amb veu i ofici. L'espai dels oficis que mouen el futur a Girona. Un programa fet i pensat per al Consell de la Formació Professional de Girona amb el suport de Girona FM. Escolta el programa en podcast a gironafm.ca
Hi ha moments en què tot comença amb una pregunta. I si el meu futur no passa per una aula plena de llibres, sinó per un taller, un laboratori o un estudi ple d'eines i projectes reals? A Girona, cada any, centenars de joves decideixen formar-se amb les mans i amb el cap. No per fugir dels estudis, sinó per aprendre fent, creant i per construir el seu futur des d'ara.
I aquí és on neix aquest podcast, En Veu i Ofici, una iniciativa del Consell de la Formació Professional de Girona per donar veu precisament a la formació professional, per conèixer històries, oficis i persones que demostren que l'EFP és molt més que una opció. És una manera d'entendre el treball i la vida.
Soc en Raül Bonilla i al llarg d'aquesta sèrie coneixerem històries reals d'estudiants, exalumnes, treballadors, docents i empreses que demostren que l'EFP és molt més que una alternativa. És un camí ple d'oportunitats de futur i de talent. Benvinguts a aquest segon episodi, on entrem de ple en un ofici que combina força, precisió i calor. Un ofici on la SER pren forma, on les espurnes volen i on cada peça ha de ser creada per algú format, el món de la soldadura i del metall.
Per entendre realment com és aquest món, avui ens acompanyen tres veus que el coneixen des de dins, cadascuna des d'un punt de vista diferent. Per una banda, en Ferran Ceia Bona, gerent de Matai Girona i director de l'Escola Matai Girona, un centre formatiu que porta temps formant operaris i futurs professionals del sector. Ens explicaran com és el dia a dia, què hi aprenen els alumnes i com es prepara el talent que després trobaran les empreses.
També ens acompanya en Robert Masacs, director d'Operacions de Mimassa, una empresa de referència en el sector, i ens ajudaran a entendre què busca una empresa quan contracta perfils de Matall, i quines competències valoren i com veuen el futur del sector. Finalment, tindrem la veu de la Mina Rodríguez, que es va formar precisament a l'Escola Matall i que avui ja treballa en el sector. Amb ella coneixerem què significa fer el pas de les aules al món professional, què l'ha sorprès, què l'ha motivat i què ha trobat en aquest ofici.
Quan parlem del món del metall, sovint ens ve al cap la imatge d'un ofici ple de soroll, espurnes, màquines i eines. I sí, tot i això, òbviament hi és. Però la realitat és molt més rica que simplement això. Estem parlant d'un sector que combina precisió, tecnologia i creativitat. Un ofici que ha evolucionat tant que avui és clau en indústries, des de l'automoció fins a alimentació, passant per aeronàutica, maquinària, etcètera.
En el món de la soldadura, per exemple, tot, absolutament tot, depèn d'algú que sap unir metall amb precisió, seguretat i coneixement. A Girona i a les comarques gironines, la soldadura i el metall és un sector que no s'atura, però que actualment necessita prop de 450 professionals per cobrir les vacances del sector del metall al territori.
Hi ha empreses que treballen amb acer inoxidable, ferro, alumini, etc. i totes busquen el mateix, professionals que dominin les tècniques de treball i que entenguin què hi ha darrere. Velocitat, angles, resistència i, sobretot, molta pràctica i personal qualificat.
La soldadura, per exemple, parlant del món del matall, no és agafar una màquina i fer espurnes, és un ofici tècnic i altament especialitzat, que avui en dia conviu amb noves tecnologies, sistemes automatitzats i processos d'alta precisió que exigeixen formació contínua. I és per això que les empreses necessiten gent, gent que hi entengui, que gaudeixi treballant amb les mans i que vulgui, per molts que els estigmes diguin al contrari, un futur estable.
Per entendre quin paper té el món del metall i el treball precisament d'aquest a la indústria d'avui, cal mirar d'aprop a empreses que no només fabriquen maquinària, sinó que innoven constantment. I aquest és exactament el cas de Mimassa, empresa especialitzada en la fabricació de maquinària industrial de rentat,
màquines que netegen peces, equips i components utilitzats en els sectors com alimentació, ja sigui càrnica, pesquera i altres, la indústria farmacèutica, etc. I que va rebre el Premi Sant Eloi 2024, que reconeixia, a mi massa, com una empresa d'èxit destacant el seu esperit de superació, la resiliència i l'esforç que han fet per evolucionar fins avui dia.
