Bon dia i ben tornats al programa després de la pausa nadalenca. Bon any!
Bé, avui tenim a l'estudi, perquè em feia molta il·lusió que hi fos i convidar-lo, ja el tenia en cartera, diguéssim, a la primera edició del programa, el 2025, en Lluís Bosch de Figueres.
que és doctor en literatura contemporània per l'UDG i professor de llengua i literatura catalanes a l'Institut d'Orsis Montoriol de Figueres. I també poeta, a Contrallum, és el seu darrer llibre publicat el 2023 i el mateix 2023 va ser un dels poetes convidats al 30è aniversari de la nit de poetes a Girona al setembre.
Però no li he demanat que fos aquí en cap d'aquestes qualitats, sinó com a, jo a vegades en dic, conductor o coordinador de clubs de lectura dedicats a la poesia.
Des del 2016, a la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres, la seva ciutat natal, i des de l'any passat, al curs 24-25, a la Carles Rahola, aquí al costat de Girona. La primera pregunta, com et va arribar la proposta de fer un club de poesia, o va ser tu que va llançar la proposta a la Biblioteca?
Bé, doncs, en primer lloc agrair-te, Lluís, la invitació i també molt content de ser aquí avui compartint moments poètics amb tu. Bé, va ser gairebé, jo crec que un experiment, no? Inicialment tampoc no teníem la sensació que pogués tenir una durada com la que ha tingut i una recepció com la que ha tingut.
i dèiem bé, si s'apunten 10 persones i més o menys aguanten un any, doncs ja haurem viscut l'experiència. El que passa és que jo crec, i crec que estaràs d'acord, perquè tu no ets un bon exemple que la gent que ens agrada la poesia som realment
gent molt entregada en aquest gènere literari i gent amb molt d'interès i amb molta inquietud i fervents seguidors del gènere poètic. I això és una mica el que ens ha passat a Figueres i també espero que també
És el que vagi passant a Girona, que també hi ha un bon grup de tertulians que ja són fidels i allà al club de lectura. Perquè de quin nombre parlem d'assistents aproximadament?
Bé, normalment es tanca a 20, el que passa és que normalment no som 20 a totes les sessions, sempre hi ha algú que algun dia no pot venir, però en general sí que uns 15, sempre ens estem movent amb 15 persones, que són les que permeten anar parlant de cada un dels poetes del mes. Tant a Figueres com a Girona, pels vols de 15-20.
Sí, a Figueres, que ja fa més anys que ho fem, ja és com una família, que és el que està començant a passar també aquí a Girona, i a la qual gairebé hi ha gent que ha vingut des del principi. I aquí a Girona també està passant, hi ha un grup de persones que és un grup molt entranyable,
vam fer també un sopar de comiat i bé, jo crec que això és el més agradable d'aquests clubs, que la gent és molt participativa i que hi ha un clima sempre de molta cordialitat i molt de respecte i que és sempre un espai molt enriquidor.
La tipologia, diguéssim, o alguna característica especial fa comuna a tots els participants del club de lectura, franges d'edat, gènere... Sí, en general acostumen a ser dones, no?, i d'una edat. Moltes vegades també són persones que ja estan jubilades, però, curiosament, en els clubs de lectura de poesia hi ha una presència masculina important. Mhm.
tant a Figueres com a Girona. I això és una cosa que, bé, que a vegades pot donar la sensació que la poesia és un gènere que fila més els sentiments i les emocions. Doncs sí, sí, tant a Figueres com a Girona
tenim una representació masculina important. L'any passat es van apuntar també 3 o 4 joves, que això sí que ja no és tan freqüent, estudiants universitaris i també em va fer molta il·lusió.
Com es planteja, ho has dit, és una periodicitat més o menys mensual, un dia concret, és sempre a les tardes, em sembla que a Figueres, no sé si és a les 6 o no, a Figueres a les 7 i a Girona a les 6. Com funciona el club de lectura per qui no hagi assistit mai a un club de lectura i pugui sentir interès per venir-hi?
Sí, jo trauria una mica la por a vegades que genera la poesia, com a gènere a vegades críptic i complex i així, perquè no es tracta bàsicament d'això. Hi ha persones de tots els nivells culturals i és un espai de participació sempre que es vulgui. Per exemple, hi ha
En els clubs de lectura hi ha vegades que hi ha persones que només venen a escoltar i no obliguem a ningú a parlar i veus que són persones que venen assiduament cada any. És a dir, aquelles persones potser l'interès que tenen és d'escoltar més que no pas de participar. També hi ha persones que participen i que participen molt.
