Al dia Terres del Ebre. Ambiana Mar.
Hola, molt bona tarda i molt ben retrobats en aquesta segona hora del Dia Terres de l'Ebre d'avui dimecres, 8 d'abril de 2026. Una segona hora on els continguts protagonistes són del nostre territori i on no pot faltar mai, de poble en poble, on en aquesta ocasió la companya Eva Vilanova des de Ràdio Moro a la Nova parla amb la regidora de Cultura Maria Font.
com no de la regidoria de Mola la Nova, amb qui parlaran de la celebració de la independència del municipi. Una proposta que tindrà lloc este cap de setmana amb actes commemoratius el divendres i la jornada cultural firar dissabte, en una aposta clara per combinar història, identitat i també dinamització cultural. Un nou episodi de dimecres, ja ho sabeu, Identitats, el podcast del Dia Terres de l'Ebre.
Aquesta setmana guarda una estreta relació amb la festa del Renaixement. I vosaltres us preguntareu per què? Doncs perquè coneixerem la trajectòria de la modista Pilar Araujo d'Aufí, que va ser qui va confeccionar bona part dels vestits d'aquesta festa d'època quan van començar. Això serà en aquesta segona hora. I tots aquells que sabeu i en seguiu...
Esteu al cas que tots els continguts del Dia Terres de l'Ebre els podeu seguir a través de les vostres emissores municipals. En el cas que ens ocupa el Dia Terres de l'Ebre, ens podeu seguir a la Plana Ràdio, a Ràdio Tortosa, a la Cala Ràdio, a Ràdio Joventut, a Emposta Ràdio, a Ràdio Mora la Nova i a Delta.cat. I ara sí, si us sembla bé, comencem aquesta segona hora del Dia Terres de l'Ebre d'avui dimecres, repassant l'agenda. Fins ara!
Avui dimecres una història de Picasso a Horta de Sant Joan, sessió del curs dedicada al retrat de Pablo Picasso. Serà a les 5 de la tarda a l'Aula Didàctica del Museu de Tortosa. L'Ibera, presentació del llibre de José Carlos Altava i María Pulido. Serà a les 7 de la tarda a la Biblioteca Marcelí Domingo de Tortosa.
Classes regulars de ball tradicional, sessió d'iniciació dins la programació de Lo Planté. Serà de 5.30 a 6.30 de la tarda a l'espai Lo Planté de Tortosa. Percussió corporal, activitat de ritme i moviment per a joves. Serà de 5.00 a 6.00 de la tarda a l'edifici jove Lo Carlet de Tortosa.
I per demà dijous, grup de conversa en català, espai per practicar i compartir conversa en català. Serà a les 11 del matí a la Biblioteca Marcilli Domingo de Tortosa. La Mamamú torna a casa, sessió de Cinexic pensada per a públic familiar a partir de 3 anys. Serà a les 5.30 de la tarda a la Biblioteca Marcilli Domingo de Tortosa.
Taller de diagnòstic. Avui tu seràs metge del patrimoni. Activitat vinculada a l'exposició sobre conservació i restauració del patrimoni. Serà a les 6 de la tarda a l'aula didàctica del Museu de Tortosa. Somnis de sal i cendra. Presentació del llibre de Marta Tena Subirats. Serà a les 7 de la tarda a la Biblioteca Marcelí Domingo de Tortosa.
Mi amiga Eva, projecció del cicle Gaudí de Cinema dirigida per Cesc Gai. Serà a les 7 de la tarda a la Cambra de Comerç de Tortosa.
I ara sí, després de repassar l'agenda, ja estem de poble en poble i avui ens acompanya la regidora de Cultura de Mora la Nova, Maria Font, amb qui parlarem. Jo he dit Eva Vilanova, parlarà de la celebració de la independència del municipi.
Una proposta que tindrà lloc este cap de setmana i, com us deia, actes commemoratius el divendres i Jornada Cultural Firar dissabte. Tot apostant per combinar història, identitat i dinamització cultural.
El mes d'Abril Amor, la nova, és sinònim de celebració, cultura i art amb la programació d'un seguit d'actes i dos dels més destacats tindran lloc este cap de setmana. I per parlar-ne hem convidat al nostre estudi la regidora de Cultura, la Maria Font. Molt bona tarda, Maria, i benvinguda a casa teua. Molt bona tarda i moltes gràcies.
Bé, abans d'entrar de pren els actes d'este cap de setmana, Maria, sabem que hi ha hagut un seguit de canvis en relació a les activitats culturals programades durant tot l'any amb una nova iniciativa que crec que heu anomenat Cultura Més a Més. Com ha notat això? Doncs sí, mira, tot va començar parlant amb la Comissió de Cultura, perquè veiem que...
Al final nosaltres fa molts anys que organitzem les jornades culturals que estaven enfocades sobretot en el mes de març i el mes d'abril. Què passa? Que ens adonem que, ostres, Mora de la Nova precisament és un poble de molta cultura, de molta activitat,
i vèiem que potser les activitats culturals més destacables les compactàvem tot en aquests dos mesos. Llavors parlant-ho vam dir per què no ho estirem, ho allarguem i fem que, perquè al final ja ho fem, fem que no siguin unes jornades culturals sinó que la cultura sigui al llarg de tot l'any.
vam buscar aquest nom, que és un joc de paraules, Cultura Més a Més, que per un costat tenim el mes, que significa aquest adicional, i per un altre costat el mes del mes de l'any. Per tant, amb aquest Cultura Més a Més, l'únic que volem dir és que encara hi ha més cultura i que hi ha cultura cada mes de l'any. Sí, perquè s'atapaïa molt, el mes de març, abril, i a vegades hi havia temps que no sabies si tenies temps d'anar a algun lloc o no.
Exacte, és que veiem que sentint-ho del públic, dels veïns, que ens deien, ostres, és que hi ha molts actes i no puc arribar a tots. Doncs d'aquesta manera ho estirem i fem que hi hagi un o dos actes cada més destacables i que tothom pugui gaudir-los.