Avui tenim amb nosaltres en Robert, director d'operacions de Mimassa, perquè ens expliqui què hi ha darrere de l'èxit de l'empresa, com funciona i entendre més en profunditat el món del metall. Bon dia, Robert. Gràcies per acompanyar-nos avui. Hola, bon dia. Primer de tot, m'agradaria que descriguessis una miqueta què fa exactament Mimassa i quin paper té en el treball del metall.
Mimassa són fabricants de maquinària, com em comentaves abans, de neteja i desinfecció, i un dels sectors principals és l'alimentació. El metall, de fet, és la nostra base de la producció. Gairebé tots els components són de serina inoxidable i utilitzem l'esfoldadura bàsicament per uns temes d'unions de precisió i alta durabilitat.
I per exemple, per saber quin és el tipus de feina que faig, sigui un soldador o una persona que treballa al matall dins la vostra empresa? Un soldador es dedica, o bàsicament uneix peces i construeix estructures. Aquestes estructures són la base per acabar muntant els diferents components que conformen la maquinària. I sabem que tot necessita tenir unes habilitats, però per exemple, en aquest cas, quines habilitats cal tenir per realitzar la feina?
Hi ha una primera d'elles que és la destresa manual. Llavors també va combinat amb un tema de coneixements de les tècniques de soldadura inoxidable i altres com podrien ser també la interpretació de plànols.
Quan esteu en el procés, per exemple, de contractar una persona, en què us fixeu? Què és el que més valoreu? El punt clau i més important, intentem conèixer la persona, saber si hi ha una actitud proactiva, si és responsable, si té ganes d'aprendre i al final també si és capaç de treballar en equip.
Llavors hi ha un altre punt que és la part més professional, la d'ofici, que és un tema d'habilitats i de coneixements del procés d'assoladura dinoxidable.
Per exemple, quins són els perfils professionals que més costa trobar a dia d'avui? Quins diries que són? En el nostre sector, que és de fabricant de maquinària, hi ha un perfil que és el de solador. També es demanen molt muntadors de maquinària i també tècnics de posta en marxa.
Clar, i sabem que en molts oficis cal una formació continuada. No és suficient amb el que aprens al principi quan t'estàs formant. En aquest cas, també ho és?
De fet, és imprescindible. Per posar-te algun exemple concret, diríem que hem evolucionat des dels plànols en paper de fa molt poc temps a la digitalització i ara, per exemple, cada soldador té el seu ordinador portàtil amb el seu visualitzador en tres dimensions i allà té tota la informació que necessita per poder soldar les peces.
També hi ha un tema de formació contínua amb la incorporació de noves tècniques de soldadura. Fa poc temps han anat sortint les soldadures láser i és un tipus de soldadura que com a empresa hi estem apostant. Llavors ens hem d'anar formant.
I com és el dia a dia d'un soldador dins la vostra empresa? Si ens imaginem què fa un soldador, quan arriba, el soldador té les tasques planificades, es troba a la zona de treball neta i ordenada, se li han preparat les diferents peces i els diferents components que ha de soldar i té tota la informació en el seu portàtil de treball.
I quan els joves arriben, per exemple, després de la formació professional, arriben preparats per treballar amb la vostra maquinària o necessiten una introducció? Els joves que arriben de la formació professional o de l'escola Metall Girona el que tenen són les nocions bàsiques de l'ofici. Allà se'ls han ensenyat o han après processos com poden ser el taladrat, el roscat, el doblegat de xapa...
control numèric, i el que permet amb aquesta base, si l'ajuntes amb temes de formació interna de l'empresa, fer un creixement molt ràpid i aprendre l'ofici. I per últim, m'agradaria si hi ha un jove que està dubtant si dedicar-se en aquest món, al món de la soldadura, en el món del metall, i està dubtant si dedicar-se o no, quin consell li donaries?
Jo li diria que es mirés la província de Girona i el que hi veuria seria un teixit industrial molt gran, ja sigui de tallers o d'empreses fabricants de maquinària. La demanda de soldadors és des de fa molts anys, hi ha una demanda important. És una professió amb oportunitats i a més el que es preveu en els propers anys és que segueixi havent-hi oportunitats i demanda d'aquest tipus de perfil.
