El pare tenia problemes a la ciutat de Girona, el van acusar injustament, el van portar a la presó, no va ingressar, va poder sortir, però llavors no se sentia a gust a Girona i van anar a viure tots a Barcelona. I a Barcelona ella ja va crear una orquestra de senyoretes i tocava els vespres al carrer Conde de la Salto, en aquells moments, eh?
De Girona a Barcelona, però a Aurora el món ja se li començava a fer patir. No estava pas prou contenta de ser a Barcelona estudiant, sinó que, com que tenia la possibilitat d'anar a l'Institut del Cross,
De Ginebra va intentar de fer això. A l'estiu tocava en uns hotels d'aquells dels Alps, que tenen una orquestrina, i hi havia un trio de senyoretes, que era ella i dues noies més, i tocaven en un hotel amb Mürren, per exemple. Va fer diners, va poder pagar-se els estudis a l'Institut Jack del Cross de Ginebra. I de moment ens aturem a Ginebra, que ja és molt, no?
És clar, però tot el que va fer ja de joveneta, és el que diem, ja aquesta primera empenta, i després va viure una vida, jo penso que una vida fascinant. Sí, i tant. Intensa, apassionada i fascinant. Veus indispensables.
Honradament, he de confessar que el que em cridava imperiosament fronteres enllà no era únicament el mètode del Gros, era l'amor, el món inconegut, la curiositat insaciada d'altres terres, d'altres pobles, d'altres llengües, d'altres costums. Memòries fins al 1935 d'Aurora Bertrana
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Aurora Bertrana. A Ginebra, Aurora Bertrana escriu els seus primers textos, que seran publicats a la veu de Catalunya l'any 1924.
A Ginebra, justament, va pensar que podia escriure les seves impressions d'una estudianta a Suïssa i enviava articles que se li publicaven a Catalunya que es titulaven així, impressions d'una estudianta a Suïssa. Era una època molt regulada.
que les noies no anaven a estudiar a Suïssa. Bé, també tenim altres experiències d'altres persones que van estar a Suïssa, però ella va pensar que aquell món de Ginebra i de Suïssa era molt diferent del món que havia deixat a Barcelona. De manera que va decidir escriure les seves vivències i són els primers articles que va publicar. Aquests, els set articles sobre la seva estada a Suïssa. I això ja era la gota que després va continuar creixent
És a Suïssa on coneix l'enginyer elèctric Denis Chofat, o Monsieur Chofat, tal com l'anomenava sempre, amb qui contrauria matrimoni. S'obria, per Aurora Bertrana, una nova i esplèndida etapa.
perquè a Suïssa ella va conèixer un enginyer, més si bé ni això ho fa, amb el qual es va casar. Van venir amb moto des de Ginebra a comunicar que es casaven els seus pares a Barcelona, amb moto, i es van casar, sí, sí, es van casar, tots dos els agradava sortir, anar de viatge,
I llavors el Messia Chofà va tenir la possibilitat d'anar a muntar unes xarxes elèctriques a Papete, a Tahití, a la... A quel costat? Sí, a la Polinèsia Francesa, exacte, a l'altre cantó del món. I Aurora Bertrana va dir que sí, de manera que se'n van embarcar tots dos en un vaixell i se'n van anar cap a la Polinèsia. I ella hi va viure tres anys.
Com que ja havia començat a escriure les seves impressions d'estudiante suïssa, la Polinèsia era un món molt més exòtic, molt més diferent i molt més allunyat del món de Barcelona. De manera que va pensar que podia també escriure les seves impressions, les seves experiències de la Polinèsia i així va començar a escriure els articles de la Polinèsia.
Ella va estar a la Polinèsia del 26 al 29, i llavors quan van tornar, els articles que havia anat publicant, i alguns més que no havia publicat però que va afegir, van formar el volum Paradisos Oceànics. Un volum que la va donar a conèixer i li va donar una popularitat grandiosa. Això, al 1930.
