I el punt de la 1 i 5 del migdia aquí a Girona FM com sempre cada dimarts moment de l'entrevista i avui com altres vegades ja saben fem un parèntesi a les entrevistes als diferents grups municipals que conformen l'Ajuntament de Girona.
per centrar-nos en l'àrea urbana, per veure aquests municipis que envolten Girona i que cada vegada en formen més part. I avui volem parlar de quart, aquesta població a escassos 4 quilòmetres de Girona
que cada vegada, com dèiem ahir, està més connectada i per això hem convidat a Girona FM el seu alcalde, el senyor Ferran Rodero, que ens explica una mica quina és l'actualitat del municipi i una mica com està quart ara mateix. Molt bon dia, alcalde. Bon dia i gràcies per la invitació. A veure, per començar, i així a grans trets, tot i que després anirem una mica aprofundint quirúrgicament en diferents temes de quart, com està quart ara mateix? Com valora la situació del municipi?
Home, Quart és un municipi excel·lent i privilegiat, com sempre hem dit, com dius tu. Estem al costat de Girona, amb un entorn natural a tocar les portes del municipi, connectat amb Via Verda, amb un patrimoni com és la Terrissa, amb una qualitat de vida immillorable i, per tant, jo crec que Quart és un municipi que estem molt bé i estem treballant per estar millor.
Parlarem en aquest cas del marge de millora que pot tenir Quart, un d'aquests marges de millora i segurament pel qual Quart últimament ha estat notícia, han estat aquests problemes de seguretat, aquest augment dels robatoris. Vaig veure en aquest cas que s'han reunit ja amb Mossos, no sé quins acords han arribat o quines han estat les primeres mesures per intentar evitar aquests robatoris i augmentar la seguretat.
Bé, doncs, com tu molt bé dius, hem tingut uns problemes, uns problemes que, com a municipi, que se'ns agreugen, perquè justament no tenim policia municipal i, per tant, hem d'anar de la mà dels Mossos d'Esquadra. Bé, doncs, hem tingut un pic de roatoris que, segons estadístiques, amb els Mossos d'Esquadra no és més del que hem tingut els anys anteriors. Per tant, no hi ha...
un crit d'alarma perquè veritablement els números indiquen que seguim amb les mateixes estadístiques però evidentment és una situació que no ens agrada i que per tant hem de tranquil·litzar la gent i de prendre mesures com a servidors públics que som. Per tant, a partir d'un moment que va haver-hi aquest repunt en tema de robatoris
es va intensificar el contacte amb els Mossos en una reunió amb la comissària en cap a la regió de Girona, demanant més presència al municipi. I així es va fer, i és veritat que se n'han produït alguns,
però és la situació que tenim i nosaltres seguirem treballant amb ells per incrementar patrullatge, treballar uniformats, treballar de paisat i també ens van col·locar unes forbonetes a les entrades del municipi que fossin de forma disuasòria i llavors entre tots haurem d'anar treballant per intentar que no vinguin.
En aquest sentit, alcalde, es va poder detenir els autors? És a dir, es va poder localitzar les persones que havien robat, no? No, en cap de les vegades que han entrat, i han entrat en diferents moments, tant a cases com a trasters com a garatges, no s'hi ha agafat ningú, crec.
que jo sàpiga dia d'avui, que m'hagin informat, sí que es van identificar un parell de persones per l'alçada de la creueta, però evidentment no tenien res i per tant no se'ls va poder vincular directament, encara que possiblement podrien ser uns sospitosos, però com dic jo, possiblement no...
