Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM, la ràdio de Girona. Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. Bon dia, és dimarts 2 de setembre i aquesta ha estat l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona FM, l'informatiu.
I comencem com sempre amb els titulars d'avui. Investiguen a 7 persones per fraus elèctrics en comerços de Girona. L'atur a les comarques de Girona creix un 2,68% i arriba a les 28.080 persones sense feina. Territori adjudica la redacció del projecte constructiu per substituir el semàfor de Llenvilles per una rotonda.
Caçada la selva obre 47 expedients sancionadors d'entre 300 i 3.000 euros per abocaments il·legals. Els caçadors gironins incorporen desfibril·ladors a les batudes arreu de la demarcació. Girona pacificarà l'entorn de l'Escola Agora a partir del 8 de setembre.
Girona presenta la nova marca de les fires de Sant Narcís per dotar-les d'una identitat encara més definida. El FITAC 2025 de Girona tanca més de 3.000 espectadors i la majoria d'espectacles amb les entrades exhaurides. L'espai gironès sorteix a 7.500 euros en compres a l'Alcamp.
I en clau comarques de Girona, un treballador queda ferit greu després que col·lapsés un forjat d'una zona enjardinada a Sant Feliu de Guíxols. S'esfondra part de la coberta d'un edifici a Figueres i desallotgen cinc veïns per precaució. Els usuaris de la RU i la RGU critiquen la manca d'informació i la mala gestió de Renfe pel tall d'ahir entre Blanes i Massanet.
Els agents rurals denuncien un home per pescar quatre pobs roquers en època de veda i en retornen un exemplar viu al mar. Olot reforça la seguretat amb més d'un centenar d'efectius per a les festes d'altura. Lloret de Mar crea una guia de menjar saludable amb 30 restaurants certificats.
Adjudiquen per 1.100.000 euros l'arranjament del camí de ronda de Cadaqués al far del Cap de Creus. I per últim, Vall de Núria finalitza la instal·lació de geotèrmia i elimina tot el gasoll per la calefacció.
Investiguen a 7 persones per fraus elèctrics en comerços de Girona. Es tracta d'una actuació de la Guàrdia Civil dins de l'operació Guain on col·laboren inspectors d'Endesa, d'inspecció de treball i de la Seguretat Social. A banda dels 7 investigats, també s'han aixecat 19 actes per infraccions administratives relacionades amb irregularitats en l'etiquetatge i deficiències sanitàries. En total, la Guàrdia Civil ha inspeccionat 5 establiments que venen menjar a la ciutat de forma simultània per tal d'evitar que donessin l'alarma entre ells.
El material que s'ha intervingut s'ha presentat en els locals i la causa s'ha posat a disposició del jutjat de Guàrdia de Girona.
L'atur a les comarques de Girona creix un 2,68% i arriba a les 28.080 persones sense feina. Les dones, amb 16.261, segueixen liderant l'atur per sobre dels homes amb 11.919 i els menors de 25 anys apuntats a les llistes de l'atur són 1.936. Per sectors d'activitat econòmica, l'únic que ha registrat menys ocupats és el de l'agricultura per la campanya de recollida.
En l'anàlisi comparativa anual, però les dades de les comarques de Girona segueixen sent positives, ja que l'any passat hi havia 1.304 persones més aturades que l'agost d'aquest 2025. Això suposa una davallada del 4,4%.
Territori adjudica la redacció del projecte constructiu per substituir el samanfortat en Villes per una rotonda. El departament adjudicat la redacció del projecte que definirà la substitució d'aquest element viari emmeta Engineering SA per un import d'adjudicació de 151.250 euros.
L'empresa tindrà 14 mesos per lliurar el treball. Fons del departament indiquen que el document haurà de concretar la construcció d'una rotonda al nord de la trama urbana i de dos vials de connexió amb el camí de Fornells i la carretera de Llamitlles. Les obres suposarien una inversió estimada de 5 milions d'euros.
