Abans no ens ho sé perdi el teu costi costat i els meus fons amics. Un sostre blanc ple de fragments dels ulls que l'hem mirat al llarg del temps. No puc parar d'imaginar
del que faríem si ens deixessin.
Ets una espècie en extinció Ets un planeta nou
Perder el rumbo. Me dijeron que no todo es pasión, que es muy difícil comerse el mundo, haciendo lo que te sale del corazón. Y me dijeron también que no mezclarà lenguas, pero la terra no ten res de las naciones. Yo no tinc cap patria més enllà de casa meva, y el meu patró solo soy yo. Y dije que quería romper esquemas, trencar fronteras, llançarme al poder y al social mi dareja flow. Y saboraco al bombo que aporto.
Hey! Sabor!
I això que escolta no és ritme perifèric. És ritme del camp, fet per gent del llam. Anem per feina, que aquesta terra està cridant i no ens espera. Obre els pulmons i vés t'acostumant a respirar l'aire net que ens arriba del litoral. Acostumat a volar ben alt, vés t'acostumant a volar ben alt.
que no vamos a callar. I aquesta gent són molt més que treballadors de l'abast. Són molt més que la Repsol o que el parc d'atraccions que us heu inventat i on us aneu a emborratjar. No salteu pels balcons, us fareu mal. Ai, mamal, perquè t'hem abandonat. Com està daurada, perquè t'hem abandonat. Només podem ser la tempesta que ens lligui a prop del mar i que ens permeti flotar. Voluntat, mosca, put your head up.
Està pintada pel mar que tot ho apropa. La terra del foc, una terra que no s'empunza. Camps de Pusidònia, monjos de gris. Canvien els reis, però no canvia el poble. Tots som barbers, fills de la costa i del desert. Per això seguim el camí del foret. Tots som fills del Pirineu i de l'Ardè. Tots som areus del ritme de les onades. What the story? Hey! Sabor!
Fins demà! Fins demà!
Com l'ocell que vola lluny, trobo el torn al niu, et miro i m'emmiranyo, però vull sentir que trobo el meu camí i està ple de tu el que ha nascut en mi, el vi.
al rebre el teu consol a l'ara la fortalesa que ens han volgut anar jo et canto a tu que ets la meva mare jo et canto a tu que em vas donar llum jo et canto a tu
S'amplia el vent a voltes d'enemic de cop a la man. Abraço la tendresa que crima el foc que han volgut apagar per por de contemplar.
L'eterna immensitat, oceanes de la terra són filles de la mar. Jo et canto a tu que ets la meva mare, jo et canto a tu que em vas donar llum i quan les mans retrobin la nit.
Nogaran noves cançons, els teus secrets més ben guardats i et sentirem cantar de nou. De nou. De nou. De nou. De nou.
Girona FM. Tot el que sents.
Viu solent amb el seu fill, en un pis d'aquells de fa 300 anys, dels seus pares va escapar.
I el pare del nen ràpid va renunciar. Tot l'amor que mai li van donar, ella li dona aquell infant. Cada dia al dematí, ella es lleva al bany i agafa el camí.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
que va néixer abans de temps. Vull saber què penses mentre jo t'estic tocant. Tu no sents, tu no parles ni veus les meves mans, però el meu cor va batallant. I és que tens el meu amor les tres oretres que ets per mi. La mare se'n va treballar,
Bé, ara l'han contractat. Ella sempre havia comprat cupons a l'esperança per somiar. I agraeix tota la sort que va tenir quan aquell crió va parir.
Amor meu, tu ets tot el que jo no he tingut mai i el nen té tots els mals que Déu li va poder donar. Ara és a l'hospital i la noia que farà quan el cel digui vaig fallar i se l'emporti al més enllà. Amor meu, tu ets tot el que jo no he tingut mai
Tu ets tot el que jo no he tingut mai i somia que algun dia potser serà important perquè ella tant li fa. El nen té la seva sang, el seu amor, la seva pau i el que ella no sap explicar.
