del creixement de la marca. Així ho ha definit el conseller delegat de Cupra, Marcus Haupt. I això és tot fins aquí a les notícies en xarxa. El dia Terres de l'Ebre, enviant a mar.
Hola, molt bona tarda i molt ben retrobats en aquesta segona hora del Dia Terres de l'Ebre d'avui, dijous, 9 d'abril de 2026. Una segona hora on els protagonistes continuen sent els temes del nostre territori. I ja sabeu que tots els temes, això sí que a vegades ho dic al final, però vull ho dic ara,
Sabeu que tot el contingut del Dia Terrés de l'Ebre el podeu seguir a través de les vostres emissores municipals. Amb això faig referència que ens podeu seguir a la Plana Ràdio, a Ràdio Tortosa, a la Cala Ràdio...
Ràdio Joventut, en posta ràdio. Ràdio Mora Nova i Delta.cat. I avui, en aquesta segona hora de programa A, de poble en poble. La festa del Renaixement, ja ho sabeu, un dels grans atractius turístics de Tortosa. S'entra l'atenció en un estudi de la Universitat Rovira i Virgili, que posa-hi xifres i analitza este model d'èxit. El company David Benito, des de Ràdio Tortosa, en parlarà amb el professor Pau Galiana, coautor de l'estudi.
Avui dijous tancarem amb la tertúlia dels dijous, me faig greus, on esta setmana Tere Castellà i Víctor Montecino Valls ens acompanyen per debatre sobre, entre altres temes, el retard en la campanya contra la mosca negra i el mosquit. Obríem nosaltres el bloc informatiu avui amb aquesta temàtica i altres temes també debatran, altres temes, que estan marcant això, la nostra taula, estan marcant l'actualitat del nostre territori.
a hores d'ara. Dit que ens podeu seguir a les emissores que he enumerat, que són moltíssimes, si us sembla bé, doncs anem a repassar. Comencem repassant aquesta segona hora, comencem repassant l'agenda territorial. Fins ara.
El dia, l'agenda de les Terres de l'Ebre. Avui dijous, mi amiga Eva. Comèdia de Cesc Gai amb Nora Navas, Juan Di Goboto i Rodrigo de la Serna. Serà a les 7 de la tarda a la Cambro de Comerç de Tortosa. Curs d'iniciació a la Jota. Sessió per començar a introduir-se en la Jota tradicional. Serà a les 7 de la tarda a l'Espai Kilòmetro Zero d'Amposta.
Ebre Glosa, jota i cançó improvisada. Proposta de cultura popular i cançó improvisada. Serà a les set i mitja de la tarda al casal d'en Posta. Contacontes musical a càrrec d'Isabel Loran. Activitat familiar i musical per passar la tarda. Serà a les set i mitja de la tarda a la Biblioteca Municipal de Mora la Nova. Presentació del llibre Maragall i la mosca espanyola de Xavier Vega. Acte literari dins la programació cultural de la Ribera. Serà a la Biblioteca Comarcal de Mora d'Ebre a les set de la tarda.
I per demà divendres, ruta pel Paule Nou del Delta, passejada guiada per descobrir aquest nucli tan singular del Delta. Serà a les 6 de la tarda davant l'església del Paule Nou del Delta. Dia Mundial de l'Activitat Física 2026, tercera caminada comunitària oberta a la ciutadania. Serà a les 6 de la tarda al Parc Municipal Teodor González de Tortosa.
Presentació del llibre La venganza del niño interior, de Manuel Cuesta Duarte. Serà a les sis i mitja de la tarda a la Biblioteca Comarcal Sebastià Joan Arbó, d'Amposta. Documental del mes Bajo las banderas, sessió de cinema documental dins la programació d'Amposta. Serà al casal d'Amposta a les vuit de la tarda. Feste un Hamlet, cabaret literari i musical sobre el clàssic de Shakespeare. Serà a les vuit de la tarda a l'aula didàctica del Museu de Tortosa.
Bé, i després d'aquest exhaustiu repàs a l'agenda territorial, ja estem de poble en poble i parlem de la festa del Renaixement, un dels atractius, com us comentàvem al principi, turístics més importants de Tortosa. Ara un informe elaborat per la Universitat Rovira i Virgili posa xifres i analitza aquest model d'èxit. David Benito, el company de Radio Tortosa, entrevista a Pau Galiana, professor del Departament de Gestió d'Empreses de la URB i coautor de l'estudi.
La festa del Renaixement de Tortosa és un dels grans esdeveniments culturals i festius del calendari de les Terres de l'Ebre, però quin impacte real té sobre l'economia de la ciutat i del territori? Un estudi elaborat per la Càtedra d'Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili ho quantifica per primera vegada amb dades detallades. En parlem amb Pau Galiena, professor del Departament de Gestió d'Empreses de la URB i coautor de l'estudi, per entendre què revela aquest estudi i quin futur pot tenir la festa des d'un punt de vista econòmic i estratègic. Bon dia, Pau.
Hola, bon dia, David. Gràcies per invitar-me. Gràcies a tu per vindre. Este estudi quantifica per primera vegada, ho diem a l'entradeta, en detall aquest impacte econòmic que té la festa del Renaixement. Què us va portar a analitzar aquesta festa i què aporta aquesta recerca fins ara del que no sabíem?
Bé, de fet, aquest estudi són dos estudis en un. Primer vam fer una primera fase de caràcter qualitatiu en entrevistes a persones vinculades a la festa, des de tots els punts de vista, tant de la gent que està organitzant, però també en espectacles, en tavernes...
Comerç, restauració, seguretat inclús, neteja, per a veure quins són els seus inputs i que trobaven que es podia millorar, quins eren els punts forts. I a partir d'aquí vam fer una anàlisi estratègica de la festa i una sèrie de propostes d'esta primera fase qualitativa.