No sé si en aquest sentit des de l'Ajuntament han valorat mesures també a nivell de seguretat com possiblement càmeres que es podrien instal·lar al municipi. Les càmeres ja les tenim. Tenim càmeres de lectors de matrícules als diferents accessos del municipi i aquestes ja estan funcionant. Són les càmeres que nosaltres com a Ajuntament no tenim accés a les imatges, són els cossos de la seguretat, els Mossos d'Esquadra,
que ells quan consideren oportú perquè hi ha hagut un delicte o perquè creuen que ha passat alguna cosa, són els que accedeixen i visualitzen les matrícules. En temes de seguretat podem actuar de forma reactiva o preventiva, i de forma preventiva com a Ajuntament es van instal·lar les càmeres, estan connectades, i de forma preventiva també s'ha demanat més aquest patrullatge. Llavors, de forma reactiva és quan passa el delicte, que a partir d'aquí
doncs ha de donar la casuística que passi el delicte, se truquin als Mossos i els agafin. A partir d'aquí, no sé si hi ha... Bé, el pressupost, sobretot, m'imagino, per tenir algun cos, encara que sigui mínim, de policia municipal, o això seria ja un... ser més ambiciosos? Bé, nosaltres, per exemple, des de la campanya que sempre hi ha hagut, doncs, allò de... volem policia, no? Nosaltres mai l'hem proposada...
Perquè cal ser realistes, i a mi no m'agrada enganyar ningú. Nosaltres tenim un pressupost d'aquest any tancarem amb 3.300.000, on actualment ja el capítol de personal se'n va més de la meitat del pressupost. Llavors, un cos de policia hem de pensar... Per començar, tenim diferents nuclis. Tenim Creueta, Palol i Quart, principalment, amb moltes entrades i sortides. Llavors, volem un cos de policia...
que pugui controlar els sis nuclis o que pugui controlar aquests tres principals, quart, palo i creueta, que 24 hores, això vol dir patrulles de dues persones, volen dir 24 hores, vol dir tors, vacances, cotxes, espais... Crec que en un municipi que tenim tan poc marge de maniobra que aquest any no arribem als 100.000 euros amb possibilitat d'inversió del pressupost ordinari, és inviable, a no ser que deixíssim de fer una quantitat ingent de coses...
pels nostres veïns. Per tant, prometre una policia a dia 10 i no. Ara, això sí, per exemple, estem treballant i molt, perquè és com una obsessió meva, amb dinamitzar el polígon. Podria dir-te ajuntaments d'unes dimensions similares a la nostra de quart, però amb un polígon ple d'empreses i, per tant, els 3.300.000 es converteixen en 5 i es converteixen en 6 i, per tant, aquí sí que potser podríem obrir la porta a tindre la policia. Però, home, per supost que tenim ara no. Per això,
Et dic que una de les coses que tinc al cap és intentar omplir el polígon el més aviat possible perquè és la font de generació de més ingressos.
Parlant i aprofundint una mica més en aquest pressupost, a què ve degut aquest poc marge d'inversió? És precisament per això que em comentaves, és a dir, el fet que Quart ara mateix potser necessita més ingressos també? Bé, perquè és un municipi on els ingressos que venen de l'activitat econòmica són molt escassos, perquè tenim molt poques empreses,
i per tant els impostos, el pressupost ordinari es nodreix principalment dels impostos dels ciutadans i amb els impostos dels ciutadans evidentment no tenim tot aquest marge de maniobra per fer altres coses.
Parlem d'habitatge també. Suposo que a Quart no s'escapa la problemàtica general de manca d'habitatge, també dels preus, que cada vegada són més alts. No sé quines iniciatives han intentat engegar des de l'Ajuntament de Quart per intentar tirar endavant algunes promocions o que la gent tingui més facilitat per adquirir habitatge.
Mira, des de l'Ajuntament el que estem treballant ja no com a Ajuntament sinó a través del Consell Comarcal, doncs al final som municipis molt petits que de forma individual no tenim capacitat com per segurament ser atractiu per fer una promoció d'habitatges, perquè evidentment els constructors...
fer 20 pisos d'habitatges a quart, segurament, si mires als ombres i a sobre, amb preus reduïts, no són el que ens surt, li surten grans promocions, com potser podem veure aquí a Girona. Llavors, això al final és una necessitat que tenim molts municipis, i des del Consell Comarcal s'està treballant justament per anar tots a una, i municipis com Coucart, Quart, Fornells...
