Som-hi! El Pol Sud es va fotreu ja fa 20 anys. No existeix l'hivern i no baixem de 30 graus. Hem perdut aquesta gran batalla, almenys l'únic bosc de Terrassa ja té playa. La realitat virtual.
Ja no tinc finestres, és una pantalla LED. Diuen que ara permet veure el món en 3D. Clip de mi va deixar de fer concerts el 2028. Diuen que es va jubilar, broma i es va fer ring. La Mariona ho ha patat en què li va fer un carrer. I el Xen ha produït el nou àlbum de fill de Kenny West. No sabem com arribaré. Vaig cap amant, jo no paro, no. El poquet que tinc tot és de debò. Tinc un maquinot i pot venir.
On m'adim les coses d'aquí a l'infinit i pots venir amb mi per viure un nou matí. Potser lo nostre encara no està escrit, o potser sí, o potser sí. La política segueix igual mai ensolventet res, però segueix servint per discutir al bar a les tres. Vols sentir-te acompanyat per algú que ja no hi és? Ara fan colònies amb l'olor de la gent que estimem.
El 2020 una pandèmia va posar a prova la gent i al final vam sortir més forts però no més intel·ligents. Et volia dir, et volia explicar que les coses van com van i millor no facis plans. El futur és una merda i no és per tant, per això pensa que el dia d'avui és lo realment important.
El poquet que tinc tot és de debò Tinc un maquinot i pots venir amb mi On el temps no té sentit O el teu rellotge ja no fa tic On matim les coses d'aquí a l'infinit I pots venir amb mi Per viure un nou matí Potser lo nostre encara no està escrit O potser sí, o potser sí
que arribaré. Vaig cap endavant, jo no paro, no. El poquet que tinc tot és de debò. Tinc un maquinat i pots venir amb mi. Però el temps no té sentit. Ara el teu rellotge ja no fa tic. On m'adim les coses d'aquí a l'infinit. I pots venir amb mi per viure un nou matí. Potser lo nostre encara no està escrit. O potser sí, o potser sí.
L'espai comunicatiu de la ciutat. Girona FM. Tot el que sents. No sé si mai podré deixar d'estar tan sec i veure molt més el
I ara només puc enyorar-te. Vivint del sol, mira el que tornes amb mi. Ara el desig ja es fa esperança i desitjo tant. Però avui no entenc la realitat. Cada cop que em mires, cada cop que tornes, em regales la vida i te l'emportes.
Cada cop que tornes, m'il·lumines el dia. Res més n'importa. Let love explode tonight.
Sé que puc ser valent Només per un moment I dir-te allò que he callat tant de temps Diré que ho he intentat Que tot i que has marxat Si ja no et sento M'ho invento I ara només puc enyorar-te Vivint del sol Mira el que tornes amb mi Ara el desig ets fa esperar
Cada cop que mires, cada cop que tornes, em regales la vida i te l'emportes. Cada cop que mires, cada cop que tornes, m'il·lumines el dia, res més m'importa. Cada cop que mires, cada cop que tornes, em regales la vida
Fins ara!
Vull ser la teva festa, vull ser amb el teu concert que t'accelera. Vull ser la teva festa, vull ser amb el teu concert que t'accelera.
Aquest falcó ja fa temps que no és, i el piccolo falco de fa uns anys. A Natura Park, de dues a tres, té pausa d'una hora per dinar. I amb un bocatà i els ulls a c'infinit. Sant record d'aquell falcó petit.
Un falcó comença a perdre's cap
Falcó, on vas? Què fas en sa teva vida? Ets un carreró sense sortida. Ets una mentida que te vades creure fa anys. D'anys, enganys, tràpids i trulls, amb pèl de compromissos amb els cuses i amb ulls, o tens el fet un cristó, sense cara ni ulls. Però tu abans volaves i passaves de tot,
Fins demà!
No t'idica pel cor, el half a l'estimor
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. La ràdio de Girona. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet.
Consider que en principi no et sap l'àstica un detall que es manifesta en superfície o que demostra que una curva és massa dràstica per deixar un camí tan pla i tan rectilini. Consider que s'habit tot és prou elàstica per menjar-se un problema tan específic d'un mal dia en tu una excesta confiança va fer lloure credibilitats i vicis.
Consider que en principi no ets enàutica, d'un vaixell que ha pastat amb erlans i llambes, i que neveia amb alegria i molta pràctica, i deixa una via blanca i exigenada. Consider que s'ha virtut és prou elàstica, per menjar que la mare t'engusta de cipi, d'un mal dient d'un excés de matemàtiques, va fer que haure contabilitats i nervis.
Faig aló, que tal si encetam una cindri, que tal si me dius que m'estimes durant el següent 30.000 dematins. Faig aló, que tal si nedam amb pilotes, que tal si deixam que se parra de balles termòmetres a 25. I faig aló, que tal si encetam una cindri, que tal si me dius que m'estimes durant el següent 30.000 dematins. Faig aló, que tal si nedam amb pilotes, que tal si deixam que se parra de balles termòmetres a 25.
Consider que en principi no et sap l'àstica d'un detall que es manifesta en superfície, però te demostra que una curva és massa dràstica per deixar un camí tan pla i tan rectilínic. Consider que sa virtut és prou elàstica per menjar-se un problema tan específic d'un maldil d'un exist de confiança que va fer lliure credibilitats i vicis.
I fa geló, que tal si ensatà'm una cindri, que tal si me dius que m'estimes durant el següent 30.000 dematins. I fa geló, que tal si nedà'm amb pilotes, que tal si deixà'm que se para de balles termòmetres a 25.
