Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis
Avics de l'UNESCO és una organització no gubernamental que pertany a la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO. Els temes propis de les associacions i clubs UNESCO són els propis de l'Organització de Nacions Unides com són l'educació, la cultura, la ciència i la comunicació.
Amics de la UNESCO de Girona s'ha especialitzat en els dos primers, en Educació i Cultura, posant un èmfasi especial en qüestió de la llengua pròpia i donant cabuda en el seu pla de treball a la resta de temes. Benvinguts al nou format de difusió d'activitats de voluntariat a la ciutat de Girona.
Continuem endavant i molt a prop de Nadal, i com sempre em presento, jo soc l'Helena Garcia, i cada mes des de la Federació Catalana de Voluntariat Social us portem una foto de les entitats que tenen voluntariat i que fan possible moltíssimes coses aquí a Girona. Doncs, què volem? Doncs que ens expliquin què fan, com treballen i quin és el paper essencial del voluntari. Al control de so, saludem el company Arnau Vila. Comencem. Voluntaris.cat Som tots.
La cultura és un bé preuat i des d'Amics de l'UNESCO es treballa en projectes culturals, literaris i humanístics i de patrimoni històric que la converteixen en una entitat essencial per a posicionar persones de valor literari i personal, artistes, escriptors i experts en matèries científiques. I per parlar-ne, avui tenim la senyora Dolors Reig, presidenta d'Amics de l'UNESCO de Girona.
Gràcies i benvinguda per estar amb nosaltres en aquest especial voluntaris.cat, especial perquè ja està molt, molt, molt proper al Nadal i és un voluntari que sempre ho volem fer diferent. Us volem felicitar per protegir la cultura des de l'àmbit social i per fer-la arribar a tothom, perquè això creiem que és molt meritós.
Projectes en teniu molts, però abans de parlar de projectes, expliqueu-nos com vau crear l'entitat i aproximadament quantes persones col·laboren directe i indirectament a l'entitat.
Bé, en primer lloc, moltes gràcies, Helena, per convidar-nos a ser aquí, gràcies a l'Arnau per coordinar-nos i per fer possible que arribi la nostra paraula més enllà. Bé, en l'inici de l'associació jo no hi era exactament, no hi era presencialment, perquè en aquell moment encara estava treballant a l'escola,
Això va ser l'any 1985, una sèrie de persones preocupades per tota la temàtica que ens proposa la Unesco, però també, sobretot, molt preocupats per el tema de la llengua i la cultura pròpia. Aquestes persones, noms...
molt coneguts i altres podenotants, amb en Francesc Ferrer Gironès, la Montserrat Pomerola, la Maria Antònia Barbero, la Tony Barbero, que va ser la primera presidenta de l'associació, en Joan Carreres i Pera, en Josep Maria Lleuger Dalmau, en Pep Marquès Sureda, en Carles Vibó Siqués i en Quim Bauixell, que ell potser és el menys conegut de tots, donat que ell no era de Girona exactament, en Quim Bauixell. Bé,
Ells, acompanyats d'altres persones que no surten a l'acte fundacional, però sabem que els hi donaven suport, van decidir afegir-se a la iniciativa que es havia creat des de Barcelona, perquè a Barcelona hi havia un club UNESCO, en aquell moment tots érem clubs, club UNESCO des de finals dels 50,
que es vien format per això, sobretot reivindicar el tema de la llengua pròpia. Sobretot, sobretot era el tema de la llengua, però al voltant de la llengua ja ho sabeu, tot el que ens identifica, el que tu molt bé, Helena, ja has començat a dir, el patrimoni, els costums, les tradicions, totes aquestes altres coses que ens identifiquen com a poble.
I el 84, és a dir, un any abans de crear-se l'associació de Girona, es veia creat la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO, la FACACO, i en poques, encara, associacions llavors, és allò de sempre de les connexions...
entre amics coneguts i saludats que deia aquell, van fer que a Girona s'animessin aquest grup de persones a crear el Club d'Amics de l'UNESCO de Girona, que llavors l'any 2004 vàrem decidir treure la paraula Club perquè ens semblava o molt elitista o pejorativa, perquè pot tenir les dues connotacions, i és simplement una associació Amics de l'UNESCO de Girona.
