Juan Ramón Rayo Julián. Va nacer a Benicarló l'any 1984 y es licenciado en Economía y licenciado en Dret.
Es doctor en Economía y doctor honoris causa en Ciências Sociales por la Universidad Francisco Marroquín.
Actualmente es profesor y degar de la Escuela de Grado en la Universidad de Espérides y profesor en la Universidad Francisco Marroquín.
Colabora habitualmente en prensa con mitjans como El Confidencial y La Razón.
Y sobre todo divulga diariamente la economía a través de sus charlas sociales, especialmente en su canal de YouTube donde publica vídeos sobre liberalismo, actualidad, política y economía.
Ha escrito diversos libros, entre los cuales destaquemos Una revolución liberal para España, Liberalismo, Los 10 principios básicos del orden político liberal y la su última obra devora 2.000 páginas anti-march, crítica a la economía política marxista.
Señores y señores, antox vostés de la paraula el mantenidor de las festes patronales de Benicarló 2024, Juan Ramón Rayo Julián.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Ilustríssim, senyor alcalde de Benicarló.
alcalde de Benicarló, reina de las festas y cor de honor, resta de autoridades, Benicarlándos,
amigas y vecinos en general, muy buena noche a todos.
Quisiera comenzar con unas palabras de sincero agradecimiento a la Junta de Benicarló
por haberme brindado la oportunidad de adresarme a todos vosotros como mantenidor de las festas
patronales de este año 2024.
Cualquiera que conoce nuestro pueblo sabrá cómo importantes son para los Benicarlándos
las sus festas patronales y, por tanto, como de alto honor y también como de alta responsabilidad
suposa exercir este cargo.
Esto, además, resulta especialmente cierto y especialmente emotivo para personas que, como yo,
no solo es que actualmente estemos residiendo fuera de Benicarló, sino que, de hecho,
ya hemos pasado la mayor parte de nuestra vida residiendo fuera de esta localidad que nos va a ver necer,
nos va a acollir y nos va a ayudar a crecer.
Benicarlándos, nascuts y crezcuts a Benicarló, pero que a partir de una cierta edad
han continuado construyendo sus proyectos vitales y profesionales fuera de nuestro pueblo.
Benicarlándos, que seguimos siendo de Benicarló, aunque no residimos a Benicarló.
Benicarlándos, que siempre seremos de Benicarló, aunque no vuelven a residir nunca más a Benicarló.
Y, justamente, sobre eso m'agradaría reflexionar hoy, sobre qué suposa ser de Benicarló, sobre qué suposa ser Benicarlándo.
Benicarlándo, porque, evidentemente, los que residimos a Benicarló son Benicarlándos,
pero también son muchos otros que ya no residimos a Benicarló.
Es más, me atrevería a decir que la mayoría de los que residimos a Benicarló no se senten Benicarlándos
meramente para estar físicamente dentro del nuestro término municipal,
sino que hay alguna cosa más que nos porta a sentirnos Benicarlándos, a identificarnos como Benicarlándos.
¿Y qué es esa cosa?
Esa cosa es una idea compartida de que Benicarló es una comunidad y, por tanto,
los que nos sentimos Benicarlándos lo hacemos porque consideramos que integremos esta comunidad anomenada Benicarló,
porque tratemos a Benicarló, residimos donde residimos, como el nuestro pueblo.
No es que Benicarló siga, sin duda, la única comunidad humana de la cual cada uno de nosotros forma parte,
ni puede ser que sea, para muchos, la más importante de todas ellas.
Cada uno de nosotros, al largo de nuestras vidas, integremos muchas agrupaciones sociales
que son las que acaban definiendo nuestra distintiva identidad individual.
Cada éster humano no es un átom solitario y flotando en el buido,
sino la intersección única, irrepetible y diferencial de múltiples micro y macro comunidades humanas.
La nuestra comunidad familiar, la nuestra comunidad de amistad,
la nuestra comunidad veinal, la nuestra comunidad profesional,
la nuestra comunidad lingüística, la nuestra comunidad religiosa o la nuestra comunidad ideológica.
Pero, aunque Benicarló no sea la única comunidad humana de la cual formamos parte,
Benicarló sí que es la comunidad que todos, como Benicarlándos, hemos decidido integrar.
Ahora bien, si Benicarló es una comunidad, ¿qué caracteriza exactamente esta comunidad que anomenamos Benicarló?
Tres cosas.
