Quan dones sang, fas créixer una comunitat més unida, més gran, immensa. Dona sang el 8 de gener a l'Ajuntament de Girona. El 16 al local social de l'Eixample i al gimnàs Any Time Fitness Girona. També de dilluns a divendres a l'Hospital Josep Trueta. Consulta horaris a bancsang.net barra donat.
Gràcies.
En una plaça de no sé quin poble per primera vegada viu ballar l'ovall de la sardana Irosi Noble. Mai més l'he vist i encara el podria pintar. Jacim Verdaguer.
Bon dia, Girona. Salut amics, coneguts i saludats. Ensetem el primer programa d'aquest nou any 2026. Salutacions cordials de l'Arnau Vila, que com sempre s'ocupa de la part tècnica. Us parla com de costum Montserrat Joventany. Sigueu molt ben retrobats.
I tal com pertoca per les dates, comencem amb una sardana al·lusiva a l'any nou. Cap d'any de Ramon Serrat, el mestre de Sant Joan de les Abadeses a la meva comarca del Ripollès. És una gravació feta en directe, un any per Nadal, al Teatre Comptel de Ripoll, per la principal de la Bisbal sota la batuta del seu titular, Francesc Cassó.
Bona nit.
Bona nit.
. . .
Música Música
Fins demà!
Bona nit.
Hem escoltat una sardana de Ramon Serrat, l'autor de Sant Joan de les Abadeses, cap d'any, en una interpretació en directe de la principal de l'abisbal. Bé, avui estic molt ben acompanyada. A dreta i esquerra tinc dos galants, dues persones que de sardanes...
En saben molt, molt, ho saben tot i tot, com deia aquell famós anunci d'una companyia d'assegurances, us recordeu? Fins a l'extrem que de vegades jo els he de consultar alguna cosa quan no me n'acabo de sortir. Jaume Nonell. Bon dia, bon dia a tots. Un plaer, gràcies, un plaer tenir-te aquí.
Jordi Saura Molt bon dia Benvingut Gràcies Dos sabadellenys que com us deia de sardanes en saben molt i avui ens porten un llibre que jo m'atreviria a dir que és tot un màster sobre la sardana perquè hi ha de tot interessant per les persones que saben com funciona i què és la sardana però també molt educatiu per les persones que no en tenen ni idea a més a més es llegeix
He de confessar que no l'he llegit tot, però per el que he vist es llegeix molt bé, no carrega, està molt ben explicat, tot molt ben sintetitzat i us he de saludar. Avui us he de felicitar, perdó, perquè molt bé, molt bé, molt bé. Explica'm, Jaume, comencem. El llibre es diu 100 motius per estimar la Sardana. Això t'ho anava a dir jo. I és de la col·lecció de Cossetània, de l'editorial Cossetània,
que té una col·lecció dedicada a molts temes diferents, en té molts de llibres, aquesta col·lecció, que tots comencen pel número 100. O sigui, 100, per exemple, n'hi ha un, 100 coses que no pots perdre si vas a Girona, em sembla que n'hi ha un, o alguna cosa així, eh?
I els 100 motius per ser del Girona. I 100 motius per ser del Girona, del futbol, sí, sí, també. O sigui que això dels 100 motius, jo pensava que us ho havíeu inventat vosaltres. No, no, no, no, això és, aquest és de la, l'únic, l'únic que ens va imposar la, que ens va, no, ens va sugerir el títol a l'editorial, que ens va dir, i hem posat aquest títol.
i jo, doncs molt bé això són, o sigui la idea de l'editorial en aquesta col·lecció i per tant en aquest llibre també és que es parli del tema que sigui amb 100 capítolets i que la gent no s'espanti 100 capítols i això és un totxo no és cap totxo cada capítol són dues pàgines posem dues pàgines i mitja de llibre per tant
Es llegeix fàcil i el que sempre diem amb en Jordi és que no cal llegir-lo des del primer capítol i acabar l'últim. No, jo he anat mirant. Obres pel mig i avui m'interessa aquest tema, doncs bueno, llegeixo aquest tema i ja està. Jordi, però sintetitzar tot això, si us han dit, s'ha de fer amb tantes pàgines i tal, deu haver sigut una mica difícil, no?
Home, de fet sí, d'entrada vam haver de triar 100 temes, 100 motius, que això en principi ja era, ostres, primer penses 100, sí, 100 i més, però quan ens vam posar d'acord quins eren i llavors, esclar, abocar-hi aquí tot el que pensàvem que s'havia de dir, pensàvem que la gent estaria bé que conegués o que repassés, doncs llavors sintetitzar-ho
sense fents apesats, però intentant que tot tingués la substància que ha de tenir, doncs home, sí, el treball de sintetització és gran i és fort. Quant temps hi heu emprat per poder portar a terme aquesta edició? Doncs això vam començar el maig, sobre el maig de l'any passat, i el llibre el vam lliurar el desembre de l'any passat.