Considert-te saber totes prou elàstica per menjar-te a la mare tan gust de ser fi. D'un mal dia en tu n'acestes de matemàtiques per fer-te veure comptabilitats i nervis. I fa calor, te t'acafes un tatam una cindri, te t'acafes i me dius que m'estimes durant el seu any 30.000 dematins.
I faig alor, que t'assi nedam amb pilotes, que t'assi deixa'm que se parra de balles termòmetres a 25. Faig alor, que t'assi encetam una cindri, que t'assi me dius que m'estimes durant el següent 30.000 dematins. I faig alor, que t'assi nedam amb pilotes, que t'assi deixa'm que se parra de balles termòmetres a 25.
Avui han arribat els àngels negres que ens prenen els desitjos i fan por
Quan sembren en l'aire una tempesta i treuen les estrelles del seu lloc les posen dintre el seu antic pessebre on no hi ha més presents que un home mort
Aquest és el regal de cada vespre i els àngels negres canten el seu nom.
Ara ja ve Nadal, companys de festa, passem les nits a la vora del foc, que crema i evapora la tempesta i que ens abriga de l'horror.
Regalarem-la als qui ens esperen el nostre temps, la nostra sort, que no hi haurà un matí més negre que l'endemà, si no hi som tots. S'encenen els colors a cada plaça,
Les llums dintre les mans són horitzons i s'obren més camins en cada carta. Les mans se'ns il·luminen cap al món.
Però els reis no són els pares, els reis són de debò. I es tripen cada sobre i ho fan tant sí com no. Els anjos negres canten la mateixa cançó i el mort encara balla a dintre.
No vull cap àngel, ni vull cap rei, ni cap difunt tampoc. Vull una casa ben oberta, plena de gent i d'il·lusió. Regalarem els qui ens esperen el nostre temps, la nostra sort, que no hi haurà un matí més negre.
que l'endemà, si no hi són tots, regalarem els quins esperen el nostre temps, la nostra sort, que no hi haurà un actiu més negre que l'endemà, si no hi són tots. Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona.
Estriant el bé del mal, us vaig fer cas, ara m'enfronta a un monstre, mostrant dos grans rogals, no ha descobert el seu autèntic.
L'aventura acaba per començar.
Paz i d'emocions s'assejarà com un eten setembre. Ara caminaré esquivant el sol. El meu cos s'estremeix quan se mullir la sa.
Les sombres d'un passatge perdut en un miratge i el meu cor fa temps que batega els pies al ritme d'un rellotge que no marca les hores engolint.
Bona nit.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM
Veure la llum que desprèn l'últim estel apagant-se entre els primers raig de sol. Veure ressorgir la primavera enelada per tothom. Mirar-me als ulls i trobar aquella fera que cabalca lliurement i para el seu món. Fer de fases re amb un habitatge baixar la ribeta.
Has de triar camins i creuar l'oceà i et parar els esters per trobar-hi en el mar el teu trosset de cel. Escolta'm atenció al cant dels ocells i a cuidar del teu nil.
que camines per la vida, pas de vida. Nen intrepid, que saps que la primavera sempre t'ha estat esperat. Nen intrepid, que somiaves en viure al país de pit. Confessar-te, tu no te n'adones que...
Prenc l'últim estel, abraçants entre els primers ratx de sol.
Per ressurgir la primavera, renovar desil·lusions. Mirar-te als ulls i trobar aquella fera que cavalca lliurement per al seu món. Fer de fases rim un habitatge, consagrar aquesta imatge, conservar-te en el meu. Esta tria camins i creua l'oceà guiat per als esters.
El teu trosset de cel. Escolta'm, atenció, el cande als ocells i cuida del teu miu. Dintre recols mullats, algú que et somriu. Není, trepid, que camines per la vida, pas aviat.
que saps que la primavera sempre t'ha estat esperant. M'he ningú trepit, que somiaves en viure el país de pèl. Perfà, confessar-te d'una tana donació.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. La ràdio de Girona. Li vaig demanar deu minuts més al despertador i vaig somiar que em banyava l'hivern a la platja i amb les presses d'arribar tard vaig creuar-me amb tu deixant-me la teva fregència de cop com en bo i bambú
Pujava la temperatura i les ganes de ballar. Vas, Barcelona tropical, quan passejo al teu costat i veiem amb les palmeires que han crescut per on tu vas. Barcelona tropical, no l'hauria pensat mai que la Barceloneta em sentiria com en Hawaii.
Ai, ai, ai, ai, ai, ai Barcelona tropical des que tu vas arribar Ai, ai, ai, ai, ai Barcelona tropical des que tu vas arribar La teva pell d'una orella si fa calor Sembla de purpurina quan la toca el sol
I no t'he tornat a veure més, però m'és igual. El mag va fent l'amor, els coloms amb els tocants. Si els dius ulls jo veig al mar, vull ser roca de coral, vull banyar-me despullat. Si algun dia vols tornar, sempre serà la ciutat, l'estiu no s'acabarà.
tropical, quan passejo al teu costat i veiem amb les palmeres que han crescut per on tu vas. Barcelona tropical, no m'hauria pensat mai que la Barceloneta em sentia com a Hawaii. Ai, ai, ai, ai, ai, ai, Barcelona tropical, des de que tu vas arribar. Fan l'amor, els tocants amb els coloms, fan l'amor
Val d'amor, és tu que ens som els corons, val d'amor, val d'amor, el que hauria de fer tothom. Vas, Barcelona tropical, quan passejo al teu costat i ballem amb les panderes com que els cooperar tu vas. Barcelona tropical, no ho hauria pensat mai, que la Barceloneta em sortiria com a Hawaï.
Barcelona tropical es la que tú...
Som la teva veu. Som la gironina.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.