Posteriorment, durant la festa del 2025, l'última, vam fer una enquestació al carrer per a fer la fase quantitativa i establir quin era l'impacte econòmic de la festa i, a més, desgranar-lo des de tots els punts de vista possibles, és a dir, la despesa per tipus d'assistent...
des del punt de vista de gènere, d'edat, de procedència, des de molts punts de vista, i també establir una sèrie de tipus d'assistents a la festa, però també poder fer recomanacions. I, finalment, una última part, aprofitant que encuestàvem la gent al carrer, que per cert pensem més de 400 encuestes, la més complerta que han fet mai,
des de la càtedra, vam preguntar per les valoracions de tots els aspectes de la festa, de tots els punts de vista i també de la festa en general i de Tortosa també en particular. De fet, tot parteix que l'any 2008 el meu company Javier Ferrer del Departament d'Economia ja va establir un primer impacte econòmic en una part de la seva tesi doctoral
i a partir d'allí sempre s'havia quedat, bueno, no s'ha tornat a fer i vam posar-nos en contacte amb el director de la Festa del Renaixement l'any passat i li va semblar molt bona idea que tornéssim a valorar aquest impacte i d'alguna manera anéssim un pas més enllà també en tots aquests aspectes que t'he contat i és per això que teníem recursos per a fer-ho i així ho vam tirar endavant.
Este informe calcula que 7,7 milions d'euros d'impacte econòmic a Tortosa en esta darrera festa i uns 10 milions al conjunt de les Terres de l'Ebre. Com s'arriben a aquestes xifres i què inclou exactament aquest impacte? Què se suma en això? Sí, mira, quan se calcula l'impacte econòmic d'un esdeveniment o d'una festa, en este cas...
o de... això són càlculs que estan establerts la metodologia des de fa molt de temps i se calcula per a qualsevol cosa des d'una olimpiada a un acte cultural a un concert o sense anar més lluny l'any passat a Barcelona vam fer
La Copa Amèrica, bueno, són metodologies ja establertes i hi ha tres parts en aquest impacte. Una que és l'impacte directe, que és la despesa directa que fa cada un dels consumidors i això s'averiua preguntant quina és la despesa que has fet en la festa i se desgrana per tipus de despesa. Se pregunta quant has gastat
en taverna, en espectacles, en comerç, en compres, en supermercats, en festa nocturna, en mercat d'època, en tot. I així podem desgranar en quin percentatge la gent se gasta del muntant total. Això seria la suma de tot això, i desgranat se pot fer per conceptes, l'impacte directe. Una segona part és el que anomenem impacte indirecte,
Este es el que ha provocat, quan ja has fet la despesa, els empresaris que t'han servit tenen a la seva vegada uns proveïdors. Estos proveïdors s'han d'averiguar en una segona tongada d'entrevistes si estan a Terres de l'Ebre o són proveïdors de fora de Terres de l'Ebre. Si són de fora de Terres de l'Ebre no els contemplem perquè no els impacti sobre el territori. Imagina't que algú compra...
la carn de les tavernes o les begudes de les tavernes, que moltes vegades és el cas, fora de les Terres de l'Ebre, això ja ho descartem, i així successivament. Este segon impacte, esta segona onada, és el que anomenem impacte indirecte, i això també ho abriguem en entrevistes successives a proveïdors i a proveïdors de proveïdors, etcètera.
I finalment el que anomenem impacte induït, que és l'impacte que aquesta riquesa que genera l'impacte directe i indirecte recau sobre altres sectors. Hi ha despesa d'aquest impacte directe a través d'unes taules publicades, que es diuen taules input-output, a altres sectors. El consum que fan aquells que han rebut els diners en altres sectors, en compres a altres sectors o en despesa d'altres serveis, etcètera.
Per la suma dels tres impactes és el que tenim la suma total, 7,7 a Tortosa i 10 al conjunt de Terres de l'Ebre perquè, clar, hi ha molts impactes indirectes que no estan en la mateixa ciutat sinó al territori, hotels, restauració, etc. I tot això dels proveïdors que també contemplàvem.
Segons l'estudi, cada euro invertit a la festa retorna 25 a la ciutat. En termes de polítiques públiques o de promoció econòmica local, què significa un retorn d'aquest nivell? A nivell d'empresa, qualsevol empresari i empresària el que fa és quin retorn té la meva inversió. Quan compro una maquinària, quan invertixo en treballadors, en maquinària, en software, el que sigui...
i hi ha càlculs establats de quin retor té per a l'empresa. Això les polítiques públiques també ho haurien de contemplar. I una vegada calculat l'impacte total, se mira exactament quan s'inverteix des de l'Ajuntament i el càlcul surt així, aquest impacte, aquest retorn de 25 euros per euro invertit és altíssim.
De fet, vam fer una comparativa en altres impactes, en altres inversions que pot fer l'Ajuntament, com els bons Tortosa, que també tenen un retoral, però això multiplica per més de tres, comparant-ho, per exemple, amb els bons Tortosa, que ja és un impacte bastant bo per a la ciutat.
Per tant, el que va significar és que és un esdeveniment sobre el que val la pena apostar i sobre el que val la pena fer despesa perquè el retorn per a la ciutat, no només en cultura, no només a nivell social i de festa, sinó econòmic, és elevadíssim. No sé si l'estudi ho contempla, però podríem dir que, per tant, la Festa del Renaixement és l'activitat de promoció turística que més dona a Tortosa i no sé si podríem també contemplar-ho a nivell de Terres de l'Ebre.
A Tortosa, des de bo, és més, com t'he dit, a la fase primera qualitativa i a les successives diagnoses que hi ha i propostes que hi ha, el que es veu és que claríssimament hi ha una possibilitat d'encara fer més creixement si realment s'aposta pel creixement.
En tota empresa estratègicament de cada futur es pot optar per mantindre's o optar per créixer i hi ha una sèrie de polítiques de creixement que pots apostar per anar a nous mercats o inclús generar nous productes sobre el mateix concepte.
O les dues coses a la vegada, nous productes, nous mercats, quan dic nous mercats no només em refereixo geogràficament sinó tipus de clients que se'ls pot reclamar, perfils de clients que estan assistint poquet i podrien assistir molt més.
Tenen en compte que, per exemple, s'ha detectat que dos terços dels assistents a la festa són tortosins o DMDs de tortosa. Per tant, hi ha molt camp per córrer per atraure assistents d'arreu de Catalunya, d'altres comunitats autònomes que n'hi ha, però se pot creixer molt, o inclús d'estrangers que estan activijant entre, podríem dir, salou i peníscola,
i que en una bona difusió i una bona professionalització de la comunicació a tota aquesta gent se'ls pot atraure a una festa que...