D'acord, doncs moltes gràcies, Robert, moltes gràcies per compartir la vostra visió i per ajudar-nos a entendre millor què és el que necessita realment el sector. I ara, que ja hem escoltat la visió de l'empresa, toca posar el focus en qui ho viu cada dia, en aquelles persones que un dia van començar des d'un FPE i avui formen part del sector. Avui tenim amb nosaltres la Mina Rodríguez, que va ser estudiant precisament d'Escola Matall-Girona i va realitzar diferents funcions vinculades al Matall. Una d'elles...
No exactament, va ser la introducció una miqueta al món de la soldadura. A més de la formació bàsica, es va adaptar al seu itinerari formatiu a les necessitats específiques de l'empresa Mimassa per tal d'assegurar una formació ajustada amb el perfil que l'empresa demandava. Bon dia, Mina, com estàs? Hola, bon dia, molt bé. Primer de tot, m'agradaria fer una pregunta introductoria, que és què et va fer decidir estudiar a l'Escola Matall i per què vas decidir entrar en aquest sector?
Doncs jo treballava al sector de l'hostaleria i doncs volia fer un canvi. I em vaig posar en mà del servei d'ocupació i la meva assessora laboral em va oferir la possibilitat de fer un curs del sector del metal a l'escola del metal Girona. I encara que al principi vaig dubtar perquè pensava que eren feines de nois, però després vaig pensar per què no?
I com recordes la teva etapa de formació? Què és el que més et va sorprendre d'aquest món? Des del principi em vaig sentir bé. Doncs el professor em va ensenyar molt bé i amb molta paciència i fins i tot em fa ser curt. Em va sorprendre que les dones podien fer aquesta feina perfectament. I aprofitant la teva estada a l'empresa, m'agradaria saber com va començar el teu recorregut dins l'empresa.
Al principi quan comences un treball nou vaig rebre molta informació, moltes eines que desconeixia i sobretot una mica nerviosa perquè jo començava de zero en aquest sector. Però he de dir que em van ajudar molt tant els responsables de l'empresa com els companys també, m'han ajudat molt. I ara actualment com és un dia normal a la teva feina?
Bé, encara estic en un procés de formació, a mi massa, faig diverses tasques, com netellar les màquines, tant per dins com per fora, i això em permet conèixer millor cada part de la màquina. A més, també treballo en un programa en 3D, que també em permet conèixer cada peça de la màquina i saber, per exemple, què cargol ha d'anar a cada màquina.
en el muntatge i també de tant en tant ajudar el company a encargolar alguna màquina que estan muntant. I ara estic convençant a muntar una màquina de túnel de rentat petita. I quines són les habilitats que diries que són més importants per treballar en aquest món? Crec que a part de les habilitats tècniques del sector, ha de ser polivalent i tenir una cura de detalls, ser organitzat i ser estricta en les normes de seguretat.
I també m'agradaria, aprofitant que estàs avui aquí, moltes persones veuen aquest ofici com si fos una feina d'homes exclusivament. Com vas viure tu el procés de prendre aquesta decisió de, mira, vull estudiar això, vull entrar en aquest món, per què?
Jo no he sentit discriminada per ser dona, al contrari, he estat molt bé rebut a l'empresa i als companys i si hi ha alguna cosa que no puc fer, tothom està disposat a donar-me un cop de mà. La veritat, estic molt contenta.
I ara, per últim, m'agradaria també que aportessis un consell per a totes aquestes persones, aquests joves o gent més gran, i sobretot centrant-me en el món de les dones, perquè sembla que no poden entrar en aquest món o que estan molt estigmatitzats. Doncs un consell per a elles perquè tinguin valor o tinguin la intriga d'entrar en aquest món. Quin consell els donaries? Els diria que el sector del metal és molt ampli i que les dones poden fer moltes coses i bé,
i hem de trencar les barreres i fer un canvi de mentalitat i no pensar que les dones no poden fer aquesta feina. Doncs perfecte, moltes gràcies, Mina, per el teu punt de vista, que crec que és molt important, sobretot, remarcar que aquest tipus de feina, per molt que estiguin centralitzades o focalitzades en la figura de l'home, les dones estan perfectament qualificades per poder-les fer.
