Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis
L'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, la FANOC, és una entitat privada que ofereix atenció psicosocial i integral als infants i adolescents amb càncer i les seves famílies, que recordem que tenen delegació aquí a Girona al carrer Remenses número 4. Avui parlarem amb ells perquè volem donar veu al Dia Internacional del Càncer Infantil, que té lloc el dia 15 de febrer, i ens posarem la gorra ja fa 25 anys que ens la posem per un bon propòsit.
Benvinguts al nou format de difusió d'activitats de voluntariat a la ciutat de Girona. Em presento, jo sóc l'Helena Garcia i cada mes des de la Federació Catalana de Voluntariat Social us portem una entitat als estudis de Ràdio Girona FM perquè ens expliquin què fan, com treballen i quin és el paper essencial del voluntari. Al control de so saludem el company Arnau Vila. Comencem. Voluntaris.cat. Som tots.
Aquest 2026 no és un any qualsevol. La FANOC celebra el 25è aniversari de la campanya més emblemàtica i més estimada per tots, que és Posa la gorra. I aquest curs la FANOC bufa ja 25 espelmes molt especials. Són els 25 anys de Posa la gorra, una campanya que ha omplert els nostres pobles i ciutats de color i solidaritat.
La Casa dels Xuclis també s'assumirà a la festa recordant-nos la importància de tenir un allar fora de la llar que acull i cuida quan més es necessiten. I per celebrar-ho cal que estigueu molt atents i atentes perquè veureu molt aviat moltes programacions i actes. La pròxima festa del Pos a la Gorra serà el 15 de març a la Seu Vella de Lleida i seguiran amb tota l'energia el 7 de juny a Tarragona i l'Hospitalet de Llobregat i el 14 de juny, com no, aquí a Girona.
Al juny també hi haurà la gran cita de posar la gorra al Zoo de Barcelona. I per presentar-nos tot això que acabo d'explicar i tot aquest esdeveniment, volem parlar amb una persona molt especial. Volem parlar amb la seva coordinadora de la seu d'aquí de Girona, de l'àrea de treball social, la companya, amiga i també molt benvinguda, Anna Jiménez. Anna, benvinguda.
Hola, Helena, moltes gràcies. Gràcies per estar amb nosaltres a una nova edició de voluntaris.cat. L'Anna ja és una persona veterana d'aquest podcast. És una persona ja veterana en el projecte de la FANOC aquí a Girona. Ja porta des dels inicis al carrer Remenses i cal dir que la seva feina cada vegada esdevé més important i esdevé un muscle molt important aquí a Girona.
25 anys de Posa't la gorra. Tothom coneix la campanya, com s'aconsegueix aquest vincle. Explica'ns on podem trobar, on la podem trobar, la gorra, i a Girona com ho celebrarem. Perquè a més, ara mateix la tenim aquí davant, la gorra, que ens l'han portat, que la sedana, és superxula, ens la posarem tots. Ara aquí ja tenim gent que ja ens està demanant...
Perquè realment és que genera moltes coses. Ara t'explicaré el significat. Aquest any és molt bonic, tots els anys ho són. Aquest any l'ha fet en Joan Turu. Començo pel principi, després ja t'explico el significat de la gorra. Com bé dius, ja són 25 anys de la primera gorra de la Fanoc i aquí a Girona celebrarem la segona edició.
Al llarg d'aquests anys, l'associació ha aconseguit moltes millores i moltes fites i una d'elles ha estat posant en marxa aquesta campanya de sensibilització que el posa la gorra que és tan important per nosaltres. Per una banda, és una de les primeres fons per les quals podem finançar els serveis que oferim als infants i adolescents amb càncer i a les seves famílies, ja sigui des dels hospitals de referència, Vall d'Hebron i Sant Joan de Déu, des de les diferents seus que tenim, a Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona i també des de la Casa dels Xuclis.
i per altra banda perquè ens permet arribar a la ciutadania i poder sensibilitzar-la a través d'una jornada lúdica i festiva sobre el càncer infantil. Podem donar aquesta mirada que no sigui només de tristesa i de plors, sinó al revés, de somriures.