I endavant, des de llavors cap aquí, s'han anat desenvolupant diferents projectes, alguns han quedat pel camí, no masses, som bastant fidels al que es crea, i mirem fer-ho el millor possible d'entrar-nos a les realitats, perquè, esclar, no és la mateixa la realitat de fa 40 anys que la d'ara, ha canviat tot moltíssim. Tecnològicament ha canviat, però també la manera que la gent...
rebi, consumi o desenvolupi la cultura, també és molt diferent, i què s'entén per cultura. Per tant, ens intentem anar adaptant. Tenim una junta formada per 9 persones, és a dir, 9, directament 10,
perquè una viu molt lluny però col·labora igualment i després col·laboradors i estem molt contents perquè per exemple un dels projectes que es desenvolupa des de fa molt de temps el del concurs artístic i literari que diu també vam fer un debat sobre el tema dels concursos té col·laboradors i col·laboradores puntuals que venen a treure les pliques de tots els treballs que arriben que són uns 600
Cada any, bé mai s'ha baixat d'uns 400 o 300, però són els seus 600, entre les dades, posem una base de dades, a buscar els regals, a preparar-ho, etc. Doncs aquestes persones, algunes només venen per aquest tema puntual. D'altres venen amb coses encara més puntuals. A partir de tota una acció de poesia s'ha creat un petit grup que es diu Plantem la Pau, que són...
Gent que escriu poesia, n'hi ha que tenen molts llibres editats, n'hi ha altres que comencen, que això també ens agrada molt, aquesta barreja de gent que ja és molt coneguda i gent que s'hi ha animat a començar. Per tant, que col·labori indirectament en tenim molts i socis actualment en tenim 182 adults, 2 joves i 5 infantils.
Així. Cinc infantils. Sí, que aquests infantils... Bé, és clar, que sempre anem donant voltes i barrinant a veure què podem fer per arribar a les noves generacions, perquè aquest és el problema de tot el món associatiu. Mires enrere i no hi ha ningú o molt poca gent. I llavors, alguns que són sòcies i que tenen nets netes o fills filles petits, van dir, els infantils, van dir, però i els joves que estan més a prop? I de joves en tenim només dos...
I el problema és ara a vegades pensar què podem fer per ells, com podem implicar-los, i encara hi estem donant voltes, vull dir que encara no hem trobat el desllorigador, però els tenim allà, és la cantera, diguem nosaltres.
Els esteu ja formant i són futurs també possibles candidats amb moltes de les temàtiques que tracteu i que fins i tot podeu fer palanca per fer futurs ja siguin escriptors, artistes, persones vinculades amb el món cultural i reforçar tota la part cultural d'aquí de Girona.
Exacte. Molt bé. Està molt bé, Dolors. M'encanta. Quin és el projecte més recent que heu pogut desenvolupar o que estigueu desenvolupant i que encara puguem anar a veure, que el tingueu en actiu? Perquè crec que recentment vau fer una exposició.
Sí, bé, això, com que tant la Federació de Voluntariat Social com amics de la Unesco de Girona tenim la seu a l'Hotel d'Entitats de Girona, actualment CCC Girona, carrer de la Rutlla, doncs aquest any, aquest curs més ben dit,
Ja vam començar el curs passat, estic pensant. A partir del juny-juliol vam decidir aprofitar l'espai que hi ha a la sala d'actes, perquè la sala d'actes, que està molt bé i està ben dotada, té encara algun petit desajustament, però bé, té unes guies per fer exposicions. I vam començar, vam fer l'exposició dels 48 dibuixos de l'AUCA del Parc de la Devesa,
després vàrem fer l'exposició de les 12 peces que serveixen per il·lustrar el llibre de text del mètode d'alfabetització al nostre món 3, i ara, molt recent, el dia 19, vàrem inaugurar l'exposició de la Clara Bacalaine, que es diu Laberint de Colors i Esquetges.