Com deia abans, està superben valorada. En la part de puntuacions surt molt ben valorada i encara més ben valorada per la gent que és de fora de Tortosa i de fora de les Terres de l'Ebre. Tenint en compte també que la despesa mitjana és més elevada en aquells que venen de fora de Tortosa en el total d'esdeveniments de la festa. Heu quantificat una mica les persones d'assistència en aquesta festa. De fet, làstimou que pot arribar a reunir entre 70.000 i 90.000 assistents.
Què diu això sobre la dimensió real de la festa del Renaixement de Tortosa i dins del panorama de les recreacions històriques? És una festa molt multitudinària. Tots la coneixem, tots hem assistit i veiem moltes vegades, inclús la col·lapsada que arriba a estar, que els espectacles estan plens pràcticament al 100% i que pel carrer, durant una sèrie d'horaris, està molt ple.
Per tant, és molt bona afluència per a un espai tan reduït com... Bé, és gran, però no col·lapsa encara, però pot tendir a col·lapsar si se li afegit molta més gent.
Pot creixer en número de persones? Sí, però tampoc podem sobredimensionar o no podem doblar l'assistència perquè col·lapsaria la festa i al final no seria alguna cosa agradable per als assistents. Per tant, hi ha una franja de creixement. Hem vist que no hi ha franja de creixement entre els públics tortosins. Que dos terços de la ciutat vingui constantment a la festa és moltíssim.
però sí que hi ha perfils, com te dia, d'arreu de Terres de l'Ebre, de Catalunya, d'Espanya o d'estrangers, que encara podrien cabre i créixer, no sé la xifra exacta, però sí, 10 o 20.000 persones podrien assistir més. Ara, molt més enllà no, perquè l'espai és el que és,
Les dimensions dels carrers són les que són i els espectacles també tenen un aforament que s'adequa als espais que hi ha. Per tant, hi ha ser màgia per a créixer, tot i que ja el desaveniment és molt multitudinari.
Un dels elements més valorats pels visitants són precisament els espectacles, però també les tavernes i l'ambientació. Què explica aquest èxit en el model de la festa? Com s'explica que siguin aquestes tres coses el més valorat? Què atrau a la gent tot això? L'ambientació és de les coses més valorades i part de l'ambientació són les tavernes. Estes tavernes aporten moltíssim a la festa. Pensa...
que, preguntats a la gent que fa despesa en quines coses es feia despesa, el 88% de la gent feia despesa en tavernes. Això vol dir que, tot i que hi ha un camper a córrer en el creixement de l'hostaleria i la restauració, és a dir,
que puguen fer oferta gastronòmica i la gent també gasta restaurant, la majoria de la festa dels assistents veuen que consumir les tavernes és com que formes part de la festa i de l'espectacle. En això, per cert, faig un parèntesi, en això de formar part d'espectacle, una altra cosa que també preguntàvem era si la gent anava o no vestida d'època. Preguntàvem o evidenciàvem, no?
I no arriba a la meitat, però més del 45% sí que van vestits d'època, i com t'he dit abans, lliga també en que els més vestits d'època són els més joves. Per tant, la franja de 18 a 29 anys, més del 57% anaven vestits d'època i molt més les noies que els nois. Per tant, l'arquetip de vestit d'època seria una noia jove tortosina,
I, a més, curiosament, creuant dades, sabeu que la gent que va vestida d'època fa més despesa que la que no hi va vestida. És creuen més la festa, potser. És clar. El creus més la festa, s'involucren més, consumeixen més en tavernes, compren més al mercat d'època, més del 60% de persones també compren coses, poques o moltes al mercat d'època.
I després hi ha altres despeses més desglossades, com comerç o restauració, que ja són menors. Però les dues grans despeses són tavernes, mercat d'època i, en tercer lloc, si dius, els espectacles. L'estudi també detecta punts de millora, són, per exemple, l'aparcament, la neteja o la percepció dels preus. Són aspectes habituals en esdeveniments d'esta magnitud, que siguen les potes que més fluixes són?
Bé, els preus, evidentment, sempre és una cosa que és de les coses que hi ha menys elasticitat. O sigui, si els preus són molt elevats, la gent tendeix a retraure's una mica en el consum, tant de les coses que hi ha més despesa, de tavernes o de mercat d'època,
i el tema que sortia més mal valorat o sigui, totes les valoracions eren molt bones i l'única que anava per baix de 5 sobre 10 era l'aparcament tenim en compte que estem en un casc antic però sí que hi ha aspectes de millora a partir de pàrquings dissuessoris perquè la gent no acudis que tan prop de la festa però llavors has d'oferir algun mètode de transport al cor de la festa que sigui regular, que sigui còmode, etc. Per tant
Si se solventa això de l'aparcament, la gent estarà més contenta perquè podrà ser més còmode l'assistència a la festa. I pel que fa als preus, no són excessius. La valoració estava per dalt de 7, però sí, pot ser de les més fruixes, però és una cosa que és habitual. Pau Helena, professor del Departament de Gestió d'Empreses de la URB, autor d'este estudi sobre l'impacte de la Festa del Renaixement. Moltes gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres.
Hola, en un nou espai TIC. Avui parlarem dels gatges de salut. Què és això? Els gatges de salut podem dir que són dispositius que combinen tecnologia i benestar.
i serien, podríem dir com a exemples, els rellons intel·ligents, els anells que ens mesuren el son, també hi ha tensiómetres digitals, també trobem dispositius que ajuden a controlar la glucosa. I la pregunta que ens podem fer és, realment ens ajuden a viure millor? Ens proporcionen un benestar i una millora de la nostra salut?
Tots aquests gadgets són dispositius electrònics que estan dissenyats especialment per a monitoritzar alguns aspectes del nostre cos i del nostre estil de vida. Els més populars avui en dia són els smartwatch, que serien els rellonges intel·ligents,
que hi ha molta gent que utilitza, sobretot per a fer esport i controlar tots els paràmetres de l'esport. També estan en forma d'anells intel·ligents, que també els últims anys s'han ficat molt de moda, ja que són més petits, són pràctics i també ens ajuden a recollir moltíssimes dades. També trobem les pulseves d'activitat, alguns tensiómetres digitals,
els sensors cardíacs portàtils i molt especialment en este cas en malalts de diabetis també hi ha estos dispositius que controlen contínuament els nivells de glucosa i ajuden a portar-ne un millor control.