Serrat, etcètera, treballar tot un paquet d'espais i, en certa manera, oferir-ho d'una forma conjunta. I nosaltres, com a Ajuntament, una parcel·la que disposa l'Ajuntament a l'alçada de l'Església, és la parcel·la que hem ofert justament per treballar amb aquest paquet de forma conjunta per poder fer vivenda més econòmica.
També m'agradaria preguntar-li per la necessitat d'un institut, perquè Quart ha reclamat poder tenir aquest institut, de moment des d'ensenyament, si no vaig errat, s'ha denegat. Segueix persistent aquesta demanda d'aquest centre d'educació secundària?
Si segueix persistent la demanda vol dir si nosaltres considerem que continua a ser necessari o si continuarem insistint a la Generalitat. A les dues coses. Mentre hi hagi aquest govern a la Generalitat, evidentment, crec que no cal seguir insistint perquè ens han deixat ben clar i, en certa manera, els hi agraeixo i els hi vaig agrair.
que es postulessin, perquè portàvem temps i amb l'anterior govern que hi havia tot eren disuasòries, no? Per tant, era una manera, doncs, nosaltres tenim allà una parcel·la molt gran, no? I per tant, escolti, vostès volen fer allà l'institut o no? Nosaltres creiem que sí.
Si vostès no, nosaltres potser ens plantegem de fer alguna cosa en aquella parcel·la, però diguin-nos alguna cosa. Fins ara no havíem tingut resposta. Era, bueno, sí, però no, però potser amb alguna cosa és el pitjor que podem fer, no?, és anar marejant la perdiu entre tots. Llavors, en aquest aspecte, per desgràcia, doncs ens han dit que no, ells tenen els seus arguments, la neutralitat baixa, hi haurà més espais, per tant, doncs, en certa manera, visualitzen que a curt, mig termini, doncs, no hi haurà cap problema de mancança d'espais,
Però nosaltres, des de l'Ajuntament de Quart, considerem que un municipi que estem per sobre de la mitjana, molt per sobre, ens veiem que la mitjana catalana, no recordo malament els números, però si no recordo, estava el 14% de la població catalana, té menys de 14 anys, ja el gironès, no sé, perquè és un 16, i nosaltres estàvem per allà el 18.
o el 20%, o sigui, estem bastant per sobre de la mitjana amb població juvenil, amb dues escoles, amb dues escoles de dos models diferents, i per tant, doncs, que donem aquesta cosa positiva, doncs, que tu pots escollir dos models educatius,
que a sobre ens tenim que hi ha un institut de Vilabarets que és on van els nostres nens i nenes, els nostres infants, i que està saturat i que no hi caben i que han d'utilitzar aules que utilitzarien per altres coses per habilitar-ho com a aules. Home, doncs considerem que tenint un espai allà amb una població juvenil i a sobre que la radiografia de pare i mare de família que ve a viure a quart...
Jo puc posar-me d'exemple, és una persona que viu a Girona i que en un moment determinat visualitza els preus per un pis a Girona, coneix quart, coneix les característiques i els atributs de quart i considera que formar una família i fer créixer una família la farà millor a quart. Per tant, al final estem parlant de famílies de joves amb voluntat la gran majoria de tenir fills i filles. Llavors,
És un municipi que té llars d'infants, una preciosa llar d'infants, que té totes escoles i que no té cap sentit que potser acabi aquí la línia, no? I que haguem d'estar agafant autobusos cada dia per anar a Vilavareig, que està saturat, quan aquí tenim una parcel·la que posem a disposició de l'Ajuntament, no? Llavors nosaltres el que li vam dir al Departament d'Educació va ser, escolti...
diguin què opinen, perquè aquí pot ser un institut d'escola, pot ser un institut, pot ser un institut si només hi ha una escola, de primària, o no, o si... Llavors, nosaltres que vam dir, diguin-nos amb quina de les fórmules vosaltres estaríeu disposats a fer un institut, i nosaltres ho preguntarem a la ciutadania, perquè hi havia una opció que era de dues escoles de primària fer-ne una, i llavors fer un institut, o fer un institut d'escola amb un tercer model. És clar, evidentment aquí entres en uns conflictes de quina escola, quina...
