El dia Terres de l'Ebre amb Diana Mar. Hola, molt bon dia, us donem la benvinguda al programa El dia Terres de l'Ebre, el programa que uneix el nostre territori avui dimecres 8 d'abril de 2026. Començarem dues hores centrades en el territori, ja sabeu, repassant l'actualitat del dia de la mà de les nostres emissores col·laboradores.
A l'entrevista del dia connectarem amb Albert Pujol, comissari d'Ebrelumen, amb qui parlarem de la nova etapa d'este projecte cultural que aposta per la innovació i el talent digital al nostre territori. Una proposta que en aquesta edició, l'edició d'enguany, s'ha iniciat a Riba Roja d'Ebre amb Ebrelumen Talent, un laboratori creatiu vinculat al patrimoni que vol impulsar nous creadors i repensar el format del festival.
A la segona hora de programa, avui, a De Poble en Poble, la nostra companya Eva Vilanova parla amb la regidora de Cultura de Mora la Nova, Maria Font, amb qui parlarem de la celebració de la independència del municipi. I també, en aquest mateix, De Poble en Poble, al parlar d'aquesta independència,
Doncs també parlarem de les activitats que es duran a terme. Una proposta que tindrà lloc este cap de setmana amb els actes commemoratius divendres i la jornada cultural firar el dissabte en una aposta per combinar història, identitat i dinamització cultural.
A Identitats, el podcast del Dia Terres de l'Ebre d'esta setmana, guardem una estreta, o guarda millor dit, aquest Identitats, una estreta relació amb la festa del renaixement. Perquè coneixerem la trajectòria de la modista Pilar Araujo d'Aufí, que va ser qui va confeccionar bona part dels vestits d'aquesta festa d'època quan va començar.
El dia Terres de l'Ebre és possible gràcies a la tasca conjunta dels companys Tere Giné i Víctor Montecino-Valls, que ens acompanyen cada dia des de la plana ràdio. Núria Mora, David Benito i Xavier Falcó des de Radio Tortosa. Laia Oltra i Francesc Callau a la Cala Ràdio, Blanca Querold des de Radio Joventut. Sílvia Verlis, Tomàs Ginestre i Jordi Galo des d'en Posta Ràdio. Eva Vilanova des de Radio Mora la Nova.
I Sal Prieto i qui us parla, Diana Mar, des del cor del Delta, des de delta.cat. Ara sí, comencem repassant els titulars.
Iniciem la ronda de titulars amb què Santa Bàrbara serà la seu d'una nova agrupació d'oficines de justícia al Montse, a Víctor Montecino Valls, a la Plana Ràdio. Doncs sí, Diana, així ho ha confirmat el Departament de Justícia en una jornada amb alcaldes i jutgers de pau al mateix municipi, on s'ha presentat el nou model que permetrà concentrar recursos, incorporar personal especialitzat i millorar el servei als municipis.
Protecció Civil actualitza el Pla Inuncat per reforçar la resposta davant inundacions, Blanca Querold, Ràdio i Joventut. Protecció Civil ha aprovat l'actualització del Pla Especial d'Emergències per Inundacions a Catalunya, l'Inuncat. D'esta manera s'han incorporat millores per adaptar-se a l'augment de fenòmens extrems i a la realitat viscuta en episodis recents a les Terres de l'Ebre. Comencen les obres de millora de la carretera T2021 entre Ràpita i Poble Nou del Delta. Sílvia Verbís, en Posta Ràdio.
Les obres coincidiran amb l'inici de la campanya arrossera al Delta perquè la sembra comença aviat i per això s'adaptaran per reduir les possibles afectacions. Seran dos anys d'obres amb una inversió de gairebé 15 milions d'euros. La Terra Alta arriba al 95% d'ocupació esta Setmana Santa. Eva Vilanova, Ràdio Mora la Nova.
Cidiana, les terres de l'Ebre han tancat una Setmana Santa amb unes xifres d'ocupació excel·lents que han fregat el ple absolut en els dies centrals del període festiu. La Terra Alta ha arribat al 95% d'ocupació, complint i fins i tot superant les previsions inicials del sector. Les activitats relacionades amb la natura, el vi, la gastronomia i els actes culturals han estat un dels punts forts de la Setmana Santa Terra Altina.
La milla de mar registra una ocupació del 93% per Setmana Santa. Francesc Callaula, Cala Ràdio. La Setmana Santa a la milla de mar s'ha tancat amb un balanç molt positiu per al sector turístic consolidant la tendència de les darreres temporades. L'alta ocupació s'ha vist afavorida en gran part pel bon temps que també ha impulsat les reserves d'última hora.