Estos dispositius tenen com a característica principal que recullen constantment dades en temps real i les van enviant normalment en un dispositiu mòbil, en una aplicació concretament, que és la que va recollint totes aquestes dades i va generant aquells continguts i va generant aquelles alertes o aquells avisos necessaris per aportar un control i millorar el benestar i la salut en general.
I quins són els paràmetres que ens mesuren i que podem controlar a través d'aquestes eines? Actualment, els principals paràmetres que recullen i les dades que controla són, per exemple, l'orritme cardíac.
També està molt de moda controlar la qualitat del son. També tenim alguns dispositius que poden mesurar el nivell d'oxigen en sang. També molt popular el control de passos i d'activitat física.
També el control de calories cremades, també els nivells d'estrès, pressió arterial en alguns dispositius, a pesar que la fiabilitat sempre pensem que són dispositius que tenen marxes d'errors, i després també està el control del nivell de glucosa,
en alguns dispositius mèdics específics. Pensem que hi ha alguns tipus de dades que sempre, sempre han d'estar controlades per professionals de la medicina i que no podem agarrar tampoc les dades i interpretar-los el que ens vingui bé. Per tant, sempre alguns, especialment pressions arterials, nivells de glucosa, tot això, ha d'estar sempre baix un control mèdic.
Això què ens permet? Ens permet en un principi conèixer millor el nostre cos, els nostres hàbits i les nostres, sobretot, possibles anomalies en el nostre dia a dia.
Tot això, quins beneficis ens pot aportar i què és el que ens ajuda a controlar. En aquest cas podríem dir que una mica és per conèixer, tal com vam dir, el nostre cos i els nostres hàbits, però a més a més també és una mica com un sistema de prevenció.
poder detectar alguna irregularitat en alguna d'aquestes dades o alguns canvis, que ja estem en unes èpoques a lo millor que les nostres dades són constants i de cop veiem algun canvi en alguns...
en algunes d'aquestes dades, potser és per a que ho tinguéssim en compte. Després també, moltes vegades, i la majoria de les vegades, sobretot quan treballem en l'àmbit de l'esport, també un dels principals beneficis és la motivació. Perquè hi ha gent que necessita algun estímul i alguna motivació a l'hora de fer esport i totes aquestes aplicacions estan preparades per anar a això.
perquè hi haguen una sèrie de reptes, una sèrie d'objectius, ho fiquen com a més fàcil i el que ofereixen és un acompanyament en tota aquesta activitat física i en aquesta millora del benestar i dels hàbits saludables. A més a més, també en alguns casos poden ajudar el personal sanitari a utilitzar aquestes dades per a fer un control més precís d'un pacient en coses determinades i més concretes.
I després també, sobretot, un dels beneficis que té tot això és l'autoconeixement, ja que ens ajuden a entendre molt millor els nostres hàbits de son, la nostra activitat, el nostre descans, i ens ajuda també en un moment donat a millorar tots aquests hàbits i a millorar, per tant, al final, la nostra salut. Una de les preguntes, i molt importants, són els 100% fiables? Aquí cal ser molt, molt prudents.
ja que en cap cas substitueixen un diagnòstic mèdic, en cap cas són aparells dels que vols tinguéssim que fiar al 100%, ja que poden tenir marges d'error,
també en molts casos les mesures cal tindre molta prudència perquè són orientatives, no són clíniques, i això, per tant, poden acabar generant una preocupació innecessària si s'interpreten malament. Evidentment, el que no s'ha de fer mai és que te surtin unes dades que tu veies alterades o creus que estan alterades i consultar a través d'internet que està passant i ja fer un autodiagnòstic.
Seria un mal ús d'aquests dispositius i un mal ús que al final ens acabaria generant més estrès que benestar. Per tant, és molt important veure aquests dispositius com una eina complementària, en cap cas com a un professional sanitari o com un substitut de lo que ens puguen dir els nostres referents de la sanitat.
Per tant, molt prudents, són molt útils, van molt bé, però sempre que se'n faci un bon ús. L'altra gran preocupació entre els usuaris és què passa en la privacitat de les dades que es recullen en aquests dispositius. Sí, perquè moltes vegades són dades sensibles, ja que són dades de la nostra salut, i per tant cal tindre molt en compte que el dispositiu
que tenim que sigui un dispositiu segur, cal tindre en compte quines són les dades que tenim i registrem i ja ens guarden.
és molt important saber, ens estan guardant totes aquestes dades que s'estan recollint, si estan sincronitzades en algun servidor extern o en algun servei extern, ja en fan cap, qui té accés a totes aquestes dades, i sobretot també, quan instal·lem qualsevol d'aquests dispositius, sincronitzem en els mòbils, sabem que hi ha algunes mesures de seguretat a les que podem donar permís o no. Per tant, molt important...
restringir aquelles que les empreses o les marques dels dispositius les poden utilitzar també en finalitats comercials, sempre per preservar la nostra privacitat al màxim. I és molt important vigir les polítiques aquestes de privacitat que té cada marca per veure quina és la que s'ajusta més a lo que nosaltres necessitem i la que respecta més, en aquest cas, la nostra privacitat tal com hem dit.
cada vegada la tendència d'aquests dispositius és que tothom n'utilitzen més que cada vegada més dispositius del nostre dia a dia porten incorporada alguna funcionalitat que beneficia o que va lligada amb el benestar
i la salut. Cada vegada estos gadgets són més petitets. Sí que és veritat que la tecnologia que incorporen cada vegada és més precisa també. A més a més, i molt important, cada vegada més estos gadgets integren també eines
i funcionalitats d'intel·ligència artificial i també des de centres mèdics estan connectats al sistema mèdic i estan controlats, en aquest cas, baix professionals de la medicina. Com a conclusió final, podríem dir que la tecnologia ens pot ajudar a cuidar de nosaltres mateixos, però també hem de cuidar nosaltres moltíssim de com l'utilitzem
i que sempre sigui fent un bon ús i un ús positiu per al nostre benestar i per a la nostra salut. Com a Consell de Seguretat tindrem com podem detectar o com podem saber si un correu és fraudulent o no.
Normalment, els correus que ens arriben que són fraus, es reconeixen perquè porten sempre missatges de molta pressa, de missatges de molta pressió, de perill, que ens poden donar aquesta alerta de dir, ojo, m'estan posant pressió perquè jo faci alguna acció o perquè executi alguna gestió.
