Girona FM, la ràdio de Girona.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Bon dia, és dijous 14 de novembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona FM, l'informatiu.
I comencem com sempre amb els titulars d'avui. La facturació de les empreses gironines va créixer un 20,5% durant el 2022, superant els registres davant de la pandèmia. El PSC Girona es mostra molt preocupat per l'actitud del govern davant de les agressions sexuals a les fires de Girona. Guanyem Girona denuncia l'infrafinançament dels ajuntaments catalans i exigeix una reforma immediata del model de finançament local.
Disput entre Junts i PSC de Girona per un acte en homenatge a Pepe Guerrero, exregidor socialista. La britànica Get2.com anuncia vols des de Londres a Girona i Reus a partir de l'abril de l'any vinent. La Fundació Drissa i l'Institut d'Assistència Sanitària formaran persones amb problemes de salut mental perquè ajudin a gent en situacions similars.
Una vintena de pacients gironins participen en un projecte de disseny d'eines de salut digital de Catalunya. Les jornades d'imatge i recerca d'enguany es centren en la intel·ligència artificial i la digitalització dels arxius. I en clau comarques de Girona penes de fins a 10 anys i 9 mesos de presó pels 3 Mossos de Santa Coloma de Farners que traficaven amb marihuana.
Investiguen la mort d'un home atropellat per un tren a Sant Miquel de Fluvià. Detingut un lladre a Figueres gràcies a la col·laboració ciutadana ja que es va fer un tall quan va entrar a robar. Els apartaments turístics gironins reclamen més de 865 milions al govern pel decret de llicències del ZUT.
Calonge i Sant Antoni aprova un pressupost de 31 milions d'euros que han destinat 2,3 a inversions. La Bisbal d'Empordà reformarà el pavelló municipal amb 1,5 milions d'euros i anuncia la redacció d'un de nou a finals del 2025. Urbanisme avala el projecte per convertir l'antic hotel Solterra de Sant Hilari en pisos cooperatius per gent gran.
Descobreixen restes neandertals de fa més de 120.000 anys a la cova d'Arbreda de Serinya. L'aportació d'aigua regenerada en una bassa de cap de creus permet recuperar l'espai com a punt de reproducció d'amfibis. Detecten una major presència d'abernat marbrejat a comarques de Girona amb danys en Conreus de la Salva.
I per últim, els pagesos gironins tenen a punt un camió de ferratge per ajudar les granges de València afectades per la Dana.
La facturació de les empreses gironines va créixer un 20,5% durant el 2022, superant els registres d'abans de la pandèmia. El teixit empresarial gironí és reactiva i agafa embranzides. Segons l'estudi Estructura Empresarial de la Demarcació de Girona 2024 de la Diputació de Girona, basat en dades del 2022, la facturació de les empreses gironines va créixer un 20,5% aquell any respecte de l'anterior, superant els registres de la pandèmia.
En concret, van facturar 28.468 milions i també van augmentar en un 7,3% l'ocupació, fins a situar-se en 165.000 llocs de treball. El creixement, però, es va assolir amb gairebé el mateix nombre de societats mercantils, 14.282 l'any 2022, al costat de les 14.226 del 2021.
El document posa de manifest la fortalesa i la capacitat de resiliència de l'empresariat gironí format principalment per societats mercantils petites i joves, el 84% de les quals tenen menys de 30 anys i el 64,8% s'han constituït aquest segle.
El PSC Girona es mostra molt preocupat per l'actitud del govern davant de les agressions sexuals a les fires de Girona. En un comunicat, el grup municipal dels socialistes manifesta la seva profunda indignació i preocupació per la manca de transparència i sensibilitat del govern local davant les agressions sexuals ocorregudes durant les fires de Sant Narcís.
La regidora socialista, Carla Aguilera, denunciava que es van haver d'assabentar d'aquests fets tan greus per la premsa, després que el grup municipal sol·licités informació explícita sobre les agressions i el funcionament del Puldila durant les fires. Tot això a la Comissió Informativa de fa 10 dies.
Guanyem Girona denuncia l'infrafinançament dels ajuntaments catalans i exigeix una reforma immediata del model de finançament local. Pel partit, aquesta és una realitat que situa Catalunya al capdavant de les administracions locals més malfinanciades de tot l'Estat, denunciant que els ajuntaments catalans reben només 473 euros per habitant, una xifra molt per sota dels 796 que es destinen a Aragó o els 678 per habitant que en rep Extremadura.