Esclar, una dona jove que ha viscut a la Polinèsia Francesa i que explica les seves vivències en aquell lloc tan allunyat, no sé si dir-te per força, havia d'agradar als lectors i a les lectores d'aquells moments, sigui per força o sigui perquè estava ben escrit i tenia un atractiu.
els paradisos oceànics van tenir un gran èxit i a partir d'aquell moment l'Aurora va ser reclamada arreu de Catalunya a fer conferències sobre el viatge sobre la dona i el viatge sobre la moral dels nadius de la Polinèsia en fi, totes aquestes coses que podien sortir d'aquests seus articles i d'aquest seu llibre
Paradisos Oceànics és el primer llibre d'Aurora Bertrana. Estructurat en 12 capítols, es va publicar el 1930 i costava 15 pessetes de l'època. L'expectació i curiositat que va despertar queda palès al saber que la primera edició es va exaurir en 15 dies. Es va escriure originalment en català i, posteriorment, l'autora el va traduir al castellà sota el títol Islas d'Ensueño, publicat en format revista i ampliat en 8.
Textos més l'any 1933. Anys més tard es traduiria al francès com a Fenua Tahiti. Veus indispensables. Qui és aquesta divina criatura, dona o de esa, que passa triomfant pel passeig de mar, més esbelta que els palmers, més gronxadissa que el pacífic? És Torey, la cortesana. Porta el sol dintre la pell.
El corall no és més ferm que els seus llavis, ni les perles més blanques que les seves dents. Tots els tresors d'oceania s'agermanen en ella, camina com una reina i somriu com una fada. Va vestida amb una simple túnica de mussolina.
per joiells, la seva cavallera. Si la més humil i amagada flor de carn mauri neix i creix per l'amor, Torell, esclat diví, entre el jardí galant, mereixia d'essa reina, reina de l'amor. Fragment de Torell la Cortesana, del llibre Paradisos Oceànics, Aurora Bertrana.
Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
A Paradisos Oceànics, Aurora Bertrana s'aproxima a la dona Polinèsia, una dona exòtica, diferent, a la seva situació, sempre amb la mirada femenina present, amb una ment oberta i una actitud empàtica.
I estima les persones que es troba en el lloc allà on va. No hi va com a colonitzadora, civilitzadora, no. Hi va amb tota la seva receptivitat, que era moltíssima, per que li entri en el seu interior tot allò que aquella cultura li pot oferir.
I és tota la cultura en general, però també la situació de la dona en aquella cultura. I les dones de la Polinèsia eren un objecte d'estudi, a part d'estimar-se-les, se les estimava, ho explica en les Paradisos Oceànic, que sentia una estimació profunda envers aquelles dones i la seva capacitat de supervivència, que no era pas fàcil.
Un primer llibre que fou la llavor per continuar amb les seves aventures. Com que a ella li agradava escriure i va veure que aquest filó de la literatura de viatges funcionava, va decidir que se n'anava al Marroc, tota sola durant tres mesos.
Sí, que també és una altra experiència molt moderna en aquest sentit, que una dona de la seva època decideixi que se'n va al Marroc tota sola amb una càmera de fotos a veure quina era la situació de la dona en el món musulmà. A més a més, és a dir, hi havia darrere una mena d'experiment sociològic i ella ho volia explicar per escrit a tots els seus lectors dels Paradisos Oceànics.
Una dona intrèpida que va escandaritzar la societat catalana alhora que generava fascinació. Tres mesos al Marroc, sí. Aixola i buscant qui la podia portar cap aquí, cap allà, a l'ambaixada, al consulat, sí, sí. Però era una dona amb molta empenta, no se covardia mai, sempre trobava i aconseguia allò que buscava, eh?
I ho trobava i ho feia, ho podia fer realitat i això també és important, és una manera de ser, no tothom és així. I ella sí, va entrar en els bordells del Marroc, va entrar en cases particulars amb un home que tenia moltes dones...
Els intentava preguntar, va entrar en una presó de dones, a veure com sentien i com vivien i per què havien estat empresonades aquelles dones. Sí, sí, sí, va transitar moltíssim tot el Marroc, tot el que va poder, i va sortir-ne el Marroc sensual i fanàtic.
El 1935 viatjava a Marroc i a l'abril de 1936 es publicava El Marroc Sensual i Fanàtic, on relata la seva experiència en primera persona i des de la seva mirada de dona europea. Rebel i crítica no se n'està d'escriure el que pensa de la condició de la dona en aquest país i de com és tractada pel fet de viatjar sola. Escrita en una prosa madura i amb ironia, ens apropa al món musulmà femení d'aquella època.