I aquestes exposicions, a més a més, també ens serveixen, ens han servit i ens serveixen i ens serviran per buscar noves col·laboracions, perquè en el cas de l'AUCA del Parc de la Davesa va ser una col·laboració entre els Amics del Parc de la Davesa, l'Associació de Veïns i Amics de l'UNESCO de Girona,
En el cas del nostre Montrés va ser entre Acefir, TACA, que és una associació d'artistes que ara ja no existeix, però en el seu moment, quan es va crear l'exposició, sí, i Amics de la UNESCO Girona. I aquesta de la Clara ens ha servit per fer una col·laboració entre l'Associació Gironina de Sorts i Amics de la UNESCO de Girona.
I a més a més, al mateix moment, al veure, al mateix moment pràcticament, abans d'inaugurar-ho, ja hi va haver una altra associació que va dir, home, nosaltres podríem haver col·laborat. Per tant, tenim la porta oberta, com aquella secció que tenim en el diari de Girona que es diu Portes Obertes,
Tenim la porta més oberta que mai a possibles col·laboracions. I aquesta d'avui també em fa molta il·lusió, Helena, que ens hagis convidat, perquè penso que és això. Es tracta d'anar compartint, anar teixint, sempre diguem xarxa, doncs és això fer xarxa, no?
L'exposició que esmentes, jo l'he vista, és de moltíssima qualitat, no és qualsevol exposició, tant tota la part d'aquareles com la part també d'olis, són dos àmbits diferents, dues tècniques diferents, però jo convido a tothom que la vegi perquè és que bàsicament te n'adones que és alguna cosa més que una simple exposició, va més enllà. Per tant, els convidem des d'aquí,
anar-la a visitar, anar-la a veure i a recolzar també el talent local, que n'hi ha moltíssim, i vosaltres també esteu molt presents. Si em permets, Helena, com que he incetat el meló aquest de les col·laboracions entre associacions,
i tu em preguntaves quin era l'últim projecte que havíem desenvolupat o que tenim en actiu. Potser el darrer darrer va ser, o ha estat i és encara, el de les gimcanes esculturals. Fa tres cursos vam pensar que el projecte Padrinem Escultures, que duem a terme a Girona Ciutat, a Salt, a Santa Coloma de Fernès i altres llocs, amb centres educatius però també amb fundacions, associacions de veïns, etcètera,
Podríem intentar desenvolupar com una mena de fill seu, que són les gincanes esculturals. I llavors, bé, com tota gincana, pensàvem en una sèrie de punts diversos, on hi ha una escultura, en una sèrie de preguntes, de pistes, perquè quan arriben allà descobreixen l'escultura i els aporti l'altra escultura, etcètera.
I estem contents perquè aquesta gincana escultural ens ho va demanar primer una secció que té l'Institut Narcís Xifra, però que desenvolupa la seva activitat a Sant Narcís, una secció de persones que es preparen per poder-se treure el graduat escolar,
Per tant, a Sant Narcís ja l'hem desenvolupat dos cursos i aquest tercer el tornarem a desenvolupar. Després també ens ho va demanar l'Escola d'Educació Especial Font de la Vella, que amb ells més que una gincana escultural perquè han d'anar acompanyats, van fer un recorregut.
Aquest any ja n'hem fet un amb la Fundació Tresc, que ens ho han demanat ells, molt interessant, persones adultes, joves i adultes, molt interessades i que vam veure que responien moltíssim.
En tenim també en projecte un amb maristes, que aquí diries, bueno, això potser més apadrem les cultures. No, perquè serà una gincana que farem amb un grup que tenen ells de nouvinguts, que faran llengua i descoberta de la ciutat. I la veritat és que això vam començar-ho a proposar com un joc, perquè una gincana és un joc,
però ens està donant uns resultats molt interessants de contactar amb altres realitats i em sembla aportar el nostre granet de sorra a persones que potser en un moment determinat no coneixen l'entorn o es veuen diferents, a poder fer el mateix que els altres i a descobrir-lo d'una manera lúdica i acompanyada.