Llavors, clar, això ho ficarem a la ciutadania. Si la ciutadania prefereix continuar amb dues escoles i no institut, doncs perfecte. Si la ciutadania prefereix eliminar una escola i fer un institut, també perfecte, però digu-nos de quina forma veuríem possible vosaltres. I la resposta va ser que no ho veuen.
Després del no, quina ha estat la posició de l'Ajuntament? És a dir, han començat a valorar alternatius, potser és el moment de dir esperem i a veure si en el proper govern hi ha més èxit. Bé, és que l'alternativa és clar, si el Departament d'Educació, que és el que té la potestat per fer un institut, decideix...
i ens diu a través de la consellera que no hi haurà un institut perquè consideren que no fa falta, però això t'ho dic, fins que no hi ha més un altre govern, crec que la resposta que és, per desgràcia, i torno a dir, i els hi agraeixo perquè és una resposta com a mínim ferma, és que no n'hi haurà. Per tant, nosaltres aquí hem d'estar a l'expectativa de continuar convencent els propers que vinguin que veritablement sí que és necessari per institut a quart.
Vull dir que aquell espai no es dedicarà a un altre ús, no? És a dir, que seguiran intentant que sigui pel futur institut, vaja. Bé, és que aquell espai és molt gran. Llavors, aquell espai jo crec que hi cap un institut i cap més coses. Però de moment a priori, de moment a priori, aquella parcel·la la deixarem tal qual perquè no necessitem els equipaments i els hem plantejat en altres llocs i per tant...
el futur creixement d'instal·lacions ja està tancat i previst. Si tinguéssim ara mateix una necessitat d'encabir-hi alguna cosa, potser sí, però ara mateix, com que el tema esportiu i el tema sociocultural ja tenim els llocs, en principi ara mateix no necessitem espais.
Parlem de mobilitat. Està ben connectat? Quart, Palol, Creueta, creu que necessita o té marge de millora en aquest sentit també? Està ben connectat però podria estar millor i hauria d'estar millor. Està ben connectat perquè evidentment estem a pocs quilòmetres de Girona, tenim una via verda que per tant tothom podria anar caminant o via ciclista que pot anar.
però creiem que tenim encara reptes molt importants, tant en mobilitat d'autobús com de mobilitat intramunicipal. Nosaltres estem treballant i, si Déu vol, a final d'aquest any ens han d'entregar a la Generalitat un projecte que ens està fent, que és connectar Quart i Palol per la carretera.
fer una via petonal, com hi ha, per exemple, en Tallanars i Cambrudon, que la gent de quart i ara mateix són com dos nuclis aïllats, convertir-lo en que sigui un nucli ben gran, amb dos nuclis, però que la gent pugui estar connectada...
i que no necessitis d'estar agafant el cotxe constantment, sobretot perquè, torno a dir-te, com que som una població molt jove, al final és estar portant nens i nenes amb cotxes amunt i avall, amb la qual cosa aquí facilitaria molt també aquesta mobilitat, aquesta mobilitat que també va molt...
enfocada per la gent de Palol, perquè a quart tens tots els serveis, tens el CAP, tens la farmàcia, els supermercats i tal. Palol és residencial i, per tant, imagina't aquella persona gran que va amb un caminador, que va amb un bastó, que per anar a quart ha d'agafar el cotxe i, en canvi, si oferim una via peatonal plana, tranquil·la i accessible, segurament la convivència i el flux de persones entre els dos nuclis seria més elevat. Això ho estem treballant nosaltres, ja t'ho dic...