En primer lloc, un territori, un espai físic compartit, 48 quilòmetres quadrats de terme municipal,
enquadrats dintre del Baix Maestrat, i que limiten el sud amb Penyiscola i el Barranquet,
al nord amb Vinarós i el Barranc d'Aigua Oliva,
a l'oest amb Càlix i el Puig de la Nau,
i, per descomptat, a l'est amb el Mar Mediterrani i les nostres platges de la Mar Xica,
el Morrongo, el Gurugú i la Caracola.
Un terme municipal dintre del qual trobem mar, horta i ciutat,
una estructura geogràfica que ha condicionat els tipus d'activitats econòmiques
amb els quals, històricament, els Benicarlándos s'han guanyat honradament la vida,
i a oradors, pescadors, botiguers i obrers.
Unes activitats econòmiques que, a més, ens han proporcionat dos dels símbols més representatius
del que en el nostre imaginari col·lectiu tots entenem per Benicarló,
el caduf i la carxofa.
En segon lloc, una població que ha habitat generació rere generació sobre aquest territori
i que s'ha expandit de manera continuada al llarg del temps,
de poc més de 6.000 persones a mitjans del segle XIX
a 10.000 a mitjans del segle XX i a les quasi 29.000 en l'actualitat,
una expansió demogràfica que s'ha donat tant pel creixement vegetatiu dels natius
com per l'acollida e integració dels forasters.
Jo mateix soc Benicarlándo, però cap dels meus avis i cap dels meus pares
van néixer a Benicarló.
Van ser famílies que, durant els anys 60, van migrar al que va acabar sent el seu poble
per a prosperar personalment,
alhora que ajudaven a enriquir econòmica i humanament el municipi.
Ara bé, no pensem en la població que històricament ha residit en aquest terme municipal
com una mera suma d'individus justapòsats.
La població benicarlanda no sols està composta pels benicarlandos,
sinó per les relacions que van entreteixint entre ells
i que engendren la fibra social del nostre poble.
Benicarlós sempre s'ha caracteritzat pel seu nodrit teixit associatiu,
per a Benicarlandos que s'organitzen primer com a companys,
després com a amics i, finalment, com a una família estesa
al voltant de les molt diverses causes socials que comparteixen.
El nostre poble acull més de 150 associacions cíviques
al voltant d'una per cada 200 habitants
en àmbits tan variats com el cultural, el veïnal, l'escolar, l'esportiu,
el mediambiental, el gremial, el social o el doci.
Només per esmentar-ne algunes dintre d'aquesta llarguíssima llista.
Associació Abril Benicarló, Amics dels Cavalls de Benicarló,
Amics de Sant Gregori, Amics de la Mar de Benicarló,
Associació Alzheimer Benicarló, Associació Bonsai Benicarló,
Peña València de Benicarló, Associació de Comerços i Serveis de Benicarló,
Associació de la Dona i Oradora de Benicarló,
Associació d'Antics Alumnes de la Salle de Benicarló,
Associació per la Promoció de la Ciència i la Salut a Bacs,
Associació Cultural Pere de Tous, Ateneu Cultural Benicarló,
Casa d'Andalucía, Centro Aragonès,
Centre Cultural Islàmic de Benicarló al Salam,
Club d'Ajedret Benicarló, Club de Bàsquet Benicarló,
Club Colombòfil Missatger Benicarló, Club de Tenis Benicarló,
Cofradia de Sant Antoni Abat,
Club de Treball de Dones Progressistes de Benicarló o Totes les Falles i Totes les Penyes.
No només és que els Benicarlándos juguem i haguem d'estar molt orgullosos d'aquest vigorós associacionisme civil,
sinó que totes aquestes associacions contribueixen a definir què és Benicarló i què és ser Benicarlándo.
En el meu cas particular, per exemple, Benicarló sempre estarà relacionat amb el meu pas pel Col·legi La Salle
i la seva associació d'antics alumnes,
però també guarda bonics records per citar només tres casos,
igualment representats en l'acord d'honor d'est any del Club de Tenis Benicarló,
quan de xiquet vaig aprendre allí a nadar,
o del grup de bombos i tambors del Santíssim Cris del Mar,
quan d'adolescent acudia a les processons de pujada i de baixada del Santíssim Cris de la Mar,
o del centro aragonès,
quan d'estudiant universitari esmorzava cada dia en el seu bar de les escoles cristianes
durant el descans de la feina estival.
Són simples i intrascendents anècdotes personals,
però que il·lustrem com la vida dels Benicarlándos acaba d'una manera o d'una altra
entrellaçant-se en el seu dia a dia no només amb la d'altres Benicarlándos,
sinó amb les de les moltes diverses associacions que aquests Benicarlándos han creat.