Bé, malgrat que aquests actes s'han anat distribuint al llarg de l'any, la primavera continua sent el mes de més efervescència. I tant. Hi ha més coses i més actes marcats al calendari i de gran importància, com és la commemoració del 3 d'abril i els mesos arts. Correcte.
D'acord? Que seran este cap de setmana. Si em sembla bé, arranquem primer amb el que primer ens arriba, que és el 3 d'abril, i que en teoria hauria de ser el 3 d'abril, però com que coincidíem divendresant, s'ha passat a demà dia 10, no?
Correcte, sí, com que coincidíem divendres sant vam veure que el millor era posposar-ho, ho fem aquest divendres i la idea és una mica continuar amb la iniciativa que vam tenir des d'un principi, ara ja serà el tercer any que ho fem, fem la recreació de la independència de Moranova quan l'alcalde llegeix la carta d'independència
Jo aprofito per animar la gent que es vesteixi, l'any passat ja érem més persones, a veure si enguany els veïns encara s'animen més, anem vestits d'època, llegim la carta d'independència i enguany com a novetat podríem dir que tenim dues coses.
que fem participar els més petits perquè també vagin arreglant aquesta tradició i des de l'IE 3 d'abril presentaran l'acte els alumnes de l'IE 3 d'abril. I per l'altre costat no només farem un concert amb traut de tarí sinó que també hem portat uns balladors que ens ensenyaran també balls de l'època i després, com no, repartirem coca i mistela per a tots els veïns i veïnes que hagin vingut a gaudir de l'acte.
Amb tot això quedarà molt més guarnit, no?, el 3 d'abril. I tant. Què representa el 3 d'abril pels moranovencs?
Home, doncs el 3 d'abril és una data molt significativa pels moranovencs. No tothom pot dir i pot celebrar el dia de la independència del seu poble. Ja ho sabem, aquesta petita confrontació amistosa amb els veïns de Moradebre, que la gent dels masos, per nosaltres és un orgull dir que som la gent dels masos, gent que veníem d'un altre poble i que vam aconseguir la independència i que som un poble únic-únic que ha aconseguit aquesta gran fita.
I que, a més, està documentat, no? Sí, i tant. 1830. 1830, tenim la carta d'independència, que és la que llegirà, en aquest cas, un integrant del grup de teatre... Correcte, sí, sí, sí. Com cada any, ara ja participen amb nosaltres en aquesta edat tan significativa, sí, sí.
Bueno, esperem que ets un diner consolidant, perquè la veritat és que ja comença una metida tradició, no?, amb aquests tres anys. Aquesta és la idea, aquesta és la idea. Fins ara, fa tres anys, doncs no ho celebravem. Sí que és cert que alguna coseta es feia, no?, nosaltres vam començar a fer alguna exposició, aquí la teniu,
algun any a la gent que ha nascut el 3 d'abril se li havia fet algun detall, tenim l'escola 3 d'abril, vull dir que sí que teníem aquesta data molt integrada, però una celebració com a tal no la fèiem i crec que és important gaudir d'aquest dia i fer-lo notar al poble.
Bé, i tenim, com he dit al principi, un cap de setmana molt atapeït, perquè el dia següent arriba la tercera edició del Masos Art, que enguany també se'ls hi suma els descarrilats, però no m'apants. Què tenim al Masos Art? Doncs sembla mentida, perquè estàvem parlant del cultura més a més, i al final, com has comprovat, sembla que no, però se'ns atapeïix una mica tot. Però això passa tot.
a tots els municipis, perquè des d'aquí de la ràdio allò que vas parlant de tots els actes culturals dels diferents municipis de la Ribera i d'arreu, la primavera diguéssim que estem tots més alterats i culturalment també hi ha molta efervescència. I al final Sant Jordi també, el 3 d'abril, doncs és una data que no podem triar. És a l'abril. I Masosart també vam decidir, el primer any, la primera edició la vam fer el juny, però vam veure que feia molta calor i que potser les millors dates eren al voltant del mes d'abril.
Llavors l'any passat ja ho vam fer en aquesta data i en guany doncs repetim i ha coincidit que com que el divendres sant no podíem celebrar el 3 d'abril, doncs ha coincidit que ho fem divendres i dissabte. En què consistís? Què es fa als Masos Art? Els Masos Art és una iniciativa de l'Escola d'Arts d'aquí de Morada Nova,
perquè el que dèiem, som un poble de molta cultura, de molta art, tenim una escola d'arts, tothom ho pot dir, i potser inclús la gent del poble no és prou conscient de tots els artistes que tenim al voltant. Llavors, què va voler fer l'escola d'arts en això? Muntar una fira,
on tots els artistes de l'Escola d'Arts, sumant-li els artistes que tenim aquí a la Ribera d'Ebre, puguin ensenyar, mostrar les seves obres, fer-se veure, fer-se notar i que la gent també pugui veure aquestes obres i si vol comprar-ne alguna, si vol tenir alguna cosa a casa.
La primera idea era aquesta, però hem anat enganxant diverses coses. Per començar, des del primer any, l'any passat encara ho vam fer més, hem fet uns tallers perquè la gent del poble també pugui gaudir d'aquest art, no només visualment sinó també manipulant que participi.
de tallers n'hi ha de diferents tipologies i per a totes les edats, només cal que vingueu a gaudir de la fira, aneu mirant quines activitats es va fent i podeu participar, no cal una inscripció prèvia. I després el que comentaves dels descarrilats, en guany també ho hem enganxat, sí que ja fa des de la primera edició que participen diverses entitats, per començar els gegants sempre inauguren aquesta fira.
Però en guany hem volgut també incorporar els descarrilats, que sí que també participaven, muntant una barra, l'any passat van fer un sopar, però en guany hem volgut enllaçar-ho amb un dels actes que també han consolidat com a descarrilats, que ja fa dos o tres anys que el fan, que és una cata de vins.