Sempre que ens generi aquesta desconfiança i aquesta alerta de dir, em sento com amenaçat de si no faig el que m'estan dient el correu, sempre, sempre, sempre, davant del dubte, és millor no fer clic a cap dels enllaços que porten i verificar el contingut d'este correu a través d'una font oficial. I què podem dir avui de la intel·ligència artificial? Ja que hem parlat avui dels gadgets, cada vegada més hi ha eines d'IA que prediuen malalties.
Què vol dir això? Que hi ha sistemes d'intel·ligència artificial que se basen en analitzar moltíssimes dades mèdiques i hàbits que poden anticipar alguns riscos de malalties. No se fa encara de manera per a un malalt determinat, sinó que se fa a l'engròs, però que sí que són eines que ajuden a treballar i a gestionar moltíssimes dades a la vegada i que trobar aquells ítems que puguen fer que...
que evitéssem algunes malalties. Encara avui en dia són eines de suport, però la veritat és que sembla que prometen revolucionar la medicina preventiva com a mínim. Per tant, haurem de veure si és un dels beneficis que tindrem en l'ús de la intel·ligència artificial. Moltes gràcies i fins la propera setmana.
El dia, la tertúlia.
Molt bé, i després de l'espai TIC que ens arriba des de Santa Bàrbara, doncs ja enfilem el final d'aquesta segona hora del dia terres de l'Ebre d'avui dijous o 9 d'abril de 2026 i ho fem tancant amb la tertúlia dels dijous. Pensa, estem parlant de Menfaig Creus, on esta setmana Tere Castellà i el company Víctor Montecino Valls debatran sobre el retard en la campanya contra la mosca negra i el mosquit
Un tema que ha centrat el nostre informatiu d'avui, amb el que hem obert, i també altres temes que estan marcant l'actualitat del territori. Molt benvinguts a tots dos. Ara mateix parlem amb ells. Molt benvinguts a tots dos. Hola.
Hola, bona tarda. Molt bona tarda, companys. Doncs res, a veure, un tema que tenim ara sobre la taula és aquest retard amb el tractament contra la mosca negra i el mosquit. Problema estructural o mala planificació? Què en trobeu? A veure, aquest any crec que potser és el que tenen una excusa més clara perquè els problemes que va haver de temps...
els primers mesos de l'any han sigut excepcionals. Però sí que és veritat que molts anys ha hagut retard i sense gaires bones excuses. Déu-n'hi-do, comences forta, Tere. No. I consta que soc al·lèrgica a la mosca negra i ho passo fatal, eh? Jo penso que al·lèrgics o no, la mosca negra no agrada crec que a ningú. Víctor, com ho veus tu?
Jo, una mica en la línia de tele, sí que penso que en aquest cas és puntual, però com a vegades s'ajunten coses puntuals que permetre l'elogia o el que sigui, doncs no queda altra. I altres vegades s'ajunten coses que no són tan puntuals o que és un problema de planificació i tot això, doncs al final, entre cometes, podríem dir que què més m'adones, si és puntual o no, perquè sempre hi ha alguna cosa, sempre hi ha alguna història, però per bé que sembla que es va repetint, sigui una situació o una altra, i llavors...
Clar, hi ha coses que evidentment no podem... I tampoc sé exactament les necessitats, diguéssim, tècniques o hídriques necessàries per a fer el tractament o no. En el seu moment estava més posat, però ja no ho recordo. I tampoc sé si uns productes tenen uns requeriments i uns altres poden tenir uns altres. I al final potser és tindre totes aquestes opcions, no?, de dir què pots controlar i què no. I en base al que no pots controlar...
que pots buscar un pla B, o un pla C si cal, o un pla Z si cal. Llavors, a partir d'aquí, dins del desconeixement d'alguna manera, si és puntual, però fins a quin punt este retard puntual o justificat és tan justificat.
Anem a veure d'una banda l'explicació que s'ha donat per enguany és el fet que el calendari està condicionat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i després paral·lelament és una circumstància que torna a evidenciar aquesta independència també del finançament per a aquests tractaments. A veure, el finançament jo crec que ara està...
resolt perquè fa dos o tres anys que va haver molta discussió i cada any hi havia problemes en què ho finançava, però es va arribar a un acord, segons crec, el 50% el paga la Generalitat, el 25% la Diputació i l'altre 25% els ajuntaments de la Ribera o de quasi la Ribera, perquè en això va haver en aquell moment discussions perquè hi havia algun ajuntament que només...
Estava a lo millor a 300 metres del riu i ja no pagava i sí que ho van mirar. I crec que ara això està com establert. Això ja està establert. Exactament. Ara no és un problema de diners. A lo millor, tal com deia Víctor, s'ha de buscar alternatives. Perquè sí que pot ser que si el primer tractament s'ha de fer al febrer, posem per cas que no sé si és el gener o al febrer, però més o menys és això...
perquè s'ha de tractar les larves i en aquell moment és probable que tots els anys baixi bastant aigua al riu perquè els temps de pluges s'haiguin de buscar alternatives. Això pot ser així. Anem a veure aquí el tema del finançament. A veure, sempre...
Sempre ha sigut un problema. El tema del finançament sempre ha sigut un problema. Aquesta vegada s'han avançat diners per part de la Generalitat, han pagat 600.000 euros aproximadament, però sense firmar l'acord que s'ha de firmar. Vull dir, diguéssim que això s'ha fet, però sense l'acord econòmic firmat d'enguany. I totes vegades...
No, perdona. És que una curiositat, jo he estat mirant el finançament i he vist que a Saragossa ho fan puntualment quan poden i ho paga l'Ajuntament. Per tant, deu haver problemes a tot arreu. Potser també és que dins de tot, això de la mosca encara es pot considerar
Una cosa nova al territori, per dir-ho d'alguna manera. Però ja fa més de 20 anys que va. Això anava a dir, una cosa nova respecte a què? Respecte a la existència de la Terra que té milions d'anys. Llavors, sí, és nou. 20 de milions d'anys és nou. Molt ben trobat. Però, no ho sé, ja fa molt de temps que va la cosa i que s'han intentat diverses coses i que hi hauria de ser alguna cosa...
Hi ha prou determinant. Clar, l'Ajuntament de Saragossa suposo que deu moure prou diners com a capital autonòmica com puguen pagar-se ells. Aquí si hem de dependre només dels ajuntaments afectats... Doncs depèn només dels ajuntaments afectats, per favor. Per això ho dic, gràcies a la Diputació i la Generalitat. És que si no fos per la Generalitat i per la Diputació... No ho podríem fer.