I la URB ha celebrat l'acte institucional del 20è aniversari del campus d'Arres de l'Ebre aquest dimecres. David Benito, Radio Tortosa. Així és, l'esdeveniment ha servit per parlar de la història del campus i també s'ha posat una perspectiva de futur lligat al compromís dels nous estudis de Medicina.
Sant Jaume també ja avança en el futur local de jubilats i estrena les pistes de pa del Salprieto Delta.cat. Així és, Diana, l'Ajuntament de Sant Jaume també ja continua donant forma a projectes que ja reclamaven des de fa anys els veïns, i en especial els jubilats. Recentment, l'alcaldessa Teresa Solsona ha visitat, juntament amb membres de la Junta i socis, el futur local dels jubilats. Paral·lelament al reforç de serveis socials, Sant Jaume també ha posat en marxa noves infraestructures esportives.
Entrem ara sí pròpiament en matèria en aquest bloc informatiu d'avui dimecres 8 d'abril de 2026, a l'aldia Terres de l'Ebre. I ho fem parlant que Santa Bàrbara fa un pas endavant i es convertirà en un punt clau de la justícia de proximitat al territori. El municipi acollirà una agrupació d'oficines de justícia que donarà servei a diversos pobles. No és així, Víctor Montefinovalls?
Doncs sí, Santa Bàrbara serà la seu d'una nova agrupació d'oficines de justícia al Montsià. Així s'ha confirmat en el marc del desplegament del nou model de justícia de proximitat impulsat pel govern que preveu concentrar recursos i serveis en municipis com este. La secretària per a l'Administració de Justícia, Iolanda Aguilar Juncosa, ho detallava així. El mangrató a fer arribar, en Santa Bàrbara s'està treballant per poder ser...
també s'ha de donar possible alguna cosa així. Per tant, em consta que esteu treballant des del territori en aquesta via, en la qual estem molt satisfets. Una de les funcions més importants del Tribunal de Justícia en moment, serà en la gent que
la connexió amb els tribunals d'instància. No només de Catalunya, sinó de tot l'Estat. Intervenció a les vistes, en els judicis, de forma telemàtica. Poguer anar oficina en la justícia del nostre municipi i poder demanar còpies dels expedients. Informació, o són els expedients, en aquest cas, de tota Catalunya. Obtenció de certificats.
Amb esta agrupació, Santa Barbara concentrarà personal especialitzat de l'administració de justícia com gestors processals i auxiliars judicials, donant servei a diversos municipis del Partit Judicial d'Amposta. El delegat del govern a les Terres de l'Ebre, Joan Castor Gonell, a Gran Munt, destacava la transformació del model.
de, d'alguna manera, transformar el que poden ser transformar els llitats de pau en oficines municipals de justícia, potenciant el que és la figura dels d'exigences de pau, intentant també, per això, treballar d'una manera conjunta
anar tots a una, més o menys, en la manera de fer les coses, i sobretot, per això, no van les reines, perquè la ciutadania pugui, a la vegada, en més condicions d'aquest servei com és la justícia. Per la seva part, el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, per Cerises, també ha posat en valor el desplegament d'aquest sistema. Ens interessen per guanyar eficiència, per ser més pràctics,
El que ens interessa preservar és la figura del jutge i del jutge de pau a cada municipi. I si els agrupem, nosaltres els podem posar aquests tècnics que ella deia, dotats també del vehicle i de les infraestructures telemàtiques, perquè puguin ser un millor servei. Per tant, ens interessa que quedi molt clar, agrupar no vol dir perdre la competència ni perdre el jutge i el jutge de pau del municipi. Així, amb esta decisió, Santa Bàrbara es converteix en un punt de referència per a la prestació de serveis judicials de proximitat al territori.
Protecció Civil ha aprovat l'actualització del Pla Especial d'Emergències per inundacions a Catalunya a l'INUNCAT. D'esta manera s'han incorporat millores per adaptar-se a l'augment de fenòmens extrems i a la realitat viscuda en episodis recents a les tares de l'Ebre Blanca Querold.
La revisió del Pla Inuncat, que s'ha fet d'acord amb l'obligació legal de renovar-lo periòdicament, ha tingut en compte situacions com les fortes pluges que han afectat el Montsià en els darrers anys, especialment a municipis com Alcanar o Amposta. Estos episodis han evidenciat l'impacte de tempestes molt localitzades i persistents, capaços de descarregar grans quantitats d'aigua en poc temps i provocar inundacions sobtades. Rafael Prades és el responsable de Protecció Civil a Terres de l'Ebre.