Caçar de la Selva obre 47 expedients sancionadors d'entre 300 i 3.000 euros per abocaments il·legals. Això des del desembre del 2024, data en què va començar el servei de recollida porta a porta. Aquests abocaments inclouen accions incíviques com llençar bosses de residus domèstics dins les papereres fins a abocaments incontrolats de bosses d'escombraries a la via pública o a parcs i jardins.
Els caçadors gironins incorporen desfibril·ladors a les batudes arreu de la demarcació. Les diferents colles i societats ja poden llogar un d'aquests aparells a la territorial de Girona de la Federació Catalana de Caça. L'objectiu, explica el president Joan Espona, és incrementar la protecció dels caçadors, ja que l'activitat suposa haver de fer un important esforç físic i moments d'atenció amb el risc de patir una mort sobtada.
Girona pacificarà l'entorn de l'escola Agora a partir del 8 de setembre, una mesura que es farà coincidint amb l'inici del curs escolar i davant la proximitat de la Setmana Europea de la Mobilitat. D'aquesta manera, el vial nord del passeig de Ramon Berenguer II es consolidarà com a zona de vianants i no s'hi permetrà la circulació de vehicles. Durant el mes de setembre de l'any passat ja es va fer una prova pilot de pacificació d'aquest espai amb resultats positius. Aquest dimecres es farà una reunió amb els veïns i veïnes de la zona per explicar-los els detalls de la iniciativa.
Girona presenta la nova marca de les fires de Sant Narcís per dotar-les d'una identitat encara més definida. Una imatge amb fons groc i amb molts dels elements identitaris de la festa major de la ciutat, escrits en negre i envoltant una figura central de color vermell amb la forma d'una castanya que conté la paraula fires.
Aquesta és la nova imatge de les Fires de Sant Narcís que es desmarca del cartell de cada any i que vol reforçar l'orgull de la ciutadania per un dels esdeveniments més importants de la ciutat, com bé explicar l'alcalde Lluc Salelles. Nosaltres aquí també busquem al final que Fires o les Fires de Girona sigui una marca que es pugui visibilitzar a nivell de país, que sigui referent amb el que deia ara el regidor de Cultura Popular,
d'activitats familiars, de bona programació musical, en definitiva, que guanyi pes també en clau de país, que sigui una marca pròpia, identitat de la nostra ciutat i que la gent ja coneix molt la nostra ciutat per les fires, però això ens ajudarà, també creiem, que encara la conegui més. Des de l'Ajuntament ja han confirmat que de la marca se'n crearà marchandatge i que el cartell de les fires d'enguany es presentaran les properes setmanes.
El FITAC 2025 de Girona tanca més de 3.000 espectadors i la majoria d'espectacles amb les entrades exhaurides. En total han estat 18 propostes de companyies d'arreu del món i que han confirmat l'esdeveniment com un referent en el teatre mater. La nova proposta, FITAC-OFF, d'una sèrie d'espectacles consecutius es va celebrar des de les 10 de la nit a les 10 de la nit a la sala El Planeta, va acudir fins a 250 espectadors. La 25è edició del FITAC s'ha celebrat entre el 26 i el 31 d'agost a Espais Culturals i Singulars de Girona.
Gràcies.
L'espai gironès sorteja 7.500 euros en compres a l'Alcampo. Aquests estaran repartits en 150 targetes de 50 euros cadascuna i destinats a compres a l'hipermercat en el marc de la campanya de tornada a l'escola. Per participar als sortejos s'han de presentar al punt d'informació un o dos tiquets que sumin un mínim de 50 euros. Cada setmana se sortejaran 50 targetes de 50 euros entre tots els visitants que hagin participat a la promoció la setmana anterior.
Es podrà participar tantes vegades com es desitgi i les targetes tindran validesa fins al 31 d'octubre.
Un treballador queda ferit greu després que col·lapsés un forjat d'una zona enjardinada a Sant Feliu de Guíxols. Els fets van passar ahir pels vols a tres quarts d'una del migdia a la zona del carrer Sant Elm, propera a un institut. Per causes que es desconeixen, va cedir part de l'estructura i va deixar atrapat l'home de cintura cap avall. De seguida es va avisar als serveis d'emergència que van arribar ràpidament al lloc dels fets i els bombers van haver de rescatar l'home que havia quedat atrapat i també van rescatar quatre companys més que van patir ferides d'eus.