O l'estat espanyol, no sé si també hauria d'entrar aquí o no entrar, vull dir, no entraré en aquesta part, no? Simplement el fet de dir, això que pensàvem que ja estava arreglat, fins a quin punt? Em sembla que... A mi també pensava que l'últim que m'havia enterat era això, que ja havien pactat, no? De dir, un tant percent d'ajuntat, un altre ajuntament, cada ajuntament i tal. Que ha passat des de llavors tampoc que ja ha estat massa el cas, però sí que...
Ha de ser algo fixe, ha d'estar algo pactat, signat i que no hagués de renovar-se cada any o cada quatre anys o cada quan sigui. Que sigui algo ya estructural i de dir, no, no, és que això s'ha de fer fixe. A partir d'aquí el que diem, quan, com, de quina manera, si podem o no podem, si cal més implicació de la Confederació Hidrogràfica
pel tema de la retenció d'aigua als pantans o no, per a què baixi més aigua o no, aquells dies o aquell dia que s'ha de tirar el producte, fins a quin punt se pot, el que dia jo una mica abans, se pot preveure més tot això al voltant dels efectaments? És que suposo, suposo, que no és només un dia de dir, este dia no solto aigua i es fa perquè haurà d'estar uns dies perquè fas efecte, és que clar...
Jo això profundament no ho coneixo, no sé quants dies es necessiten. La gent que ha de veure això ho sap, això ho sap i per tant poden planificar i dir, ec, doncs retrassem o no retrassem tots aquests moviments que són necessaris per fer el tractament. I a lo millor sí que es pot planificar una setmana a l'any i dir, doncs aquesta setmana sabem que és la del tractament i que ha de baixar el riu, que aquella setmana plou, doncs la setmana de després. Algo així també es podria acordar.
Clar, no sé si precisament perquè hi ha tants factors implicats, al final posar-se d'acord tots és difícil. I dius, la setmana que ets just es posen d'acord o el dia que es posen d'acord per fer el tractament, si falleu les coses, no és tan fàcil dir, doncs lo fem la setmana que ve. Perquè potser la setmana que ve s'han d'aliniar els astres perquè se pugui fer. I també crec que he vist algun any que no havia arribat el producte.
Anem a veure, perquè aquí jo crec que aquesta tertúlia avui s'està fonamentant en la desinformació. I això tampoc no ho podem fer, no ens ho podem permetre. A veure, este dimecres s'ha iniciat la campanya de tractaments contra la plaga de la mosca negra al riu Ebre. Després de setmanes de retard. Este retard, en principi, i perquè les crescudes del riu per les pluges i el desllà l'havien impedit fer-ho fins ara.
No es podia actuar. I per què no es podia actuar? Perquè el cabal era massa alt per aplicar el larbicida en eficàcia. Vull dir que l'explicació té lògica. Sí. Té lògica. Sí, totalment. Els diners per al larbicida estan. El larbicida està.
Estem parlant d'un riu que el cabal depèn de 300.000 pantans que hi ha més amunt. I depèn de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, és que no ens enganyem. Sí, sí, és el que he dit abans. Al final, fins a quin punt, evidentment, si plou, s'ha de deixar caure, no hi ha més, però fins a quin punt, els pantans es poden retindre més o menys per a facilitar fer el tractament quan toca.
o quan està previst, perquè això de quan toca també és relatiu, perquè també si s'ha de fer per unes condicions hídriques, climàtiques, etcètera, concretes, tot això també se va movent. Vull dir, aquest any ha sigut més plujós que els dos o tres últims anys. Però això potser els anys anteriors s'havia pogut fer quan toca.
i en guany no ha sigut tan sec, aquesta època de l'any no ha sigut tan sec, ha sigut entre cometes més normal, llavors hem de pensar, si el que era normal ja no és normal, potser hem de canviar la planificació del tractament, no fer-la quan se té previst, perquè normalment no se pot fer quan se té previst. És que a banda, perquè aquí hem de contextualitzar-ho tot, a banda tothom té resposta i justificació, perquè per la seva part...
la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, diu que no ha pogut reduir abans el que val per necessitats de gestionar les avingudes, que diem d'això, no?, de les derivades de l'aigua de les pluges i el de gel, perquè van volgut prioritzar la seguretat hidràulica. I vos preguntareu què és la seguretat hidràulica? No, no m'ho pregunto perquè està clar, perquè tampoc volem que els pantanos vessen per dalt, vull dir, això ho tenim claríssim. I ja et dic,
que aquest any potser és l'any menys apropiat per discutir això, perquè sí que és veritat que ha hagut una climatologia extraordinària. També veurem, perquè també he llegit que això no afectarà gaire com passarem l'estiu. Estos darrers anys que funcionava més regular la cosa havia anat millorant moltíssim. S'han de fer sis tractaments. Sis tractaments si volem fer els mateixos que l'any passat.
En l'agravant. Però si comença a venir el febre ja no hi ha temps. Però és que en l'agravant, que en la qüestió del mosquit en concret, com va d'anar a corde amb tot el tema del programa de plantació, inundació, etcètera, ja ho veurem, el del mosquit al delta. Ja. Bé, ara puja cap aquí dalt també el mosquit, eh? Ara ja. No ens en podem salvar, eh?
Sí, és una cosa... Bueno, els que teniu problemes d'al·lèrgies i tal potser vos heu de... Jo, per sort, sóc dels que me piquen poc en general. Alguna vegada algun mosquit, alguna mosca negra a la vida. Quina sort. Sí, tinc esta sort. Jo no sé si a vegades depèn en qui t'adjuntes. Sabeu allò típic de... És que a mi me pica tot. Vés en esta persona. Perquè així... Hi ha gent més propensa, és cert. Hi ha els mosquits... I així no mos piquen en altres.
Jo els moscrits pràcticament ni me n'entero ara. La mosca sí, eh? És la mosca, l'al·lèrgia meva. En lo demás, ho puc suportar. Jo no sabia què provocava al·lèrgia, com les avispes i tot això, com les vespes i les abelles i tot això. A veure, si em fan unes ronxes, com el paumell de la mà, eh? Fent una picada. I si t'agafen descuidada... Una l'aguanto, com si diguéssim en tractament casolà, però ha hagut d'anar a urgències...
