Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM, la ràdio de Girona. Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona.
Bon dia, és dilluns 8 de setembre i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona FM, l'informatiu. I comencem com sempre amb els titulars d'avui. El curs escolar 2025-2026 arrenca avui amb menys alumnes, més complexitat i amb la prohibícia del mòbil a les aules.
Els infants de l'Escola Ágora de Girona comencen el curs amb tranquil·litat que per fi els han pacificat al carrer. Girona i Manacó creen el Comitè per avançar en l'agermanament. Girona celebrarà els dies 16, 17 i 18 de setembre la setena edició del West in Progress al Congrés de Gestió de Residus Municipals.
Descobreixen la plataforma d'un antic temple romà al jaciment dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis. Girona i la Sorellona impulsen un projecte d'aules de natura a tres barris per apropar la biodiversitat dels veïns. I en clau comarques de Girona ha mort la conductora d'un turisme en un joc frontal amb un altre cotxe a la G555 asils.
Presó provisional sense fiança pel detingut per matar una dona en un pis turístic de Lloret de Mar. Detingut un home a forallat per conduir begut amb el carnet suspès i intentar agredir als agents. Tossa de Mar fa una moratòria de llicències comercials per garantir un creixement equilibrat.
Els propietaris dels establiments del port de la selva gestionats pel matrimoni mort recuperen la possessió dels negocis. Els caçadors gironins preveuen una temporada més senglars per les pluges abundants. I per últim engeguen una campanya de mecenatge per salvar la farella de Llançà on hi ha previstos 62 habitatges i usos hotelers.
El curs escolar arrenca avui amb menys alumnes, més complexitat i amb la prohibició del mòbil a les aules. En concret comencen els d'infantil, primària, ESU i formació professional de grau bàsic amb una previsió d'1.040.925 alumnes a Catalunya, 12.013 menys que l'any passat.
En aquest sentit, el Ripollès encapçala la caiguda d'alumnes d'I3 a Girona amb un descens del 29,8% de matriculacions en 10 anys, mentre que al Gironès la reducció és del 21,5%. A Girona, ciutat, més de 19.300 alumnes estan matriculats en els centres educatius. Aquest serà el primer curs en què mòbils i rellotges intel·ligents estaran prohibits a l'aula en l'etapa obligatòria.
La portaveu d'Ustec a les comarques de Girona, Glòria Polls, ha reclamat aquest matí a Girona FM la millora de les condicions laborals del personal docent i educatiu. Continuem amb aquesta campanya de Dignifiquem l'Educació, una campanya que ja vam iniciar el curs passat, i que hem tingut molt bona resposta també dels docents, perquè hem fet 9.000 entrevistes als centres el curs passat, i la majoria coincideixen en què s'han de...
de revertir aquestes retallades i s'han de millorar aquestes condicions laborals que portem arrossegant
des de fa temps. Bàsicament passaria per això, per recuperar aquest 25% del poder adquisitiu pendent i revertir la sobrecàrrega de feina. I si bé la demografia ha baixat i tenim menys inscripcions, menys alumnat als centres educatius, sí que és veritat que cada vegada tenim un alumnat més complex. Això passa per dotar els centres de més plantilla,
dotar els centres de personal d'atenció educativa i això és el que reclamem. És a dir, el que reclamem, bàsicament, és poder fer bé la nostra feina i poder atendre el nostre alumnat de la manera que es mereix. Polls ha posat en valor la feina dels equips directius dels centres davant la incertesa dels docents disponibles fins a última hora i ha alertat que si no veuen cap moviment favorable ni cap proposta sobre la taula, no descarten una vegada cara al segon trimestre.
De moment, la concedera Niu Bo ha afirmat que l'increment de sou que plantegen és molt complicat i ha defensat que s'han pres altres mesures.
Els infants de l'Escola Ágora de Girona comencen el curs amb la tranquil·litat que per fi els han pacificat al carrer. Els prop de 150 alumnes han tornat al centre sense haver d'estar pendents dels cotxes que circulaven pel passeig Ramon Berenguer II, que passa per davant de l'escola. I és que aquesta era una reivindicació de l'associació de famílies d'alumnes del centre des de fa 5 anys pel risc que suposava pels alumnes. De fet, en poc temps es van produir dos atropellaments d'infants que entraven o sortien de l'escola. Susana Turon és la presidenta de l'AFA.