És que la gorra realment genera molt de positivisme, molta energia vital i ganes d'involucrar-te i de veure que és un projecte fet amb il·lusió, fet amb coratge i que les persones que ens posem la gorra, tots ens volem posar la gorra, és perquè veiem que feu bona feina.
I es fa el disseny també, que no sigui un disseny trist, apagat, no? Com pots veure, és un disseny alegre. Sempre. Aquest any la gorra l'ha dissenyada en Joan Turu. A més, és un il·lustrador i autor català molt reconegut. Ha pintat més de 100 murals a escoles i en els seus treballs sempre es mostra un estret vincle amb el món educatiu, l'empatia i els valors humans.
A més, aquest any la gorra, el lema que l'acompanya és acompanyem-nos perquè volem posar l'accent en allò que defineix la nostra tasca principal, que és acompanyar els infants i adolescents amb el càncer i a les seves famílies. També és donar valor a tota la tasca que fem tant a l'equip professional com als voluntaris que també acompanyen a aquests infants i a aquestes famílies.
I pel que fa a la festa del Pòs de la Gorra Girona, no te puc donar encara molta informació, perquè no hi ha el cartell publicat, però el que sí que, com has dit, serà el juny, el 14 de juny, el diumenge, i que ja us podeu reservar tots i totes aquesta data.
Una data que estarem molt pendents, que tots hi serem, a veure si voluntaris.cat pot ser-hi per allà i poder-vos, com a mínim, recollir un testimoni tant de les persones, de les famílies, dels nens i infants, que molts d'ells, a vegades, quan els escoltes en algun reportatge o en algun article o en algun tipus de vídeo,
tenen dones de la seva fortalesa, són nens molt madurosos i que inclús ajuden les seves famílies a afrontar el procés. I els germans, sobretot, també, que a vegades no ens en oblidem i són els que han de madurar més ràpid, perquè se'ls diuen com els oblidats de forma inconscient, totalment, perquè els pares es bolquen molt amb el nen o la nena que està malalta, com és normal, i a vegades el germà passa en aquest segon pla i també han de madurar molt més ràpid que nens i nenes de la seva edat.
Fem un gir, ja que el dia 15 de febrer és el Dia Internacional del Càncer Infantil. És un dia especial per sensibilitzar-nos sobre el càncer infantil i els desafiaments que enfronta aquesta comunitat. Explica'ns una mica el funcionament de difusió des de la FANOC, com gestioneu un dia amb tantes emocions, persones, professionals, voluntaris...
Com tu bé dius, el dia 15 de febrer és molt significatiu per totes les persones que formem part de la FANOC, ja sigui a Barcelona, Lleida, Tarragona o aquí a Girona. La difusió no només es fa el mateix dia, sinó que comença dies abans, com bé, avui que estem gravant aquest podcast,
i treballem conjuntament amb professionals, voluntariat, famílies, hospitals, escoles, entre altres, per poder arribar el missatge a tot arreu. El missatge de poder visibilitzar el càncer infantil, de poder sensibilitzar la població i també de reivindicar que l'acompanyament que es mereixen aquests nens, aquestes nenes i aquestes famílies no ha de ser un privilegi, sinó que ha de ser un dret per ells.
Concretament aquí a Girona, amb motiu del Dia Internacional del Càncer Infantil, estarem el dimecres 11 de febrer a l'Hospital Trueta i allà tindrem una parada informativa on tothom que vulgui tenir més informació estarem encantades de rebre'l. Per tant, el dia 15 de febrer us podem trobar a l'Hospital Trueta? L'11. L'11 de febrer. Sí, perquè cau un diumenge i nosaltres hi anem el dimecres, el dimecres 11.
Doncs ens ho apuntem, prenem nota el dimecres dia 11, tots al Trueta, per ajudar i per reforçar la campanya dels companys de la FANOC, que fan molt bona feina, i aquí a Girona estan fent també molt bona feina, perquè a mi m'han arribat inputs de moltes famílies i moltes persones que, gràcies a vosaltres, comencen inclús a veure la vida d'una altra manera.
Recordem també que disposeu d'una formació per poder formar part de l'equip de voluntaris, una formació que és com una mena de benvinguda més que una formació, li diem formació o taller, però és com una benvinguda on expliqueu els requisits i on expliqueu les coses que potser hauran de valorar una persona que vulgui fer de voluntària amb nens oncològics i amb el que es poden trobar.
