This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Girona FM, la ràdio de Girona. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Bon dia, és divendres 17 d'octubre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona FM, l'informatiu.
I comencem com sempre amb els titulars d'avui. Girona recorre la sentència per la municipalització de dos aparcaments soterrats que els obliga a pagar 9,7 milions d'euros. La retirada de denúncies en delictes de violència masclista, malgrat que hi ha indicis per seguir endavant amb la causa, és un problema important a les comarques de Girona.
La policia municipal de Girona ha posat 1.206 multes per infraccions en patineta elèctrica aquest 2025. Girona proposa una transformació integral del barri del Pot Major pel projecte del Pla de Barris de la Generalitat. El govern espanyol rebutja a augmentar els trens d'alta velocitat entre Girona, Barcelona i Figueres.
Girona presenta el nou joc de fires de Girona per promoure l'ús del català en guany enfocat al públic adolescent. La Fundació Ramon Noguera guanya la mosca de Sant Narcís que dona al Col·legi de Periodistes de Girona.
Arrenca la 18a Catosfera a Girona amb la ciberseguretat i l'humor en català com a principals eixos. Pau Carrió, Sol Picó i Tarta Relena actuarà en el Teatre Municipal de Girona aquest 2026. Temporada alta estrena la nova obra de Romina Paula inspirada en l'univers del cineasta Fassbinder.
I en clau comarques de Girona, els pagesos demanen celeritat en la vacunació i que s'habilitin més veterinaris per protegir el bestiat de la dermatosi. Un 17% dels apartaments anunciats a Airbnb a les comarques de Girona no tenen licència vigent. Figueres opta al Pla de Barris amb un projecte que suma 24,8 milions que abasta tota la zona oest de la ciutat.
Olot es presenta al Pla de Barris amb el projecte de transformació del nucli antic i un pressupost de 25 milions d'euros. Blanes congela impostos pel 2026 i crea noves bonificacions per a famílies i persones grans. Dupliquen el nombre de busos que connecten Olot amb Barcelona i incrementen les freqüències amb Banyola.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit el recurs contra el pla urbanístic de la farella de Llençà. El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser reivindica la feina feta durant els 10 anys de vida amb unes jornades. I per últim comencen els taballs del nou tram de Via Verda que connectarà Sant Joan de les Abadeses amb la Vall de Vialla.
Girona recorre la sentència per la municipalització de dos aparcaments soterrats que els obliga a pagar 9,7 milions d'euros. En un comunicat, el govern local es mostra sorprès de la sentència judicial i mostren el màxim respecte a la resolució. Malgrat tot, han decidit presentar un recurs d'apel·lació.
Consideren que obtindrà una resolució favorable perquè hi ha jurisprudència que el recolza. Al mateix temps, asseguren que la municipalització dels dos aparcaments ha permès que la ciutat recuperi uns equipaments claus per la mobilitat que sumen 542 places que fins ara estaven tancades i abandonades. L'inici del procés de municipalització remunta l'11 d'abril del 2022. En aquell moment, el govern local estava format per Junts i Esquerra i va presentar la liquidació del contracte de concessió amb l'empresa Girona 2003 S.A.L.
La retirada de denúncies en delictes de violència masclista, malgrat que hi ha indicis per seguir endavant amb la causa, és un problema important a les comarques de Girona. L'inconvenient principal és que moltes dones es fan enrere vegades per pressions familiars o del mateix agressor, però sobretot perquè es troben en una situació de neguit des del punt de vista econòmic. El fiscal de l'Audiència de Girona, Enrique Barata, explica que el problema és que traient la denúncia les acusacions es queden sense la prova principal, la declaració de la víctima i això complica el procediment.
És clar, portant tot un procediment, possiblement s'hagin demanat mesures cautelars al principi del jutge de guàrdia, s'ha treballat, s'ha assistit a la víctima i la víctima en un moment determinat decideix.
no continuen davant. Bueno, si hi ha prova independent de la declaració de la víctima, doncs, poden continuar, però són delictes públics, no hi ha problema, i continuen davant. Però, és clar, quan la prova principal i pràcticament única és la declaració de la víctima i si té lesions com s'han produït i ho ha d'explicar ella...