S'esfondra part de la coberta d'un edifici a Figueres i desallotgen cinc veïns per precaució. Els bombers van rebre l'avís aquest dilluns a tres quarts a quatre de la tarda. Després de revisar-ho, l'arquitecte municipal de l'Ajuntament va valorar que existia risc d'esfondrament i va ordenar el desallotjament dels veïns. És un edifici format per dues finques en les quals hi vivien cinc persones. Els afectats s'han reubicat en cases de familiars i, segons el consistori, aquest dimarts els tècnics d'urbanisme faran una avaluació més completa dels danys.
Els usuaris de l'RU i la RGU critiquen la manca d'informació i la mala gestió de Renfe pel tall d'ahir entre Blanes i Massanet, una aturada provocada per la caiguda d'un arbre. Un dels afectats, Santi Escura, va sortir a les 7 del matí de Mollet del Vallès per arribar a Girona, però el van fer baixar a Massanet.
Bueno, si féssim un símil amb les notes del col·le, els hi posaríem molt d'eficient, directament, perquè és això, vull dir, inclús detalls, no?, com la megafonia, no s'entén, vull dir, hi ha moltes coses, no?, que jo ja, la veritat, doncs trobo que és un servei que no, no sé, jo no ho havia vist mai, m'ha de dur, vull dir, aquest nivell, perquè això ja fa molt que dura, no?
Un altre exemple és també l'Àngel Bueno i la Carolina Miranda que van lamentar que ningú els va avisar del tall quan van agafar el tren a Flaçar. ...de Torrolla per arribar a Flaçar. I després hem agafat el tren de Flaçar i ens hem topat amb aquest problema a Caldes de Malavella. I ens han avisat que havíem de sí o sí abandonar el tren perquè no hi havia maneres.
Després ens han ficat un bus, els de la pròpia estació, i ens han portat, en teoria deien, de primeres que ens portarien a Massanet. I ens han portat a Sant Saloni. Després hem hagut d'agafar un tren a Sant Saloni per tornar a Massanet.
Ens han marejat la partida, no sabien emportar-nos. I com que nosaltres tampoc som de moure's molt per tren i som una miqueta per dius... Tampoc la estem, mai sortim. Doncs hem estat aquí com que, sisplau, que s'acabi això, volem anar a caminar i que ens deixin ja de marejar-nos. De fet, també una altra crítica repetida és que tots van haver de pagar el bitllet i després no els van voler retornar l'import.
Els agents rurals denuncien un home per pescar quatre pobs ruquers en època de veda i en retornen un exemplar viu al mar. A més, els agents rurals van intervenir dos fusells amb els quals l'home pescava els animals. Des del cos demanen que respecti la normativa en matèria de pesca recreativa. En aquest sentit, recorden que aquesta activitat genera un seguit d'impactes biològics i ecològics que cal gestionar correctament.
Olot reforça la seguretat amb més d'un centenar d'efectius per a les festes d'altura. L'objectiu és garantir unes celebracions segures durant els cinc dies de festa major, del 5 al 9 de setembre, que inclouran més de 120 activitats i una cinquantena de concerts. El gruix del dispositiu recau en la col·laboració entre Mossos i Policia Municipal, que han establert un servei conjunt amb una setantena d'agents.
Des del divendres 5 i durant les 4 nits de festa patrullaran plegats pel centre de la ciutat, especialment pel Luque Antic, on concentren la major part dels actes.
Lloret de Mar crea una guia de menjar saludable amb 30 restaurants certificats. La guia Lloret Good es tracta d'una iniciativa que s'ha estrenat aquesta temporada turística per facilitar als visitants un conjunt d'establiments que puguin visitar amb la garantia que hi trobaran menjar saludable, menjar sense gluten o menús infantils. Elisabet Quigan és la gerenda Lloret Turisme.