I per completar la visió del sector i entendre com es prepara realment el talent que després alimentarà la indústria metal·lúrgica de les nostres comarques, avui tenim amb nosaltres una figura clau. Avui ens acompanya en Ferran Seyabona, gerent de Matai Girona i director de l'Escola Matai Girona, un centre que s'ha convertit en imprescindible per formar els joves i convertir-los en professionals qualificats.
situada a Forneix de la Selva i amb un model actual basat en itineraris formatius personalitzats i una connexió directa amb les empreses i una formació pràcticament alineada amb les necessitats del mercat laboral, i així els resultats ho confirmen. El 90% dels alumnes que fan pràctiques acaben aconseguint un contracte indefinit, una dada que reflecteix l'eficàcia del seu model i el seu impacte. És un honor poder conversar amb tu, Ferran. Benvingut i gràcies per ser avui amb nosaltres. Gràcies a vosaltres, molt bones.
Primer de tot, m'agradaria que definissis què és l'escola Matà i Girona i quin paper juga dins el sector metal·lúrgic de les comarques gironines.
L'escola Metall Girona neix o surt de la necessitat de trobar perfils formats per complir amb les vacants que totes les empreses del sector tenen. Bàsicament, Metall Girona és la part formativa de la patronal del sector metal·lúrgic de la província de Girona, que representem unes 310 empreses amb uns 10.250 treballadors de tota la província.
I com hem comentat abans, el 90% de l'alumnat que realitza pràctiques obté un contracte indefinit. A què creus que es deu aquesta bona estadística? Aquests percentatges bàsicament són perquè hi ha una mitja trampa, perquè no tothom que estudia a l'escola a Metall Girona acaba fent pràctiques. Per què? Perquè qui no té l'actitud, qui no té les bones maneres, qui no té les ganes d'aprendre, qui no té la necessitat de...
no acaba fent pràctiques. L'alumne que nosaltres pensem que no pot encaixar en la nostra empresa, la nostra escola, tampoc el passem a pràctiques en una empresa, perquè si no estem segurs de l'èxit, no cal que entre tots hi dediquem aquestes hores.
És a dir, focalitzeu molt en el tipus de persona que té ganes, que té intriga per conèixer i per aprendre, no? Nosaltres, d'una manera, som el vincle entre empresa i alumne, som qui tenim el coneixement exacte dels perfils de cada empresa que tenim associada,
i de les seves necessitats. Aleshores, quan ens entren els alumnes a classe, al cap d'una setmana, comencem ja a veure quins perfils necessiten o poden ser adequats per cada una de les empreses que ja ens han demanat personal. I a l'escola, quines formacions existeixen actualment?
Actualment estem donats altres, ja com a entitat de formació del SOC, la Sèrie d'Ocupació de Catalunya i d'Ensenyament, la Formació Contínua de Catalunya, i estem certificats per fer unes 14 formacions diferents, des de tot tipus de soldadura, tot tipus de mecanitzat, de torn de CNC, tenim també una branca administrativa, però bàsicament el que fem és...
adequar les formacions a les necessitats. A partir d'aquest 2026 sí que començarem ja a fer formacions arreglades certificats de professionalitat de tot tipus, però sempre encarats a les necessitats de les nostres empreses i això ens permet d'alguna manera servir primer
com a entitat precursora de perfils per a les empreses i després per inserir en el mercat laboral tot tipus de perfils. Per exemple, com comentaves el tema de la soldadura, com s'estructura, per exemple, un curs, per exemple, el cas de soldador, com s'estructuraria? Els cursos de soldadura que hem fet aquest any no són el 100% de soldadura, com us podeu pensar, sí que comencem una part teòrica on expliquem tot el que és el conveni del metall,
que és molt important que la persona que es vol dedicar a aquest sector sàpiga quines són les característiques del conveni, quines són les seves obligacions, els seus deures. Passem a explicar la teoria del metall, quins tipus de metalls venen, d'on surten, per què serveixen, quins graus de durabilitat tenen i a partir d'aquí comencem a fer tot el que és el contingut de maquinària i eina. Passem a taller, comencen a veure maquinària, comencen a veure eines...
i ho anem intercalant amb el projecte que cada grup fa. Cada formació que fem els dividim en grups de 3 o 4 persones i a partir d'aquí els demanem un projecte, ja sigui un projecte d'una taula, d'un tamboret, d'unes pilones, d'uns aparells de parc a bicicletes i a partir d'aquí ells desenvolupen els seus projectes i aquests projectes els acabem fent reals en el taller.