El gran problema és que ens quedem sense prova, ens quedem amb un buit important a nivell probatori. A veure, no podem fer res, és el que hi ha, i bueno, suposo que moltes vegades, com que hi ha processos d'experiació matrimonial, de divorci, amb fills, pensions alimentícies, i advocats tracten d'arribar a un acord, i que el moment que s'arriba a un acord...
dintre de tota la història, segurament es vol posar fi a tots els procediments civils, penals i tancar tota la història. Jo crec que alguna cosa hi ha darrere. A banda de la retirada també preocupa aquelles víctimes que decideixen no posar-la.
En unes jornades de formació per policies a l'auditori de la Coma Cross de Salt, el coordinador de l'oficina d'atenció a la víctima de Girona, Pere Serrats, ha explicat que els motius que fan que aquestes dones optin per retirar la denúncia són diversos. Factors socioeconòmics, no saber on anar, el...
la dificultat o el fet de tenir fills i la previsió del futur d'aquests fills, o també com a principal aquest tema de la vinculació afectiva, com després del primer impacte d'uns fets determinats, d'una violència, al cap d'aleshores, potser hi ha aquesta primera denúncia de tot això, però...
aquest impacte es va refredant i torna a guanyar més aquest sentiment d'incursió afectiva d'enamorament. Tan Barata com Serrats han recordat que les víctimes poden tornar a interposar la denúncia contra el seu agressor en qualsevol moment encara que prèviament l'hagin retirat pels motius que siguin. En aquest sentit, Serrats explica que quan atenen la dona afectada els ho remarquen per tal que en siguin conscients.
La policia municipal de Girona ha posat 1.206 multes per infraccions en patinet elèctric aquest 2025. D'aquestes multes, el 36,4% són per conduir per la vorera o una part de la via no permesa. Concretament, s'han interposat 439 sancions per aquesta infracció.
També s'han posat 328 per circular més d'una persona sobre el patinet, 112 per no respectar el semàfor en vermell o 66 per condir utilitzant cascos auriculars reproductors. Allà on s'han produït més infraccions són els barris de l'Eixample Nord i Sud, Santa Eugènia i Can Givert del Pla.
Girona proposa una transformació integral del barri del Pont Major pel projecte del Pla de Barris de la Generalitat. La proposta preveu una quinzena d'actuacions, entre les quals destaquen la rehabilitació d'edificis i la creació d'habitatge, el canvi de la mobilitat viària i la creació d'un eix verd vianant al voltant d'un nou pulmó verd pel barri. Aquesta proposta vol ser un instrument per a la millor urbana capaç de crear un sentiment de comunitat perquè sigui un barri on viure i arrelar, evitant que la població resident hagi de marxar.
La voluntat és que el pont major esdevingui un nou pol d'atracció per la ciutat a l'hora que es redueixi la segregació territorial i es reverteixin les condicions urbanes precàries. Lluc Salelles és l'alcalde de Girona. I que aprofitem aquelles oportunitats que se'ns presenten, i el Pla de Barris n'és una, i Girona ja ha volgut ser, i ens presentem en aquesta primera convocatòria.
i estem convençuts que presentem un projecte dels millors que es presentaran i que, per tant, aconseguirem els diners per poder tirar endavant totes aquestes propostes, que arribar a aquests prop de 25 milions d'euros, que és la xifra que estem demanant. Per tant, és un projecte gros, és un projecte ambiciós, és un projecte que, com dèiem abans, vol ser la gran transformació pendent del barri de Pontmajor,
Perquè al final volem aquesta Girona plena de vida, aquesta ciutat que aprofita la transformació urbanística per poder garantir una millor qualitat de vida a la gent. Per altra banda, la regidora del barri, Núria Riquel, m'ha destacat la importància del projecte.