Per nosaltres era vital, per nosaltres era un perill. De fet, no és un perill que ens inventem els pares. Hi ha hagut tres accidents. Els últims dos ha sigut aquest darrer curs escolar. Un va ser el febrer, van atropellar un nen de vuit anys, que va requerir hospitalització. El mes de juliol, durant el casal d'estiu, també un altre.
Tots els accidents han sigut en horari d'entrada i sortida, quan els nanos passaven pel pas de peató, ens ha passat un vehicle que no els ha vist, el que fos, i han acabat a l'hospital. Per nosaltres això és motiu suficient com per posar-hi un toc de tensió i dir que alguna cosa no anem bé. Per tant, a l'entorn de l'escola entenem que s'ha de pacificar. Les famílies celebren la decisió si bé reconeixen que hi ha part del veïnat que no ho veu amb bons ulls, ja que el fet de tancar el carrer elimina una vintena de places d'aparcament.
De fet, ja va transcendir la postura contrària de l'Associació de Veïns de Sant Narcís Sud. L'entitat es queixa que no hi ha hagut un debat real i que en set mesos ningú de l'Ajuntament s'havia posat en contacte amb ells per explicar-los el projecte de pacificació.
Girona i Manacó creen el Comitè per avançar en l'agermanament. Les dues poblacions van fer aquest cap de setmana un pas decisiu en el procés del seu agermanament amb la constitució del Comitè de Germanament, un òrgan mixt que impulsarà el pla de treball conjunt entre les dues ciutats. La reunió celebrada a l'Ajuntament de Manacó va comptar amb la representació institucional i entitats culturals dels dos municipis, encapçalada pels alcaldes, en una trobada institucional marcada per la voluntat de cooperació i l'intercanvi cultural.
Girona celebrarà els dies 16, 17 i 18 de setembre la setena edició del Waste in Progress, el Congrés de Gestió de Residus Municipals. Un esdeveniment que té com a objectiu principal esdevenir una eina per millorar i optimitzar la gestió dels residus i que reunirà a Girona empreses i administracions per compartir experiències. Enguany, la temàtica es centrarà en els models de gestió i contractació pública de serveis de recollida de residus d'alta eficiència amb identificació.
Albert Planell, director de l'Agència Catalana de Residus, creu que és un tema molt actual. I els ajuntaments i el món local, un dels problemes, un dels reptes que té en aquest moment, perquè això, com tu has dit, és una competència exclusiva municipal, és la contractació i com es fa, i això és molt complicat. Això sembla molt fàcil, a vegades la gent es pensa que es pot agafar un plat de clàusules i repartir tots els ajuntaments que això es faci, no? Perquè cada ciutat, cada poble, cada Consell Comarcal és un món.
I el que funciona en un lloc, potser al poble del costat no funciona. Llavors s'han d'adaptar. I ens ha semblat molt encertar la temàtica d'aquest any, que és realment amb el que el món local en aquest moment està treballant més. L'edició d'enguany tindrà lloc a la Fira de Girona i comptarà amb 29 expositors, el nombre més alt en aquests set anys. També cinc taules rodones, una vintena de ponents i un espai obert als assistents per exposar les seves experiències.
Descobreixen la plataforma d'un antic temple romà al jaciment dels sants metges de Sant Julià de Ramis. Segons els investigadors, l'edifici es va construir entre els anys 130 i 120 abans de Crist, una data molt precisa que s'ha pogut establir gràcies a les restes del poblat iber amb fragments de ceràmica i amb fures trobades sota l'estructura romana. El fet que la plataforma romana sigui posterior al material iber permet fixar amb exactitud el moment en què el van aixecar.