És un projecte que ens ha d'atregar la Generalitat, que ens l'ha redactat, és un projecte executiu i a final d'aquest any en principi l'hauríem de tenir, si no serà a principis de l'any que ve perquè ja estaven en la fase final. Després crec que tenim dos reptes molt importants amb Girona. Un que és per què no Girona i quart ha d'estar connectat amb la girocleta.
Imaginem-nos la quantitat de jovent que viu, que estudia o treballa a Girona i que, per tant, el problema que és, si vens amb bicicleta, on deixes la bicicleta a Girona? On la deixes? Primer, que no te la robin. I segona, on la fiques? Amb la qual cosa, crec que és més necessari que mai poder, si volem descongestionar i ens omplim la boca que hem de descongestionar de cotxes i que hem de deixar els cotxes aparcats i que ens hem de moure...
Carai, doncs hi ha un col·lectiu de gent bastant ampli, no només joves, tu i jo podríem agafar la bicicleta i anar a treballar a Girona, aparcar-la i després a partir d'aquí anar caminant. Jo crec que aquest col·lectiu és molt gran i que agafa un espectre molt gran d'edat amb una bicicleta elèctrica jo crec que seria important. És un projecte que he comentat a l'alcalde de Girona, he comentat a la consellera Paneque, per què no fem una prova pilot de quart amb girocleta.
i evidentment cadascú té les seves posicions evidentment jo soc el més interessat de tots però crec que sí que això ens ajudaria moltíssim perquè també evitaríem que els pares i mares haguessin d'estar pujant amb els nanos amunt i avall aquest és una mica un dels reptes de mobilitat sostenible però l'altre que tenim o el que tenim en pitjor estat és el de la mobilitat amb l'autobús
i aquest és un drama i és un drama, o sigui, si tu t'havies dit que per entrar a treballar a les 9 o a la classe de les 9 tinguis que agafar l'autobús de les 7 perquè és probable que quan passi un autobús o no hi passi, o si hi passi estigui ple i passi, i tu t'hagis d'esperar el següent i que sobre el teu pare tingui aquesta casa amb el telèfon pendent perquè potser t'has d'agafar l'autobús de les 7 i 35 i aquell autobús passa de llarg i t'han de portar corrents a l'escola perquè no arribes és que estem a 4 quilòmetres
Què ens passa? Doncs que som l'última parada de la línia Sant Feliu-Girona. Llavors es va carregant, carregant, carregant, carregant, i ja passa caçar, s'empitjora allà amb illes, i quan arriba a quart, doncs passa el que passa, que molts autobusos van plens.
Llavors, jo sé, i hem treballat molt, i els agraeixo molt, a la gent d'ATM, d'aquí, dels serveis territorials, que hi han treballat molt per posar-hi solucions, i hi han posat, és veritat que es van posar, es van doblar el nombre d'autobusos en hores punta,
però s'ha demostrat que amb això no és suficient i hem reclamat i li he tornat a reclamar a la consellera més mesures perquè això no passi i garantir autobusos també amb accessibilitat no pot ser que els autobusos haurien d'anar tots amb accessibilitat llavors aquest jo crec que és el pitjor semàfor que tenim i és el principal repte que hem d'abordar s'ha treballat des de la societat civil a través d'una plataforma que es va crear
I s'ha treballat des de l'Ajuntament i hem anat plegats i des del ple també vam portar una emoció als serveis territorials, a la Generalitat, per demanar mesures. I sé i em consta que estem treballant perquè, com que amb aquesta ampliació d'honoraris punta no hem tingut prou,
doncs de quines mesures fer més i sé que ja estan treballant i en principi espero que en breu puguem tindre bones notícies però és un repte perquè estem parant de 4 quilòmetres és un país tercer mundista que tinguis que sortir a casa és que potser arribaries abans caminant que no amb l'autobús
Alcalde, de cares al 2026, quins són els projectes, els objectius de quart en què es focalitzen per intentar millorar la vida dels quartencs i les quartenques? Mira, nosaltres hem estat treballant des del primer moment, principalment amb tres punts que per això ens vam presentar a les eleccions,
I per això formem govern també amb el PSC per recuperar una mica un poble, un poble que creiem que té tres pilars bàsics, que és la qualitat de vida, millorar el sentit de pertinença i millorar també el tema d'infraestructures. I amb això és el que portem treballant aquests...