Llavors, què farem? Aprofitarem i com que teníem la fira, la fem a la plaça La Verdura, fins ara potser no aprofitàvem tota la plaça o si més no, el carrer no el tallàvem i en guany sí que el tallem, fem la plaça encara més gran per a poder encabir-ho tot.
Per a tots aquells que no coneguin Mora la Nova, la plaça de la Verdura està al centre antic del poble, sobre el carrer Unió, que és el carrer d'Ellxoll, i tots aquests petits carrers del que era l'antiga Mora la Nova. Aleshores potser...
Fins i tot li donen un punt més entranyable, no? Sí, de fet, l'escola d'arts tria aquesta plaça perquè la primera escola d'arts que hi va haver qui mora a la Nova, doncs, estava en aquella plaça. Llavors, és un lloc molt significatiu també per a l'escola d'arts. Llavors, la idea és aquesta, a la plaça de la Verdura farem encabir les dues activitats. Per un costat tindrem la fira,
I per l'altra, els descarrilats han organitzat aquesta cata de vins, em sembla que venen 8 cellers, si no m'equivoco. I que cada vegada n'hi ha més. Sí, també hi haurà food trucks i la barra que munta els descarrilats. D'aquesta manera podem gaudir del vi i de la cultura i de l'art.
Sembla que convinin molt bé, les dues coses són del territori, tant l'art com el vi. I tant, i d'alguna manera fem que vinguin diversos públics diferents. El públic que sempre tira més cap a les activitats de descarrilats, que pot ser més gent jove, i per l'altre costat aquella gent que li atreu l'art.
Val a dir que l'any passat ja es veu bastanta gent de fora de Morenova, molta gent de la comarca, que ja ve a treta una miqueta per aquestes parades, per estar, i en general per l'ambient, no?, de què és que es respira en aquest tipus de fira. Sí, la veritat és que és el que comentàvem, això va ser una prova que va fer l'Escola d'Arts un primer any. El primer any ja va anar bé, però el que deien pot ser fer una mica de calor, ho van fer el juny,
I aquest segon any passat, la veritat és que va tenir molt d'èxit, per això continuem fent, perquè creiem que és un projecte que pot consolidar-se. Per rematar-ho, la nit també tindrem festa, enguany, no? Sí, enguany, el que dèiem, tot compactat. No, enguany hem aprofitat... Perdona, perdona.
Abans d'entrar aquí, que t'ho volia demanar, la festa aquesta, m'avanço jo, és la festa dels quintos, i a més són uns quintos que fa molt poquet, que són els quintos acabats, diguéssim, d'estrenar, d'encetar, els del 2026, que fa poc que vam tindre lloc les votacions on es van escollir els padrins i els herors d'enguany, no? Correcte. Sí, sí, sí. Al març sempre aprofitem per fer aquestes votacions de la pubilla, l'hereu,
i els Padrins i les Damiseles. Enguany com a pubilla ha sortit l'Ona Llaurador i com a hereu el seu germà. Els dos Bessons? Els dos Bessons, correcte. I després de Damiseles tenim a la Nerea Fernández i a la que era al Pinyol.
i com a afadrins el Joan Escalera i el Nil Vecí. La veritat és que se'ls veu il·lusionats i sempre fa goig veure la gent jove que té ganes de participar en les activitats del poble i de fet aquests quintos una miqueta ja ho tenen des del principi, que la primera vegada que ens vam reunir tenen moltes ganes de participar en diversos actes i fer-se notar com a gent jove aquí al poble
I un dels primers actes que fan és aquesta festa de quintos, també aprofitant una mica tot aquest èxit que té la Fira Masos Art, també la Cata de Vins, perquè després aquest públic pugui acabar la festa anant al pavelló firal i gaudint d'aquesta festa de quintos i dels DJs que porten.
Tindrem un cap de setmana a Rodolla, molta feia. Bé, Maria, com comentàvem, l'abril és un mes potent a nivell de cultura i mos queden alguns altres actes al calaix, no? Sí, evidentment tenim el 23 d'abril Sant Jordi, obvi, a la plaça de l'Església, com sempre, gaudirem d'un concert, farem el concurs de punts de llibre i, com sempre, anirem a comprar...
els llibres i les roses als comerços del poble. I després, encara tenim més actes, el cap de setmana, després dels Massos Art, el 18 d'abril, també tenim una obra de teatre del nostre grup de teatre L'Estació, que estrena l'obra Besos.
Per tant, animo a tothom perquè de veritat que sembla que serà molt divertida. Crec que a la gent li agradarà. Els vam tindre aquí un dia entrevistant-los també i la veritat és que fa molt bona pinta. No, no, no, fa bona pinta, fa bona pinta. I finalment, ja per arrematar el mes d'abril, tenim el nostre estimat Sant Pau, l'Hermita de Sant Pau, el 26 d'abril, cau enguany. I com sempre, doncs també animar que la gent vingui, participi, faci poble i que mengi molt de rancho.
Bé, Maria, estem arribant al final d'est espai, però no sé si ens han quedat algunes cosetes al calaix que vulguis afegir. Bé, doncs sí que m'agradaria comentar una coseta. Ara hem parlat de la part més de l'Escola d'Arts, la part dels escarrilats, però falta un públic important, que són els nostres infants.
Llavors, abans que la gent o els pares es preocupin i diguin, ostres, no fan aquest acte, normalment al voltant del 2 d'abril fèiem la biblioteca al carrer, on fèiem moltes activitats per als nens petits, traiem llibres de la biblioteca, fem un espectacle infantil,
venen a fer diversos tallers, jocs de fusta tradicionals, etc. I no és que ho deixem de fer, però una mica el que dèiem, no? Si no, el mes d'abril s'atapaïa molt i ho hem posposat al mes de maig. Per tant, no es preocupin els pares, que més endavant sabran la data i veuran les activitats que fem i continuarem, evidentment, fent la biblioteca al carrer, que això també és un èxit. Molt bé.