Neus Coromín és arqueòloga de la Universitat de Girona i codirectora de les excavacions. Aquí a la muntanya de Sant Julià estàs en un punt bastant estratègic perquè bàsicament hi ha dues vies de comunicació molt importants. La via Augusta, que passa just per aquí sota, i el Ter, que en el seu moment també era un riu navegable i és possible que mercaderies o altres matèries...
es transportessin riu amunt, tirant cap a el que seria la Catalunya interior, per entendre'ns. Llavors, la muntanya de Sant Júlia no només vigilaria tota aquesta part, el que avui és Girona, el Pla Girona, sinó que només també veuries tota la part de darrere, que seria la plana de l'Empordà, inclús pots veure el dia, clar, es veu el Montgrit des de la muntanya. Llavors tens un control del territori molt important. Això els hi vas, ho van fer servir...
per establir-s'hi i els romans ho van fer servir per controlar el territori que tant no per viure i sinó per fer un sistema de control. Amb aquesta campanya els arqueòlegs donen per conclòs a l'excavació en aquesta zona de la muntanya que va començar l'any 2011 i també s'hi han identificat restes ibèriques, visigòtiques i medievals.
Girona i la Sorallona impulsen un projecte d'aules de natura a tres barris per apropar la biodiversitat als veïns, concretament als barris de Pontmajor, Tallalà i Can Givert del Pla. Cada aula s'ha muntat amb contenidors marítims reciclats i comptarà amb coberta vegetal, refugis d'insectes i materials pedagògics per a l'educació ambiental. A més de servir a grups escolars, les aules estaran obertes a associacions i ciutadania en general, fomentant la descoberta de l'entorn natural proper.
I en clau comarques de Girona, mort la conductora d'un turisme en un xoc frontal amb un altre cotxe a la G555 a Sils. Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís aquest matí a les 6, per causes que s'investiguen han col·lidit frontalment dos turismes. A conseqüència del xoc, ha mort la conductora d'un dels cotxes i l'altre resultat ferida greu i ha estat traslladada a l'Hospital Josep Troeta. Amb aquesta víctima són 99 les persones que han mort a les carreteres catalanes des del gener, segons ha informat el Servei Català de Trànsit.
Presó provisional sense fiança pel detingut per matar una dona en un pis turístic a Lloret de Mar. Segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la causa està oberta pels delictes d'assassinat, agressió sexual amb agreujant de gènere i robatori amb violència. La causa seguirà la seva tramitació en un jutjat d'instrucció perquè no es tracta d'un cas de violència sobre la dona, segons ha detallat el mateix tribunal.
Detingut un home a forallat per conduir begut amb el carnet suspès i intentar agredir als agents. El dispositiu de recerca va localitzar la furgoneta amb danys a la carretera G644 al nucli de Volpallac. En aturar-la i identificar-ne el conductor, els agents van percebre que l'home estava ebri i van comprovar que s'havia quedat sense punts al carnet.
Els Mossos han explicat que quan van informar-lo que s'havia de fer les proves d'alcoholèmia, el conductor els va intentar agredir i per això se'l va detenir també per atemptat contra els agents, a banda dels dos delictes contra la seguretat viària. La prova d'alcoholèmia va donar un resultat positiu de 2,34 mg per litre, més de 5 vegades la taxa permesa.
Tossa de Mar fa una moratòria de llicències comercials per garantir un creixement equilibrat. Es tracta de llicències per locals d'imatge personal i estètica, comerç al detall de vins i begudes, productes de cànnabis, fundes i accessoris de mòbils o serveis combinats d'internet públic, basars o souvenirs, entre altres. La suspensió de noves llicències tindrà una durada màxima d'un any.
És una acció que vol preservar el comerç local i garantir una oferta de qualitat. Per això està elaborant una diagnosi del comerç local després de constatar que hi ha una altra rotació comercial i que sorgeixen nous formats i serveis, a part de repetir determinats tipus de negoci.
Els propietaris dels establiments del Port de la Selva gestionats pel matrimoni mort recuperen la possessió dels negocis. Segons detall a l'Ajuntament en un comunicat, la trista i subtada mort dels administradors va provocar el tancament dels set locals de restauració. El consistori agraeix la professionalitat i diligència de l'administrador de l'empresa, Toni Quintana, per resoldre la situació que afectava els set propietaris i el municipi en general.
L'Ajuntament anima els propietaris a engegar nous projectes valents i prioritzar la contractació dels veïns del poble que han perdut la feina.