A més, la formació ha subratllat que a Girona, més de la meitat dels diners que arriben de l'Estat ja venen amb indicacions d'on i com han de ser gastats. Per Guanyem Girona, el model de finançament local actual, que fa més de 20 anys que és vigent, ha quedat completament desfasat i és insuficient per respondre a les necessitats actuals dels municipis.
El partit exigeix un nou model de finançament que no només sigui just, sinó que també permeti als ajuntaments decidir sobre les seves pròpies prioritats des de l'àmbit local i amb autonomia. Per guanyar amb aquesta situació, posa de manifest la necessitat d'una isenda catalana pròpia.
Disput entre Junts i PSC de Girona per un acte en homenatge a Pepe Guerrero, exregidor socialista. Junts per Girona va registrar aquest dimecres una instància a la Generalitat per denunciar l'ús partidista del Pati de les Magnòlies per la celebració d'un acte aquest proper dissabte organitzat pel PSC, que comptarà amb la presència de la consellera Sílvia Paneque. L'acte en qüestió serà per homenatjar l'exregidor del PSC i excap de les brigades Pepe Guerrero, mort l'any 2018.
El partit polític considera que és una clara instrumentalització partidista de les institucions i demana que es revoqui l'autorització de l'espai per fer l'acte. Des del grup del PSC consideren que la denúncia de Junts és extemporània, superficial i inacceptable des de qualsevol punt de vista. A més, afegeixen que és especialment greu que aquesta denúncia arribi precisament de Junts per Catalunya.
argumentant que es tracta d'una formació que ha fet ús dels espais de la Generalitat en infinitat d'ocasions per la celebració dels seus esdeveniments, molts dels quals han tingut caire electoral.
La britànica G2.com anuncia vols des de Londres a Girona i Reus a partir de l'abril de l'any vinent. En concret, la firma oferirà un vol en freqüència setmanal els diumenges a la capital gironina, mentre que Reus hi volarà dos cops a la setmana, els dilluns i els dijous. L'empresa ha anunciat aquest dimecres l'obertura de la tretzena base al Regne Unit a l'aeroport de Londres-Luton. Des d'aquí oferirà 17 destins, 9 dels quals a Espanya. A més dels de Girona i Reus, també en farà a Alacant, a les Illes Canàries i a les Illes Balears.
La Fundació Drissa i l'Institut d'Assistència Sanitària formaran persones amb problemes de salut mental perquè ajudin a gent en situacions similars. El projecte consisteix en 160 hores de formació i pràctiques als serveis de rehabilitació comunitària de salut mental que té lias a la demarcació. El projecte és pioner a Catalunya i està finançat pel Hub d'Innovació Social i Sanitària de Catalunya.
El proper mes de desembre arrencaran els cursos de formació amb un grup de 10 persones. El febrer aquests alumnes finalitzaran les sessions i passaran a impartir tallers de 12 sessions a un centenar d'usuaris de la xarxa de salut mental entre el mes de març i el mes d'abril.
Una vintena de pacients gironins participen en un projecte de disseny d'eines de salut digital de Catalunya. La iniciativa està liderada pel Consell Consultiu de Pacients de Catalunya, la Fundació TIC Social, el Departament de Salut i la Universitat Oberta de Catalunya. L'objectiu és que els pacients estiguin al centre del disseny d'aquestes eines que caldrà impulsar en l'àmbit digital.
Els resultats de la sessió participativa serviran per redactar un decàleg de bones pràctiques en salut digital. La de Girona és la segona que es fa després que el projecte arrenqués a l'Alp Pirineu i a l'Aran. Properament també es faran tallers similars a Tarragona, Sabadell i una de telemàtica.
Les jornades d'imatge i recerca d'enguanyes centren en la intel·ligència artificial i la digitalització dels arxius. Una 18a edició amb una mirada posada en el futur, parlar sobre l'impacte de la digitalització i d'eines com la intel·ligència artificial en els arxius de tot el món. Així, entre els dies 20 i 23 de novembre es realitzaran 29 comunicacions acompanyades de ponències i tallers, tot plegat dividit en quatre blocs temàtics, tecnologia, ciutadania, patrimoni i models de negoci i conservació.
L'alcalde Lluc Salelles destacava l'èxit i la importància de les jornades. I per tant estem també contents de poder-les acollir a la nostra ciutat i de convertir-nos, si se'n permet, en un punt de referència al voltant de la imatge i la recerca a nivell especialment europeu, però no només europeu sinó internacional. Això ens situa...
com una de les capitals al voltant de l'arxiu, de la imatge, de la recerca i crec que és important destacar-ho perquè és un àmbit que sovint queda una mica relegat perquè no forma part de la majoria del dia a dia dels ciutadans però que en canvi tots sabem que és un element que a llarg termini és imprescindible en definitiva perquè les societats evolucionin i per saber com han sigut les societats en el seu passat i també en el present.