El Pont Major és un barri amb una forta identitat, amb una història i un teixit veïnal molt actiu que ha sabut mantenir viu aquest sentiment de comunitat i això també era molt important perquè hem de construir aquest projecte amb ells, però també és un barri que ha acumulat dèficits estructurals i desigualtats respecte a altres zones de la ciutat. És una realitat urbanística, social i econòmica vulnerable, una població diversa, molt diversa, amb una renda inferior a la mitjana de l'entorn i una certa degradació arquitectònica.
El Pla de Barris ens ofereix una oportunitat única per aconseguir aquesta inversió rellevant que ens permeti revertir aquesta tendència i avançar cap a un pont major més ordenat, més verd, més cohesionat i amb més oportunitats per a tothom. Entre d'altres, també s'ha previst una actuació a l'espai públic per tal que el passeig de Sant Joan Bosco i el carrer del pont major recuperin el caràcter de carrer major que tenien fins fa alguns anys. El conjunt de les actuacions previstes s'han pressupostat en 24,9 milions d'euros.
A finals del mes de desembre, la Generalitat anunciarà si la proposta és mereixedora de la subvenció. A partir d'aquí, l'Ajuntament tindrà 5 anys per dur a terme la proposta amb una opció de pròrroga de 3 anys més.
El govern espanyol rebutja augmentar els trens d'alta velocitat entre Girona, Barcelona i Figueres. Així ho va respondre a una pregunta escrita formulada al Senat pel portaveu de Junts a la Comissió de Transports, Joan Beguer, i pel senador Francesc Xavier Tent, que demanaven si l'executiu preveia augmentar el nombre de serveis davant la demanda existent.
En la seva resposta, el Ministeri de Transports explica que els serveis comercials compleixen criteris d'eficàcia, eficiència i rendibilitat econòmica. A més, va afegir que, en no estar subjectes a cap subvenció, la seva sostenibilitat passa necessàriament perquè no tinguin dèficit d'explotació.
Girona presenta el nou joc de fires per promoure l'ús del català, enguany enfocat al públic adolescent. Un joc de cartes titulat Cadem a Fires, obra d'Àlex Nogués i sorgit en el marc del Festival Lodivers que està vinculat al vocabulari festiu i a la imatgeria de fires. L'Ajuntament distribuirà unes 12.000 làmines a tots els alumnes de cinquè i sisè de primària, tots els de secundària, batxillerat i cicles formatius dels centres públics i concertats a la ciutat.
A la vegada es repartiran 4.300 còpies a diferents equipaments municipals que seran accessibles per tota la ciutadania i en paral·lel es repartiran 40.000 estovalles en el joc per diferents establiments de restauració de la ciutat. Núria Riquelme és la regidora de Llengua Catalana de Girona.
i aquest any volíem fer un pas endavant i arribar a connectar amb els preadolescents, adolescents, jovent, perquè aquesta és una de les línies estratègiques de la regidoria de llengua catalana, connectar amb aquesta població més jove, i amb aquesta idea els hem fet arribar a aquest joc perquè puguin tenir aquest espai lúdic, passar una estona divertida en un joc de cartes i que puguin fer servir...
paraules en català i també vinculades a tota la imatgeria de fires i tota la cultura popular. En paral·lel, l'Ajuntament ha creat, juntament amb la companyia de Telefonia Vera i la col·laboració de Girona FM, un film musical íntegrament en català per totes les adreccions que hi vulguin aderir-se.
La Fundació Ramon Noguera guanya la mosca de Sant Narcís que dona el Col·legi de Periodistes de Girona. Es tracta d'un reconeixement que dona la Junta Gironina del Col·legi en la defensa dels drets col·lectius o que difonen la realitat gironina. Per l'altra banda, els premis també guardonaran la trajectòria de TV Girona i del periodista Albert Raquena, un home que va tenir gran part de la seva carrera a Catalunya Ràdio.