I el projecte Llorit Good és un paraigües que inclou les diferents certificacions amb les que treballem a nivell d'alimentació saludable. Sigui, per una banda, sense gluten, amb l'Associació Celiacs de Catalunya, amb més de 5.000 places hoteleres que són ja avui espais de restauració sense gluten, l'acreditació de l'Agència de la Salut Pública de Catalunya, de la Generalitat, l'acreditació AMET d'alimentació mediterrània, amb aquest producte de proximitat i de primera qualitat,
amb 17 establiments certificats. A partir de la pandèmia, els restaurants de Lloret de Mar han apostat per un canvi de model que s'enfoca a un públic diferent. Es tracta d'oferir una oferta més qualitativa que va en consonància amb les inversions que s'havien fet en els últims anys en establiments hotelers.
Adjudiquen per 1.100.000 euros l'arranjament del camí de ronda de Cadaqués al far del Cap de Creus. En total són unes obres que s'estenen sobre 4,6 quilòmetres de recorregut en una de les zones més concorregudes per part dels visitants de la costa Brava. Per això, des del departament han decidit que les obres de millora comencin un cop hagi passat l'estiu. El projecte del camí de ronda preveu definir-ne el traçat, recuperar i rehabilitar-lo per facilitar el pas, així com reconstruir els muls de pedra seca que el delimiten.
Vall de Núria finalitza la instal·lació de geotèrnia i elimina tot el gasoll per la calefacció. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que gestiona l'estació de muntanya ripollesa, ha finalitzat l'última fase del projecte gasoll zero, que ha consistit en l'eliminació progressiva del gasoll per la calefacció i aigua calenta del complex i substituir-la per aquesta energia neta.
El projecte va començar l'any 2011 i ha suposat una inversió de 3,2 milions d'euros i permetrà estalviar més de 200.000 litres de gasóil l'any i deixar d'emetre 550 tones de CO2.
I en esports, el Girona fitxa Habanat, Brian Hill i el porter li va a Kovic per tancar el mercat de fitxatges. El Girona va tancar l'últim dia del mercat amb tres arribades i les sortides de Llanjel Herrera i de Dauda, en aquest cas cedit. A més, el club va anunciar que Joel Roca té fitxa del primer equip.
La direcció esportiva no se'n va sortir del tot ja que aquests moviments mantenen al descobert l'absència d'un central i un mig campista. El Girona, però, encara podria incorporar jugadors diures perquè té fitxes disponibles. Per l'altra banda, el bascet Girona ha presentat aquest matí, tots a la vegada, 4 dels 5 fitxatges que ha fet aquest estiu.
Derek Nidham, Otis Livingstone II, Mark Hughes i Nico Maric han comparegut avui per explicar principalment quines són les seves sensacions en aquests primers dies de pretemporada i quins van ser els motius que els van portar a signar pel projecte liderat per Marc Gasol i jugar sota les ordres d'un Moncho Fernández que ha deixat clar que més enllà de parlar d'objectius, el primer que toca és conjuntar un equip.
A poc a poc, ara mateix estem en pretemporada, hem de conèixer uns els altres i penso que és molt aviat per parlar de grans objectius. El primer objectiu és fer un equip, no una plantilla, fer un equip.
L'entrenador del bàsquet Girona s'ha mostrat satisfet amb la plantilla que han confeccionat i ha insistit que la continuïtat del gran bloc de la temporada passada és una molt bona notícia. Això és tot. Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.ar La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Benvinguts i benvingudes a Geni Figura, el vostre viatge setmanal que recupera les vides i també les
passions dels personatges que han deixat empremta al nostre país. Avui ens fixem en una dona que va fer vibrar els escenaris europeus amb el seu art, la seva elegància i també amb el seu carisma. Parlem d'Àurea de Serrà, una de les primeres ballarines catalanes en projecció internacional que va brillar als teatres més importants de començaments del segle XX.