Ho estem veient, com el temps s'està tornant una mica boig, però veiem que efectivament els efectes del canvi climàtic són molt palpables i d'alguna manera també s'hauria d'incorporar tota aquesta realitat. També disposem de noves eines més potents de previsió
Una de les principals novetats és la incorporació d'un nou llindar d'avís meteorològic a tres hores, pensat precisament per detectar i anticipar aquest tipus de fenòmens estacionaris. Este canvi permetrà millorar els avisos als municipis i a la població davant situacions en què la pluja intensa es concentra en zones concretes, s'obrin en afectacions importants en nuclis urbans per a la limitada capacitat dels sistemes de drenatge.
I això també ens permet avaluar i calcular que, si es donen aquestes circumstàncies, no hi haurà força problemes, sobretot pel que fa a esgotaments d'aigua. Estem parlant de pluges fortes que tenen afectació no tant a rieres o a rius, sinó a poblacions, i és per la manca de capacitat d'esgotament dels claveguerams.
El pla també reforça la coordinació entre els diferents organismes implicats en la gestió del risc, com els serveis meteorològics, geològics i les administracions responsables de les conques hidrogràfiques. A més, incorpora noves eines de suport a la pressa de decisions i també un grup de treball jurídic per garantir la seguretat legal en mesures com restriccions de mobilitat durant episodis greus.
I d'altra banda comencen les obres de millora de la carretera T2021, coneguda com la carretera de la Vergonya, entre la Ràpita i Poble Nou del Delta. A Emposta ja han començat. Els treballs s'adequaran per no interferir, això sí, en la sembra de l'arròs. Sílvia Verbís.
Les obres coincidiran amb l'inici de la campanya de cultiu de l'arròs al Delta perquè la sembra comença aviat i per això s'adaptaran per reduir les possibles afectacions. Ens ho explica la diputada provincial Iris Castell. Durant els pròxims mesos i fins que no acabi la campanya de l'arròs, les afectacions seran mínimes.
Així ho hem acordat en les dues comunitats de Regans, tant en la de la Ràpita com en la de Poblenou. I de fet, els treballs que estem fent i que seguirem fent durant els dos mesos no necessiten detalls de trànsit. Tot i això, és cert que ja hi ha definits i previstos al projecte itineraris alternatius per a quan sigui necessari.
El projecte de condicionament millorarà la seguretat viària en un tram de prop de 10 quilòmetres. La via té actualment, en alguns trams, una amplada inferior als 5,3 metres i s'eixamplarà fins al 7 o 8. També es millorarà en totes les interseccions. Es construiran dos rotondes, una a la Ràpita, a la intersecció amb la TV-34-08, i una a Poble Nou del Delta, a l'accés del Poble.
La nova carretera inclourà itineraris per a vianants i ciclistes i es milloraran els accessos a camins i finques agrícoles, així com els recsides aigües. La inversió s'aproxima als 15 milions d'euros i té un termini d'execució de dos anys.
La Terra Alta ha arribat al 95% d'ocupació, superant les previsions inicials del sector aquesta Setmana Santa, on les Tarres de l'Ebre han tancat amb unes xifres d'ocupació excel·lents que han fregat el ple absolut en els dies centrals del període festiu. Eva Vilanova.
Esta Setmana Santa, a les Terres de l'Ebre, tant el litoral com les comarques d'interior, han registrat una gran afluència de visitants consolidant el territori com a una destinació de referència. En este context, la Terra Alta ha arribat al 95% d'ocupació. El reclam de la Via Verda, els tastos de vi i oli i cites culturals emblemàtiques com la Passió de Vilalba dels Arcs han estat els principals motors per omplir els allotjaments de la Terra Alta a aquestes festes, com ha destacat Pilar Miró, presidenta de l'Associació de Turisme
de la Terra Alta. El que busca precisament és naturalesa, rius, via verda, parc natural. També busca anar a fer, per exemple, tastos de vi, els cellers i tastos d'oli. També tenim a Villalba dels Arts que hi ha la passió de Villalba que també és una de les fites importants.
Com ha apuntat Miró, la Passió de Vilalba dels Arcs continua sent un important actiu turístic al territori. Més de 100 veïns van implicar-se en la representació de l'espectacle pels carrers barrejant-se amb el públic. A més a més, prop de 30 parades van omplir el recorregut recreant l'activitat quotidiana del Jerusalem de fa 2.000 anys. Marc Soler, president del patronat de la Passió de Vilalba dels Arcs, destaca també aquesta ambientació com a una experiència més per als visitants.