Perquè, per exemple, hi ha oficis que necessiten tenir certa formació en soldadura, per exemple, perquè tu pots estar especialitzat en un ofici que no sigui precisament el de soldador, però la teva feina necessiti tenir algun tipus d'idea sobre la soldadura.
Sí, realment és que n'hi ha moltíssims. Penseu que a la província de Girona som una província industrialitzada amb un percentatge d'empreses mecanitzadores molt i molt elevat, igual que hi ha serrallers i constructors d'estructures metàl·liques, barra maquinària. Aleshores, tot el que és caldereria i construcció metàl·lica, manteniment industrial, tècnics de fabricació mecànica, òbviament els serrallers, operaris de reparació de maquinària, muntatges d'equips...
fabricació d'estructura i xassis, tot aquest subsector necessiten soldadors.
Ara, sobretot, em volia centrar molt en la formació que vosaltres feu. Quina és la relació diària amb les empreses dels sectors? Com detecteu què és el que necessiten i com ho traslladeu vosaltres a la formació? Per això, en aquest punt, la feina nostra és relativament fàcil, bàsicament perquè com a patronal tenim molta relació amb les empreses. Nosaltres fem de 12 a 15 visites setmanals a empreses del sector,
I, òbviament, aquí ens traslladen les seves necessitats, que les necessitats d'una empresa de Ripoll o una empresa del Pla de l'Estany o del Baix Empordà
comptant amb perfils diferents, perquè no hi ha el mateix perfil del sector que a Pover i Ripoll, però tots tenen la mateixa problemàtica. Aleshores, quan nosaltres fem cerques o fem creació de formacions, les fem en funció de les necessitats que té cada comarca. I quines són, per exemple, les habilitats i les actituds que ara mateix més busquen les empreses i que, sobretot, l'escola intenta potenciar?
Amb el que ens fixem nosaltres en primer lloc, com ha dit abans en Robert, actitud. Actitud i actitud. A partir d'aquí podem ensenyar o podem aprendre el que faci falta. Però bàsicament és l'actitud, rigor i qualitat en l'execució del treball, important el coneixement i el respecte per les normes de seguretat. Obviamente tot el que és prevenció de riscos laborals s'ha de complir al 100%. Capacitat, que ho deia en Robert també, capacitat de treball amb equip i comunicació...
que siguin responsables, que tinguin un treball autònom, que els puguis deixar sols, capacitat d'aprendre i, bàsicament, que siguin ordenats i nets de la feina. I, per exemple, aquest món, el món del matai, com ha evolucionat el sector en els últims anys?
Com tots els sectors, està evolucionant tot molt ràpidament, bàsicament per la digitalització. Ens estem trobant molta maquinària digitalitzada, molts processos de soldadura intel·ligents. Penseu que hi ha les màquines, les caretes de soldar ja van amb bluetooth. Aquí tindríem un altre podcast per parlar-ne, però perquè tingueu una idea d'allà on hem arribat.
Estan arribant nous materials i alienatges, estan arribant tot el que és la digitalització en processos 3D, hem de ser cada vegada més exigents amb una normativa de qualitat, els perfils cada vegada ser més qualificats, tot el tema de seguretat i ergonomia ens estan molt al darrere, molt a sobre, i òbviament hem d'optimitzar els consums, gestió d'erosius i ser eficaços en el tema dels materials.
I per últim m'agradaria que ens expliqués una mica quin futur podem esperar per als alumnes que decideixen començar ara la seva formació.
Jo, sincerament, crec que tenen un futur molt engrescador i això el primer dia de classe, quan els hi plantegem, els donem la benvinguda, els hi expliquem. Mireu, teniu un sector amb un conveni que està molt bé, que és un dels convenis on els sous en els perfils d'operaris estan més reconeguts. Un sector on, com m'has dit molt bé abans, si tinguéssim 450 persones formades dilluns estarien treballant gairebé tots.
un sector on ja no estem parlant de tallers foscos, bruts, que aixecar peses, no, tot això ha canviat, tot això ha passat a la història, i és un sector on la promoció interna de cada una de les empreses és real, és un lloc per estar-hi molts anys.