I el vareu presentar a finals d'estiu, primers de setembre, potser? La presentació oficial va ser el dia de la Mercè, justament, a la setmana del llibre en català, el va ser Lluís Companys a Barcelona, en un estand de l'editorial. I aquí a les comarques gironines, a mi em consta que vareu venir a caçar de la selva? A Jafra. A Jafra i al mestre.
Ja ha fracassat. Ja ha fracassat i ara el dia 9, divendres 9, a la Biblioteca de Figueres. I aneu a l'escala també? No, encara no. No està acordat encara. Ah, doncs anem amb en Jordi Díaz enrere, que va ser aquí, em va dir que sí, que hi aniré. Oh, que hi diríem, però encara no està fixat. Encara no sabeu. I el meu Ripoll, l'heu contemplat?
Bé, és que anem fent... Mica, mica. Mica, mica. Perquè, clar, això va ser al setembre. Octubre, novembre n'hem fet com 13 o 14 presentacions. Sí, sí. Al desembre vam dir que reposàvem, perquè a més a més hi havia la Puríssima, Reis i tot això és massa. I ara, a partir de gener, tornem.
Intentarem, i a més està així, perquè van caient les presentacions, o sigui, hi ha presentacions, i això estem molt contents al respecte, perquè hi ha presentacions que sí que les hem buscades, per exemple la Biblioteca de Figueres, jo els hi truco, l'ha anat i tal, no sé què, sí...
Però hi ha d'altres que no, d'altres que és o la llibreria o un personatge, per exemple el Cassà, ens va trucar en Quim Massà, escolta Quim, Jaume, sí, i per això n'estem molt contents. Però tu hi tens una bona relació amb Cassà, és normal que t'ho diguessin.
Bueno, les relacions hi és a tot arreu, però hi ha hagut gent que m'ha trucat o que ens han trucat per fer la presentació i jo no... o tenim molt poc contacte. O sigui, anirem a Granollers, a mitjans de gent, anirem a Granollers i sí, un sardanista de Granollers, però que feia anys i anys i anys que no l'havia vist. Bueno, però la gent té bona memòria. I llavors això vol dir que el llibre ha despertat interès.
i després d'interès costa una mica quan fas un llibre o un llibre o qualsevol altra cosa que la gent t'arribi el feedback el retorn del que has fet a vegades tu n'estàs molt content però no la gent no t'arriba i en aquest cas està sent diferent en aquest cas et trobes gent que els coneixes de vista o a vegades res
I l'altre dia estava en un concert a Terrassa i el senyor del costat, que el conec de vista, no sé ni com se diu, ostres, ja tinc el teu llibre, que l'estic llegint, que, oi, quin és allò que ve, que, ostres, un sardanista. I llavors pensava que hi havia moltes coses i, bueno, aquí he trobat coses que m'han agradat molt. I això es recompensa moltíssim. Això és el que deia en Jordi abans.
i si em permets i afegeixo tinc uns veïns relativament joves que són de León viuen a Sabadell, són de León i el primer que vaig fer va ser donar els n'hi uns teniu i ella, la noia, la veïna pel carrer repassejant alguns ens vam trobar i em va dir que li havia encantat i que estava aprenent moltíssim de coses que desconeixia del tot per tant el Jaume es va trobar amb un sardanista que apren coses que no sabia i per la meva banda, com a exemple una persona de León
que diu, ostres, gràcies perquè m'heu explicat coses que ni m'imaginava. És el que us he dit jo, que està molt ben trobat, vaja, per allò que he anat llegint, molt didàctic, allò que tu l'agafes, agafes una pàgina qualsevol i dius, ah, això està molt ben explicat, que és el que jo he notat, perquè evidentment hi ha coses que jo les sé, no? Però que dius, ah, mira, explicades d'aquesta manera, us sembla que fem un petit...
una petita parada, perquè jo us vaig dir, escolliu-me la música que vulgueu escoltar, i anem per una sardana que es diu El meu Sabadell, ja que tots dos sou de Sabadell, comencem per fer un homenatge a en Borgonyó? Sí, hem triat alguna sardana vinculada a Sabadell, perquè està a Sabadell, segons nosaltres som de Sabadell, i a Sabadell ja saps que hi ha el millor de lo millor.