Els caçadors gironins preveuen una temporada més senglars per a les pluges abundants. Els caçadors van començar diumenge a la nova temporada de caça major i ho fan amb Infocaça, una aplicació gratuïta que permet a cada colla notificar les batudes en temps real i així alertar els vianants que entrin al perímetre delimitat i al mateix temps tenir dades actualitzades diàriament sobre la població d'animals. Joan Espon és el president de la Territorial de Girona de la Federació Catalana de Caça.
Google Maps, doncs, ens marca si hi ha qualsevol problema a qualsevol lloc de la xarxa diària, que ens marca, ens marca, que pots desviar cap aquí, que hi ha una... Per tant, més o menys, el model medi ha d'anar amb aquesta línia, vull dir, més o menys. Aquesta és la voluntat. Una altra cosa...
Si ens en sortirem, espero que sí, perquè jo sempre dic el mateix, nosaltres estem ja un quart del segle XXI, a l'època de la intel·ligència artificial, per tant hem d'acusar totes les eines que tinguem a l'abast de la ciutadania per nosaltres, pel nostre col·lectiu, però per la societat en general. L'Eina ja compta amb més de mil descàrregues i també incorpora informació sobre on està el desfibrilador més proper. Amb tot, l'objectiu és millorar la seguretat a les zones de caça.
Engeguen una campanya de macenatge per salvar la farella de Llançà, on hi ha previstos 62 habitatges i usos hotelers. Ja d'Insalvem l'Empordà i Sos Costa Brava denuncien que el projecte de millor urbana preveu la construcció de 5 grans blocs plurifamiliars que ocuparien uns 9.000 metres quadrats i suposaria la pèrdua d'una hectàrea i mitja de pinada mediterrània i d'un habitat de gran valor ambiental i pesatgístic.
Els ecologistes fan una crida perquè necessiten 21.000 euros per interposar un recurs contenciós administratiu contra el projecte i el termini finalitza el 3 d'octubre. I en esports, el Girona B s'estrena la segona federació amb derrota contra el Reus per un gol a 0. El vigent campió de tercera federació ha frustrat l'inici de lliga del conjunt de Quique Álvarez. En un partit gairebé inofensiu dels gironins, els del Baix Cam es van imposant intensitat i efectivitat per aconseguir el triomf.
Per altra banda, l'Olot es va encetar la temporada amb un empat a un al camp del Barbastre. Una rematada del central Marc Fuentes en el temps de descompte, fent de davanter centre, va donar un punt molt valiós. Per altra banda, victòria patida i per la mínima de l'escala al camp de la Grama per 0 gols a 1. El gol de Josef ha donat els 3 punts en el debut, en partit oficial de David Gurillo com a tècnic dels Blaugranes. Per altra banda, un gol de penal va provocar la primera derrota del Paralada contra el Badalona, en un partit on l'empat semblava la resolució més justa.
la ràdio de Girona
Girona FM Benvinguts i benvingudes a Geni Figura, el vostre viatge setmanal que recupera les vides i també les
Passions dels personatges que han deixat empremta al nostre país. Avui ens fixem en una dona que va fer vibrar els escenaris europeus amb el seu art, la seva elegància i també amb el seu carisma. Parlem d'Àurea de Serrà, una de les primeres ballarines catalanes en projecció internacional que va brillar als teatres més importants de començaments del segle XX.
Aurea no només va ser una figura artística, sinó també una dona avançada al seu temps que va obrir camí per a moltes altres. Va seduir polítics de París, Berlín o Madrid amb un estil que trencava mollos i aportava també una personalitat nova a la dansa. Per entendre el seu context, també el seu llegat, ens acompanya el nostre historiador de capçalera, Josep Puig Costa. Bon dia.
Què tal, Seidit? Bon dia. També ens acompanya Laia Regincós, directora de La Geminada, també amb moltíssim art entre les mans i també al cap. La nostra gènia i figura, Laia, bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, definim Aurea de Serra amb una paraula.
Aviam, és que hi ha molts adjectius, no tots són bons ni tots són gaire concrets, però podríem dir pintoresca. No sé quina havíem dit, però em quedo amb aquest. Jo diré trencadora. Veig que hi haurà xoc d'estils. Primer de tot, Josep, si l'hem de contextualitzar, la línia del temps... Hora de Serra va néixer l'any 1889 a Barcelona.
i en un context familiar una mica finós. La seva mare era vídua d'un farmacèutic guberno català, de Cucunom es deia Serrà, però era vídua des de feia anys ja, per tant el pare no era aquest farmacèutic. I de fet va donar a Aurena d'adopció des de ben petita i ella va estar fent vida sense la seva mare i va estar visquent a Badalona amb un matrimoni.