Veus indispensables.
M'interessen especialment els harems on les dones viuen una existència de mandra i esclavatge. M'interessen també les caviles muntanyenques, encara lliures, parcialment guerreres i llibertàries, algunes nòmades i rapiceres. Desitjo contemplar les emocionants solituds d'Hermesa infinites. Fragment del llibre El Marroc Sensual i Fanàtic Aurora Bertrana
Era una dona moderna, molt moderna, cosmopolita i pionera perquè va aconseguir fites que cap dona no havia aconseguit en aquells moments. O eren dones de fora que les havien aconseguit. D'aquí, de Catalunya o de l'estat espanyol, no, ningú era tan avançat en la seva època com Aurora Bertrana.
A Itàlia van fer, deixa't dir-te que van fer la RAI Història, van fer un conjunt de documentals sobre dones viatgeres i van triar Aurora Bertrana. Eren italians, vull dir que podien haver triat qualsevol dona del món, eh? I van triar dones d'aquestes que la reina del desert i la Carson McCullers, en fi, dones que realment són reconegudes internacionalment com a dones viatgeres i pioneres en aquest aspecte, eh?
Doncs Aurora Bertrana també va ser una de les que van triar.
Recordem com Prudenci i Bertrana van caminar Aurora cap a la música. No volia que la seva filla fos escriptora, però la passió no sempre es pot aturar i després de l'èxit de Paradísos Oceànics, l'any 1935 es publica L'Illa perduda, l'únic obra a quatre mans de pare i filla, una novel·la d'aventures ambientada a la Polinèsia que significava el retrobament entre Prudenci i Aurora Bertrana.
Els tirant de la Polinèsia, del filo de la Polinèsia, van escriure aquesta illa perduda a quatre mans. Sí, sí, sí. És com una anècdota, no? És un detall de dir... Està bé, està bé. És a dir, que la filla, com a homenatge al pare i el pare com a suport de la filla, fessin aquest llibre a quatre mans. És bonic. Sí.
L'any 1967, coincidint amb el centenari del naixement de Prudència i Bertrana, es crea el Premi que porta el seu nom, una iniciativa que neix de forma reivindicativa i amb Aurora Bertrana al capdavant, entre altres. El Premi Prudència i Bertrana de novel·la va ser creat l'any 67.
per contrarrestar un premi que tenia l'Ajuntament de Girona, que es deia Immortal Ciutat de Girona, en castellà, premi de novel·la en castellà. I llavors una colla de gent de Girona van decidir que no, que això no podia ser, que si hi havia d'haver un premi era novel·la catalana i que si s'havia de donar un nom a un premi era el de Prudència Bertrana, que era un dels nostres grans escriptors, no només de Girona.
sinó de la llengua catalana en general, de la nació catalana, diríem. Ella va ser una de les persones que va fer que es creés el Premi Prudència i Bertrana i, a més a més, va ser com a jurat del Premi, va escriure una biografia del seu pare, va estar molt pendent de donar importància i valor a l'obra del seu pare. Li costava, no era pas fàcil, eren els anys 60.
A poc a poc s'hi van anar sumant els premis Miquel de Palol de Poesia, el Carles Rahola de Saig, el Ramon Montaner de Literatura Juvenil, el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó, el Lletra a la millor iniciativa digital i sobre literatura catalana. Però...
Ella continua donant conferències, ella s'havia presentat a les eleccions del 33 com a candidata per Esquerra Republicana de Catalunya, per tant, tenia moltes possibilitats que durant la guerra les coses no li anessin bé. Va exiliar-se.