Doncs convidem a continuar fent observació o prosperació d'aquest projecte, que el veig molt interessant a priori. A més, pedagògicament és molt enriquidor i penso que pot permetre a moltes persones estar en contacte amb més temes que no els temes habituals, sinó anar més enllà del dia a dia.
Fantàstic, de veritat, Dolors, tot el que aneu gestionant i m'aneu plantegant m'encanta. Jo, de veritat, penso que hauríem de fer més coses, potser per donar-vos veu i per reforçar el que esteu fent. Parlem de Nadal, perquè estem a Nadal i toca parlar de Nadal.
I com que parlem de cultura, clar, jo us volia preguntar si consideràveu que el Nadal culturalment s'havia perdut, si la gent entén el que celebra quan celebra Nadal, perquè quan érem petits el Nadal era una cosa, tots fèiem el nostre pessebre, fèiem l'arbre, fèiem les coses, bueno, els reis, però ara cada vegada més te n'adones que ningú entén res.
Sí, jo crec que mantenir-se es manté, com moltes altres coses, perquè darrere hi ha qui ha vist la part de negoci. I per això es promocionen a veure pessebres vivents i pessebres tradicionals i anar a mil i unes celebracions.
Però aquesta altra part de la pregunta que tu deies, si ho entenen, a veure, podem sortir al carrer i començar a fer una enquesta? Diria que no. Perquè mira, jo encara ahir, justament que sortia d'un concert de Nadal, que diu que l'altre dia vaig sentir també amb una tertúlia, que ara concert de Nadal no s'ha de dir, s'ha de dir concert d'hivern. Bé, és igual, deixem-ho estar. Això és nou. Això és nou, eh? La Setmana Santa tampoc es podia dir Setmana Santa, però com que hi ha les vacances de Setmana Santa es continua mantenint. Això seria una altra tertúlia.
No, al sortir d'un concert de Nadal, d'una església, hi havia una estrella molt original feta amb cavallets d'aquests de fusta i tot il·luminada. I vaig pensar, qui sap, ara, al sortir, si féssim una enquesta, aquesta estrella què els hi deu representar la gent? Mira, és molt bonica, és una ornamentació, ai, quin engin que han tingut, però veure la llum que representa el Nadal per tots els que som catòlics,
I creients, doncs, diria que, bueno, no ho sé, una quantitat ínfima, no? Anar a veure pessebre, què significa el pessebre, el naixement de Jesús i tot això, bueno, si hi ha un nen allà petit a l'establir, per què està a l'establir? Devien ser pobres, jo què sé. Però diria, sí, diria que...
Tot el que representa és el que probablement s'ha perdut molt, excepte si darrere hi ha una família que sí, que de debò insisteix, ho explica i tot plegat. Què hem de fer? Jo crec que com amb moltes altres coses, i no en diré cap perquè tenim molts exemples, ser perseverants, continuar...
Si ho podem mantenir com a tradició, doncs fantàstic, mantenim-ho com a tradició. Penseu que després de Nadal venen reis, i també els reis, per què mantenim els reis mags? I més més, els reis mags, perquè som de sumar, i hem afegit el Pare Noel, i hem afegit el tio, o sigui, fixeu-vos que totes aquestes coses van relacionades amb fer regals, i per tant en comprar, i per tant en consumisme.
Jo penso que s'ha de continuar mantenint perquè és molt rica la tradició passebrística, ho comentàvem aquí abans d'estar en antena, tenim uns magnífics exemples aquí de pessebres a Olot i a Banyoles, a Girona a la Carbonera, no oblideu que encara ho tenim, i després aquell magnífic pessebre que hi ha a l'entrada de l'Ajuntament, fet per Pinyà, fantàstic, allò és una meravella.
I després no oblidem que davant del pessebre aquest monumental de l'entrada de l'Ajuntament hi ha uns fanalets que per a mi també tenen molt valor, perquè és el treball d'escoles. I aquí, Helena, aquest any, un petit regalet d'aquests que et porta a la vida, un dels fanalets que és fet per l'escola Josep Dalmau Carles és una foca.