Doncs molt bé, Maria, ara sí que ja estem en el límite, ja. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat i segur que ens trobarem este cap de setmana per aquí. I tant que sí, moltes gràcies a vosaltres, com sempre, per convidar-me. Molt bé. Doncs bé, Diana, a tots aquells que vulgueu firar-vos a les paredetes d'art o fer un tastet de vida i el territori, dissabte us esperem aquí a Morla Nova.
Eva, sempre mos ho poses molt complicat, perquè hem de pujar sí o sí. Moltíssimes gràcies a les dues i a celebrar aquesta independència. Moltes gràcies.
Identitats, un podcast per conèixer les Terres de l'Ebre a través de la seva gent.
Nom. Pilar Araujo Daufí. Edat. 79 anys. Professió. Modista i professora de tall i confecció ja jubilada. Per què l'hem convidat al nostre programa? Perquè a través de la seva trajectòria marcada per la passió per la costura ha contribuït a preservar tradicions vestint els gegants de la ciutat o confeccionant molts dels vestits de la festa del Renaixement de Tortosa.
Recentment reconeguda amb el guardó 8M a les dones tortosines en la categoria de trajectòria, Pilar Araujo ha deixat empremta tant en l'àmbit personal com en el cultural. Ha participat en la confecció dels vestits dels gegants de la ciutat i en nombroses peces de la festa del Renaixement. Avui conversem amb ella per conèixer de prop una vida cosida amb esforç, creativitat i compromís. Pilar Araujo Daufí, benvinguda. Gràcies per acompanyar-nos. Moltes gràcies.
Parli-nos de la seva família. Hi havia tradició en el món de la costura, en la seva família, o va ser una iniciativa pròpia que va descobrir com? Vaig descobrir perquè la meva padrina era modista i jo era menudeta de sis anys i de menors.
I llavors sempre em llamava l'atenció, com ella agafava un tras de roba i tallava, i feia, i cosia. I allò va ser una cosa de casa, que sempre m'havia agradat. I ja quan tenia sis anys i mig vaig tallar una faldeta sola, sense dir res, a una nina que tenia, i l'hi vaig fer. La padrina es va quedar parada. I llavors, clar, als estius, quan ja tenia set, vuit, nou anys, sempre em diia, vine que m'ajudaràs.
I jo li desembastava, o mira, alguna cosida, però ja t'ho pots imaginar. Després, quan em vaig ser una miqueta més graneta, allà als onze, ja era... Ja m'agradava, m'agradava molt. Llavors vaig agafar i em vaig posar a una modista, a la que ella va dependre, diguéssim.
I llavors aquella senyora em feia fer també coses ja més serietes, i jo anava fent el que feia un crió jove. I així va ser que jo vaig posar-me a treballar a una botiga, a una perfumeria de tortosa, i en els cèntims que guanyava me n'anava al quartier. A aprendre l'ofici. A aprendre l'ofici. Perquè cosir, s'havia cosir, però no...
Pues sí, pues sí. La padrina ja no cosia, i llavors jo em vaig anar a prendre l'ofici i vaig començar als 14 anys per a fer tall i confecció, claro. Molt bé. Ara entrarem en aquesta fase, però abans d'avançar en aquesta que ha estat també la seva professió, al final de...
d'aquesta llarga trajectòria. Vostè com recorda la seva infantesa? Ja hem vist que va ser una nena precoç en el món de la costura, que la seva padrina va dir aquí hi ha fusta, la modista, segurament, i ja la van caminar, però vostè on va estudiar, a banda del tall i confecció, on va estudiar, a quina escola anava? Com recorda la seva infantesa, aquí a Tortosa, en aquella època? Sí...
Aquella època era bonica, jo estava contenta. De quin barri és? Jo d'aquí, del carrer del Carme. Vaig néixer al carrer del Carme i fins als 20 anys vaig viure allí. Per tant, en ple nucli històric de la ciutat. Al centre. I anàvem a col·legi a la Mercè, a les escoles nacionals.
Bé, molt bé, jo tinc amigues que encara les trobem i tenim una alegria de quan anàvem a col·legi. I vaig anar fins als 14 anys. Allà no era primària, era estudios primàries o no sé, no me'n recordo ben bé com era, perquè tinc molts anys ja. 79, que ho hem dit a l'inici. Exacte, exacte. I vols ben portats per cert, deixem-ho dir. Sí, no em puc queixar, no em puc queixar.
Bueno, total d'això recordo molt bonic, però a mi posar-me a treballar me'n vaig posar perquè volia tindre cèntims, volia treballar. A què dedicaven els seus pares, per exemple? El meu pare era sabater, una família de quatre fills, tres germans més grans que jo i la nena, que era per cuidar la mare i de quedar-me a casa, però jo no era així. No tenia aquesta... No, no, no, i vaig treballar des dels 14 a 16 anys.
Als setja anys m'ho vaig deixar, però no... En aquesta botiga, en aquesta perfumeria de Tortosa. Sí, del que ressemblava. I m'ho vaig deixar i vaig anar al quartet, perquè m'ho va proposar la modista. M'hi va dir la professora, a veure... La professora on vostè estudiava aquesta professió. Exactament, m'hi va dir que em pagaria el mateix si volia anar cosí. I jo, per a mi, allò va ser...
Se li va obrir un món, no? Per a mi sí, perquè a mi m'encantava, m'encantava. I tenia facilitat per en això. I sí, sí, ja allí em vaig posar. I quan vaig arribar als 20 anys, ja m'he baixat el títol i ja em vaig dedicar jo a casa. Bé, als 16 anys ja cosia per les mares de les amiguetes.
Per la nit, quan arribava a casa, després de sopar, tallava una peça, perquè jo ja tallava, i ja cosia. I, claro, ja feia una xaqueta, un traje de xaqueta, un vestit, o el que fos. Mots germans, la roba de mots germans així, de camisa i d'això, ni els vaig fer. Acabaven malament, perquè els germans sempre acabaven malament.