això n'hauríem de parlar menys el futbol cada un s'estima el seu tu és normal que t'estimi Sabadell i jo m'estimo l'ipoll això no és per fer-nos l'espoiler però tenim personatges molt molt interessants però les sardanes de Burgonyó són que m'atreveixo a dir filigranes en té de molt boniques doncs Arnau el meu Sabadell i és la Copla Sabadell i l'autor també sabadelleng Agustí Burgonyó
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Ens havíem situat a Sabadell, al meu Sabadell, una sardana de l'Agustí Burgonyó, amb la Copla Sabadell, i dos convidats que tenim aquí de Sabadell, en Jaume Nonell i en Jordi Saura. Comenta'm això que m'estaves dient ara a micro tancat jo, et deia, i com ho heu fet per estructurar...
aquests capítols, per la mateixa cosa que us he dit al començament, perquè trobo que encaixen molt bé, que està cada cosa posada al seu lloc. Suposo que no ha sigut una tasca fàcil. Bé, el primer que fem quan Cossetània ens accepta i firmava el contracte, això està firmat en contracte, és passar-los, i que ens ho van demanar, una relació de 100 títols, de 100 títols,
una cosa que hem d'agrair moltíssim però moltíssim, moltíssim a Cossetani és la confiança depositada en nosaltres és a dir, li passem una relació de 100 títols així, títol i prou per veure per on anava la cosa ens van demanar un aclariment aclariment amb un dels títols, els vam aclarir i ens van dir, ok, endavant
Mai, mai Cosetània ens ha imposat, ni canviat, ni manipulat res. Us ha deixat fer tranquil·lament. Això és molt important. A nivell dels títols, a veure quantes vegades ens presentem 100 títols, era el començament, era un projecte.
després aquests títols no van ser exactament sempre els mateixos ni amb l'ordre que els vam entregar vam anar a Polín perquè hi havia títols que un cop t'hi poses a escriure'l dius ostres, aquí hi ha material per dos i ho vam haver de desglosar dates que estaven desglosats ho vam haver d'ajuntar llavors com hem fet el muntatge, l'estructura? aquesta és una cosa que expliquem també que és que anem a parlar de Sardana i Sardana què és?
Així, en sardana, sol, què vol dir? Què és? Sardana és música i sardana és dansa. I sardana és moltes coses més. I és poesia, i és sentiment... Per tant, com ho fem això, no? Llavors, què expliquem primer?
La sardana dansa, la sardana música, o ho fem barrejat, o ho fem cronològic. Aquesta és una discussió que vam tenir, al final vam acabar t'ho fent de la manera que està estructurat ara, que són 5 grans blocs,
A veure si els diré bé. El Jordi, com que ja ho sap, que sempre els autors som els que menys ens han recordat. Pensar en l'estructura, saps l'estructura? Ostres, com que l'hem repartit i quins títols tenen cada grup, no? I és el que deia el Jaume, no? És impossible recordar-ho tot. Comencem pel ballem-la, seguim pel toquem-la, creem-la, de crear...
Gaudim-la i admirem-la, i per tant dintre d'aquest, cada grup d'aquests, majoritàriament hi ha o ball, o hi ha música, o hi ha la creació, o hi ha el gaudi, els aplecs, les ballades, o després les relacions col·laterals amb altres disciplines artístiques, o el simbolisme, això està inclòs dintre de cada un d'aquests apartats. Permeteu anar un incís? Permetem.
n'hi ha dues persones molt importants que han participat en el llibre un indirectament i l'altre directament la primera persona directa va ser el David Puertas David Puertas músic, musicòleg divulgador musical un extraordinari perdona ara que t'interrompi perquè m'aclareixis una cosa el David és un fill del Puertas que tocava a la Barcelona?
Correcte. El seu pare tocava a la Barcelona i a la banda municipal. I llavors és el fill. En David ha fet dos o tres llibres d'aquesta col·lecció. El Can Coral és l'últim. I quan Cossetània pensa en fer un llibre de sardanes, s'adreça amb ell perquè ja era, diguem-ne, entre cometes, un proveïdor, no?,
I en David els diu, no, això, aquests dos. No pas per capacitat, perquè ho podia fer tranquil·lament, però, esclar, aquí nosaltres toquem tot. Toquem música, toquem dansa, toquem activitats, i llavors el David va dir, jo no m'embolico, aquests dos.