I per què han fet una foca? Doncs perquè l'escola de Josep del Mau Carles té apadrinada, del projecte nostre, apadrinem escultures, les foques de Torres Monzó. I se'ls va ocórrer a uns curs d'ells fer com a fanalet les foques, que bé, tu has de mirar-ho bé, però és interessant, veus, per poder lligar també les coses i sobretot les coses que tenen sentit.
Parlem de la tradició del Tió de Nadal, que és una tradició molt especial, molt catalana, que a nivell, inclús, fora d'aquí, comença també a veure's com una cosa estranya i com una cosa extraordinària. Recordem que la tradició del Tió vol dir reciprocitat, defectes, la veïnada té cura del Tió, l'alimenta, l'abriga, li regala escalfor...
i, a més a més, representa una miqueta que ens cobreix el fred de l'hivern i la llum de verdades fosques. Jo investigant, per poder parlar una miqueta amb vosaltres i per poder parlar una miqueta amb una miqueta de condicions i per estar a l'alçada de la vostra entitat, clar, vaig voler anar més enllà i vaig mirar i dic, però d'on venen els cops de bastó?
i sembla ser que els cops de bastó venen de tiar i d'encendre la llar de foc per animar que el foc removi els tions per no cremar-nos i amb una tiador i amb una branca ho movem i d'aquesta manera en aquella època a la muntanya es picava els troncs. Tots aquests ritos jo penso que s'haurien d'explicar i també una miqueta com a mínim de conèixer
i també les escoles de reviure. Sí, bé, sempre acabem igual, acabem demanant-los a les escoles tot. Ho han fet tot. I jo, com que he estat mestre, sempre dic, ui, és que anirem a les escoles a proposar-los, siguem curosos i anem amb compte. Crec que les escoles ho fan, però també tots plegats. Penseu que, sobretot a l'escola,
ja no dic a les instituts, la mainada ja està unes hores determinades, que no són moltes, però si després els pares i els avis, els avis fan molt en aquest sentit, quan els van a buscar, així s'heu fet cagar el tio, sí o no, i què deu ser això el tio, saps? Vull dir, continuen la tasca aquella...
Ajuda molt això, ajuda molt. L'escola tota sola, pobreta, a vegades potser és com una illa, tot i que penso que no, que estan molt en col·laboració amb altres centres i tot plegat, i probablement ja facin molt. Però no costaria res poder també fer una mica més. Però veus el cas aquest que et deia dels fanalets? Hi ha tradició de participar en aquest concurs que organitza l'Ajuntament.
I per què fan fanalets? Perquè aquests fanalets seran per n'esperar els reis. Hi ha concurs de pessebres dels centres de la ciutat. Quants centres hi participen? Això no t'ho sé dir. Potser n'hi participen pocs, però sí que s'intenta anar mantenint.
És veritat que també venim d'una època que sembla que hem anat una mica menys amb algunes coses. Jo recordo que des de l'Ajuntament de Girona, al principi de la democràcia, s'editaven molt petits opuscles en els quals s'explicava què és el Nadal...
quines són les figures del pessebre, i com aquest, molts altres. Continua havent-hi tota aquella col·lecció amb espiral que elaboraven des de la caseta Recursos Educatius de l'Ajuntament, de la d'Avesa, de les llegendes i tal. Ara podem dir-ho, oi, és que tu ets molt analògica, que ja ho sé.
I això ja ho trobaran penjat d'internet. Mireu, sí, però no hi fa de més tenir-ho. És interessant tenir-ho per poder-ho follejar en un moment determinat. Però si se'n va la llum, que parlem de kits d'emergència, doncs podríem buscar alguna cosa més per posar en el kit d'emergència. En aquesta línia podríem anar.