Aurea no només va ser una figura artística, sinó també una dona avançada al seu temps que va obrir camí per a moltes altres. Va seduir polítics de París, Berlín o Madrid amb un estil que trencava motllos i aportava també una personalitat nova a la dansa. Per entendre el seu context, també el seu llegat, ens acompanya el nostre historiador de capçalera, Josep Puig Costa. Bon dia.
Què tal, Seidit? Bon dia. També ens acompanya Laia Regincós, directora de La Geminada, també amb moltíssim art entre les mans i també al cap. La nostra gènia i figura, Laia, bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, definim Aurea de Serra amb una paraula.
Aviam, és que hi ha molts adjectius, no tots són bons ni tots són gaire concrets, però podríem dir pintoresca. No sé quina havíem dit, però em quedo amb aquest. Jo diré trencadora. Veig que hi haurà xoc d'estils. Primer de tot, Josep, si l'hem de contextualitzar, la línia del temps... Hora de Serra va néixer l'any 1889 a Barcelona.
i en un context familiar una mica finós. La seva mare era vídua d'un farmacèutic cubano-català, de Cuconoma es deia Serrà, però era vídua des de feia anys ja, per tant el pare no era aquest farmacèutic. I de fet va donar a Aurena d'adopció des de ben petita i ella va estar fent vida sense la seva mare i va estar visquent a Badalona amb un matrimoni.
I llavors, ella des de ben petita li havia agradat moltíssim, va anar a viure a Badalona i a Barcelona, i tenia una vocació molt forta per la dansa, des de sempre ben petita li havia agradat molt, i la seva ídol era Isidora Duncan, que havia sigut com una coreògrafa nord-americana, que també feia aquesta mena d'espectacles semi-eròtics, pseudo-clàssics... Que suggereixen però no ensenyen.
Exacte, sí, era com un cabaret elitista, neoclàssic, per dir-ho d'una manera, i de fet Isidro Duncan va tenir una mort molt pintoresca també, que era com una ballarina de molt de renom i molta reputació i molta fama. I això normalment vol dir que tens un descapotable.
Exacte, i tenia un amant italià, penso que era, que la va portar amb un descapotable i anava amb una xaló, amb una bufanda molt llarga i molt llampant, i la bufanda se li va encallar la roda i va quedar escanyada, pobra dona. La Dolce Vita. La Dolce Vita, sí. Quin llamp de bufanda devia portar aquesta senyora. Sí, sí, sí.
Crec que l'amor de l'ídol d'Aure de Serrar encarna molt bé també la mena de personatge que acaba sent Aure de Serrar, que és com aquesta combinació entre la pretesa virtut, la voluntat estètica, contra el grotesc autèntic. Laia, tot teu.
Jo la definiria, però també, val a dir, com algú que sí que tenia un segell propi a la seva manera i que realment també a la seva manera va trencar esquema, si més no, en un context català, diguem-ne, no? Imaginem-nos la societat catalana també del moment. Ella va tenir, com tu deies abans ahir, d'una projecció internacional molt forta, un impacte, jo crec, molt més gran que no pas aquí a Catalunya. Nosaltres la rebem un cop ella torna, però va estar voltant per tota Europa,
i fins i tot actuant a Egipte, actuant a Grècia, llavors en llocs que tenien molt d'empaque. Ojo, eh? Llavors, realment jo crec que sí que... I ell es definia com una gran tràgica de la dansa i deia que el seu objectiu era tornar a l'harmonia natural de l'ésser humà a través de la dansa. S'inspirava en figures femenines de mitologia grega, però també en heroïnes bíbliques, i ho interpretava sense paraules, amb gestos, actituds, moviments, amb uns trajos realment peculiars, peculiars.