Vos dir que ell podia explicar molt el tema música però que potser alguns altres... Potser l'altre s'hagués hagut d'espavilar molt la documentació i per tant ens ho va traspassar amb el qual li agraïm absolutament la confiança. I la segona persona que estem...
moltíssimament agraïts també és la que ens ha fet la correcció ortogràfica nosaltres escrivim però bueno fins on arribem i passem el corrector de l'ordenador i ens treu les faltes grosses això ho fem tots però donar-li aquell toc de ben escrit això ho ha fet una correctora canviar potser algun sinòmi que es diu Núria Sàbat i que és de Palafrugell
i no només la correcció, és la unitat d'estil també perquè esclar, en Jaume escriu d'una manera jo escric d'una altra i per tant el llibre, en canvi el llibre si llegeixes té una unitat d'estil i la unitat d'estil li ha donat la correctora i és impressionant la feina ja he començat jo dient que estava molt bé vull dir que veig que no m'he equivocat que tan contenta m'ha semblat a mi el fullejar-lo com contents esteu vosaltres jo ara fa una estona que tinc aquell llibre obert aquí perquè hi ha hagut una cosa que m'ha complegut molt
Les dones les cobles, perquè tu saps que jo sempre he defensat les dones i seguiré defensant-les mentre pugui, i és un capítol que potser ara es comença a visibilitzar una mica, però que ha costat molt. Ara es comença a visibilitzar, ja fa algun temps d'això, ara es comença a visibilitzar.
Però ahir ara sortirà d'aquí un mes, dos o tres o quatre, en quin nombre som, hi ha un nou treball de la Maria Antònia parlant del tema. Estàs tancat. Això no ens n'hem d'oblidar. O sigui, la dona era invisible a la copla,
Aquí en el llibre trobareu exemples de les poques músiques, dones músiques, que t'havien tocat en coble, 3, abans de 1976. Sí, ho he llegit. I que després va créixer, sobretot a partir del moviment de les cobles juvenils, però que porta anys estancat, anys estancadíssim. O sigui, en aquell 14-17% i d'aquí no es belluga.
d'aquí, és que no es belluga. Però com a mínim vosaltres us aneu preocupats i en parleu, que això és molt important. Home, i tant, i tant, i tant. És que només faltaria. Que m'ha cridat l'atenció. Només faltaria. És que hem intentat que aquí hi hagi tots els temes. Que algú es pot trobar a faltar algun tema? Evidentment, clar que sí. Que algú... I això sabem que passa, però en Jordi som molt conscients. Algú, el primer que agafa del llibre és buscar a veure si surt el seu nom.
Això és així. Segur que tu també ho has fet, eh? No, no, no. Ho vaig trobar per casualitats. No ho busques, ni aviam Montserrat, jo m'entenc on t'ho diu. No, no, no. Hi ha l'apartat aquell de programes de ràdio, que allà havia de caure el teu nom, i allà hi és. Ja ho sé que hi és, però vaig anar per allà follejant. Sí que allà, aleshores, com allà era programes, sí que ho vaig pensar. Possiblement hi sé. És això, que hi ha gent que... Jo també ho faig, eh? No ens pensem, no?
Però que algú pensi, i això ara podem dir-ho, i això és obvi, però que hi ha gent que a vegades no és tan obvi que l'exhaustivitat no existeix. O sigui, ser exhaustius amb 300 pàgines és absolutament impossible. I llavors...
Has de triar. I quan tries, ja saps el que passa, que sempre hi ha gent que no segueix en la teva opinió. I llavors hem intentat ser absolutament objectius en el tema. Si algú... Us heu deixat aquest nom? Sí, clar, sí. És que si hem de posar-ho tot, fem 10 llibres com aquest. Impossible. Ja saps que el Raimon té aquella cançó que diu que hi ha risc en tota tria i no ens cansem mai de triar, doncs...
Sí, és veritat, és així. I ara vosaltres també heu triat una cosa, de fet és que m'heu portat una selecció aquí feta per vosaltres, que si una és bona l'altra encara més, Pau Casals. I a més a més una gravació que és històrica, la Cople Principal de Girona, la Sardana es diu Festíbula.
Efectivament. Una gravació del 1955 feta a Prada de Conflent, amb la direcció d'aquells discos que va dirigir Pau Casals i Enric Casals, amb una principal de Girona magnífica, que dirigia el mestre Puigferrer, que ell li tocava, i tocava la trompeta, amb la tenora d'en Josep Roura.
i una festíbula, com tot el disc aquest, que sona de meravella. De fet, penseu una cosa, que els lleurers d'aquest enregistrament, que són boníssims, per ser de l'època, són boníssims. Aquella principal de Girona, el que se n'emporta els lleurers és els germans casals, perquè surten a la foto, perquè van estar al enregistrament, però la feina prèvia l'havia fet en Manel Caderre Puigcerra. Clar, clar.
Però Manel, ja saps, ho saps tan bé, ho sabeu tots dos, que era una persona molt humil, que no buscava glòries i tot li anava bé amb ell. Correcte. Doncs anem per aquesta festívula, sisplau, Arnau.