Finalment, retornant a l'entitat i retornant també al vostre missatge, treballeu amb més seus similars a la vostra? Esteu en contacte? Feu xarxa a nivell de Catalunya o inclús a fora, a nivell de l'estranger? Intentem tant com podem, sobretot a través de la Federació, la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO,
I, per exemple, tenim una línia de patrimoni industrial des del 2006, que ara a partir del 2019 fem jornades vianals cada dos anys, però sempre en les conferències que fèiem, en els recorreguts que fèiem, intentàvem convidar les associacions que treballaven també aquest tema, i recordo la participació, per exemple,
dels amics de Sant Adrià de Besòs, la seva lluita per la conservació de les tres xameneies, que no vam obrir cava, però quasi bé el dia que vam veure que les podien mantenir. Una lluita exemplar. També hem tingut la col·laboració de la gent de l'Hospitalet, en aquest cas,
L'última col·laboració, Torna-se amb Sant Adrià, que també això ens va produir un gran plaer, a partir d'un poeta que ens va participar a nit de poetes, en Rodolfo de Loio, ens van proposar fer unes anades i vingudes, és a dir, grup de Sant Adrià cap a Girona i grup de Girona cap a Sant Adrià per conèixer el propi de cada lloc.
Ells ja van venir, vam estar al monestir de Sant Daniel i a la Devesa, dos llocs molt significatius de Girona, i ara ens toca anar a nosaltres cap allà per descobrir el Museu de la Immigració i altres coses.
I seguim a Voluntaris Paucat. Recordem que ho fem amb la senyora Dolors Reig, presidenta d'Amics de l'UNESCO de Girona. I com que estem a Nadal, abans de continuar volem connectar amb el Narcís Enreguero, que ens explicarà la campanya més màgica de Nadal que ens arriba de la mà de l'associació juvenil Salsa Jove.
Doncs benvingut i quan vulguis, perquè sé que coneixeu els Patges Reials i sé que és de l'associació juvenil Salça Jove, doncs també recolliu joguines per ajudar el RISMAX i voleu que Girona sigui més especial que mai. Narcís, bon dia, bon Nadal, bones festes i quan vulguis explica'ns què esteu fent i explica'ns tota la campanya.
Hola, bon dia. Ara mateix estem en plena campanya de Nadal fent recollida de joguines que estem buscant voluntaris. Buscant voluntaris també perquè hi ha l'activitat dels patges que venen a veure, com tu molt bé has introduït. I es tracta d'agafar voluntaris que visitaran famílies en el qual hi ha infants, a Girona, Salissa, Rià i és el 4 de gener.
I estem en ple de casals i també hi ha voluntaris per fer de vetlladors o premonitors en els casals de Nadal. Això és en gran part totes les activitats que hi ha actualment de Nadal. I sempre és gratificant trobar voluntaris o voluntariat de totes les edats per tal de portar-les a terme.
Doncs fantàstic, Tancís, un dubte, si volem parlar amb vosaltres, us volem contactar, on us tenim que trobar, on us tenim que trobar, a les xarxes sé que esteu, però si ens pots fer també cinc cèntims d'algun telèfon directe o algun telèfon, algun whatsapp o alguna cosa que ràpidament permeti a qualsevol oient contactar amb vosaltres, és viable?
Sí, un whatsapp seria el 690-08-522, i llavors el correu electrònic és escarralter, salsajove, arroba gmail.com.
Doncs, Nassir Requeró, una vegada més, com sempre, protagonista en aquest programa, en aquest podcast, Montalís.cat, us agrairia moltíssim la feina que feu aquí a Girona, us desitgem molt bona campanya i que aquests reis siguin molt màgics i molt especials per a moltes famílies que feu possible que tinguin la màgia del Nadal. Gràcies i bon Nadal a tot l'equip. Gràcies. Igualment a vosaltres.
Voluntaris.cat Som tots. Doncs continuem endavant amb més coses perquè estàvem parlant amb els companys d'Amics de l'UNESCO d'aquí de Girona i Girona, doncs, jo us convido a visitar-la i a venir per Nadal perquè és molt, molt màgica i té la màgia del Nadal. Vas per tot Girona i Girona es converteix en una cosa molt especial.
Jo m'he adonat que Girona és una ciutat on la cultura està molt present i, a més a més, el que ara estava comentant jo mateixa, per Nadal es transforma i Nadal està per tot arreu. És com si formés part del patrimoni cultural. Sí, potser sí, potser sí. No sé comparar, tu et sembla que sí, que més que altres llocs.