Funciona molt un dia com avui, tant per la gent del poble com per la gent que ens ve a visitar, tot el dia ple del casc antic d'aquest ambient. També volem recordar una miqueteta, la idea d'aquest mercat era això, recordar una miqueteta l'essència de la Jerusalem del segle I, en què la gent venia els seus productes pels carrers.
Així doncs, el mercat es convertís en un aparador perfecte per als productors locals que aprofitin la gran afluència de públic per mostrar productes de la zona amb vins i olis, arrodonint l'experiència i convertint aquesta passió en una de les més emblemàtiques i característiques de Catalunya.
I de la terra alta, l'Ametlla de Mar, ja que ha tancat la Setmana Santa amb un balanç també molt positiu pel sector turístic, consolidant així la tendència de les tres darreres temporades. L'alta ocupació s'ha vist afavorida en gran part pel bon temps, que també ha impulsat les reserves d'última hora. Francesc Callau.
Els establiments hoteles oberts, Hotel Ametlla, Hotel del Port i Hotel Bon Repòs, han absolut el ple absolut entre dijous sant i dilluns de Pasqua, mentre que la resta de dies l'ocupació s'ha situat al voltant del 70%. Pel que fa als càmpings, el càmping Ametlla i el càmping nàutic han registrat una ocupació mitjana del 87%.
Les immobiliàries que gestionen allotjaments turístics també han viscut una Setmana Santa molt activa, arribant a una ocupació del 90%. En conjunt, la mitjana global d'ocupació s'ha situat en un 93%, una xifra que confirma el bon moment del sector. Aquesta elevada afluència de visitants també s'ha traduït en una bona activitat en la restauració i el comerç que han generat nivells d'ocupació similars. Maria José Castellano és la regidora de Turisme.
Estos dies de Setmana Santa hem pogut veure que hem tingut una gran afluència de gent. En part mos ha favorit el bon temps que ha fet, però també s'ha d'atribuir a la gran tasca que s'està fent des de l'Ajuntament i de l'àrea de turisme. Primer, en millorar la imatge i els serveis del municipi i també en la promoció turística pròpiament dita. A banda d'això, també hem de destacar l'oferta turística del sector empresarial privat, que cada vegada és més àmplia i es treballa
en oferir qualitat i millorar l'experiència turística dels visitants. Tots aquests factors fan que la Mella de Mar sigui un referent turístic a Catalunya i penso que en podem estar molt orgullosos.
Pel que fa a la procedència dels turistes, la majoria han estat catalans, tot i que també s'ha detectat una presència destacada de visitants del País Basc, Aragó, Madrid i el País Valencià. L'oficina de Turisme ha rebut nombroses consultes durant aquests dies, especialment relacionades amb rutes de senderisme com el GR 92, el Camí de Ronda Sud,
que ha comptat amb prop de 1.800 usuaris al llarg de tota la setmana. També s'han interessat per activitats com l'Efimur i per l'oferta comercial i gastronòmica del municipi. Entre els principals punts d'interès destaquen el Delta de l'Ebre, Tortosa i altres espais de les Terres de l'Ebre. A més, s'ha observat un augment dels visitants d'un sol dia, molts dels quals han optat pel tren com a mitjà de transport per evitar les retencions a la carretera.
I avancem, l'Ajuntament de l'Ampolla en coordinació amb el Copate posarà en marxa en les properes setmanes una campanya informativa adreçada als establiments del municipi per millorar la recollida selectiva, especialment de la fracció orgànica, Salprieto. Segons Solsona, els jubilats s'han mostrat molt contents amb la visita perquè els ha permès fer-se una idea del que vindrà.
Un espai més ampli segur i adaptat a les seues necessitats, ja que el local actual, situat a un primer pis, es queda curt davant de l'elevat nombre de socis i les diverses activitats que desenvolupen. Ells, contents, la veritat, perquè ja feia dies que m'ho diuen, que volien veure com havia quedat les parts després que ja feia temps que estava tancat, i volien veure el local, fer-se una idea una mica del que volem fer i com ens ho volem arreglar,
i com els veia que els notava una mica preocupats perquè és una cosa que ja fa temps que me la reclamen, tot i que les obres encara de moment no les podem començar, però sí que vaig trobar que seria oportun donar-los que tinguessin confiança i que verdaderament la idea és que el local de les parts sigui per a ells, sigui per al seu disfrute, encara que sigui de l'Ajuntament,
El projecte s'ha vinculat al Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya i el consistori ha sol·licitat un avançament de finançament a l'Institut Català de Finances, amb la voluntat d'arrencar les obres tan aviat com els diners arribin. Tot i que l'Institut encara no ha respost oficialment, l'Ajuntament ja prepara propostes amb els paletes i constructors locals per agilitzar l'execució del projecte un cop arribin els recursos.
L'Institut Català de Finances també vam tindre una reunió amb ells al Consell Comarcal i després ens vam reunir de manera individual al nostre ajuntament per tal que ens adelantessin els diners perquè al final és una cosa que la volem fer en aquesta legislatura i no ja per la legislatura sinó per l'urgència.
perquè els jubilats, en concret en aquest cas el tema dels jubilats, ja fa temps que ens ho demanen i el que pateixen ells és que això a calle no caben, que qualsevol dia cauran, que si no tenen sortida d'emergència, unes mancances que la veritat és que el local de baix això ja es tira tot en ordre i es tira tot bé.
Paral·lelament al reforç de serveis socials, Sant Jaume d'en Veja també ha posat en marxa noves infraestructures esportives. Les pistes de pàdel municipals, situades dins el complex esportiu del camp de futbol i les piscines, ja estan oficialment en funcionament i es poden reservar online a través de l'aplicació ReservaPlay. Este sistema permet consultar horaris, tramitació de reserves i pagament des del mòbil i representa una clara aposta per la digitalització al municipi.
No tenim nosaltres possibilitat de posar una persona que estigui allà per gestionar tot això, llavors això ha sigut tot un programa que han fet, això va costar una mica, que si la llum, que si l'internet, que si... Però bé, al final, crec que per almenys aquests dies de Pasco ha funcionat bastant bé, amb gent de fora, vam veure, i ara confiem que la gent nostra del poble o viïns que van a jugar a Deltebre o a Emposta, a altres llocs, que vinguin i que juguïn allà i que disfrutin d'aquestes pistes.
L'Ajuntament ha gravat un vídeo explicatiu en col·laboració amb el grup de teatre Tempo Teatre, enfatitzant la funcionalitat de l'aplicació, però també amb un toc d'humor per a fer-ho més atractiu. I continuem amb tu, companya, ja que l'Ajuntament de l'Ampolla, en coordinació amb el Copate, posarà en marxa en les properes setmanes una campanya informativa adreçada als establiments del municipi per millorar la recollida selectiva, especialment de la fracció orgànica.
La iniciativa, sota el lema Cada empresa suma el territori guanya, inclou visites informatives als negocis per part del personal acreditat, que oferirà assessorament personalitzat, recomanacions pràctiques i materials de suport per facilitar una correcta separació dels residus. Meritxell Fages és la regidora de comerç de l'Ampolla. Des de l'Ajuntament de l'Ampolla, juntament amb el COPATE, estem iniciant una campanya...
per tal de començar el porta a porta de la recollida selectiva de la fracció orgànica a empreses i comerços que en generen. Aquí podríem incloure comerç com pugui ser peixateries, fruiteries, carnisseries, floristeries, que generen aquest tipus de residu i fomentar així un millor reciclatge i una millor separació del que seria la brossa.
La campanya vol reforçar la importància de la separació en origen dins dels establiments, comerços, restaurants i serveis, com a element clau per garantir un sistema eficient de recollida porta a porta. En aquest sentit, recorda que petites accions dins de cada negoci tenen un impacte directe en el conjunt del municipi i en la protecció de l'entorn. Creem des de l'Ajuntament, que és una molt bona iniciativa,
ja que reduiria moltíssim l'impacte, per exemple, de la resta, si pogués fer aquesta bona separació de residus. I a més, en aquesta facilitat, com bé dic, del porta a porta, l'objectiu és aquest.
intentar millorar les dades en la recollida selectiva. El sistema de recollida comercial porta a porta és basa en la correcta separació dins del mateix establiment i en el lliurament dels residus segons el calendari establert. Este model permet millorar la qualitat de residus recollits, reduir la fracció resta i augmentar l'eficiència global del servei.
Les sales d'espera de pediatria del CAP de Roquetes han fet un pas per reduir l'ús de pantalles entre els més petits. Des de fa uns dies s'han convertit en espais de lectura amb llibres i revistes per a infants i famílies, en una iniciativa que vol fomentar hàbits més saludables. El projecte impulsat per la línia pediàtrica de Tortosa transforma aquests espais en zones lliures de dispositius digitals.
L'objectiu és conscienciar sobre l'ús excessiu de pantalles, un fenomen cada cop més present també dins de les consultes mèdiques. Segons el personal sanitari del CAP de Roquetes, aquest abús pot tenir conseqüències en el desenvolupament cognitiu, emocional i social dels infants i fins i tot derivant conductes addictives, especialment entre adolescents. Així ho ha destacat la directora pediàtrica del CAP Roquetes, Sònia Ponce. Estem parlant d'un espai lliure de pantalles aquí a la línia pediàtrica.