I bé, la costura, la planxa, tot això m'anava molt, i sobretot era el tallar, m'agradava molt agafar un tros de roba, és que ho trobava màgica llavors, agafar un retall i saber fer una cosa.
Clar, d'una peça que no tenia forma, acabar fent un vestit. O una blusa, o un trajetxaqueta... Bé, i això, ja als 20 anys vaig tindre que esperar-me per llogar-me un pis, per poder dedicar-me ja professionalment. Per obrir el seu taller. Exacte. Als 20 anys ja va poder obrir el seu taller. No, fins als 21. Bé, als 20 jo treballava, ja, però a casa.
Llavors, els 21 vaig poder llogar, perquè llavors era així, no era major d'edat, i vaig llogar un pis i em vaig establir lliure. La família ho va veure amb bons ulls? No, no, no, trobàvem que...
Que jo, la mama era gran, jo vaig fer una tardaneta i, claro, trobàvem que jo m'havia de quedar a casa, però jo no portava aquesta idea. I vaig continuar cosint i vaig obrir el taller. El papa estava assustadíssim perquè pensava que no podria ser que jo tires endavant aquell pis tancar que pagava.
2.500 pessetes, llavors. Sí, era car. Però, bueno, els sis mesos ja em vaig poder comprar una màquina de sobrefilar, automàtica. I això ja va ser un indici que no vaig parar. I em vaig dedicar a l'ensenyança de corte, per les tardes. I pel matí, cosia, tallava, cosia, tenia clientela, i molt bé. Em va funcionar molt bé, molt bé. En aquella època,
Molta gent es feia els vestits a mida, diguem. Avui en dia és força més impensable, no? I tant. Les generacions actuals segurament deuen dir què estan dient aquestes dones, no? Però abans sí que era més habitual que les dones, en aquest cas, no? Cosia per homes i dones o només per a dones? He cosit per homes també, he fet abrigos i trafets. Molt bé. Sí, sí.
Molt bé, doncs les persones es feien els trajos a mida, segurament potser per ocasions especials o del dia a dia també? Normalment era gent coneguda.
que a lo millor un fill anava a fer de padrí d'una boda, i com que elles ja venien al corte, i no li puc fer, jo li tallava. I elles anaven fent les mànigues. El més complicat ho posava jo, encara que vinguessin al corte. I que ho fessin, els ho posava jo. El més complicat. Perquè per a elles posar unes mànigues era difícil, per a mi no ho era gens. Entens? I sí que ho he fet, sí. I haig de reconèixer que allà on posiga un sastre,
No hi ha modista que sàpiga coser, perquè els sastres cosen la perfecció. La perfecció. Claro que sempre és el mateix, exactament, i a nosaltres és més fantasia. És a dir, el sastre és una tècnica molt depurada, la modista també, però pot jugar més amb els vestits, hi ha més varietat a l'hora de vestir una dona, per entendre'ns. Exacte, sí, sí.
I suposo que va veure també una mica l'evolució de la moda femenina, no?, en aquest temps que va tenir el taller i va cosir per moltes dones de la ciutat. Vaig cosir per molta gent. Vaig tindre la sort i tindre molta clientela, però ja es veia que això no tindria futur.
Jo ja ho veia això, que no tindria futur. I que hi havia la confecció, que a poc a poc s'anava embaratint, i que només s'acabaves fent la gent que venia, que ara me casa un fill, me casa un fill, o se casa una filla, o vaig a una boda, i la cosa anava així. I el corte va començar a desaparèixer, perquè així no agrada a tothom.
A mi m'encantava. És a dir, el curs que vostè impartia, que formava altres modistes, aquí també va anar desapareixent la... Vaig donar títols. Sí, sí, vostè era professora. I de totes les que vaig donar, crec que només n'hi ha tres que s'hi han dedicat. Un està Tortosa.
Però sí, sí, dels pobles venien moltes, ha de prendre cosí. Llavors tindria tota la comarca, baixava gent i pujava, bé, bé. Vaig disfrutar molt l'època de l'ensenyància.
Vostè li agradava ensenyar també l'ofici, eh? És que a més era tot joventut, dona, una meravella. Era una meravella perquè totes estaven contentes i les converses eren d'aquí i d'allí, de riure, però treballaven, eh? O sigui, que de treballar sí treballaven. I la que li agradava, doncs molt bé, i la que no, doncs me fa vindre la mama però no en tinc ganes, ja està.
La mare les encaminava cap aquí, però potser no era la seva il·lusió. Quants anys va tenir el taller? Perquè després vostè també va treballar a la clínica Terres de l'Ebre, no? Vostè es va quedar viudu molt jove, amb dos fills molt petits. Petits, de tres i l'altre no havia famosat.
Per tant, ha hagut de lluitar i sobreposar-se a situacions tan complicades com aquesta. També em va ajudar molt l'on ser professor de corte, perquè hi havia molta gent jove i allò et donava alegria. I arribava prou cansada perquè a casa m'esperaven els dos crios i la mare...
ja, i claro, hi havia jaleo, hi havia jaleo, però me donava molta vida, o sigui que la veritat és que l'època del corte va ser dorada, dorada. Usted la té molt, molt, com una molt bona època, no?, malgrat les circumstàncies. La millor.
Allò es va acabar, pel motiu que t'he dit, que l'Ainem va fer cursos incentivats i van marxar. Llavors jo ja vaig veure que el futur no existia allà i que el cosia, doncs no acabes mai. Llavors vaig veure... Sempre deus dir, va, que acabo això, va, que ho deixo enllestit, no tens mai l'hora de plegar, això vols dir, no? No.