Mare de Déu. Si m'han enganxat, eh? I no sóc l'única. I després... Al final, si qualsevol cosa pot acabar donant al·lèrge entre cometes. Sí, sí, sí. Bueno, novament mos tenim que emparar en... En l'esforç... Hem de confiar que anirà bé. En l'esforç estelúriques. Escolta, ja que estem, este remei casolà potser el podries anar explicant per qui no ho sàpiga i qui pugui passar allò per a suavitzar el tema. Vale. Doncs no res, que he tingut un problema en una lentilla
I ara estic passant-les molt malament. Com si m'haguessin picat mil mosques negres. Tranquil·la, que en 10 minuts ho tenim, això. No, no, però és com de parlar de molts temes. Però mira, això ho m'has gogut, eh? Per a que veigués la fusta de l'artista. Anem a veure. Perquè, a veure, aparquem la mosca i el mosquit i com anem a Déu per a que tot vagi bé.
I ara anem a un altre tema, perquè és molt important. Este cap de setmana, de fet hem tingut l'entrevista avui al programa, del Tebre acull este cap de setmana la nova edició del Triatlo. Més de 1.610 persones i damunt en un poder adquisit igual, perquè això s'anomena, és a dir, que no només els atletes, sinó la família, els amics, tot el que porten aquí al voltant, este cap de setmana se concentra a del Tebre, al Delta de l'Ebre i, per tant, també al territori ebrenc.
Model de desenvolupament econòmic. Què en penseu del turisme esportiu com a desenvolupament de l'economia d'un territori? En el nostre cas, en concret, ho veureu positivament? Penseu que això, respecte a la sostenibilitat, pot ser negatiu? M'encanta que silenci. Home, perquè... És de pensament. No vull abusar. A veure, jo d'entrada estic a favor.
Perquè penso que és una manera diferent de portar gent al territori que pot vindre més. I aquí encara no estem tan massificats pel turisme, ni tan agobiat, ni tant tot això. Per exemple, al meu poble, se fa l'endobítim un cap a l'any, és un cap de setmana. Eh? Dicaja.
No dic que és un cap de setmana, que sí que alguna gent que li afecta per sortir de casa li pot molestar una mica, però jo crec que un cap de setmana a l'any se pot aguantar perfectament i fa que coneixin el territori molta gent que d'altra manera no vindrien. I com tu deies, no és només que vinguin els participants. Venen els participants, les famílies, venen uns dies abans per a veure el terreny. Vull dir, jo penso que sí que porta beneficis. Una altra cosa és...
que se sàpiguen aprofitar aquests beneficis per a altres coses, com si diguéssim. Què vols dir per a altres coses? Per a millorar, jo què sé, carreteres, infraestructures, per a que el comerç em benefici. Vull dir, ha de ser una cosa global per al poble, i per al poble, a lo millor, i per als pobles del voltant, si l'aconteixement és molt gran. Mira, a veure si algú agafa una idea al volt.
No em contractin, xiqueta. A veure, està clar, aquests esdeveniments són positius, no? També la projecció i dinamització, encara que sigui puntual. Jo al·lucino, no? 1.600 participants, qualsevol altre esdeveniment, entre cometes, per l'estiu que es fa al territori, jo crec que no m'ho ha enxertat gent, però és que ni la meitat. És el segon de Catalunya. Exacte.
Sí, però vull dir, comparat amb les running series que fan, en curses de muntanya, en coses d'estes, és que hi ha una distància brutal. Llavors, sí, dona visibilitat al territori, genera moviment econòmic més, però la qüestió és això, si es traduix en desenvolupament real, aquí a la nostra zona, o si es queda en un impacte concentrat en un cap de setmana que tampoc, vull dir, al final, jo què sé, la gent...
que participa, acompanyants, van als restaurants, com invertis i revertis, més enllà que aquesta gent es faci l'agost un cap de setmana concret. Perquè el repte no és només atraure gent, sinó d'aconseguir que promogui una continuïtat. Si aquestes visites un cap de setmana fan que, ai, que xulo això, hem de tornar a les vacances, hem de tornar a Setmana Santa, Nadal, a l'estiu, perquè no tenim temps en un cap de setmana...
de veure això, no? Jo crec que és més aquí el repte, sense entrar, t'heu comentat al principi, ja que som una zona de turisme no massificada, de poder-ho mantenir, de moure una miqueta més, però sense que se massifique, com entre cometes va passant la pandèmia, que aquí com era de les poques zones que es podia anar i tal, no massificat, evidentment, però vam veure més moviment del que teníem abans de la pandèmia.
I això és, no sé, jo crec que el de la continuïtat potser és això el que provocaria generar un retorn real i consolidar activitats així, ja no només aquestes, sinó altres i beneficiar de forma més equilibrada també el tèxit local i per extensió, no sé si territorial, a nivell Terres de l'Ebre, perquè el Delta potser queda molt lluny de Ribera i Terra Alta, però sí més extensiu del Delta a Baix d'Ebre i Montsià, per exemple.
Però més de 1.600 participants, que això vol dir, ves a Sapiguer, només doblar-ho, 3.000... Ja d'entrada, on caben aquesta gent? Vull dir, no, no, mira, tots els hotels de la Ràpita, en Posta, la Metlla, tot el que és això, Tortosa, estan plens. Ja, ja...
Sí, sí, és que ja no sé si càmpings o hi ha gent que ve en autocaravana, no sé, coses d'estes. Tres d'estes. Curiosament, ara que venim de Setmana Santa, que també hi ha hagut, no sé si és casualitat o sols són aquestes dates, perquè la Setmana Santa va ballant dins del calendari i no sé ara si la de Deltebre és fixa. Però, clar, se m'ho ha ajuntat a això i... Acabes de tenir el dubte de si hi ha una Setmana Santa fixa?
No, no, al revés, que si el triatlo del Tebre, si el triatlo del Tebre es fixa una data o va en relació a la Setmana Santa, també. Perquè si un any coincidís, si sempre es fa la mateixa data, però un any coincidís a Setmana Santa enmig... Sempre se fa després. Per això, doncs, ja és... Bé, és una forma d'allargar, també. I de desestacionalitzar, no ho oblidem. Sí. Sí, sí, no...