Llavors hi va haver encara problemes de parella, perquè el seu marit va passar al bàndol dels nacionals, que en dèiem, i ella va decidir que marxava. Com que havia passat temporada llarga, llarguíssima, a Suïssa, i tenia un marit que era suís, ella no sabia que estava al bàndol dels nacionals en aquells moments. Però arriba la guerra i amb ella l'exili.
realment no podia viure, i va anar a Perrer i allà feia com de professora de música dels interns en aquell psiquiàtric, que és tota una altra experiència, esclar. L'experiència de la segona estada suïssa també li va portar molta literatura. Va escriure Cendres, va escriure l'inefable Philip, va escriure Cisepaf, que era una novel·la inèdita que ja l'hem publicada. Va escriure molt...
hauré una marxa suïssa per refugiar-se a casa de la seva família política, que només l'acollirà uns pocs dies. En plena postguerra, ella en l'exili, sense feina, sense aixopluc, va haver d'espavilar-se molt, molt, molt i buscar...
feina i buscar allotjament en una ciutat com Ginebra amb les mans al cap. És tal com va marxar. Va portar-li molts problemes a aquella segona estada a Ginebra. Va patir molt. Va estar malalta, dormia amb una cambra dalt de tot, freda, que era més freda a dintre que a fora, gairebé. Però va trobar unes amigues, l'Antoinette de Montmolenc,
i la Jacqueline de Wood, que la van acollir, van estimar-se molt. L'experiència de la segona estada suïssa també li va portar molta literatura. Va escriure Cendres, va escriure l'inefable Philip, va escriure Cisepaf, que era una novel·la
inèdita, que ja l'hem publicada, va escriure molt, també. Però no tot ho va poder publicar, el que va escriure en aquells moments, perquè hi havia una censura establerta. Fins i tot a Suïssa no els agradava el que escrivia sobre la bohèmia de Ginebra, les nits de Ginebra. Ella és de les escriptores que va viure dues guerres, perquè com que es va exiliar de la guerra civil d'Espanya, va viure...
A Suïssa no li tocava de viure aquesta Segona Guerra, però ella tenia aquest esperit també solidari i va fer una missió a Etobon, que és un lloc de l'Alta Saboia francesa, un poble al qual havien arribat els alemanys, havien matat un alemany i com a represàlia van matar a tots els homes d'aquell poble.
I Aurora Bertrana, com que va anar allà amb missió humanitària, va conèixer la història d'aquell poble. I va escriure una novel·la, l'Aldia Sinombres es titulava. Després es va publicar Entre dos silencis. És una gran novel·la seva, sí. I aquesta és la seva experiència de la Guerra Mundial.
Veus indispensables. Set escriptores que tenen molt a dir. Aurora Bertrana.
La Universitat de Girona conserva el fons Prudència i Aurora Bertrana, amb obres inèdites de l'autora, moltes publicades gràcies a la tasca de la Fundació i a l'any Bertrana, que va recuperar també obres descatalogades de l'autora. Un any que significa un augment de la popularitat de la filla de Prudència i Bertrana.
Una altra obra, també pionera en el seu moment, va ser Ben de Grob. És una obra sobre el turisme que també va ser pionera. Ningú havia escrit una novel·la sobre el turisme a la Costa Brava i ella la va escriure. Ben de Grob, que va ser portada al cinema, Joan Manuel Serrat era el que feia de protagonista, La larga agonia de los peces fuera de la agua. La llarroa virabelleta. Sí, sí.
Bé, ella també tenia la seva opinió sobre la pel·lícula i, sí, evidentment, era una dona forta i amb molt criteri. Però Memòries és la que ens destaca Mari Àngela Vilallonga. Les Memòries, per mi, són la gran novel·la d'Aurora Bertrana.
és clar que ella diu que dirà tota la veritat però la veritat literària les memòries d'Auror Bertrana comencen a la seva infantesa això que t'he explicat del poema que va escriure de vora Catalunya és de les memòries i ella mateixa ens ho explica i acaben quan ella torna a Catalunya perquè diu no vol escriure més l'època de després la considera grisa i
i diu que viu a la literatura després, quan torna. Viu a la literatura, no viu ella. I aquestes memòries estan publicades en dos volums, vaja, dos volums que sempre s'han de publicar junts, perquè un va darrere l'altre.
I ella allà ens ho explica tot, els paradisos hi són, el Marroc sensual hi és, és a dir, la gènesi i de com va escriure els paradisos, com va escriure el Marroc, com va escriure Vendecoroc, com va escriure totes les obres, és allà també. Per tant, llegint les memòries fas un recorregut a tota la seva obra i a tota la seva vida també.