No, jo no era gens de cosir de nit, no m'anava. I claro, m'havia de xicar a les 4 al matí i posar-me de matí. I la meva vida, jo vaig veure que no tenia futur. Llavors vaig mirar de trobar una feina.
per cobrar un sou. Un fill gran se n'anava a estudiar a poda. Per tenir una estabilitat econòmica, clar, uns ingressos segurs al mes. Segurs, comptant allò, perquè se n'anava a Barcelona a estudiar, després, a cap d'uns anys, se n'havia d'anar a l'altre, i jo ja ho vaig tindre clar, que m'havia de buscar una feina segura. I vaig anar a la clínica i em van agafar.
L'antiga aliança, ara clínica Terres de Vebre, no? Exacte, hi ha ferreries, clar. I vaig entrar allà, la veritat, era totalment diferent del que jo feia. Va entrar al Robert. Al Robert, al Robert.
I cap d'uns anys, pocs, potser tres anys, vaig veure que van fer una selecció de gent, van treure gent, van fer un pla de viabilitat, i em vaig quedar jo, sola.
I la veritat que també vaig estar molt a gust allí, i allí em vaig jubilat. Per tant, han estat també uns anys portant el rober de la clínica, l'Aliança en aquell moment, ara clínica Terres de l'Ebre. Però tot això compaginava amb el seu taller de cosir, això no ho havia deixat aparcat, o sigui, continuava a les tardes, perquè vostè tenia un horari fix, més o menys, i a les tardes podia dedicar-se a cosir.
I quan plegava, anava a dinar de pressa, que ja el tenia fet, claro, i llavors me n'anava al taller. Entrava al taller hasta que acabava. Molt bé. I allà continuava cosint a demanda de les clientes. Sí, sí. I arriba un moment, com fa cap a vestir els gegants de la ciutat?
Com li arriba aquesta proposta des de l'Ajuntament? La proposta va ser que va vindre Cinta, que era sa mare clienta meva, Cinta d'ell, i va dir que si jo faria un vistuari, que volíem fer una festa del Renaixement, i li vaig dir que sí. Me'ho va ensenyar unes fotos i això, i vaig dir que sí, que ho faria allò.
I va dir, parlarem amb el regidor de festes, i vaig anar a parlar amb el regidor, i m'ho va ensenyar. En aquell moment era el senyor Cardús, no? Sí, sí. Va començar la festa del Renançament i la va impulsar a ser. I vam anar allà baix al... que ell treballava, estava de president. Al Consell Comarcal, sí. Al Consell Comarcal. Sí. I vam anar allí...
en cinta i m'ho va ensenyar i tu faries això i jo dic sí i vam posar unes condicions vaig posar unes condicions i ell unes altres llavors vam quedar que sí que ho faria jo vaig dir de triar la roba jo el teixit ells ho compraven
Però jo anava a triar-los, la roba. Ells me donaven tot el que eren els vestits i una parella de gegants que quan els vaig veure... Anava a dir, què li van encarregar primer? O sigui, li van encarregar fer el vestuari per arrencar la festa del Renaixement. I els primers vestits de la festa del Renaixement que vostè recorda haver fet, quins són els dels gegants?
O algun altre? Bueno, nosaltres vam fer primer una mostra. Perquè, claro, ells volien veure si jo el feia. Perquè allò era molt diferent de tot el que havíem posat. És una... És totalment oposat. És una altra dimensió. És clar. El vestuari aquell és diferent. És un treball...
Pues artesà, completament. I claro, però jo sí que em va llamar l'atenció. I quan m'ho van ensenyar tot... Un repte, no? Sí. Professionalment. Per a mi també ho va ser. No, no, per a vostè, per a vostè. Sí, sí, sí, un repte total. Jo he mirat sempre els quadres i en lupa, per a veure si el que hi havia dins, perquè no és el que es veu fora.
Clar, perquè aquí no era allò de dir, mira, et porto una foto o et porto aquesta revista, treu-me el patró d'aquest model que he vist, que porta no sé quina famosa, i vull per a la boda de no sé qui. Aquí era agafar i fer una recerca històrica i extreure de quadres... Exactament, el que era i com estava fet, no era una fantasia. En documentació segurament de l'època, no?
Bueno, allí tenien el principal, el duque no sé què, l'arxiduque no sé quantos, però la forma perquè quedessin aquells pantalons i aquelles mànigues i tot això, hi havia coses dits que no es veien.
Clar, vist una fotografia aquí... Sí, que no es veien. No, no està tota la informació. I bueno, jo vaig quedar, quan vaig veure els gegants, saps allò que et sentes com a tocada de Déu? Perquè dic, gegants, cada 50 anys en feien uns. Bueno, jo vaig conèixer sempre els mateixos. I vaig pensar, Mare de Déu, i a més eren de més fantasia, perquè...
són més fantasiosos de l'època del Sergi. Total, que jo em vaig quedar engrescada, però més que... perquè tot em feia molta il·lusió de poder-ho fer allò. Era un repte. És una cosa que dius, jo ho sé fer.
Sóc capaç, sóc capaç de fer-ho. Sí, sí. A més, tenia una que cosia en mi, que no sabia més què jo de cosir, perquè jo em dedica més a tallar i això, però ella tenia unes mans meravelloses, també, i li vaig dir, què et sembla? I ella, vols dir que ho farem? Dic, sí, sí, que ho farem. I ella, sí, sí, tira endavant, que sempre va cosint en mi, des que vaig començar. I llavors també tenia aquest equip que la recolzava, no? Bé, sí. Aquella era la guinda,
I quin va ser el primer vestit del Renaixement que vau confeccionar, que vau poder ja visualitzar? Vam fer una mostra, perquè ells volien assecurar-se. Llavors vam veure que sí. I me'n van proposar de fer una mostra i sí, vam fer un peó, un tocador, un tamborer, i vam fer un capità...
I van fer una mostra en aquest moment. De diferents personatges que volien que... I van fer una presentació. I quan vam anar a fer-la, se va fer al polvorí. Al polvorí del parador, sí, ho recordo. I llavors va ser al giner, això. I quan va entrar, van tocar les trompetes i van fer...