Segurament, cada veí tindrà experiències vitals similars amb la resta
de les moltes associacions que han sorgit en el nostre municipi.
I en tercer lloc, i per últim, la comunitat Benicarlanda també se caracteritza
per una certa cultura local pròpia que s'ha anat conformant
com la sedimentació de les experiències compartides de totes les persones
i de totes les associacions cíviques que han poblat aquest territori.
La nostra cultura local és el fil de continuïtat històrica
entre generacions de Benicarlándos.
És el factor dels tres que he mencionat, territori, població i cultura,
que més s'adherix a la identitat de cada persona
i que més li permet autoidentificar-se com a Benicarlándo.
Som Benicarlándos perquè creiem que integrem una comunitat anomenada Benicarló
i creiem integrar una comunitat anomenada Benicarló
perquè la cultura Benicarlanda ha marcat irremeiablement la nostra identitat personal.
I què és la cultura Benicarlanda?
Parlar de cultura és sens dubte emprar un concepte no només molt ampli sinó també polisèmic.
Cadascú, tan col·loquialment com acadèmicament,
entén o utilitza el terme cultura de manera diferent.
Però abans d'aclarir a què em referís concretament amb cultura Benicarlanda,
sí que voldria explicitar que la cultura d'una comunitat,
de qualsevol comunitat humana,
no s'hauria d'entendre ni de manera estàtica
com si la cultura fos un producte acabat i definitiu,
en lloc d'un patrimoni que evoluciona contínuament
segons les dinàmiques de la població que compón cada generació,
ni de manera excloent,
com si una persona només poguera identificar-se amb una cultura
i no en altres cultures al mateix temps,
com si cada persona li deguera lealtat i obediència a una sola cultura,
en lloc de forjar la seva identitat mitjançant diverses cultures,
ni de manera necessàriament antagònica,
com si la cultura fos un arma dissenyada per a sometre a terceros.
No és que no puguen haver-hi involucions culturals,
no és que cap cultura pugui ser millor que altres cultures,
o no és que no puguen existir guerres culturals,
és que no hauríem d'idolatrar cegament la nostra cultura
merament per ser la nostra cultura
i molt menys hauríem de tractar d'imposar-la violentament
sobre aquells que no s'identifiquen amb ella.
Dues cultures poden, sens dubte, enemistar-se,
però també poden coexistir pacíficament en la tolerància recíproca
o fins i tot poden arribar a fusionar-se en una nova cultura
que les integre amb dues.
La identitat pròpia no està renyida amb l'aliena
i l'afirmació de la identitat pròpia
no hauria de suposar la negació i el menyspreu de l'aliena.
Siga com siga,
quan parlo de la cultura de Benicarló,
m'estic referint a tot allò que els Benicarlandos del passat
han transmès als Benicarlandos del present
i a allò que els Benicarlandos del present
els cediran als Benicarlandos del futur.
Per afrasejar al compositor Gustave Mahler,
no estic parlant de l'adoració de les cendres
de les generacions passades de Benicarlandos,
sinó de la transmissió del foc entre generacions de Benicarlandos.
Eixa herència intergeneracional que és la nostra cultura
està composta en el cas concret de Benicarló
per elements tan heterogènics com el nostre patrimoni municipal,
el Convent de Sant Francesc, l'Ermita de Sant Gregori,
l'Església de Sant Bartomeu
o la Capella del Santíssim Cris de la Mar,
per les nostres institucions polítiques locals,
cristal·lització d'esdeveniments històrics
com la Carta a Pobla de 1236,
la independència de Penlliscola en 1359,
el títol de vila de 1523,
el títol de ciutat de 1926
o més recentment el marc constitucional posterior a 1978.
Pels nostres relats històrics,
pel nostre argot, per la nostra gastronomia,
per la nostra estructura urbanística,
per la nostra estructura econòmica,
per la nostra estructura social
i, sens dubte, per les nostres festes locals.
Les nostres festes locals són els actes de celebració compartida.
Són actes de celebració compartida,
ceremònies a través de les quals
el nostre poble expressa el seu respecte,
el seu afecte o la seva alegria
cap a certs símbols que ens són comuns
i al voltant dels quals ens congreguem
any rere any al llarg de les nostres vides.
D'ací que les nostres festes locals
també formen part de la nostra cultura,
perquè són símbols que elogiem en comú com a poble
i que ens transpassem de generació en generació.