I llavors, ella des de ben petita li havia agradat moltíssim, va anar a viure a Badalona i a Barcelona, i tenia una vocació molt forta per la dansa, des de sempre ben petita li havia agradat molt, i la seva ídol era Isidora Duncan, que havia sigut com una coreògrafa nord-americana, que també feia aquesta mena d'espectacles semi-eròtics, pseudo-clàssics... Que suggereixen però no ensenyen.
Exacte, sí, era com un cabaret elitista, neoclàssic, per dir-ho d'una manera. I, de fet, Isidro Duncan va tenir una mort molt pintoresca, també, que era com una ballarina de molt de renom i molta reputació i molta fama. I això normalment vol dir que tens un descapotable. Exacte, i tenia una amant italià, penso que era, que la va portar amb un descapotable i anava amb una xala, amb una bufanda molt llarga i molt llampant, i la bufanda se li va encallar la roda i va quedar escanyada, pobra dona. La Dolce Vita. La Dolce Vita, sí.
Quin llamp de bufanda devia portar aquesta senyora. Sí, sí, sí. Crec que l'amor de l'ídol d'Aura de Serrà encarna molt bé també la mena de personatge que acaba sent Aura de Serrà, que és com aquesta combinació entre l'apartesa virtut, la voluntat estètica, contra el grotesc autèntic. Laia, tot teu.
Jo la definiria, però també, val a dir, com algú que sí que tenia un segell propi a la seva manera i que realment també a la seva manera va trencar esquema, si més no, en un context català, diguem-ne, no? Imaginem-nos la societat catalana també del moment. Ella va tenir, com tu deies abans ahir, d'una projecció internacional molt forta, un impacte, jo crec, molt més gran que no pas aquí a Catalunya. Nosaltres la rebem un cop, ella torna, però va estar voltant per tota Europa,
I fins i tot actuant a Egipte, actuant a Grècia, llavors en llocs que tenien molt d'empaque. Ojo, eh? Llavors, realment jo crec que sí que... I ell es definia com una gran tràgica de la dansa i deia que el seu objectiu era tornar a l'harmonia natural de l'ésser humà a través de la dansa. S'inspirava en figures femenines de mitologia grega, però també en heroïnes bíbliques, i ho interpretava sense paraules, amb gestos, actituds, moviments, amb uns trajos realment peculiars, peculiars.
És a dir, que a mi em semblés còmica no vol dir que no fos un personatge importantíssim del seu moment, perquè va estar actuant això, a París, a Londres, al Caire. De fet, Mussolini havia comentat que li havia agradat moltíssim l'actuació d'Auré de Serrar. Però esclar, havia actuat al Caire, però la mena d'espetacles en els quals havia participat el
Això va ser tot abans de venir a Catalunya, és a dir, a l'hora de serrar li agradava molt la dansa i no tenia formació de dansa, el que sí que tenia és que era una dona molt guapa, molt duosa i que ballava molt bé, que li agradava molt la dansa.
I en aquell moment la dansa, que no era el ballet clàssic, era com més tirana, com fregant l'erotisme i aquestes coses. De fet, el Caire va estar treballant una mena d'espectacles molt curiosos, que quan ho he llegit m'ha semblat molt interessant. Ella feia com interludis a un local on feien lluita femenina com eròtica. S'estripaven els vestits. Exacte.
A l'escenari hi havia dues dones que es brellaven, s'estripaven el vestit i quan es veien parts ja directament poderoses, que ja no es veia una mica més que el genoll, s'apagaven els llums i llavors s'obria un focus i sortia Abre de Serrar, també amb un vestit molt insinuant, que indicava com que s'havia acabat aquella batalla i que quan acabés allà de cantar en sortiria una altra.