Va ser molt bonic. I es van quedar a la sala de caldic, que és una mica reticent, se va quedar parat. Tots, me penso que tots se van quedar parats perquè aquella roba era molt bonica. Era molt impactant també, no? I molt diferent a tot el que s'havia vist. I uns gèneros preciosos que t'ajudaven a quedar bé.
Clar, vostè va ser molt meticulosa amb les robes. Ah, amb la roba molt. Perquè, clar... No em van posar cap pega, eh? O sigui, quan jo vaig dir aquesta roba ha de ser així, està. A mi em donaven només els dibuixos, però jo sabia com sabia. Ja la visualitzava. I la roba que és bona, la treballes... potser és més delicada, però la treballes millor. I el resultat també és diferent. Clar, el resultat és...
És totalment diferent. Agafes una roba de xic-xic i no. No és el mateix un billut a la mà que un marteler d'estos que hi ha. No cau de la mateixa manera, ja està. I sí, i va ser molt bonic i a partir d'allí ja llavors van vindre les presses. Però al maig vam fer el primer desfile del Renaixement, del 96. Molt bé.
I llavors, clar, en tres mesos havíem de fer, fins als gegants, que no havia fet mai la vida, que no sabia... Tants de metres de roba, no? I després la distància, perquè és difícil veure un sombreró des de baix a veure'l de tu a tu. Canvia molt. I tot, tot era una dimensió diferent, i així. Clar, perquè feia tot de dalt a baix, eh? Des dels barrets... Tot.
Fins a, vaja, tots els detalls, i a més a més, clar, si ara la gent que ens escolta visualitza els vestits dels nobles, que potser són els més cridaners, els que criden més l'atenció, perquè allà hi ha una feina, quantes hores podíeu estar fent un vestit de noble, sobretot de les dones, amb aquelles perles i dels homes, cosides una a una, és que aquí hi ha moltes hores de feina, Pilar. Moltíssimes hores.
Vaig a un vestit que em va costar 1.800 hores.
Mira si són hores. Són moltíssimes hores. Perquè vaig dir, jo, perquè sabia el que havia de cobrar, és així mateix, perquè no tenia ni idea el que em costaria, m'apuntava les hores. O sigui, agafava un vestit, un vestit alemà, per nombrar-te'n algun, per a Ivette era aquell vestit, li vaig fer les mànigues i em va a mi, jo sola.
perquè eren unes mànigues alemanes complicadíssimes i em va costar 70 hores fer les dues mànigues, muntar-les. Carai.
Només les mànigues. Clar, això s'ho havia de comptar perquè no sabia ni les hores que treballaves ni el que em costaria. És així, eh? Sí, sí, està clar. Els vestits que ara veiem dels procuradors. Sí, allò va anar... També els vau fer vosaltres. En pels dies que ens van dir procuradors i mare meu els sombreros. Quants? No un, no, 21. 21.
I aquest no ha pogut vindre a provar-se, i l'altre no sé què, i això. Clar, aquest era l'altre, que les feia una mica a la mida d'aquell moment, sí, sí, sí. Aquells barrets també els d'ofer. Jo no era sombrerera, ja vam començar en los primers, en los capitans de los sombreros, aquells que ni eren de l'època.
Ni ho eren. I dic, jo no sóc sombrerera, jo no en sé de fer sombreros. Doncs els has de fer, Ramon, això. Els has de fer, els has de fer. Dic, bueno, doncs no sé com els faré. I com Déu me van caminar, vaig fer aquells que semblaven així, així, com si fossin més de mosquetero que de res.
Després l'on ha rectificat. Bé, després ja ho va anar rectificant. Al taller jo recordo haver vingut a provar-me i haver vingut també que ens ajudessis a fer el vestit del Renaixement. Allà éreu... Quantes dones éreu? Tu capitanejant l'equip, però moltes dones que també... Va ser una cosa formida.
Jo sempre he tingut la sort de tindre moltes amistats, moltes amigues, tinc bon rotllo en quasi tothom, suposo, alguna potser no em podrà veure, però jo sí el tinc. I van vindre voluntàries a dir-me, vols que et fessin alguna cosa? Perquè quan va ser tan ràpid, allò que no em quedava temps, no em quedava temps, me van preguntar això, vols que et vinguessin a ajudar? I sí, sí, sí, van vindre.
Per tant, allà hi havia també un exèrcit de voluntàries, cosines, amigues, germanes de les que venien a cosir, me van vindre un munt de gent. Hi havia vegades, hi havia vegades que me faltava en casa, cadira, i la que no cosia, jo sempre estava dreta, o la planxa, o les mànigues, o tallant, o fent, ja està. Bueno, tallar, tallava sola.
Perquè jo anava de matí. Havies de concentrar-te. I havia d'estar a la sala. Perquè si no comencen a preguntar i no estàs concentrat. Però sí. Tota la teva feina la continues veient, no?, cada any. I això suposo que també t'omple de satisfacció. A mi sí. Sí. Va ser bonic. És més, el dia que comenceu, jo sempre vaig a la plaça,
i quan saps la música, i això te fa aquella coseta, sí, aquella coseta que dius, mare meu. Quants anys vas estar treballant a l'Ajuntament? Fent cos pel Renaixement, fins que et vas jubilar? Hasta el 62. Una mica més. Hasta el 62 anys meu, perquè em naixia la neta i jo volia
Tindre la xiqueta. Gaudir-la. Claro. Molt bé. La volia tindre. I llavors ja vegin-los que l'any següent ja no tornaria a vestir-los i va continuar sent a vestir-los. Molt bé. Però bueno, sempre... Perquè tu anaves a l'Ajuntament a vestir els regidors, a vestir... Sí, a tot. A tot.
I quan s'habitava un gegant, també lo rentàvem, o lo enviàvem a rentar, depèn de la peça que era, i llavors lo tornava a vestir. I així tot vau fer. Això era voluntària, això era una cosa voluntària. Sí, això era a banda. Sí, això és a banda. Vaig trencar el taller i ja està. Amb aquest reconeixement que et van fer fa unes setmanes del 8M com a dona tortosina per la trajectòria, com has rebut aquesta distinció?