És a dir, que a mi em semblés còmica no vol dir que no fos un personatge importantíssim del seu moment, perquè va estar actuant això, a París, a Londres, al Caire. De fet, Mussolini havia comentat que li havia agradat moltíssim l'actuació d'Auré de Serrar. Esclar, havia actuat al Caire, però la mena d'espetacles en els quals havia participat al Caire...
va ser tot abans de venir a Catalunya. És a dir, a l'hora de serrar li agradava molt la dansa i no tenia formació de dansa, el que sí que tenia és que era una dona molt guapa, molt dosa i que, diem, que ballava molt bé, que li agradava molt la dansa. I en aquell moment la dansa, que diem que no era el ballet clàssic, era com més tirant a, com fregant l'erotisme i aquestes coses. De fet, el Caire va estar treballant una mena d'espectacles molt curiosos, que quan
m'ho he llegit, m'ha semblat molt interessant. Ella feia com interludis a un local on feien lluita femenina com eròtica, és a dir... S'estripaven els vestits. Exacte, a l'escenari hi havia dues dones que es barallaven, s'estripaven el vestit i quan es veien parts ja directament poderoses, que ell no es veia una mica més que el genoll, s'apagaven els llums i llavors s'obria un focus i sortia a l'hora de serrar, també amb un vestit molt insinuant.
que indicava com que s'havia cap d'aquella batalla i que quan acabés ella de cantar en sortiria una altra. I bé, llavors, després de tota la seva gira per Europa i d'actuar els teatres grecs i tot això, torna a Catalunya, on és acollida pel moviment no sentista català com la gran ballarina neoclàssica catalana... La gran musa. Sí, sí, la gran musa catalana. I sobretot qui l'acoll és la Fundació Bernat Metge.
que en aquell moment la dirigia en Joan Estalric i era finançada, com no, per Cambó, que era el gran mecenes del nocentisme a Catalunya. I a partir d'aquí es va inserir perfectament a la cultura i a la societat catalana perquè faria una mena d'espectacles, això pertesament no clàssics, com hem dit abans, que connectaven com aquesta idea de la Catalunya moderna, però clàssica, connectada amb el Mediterrani i amb Europa, distingida de la tradició castellana-espanyola i de la superació del romanticisme medieval i tot això.
Clar, jo ara hi pensava i dic, una dona que ha viscut una infància tan complicada però que després també agafa, surt, viatja, moure's per l'alta societat, una alta societat tan diversa de diferents capitals europees i fins i tot de la resta del món, suposo que aquesta dona havia de saber jugar molt bé les seves cartes a l'època.
Sí, jo crec que al final, si agafem el context de l'època, evidentment aquest fet de marxar a l'estranger era viure una llibertat que potser a casa teva no podies tenir. Jo crec que sí que s'agafava com una via per tu ser més lliure i poder-te dedicar potser a una altra cosa d'una manera que aquí a casa teva no ho podries fer. És a dir...
Si tu a casa hi ha unes cotilles molt explícites, uns rols molt explícits, que al final ja tens una limitació, aquella pressió familiar, potser de les dones en el moment, de dedicat a la família, una educació que no sigui la dansa, perquè segurament no està ben vist, que al final aquest fet de marxar cap a fora...
Agafes i dius, escolta, jo formo en tot això, faig amiga de qui m'he de fer amiga, agafo aquesta estratègia per ser qui jo vull ser i ja tornaré. I jo crec que potser va ser una mica el pensament que podria agafar ella en aquell moment. I Josep, em sembla que teníem alguna coseta...
Della i Salvador Dalí Sí, sí, de fet, a l'hora de xerrar i Dalí creuen els seus camins en un esment del Manifest Groc que era aquest manifest que van fer Dalí juntament amb altres literatures catalans avantguardisques que suposaven tot el moviment cultural anterior que era el noucentisme que tenia com la seva majoria la Bernat Metge que va ser aquesta col·lecció que va incorporar a la literatura catalana tots els clàssics literaris greco-llatins
Doncs hi ha un fragment del Manifest Groc que diu, preguntem als intel·lectuals catalans de què us ha servit la Fundació Bernat Metge si després s'ha de confondre la Grecia Antiga amb les ballerines pseudo-clàssiques. Això és una referència claríssima a Aurea de Serrar, que de fet en parla d'en Raúl Garguesait, el seu llibre als fundadors, que el citiran directament perquè és que l'estem llegint, es veu que el Senso va demanar directament la censura d'Aurea de Serrar que deia, esclar, aquesta pobra dona que és a dir que Aurea no l'ha de quedar directament.