Com a novetat d'enguany, la conferència de clausura a càrrec de Bernardo Riego estarà oberta a tots els públics. El director de l'Arxiu Municipal de Girona, Lluís Esteve Casellas, va concretar que per ara compten amb 140 inscrits i que la previsió és arribar als 150.
I en clau comarques de Girona, penes de fins a 10 anys i 9 mesos de presó pels 3 Mossos de Santa Coloma de Farners que traficaven amb marihuana. L'audiència ha condemnat els 3 Mossos de Santa Coloma de Farners acusats de traficar amb marihuana comissada amb penes de 10 anys de presó i 9 mesos en el cas del caporal considerat líder de la trama.
10 anys i també un mes i un dia per la gent que feia d'intermediari i 9 anys, 9 mesos i 15 dies pel tercer mosso implicat. Pel que fa al matrimoni acusat de distribuir la droga, el tribunal imposa a l'home dos anys i tres mesos de presó i absola la dona. El tribunal considera aprovat que els quatre acusats van crear un grup per agafar partides de marihuana i tornar-la a inserir al mercat negre.
La sentència condemna els Mossos per delictes contra la salut pública, pertinença a grup criminal, furt continuat i falsedat en document oficial. Conclou que es van conxorciar per desviar comissos de marihuana en base als seguiments d'afers interns i les escoltes als mòbils i el cotxe no logotipat.
Investiguen la mort d'un home atropellat per un tren a Sant Miquel de Fluvià. Els fets van tenir lloc ahir a les 7 del vespre quan un tren que anava de Figueres fins a l'estació de Sants a Barcelona hauria atropellat un home que estava estirat a les vies. De moment hi ha diversos motius de la mort sobre la taula i no es descarta que sigui un accident, tot i que cada vegada agafa més força la hipòtesi d'un suïcidi.
Segons fons policials, el tren no estava previst que s'aturés aquesta estació i el maquinista, quan hi va passar, es va trobar l'home estirat. Alguns testimonis haurien vist la víctima molt alterada uns minuts abans de la seva mort.
Detingut un lladre a Figueres gràcies a la col·laboració ciutadana ja que es va fer un tall quan va entrar a robar. Es tracta d'un home de 35 anys i els fets es van produir la matinada del passat diumenge 10 de novembre. L'arrestat va accedir a l'establiment trencant un vidre i es va emportar la màquina registradora, un comandament per accionar les diums i prop de 50 euros en monedes. Va ser precisament quan va accedir rebentant el vidre que l'home es va ferir a la mà on s'hi va fer un tall, fet que va servir als Mossos com a evidència que era el responsable del robatori.
A més, quan fugia del bar, un testimoni el va veure escapant-se amb la màquina registradora amagada sota la dessuadora que portava.
Els apartaments turístics gironins reclamen més de 865 milions al govern pel decret de llicències d'ut. Aquesta és la xifra que dona el sector per l'afectació del decret que faria caducar el 40% de les llicències d'habitatges d'ús turístic a la demarcació de Girona, que va aprovar l'anterior govern. A dia d'avui, des de l'ATA, asseguren que no veuen cap voluntat per part del nou govern a l'hora d'enterrar el decret aprovat en el mandat d'Esquerra. Esther Torrent és la presidenta de l'ATA.
A dia d'avui, jo els inputs que rebo del nou govern és que de moment no pensen fer res. I ja està aquí poc doler. No sé, de moment no pensen fer res. Està clar que tenen també que comptar amb Esquerra Republicana i Comuns i suposo que per això també estan molt lligats en aquest sentit.
Però jo crec que des d'Esquerra Republicana i Comuns, si mai volen arribar a escoltar-nos i volen arribar a entendre la realitat, quina és la realitat de veritat d'aquest sector, entre tots podem arribar a una entesa. Com deia Esther Torrent, mostren mà estesa per negociar un nou decret amb la complicitat del sector i que proposi una solució real a la manca d'habitatge.
Calonge i Sant Antoni aprova un pressupost de 31 milions d'euros que han destinat 2,3 inversions. Els comptes pel 2025 creixen un 4% i entre les inversions destaquen els gairebé 370.000 euros per fer manteniments en edificis municipals i escoles, 165.000 per la reforma de la plaça Catalunya de Sant Antoni, una obra que ha començat fa poc, o 68.000 euros més per encarar el projecte que ha de permetre dignificar el nucli antic de Calonge i facilitar que la gent hi torni a viure.