Home, a mi em va emocionar. Jo estava molt nerviosa aquell dia, molt, perquè que reconegui la teva trajectòria professional, per a mi, va ser molt important, molt important. Me'n vaig agradar moltíssim.
És com un colofó a la teva carrera, al teu ofici, no?, i el reconeixement d'un ofici que s'està perdent, de fet, abans ho deies, no?, avui en dia ja no anem a una modista habitualment a que ens faci, i si la busquem, difícil és trobar-la. Sí, sí, no?, i que t'ho faci. I que t'ho faci com... Millor és anar a la confecció ja, perquè tot ha canviat molt, i comprar-te un vestit o el que et fa a la volta, i està, és molt més econòmic. Clar.
Les hores que inverties, la professional... Et fa llàstima això? En certa manera, així mirat en perspectiva? O és fruit de l'evolució i... Sí, jo crec que és l'evolució que hi ha hagut. No me fa llàstima, no. Crec que vaig viure una època que vaig tindre la sort de poder-la gaudir jo. Entens?
I jo i tots els que veníem, això va ser una cosa que era la meva època, ara és una altra. Per tant, la costura ha estat una part importantíssima de la seva vida, ja no només com a professió, sinó pel que li ha donat en tots els sentits, no? Ara hi ha jubilades, dedica a cuidar de la família dels nets i netes i a disfrutar-los, que és el que toca, no?
Més que cuidar és disfrutar-los. Però també teatres aficions, no? Sí, no me les acabo mai, les aficions. És una jubilada molt ocupada. No m'avorrixo mai. Això és molt bo. Això és una sort molt gran. Doncs Pilar Araujo d'Aufí, una tortosina condecorada o guardonada amb el buitema les dones tortosines en la categoria de trajectòria per aquests anys...
dedicada a la costura i també dedicada no només a nivell particular, sinó també en aquesta exposició pública, podríem dir, de confeccionar els vestits del Renaixement quan això era una cosa incipient i començava de zero. Tota aquesta aportació és el seu llegat a la ciutat i suposo que això també li satisfà. Moltíssimes gràcies per haver-nos explicat la seva trajectòria, ha estat un plaer i que per molts anys.
Moltes gràcies a vosaltres, de pensar en mi. Gràcies. Identitats, un podcast per conèixer les Terres de l'Ebre a través de la seva gent. És que és exactament així, vull dir, conèixer les Terres de l'Ebre a través de la seva gent. Avui hem tingut l'oportunitat de conèixer la trajectòria de la modista Tortosina Pilar Araujo d'Aufí,
la història de vida, i no crec que hagués deixat indiferent a ningú. Doncs bé, arribem al final del Dia Tarrers de l'Ebre, d'avui dimecres, 8 d'abril de 2026, i no m'ho anirem sense fer un tast amb la nostra gran Margaret Nofre, que avui ens proposa Mandonguilles d'Abadejo. Fem un tast amb Margaret Nofre.
Hola a tots! Avui farem mandonguilles de vadejo. A tothom li vindrà al cap unes mandonguilles redones, però no, no serà així. Nosaltres aquí fem les mandonguilles de vadejo allargades, en forma de croqueta. Són fàcils de fer i necessiten molt pocs ingredients. A vadejo i petaques proporció al gust. Per exemple, pot ser meitat a vadejo, meitat petaques. L'abadejo ja el tenim desalat al punt de sal.
necessitem ou, necessitem all i julivert trinxats,
farina i clara d'ou per arrebossar i oli per fregir-les. Agafem i remullem l'aigua una estona o bé lo rentem bé per tal de desalar-lo una mica, si és que ja l'han comprat esqueixat, i el posem al foc en un cassó lleugerament cobert amb aigua. Quan comenci a escumar aquesta aigua, retirem la vadejo del foc i el reservem en un colador.
Bullim les petaques pelades i trossejades en la mateixa aigua de l'abadejo. Hem d'anar en compte de no posar-ne massa. L'aigua ha de ser justeta per a coure les petaques. Si no em fa falta, evidentment, n'aficirem una miqueta, però si les petaques l'absorbeixen tota, millor, perquè com és l'aigua on hem blanquejat l'abadejo, mos quedarà més saborosa.
Un cop cuites estes petaques les escorrerem bé i les aixafarem en una forquilla juntament amb l'abadejo. Barrejarem amb l'ou...
l'all i el juliver ben picats i si és necessari esponjarem aquesta massa en una mica d'aigua de cocció és a dir que un cop tinguéssim tot tot ben aixafat i ben mesclat si veiem que mos queda molt molt consistent afingim una miqueta d'aigua que segurament mos n'haurà quedat de cocció de les pataques a lo millor n'hi caldrà tampoc
Provem de sal, rectifiquem i deixem reposar en fred per tal que aquesta massa agafe consistència. Ha de tindre la consistència perquè poguéssim agafar les porcions en la mà i formar unes mandonguilles allargades. Estes mandonguilles el que farem serà passar-les per la farina, ben enfarinades, ben enfarinades i després per clara d'ou.
no ou i rovell, no més clara.
és a dir, que agafarem les clares d'ou, les batrem lleugerament, hem de procurar que no ens facin escuma, i tan pront que les han passat per l'esta clara d'ou, les frigim en abundant oli calent. Nos quedaran com uns fils, que és el que farà la clara al frigir-se. Però el sistema és este, primer farina i després clara d'ou.
I ja està, deixar-les damunt de paper absorbent, que queden ben aixutetes de l'oli residual i amb on les podem anar menjant. Igualment que les de Badejo són igual bones gelades, com tèbies, com fredes. Que vagi de gust!
I ara sí que arribem al final del dia terres de l'Ebre. Espero que haguéssiu pres nota d'aquesta recepta de les mandonguilles d'Abadejo. I nosaltres tornem demà amb més actualitat de Brincà. Passeu molt bona tarda.