Com ho treballeu, aquesta jornada, aquest taller inicial de formació? Aquest any el farem el 17 de febrer.
el farem a la seu de Fanoc Girona. Llavors, nosaltres el que fem, sobretot, així explicat molt ràpid, és explicar una miqueta què és la Fanoc, quines són les nostres bases, que ara te les explicaré, quin ha de ser el seu paper com a persones voluntàries, també els seus límits, perquè això a vegades costa una miqueta de posar, i més quan treballes amb nens, amb nenes, en una situació tan complexa com és que han viscut o que estan visquent una situació de càncer,
I nosaltres ens basem sobretot en el compromís, la sensibilitat i el respecte cap a les famílies i els infants. Sobretot respectem sempre els seus tempos. Les nostres bases, com et dic, són un acompanyament proper, un treball en equip amb els professionals, és a dir, sempre el voluntariat l'involucrem dins de l'equip professional.
no van a part, sinó que els fem sentir un mes, i formació contínua. Al llarg de l'any fem diverses càpsules que ells es poden anar apuntant a part d'aquesta formació que tu dius, que és com la benvinguda cap a l'entitat. Llavors, digues, digues. No, no, no, jo tant se'ls volia recordar el mail de contacte, per si a alguna persona li interessa participar en aquesta jornada, li interessa participar en aquesta campanya.
que congegareu, que és voluntariatgir.fanoc.org. Ho repetim, tinc la veu avui malament, eh? Voluntariatgir.fanoc.org. Sobretot això, remarcar que la fem presencialment perquè volem que les persones voluntàries entenguin què és la FANOC i quin és el seu paper com a persona voluntària i per això tenir aquestes bases prèvies per poder formar-ne part.
Doncs és un dia també, penso que especial, suposo que van sortir molts dubtes, preguntes, observacions, inclús experiències de gent que potser repeteix o gent que potser ja havia fet fa anys, havia potser participat, i s'hi torna a afegir a la campanya i s'hi torna a posar. Sí, de fet, perdó que t'interrompi, de fet, mira, tenim un voluntari, que per cert és el primer home, que majoritàriament són dones, que ja havia format part abans del voluntariat a Lleida.
I ara, per circumstàncies, està vivint aquí i s'ha passat a l'equip de voluntariat d'aquí a Girona. Un èxit, un èxit més. Molt bé. Si som una entitat i volem col·laborar amb la FANOC, com ho podem fer? Per exemple, si una empresa diu, mira, jo vull col·laborar amb la FANOC, vull fer una donació, vull participar en diners o vull participar en algun tema en espècies, què hem de fer? Parlar amb vosaltres com?
Parlar amb nosaltres, pots trucar al telèfon, surt a la nostra pàgina web, el telèfon per al qual pots contactar aquí a Girona, també surt al meu e-mail, que és girona.fanoc.org. I les maneres de col·laborar, les has dit així molt bé puntualment, una de les vies principals és a través de col·laboracions solidàries, com pot ser organitzar una activitat o una campanya per poder captar fons,
Això fa que nosaltres puguem seguir sostenint els nostres projectes d'acompanyament als infants i adolescents amb càncer a les seves famílies. També ens és molt important, ja no només donacions econòmiques, sinó també la difusió i sensibilització i ajudar-nos a donar visibilitat al càncer infantil com, per exemple, l'estem fent avui. Avui és una acció que per nosaltres, ja sigui gran o petita, té un impacte directe en la qualitat de vida d'aquests infants i adolescents.
Com ha de ser un voluntari de la FANOC? Jo conegu voluntaris oncològics que sempre els he preguntat com ho feu per entrar en un somriure en una unitat oncològica. Ho veig molt difícil.
No hi ha un perfil concret de voluntari perquè et pots trobar gent de 18 anys que està estudiant, tenim estudiants d'infermeria que formen part del nostre equip, com a persones jubilades, tenim una senyora que té 74 anys, o sigui que són perfils completament diferents. El que sí que tenen en comú totes elles és que són persones compromeses, empàtiques i sobretot respectuoses. Com he dit abans, cal tenir certa sensibilitat per poder acompanyar infants i a famílies en moments tan delicats com aquest.