Seva sang, el seu amor, la seva pau.
La seva pau, el seu amor La seva sang, el seu amor La seva pau, el seu amor La seva sang, el seu amor
La teva ràdio. La gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
fent una volta més abans d'entrar a casa, escoltant l'última cançó que ara et dóna força per dir el que realment penses i no deixar que la ràbia parli. Que sabem que és tard, que fa temps que no ho fem,
que sabem que hem deixat que véssim massa, que véssim massa. Aquest camí del mig que mai hem decidit fer, amagat darrere la que no saps què vols, però sí, els dos sabem que sempre ho ha sabut.
Que mai no sabrem on seríem ara. Si ens ho haguéssim dit tot com ho podem fer ara. Parlem, parlem avui. Ja tenim temps. Parlem, parlem avui. Algú la porta i veig.
de fer veure que no que no m'estaves esperant sense poder pensar en res més que en el que em volies dir que aquest camí del mitjà ja pesa massa amagat darrere de no saber el que volem però si els dos sabem que sempre ho hem
No sabrem on seríem ara Si ens ho haguessin dit tot com ho podem fer ara Parlem, parlem avui Que tenim temps Parlem, parlem avui Que tenim temps Cantem, cantem avui Avui que podem Cantem, cantem avui
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
No et puc donar riquesa, no puc donar-t'ho tot, puc ser el teu llarg viatge, puc ser la llum demà.
Donaré repòs, quan res no vulguis veure, t'ompliré els ulls de cròs. De dia quan despertis, vull estar al teu cantó, vull tenir les mons buides, arrepent el teu món. Quan se't tanquin les portes, jo t'obriré el balcó, quan creguis que estàs sola, podràs cridar el meu nom si et creus.
Si et quedes amb mi
Més lluny de les muntanyes hi haurà de haver algun lloc.
Per viure sense pressa i ser l'ombra del teu cos si et quedes tard. Si et quedes tard. Si et quedes amb mi. Si et quedes amb mi. Si et quedes amb mi. Si et quedes amb mi. Girona FM. Tot el que sents.
Un lloc petit de món, un ri de pols al vol, una petjada sense nom, damunt la terra on som. Sempre dins el meu cap, la meva pell i sang, d'un brot de gespa al pic més alt.
Jo sóc d'aquesta terra que sento i trepitjo amunt i avall. Jo sóc d'aquesta terra que amb què el cor encès arreu on vaig, on cau la pluja i cau la nit.
i no et fa estrany. Sota palmeres i ben suau segueixo caminant. Jo sóc d'aquesta terra que sento i trepitjo amunt i avall. Jo sóc d'aquesta terra que amb què el cor ens n'és arreu.
Ja ho sabem, la pluja no cau, a gust de tothom hauràs de viure amb això. Sé que molt aviat tornaràs a marxar, ja m'estic acostumant.
I ja saps quan a mi comença a mi, sempre acaba bé. Ja saps el que et vaig cometre i és per sempre mestre. Ja no hi ets i no hi seràs i mai has estat i ja no t'espero. Ja no hi ets i no hi seràs i mai has estat i ja no t'espero. A tu i ja no t'espero.
I ja no t'espero. I ja no t'espero. I ja saps quan la nit comença a enviar sempre calor. I ja saps...
Estàs sempre mestre. Ja no hi ets i no hi seràs i mai has estat i ja no t'espero. Ja no hi ets i no hi seràs i mai has estat i ja no t'espero. A tu i ja no t'espero. A tu i ja no t'espero.
I ja no te espero.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. La ràdio de Girona
retir de fosques ambicions d'amor. Implorar pels teus que puguin existir en mi. No t'enfons
I si em queden lluny, exigiré ombra.
Sense lògic aparent, en el vos s'escolta un crit i m'escapa amb l'enemic.
Embugit, què vindrà demà al matí? Les espurnes fan el foc on hi entrego eterna sort.
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop.