Deo, olors, sabors i colors de l'Ebre. Un podcast amb ADN ebrenc per conèixer el nostre territori a través dels cinc sentits.
Avui posem el focus en un espai discret però fonamental per entendre la història de Tortosa, el cap de pont de Ferreries, una estructura amb origen del segle XVII vinculada directament al pont de Barques que connectava la ciutat amb el camí de València. Aquest cap de pont no era només un element arquitectònic, era una peça clau en el sistema defensiu, protegia l'accés a la ciutat des de l'alta riba de l'Ebre i formava part d'un conjunt de fortificacions que convertien Tortosa en un enclavament estratègic al llarg dels segles.
Amb el pas del temps, la ciutat va créixer, les muralles van prendre funció i moltes d'aquestes estructures van desaparèixer o quedar amagades sota el teixit urbà. Però hi ha restes del cap de pont que continuen present, fins i tot sota terra, com una petjada viva de la història. Per entendre aquest espai, cal mirar també el barri que l'acull, Ferreries, situat a la riba dreta de l'Ebre, ha estat històricament la porta d'entrada tortosa des del sud. Ens ho ha explicat Oriol Segarra, director de turisme de la ciutat.
Ferrer és a l'altra banda del pont. Llavors era conegut a l'edat mitjana com de llalopont. Això implicava que fora del pont la normativa del control ja era menys l'axe. Era la part que quedava tancada quan la ciutat tancava les muralles. Per exemple, aquí hi havia diferents hostals on la gent dormia i el dia segon podia vindre.
I de fet, aquí estava una de les grans infraestructures de Tortosa, que és el pont de Barques. I dic gran infraestructura perquè durant segles l'únic pont permanent que hi haurà entre el mar i Saragossa és el pont de Barques de Tortosa.
Per tant, era un punt de pas importantíssim per a qui volgués moure's per la corna d'Aragó, entre Barcelona i València, especialment. Abans, la zona extra del pont de Barques, que coincideix en la pilastra del monument franquista, donava en aquesta zona d'hostals. El segle XVI encara no estava fortificat, però a partir del segle XVII, en els conflictes de la monarquia hispànica,
Comencem per la Guerra de la Successió, es construeix una primera fortificació que ja serà el cap de pont. La fortificació en la Guerra de la Successió s'anirà ampliant i serà una fortificació monumental. El cap de pont és molt gran perquè justament protegeix la banda de ponent de Tortosa i el passa pel pont de Barques. El cap de pont serà enderrocat
a finals del XIX i principis del XX, i queda poca constància d'ells. Però sí que fa uns anys, en les excavacions que es van fer a la fàbrica de l'Eman, en les reformes que estaven portant a terme, van trobar part del cap de pont i es podia veure com aquesta construcció era monumental.
És aquí on s'ubicava el cap de pont, just en el punt on arribava al pont de Barques, un lloc clau perquè controlava el pas a la ciutat i permetia defensar-la davant possibles atacs. Més enllà de la seva funció militar, el cap de pont també tenia una dimensió monumental, no era només un punt de control, sinó una fortificació avaluartada, pensada per resistir i per imposar presència sobre el territori.
Sí, aquesta part visitable, és a dir, el cap de pont, sabem com era a través dels plànols històrics, de les fortificacions, i d'aquí podem veure que era una gran fortalesa, era un tipus d'aluar, tenia una forma més triangular, més de migalluna, que es diu, com un rebellí.
I també per fotografies, hi ha algunes fotografies curiores com per exemple per a qui passava el tramvia al segle XIX i per a que pogués passar correctament la tramvia van arribar a tombar part d'aquesta murada del cap del pont per a fer les vies i el pas de tren del tramvia.
Amb el temps, però, aquesta monumentalitat es va anar diluint. Durant el segle XIX, amb l'expansió urbana i la transformació de la ciutat, moltes d'aquestes estructures van ser enderrocades o integrades en el nou paisatge urbà. El cap de pont no és només història antiga, també és present. Ho és gràcies a persones i projectes que han mantingut viva aquesta memòria. És el cas d'Emili Leman, de Leman Sensacions, una empresa profundament arrelada a ferreries.
La seva vinculació amb el barri no és casual, forma part d'aquesta continuïtat entre el passat i el present, entre patrimoni i vida quotidiana. Bé, mos retroalimentem. La veritat és aquesta. Nosaltres tenim un sentiment, tot o sigui, però especialment de Ferreries, perquè és un barri que l'han vist créixer des dels inicis que estàvem aquí, que era el cap de pont i el barri de la Creu. Fins a dia d'avui ha crescut enormement. Abans era...
Ferreries i Sant Vicent perquè estaven deslligats avui dia i fins i tot tot el que és la banda de Quatre Camins ja és un tot, és un petit poble, un gran barri. Llavors, nosaltres entenem que ens retroalimentem perquè intentem aportar aquest granet de sorra a fer créixer el barri i la ciutat, però el persistir aquí a nosaltres també ens dona la idea d'aquesta trajectòria, d'aquesta tradició, d'aquesta experiència.
Precisament una de les singularitats d'aquest projecte és que als seus baixos es conserven restes del cap de pont, un element patrimonial que no només explica la història, sinó que la fa tangible. Aquest fet ha estat clau en la vinculació de l'empresa amb l'espai. No es tracta només d'ubicar-se en un lloc, sinó de conviure amb la història, de preservar-la i de donar-li una nova vida dins del barri.
Precisament això va acabar de fer-nos decidir a mantenir les instal·lacions aquí. És un plus més que afegia a tota la nostra expertesa que es pot veure quan es passeja per la destilleria. I si a més a més te trobes una muralla de finals del segle XVI, encara més. Veus la tradició i tota la vida que portem aquí i el que mos estimem.
al barri i a la ciutat. El cap de Pont de Tortosa és un exemple clar com la història no desapareix, sinó que es transforma, de fortificació estratègica a vestigio ocult, i d'aquí a element viu dins del teixit urbà. Avui, gràcies a aquestes mirades d'iniciatives també privades, aquest espai torna a tenir veu i ens recorda que sota els nostres peus, sovint, hi ha històries que encara esperen ser explicades.