Sí, hi ha el que hem dit dels pessebres, hi ha concerts d'esdi, d'aquests de Nadal o d'hivern, posa-li l'etiqueta que vulguis. I aquest gran arbre que tenim ara a la plaça Catalunya també és una mostra, les il·luminacions, sí, potser sí.
Però teniu delicadesa, teniu sensibilitat, teniu la visió que us fa especials, perquè quan vas per Girona i veus tot el que hi ha, te n'adones que hi ha com molta sensibilitat, que hi ha un intent de fer arribar a les persones la màgia del Nadal.
Sí, probablement sí. Ja t'ho dic, no ho sé, això és clar, sembla que ens tirem floretes a sobre, no? Bueno, de tant en tant. Ja convé. Sí. Probablement sí. Jo diria que Girona intenta sempre, faci el que faci, ser molt equilibrat, que no sigui una cosa molt extrema ni d'un cantó ni de l'altre, i ho aconsegueix bastant, i amb el tema de cultura que deies...
El problema dels que ens atenen catalogats amb cultura minúscules és fer-nos un lloc dintre de la cultura en majúscules, perquè aquest seria un altre debat. Què és cultura? Tot és cultura? I bé, estem contents perquè si mireu l'agenda de Girona,
el mateix dia, a la mateixa hora, hi ha no sé quantes activitats del mateix tipus, que jo sempre dic el mateix, penseu que el públic tampoc és que tothom surti al carrer i vagi a tot, sinó que és un públic determinat que intenta anar a la presentació del llibre, al cant coral, al concert, a no sé què més, a la manifestació, perquè aquesta és una altra també, eh?
una ciutadania, crec, molt conscienciada, això sí. Llavors, esclar, encara no sé com sobreviu tothom. Nosaltres, com que és de voluntariat, potser som dels que arrisquem menys, perquè, clar, la despesa que tenim al voltant d'una activitat cultural vol dir que ja anem o a una casa de cultura o un hotel d'entitats, llocs que ja te deixen tota la infraestructura, per tant, tampoc és aquesta la despesa, però els que
i han de posar tota la part econòmica, no sé com s'ho fan. Però sí, la veritat és que Girona és una ciutat que fa goig. Arribem a la recta final d'aquesta conversa d'avui de punteris.cat i hi havia una pregunta que us la volia fer perquè penso que s'ha de fer i penso que no se'n parla i jo crec que és el moment.
El passebrisme. Creieu que el passebrisme s'ha de protegir i potenciar? Ve a representar una miqueta al principi de les bases del pensament occidental. Abans ho parlàvem abans d'entrar i no se'n parla mai del passebrisme a aquest nivell i potser també és un debat a banda, no?
Sí, el passebrisme, esclar que tu dius, hauríem d'anar més enllà de la base religiosa que hi ha darrere, i llavors potser s'hauria de fer com altres elements, proposar, perquè estic d'entra d'una associació amics de l'UNESCO, però per exemple, fer un treball per impulsar que fos patrimoni de la humanitat, donat que és tota la cultura occidental la que hi ha darrere,
No som només aquí els catalanets, el caganer, bé, és particular d'aquí, no?, sinó que va molt més enllà de les nostres fronteres. I aquí no sé si ens hi hem posat. En el cas de la Sardana sé que sí, que s'hi continua treballant i tal, però la Sardana és molt acotada amb nosaltres. Mentre que això no...
I potser sí que hauria de donar-li una empanteta. Perquè, esclar, el que dèiem abans del relleu generacional, el dia que s'acabi, jo no vull veure què passarà a Olot, per exemple, ni què passarà a Banyoles, que també són dues places fortes. Jo ho sé per amics que són passebristes i que sempre ho repeteixen i ho diuen. I és veritat. No sé el que passarà. Per tant, ha d'haver-hi aquest relleu generacional. Hauria d'haver-hi...
ara, tornant a casa nostra, tallers per ensenyar a fer tots els elements que hi ha al pessebre, posar-ho com tots els altres elements dintre de les propostes pedagògiques per als centres educatius, el fet que hi hagués aquesta possibilitat d'ensenyar com fer aquells cels que n'hi ha, que són meravellosos, les figuretes, tots els muntatges amb por expà... Les escenes. Totes les escenes. El diorama.