Però jo animaria la gent a apuntar-se i a venir, encara que sigui només un any, perquè jo crec que sentiran molt ben acollits i la participació de tantes persones, havent compartit la mateixa lectura,
és sempre enriquidora. I aleshores jo el que intento inicialment és faig una presentació biogràfica que dura doncs uns màxim 15 minuts sense entrar a parlar de l'obra perquè precisament el que es farà en el club és parlar del llibre i de l'obra en concret de l'autor i després el que intento és que tot vagi sortint de manera espontània
I jo, més aviat, ser un moderador, més que no pas... El professor, diguéssim. Sí, el professor, no? Perquè és una mica el que la gent que ve, normalment el que té és interès a exposar la seva experiència lectora, no?
Com més experiències compartides, més s'enriqueix la lectura i la interpretació del poeta, també, o de la poeta. Efectivament, sí, sí, sí. I és molt enriquidor perquè moltes vegades això, moltes coses que... I a més la poesia, jo crec que és un dels gèneres que més sabem al Club de Lectura, perquè és un espai que demana moltes vegades interpretació i demana aquesta conversa compartida. Jo crec que a vegades és un gènere que permet més això,
Què hi has vist tu? Què he vist jo? Què m'ha semblat? Allò que moltes vegades he dit, que com que més que llegir un text ens hi llegim, l'experiència prèvia de cadascú enriqueix molt la interpretació del poema concret o del text concret. Efectivament, Lluís. Llavors, els autors, com els tries?
Els autors... Primer, busco la paritat d'autors masculins, autors femenins, escriptors, escriptores. Què em passa? Cada vegada me n'adono, i això també és una cosa que vull dir, que és més difícil trobar...
Escriptores, escriptores. O sigui, se n'estan publicant moltes, se n'està traduint moltes, però tenim encara el hàndicap que el cànon és majoritàriament masculí. I aleshores, moltes vegades em costa trobar...
noms d'escriptores i després també juguem amb un altre hàndicap, que necessitem 20 exemplars d'aquests llibres. I trobar 20 exemplars d'una novel·la que ha tingut un cert èxit és relativament fàcil, però trobar 20 exemplars d'un llibre de...
De l'Àngels Gregori, no? O de... Costa molt més. I aleshores això a vegades també és una cosa que ens limita a l'hora de triar els escriptors i escriptores. Perquè clar, per qui no hi hagi assistit mai, evidentment els llibres els posen a les biblioteques, no és que te l'hagis de comprar...
Si al final te l'acabes comprant perquè t'ha agradat tant la lectura, que ets un apassionat dels llibres com ara jo, i te l'acabes comprant per formar part de la teva biblioteca, perfecte. Però evidentment aquest hàndicap que deies hi és present, igual que el que deies del cànon.
Autores, si han passat el cànon, evidentment poden ser les biblioteques, però hi ha segons quines autores més contemporànies, perquè aquesta és l'altra. He vist en algunes llistes, almenys del Club de Lectura de Girona,
que s'alternen autors del cànon, però també hi ha autors, en aquest cas, en el cas de Girona, el del maig i la Rosa Font, a l'esquerda de la Rosa Font, també hi ha autors i autores encara en actiu i ben vius. Però, esclar, també intentes que hi hagi una paritat entre autors del cànon traspassats i autors contemporanis, llengües estrangeres, català, castellà, s'intenta aquesta...
Sí, des del principi, que sigui una tria ben heterogènia. Hem fet grans descobriments. Jo hem llegit poetes que gairebé desconeixia i que, portant el Club de Lectura, m'ha servit per descobrir-los. Hem llegit poetes de tots els orígens, des d'hispano-americans, nord-americans, però també...
de, no sé, iranians o xinesos, no? D'orígens molt diversos, no? I crec que... I sempre això és una de les coses que també s'intenta, no? Que siguin... Que no acabem anant sempre a les mateixes... Tot i...
Tot i viure en una tradició que és occidental, poder també tastar aquestes veus poètiques de cultures eslaves o escandinaves o d'altres continents llunyans també és molt enriquidor i molt interessant perquè t'adones que la poesia és un llenguatge universal.