Està bé que la tecnologia és una eina molt útil per al dia a dia de moltes feines, però també sabem que l'ús abusiu pot tenir un impacte en el desenvolupament cognitiu, emocional i social dels nostres infants. I és per això que aquest projecte el que pretén és donar una mirada diferent.
Ens estem trobant ja, clar, en els xocotets no tant, però en els adolescents als instituts, o sigui, absentismes escolars quasi d'un 100% perquè estan enganxats a les pantalles. Això és molt greu. I sí que és un granet de sorra el que nosaltres farem aquí a la línia pediàtrica, però al final és sensibilització de la gent.
que els xiquets ho vegin com una cosa natural, agafar un llibre i no agafar la pantalla, i poquet a poquet, si tots ens ho creem, al final potser aconseguirem canviar alguna cosa. Per donar resposta a aquesta realitat, les biblioteques Marcel i Domingo de Tortosa i Marcel Lleixà de Roquetes han cedit prop d'un centenar de llibres i revistes. El material s'adaptarà cada tres mesos, segons la temàtica del racó del benestar, que en aquesta primera fase se centra en les emocions.
Les bibliotecàries han fet una tria pensada per totes les edats, incluent tinedons, i amb l'objectiu de reforçar la importància de la lectura des dels primers anys de vida. A més de promoure hàbits saludables, la iniciativa també vol acostar les biblioteques a nous usuaris. Escolta'm Irene Prades i Begoña Ferrer, directores de la Biblioteca Marcel i Domingo de Tortosa i de la Biblioteca Marcel Lleixat de Roquetes, respectivament. Les famílies quan venen aquí, l'objectiu és doble, per una part...
Tenen la possibilitat de, mentre estan esperant el seu torn, en la línia de pediatria, poder utilitzar aquests llibres per informar-se i al mateix temps aquests llibres poden ser una porta oberta a conèixer la biblioteca, ja sigui de Tortosa o la de Roquetes.
molt acurada de les lectures, possibilitant qualsevol temàtica, sobretot tenint en compte el treball de les emocions, dels hàbits, dels hàbits saludables, i això permetrà també que entre les dues biblioteques, és un projecte que comença ara però serà de llarga durada, per tant mos permetrà,
poder tocar moltíssimes temàtiques, moltíssims títols diferents, que periòdicament entre les dues biblioteques ens encarregarem de treure d'aquí, portant de nous, fer noves tries i que sobretot això que els infants tinguin sempre, sempre, sempre, sempre al seu abast, un conte i una lectura per a llegir.
Els llibres es poden consultar a la mateixa sala d'espera, seguint algunes normes bàsiques d'higiene, però no es poden endur a casa. Des dels ajuntaments de Tortosa i Roquetes es destaca que aquests espais contribueixen a humanitzar l'atenció sanitària, oferint moments de calma i de desconnexió en un entorn sovint marcat per l'espera.
Parlem ara d'enclau cultural, perquè el campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili ha celebrat aquest dimecres l'acte institucional dels 20 anys del campus. Una cita que ha comptat amb la consellera d'Universitats, Núria Montserrat, i diferents representants de la Universitat, David Benito.
El campus de les Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili va aterrar la capital del Baix Ebrer el curs 2005-2006. Des de llavors, la institució s'ha consolidat com un agent important per al territori, aportant coneixement i captació i retenció de talent. L'alcaldessa de Tortosa, Mar Lleixà, ha celebrat l'aniversari del campus.
però que també com a ciutat, en aquest cas i com a territori, crec que no en tindríem ningú les Terres de Nebre ni Tortosa sense este campus. Un campus que és molt més que un edifici, no estem parlant només del que significa, però que també ho hem de dir, és un edifici simbòlic i tònic del barri de Remolins,
al costat del riu, sinó que per tot el que ha significat a nivell de territori. Este valor afegit, este dinamisme també social i cultural i econòmic a la nostra ciutat i al territori, però també esta possibilitat i este apropar el coneixement a la ciutadania, a tots els ciutadans de les Terres de l'Ebre. En definitiva, parlem de coneixement, parlem de recerca, parlem d'oportunitats i parlem de talent.
L'acte també ha servit per enfocar el futur del campus, lligat als nous estudis de Medicina i altres estudis de Grau i Màster. Josep Pallarès és rector de la URB. Avui la consellera que ens ha acompanyat, ens ha parlat de 50 places, de començar al curs 30-31, amb un nou edifici, amb les noves instal·lacions.