I bé, llavors, després de tota la seva gira per Europa i d'actuar els teatres grecs i tot això, torna a Catalunya, on és acollida, però al moviment no santista català, com la gran ballarina neoclàssica catalana. La gran muda catalana. Sí, sí, la gran muda catalana. I sobretot qui l'acolla és la Fundació Bernat Metge.
que en aquell moment la dirigia en Joan Estalric i era finançada, com no, per Cambó, que era el gran mecenes del nocentisme a Catalunya. I a partir d'aquí es va inserir perfectament a la cultura i a la societat catalana perquè faria una mena d'espectacles, això pertesament no clàssis, com hem dit abans, que connectaven com aquesta idea de la Catalunya moderna, però clàssica, connectada amb el Mediterrani i amb Europa, distingida de la tradició castellana-espanyola i de la superació del romanticisme medieval i tot això.
Clar, jo ara hi pensava i dic, una dona que ha viscut una infància tan complicada però que després també agafa, surt, viatja, moure's per l'alta societat, una alta societat tan diversa de diferents capitals europees i, fins i tot, de la resta del món, suposo que aquesta dona havia de saber jugar molt bé les seves cartes a l'època.
Sí, jo crec que al final, si agafem el context de l'època, evidentment aquest fet de marxar a l'estranger era viure una llibertat que potser a casa teva no podies tenir. Jo crec que sí que s'agafava com una via per tu ser més lliure i poder-te dedicar potser a una altra cosa d'una manera que aquí a casa teva no ho podries fer. És a dir...
Si tu a casa hi ha unes cotilles molt explícites, uns rols molt explícits, que al final ja tens una limitació, aquella pressió familiar, potser de les dones en el moment, de dedicat a la família, una educació que no sigui la dansa, perquè segurament no està ben vist, que al final aquest fet de marxar cap a fora...
Agafes i dius, escolta, jo formo en tot això, faig amiga de qui m'he de fer amiga, agafo aquesta estratègia per ser qui jo vull ser i ja tornaré. I jo crec que potser va ser una mica el pensament que podria agafar ella en aquell moment. I Josep, em sembla que teníem alguna coseta...
Della i Salvador Dalí. Sí, sí, de fet, a l'hora de Serra i Dalí creuen els seus camins en un esment del Manifest Groc, que era aquest manifest que van fer Dalí, juntament amb altres intel·lectuals catalans, avantguardisques que suposaven tot el moviment cultural anterior, que era el no-centisme, que tenia com la seva majoria la Bernat Metge, que va ser aquesta col·lecció que va incorporar a la literatura catalana tots els clàssics literaris greco-llatins.
Doncs hi ha un fragment al manifest groc que diu, preguntem als intel·lectuals catalans, de què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després heu de confondre la Grecia Antiga amb les ballerines pseudoclàssiques. Això és una referència claríssima a Aurea de Serrar, que de fet en parla en Raúl Garguesait, el seu llibre als fundadors, que ho sentirem directament perquè és que l'estem llegint, es veu que el censor va demanar directament la censura d'Aurea de Serrar, que deia, esclar, aquesta pobra dona, que és a dir, que a Ballà no l'ha atacat directament.
Perquè és que realment tenia tot el carinyo de tota aquesta gent no sentista i de tota aquesta gent de l'entorn del neoclesisme català. Molt ràpidament, amb sí o no, Laia Regincó, saps ballar? No. Josep, jo sé que tu tampoc. Per tant, avui més que mai, genia i figura, fins a la sepultura, Auri de Serra. Auri de Serra.
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM, que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. Cocodril Club.
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12, però de la nit. És el temps del Cucodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cucodril Club, el programa revival de l'Albert Malla.
Hasta luego cocodrilo No pasaste de caimán Hasta luego cocodrilo
La teva ràdio La Gironina
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina.
Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
Música Música
Veure la llum que desprèn l'últim estel apagant-se entre els primers raig de sol. Veure ressorgir la primavera enalada per tothom. Mirar-me als ulls i trobar aquella fera que cavalca lliurement i para el seu món. Fer de fases re amb un habitatge baix allà arribat
L'estetria camins i creua l'oceà guiat per als estels per trobar-hi en el mar el teu trosset de cel. Escolta'm atenció al cant dels ocells i cuida del teu niu.
Nenes per la vida, pas de vida. Nena intrèpit, que saps que la primavera sempre t'ha estat esperat. Nena intrèpit, que somiaves en viure al país de pit. Confessar-te.
que desprend l'últim estel abraçants entre els primers ratx de sol.