Quan es tracten d'autors estrangers, diguéssim, traduïts al català, al castellà, tant és? Sí, depèn de l'interès que tinguem per l'autor. Mirem sempre que hi hagi alguna traducció en català, però si a vegades no pot ser, després es llegeixen en castellà. Alguns noms que volguessis destacar, dels que han anat apareixent, alguns que potser hagin tingut més èxit o més repercussió entre el...
els assistents? Per exemple, hem estat llegint, no sé, l'any passat vam llegir la Louise Gluck, que va guanyadora del Premi Nobel, va venir també la traductora, i intentem que a vegades vinguin persones enteses en l'autor, o també a vegades els mateixos autors que vinguin. Per exemple, hem tingut la presència, l'any passat vam acabar a encloure
el club amb la presència de Narcisco Madira, que va venir a parlar-nos del seu últim llibre de poemes, i autors així que ens hagin sorprès. Bé, per exemple, la Rose Auslenda, que és una escriptora, una poeta de Centra Europa, que vivia entre Ucraïna, Romania, tot aquest...
Aquest espai que va viure també la Segona Guerra Mundial, fa una poesia biogràfica molt interessant, em va agradar molt. Jo parlo sobretot de la recepció que ha tingut entre els tertulians, no a nivell personal. Per exemple, una escriptora irlandesa, la Evan Bolan, que també va tenir molt bona acollida, també en aquesta línia de Heaney o de Paul Muldon, que són poetes que parlen de...
del seu país, Irlanda, i també amb tints autobiogràfics, o la Vislava Zimborska, o l'Anne Carson, per exemple, i ara, per exemple, a Girona llegirem l'Anna Akmatova, que també és una escriptora molt interessant, i també hem llegit alguna antologia, per exemple, que això no acostumem a fer-ho, però, per exemple, hem llegit una antologia de poesia brasilera,
i també una antologia de l'amor sense casa que és una antologia de poesia LGTBI i també té la seva experiència llegir una antologia que són diferents poetes de diferents autors sí
Molt bé. És una bona manera de difondre la poesia, el plaer per la lectura de poesia. Suposo que, me n'he oblidat jo de dir-ho al començament, el lligament entre aquest programa i l'anterior passa per el Jaume Pons a l'Horda, perquè va ser a Figueres el 16 de setembre que el Jaume Pons a l'Horda va fer una...
va participar en la inauguració dels clubs de lectura de la Biblioteca de Figueres amb una xerrada sobre la passió de llegir. Per tant, deixeu-me fer aquest contacte amb la passió, s'encomana la passió per la poesia, és un bon instrument per encomanar la passió per la poesia al club de lectura.
Sí, sí, sí, i també una persona que és molt apassionada és precisament en Jaume Pons de l'Orde, que va fer una intervenció magnífica, parlant de tots els seus referents literaris que anaven des de, no només des dels autors del cànon, fins passant també per autors de còmic o passant també per directors de cinema, no?
i que va fer, evidentment, una conferència excepcional i apassionada com és ell. Sí, sí, sí, però sí, és el que insisteixo, perdre una mica aquesta por que a vegades genera el gènere, i després...
amb un any de veure una mica com es treballen aquestes lectures jo crec que és suficient i a més és que la poesia és un gènere que trobo que s'adiu molt amb la contemporaneitat perquè és un gènere breu i que demana una concentració però que tu pots llegir un poema
i dedicar-hi cinc minuts i després tancar el llibre i l'endemà agafes un altre. I això, en canvi, una lectura com la narrativa exigeix moltes vegades, o fins i tot un llibre de contes, exigeix una major concentració i una major dedicació de temps.
I la poesia, doncs, ara, el que passa és que la poesia és una cosa molt intensa, i tu ho saps molt bé, i molt concisa, i que exigeix una concentració i una lectura atenta, i moltes vegades una relectura.
La poesia ja em sembla, suposo que ja estàs d'acord, que s'ha de llegir diferent del que es llegeixen altres gèneres literaris, no? Sí, i de fet la lectura en veu alta també la treballeu, perquè vaig llegir fa temps en una entrevista que et van fer a l'Empordà, que tu fas llegir en veu alta als alumnes,
La lectura en veu alta d'un poema fa que t'arribi d'una altra manera, que si fas una lectura silenciosa ajuda a la comprensió. Això és meravellós. És que, de fet, encara la poesia és un gènere oral, ja des de l'antiguitat. I és sorprenent perquè, si per contra, a vegades...
