anar arreglant, l'Ajuntament és el primer de fer-ho, en aquest cas, amb els ponts i plataformes ja no només del Güell, o ja no només de l'Unyà, sinó també del Güell i del Ter.
A dia d'avui ja han iniciat les obres de les dues passeres del Covell, perquè al llarg dels propers mesos es pugui recuperar, passar del barri de Sant Narcís al de Can Givert. I en el cas dels ponts del Unyà, tenim que la passera que fins ara es coneixia com la passera de Font del Rei, i que...
ja s'ha explicat públicament, que a partir d'ara es dirà passera de Cristina Servià, en breu ja iniciarem la seva licitació també, que ha sigut un projecte dens i complex, però que confiem que properament puguem dir ja que hi ha una empresa adjudicatària que comencin les obres, i que si hi ha més necessitat en altres ponts o passeres o plataformes d'aplicar-hi millores o intervencions, també les farem sense cap tipus de dubte.
També m'agradaria preguntar-li per la coberta de Fontajau. En aquest cas hem començat a veure com s'han derruït els antics pilars que hi havien previstos. Entenc que, bé, n'hi hauran d'anar de nous. N'hi hauran d'anar de nous. Podem dir que ja els hem vist. Expliqui'm. Els hem vist a la fàbrica, això sí, i properament, de fet, penjarem el vídeo que tenim dels pilars que la fàbrica on s'està fent, que és una fàbrica de Navarra, diria,
el que fa és uns pilars potents de fusta, també es veurà tot a la part superior. Arribarà a Girona la primera quinzena de març, si tot va segons el calendari previst. I per tant serà quan es veurà més canvi o quan es començarà a veure un canvi més potent a la zona de la pista de Fontajau. Per tant, de març a maig serà quan es farà el muntatge i seguim amb el calendari previst d'acabar a finals de maig i principis de juny.
Per últim, m'agradaria preguntar-li també pels locals socials, perquè tinc entès que hi ha d'haver millores, especialment en aquest cas en el de Palau Sacosta i Vistalegre. Què s'hi millorarà? Doncs el de Palau Sacosta sempre ha faltat una fase 2. En el moment al qual es va arrenjar, quedava com una petita part que havia sigut l'antiga caseta del guarda de seguretat, que això pertanyia a tota una gran residència...
doncs ara fa falta arrenjar aquesta segona part. Queda la part dreta només de l'entrada i s'hi guanyarà un espai extra per a aquest local social. I en el cas de Vista Alegre serà una intervenció que es farà en dues fases. Ara farem una intervenció on es milloraran, per una banda, l'aigua i algunes obertures, i per l'altra, la calefacció, és a dir, farem que l'espai sigui evitable.
però, evitable, on la gent hi pugui estar, còmodament, perquè ara hi ha un problema de fred en algunes de les activitats de Vista Alegre. I el que sí és que començarem a preguntar i a crear amb el veïnat què volem que passi en aquell espai. És un espai on recordem a part dels veïns també hi ha el cau i, per tant, és important que conjuntament puguem crear el nou local social de Vista Alegre. I parlant dels caos,
Una altra de les millores que fem també és en els caos, és a dir, a la ciutat hi tenim quatre caos i actualment, de fet, aquesta setmana s'han acabat les obres de millora de l'espai que té de la caseta de la Devesa al cau de Joan Pons i, per tant,
era un espai que era fred, on feia falta una mà de pintura, on feia falta arrenjar també climàticament una mica la part interior d'aquell espai, que hi ha activitat setmanalment, i un altre dels caos que també començaran molt properament, ara s'acabava aquest, i comencen ja, de fet avui s'han adjudicat les obres,
que serà el cau de Pare Claret, que recordeu que és a la zona on hi havia hagut, on arriba el pont de l'Aurora, a la zona entre Padret i Pont Major. Doncs hi hem entrat tot el que hem pogut, o sigui que algun dia o més endavant podrem parlar