El pressupost ha tirat endavant amb el vot a favor de l'equip de govern, amb Junts, el PSC, Guanyem, PP i tots pel poble, i el vot en contra de l'oposició. En aquest cas, Esquerra, avancem i som 6A.
La Bisbal d'Empordà reformarà el pavelló municipal amb un milió i mig d'euros i anuncia la redacció d'un de nou a finals del 2025. Es tracta d'una primera solució per donar sortida a totes les necessitats esportives que té el municipi. Malgrat tot, l'alcalde Óscar Aparicio ha anunciat que a finals del 2025 licitarà la redacció d'un pavelló nou.
La idea és que el govern obri una nova línia de subvencions per a la construcció d'instal·lacions esportives i la Bisbal d'Empordà si vol acollir. De moment, el pavelló actual s'aprofitarà per incrementar un 15% la superfície i s'instal·laran quatre vestuaris nous amb una capacitat d'una vintena de persones. I també es farà un porxo que modificarà l'accés actual a l'equipament.
Urbanisme val el projecte per convertir l'antic hotel Solterra de Sant Hilari en pisos cooperatius per gent gran. El projecte que impulsa la cooperativa Sostre Cívic preveu construir-hi 45 apartaments amb diferents espais comuns. En total, la parcel·la, comptant i també el pati, suma 6.500 metres quadrats.
Urbanisme ha aprovat aquest dimecres una modificació del planejament de Sant Hilari que permetrà reconvertir l'antic hotel en desús des de principis dels anys 80 i la qualificació urbanística del complex fins ara hotelera s'ha canviat per una altra que preveu conservar l'edifici i adaptar-lo a usos residencials. El projecte d'habitatge seniors sobre persones de fins a 65 anys.
Descobreixen restes neandertals de fa més de 120.000 anys a la cova L'Albreda de Sarinyà. Concretament, s'han trobat tres dents humanes corresponents a un infant, un individu juvenil i un individu adult. Dues de les dents procedents del nivell N de la cova tenen una antiguitat mínima de 120.000 anys, mentre que la tercera dent, recuperada del nivell J, té entre 71.000 i 44.000 anys. Els resultats preliminars indiquen que aquestes dents
podrien ser atribuïdes a l'homo neandertalensis.
L'aportació d'aigua regenerada en una bassa del Cap de Creus permet recuperar l'espai com a punt de reproducció d'amfibis. Un any després de l'actuació s'han observat almenys unes set cries de tritó verd, una espècie protegida i no amenaçada, i també de granota pintada. El director del Parc Natural del Cap de Creus, Pons Feliu, per la seva banda remarca que aquesta bassa era un punt estratègic per la reproducció d'aquestes espècies i que després de tres anys d'extrema sequera van decidir actuar-hi.
El novembre de l'any passat vam detectar que la bassa de Mas Ventós, que era un punt estratègic de reproducció d'amfibis, estava molt seca. Veníem de dos o tres anys molt secs, amb poca pluviometria, en especial de cap de creus, i vam pensar que era important per combatre, contrarrestar els efectes del canvi climàtic, que estem deixant sense llocs bons, òptims, de reproducció dels amfibis, de fer aportació artificial d'aigua en aquest espai natural i, per tant, garantir que tinguessin un bon hàbitat i un bon punt de reproducció amfibis i altres espècies de fauna que estan associades als medis aquàtics.
La del Mas Ventós és una bassa antiga que tradicionalment se bastia d'una deu, però que arran de l'extrema sequera havia quedat completament seca i havia deixat orfes espais on fer la reproducció d'aquestes espècies, algunes de les quals protegides.
Detecten una major presència de bernat marbrejat a comarques de Girona amb danys en Conreus de la Selva. El Servei de Sanitat Vegetal del Departament d'Agricultura ha detectat un increment de la presència de bernat marbrejat, una plaga que pot afectar greument els cultius i que ara comença el període d'hivernació. De fet, a la comarca de la Selva ja han documentat danys en Conreus, convertint les comarques gironines en l'única província on hi ha hagut afectacions d'aquest tipus.
En d'altres ambients més urbans de la demarcació també s'ha detectat un gran nombre d'individus i en canvi en poblacions on els anys anteriors havien detectat poblacions elevades com el Baix Empordà, la plaga s'ha mantingut en nivells molt baixos.