Per ressurgir la primavera, renovar desil·lusions. Mirar-te als ulls i trobar aquella fera que cavalca lliurement per al seu món. Fer de fases rim un habitatge, consagrar aquesta imatge, conservar-te en el meu. Esta tria camins i creu l'oceà guiat per als esters.
El teu trosset de cel. Escolta amb atenció al candel dels ocells i cuida del teu vi. Entre records mullats algú que et somriu. Není, trepid. Té camins per la vida, passa a dir.
que saps que la primavera sempre t'ha estat esperant. M'he vingut trepit, que somiaves en viure al país de ti. Per quan confessar-te, com no t'anaràs
La ràdio de Girona. Girona FM. I plou en llum milers de mals I ara veig com va canviant Allò en el que creiem
I ara sento el cor glaçat, i a poc a poc tot va avançant, no hi ha res per sempre. Trobo un lloc on aterrar, que ara torna tot el que ens va fer mal durant tants anys, però jo seré sempre al teu costat.
És cada cop que bufa el vent, cada cop que intento que tu estiguis bé, deixem valents a cada pas. És cada cop que bufa el vent, cada cop que intento que tu estiguis bé, el teu somriure em fa més gran. I plou en lluny milers de mals, i ara veig com va canviant.
allò en el que creiem i ara em sento enmig d'un mar que per un altre és un vessant tot depèn de com ho penses troba un lloc on aterrar que ara torna tot el que ens va fer mal durant tants anys però jo seré
Sempre al teu costat. És cada cop que bufa el vent, cada cop que intento que tu estiguis bé, els fem valents a cada pas. És cada cop que bufa el vent, cada cop que intento que tu estiguis bé, el teu somriure em fa més gran.
És cada cop que bufo el vent, cada cop que intento que tu estiguis bé, fem-me lents a cada pas. És cada cop que bufo el vent, cada cop que intento que tu estiguis bé, fem-me lents a cada pas.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Trots de vida al marge, estic bé. Avui ets tu el paisatge, no busco més. Trots de vida al marge, hi ha un mar als teus ulls.
I quan vagi pel cel, que em recordi algú.
Hi ha un petit estel, vaig per bon camí. Toca fusta sort, farta perseguir. T'he esperat pels arbres i els he vist florir.
Estes fan onades i es fa de nit.
Demà tan merda d'insegur, avui em trobo amb tu, però no reconec. Com canvia tot després de tant de temps i jo segueixo igual dient que acabo.
Quanta gent coneixes i quanta gent t'escriu Tot és tan potent, tot és tan focàs Vull deixar-me dins Vull deixar-me anar
Hi ha un petit estel, vaig per bon camí. Tidolines i camins de pas, tu i jo en un marges pillant.
la calor jo sé d'un lloc on fa solet ja estarem millor hem escoltat murmuris i elefants trepitgem herba i sentim la pluja a les mans ets un parell i pesa l'horitzó ara com ara la veritat és una cançó i pensar que la ciutat s'enfonsa i
A una barqueta sense massa pressa fas un bloc i somrius. I és de veritat la llum que ens omple els ossos. És com un cicle constant de les estones que no vols que acabin mai.
Quatre fotos passa a un avió. El nostre camp natura sàvia i grava un record. Som un parell ginedes dins del mar. I ens amaguem a l'aigua com un fil de pescat. I pensar que la ciutat s'enfonsa.
És de veritat la llum que ens omple els ossos, és com un cicle constant, de les estones que no vols que acabin mai.
Vull pensar que la ciutat s'enfonsa i tu i jo encara som vius. A una barqueta sense massa pressa fas un lop i som vius. I és de veritat la llum que ens omple els ossos, és com un cicle constant, de les estones que no vols que acabi.
92.7 FM Girona FM Baixant per la Rambla Cabell recollint terracades Com totes les passes que falten Per arribar a dins de casa La nit sembla fondres Amb la buidó de les ombres
mentre amb les claus aferrades travessen els carrers, travessen les places. Baixant per la Rambla
T'arracades compta les passes que falten per arribar dins de casa. I la nit sembla fondres amb la buidor de les ombres mentre amb les claus aferrades travessa els carrers, travessa les places.