I a veure, medir les xifres a nivell de negoci de l'any passat, 300.000 euros. Són diners. Ara que l'entrevista d'abans també se parlava del tema del renaixement, de també la repercussió econòmica que té. Ostres, al final potser tot són coses puntuals, però si ajuntes totes aquestes coses puntuals, tela. Com la Carmen Maurà, t'acita, t'acita.
Sí, tacita, tacita, i s'embutxaca la gent la butxaca. Bueno, però a vore tot suma, és que aquí també hauríem de vore que tot és circular, saps el que et vull dir?
Uns guanyen per un cantó, els altres guanyen per un altre, perquè si, per exemple, els comerciants i els restauradors guanyen, fan com tu dies, no l'agost, també és veritat que els comerciants, els restauradors han de comprar matèria primera, però els restaurants han d'utilitzar transport. Sabeu el que vos vull dir? Tot és una roda. Si guanyem una, acaben guanyant tots.
L'impacte en el sector de restauració, per exemple, impacta directament. Sí, però suposarem que és més de territori. Que afecta el sector primari, el sector primari, transport, sí, sí, són molts factors. L'hoteler, sí, sí. I després, a lo millor, pots...
Digues, digues. Un cap de setmana es pot fer, jo què sé, com en aquest cas a Deltebre, un altre cap de setmana es pot fer un altre esdeveniment d'estos o un altre poble i no és només un, és anar-ho fent perquè la cosa vagi... perquè sigui l'ataca que es va fent gran, per dir-ho d'alguna manera. Doncs sí, sí.
Sí, però és que l'ataca jo crec que ja és gran. Esta setmana també, ahir mateix, se va presentar el Festival Tòquem. D'aquí quatre dies se presentaran... Vull dir, és que, a més, parlava de l'Ebre Blumen esta setmana. Molt bé. Ostres, és que quan ve el Duon Temps ja és un no parar, però és que a l'agenda que fem els divendres també veiem que durant l'hivern, que diràs, la gent se queda a casa, no surt, no es fan tantes coses. Cert, no es fan tantes coses...
Però se'n fan, se'n fan. Llavors, això de l'ataca realment la tenim. Potser no ens som tan conscients, però ja la tenim. Moltes vegades no és tant que no es feien coses, sinó que les persones ens acovarden molt en el fred. Saps? Ha de ser una cosa molt motivadora, a vegades, per sortir de casa. Perquè, ai, plau, ja no vaig. Ai, ja no vaig. Però no ens podem estar queixant del canvi climàtic. No, no, no. A més, calo i tot això, i tindre l'excusa el dia que plou, de que no vaig, quan plou quatre dies comptant-se l'any.
Home, depèn del que hi hagi, jo crec que no et para la pluja. No, mira, ara les jornades gastronòmiques de la Tonyina també serà un èxit rotund. Això ja ho veureu. És que són coses molt concholades. Però el que passa és que vosaltres creieu que el del menjar fa vindre gent de fora del territori o és entre nosaltres? Perquè això és un dubte que jo tinc. Jo crec que sí.
Jo crec que sí, perquè si tu ets un gurmet i estàs a Barcelona i t'agrada menjar bé i t'agrada, coneixes les matèries primeres, coneixes el bon vi, la elaboració i tot, crida molt este turisme. Però no vas a una jornada de, jo què sé, de la galera per dir-ho d'una manera de picar punxitos al carrer si ets un bon gurmet.
Bueno, però qui no et diu que vingui, perquè les jornades sempre van de la diada... Sí, i van al restaurant... I la ruta de restaurants. I dius que estic a Barcelona, un cap de setmana, doncs baixo a la toñina roja. O m'explico? Clar, la toñina roja, precisament, o els diferents del peix roig, blau, que fan a l'amella, per exemple, són molt de restaurant. Tant a un restaurant...
fer-te el menú, d'anar a un altre, fer-te el menú. És diferent que potser són... L'ostre, l'ampolla, per exemple. Diades, clar, diada de l'ostre o coses així més puntuals d'un dia, jo, sí, segurament genera moviment, però jo estava pensant ara, m'ho aplicava més al revés. Pot ser la diada és més per a nosaltres, mira el que he dit. Però crec que també... No, perquè jo, per exemple, soc fan de la diada de l'ostre, a l'ampolla, i allí hi ha gent de tot arreu, de fora del territori, ve gent de tot arreu, la veritat.
Sí, és que jo pensava al revés, potser jo perquè sóc més rancin a això, o potser perquè no mosca els d'aquí perquè ja ho tenim. Ets rancin, ja ho has dit, ja ho has dit. Sí, sí, però ara tres coses. Però és que estava pensant, jo no me'n vaig a, no sé, a l'Hospitalet de l'Infant, no me'n vaig a Salou, a Lleida.
a trobades gastronòmiques de res. Però que no ho feies tu no vol dir que ho feies la resta de món mundial. Però això ho deia, no sé fins a quin punt, perquè és que tampoc m'ho cal. Tenim totes aquestes jornades gastronòmiques, que si Galera, que si Llagostí, que si Pais Roig, no m'ho cal anar-me'n a fer calçots a cap banda, a Valls, no és que sigui a la terra del calçó. Això t'ha quedat molt bé. Mira, això t'ho compro.
Ara perquè calçot s'hi ha de tot arreu, però quan jo era jove havia anat abans de la calçotada perquè no es feia cap puesto més, eh? Això sí que és cert que havia anat. El que passa és que no era un dia, era una temporada, com si diguéssim. És veritat. I a Caragols de Lleida també hi ha anat. Mira, això m'hi queda pendent a mi. Això m'hi queda pendent a mi perquè els Caragols a mi me trastoc. A mi també.
Bueno, companys, ho hem de deixar aquí. Gràcies per no haver-vos partit la caixa de vore i aguantar el tipus com ho heu fet. No, home, per favor. Som uns professionals. Al contrari, vos has patit. En les ganes que tenia jo que haguéssim arribat a l'últim puntet. Va, t'he deixat. No, no, no, que mos entren els butlletins informatius. El pròxim dia, ho guardem. Això, que és atemporal. És atemporal. Una abraçada molt forta als dos. Igualment. Adeu.
Molt bé, i amb la tertúlia dels dijous arribem a final d'aquesta segona hora de l'Aldia Terrés de l'Ebre, una mica accidentada per la que us parla. Tornem demà. La xarxa de comunicació local.
Notícies en xarxa. Bona tarda, són les 3, us parla Mercè Roura.