Llavors, nosaltres també valorem que puguin tenir una constància i una responsabilitat també envers cap a aquestes famílies perquè vulguis o no es crea un vincle i no pot ser que un dia sí hi sigui i l'altre dia no hi sigui. Fantàstic, fantàstic, molt bé. I aquí a Girona com ha estat l'acollida? Les persones que ja han iniciat el procés de voluntariat i el procés ja de col·laboració, com ho estan vivint? Quines són les seves valoracions i les seves observacions?
La veritat és que molt bé, tant per... Fa un any i mig que ja som aquí a Girona, tant per l'acollida que ens han fet les institucions, tant les persones que han volgut ser voluntàries, com també la ciutadania en general. De fet, a la primera festa del Posa la Gorra, que vam fer l'any passat, van passar-s'hi unes 600 persones, van comptabilitzar, clar, el seu oberta no ho podem saber exacte, però la veritat és que va ser un èxit i per nosaltres és un orgull poder arribar a tanta gent. A part de la ciutadania no que va venir, també les institucions van respondre molt bé
I les persones voluntàries també. Vam comptar 23 persones que ens van ajudar. Llavors, per ser el primer any, és un èxit.
Continuem parlant amb l'Anna Gémenet, coordinadora de la ZONOC Girona. Abans de seguir en aquesta segona part del voluntaris.cat, volem també recordar la importància de comprar la gorra, de participar en aquesta campanya, de tenir i de recordar que el dia 15 de febrer és el Dia Internacional del Càncer Infantil,
i que és un dia que tots, tots, tots hem de tenir presents perquè és un dia complicat per moltes persones i al mateix temps també és un dia d'èxit per molts infants. Quins són els projectes que esteu treballant aquí a Girona?
Mira, tenim el projecte d'atenció psicosocial als infants i adolescents amb càncer a les seves famílies i a través d'aquest projecte oferim diferents serveis gratuïts a totes elles, atenció social i suport psicoemocional. Després tenim el projecte d'atenció educativa a través del qual oferim acompanyament i assessorament a centres educatius que ho necessitin i de la mateixa manera també oferim aquest suport a les famílies.
Dins aquest projecte també oferim xerrades de sensibilització que estan adaptades a les edats dels nens i les nenes. Per altra banda, tenim el projecte d'activitats socioeducatives i de lleure, a través del qual oferim propostes d'oci i fem que es creï un espai entre iguals, entre aquests nens i aquestes nenes. Aquest espai, a vegades, nosaltres considerem que és molt important perquè a vegades queda minvat el fet d'estar tant de temps dins d'un hospital.
I per acabar, mencionar també el projecte que tenim de sensibilització, on tenim dues de les campanyes més importants, que són el Posa la gorra i el Roc pels xuclis, que per cert, el maig farem un concert a la Mirona, que també animo tothom que hi vagi. Un concert a la Mirona, el mes de maig? Sí. Tenim dates? Tenim dates, el que passa que de memòria no la recordo. De memòria no, doncs directament a les xarxes. Perquè el cartell s'ha publicat fa dos dies. O sigui, que si entreu a les xarxes ho veureu.
ho podrem veure i també ho podrem gaudir i disfrutar moltíssim. Recordem que disposeu d'una botiga solidària virtual a través de fanoc.org, la botiga on disposeu de productes fruit de la col·lació d'il·lustradors, com ens explicaves abans amb la gorra d'aquest any, i dissenyadors també reconeguts i també empreses que també s'impliquen amb la fanoc i amb el projecte de la fanoc.
Hi ha més coses, hi ha més maneres de poder col·laborar amb la FONOC que us agradaria també poder assolir un dels reptes que tingueu a la llarga pensats d'assolir.
Mira, hi ha una cosa que nosaltres intentem sempre donar-li molta veu, a vegades costa més perquè també implica més temps i més vinculació, que és el que nosaltres anomenem els implícats. Els implícats es tracta d'organitzar una activitat, per exemple, una caminada solidària, un dinar popular i destinar el que es recapti a la FANOC. Llavors aquesta és una manera que a nosaltres ens agrada molt perquè no només dones un import econòmic sinó que estableixes un vincle.