aquests 4 anys i diria que aquest 2026 el que ens toca potser és anar tancant projectes dels que hem anat obrint perquè són projectes molts d'ells que són grans, que són lents que la ciutadania potser no els veu i potser es pensa que tot és fum però veritablement s'està treballant molt i per tant és anar tancant carpetes i sobretot anar compaginant aquests projectes més a llarg termini que requereixen d'una planificació i requereixen d'una calendarització
en anar millorant el dia a dia, el que et dic, la qualitat dels ciutadans. Per exemple, ara hem començat a subvencionar 10 viatges a la gent de més de 70 anys, justament per afavorir la mobilitat amb una T10, aquí a la gent de més de 70 anys. Hem tirat endavant un projecte que és l'escola de famílies, justament per fer aquesta part de cohesió també,
hem tirat endavant un grup per pares i mares amb nens amb necessitats educatives especials, no? Què més? Doncs estem treballant amb els joves també, hem facilitat també la mobilitat dels joves, amb el tema dels esports, i això és una mica amb aquest pilar de qualitat de vida. I després el que et deia, amb sentit de pertinença, ostres, hem aconseguit un repte que per mi, dels que em sento més orgullós, que és tot el tema del poblat ibèric.
Vam aconseguir la cessió de la muntanya, perquè era privada, per 50 anys, i a partir d'aquí un conveni per poder treballar al poblat ibèric, un poblat ibèric que es preveu que és molt, molt, molt important, que està a la creueta, i ara en breu esperem firmar un conveni amb la Universitat de Girona i diferents municipis perquè comencem a treballar tots plegats.
poder recuperar tota aquesta història que ve de segles anteriors i poder imaginar-nos que la Terrissa, que és un element nostre que ja ve dels Íbers i que podem treballar tot aquest tema, crec que és un tema molt important. Estem també remodelant el Museu de la Terrissa,
Vam reobrir el Museu de la Terrissa, perquè quan vam entrar el museu l'havien tancat, l'anterior govern, i per tant un dels reptes que teníem amb els dos partits que governem era reobrir i tornar a posar el centre a la Terrissa, i estem fent temes també culturals d'aquest aspecte, una mica de pertinença, de fer poble.
I potser la carpeta, que és més complicada perquè és més complexa i amb la burocràcia que tenim en aquest país ens mata, que és tot el tema d'infraestructures. Penseu que l'últim equipament que es va construir al municipi, si no recordo malament, és dels anys 90.
El municipi s'ha doblat en població. Evidentment, tenim els mateixos equipaments, amb la qual cosa no s'hi cap. No tenim sales en rítmica que està en el local social fent entrenament, un pavelló que tenim que l'han d'estar compartint entre diferents clubs esportius. No tenim espais. Per tant, un dels principals reptes que tenim nosaltres...
era dotar d'aquests espais. Evidentment tot això són projectes urbanístics i de construccions que són molt lents, però ara comencen a veure la llum. I aquest és el principal repte. Per exemple, a la rectoria vam fer un conveni nou per 25 anys que els cedien, al qual nosaltres invertíem 200.000 euros i estaven a punt d'entregar-nos la rectoria. Per tant, aquí guanyarem 400 metres quadrats més d'equipaments.
La setmana passada va acabar el termini per presentar-se a la reforma del local social. Tenim un local social, l'únic espai que tenim per fer coses al nostre municipi és una sala gran del local social. Una sala que si tu vas anar a l'hivern hauràs d'anar a Menorac. I a l'estiu podries anar amb tirants o amb banyador. Llavors no té climatització. És dels anys 90, és com una nau industrial. Llavors creiem que el primer que havíem de fer era climatitzar-la. I després...