A partir d'aquest dijous, els periodistes gironins poden votar per decidir qui s'emporta la mosca grossa, que premia la persona o entitat que hagi facilitat més la tasca informativa, i la mosca borda, que castiga qui més l'hagi dificultada. En la categoria de mosca grossa està nominat Carlos Gai, cap de premsa de l'Ajuntament de Castell d'Aro, Platja d'Aro i Sagaró, Helena Romagos, coordinadora de la secretaria del director de Serveis Territorials de Cultura, Montse Cudina, responsable de comunicació del Consell Comarcal de la Selva i, per últim, Paula Peiró,
periodista especialitzada en gabinets de comunicació cultural. En la categoria de Mosca Borda, els col·legiats han nominat el Gabinet de Comunicació del Girona Football Club, el Gabinet de Comunicació de Presidència de la Generalitat i Joan Cama i, finalment, també estan nominats els dos coordinadors de comunicació de l'Ajuntament, tant l'anterior, Martí Nadal, com l'actual Albert Butran.
Arrenca la 18a Catosfera a Girona amb la ciberseguretat i l'humor en català com a principals eixos. La programació va començar ahir amb un taller per gent gran per donar eines de com protegir-se d'estafes bancàries. La responsable del Servei Públic de Ciutadania de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Marta Cabrera, va detallar que la majoria de les estafes virtuals són bancàries i per això va donar eines de com desconfiar dels missatges sospitosos.
Cabrera va explicar que malgrat fer el taller per gent gran, aquests no són el públic més vulnerable perquè moltes vegades els joves van confiats i també acaben cayent. Escoltem a Joan Camp, director de Catosfera. Vam evolucionar la part d'aquestes jornades dedicades a internet per centrar-les a internet i comunicació.
I com que la comunicació és tan canviant, cada any anem adaptant una mica a la realitat. Aquest any ho hem centrat, hem fet tallers, avui dijous al matí a la ciberseguretat, demà al matí hi ha fotografia des del mòbil amb en Jordi Borràs, i en canvi a les tardes una mica més de conversa. Avui a la tarda tenim una conversa llarga i diàfana amb el gran...
Joep Cuní, d'una trajectòria enorme, i demà tindrem una taula cap a parlar que el català és una eina útil per estar a internet i que dona clics. I tindrem l'Arnau Tordera, el cantant, amb Marc Serrats, humorista, i amb l'Alba Sagarra, humorista, també, d'alguna manera. La programació s'allargarà fins demà dissabte 18 d'octubre.
Pau Carrió, Sol Picó i Tartarrelen actuaran al Teatre Municipal de Girona el 2026. Aquestes actuacions formen part de l'avançament de la programació de la temporada vinent que ha anunciat aquest dijous al Teatre Municipal. Entre els primers noms també hi ha el de Xavier Albertí, que presenta a Girona l'obra teatral en vers de Josep Maria Sagarra, La Corona d'Espines, o Lucía Miranda, que tanca l'avançament amb Caperucita en Manhattan.
Temporada Alta estrena la nova obra de Romina Paula inspirada en l'univers del cineasta Fassbinder. Amb el títol Sombras, por supuesto, la companyia Silencio torna als escenaris després d'una dècada. La peça que s'estrena a l'Estat es podrà veure els dies 18 i 19 d'octubre a la Sala de Planeta en el marc del Temporada Alta.
Els pagesos demanen celeritat en la vacunació i que s'habilitin més veterinaris per protegir el bestiar de la dermatosi. Fins ara s'havien detectat nou brots a l'Alt Empordà, però aquest dijous es va confirmar un nou focus a Caçà de la Selva. Aquest salt ha obligat a ampliar l'estratègia de contenció i ara també s'hauran d'aplicar mesures en un radí de 50 quilòmetres de la granja de Caçà.
El portaveu del gremi, Jordi Ginebreda, demana al govern que deixi vacunar també els veterinaris privats per anar més de pressa. És evident que això aniran sortint casos i el que necessitem és agilitzar la vacunació al màxim possible per arribar a aquest 75% de vacunació.
i poder frenar aquests buits sanitaris. Un cop tinguem aquest 75% de vacunació, llavors només hi haurà sacrifici dels animals que donin positiu, no de tota la granja.