Els pagesos gironins tenen a punt un canvi de ferratge per ajudar les granges de València afectades per la dana. Aquest serà el segon enviament que fan després del de la setmana passada on van portar 23 tones de cereal. Des de Revolta Pagesa, deixen clar que seguiran aportant per tal d'assegurar que les explotacions afectades puguin tirar endavant.
El seu portaveu a les comarques de Girona, Jordi Ginebreda, explica que arran del primer carregament de gra dels pagesos de Girona, la solidaritat s'ha disparat des d'altres punts de l'Estat. Sí, clar, l'estar nosaltres vinculats amb altres entitats i altres organitzacions de la resta del territori espanyol, que vam començar a ens a moure i explicar el que estava passant i el que estàvem fent nosaltres,
altres territoris s'han mogut també i també els estan ajudant per tant no és només que des d'aquí Girona ho fem sinó que hi ha altres territoris que ho fan i llavors ara ja no hi ha aquella urgència aquella necessitat tan elevada que hi havia els primers dies sinó que ara ens ho anem repartint i entre tots anirem ajudant en més llarg plaç perquè no sigui una cosa de us ajudem, ens fem la foto a Instagram quedem molt macos
i a partir d'aquí espavileuses, sinó d'ajudem-los a tirar endavant i a poder remuntar i sortir del sotrac. Les aportacions de diferents punts de l'Estat han fet que s'hagin hagut d'aturar aquestes aportacions per tal de poder garantir que hi ha prou espai per amagatzemar tot el que es dona.
I en esports, el partit ajornat entre l'Uni Girona i el Jairis ja té nova data. El partit es disputarà demà a les 5 de la tarda al pavelló de Fontajau. Com a novetat, l'entrada serà gratuïta. Tot i això, les persones que no siguin abonades hauran de recollir la seva entrada a les taquilles del pavelló. Cobriran una hora abans del partit.
Per altra banda, el director esportiu del Girona, Quique Cárcel, no entén per què hi ha tanta crispació al voltant de l'equip. En una roda de premsa celebrada ahir, Cárcel va fer valoració de l'incida temporada posant un notable fins ara a l'equip després de les primeres 13 jornades, on va remarcar que els xiulets o les mocadurades no ajuden a l'equip.
Pel que fa a les lesions, el barceloní considerava que són fruit d'un cúmul de factors, sobretot arran de venir d'un estiu amb Copa Amèrica, Eurocopa i Jocs Olímpics, i que molts jugadors van arribar tard amb molta càrrega i de seguida van posar-se a competir cada tres dies. Cárcel també va reconèixer que esperen més gols d'Abel Ruiz i de Mijovski, els dos delanters, que van arribar per suplir a Dobic. I pel que fa a la presència de Ferran Ruiz al primer equip, Cárcel va reiterar que la idea és que el cas és cosa de la justícia. Això és tot.
Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Bau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Sé morir, sé viure. Sé fer pondre el meu sol. Sé fer mal, sóc de vidre. Sóc cospires, tel i carícia. Faig del drama tres muntanyes. Faig allò que tots esperen. Faig roure's branques tendres. Sóc el terra amb l'herba seca.
I és quan dormo que hi veig clar, és la brisa i la marea, és com tronses del canà. Sóc tardos i primaveres, si m'ensorro fes marrones, no m'enterris a l'arena. Si és delicte no guanya, jo no vull aquesta condemna. I per lliure avui un país, i per seure una vorera, per somiar que vens amb mi, per no perdre'm la drecera.
el meu pit d'un cor sencer, a l'estómac papallones, a les mans fruits d'esbarcer. Jo record les tardes bones i cançons a mig després, el gat vell que m'ha vist créixer o fer el punk i pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure't els feiners, estimar-te com la terra que fa viure cireres.
Fins demà!
I nosaltres a aquell bar i la gent que sempre corra avui para saludar i el meu cor segueix en ordre. Viu de lluites quotidianes mentre tripa el que fa mal i l'estalfa si m'abraces.
Ja record les tardes bones i cançons amics desfer, a la fe i que m'ha vist créixer o fer el punqui pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure't als feiners, estimar-te com la terra que fa viure cirerets.
No record les tardes bones i cançons a mig desfer. El batll que m'ha vist créixer o fer el punqui pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure't als veïners. Estimar-te com la terra que fa viure el cirerè. Estimar-te com la terra que fa viure el cirerè.
Estimar-te com la terra que fa viure els cirerers. A tot arreu sóc knowing.
Molt bon dia, són dos quarts de tres.