Baixant per la Rambla una bossa penjada en l'espatlla xiulant els carrers cantant preludis de l'angoixa que sent ja no volem sentir més la vostra veu no sou pas superiors no us ho penseu que si som guapes o no també ho sabem sense posar
Volem ser lliures sense que ens jutgeu amb les vostres mirades. Que si sou guapes o no també ho sabem, sense vosaltres.
Ja no volem sentir més la vostra veu, no sou pas superiors, no us ho penseu, que si som guapes o no també ho sabem sense vosaltres.
Volem ser lliures sense que ens jutgeu amb les vostres mirades, que si som guapes o no també ho sabem sense vosaltres.
Som la teva veu. Som la gironina.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. La ràdio de Girona.
Si cal córrer, corrarem. Si cal pujar, escalarem. Si cal córrer, corrarem. Si cal pujar, escalarem.
Hem fet res més que seguir el teu camí. No hem fet res més que seguir el rastre del riu.
Fins demà!
No sé si ho notes fa estona que no escolto cada vegada que calles ric no és que vulgui no parar tensió és que no puc fer
i em pregunten de què estem parlant no en tinc la menor idea però es manté un equilibri preciós on tu et sents bé i jo em sento bé
Girona FM Tot el que sents
Fins demà!
Fins demà!
i la vida ens convida a pensar. La situació ha canviat, tot d'alerta per la humanitat. El ritme ha de salir, i aquí tots hi tenim molt a dir. Ara hem de canviar el pas.
I la vida ens convida a pensar. Girona FM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Girona FM.
Tinc el món als meus peus, jo vivia a dalt d'una atalalla, em sentia un déu, als seus ulls la palla. Que bé que em lluïen les medalles, des de l'atalalla es veien nàufrags als oceans, tragant també el que vinga, esbacs quotidians. Problemes afonen plans, tempestes afonen vides, a la deriva...
Eixa fil que lliga les històries d'èries convertides en torments. Sensació de boira perquè la tragèdia és permanent i les alegries transitories. Que l'ànim no caiga, pesen les creus. Seus veus ja no puc fer peu, no hi ha Déu que valga. La mort li seduïa, marxava a l'alba.
La vida li semblava sempre amarga. Big Bangs, mai no durarà una eternitat. Tot el dret d'anar en pau. Bang Bangs, sempre arriba tard l'autoritat. Més que autoritats semblen esclaus. Big Bangs, mai no durarà una eternitat.
Però no aspirem a aquests palaus. Bang, bang, sempre arriba tard l'autoritat. I jo no he trobat al món un cau. He perdut abans l'esperança que les maneres. Qui som? Qui eres? Quina és la nostra bandera? Soc jo per la causa? O la causa em va engolir? Viure per treballar, cantar per no morir. Un joc de xiquets que ja no té gràcia. Joc adulterat per una màfia.
Un passeig pel temps que no era nostre, la casa pel sostre, marxa amb elegància.
Tanc el món en els meus peus, lliure sense pasta no importa si no em creus, a punt de partir el llit a 100 graus, i una pou que m'abstrau.
Mai lluc agafant-se mai tindar a les daus. Sóc el desastre que bous tu i mai feix d'enses paus. Amarg com un bitter gas. No m'afà ni gràcia el món. I això que és tan absurd. Ofegat dins del seu plor. Depressions del segle XXI. Sense patir fam, amb corrent i llum. Mai tan forts com els nostres predins. Naturals i
I no tinc de què amagar-me, el meu temps s'acaba i sa vida se m'apaga. Quant dies amb sa mirada baixa, mirant-te'l mòbil mentre tantes coses passaven. No et sabida que molt lloraven, se suposava que els adults s'ajudaven, estiraven cadascun per una pata.
I m'he trobat a mil bandes trencades per sous de merda. Estic tan a lluny de lo que aquest món interessa. Adulcorant per fer la lleullera. Sa veritat no agrada a ningú. I per això mentim aquí estimant mirar-los als ulls. I això no ho vull. I pa que es preu. I mort de peu. Amb honor i orgull. Demetre que he estat una mala persona. I que sa vida te la lluga i ningú te la torna. Big Bangs. Que mai no durarà.
Bona tarda, són les set.