Sant Antoni, la Festa de la Carxofa,
les Falles, Sant Gregori o Sant Isidre
són clars exemples d'aquestes festivitats locals
centrades a enaltir algun símbol comú,
com la Carxofa Benicarlanda
o els sants als quals la tradició
atribueix la protecció del nostre poble
i que estan envoltades de la seva pròpia litúrgia,
com la Crema del Dimoni
o la Romeria L'Ermita de Sant Gregori.
Però dintre de les festes populars de Benicarló
sobresurten per necessitat
les seues festes patronals,
la celebració dirigida a joar els sants patrons
als quals tradicionalment s'ha encomanat
la comunitat Benicarlanda,
Sant Bartomeu, Sant Abdó, Sant Senent
i Santa Maria del Mar,
però també concebudes
com un temps d'autoafirmació
de la pròpia comunitat Benicarlanda.
Durant les festes patronals
celebrem com a Benicarlandos
ser de Benicarló
i agraïm als sants patrons d'aquesta ciutat
que continuïn cuidant-la en el present
com ho han fet en el passat
per a poder perpetuar-la en el futur.
És un temps per a conviure activament
en actes solemnes com aquest,
però també en molts altres
lúdics i recreatius
amb els nostres famílies.
És un temps per a gaudir-se
a Benicarlando
i per a agrair a tots els altres veïns
el que fan en el seu dia a dia
per a millorar la comunitat Benicarlanda.
És un temps per a donar a conèixer Benicarló
a la resta del món,
perquè aquells que no han sentit parlar
de Benicarló
o que no aprecien prou aquest poble
puguen impregnar-se del seu territori,
de la seva gent i de la seva cultura.
És un temps, en suma,
en què els Benicarlandos
festegen amb orgull Benicarló.
De fet,
aquest esperit de celebració popular
de Benicarló en les seues festes patronals
està exquisitament representada
en la reina i en el seu acord d'honor.
La reina i l'acord d'honor
simbolitzen el Benicarló viu del present
que ja es projecta al futur.
Són una estampa
de les noves generacions de Benicarlandos
que assentaran les bases del Benicarló
que està per fer.
La reina i el seu acord d'honor
són una irradiació
de la comunitat Benicarlanda.
Són una selecció destacada
de la seva població
que genuïnament aprecien
la nostra cultura local.
Clàudia Artigas,
la nostra reina,
conjuga en la seva figura
els tres elements
que defineixen la comunitat Benicarlanda
el territori,
la població i la cultura.
Prové d'una família llauradora,
és a dir,
d'una família que crea riquesa
treballant la terra,
el nostre territori.
Es tracta, a més,
d'una família
amb profundes arrels benicarlandes
integrada des de fa generacions
en la nostra població
i, finalment,
és una família
que ha participat de manera activa
en la vida cultural benicarlanda.
La mateixa Clàudia
sempre va somiar
des de ben menuda
amb representar
el nostre poble
com a reina de les festes,
un somni
que avui, per fi,
s'ha fet realitat.
Blanca Zorrilla,
dama que representa
l'Associació d'Antics Alumnes
de la Salle,
una associació
a la qual porta
huit anys vinculada
a través de la seva banda
de bombos i tabals antics.
Blanca,
que ja va ser dama
de la corta infantil
fa ara una dècada,
també expressa
en la seva figura
aquesta actitud
de donar continuïtat
al passat de Benicarló
orientant-lo
cap a un nou futur.
Actualment,
estudia el grau superior
de Sistemes Electrònics
i Automatitzats
amb la vocació
de continuar
en la professió
de son pare
i agafar el relleu
de l'empresa familiar.
Carmen Soriano,
dama popular
que,
almenys en el meu cas personal,
constitueix un exemple
molt il·lustratiu
de com els Benicarlandos
som una comunitat
que conviu
entrellaçant-se
i retrovant-se
pels circuits més diversos.
I és que no només
es tracta
que jo haia tingut el plaer
d'haver treballat
amb son pare,
en Miguel Soriano,
durant els meus estudis
universitaris,
sinó que son ya jo,
quan Miguel Soriano,
llebre,
va ser el meu primer barber
quan tan sols comptava
amb dos anys d'edat.
Així que celebre
que tants anys després
puga tornar a coincidir
en aquest acte tan singular
amb les noves generacions
de la família Soriano.