costa molt més comprar llibres de poesia que ja sé que no és el teu cas però en canvi quan es fan recitals com per exemple el que feu aquí a Girona amb la nit de poesia estan plens la gent li encanta sentir recitar poesia i després potser aquesta gent aquest auditori després no se'n va a comprar un llibre de poemes i el llegeix en silenci
però sí que els apassiona sentir una bona veu llegint amb una bona dicció un poema. És una cosa que jo trobo que hipnotitza. Bé, com que se'ns deu estar acabant el temps, una última pregunta. Ja sé que suposo que la inscripció està tancada sobre el setembre i es tanca. Quines dues lectures hi ha al gener tant a Figueres com a
com a Girona, i què en podries destacar breument per convèncer el públic que no s'ha apuntat al club d'anar a buscar un llibre d'aquest autor i llegir-lo.
Bé, la primera que llegim a Girona és Víctor Català, que és el llibre blanc, que és la compilació de tota la seva obra poètica, que és una part desconeguda de la Víctor i que és molt interessant, fa una poesia molt original per l'època i amb uns matisos molt...
molt específics i molt idiosincràtics de la seva obra diferent de la seva obra narrativa i després la següent lectura que estaràs d'acord amb mi que és una meravella que farem aquí a Girona és la de Cavafis el llibre de poemes traduïts per Carla Riba aquí podries parlar més tu de Cavafis que jo però bé estaràs d'acord que és un poeta excepcional
Molt contemporani, molt proper, exacte. I llegir-lo en les traduccions de Riba, per molt que ara hi hagin aparegut, les de l'Ausebi i tantes altres abans que les de l'Ausebi, evidentment és també recuperar Riba, en certa manera. I a Figueres llegim Catherine Mansfield, que és una poeta que ha traduït recentment Marcel Riera,
A l'Abreu. A l'Abreu, molt bé. I després llegim Adrienne Rich, que Adrienne Rich és una poeta nord-americana molt lligada al tema del feminisme i amb una poesia molt apassionada i molt reivindicativa i també poetes contemporanis que crec que val la pena descobrir.
Perfecte, moltes gràcies Lluís. Moltes gràcies a tu Lluís i gràcies per la invitació i ha sigut un plaer. Perfecte, gràcies igualment. Gràcies.
Bé, per si a algú no li quedava clar que la poesia és un terreny literari apassionant, després d'aquesta conversa amb en Lluís Bosch em sembla que ha quedat més que demostrat i clar. Bé, acabem el programa, com sempre, amb algunes efemèrides, en aquest cas dues.
del dia abans i el dia després de l'emissió del programa. La primera és una autora contemporània, allò que dèiem, autors contemporanis, autors o autores, dona, que és l'Àngels Gregori Iparra, nascuda a Oliva, a la Safó, el 14 de gener de 1985.
L'hem tinguda alguna vegada a Girona, recordo em sembla molt, en una ara poesia, o almenys jo la vaig conèixer allà, i del seu llibre del 2023, Jazz, o Jess, no sé com s'huria de dir en català o en anglès, per no confondre'l amb el jazz on vas a dormir, doncs d'aquest seu llibre, Jazz, del 2023, un poema que es titula Formes d'estar.
A casa ningú no comprava mai roses i era la història d'amor més ben escrita. Asseguts a la cuina, la cafetera passava com el vapor d'un tren molt antic que em portava cap a ciutats desconegudes. Així és com vaig aprendre a quedar-me quan els altres començaven a anar-se'n, dissimulant, apropant-me al bull de l'aigua, als vidres entelats de les ulleres.
I després, un autor menys conegut, jo diria que la meva passió pels llibres i pels llibres antics o els llibres vells i la freqüentació de llibreters de vell m'ha portat a descobrir autors, és el cas de Francesc Rossetti i Sánchez, fill de Mataró, nascut el 1892, maresmenc, va morir amb el grat de mar el 78.
d'un dels seus llibres, El Camí, de 1971, un breu poema titulat El Paller. El Paller demana sol i el volta a viram dispersa. Mira sempre al seu redol i amb ningú no fa conversa.
Sentinella permanent vetlla el camp i la masia. De nit s'avelleix d'argent, d'or rogenc quan neix el dia. Feixuc greu i reposat d'antiga bondat s'emplena. El sol el té enamorat i també la lluna plena.
Bé, i fins aquí el programa d'avui. Ens veiem d'aquí 15 dies. Esperem que l'any us hagi arribat ple de bones coses i si entre elles hi ha algun llibre de poesia o de poemes, millor que millor. Fins la propera. Gràcies.