Hem d'accelerar el màxim possible i si tenim veterinaris disposats a vacunar, doncs donar-los la vacuna i que funcionin. I si no hi ha prou veterinaris del departament per poder fer parelles de veterinari oficial i veterinari privat, doncs que deixin vacunar veterinaris privats tots sols, però el que hem de fer és agilitzar al màxim...
D'altra banda, sobre l'origen del nou focus del Gironès, experts apunten que és plausible que s'hagi infectat a través del transport d'un animal malalt.
Un 17% dels apartaments anunciats a Airbnb a les comarques de Girona no tenen llicència. L'informe s'ha fet en base a les dades del juliol del 2025 i analitza 21 municipis turístics de la demarcació. Les comarques que tenen una oferta més legalitzada són la Selva, l'Alt i el Baix Empordà. Per contra, el Ripollès, la Garrotxa i el Pla de l'Estany és on hi ha més habitatges anunciats de forma il·legal.
L'estudi s'ha presentat aquest divendres al matí en una jornada on l'Associació Turística d'Apartaments a les Comarques Gironines ha demanat valentia al govern perquè derogui el decret llei impulsat per Esquerra per la supressió de llicències d'habitatges d'ús turístic.
Figueres opta al Pla de Barris amb un projecte que suma 24,8 milions d'euros que abasta tota la zona oest de la ciutat. Inclou els barris de Sant Joan, el Colobret, els habitatges sindicals, el Bon Pastor i Montmilló, que són, diuen, els àmbits que històricament han patit més degradació urbana. El consistori subratlla que el projecte, que s'ha coordinat des del Comissionat per la Transformació Ferroviària, vol revertir dècades de vulnerabilitat i convertir la zona oest de Figueres en un nou motor de progrés i cohesió social.
Olot també es presenta al Pla de Barris amb el projecte de transformació del nucli antic i un pressupost de 25 milions d'euros. Una proposta que des de fa mesos lidera l'arquitecte Ithiar González. Una transformació que contempla un total de 53 actuacions per arribar a una transformació integral del centre de la ciutat i que es faria entre el 2026 i el 2030. En total han estat més d'un miler de persones les que han dissenyat l'estratègia de reforma del nucli antic de la capital de la Garrotxa, que ara opta a la convocatòria de la Generalitat.
Blanes congela impostos pel 2026 i crea noves bonificacions per a famílies i persones grans. El ple extraordinari de l'Ajuntament ha aprovat inicialment la modificació de les ordenances fiscals i dels preus públics que entraran en vigor el gener del 2026, un cop es faci l'aprovació definitiva. La proposta ha tirat endavant amb els vots favorables de l'equip de govern l'abstenció de BFP i el rebuig d'Esquerra, PP, Vox i CUP.
El 2026 no hi haurà increments generals d'impostos ni taxes respecte a l'any anterior, excepte l'actualització de l'IPC en alguns preus públics per ajustar-los al cost real del servei.
Dupliquen el nombre de busos que connecten Olot amb Barcelona i incrementen les freqüències ambanyoles. Teissa i la Generalitat han duplicat el nombre de busos que connecten Olot i Barcelona amb una nova oferta que es posarà en funcionament a partir del dilluns 20 d'octubre. Els nous horaris s'han programat per atendre la demanda en hores amb major necessitat de mobilitat.
Per això els viatges arrencaran a 3 quarts de 6 del matí i també finalitzaran més tard, a les 9 de la nit, en comparació amb els horaris que hi havia fins ara. A més, també hi haurà més freqüències en el trajecte entre Banyoles i Barcelona que també opera la mateixa companyia. El motiu d'aquest augment en els serveis entre les dues capitals de comarca i Barcelona és la crescuda en nombre de passatgers que s'ha registrat en els últims anys.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admet a tràmit el recurs contra el pla urbanístic de la farella de Llançà. El recurs qüestiona la legalitat del pla que preveu la construcció de cinc blocs plurifamiliars amb 62 habitatges i possibles usos hotelers en plena primera línia de mar al vell mig de l'última pinada litoral del nucli urbà.