Naicari Serrat,
dama que representa
el club de tenis
de Benicarló,
entitat a la qual
ha estat vinculada
des de ben menuda,
quan la seva família
va decidir apuntar-la
per aprendre a jugar
a tenis juntament
amb la seva germana
i des de llavors
va convertir el club
en la seva segona llar
per a ella
i per al seu cercle
d'amistats.
Judit Martín,
dama que representa
el centre aragonès
de Benicarló,
entitat a la qual
ha estat vinculada
per tradició familiar.
La seva família
són socis fundadors
del centre,
i han participat
tant cantant jotes
com en el grup de ball
del qual
la mateixa Judit
forma part.
Irene Pinyana,
dama popular,
que també des de ben menuda
havia desitjat
representar a Benicarló
d'intre de l'acord d'honor
i que gràcies
a la seva característica constància
i a la seva dedicació
cap al nostre poble
finalment ho ha aconseguit.
Arantxa Jellida,
dama que representa
al grup de bombos i tambors
del Santíssim Cris de la Mar,
associació a la qual va començar a estar vinculada
recentment,
però que des del primer moment la van acollir
com una més de la família
amb afecte i calor,
perquè això,
encara que no sempre ho tinguem present,
són les nostres famílies,
afecte, calor i acolliment.
Paula Sotillos,
la nostra Dulcinea,
una donostiarra
que participa i gaudeix activament
de les festes de la seva ciutat natal,
per exemple,
com a cantinera
en la Tamborrada,
però que també està enamorada
de Benicarló
gràcies als seus contínus viatges
que ha efectuat
al nostre poble
amb els seus avis.
I Benicarló
li reconeix
i agraeix aquest afecte,
convertint-la
en la seva Dulcinea
en aquestes festes patronals
de 2024.
Valentina Martínez,
dama infantil,
que ja des de ben menuda
ha volgut dedicar
part de la seva desbordant energia
a honrar
i seguir les tradicions
benicarlandes
des de dintre
de la Cordo Nord.
Pablo López,
cavaller infantil,
que des de fa dos anys
ha portat amb si
un tros de la comunitat
benicarlanda
al mateix Londres,
perquè és allí
on actualment residix
i estudia Pablo,
però sempre tractant
de preservar
els nexes personals
i culturals
que ell lliguen
al nostre poble.
I he deixat per al final
dues dames infantils
a les quals
no puc dirigir comentaris
que no estiguen
fortament influenciats
pels meus efectes personals,
tant cap a elles
com als seus pares.
Són dues dames infantils
a les que conec
des del seu mateix naixement
i a les quals
he vist créixer
i convertir-se
en les donetes benicarlandes
que ja són avui.
D'una banda,
Eli Alberic,
filla d'una gran amiga,
Blanca Ferrer,
i d'un dels meus millors amics,
Àngel Alberic,
qui a més va ser mantenidor
de les festes patronals
de l'any 2014,
fa ara just una dècada,
i qui per cert
m'ha prestat
aquest corbatí
que porto avui
i que també va ser
el que ell mateix
va portar
durant el seu discurs
de mantenidor
l'any 2024.
I d'altra banda,
Bianca Galant,
filla de Víctor Galant
i de la meva estimada cosina
Maite Ballarri,
el suport,
l'energia
i l'impuls
de la qual
ha estat fonamental
perquè avui estigui
dirigint vos
aquestes paraules
com a mantenidor de festes.
Tant a Elia
com a Bianca
de manera especial
i a tota la reina
i a tota la seva
acord d'honor
de manera general,
m'agradaria
desitjar-vos
que gaudiu
d'aquesta experiència
única i irrepetible
com a representants
del poble de Benicarló.
Sé que estareu
a l'altura de la confiança
que els benicarlandos
han depositat en vosaltres
i que durant aquests dies
li retornareu al poble
una part de tot el que el poble
us ha donat fins ara
i del que de ben segur
us seguirà donant
en el futur.
I a tots els altres
benicarlandos
gaudiu de les festes.
Gaudiu de les nostres festes.
Gaudiu d'unes festes
en què celebrem Benicarló
i ser de Benicarló.
Moltes gràcies
per haver-li otorgat
a aquest benicarlando
l'honor de parlar-li
durant uns minuts
al que sempre serà
el seu poble.
Moltes gràcies.
Després d'aquesta magnífica intervenció
el senyor alcalde de Benicarló
o Juan Manuel Cerro d'Atena
farà entrega d'una placa
a Juan Ramón Rayo
en record d'aquest dia
i com a graïment
per les paraules
que ens acaba de regalar.
Atene.
Atene.
Atene.
Atene.
Atene.
Gracias por ver el video