Doncs moltes gràcies, Ferran. I aprofitant les tres veus, els nostres tres testimonis, anem amb la secció que estem esperant, el Trencant Tòpics. Un programa fet i pensat per al Consell de la Formació Professional de Girona amb el suport de Girona FM. Escolta el programa en podcast a gironafm.ca
La veu de l'empresa La veu de l'alumne La veu de la formació Trencant tòpics
I ara, per acabar, precisament anem per la secció que s'encarrega de deixar enrere alguns dels mites que trobem encara en el món de l'FAP. En aquest cas, en el món de la soldadura i el metall. Així que anem amb el trencat tòpics, perquè sí, en el món de la soldadura i el metall hi ha molts tòpics que encara circulen i que, sincerament, ja toca deixar enrere. El primer de tots és, com comentàvem abans, que la soldadura és un ofici brut, que és un ofici avorrit.
I sí, òbviament que hi ha feina, hi ha espurnes, però també hi ha precisió, càlculs, tecnologia i sobretot molta responsabilitat. Un soldador, per exemple, no només enganxa ferro, sinó que fa unions que han d'aguantar estructures senceres, màquines, línies de producció, etc. Però bé, de fet, segurament els que pensen que és un ofici brut i avorrit segurament no tenen gaire idea de com funciona el seu dia a dia.
En el segon tòpic ens trobem que és un ofici antic, que ja no té futur. Doncs a veure, sí, òbviament, és un ofici que no va néixer ahir. És un ofici antic, però com la medicina, la cuina o l'arquitectura. Curiosament, cap d'aquest sembla que hagi passat de moda. El món del matall i la soldadura avui dia és una cosa totalment moderna i adaptada als temps que corren. Automatització, formació específica, tecnologia, etcètera.
Però res, segur que en ple 2025 molts d'aquests que pensen això pensaran que les fàbriques funcionen amb cinta adhesiva. Després també tenim un altre, molt típic, que és que qualsevol pot soldar, que no és una cosa tan difícil. I sí, òbviament, qualsevol pot intentar soldar. Ara bé, que et quedi una cosa ben feta ja és un altre tema. La soldadura és tècnica, pulcritud, coneixement del metall, temperatura, màquines normativa i etcètera.
No sé, si ets dels que penses això, t'animo a que ho intentis, però no tinc gaire clar que la cosa et surti molt bé. I per últim, m'agradaria tancar amb un tòpic molt important, que és que el món del metall no és per noies. Aquest tòpic ja fa anys que està caducat. El sector del metall, la soldadura, les maquinàries, és un món molt ampli, tècnic i ple d'oportunitats on les habilitats, la formació i la precisió són el que compta, no el gènere.
Cada vegada hi ha més dones que hi entren i progressen i es converteixen en grans professionals. La millor demostració la trobem avui aquí, amb la Mina Rodríguez, una noia que ha entrat de ple en el sector.
I amb això arribem al final d'aquest segon episodi, dedicat al món del metall i la soldadura. Un sector que de lluny pot no cridar gaire l'atenció per alguns, potser, però que quan hi entres descobreixes un univers ple d'oficis amb precisió, tècnica i creativitat. Avui hem conegut les peces que mouen la indústria, hem entès la importància d'un bon soldador o d'un bon professional del metall, d'un bon tècnic, i hem vist com cada unió, cada estructura i cada màquina explica una història, la història de les persones que hi ha darrere.
Hem escoltat la veu d'una professional formada a casa nostra, que és la prova viva que l'EFP pot transformar trajectòries i obrir portes que potser ni t'imaginaves. Hem descobert com treballen empreses com Mimassa, que combinen innovació i experiència per crear maquinària. I hem entès, juntament amb l'Escola Matei Girona, que la formació ben feta no només prepara per un ofici, sinó que prepara per una trajectòria, per un futur estable i ple d'oportunitats.
El Matall és un sector que necessita persones amb ganes d'aprendre, de millorar i sobretot de créixer. Un sector on hi caben nois i noies, joves i gent més gran que busquen el seu camí i professionals que volen reinventar-se. Si alguna cosa ens queda clara després d'aquest episodi és que l'EFP no és una segona opció, és una elecció valenta, real i sobretot en futur.
Sóc en Raül Bonilla i ha estat un plaer guiar-vos un cop més en aquest viatge pel món de la formació professional. Gràcies per escoltar-nos. Ens retobem en el primer episodi, amb nous oficis, noves històries i nous futurs per descobrir.