Perquè és que realment tenia tot el carinyo de tota aquesta gent norsantista i de tota aquesta gent de l'entorn del neoclesisme català. Molt ràpidament, amb sí o no, Laia Regincó, saps ballar? No. Josep, jo sé que tu tampoc. Per tant, avui més que mai, gènia i figura, fins a la sepultura, Áure de Serra.
La ràdio de Girona. Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
Fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Girona FM obre la finestra a la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
No vull perdre el temps ni despertar-me com si res. No vull el control de les agulles afilades. Vull girar al revés i sí que el perdre molt enllà. No sé l'animal.
que segueix sense escapar i és que no necessito res només l'eufòria del moment per recordar-la eternament
ni canviar-lo per diners. Vull caminar lluny i sé que no em canso perquè és on vull anar. I l'aire és suau i et fa sentir partir sap del camí i és que al final
La caixa buida es va fent més gran. I és que no necessito res, només l'eufòria del moment per recordar-la eternament. No necessito res, i és que no necessito res, i és que no necessito res, i és que no necessito...
La ràdio de Girona. Girona FM. Quan tot sona tan repetit, tan amic i tan avorrit, quan l'únic combustible és el dinó.
Quan la veu que tant t'ha promès, et costa ser que no pot més, quan no quede per sempre, ara és d'acord. Quan se't fa tant costar molt, començar d'estar un moment.
Sóc el teu amic, vull que em molesti, sóc aquí. Parlo de flora, mai és mal moment, mai tard o d'hora. Jo sóc el teu amic, vull que em molesti, sóc aquí.
Puc fer broma al teu costat i si estàs molt desesperat, puc provar de cantar-te.
Vull que em molesti, sóc aquí. Parla'm o flora, mai és mal moment, mai tard o d'hora. Jo sóc el teu amic, vull que em molesti, sóc aquí. Parla'm o flora, que no tinc cap altra feina aquesta nit.
Sóc el teu amic, vull que em molesti, sóc aquí. Parla molt l'hora, mai és mal moment, mai tard o d'hora. Ja sóc el teu amic, vull que em molesti, sóc aquí.
Aquesta nit, aquesta nit, aquesta nit, aquesta nit.
Només te puc dir que no sé qui sóc, però quan hi ets jo sé que no, que no m'interessa en la guerra i la fam, que no m'interessa saber el que fan, que no m'ensenyaran a saber com ets tu.
que no tenc respostes per homes igual. Ara surt tot i esclata a l'aire, només un minut, tot pot acabar quan et cradi de ploure.
El cel és una ferida que també se pot curar. El cel és una ferida que també se pot curar. Només vol dir
Crema, crema, crema es creué Mentre tothom fos a comprar Sense cap mort que anés tot bé Artejat, no hi ha volta enrere
amb un tall molt precís ara ja serena lena amb un gest molt concit ara ja no hi ha volta enrere amb un tall molt precís
Els sembles una ferida que també se't pot curar. I sortirem tots a la mà a navegar entre els dos fills. Ja seran morts
Mai me'n record. Ara la mà. És una nit sense lluna. No en queda ni una. Sense lluna.
Sense lluna, no em queda ni una bola.
Sé morir, sé viure. Sé fer pondre el meu sol. Sé fer mal, sóc de vidre. Sóc úspir, estel i carícia. Faig del drama tres muntanyes. Faig allò que tots esperen. Faig roure's brances tendres. Sóc el terra amb l'herba seca.
I és quan dormo que hi veig clar, és la brisa i la marea, és com taronges del canà. Sóc tardos i primaveres, si m'ensorro fes marrones, no m'enterris de l'arena. Si és delicte en no guanyar, jo no vull aquesta condemna. I per lliure avui un país, i per seure una vorera, per somiar que vens amb mi,
Per no perdre'm la drecera, el meu pit d'un cor sencer, a l'estómac papallones, a les mans fruits d'esbarger. Jo record les tardes bones i cançons a mig desfer, el capell que m'ha vist créixer o fer el funqui pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure't als feiners, estimar-te com la terra que fa viure cireret.
moments de dubte pel món que tinc al cap. Per quan era invincible i la por era un fracàs, els vells salten les barreres i tot torna a començar i els nens seuen a les places.