Però no ens volem quedar aquí. Volem que el campus Corres de l'Ebre sigui un campus complet i, per tant, que hi haguem estudis de grau, no només els sis que hi ha ara, quatre graus, dos dones graus, i aquests no futurs d'ensenyament a Medicina, sinó que també tinguem ensenyaments i coneixements
a nivell de màster i a nivell de doctorat. Pensem que, a més d'altres anys, s'ha pràcticament doblat el nombre de professorat a tots comprat que hi ha al campus Terres de Llebre i això també ens dona les persones de capacitat crítica per poder créixer en altres ensenyaments que poden ser de nivell suportós, a nivell de màster i a nivell de doctorat. Per tant, un campus extens on se genera tot aquest ventall de possibilitats per tindre unes Terres de Llebre millor i on la gent pugui créixer, viure i treballar dignament.
La consellera d'Universitats, Núria Montserrat, ha reiterat el compromís del govern català amb el futur del campus. Mora d'Ebrer ha inaugurat oficialment aquesta setmana santa la primera fase de la rehabilitació del castell. Les obres, una actuació clau per a la preservació del patrimoni històric de la població, han descobert el fossat del pont Llebadiesseva a Vilanova.
Els treballs que s'han realitzat al castell de Mora d'Ebre s'han centrat principalment a millorar l'accessibilitat des de l'entrada principal fins a la torre fusallera, a més de renovar paviments i instal·lar nous elements de seguretat per als visitants. Durant l'execució d'esta fase, l'equip tècnic ha confirmat una troballa de gran valor històric,
la localització del fosà del Pot Llebadís que protegia el recinte sobirà. L'arquitecte Carles Brull, del despatx Brull i Alons Arquitectura i Patrimoni, ha destacat l'excel·lent estat de conservació dels elements originals que han retrobat.
Una fita que no podem deixar de remarcar, que és l'aparició d'una cosa que intuïm, però que no sabíem segur si era, que era el fosso del pont Llebadís que protegia l'excés al recicl de Sobirà. I que això ha sigut una gran sorpresa perquè no només hem trobat un fossat ben conservat, el dubte era que hi era el segur, el dubte era quina estat estaria.
L'alcalde de Mora d'Ebre, Rubén Biarnès, ha assenyalat que el projecte culminarà amb la recuperació de l'antiga fàbrica de municions, que es convertirà en un nou espai cultural i un mirador privilegiat sobre el riu Ebre.
aquesta fase que hem fet avui i que hem donat a conèixer aquesta setmana santa que hem tingut a veure al castell, aquesta part d'accessibilitat fins aquí a la Torre Fusellera, tot aquest espai des de l'entrada principal fins a la Torre Fusellera, un projecte important, i també el que volíem donar a conèixer totes les fases que vindran a partir d'ara.
Així doncs, esta intervenció és només la primera de les quatre etapes previstes al Pla Director per revertir l'estat de precarietat del monument. Les properes passes inclouen la restauració de les muralles fluvials i la creació d'un nou centre de recepció de visitants.
I el centre ocupacional APASA de Santa Bàrbara continua apostant per la inclusió i la participació activa amb el seu entorn. Ho fa a través de diverses activitats comunitàries. Entre les diferents activitats, promouent la visita a la emissora local per donar a conèixer la seva tasca i compartir experiències de reginer.
Durant l'entrevista, els participants expliquen algunes de les iniciatives que porten a terme habitualment, com tallers manuals, activitats de ball, treball a l'hort o jocs de taula amb escoles del municipi. Aquestes accions es desenvolupen tant al centre com en col·laboració amb altres entitats, especialment amb l'alumnat de l'Escola Jaume Valmés de Santa Bàrbara i amb persones grans del Centre Vima.
Sí, sempre intentem relacionar altres centres de la població de Santa Bala i també ens relacionem amb gent nova que volem conèixer. A mi em pensava que jo sóc una persona molt de relacionar-me perquè també tinc amistat i vull conèixer gent nova.
A més, el que fem amb els de l'escola és fer uns jocs de taula, venen a fer hort, ens ajuden també de vegades a fer feina que fem de camabip i el que fem és venen ells de vegades amb nosaltres i nosaltres anem allà a l'escola.
Una de les propostes més destacades són les sessions sensorials basades en la metodologia Snuselen, que utilitzen llums, sons i textures per estimular els sentits i afavorir el benestar.