Llavors també, com bé has dit, podem fer donatius econòmics o te pots fer soci o sòcia de la FANOC. I què implica fer-se soci? Implica una quantitat petita, voluntària, el que es pugui? Sí, exacte. Tu ho decideixes, sí. Llavors, personalment... De fet, no és requisit ser soci per poder fer un impliquet o per poder participar, ser voluntari, per exemple. No t'has de fer soci. Això és una més a més.
Com aconseguiu que un nen malalt somrigui quan arribeu a un hospital o arriba un voluntari a l'hospital i veu un nen que potser se n'adona que no parla, que no està actiu al 100%, com ho treballeu per aquesta part de comunicació inicial no verbal, la posterior, la part més psicopedagògica,
tots aquests elements que fan que de mica en mica arribeu a l'infant i posteriorment l'infant pugui aconseguir una normalitat dins d'aquell àmbit hospitalari que ja té unes característiques especials. És molt important això que has dit normalitat. Nosaltres sempre intentem que el nen o la nena no deixi de ser nen o nena per al fet de tenir càncer.
No hi ha una fórmula màgica per fer que un nen o una nena somrigui. Depèn de cada situació, depèn de cada nen, de cada nena. El que jo crec és que sí que és el resultat d'un acompanyament proper i, com he dit abans, sempre respectuós amb la situació de cadascú. Els voluntaris de la FANOC el que nosaltres fem és aquesta formació específica on també busquem que aprenguin a saber generar il·lusió i adaptar-se
a cada situació i poder establir aquesta comunicació adequada amb els infants i adolescents sempre, com he dit, respectant els seus temps i sobretot també el seu estat d'ànim. Potser un dia aquest nen no té ganes de veure't i no vol dir que això t'ho t'hagi de sentir rebutjat. És totalment normal dins d'aquest procés.
Tenim la Casa dels Xuclis, també un projecte importantíssim i, a més a més, un projecte que els pares que han aconseguit el recolzament vostre a través de la Casa dels Xuclis també en parlen amb molta emoció i has de fer també molt emocionant veure el projecte. Explica'ns una miqueta què és, per qui no ho sàpiga, perquè potser hi ha nollens que no ho saben, no coneixen el projecte i jo crec que val la pena.
La Casa del Xuclis és el nostre recurs d'allotjament temporal per a les famílies que viuen fora de la demarcació de Barcelona, sobretot Girona, Lleida i Tarragona, i que han de desplaçar-se a Barcelona per poder seguir el tractament oncològic, perquè aquest es fa en els hospitals de referència i aquests dos es troben a Barcelona. Llavors implica sí o sí que t'has de desplaçar. Nosaltres des de la Casa del Xuclis oferim aquest allotjament
no només per al nen, sinó també per al pare, mare i un dels germans. Les habitacions estan pensades perquè hi puguin cabre quatre persones i no és només un lloc on vas a dormir, sinó és un lloc on tot el dia hi ha persones voluntàries que estan fent activitats i darrere també hi ha un equip psicosocial que els ofereix acompanyament al llarg de tot el procés. Per tant, en cap moment se'ls deixa sols.
I els pares que es troben allà amb la mateixa tessitura també fan xarxa, fan entrevistes. Posteriorment també continuen trobant-se, comunicant-se, continua la relació. La majoria de cops ells mateixos ja creen el seu propi grup de WhatsApp
I a part també, quan tornen a territori, per això estem les seus, per oferir-los si ells volen. N'hi ha persones que decideixen desvincular-se i és totalment lícit. I n'hi ha que, al revés, que volen participar en les activitats d'oci i lleure que oferim des del territori.
Per tant, el projecte té vida, a part del moment inicial d'arribar a la casa, doncs posteriorment també s'esdevé una forma també de fer de teixit, de fer de xarxa, de fer de coixí per a les famílies que vulguin entrar i fer establir aquest teixit i aquesta xarxa.