Els biurames, tot això. I jo veig que ho tenim una mica malament, com tantes altres coses, però i tant i tant que s'hauria de protegir i potenciar i difondre i sentir-nos una mica més orgullosos de lo nostre, que jo crec que això ens falta una mica...
Sí, sí que és veritat. No tenim això de dir, escolteu, us ensenyem una cosa que tenim que no la veureu en lloc més, o la veureu en altres llocs, però diferent, perquè no serà igual. Això no. I sempre ens enlluernen les modes de fora, si t'hi fixes, i tot el que ens ve de fora, i fer el mateix que fan els altres.
Bueno, escolta, però si tenim un tret diferencial, per què no l'hem de potenciar nosaltres? Correcte. Buscar aliances, això que et deia, per exemple, amb la Pedra Seca, ara tornant al tema UNESCO, amb la Pedra Seca, en el moment en què UNESCO decideix que la Pedra Seca és patrimoni de la humanitat, no és la Pedra Seca que tenim aquí al voltant de l'Alt Empordà i de cada qués i tot això...
És un tema transversal de diferents països de la Mediterrània. I això és el que li va donar força a la candidatura. Doncs en el cas del passebrisme es podria fer també exactament igual.
Doncs ens quedem amb aquestes paraules i esperem que algun dia ens puguem trobar aquí també novament dolors i també que això sigui una realitat. Una última pregunta, abans ja de posar punt i final en aquest voluntaris.cat especial Nadal, un desig pel 2026 per a Amics de l'UNESCO.
Per a tothom. Com deia Pau Casals en el seu discurs, pau, pau, pau. Perquè això, perdoneu, però és que és una vergonya que estem en situacions com estem. Pau, pau, pau, i després que tothom, que tinguem un món més just, que tothom tingui possibilitat de tenir un sostre, que tothom tingui possibilitat de tenir un plat a taula. És que això és indigne, que hi hagi gent que tingui uns sous,
que ja no vull ni pensar-ho perquè ja no mi que ven els zeros al cap, i que hi hagi persones que estiguin al ras. I això aquí. No, no, no estem pensant en països llunyans, eh? Per tant, pau, pau, pau per tothom, i recordar Pau Casals, que aquest any vinent serà any Pau Casals, també, entre d'altres, i recordar aquestes coses més quotidianes, que aquí sí que tots hi podem aportar al nostre petit gra de sorra.
Doncs gràcies, senyora Dorós Reig, presidenta d'Amics de l'UNESCO de Girona, treballant per la cultura i promocionant valors i experiències visuals, sent una peça clau per a mantenir viu el patrimoni cultural de Girona. Recordem que us podem trobar a Rutlla, al Centre Cívic, per fer arribar experiències i donar veu als actors protagonistes que estan al darrere de la creació.
Bones festes des de voluntaris.cat. Com sempre, un plaer.
Ara que ens costa tant trobar un forat per veure'ns. Ara que costa tant oblidar que ens hem fet mal. Ara que costa tant riure fort sense sentir que t'hi va el cor. Vas i obres la porta i tot es fot.
I és Nadal, i em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més, i la resta tant se val. I brindem per nosaltres i els de dalt.
I ara som a taula i tothom parla a la vegada. Us miro un per un avui, per fi em sento a casa. El tiet amb la forquilla pica una copa de vidre i explica alguna història que entre allà grimes fa riure. I és Nadal.
I em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val. I brindem per nosaltres i els de dalt. I reconec una llum diferent que travessa el menjador.
es quedés eternament o almenys fins que s'adormi la por. I és Nadal i em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val. I brindem per nosaltres i els de dalt.
I em fas una abraçada que parla de la ràbia i les ganes d'estar bé. Ens hem de veure més i la resta tant se val. I brindem per nosaltres i els de dalt. I brindem per nosaltres i els de dalt.
Gràcies.