I nosaltres a aquell bar i la gent que sempre corre avui para saludar i el meu cor segueix en ordre. Viu de lluites quotidianes mentre tripa el que fa mal i l'escalfa si m'abraces.
Ja record les tardes bones i cançons amics desfer, a la pell que m'ha vist créixer o fer el punqui pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure't els feiners, estimar-te com la terra que fa viure cirerets.
No record les tardes bones i cançons a mig desfer. El repell que m'ha vist créixer o fer el punqui pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure't als feiners. Estimar-te com la terra que fa viure el cirerè. Estimar-te com la terra que fa viure el cirerè.
Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. Ei, des que he arribat que no faig més que donar voltes. Ei, creus que no he notat que últimament ja no m'escoltes? Però tot s'arregla molt de pressa.
Fins demà!
i mambo d'està igual.
Som la teva veu. Som la gironina.
La Ràdio de Girona. Digue'm.
Li deia el cel amb els ulls tancats mentre la llum mirava i els dos sentats allà. Tan intens, tan llunyat,
Les coses que veia anaven marxant, el foc de l'aurora que l'anava apagant tenia guardada sota el seu braç trossos de vida per anar a regalar.
Seguint el vol, fent veure, com si no ho hagués vist. Pintava el sol, les merdes, per aguantar aquell pis. Les seves pors, que cridava,
Tornis tard d'avui, sense rems, malgrat dins, les coses que veia.
Les coses que veia tornaven a lloc, es preguntava si quedava el record.
La seva llum que brillava tan fort, de ben segut que il·luminava aquest vol. Matí, sense res. Matí, sense res.
El meu pit i un forat negre i la seva solitud
fa avançar la meva pena travessant la multitud fins a arribar a besar el vel negre que cega cada un dels teus ulls. I aquest amor que tu reculls et remou i tancadena perquè l'una cada cantó d'una fina frontera hi ha l'amor i el dolor que es declaren la guerra hi ha l'amor i el dolor
que es declaren la guerra a que guanyi el millor. I la pols de la lluita fa una boira en el teu cor. I la pols de la lluita fa una boira en el teu cor. I la pols de la lluita
I jo em quedo aquí plantada, davant teu no em veuré, tota aquesta boira estranya a poc a poc la desfaré, fins que obris els ulls i em miris, fins que obris els ulls i vegis que tot és molt més senzill.
que aquest amor que tu reculls et remou i t'encadena, perquè l'una cada cantó d'una fina frontera hi ha l'amor i el dolor que es declaren la guerra, hi ha l'amor i el dolor que es declaren la guerra a que guanyi el millor.
Girona FM. Tot el que sents. Aquesta baby és molt orgullosa. Ella no parla per qualsevol cosa. Guarda les bales per quan surt el sol i per quan el cor la traiciona.
ella m'explota el whats i jo acabado i sempre li faig cas quan la vida et fa la pua ella sempre s'oblida però se'n recorda de mi quan em somriu la vida aquesta baby és molt orgullosa ella no et parla per qualsevol cosa guarda les bales per quan surt el sol i per quan el cor la traïció
però si jo ballo no t'aguantes. I ella no em ve a parlar perquè ara me l'interessa, però es farà un altre Gin Lemon i es complica la festa. No em donis més motius que no tinc gaire metge, jo m'imagino que estem ballant-les com ho fèiem sempre. Però aquesta baby és molt orgullosa.
Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. El nom a la pell, el cor a la mà.
de volar. Fràgil, corres cap al ciu, sembla que és tan fàcil, res més lluny del cap.
Sembla que s'escapin sense fi. Sents que és fràgil i s'enfila cap al cim. Cada cop més fràgil fins que cau del paradís.
Fins demà!
Sembla que s'escavi sense fi. Tràgil, màgic. Tu, tu, tu, tu.
Fins demà!
Bona tarda, són les set.