Mari Àngela Vilallonga també ens deixa un llegat de l'autora a Aurora Bertrana, partidària de la vida. I jo vaig fer un recull dels seus articles i d'algunes conferències i de les entrevistes que va donar al final de la seva vida, en un volum que van publicar Coma Negra, i el vaig titular Aurora Bertrana, partidària de la vida, que és una cosa que també és molt d'ella, no? És partidària de la vida, de la literatura sí, però primer de la vida.
Veus indispensables. El primer que s'ha de fer amb la vida és viure-la. I després, si de cas, escriure-la amb coneixença de causa. Memòries fins al 1935. Aurora Bertrana. Primer has de viure i després has d'escriure. I ella, a fer de veure que va viure i viure intensament. Se la va fer intensa primer volent ella, però després s'hi va trobar pel mig, amb la...
la Guerra d'Espanya, la Segona Guerra Mundial, amb tot el que Suïssa li va negar, la família és la que li va negar tot, la família Suïssa, però després va trobar gent que la va recollir, va recollir les seves desferres, diguéssim, i va poder tornar a continuar.
Mari Àngela Vilallonga ha conviscut amb Aurora des dels anys 90 a la Universitat de Girona, descobrint què atresorava de l'autora aquell armari metàl·lic del passadís. Ha viatjat a la Polinèsia i ha fet l'itinerari de Ginebra seguint les seves passes. Defineix l'Aurora amb aquestes paraules.
Doncs la definiria com allò que t'he dit abans, una dona moderna, pel temps que va viure, una dona pionera, una dona forta, valenta, amb una personalitat amb grans conviccions, que no les deixava. Ella era una dona amb conviccions i un criteri. I si als altres els agradava, bé, si no els agradava, ella era ella. Cosmopolita...
una gran escriptora val la pena de conèixer-la de conèixer-la la seva obra i també de conèixer aquesta seva vida perquè és una vida singular dins de les escriptores del nostre país en canvi Aurora Bertrana s'ha d'anar al món mundial el món era seu, era allà perquè ella el conegués i el pogués viure i després el descrivís és a dir que és una dona que ens pot acompanyar a totes les dones i ser-nos un referent
Escriptores que van deixar un llegat literari i que reivindiquem de nou. Aurora Bertrana. Veus indispensables.
Aquest podcast l'han fet possible Mònica Socies, Raquel Martínez i Josep Maria Soler, amb l'assessorament de Mari Àngela Villalonga i Vives, catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona i presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. Veus indispensables, una producció d'Ona la Torra per a la xarxa Més. S'ha agradat aquest podcast? Recorda que el tens, aquest i d'altres, a la xarxa Més.
Aquest Nadal viu la màgia del gran espectacle Peter Pan sobre gel a Girona. 30 patinadors i acrobates sobre gel amb orquestra en viu. Només 12 representacions entre el 26 de desembre i el 4 de gener. Sota la gran carpa de la Copa del Parc de la Devesa. Entrada ja a la venda a peterpansobregel.com
Aquest Nadal torna al Mar dels Nens, al Parc Infantil de Nadal de Platja d'Aro. Cada tarda, del 27 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener al Palau d'Esports, gaudiu d'espectacles, activitats i moltes sorpreses. Aquest Nadal, el millor regal és Castell Llaro, Platja d'Aro i Segaró.
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local.
A Girona FM, la gironina. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina.
La Ràdio de Girona.
Mira que dos de copes vol dir que ve un desastre. Perdràs totes les ganes de seguir enamorant-te. Però jo tinc una cura. Que no falla. Fetada polsaroses.
Però és que l'amor passa, perquè és de temporada, mentre que l'amor queda, i és un batec de fera. No prendràs mamaruxa, millor quinella, que quan l'amor afluixa, ella encara dura. I és que l'amor...
92.7 FM La ràdio de Girona Ara que et tinc aquí Fes que pari el temps Deixa'm descobrir Estel sobre la pell
Ara que tu i jo tenim les ales de mil ocells. Ara que el desig fotar pels arbres dels teus cabells. Un vell estiu de nou esclata.
volaran estels a l'aire, seguirem pel llarg viatge dels teus dits. Ara que et tinc aquí,