Hi ha alguna cosa que vulguis també explicar-nos, alguna curiositat de la Casa dels Xuclis, alguna cosa que no sapiguem, alguna cosa que hagi passat, que hagi tingut molt d'impacte i que ho recordeu de forma alegre, positiva?
Bé, més que això, te diria, per exemple, si saps què són els xuclis, del per què a la casa dels xuclis. Bona pregunta, bona pregunta, per què a la casa dels xuclis. De fet, tenim un conte que ho explica, que el conte es va llançar l'any passat i explica la història dels xuclis, i els xuclis són uns éssers màgics.
que apareixen quan els nens i nenes estan a l'hospital i que els acompanyen al llarg d'aquest procés i els xuclen els mal rotllos. Per això se'ls diu xuclis, de xuclar el mal rotllo.
I qui els va dissenyar, els juclis, perquè crec que és una il·lustradora força. De les tres bessones, sí. La Rosa Maria Cat de Vila, ho dic bé? Sí, exacte. Potser es dic, sí, és fantàstic. Veu tindre una gran aportació, a més d'una persona que té una capacitat màgica a l'hora de dibuixar i a l'hora també d'il·lustrar.
Doncs el Xuclis, la casa del Xuclis, el dia 15 de febrer, recordem el Dia Internacional del Càncer Infantil, també recordem que el dia 11 de febrer també estareu aquí a l'altrueta. També us volem tornar a insistir, cal comprar la gorra, cal posar-nos la gorra tots aquest any, perquè a més és un any especial, perquè tal com han dit al principi, són ja 25 anys de posar-se la gorra, són molts anys de posar-se la gorra,
i d'estar al peu del canó perquè això sigui totalment una realitat. Gràcies per venir, Anna. Recordem que ets coordinadora de la FANOC d'aquí de Girona i resistem a la FANOC per la bossa tasca i aportació al projecte Esdevé, una oportunitat i un suport assistencial per a nens i famílies.
Us ajuntem al telèfon de l'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, la FANOC Girona, per si voleu saber més coses o us animeu a col·laborar. El telèfon és al 623-444-588 i us atendran per oferir-vos una atenció personalitzada. Repetim, és 623-444-588.
I a vosaltres, oients solidaris, com sempre, dir-vos gràcies per ser-hi i per ajudar-nos a ser cada dia millors persones. Acabem avui amb una cançó, una cançó especial que crec que potser també us ajudarà a posar-vos la gorra. Posa't la gorra i em xiula. Jo ja la porto i m'encanta. Us esperem al proper voluntaris.cat i a les diferents xarxes socials. Com sempre, un plaer.
Cau, cau, cau, el cabell a batzegades, és un dau, dau, dau, que toca algunes vegades, és jugar als extrems, créixer abans de temps, ramar sense rems, però amb abraçades, quan, quan, quan, poses tot l'amor en l'ucli, van, min, van, van, van, tota aquesta por que d'ucli posa un petit gra, avui vull ajudar, hi ha aquest malestar. Algú que xucli, em posa al teu lloc, i com tot sembla estret, hi ha una paret,
que no té preu i no es pot comprar, és un cri de no us atureu. Corre i posa la gorra, un riure que no s'esborra, no te'n cansis mai. Corre i posa la gorra, és el teu granet de sorra d'aquí fins a l'espai.
Tant, tantes maneres d'implicar-se, sé que encertarem el camí d'acompanyar-se. Toquem tots els punts, lleusis i profuns, fem les passes junts. No cal cansar-se, puc, puc, puc, recobrir-te aquesta clapa. Aquí no hi ha truc, una idea que no es tapa, és donar valor, és fer gran el cor. I si hi ha sort, la gorra queda guapa, em posa al teu lloc. I quan tot sembla estret, hi ha una paret.
El que no té preu i no es pot comprar és un crir en no us atureu. Corre i posa la gorra, un riure que no s'esborra, no te'n cansis mai. Corre i posa la gorra, és el teu granet de sorra d'aquí fins a l'espai.
i posa la gorra, un riure que no s'esborra, no te'n cancis mai. Corre i posa la gorra, és el teu granet de sorra d'aquí fins a l'espai. Corre i posa la gorra, un riure que no s'esborra, no te'n cancis mai.
És el teu granet de sorra, d'aquí fins a l'espai.