Les entitats alerten que es tracta d'un espai d'alt valor ambiental amb una hectàrea i mitja de pineda mediterrània considerada hàbitat d'interès comunitari i denuncien que el projecte no ha estat sotmès a cap avaluació ambiental.
El Parc Natural de les Capçaleres d'Alter i el Freser reivindica la feina feta durant els 10 anys de vida amb unes jornades. Aquest dijous van començar unes jornades d'estudiosos a Camprodon que s'allargaran fins avui per donar a conèixer els resultats i les recerques que s'han fet en aquest espai protegit.
La idea és reivindicar la feina feta, tot i que, segons el director del parc, Santi Ferriol, encara n'hi ha molta més per fer. Que ve molta gent igualment, estem parlant del braçol de l'excursionisme català, i per tant, aquí, Vall de Núria, Vallter, Puigmal, camins canònics, camins històrics, que formen part...
de la llegenda i de la història d'aquesta comarca. Això ja ho teníem, però com a parc jo penso que el que aconseguim és fer aquesta pedagogia, sensibilització dels valors. Per tant, educar una mica més la gent, o sigui, venen la mateixa gent, però com a mínim que siguin coneixedors d'on van i per què hi van i com s'han de comportar en aquest espai.
Aquests 10 anys ja de parc han permès tenir coneixement del patrimoni natural i del seu estat. Així, per exemple, des de fa uns anys que s'està estudiant la població més nombrosa de Turons en perill d'extinció de tot Catalunya.
Comencen els treballs del nou tram de Via Verda que connectarà Sant Joan de les Abadeses amb la Vall de Vianya. La previsió és que tinguin una durada d'uns 8 mesos. Està impulsada des de l'Ajuntament Ripollès i el Consorci de les Vies Verdes, si bé l'Ajuntament de la Vall de Vianya i el Consell Comarcal del Ripollès també n'assumiran una part del cost, que ascendeix a més de 2 milions d'euros. La meitat, a més, es pagarà amb fons europeus. El nou tram constarà de 2,88 quilòmetres i una amplada de 2,5 metres.
I en esport, el GEC dona el tret de sortir de la temporada 25-26 amb més de 800 esportistes al pavelló Lluís Bax. L'anfitrió de la jornada, Francesc Callo, el president del GEC, va ser l'encarregat d'obrir els parlaments, destacant el valor de la comunitat esportiva del GEC que continua creixent amb compromís, passió i esperit col·lectiu. Durant la presentació es va posar en relleu la força d'un projecte que enguany integra 21 seccions esportives.
Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
La Ràdio de Girona.
Quan es fos sol a casa miro al cel i amb el cor penso en coses que em passen que voldria que amb tu em passessin i en les que no ens podran passar. Del meu cap no et puc treure
Amistàs dia i nit, cada hora que passa, més difícil se'm fa veure el moment de poder estar amb tu. Si tu em fas tremolar,
i el que planejo dir-te quan ets tu no em surt de dins. Ja sé que n'hi ha molts que farien el que fos, moure cel, mar i terra, caminar entre boires i mal temps per tenir-te tota seva.
Presca'm tota una vida, no em podria perdonar. Veure com tu camines cap a un altre camí, sense haver-ho intentat. Sí, quan fas tremor,
Ajudir-te, quan ets tu, no em surt de dir. I el pas del temps farà oblidar-te. No penso en res.
Vull que miris a mi, em sento estranya en els teus ulls. I això et fa ser molt especial, voldria veure un pèl més clar, una trucada per quedar i ja està. Sense problemes, si amb tu ja vull estar...
Sabia que en aquest món s'hauria de lluitar per tenir el que ambiciones, però també no sabia que tu sola no podria ni ara que t'escric.
No em sento prou les forces per posar-me davant. Bon dia, són dos quarts de tres. Notícies en xarxa migdia. En Marta Perdell. Satisfacció del Banc Sabadell pel fracàs de l'OPA del BBVA, que no