Sí, aquest mes hem fet una experiència sensorial que anava sobre l'oceà. El que fem són sessions en metodologia Snusselen, que per això les diferents persones que treballem als diferents serveis de l'entitat de PASA normalment estan formades per realitzar aquest tipus de sessions Snusselen.
Llavors, de manera habitual, es realitzen les sessions SNUSELEN al nostre centre o als altres serveis de passa individualitzades en la persona usuària i es fa el perfil sensorial i es treballa la sessió enfocada en aquesta persona. Però ara, com comentava molt bé Marta, el que hem fet durant aquest últim mes
és fer aquestes sessions en els xiquets i les xiquetes de l'escola Jaume Balmes i llavors per a fer-ho una mica més dinàmic i fer-ho més col·lectiu i més participatiu de totes. Des del centre també remarquem que aquestes iniciatives són clau per crear xarxa, trencar perjudicis i avançar cap a una societat més inclusiva on totes les persones tinguin veu.
De cara a les pròperes setmanes, el centre ja prepara noves activitats amb motiu de Sant Jordi, com la narració de contes o la participació en actes al nostre poble. El dia, els esports de les Terres de l'Ebre.
I pel que fa a esports, us destaquem que la Milla de Mar ha estat un dels escenaris protagonistes de la 18a edició de la Internacional Terres de l'Ebre Tournament, la ITE, que ha finalitzat amb un balanç molt positiu i consolidant-se com un dels tornejos internacionals de futbol base de referència durant aquesta Setmana Santa. Francesc Callau, La Cala Ràdio.
El torneet celebrat del 2 al 5 d'abril ha reunit un total de 164 equips que han disputat 388 partits en diverses seus del territori, entre les quals l'Ametlla de Mar. La competició ha tornat a destacar pel seu caràcter internacional amb la participació d'equips procedents de diferents punts de l'estat i de països com els Emirats Àrabs Units, Portugal o la Gran Bretanya.
Més enllà de la vessant esportiva, el municipi ha viscut de prop l'impacte social i econòmic de l'esdeveniment amb una elevada afluència de jugadors, tècnics i famílies que han dinamitzat l'activitat turística, especialment en allotjaments, restauració i serveis locals. L'ambient als camps i als carrers ha estat marcat per la convivència i l'intercanvi cultural entre participants de diferents procedències.
En l'àmbit esportiu el torneig ha comptat amb un alt nivell competitiu, amb la presència de clubs de referència internacional, mentre que els equips de les Terres de l'Ebre han tingut també un paper destacat, demostrant el seu potencial davant de rivals de gran nivell, com el Futbol Club Barcelona, l'Everton, el Braga, la Real Societat, l'Elx, el Granada o el Castelló.
Des de l'Ajuntament de la Mella de Mar, el regidor d'Esports, Madeo Comés, ha destacat la feina dels col·laboradors com a factor clau per a l'èxit d'aquesta edició. Ha sigut molt positiva, ha anat tot molt bé a nivell organitzatiu, és veritat que sempre hi ha coses a millorar, i més quan hi ha un canvi d'organitzadors dins l'ITE, però vam estar parlant l'altre dia...
en l'organització i de veritat que molt contents, ha sortit tot molt bé, tot i moure aquesta quantitat d'equips i de seus a nivell horització sempre és una mica complicat, però bé, per la part que ens toca, l'organització molt contents com s'ha fet aquí al poble, d'aquí grair a tots els colobradors,
Sí que m'agradaria destacar, per dalt de tots, a Brís, a Brís i a Pau, perquè ho han portat gairebé tot entre ells. I bé, la veritat que són coses que, com vam dir, és bo recuperar-les, és bo mantenir-les, d'aquí encoratjar el nou regidor o nova regidora que agafi la cartera d'Esports, per seguir treballant pel poble, per poder portar tornejos a aquesta envergadura, i és la nostra responsabilitat. Molt contents, agraïts també a l'ITE, des d'aquí, per haver confiat en altres i a seguir treballant pel poble.
Amb aquest nou èxit, l'ITE continua creixent i reforçant el posicionament del territori com a destinació esportiva de referència. La propera edició ja té dates confirmades i se celebrarà del 25 al 28 de març de 2027. I amb el company Francesc Callau des de la Cala Ràdio, nosaltres tanquem el bloc informatiu del Dia Terres de l'Ebre i anem a l'espai de l'entrevista.
I avui, com us deia a la presentació dels continguts, ens acompanya Albert Pujol, comissari d'Ebrelumen, després de l'inici d'esta nova etapa del projecte amb Ebrelumen Talent a Ribarroja d'Ebre. Benvingut. Hola. Molt bon dia. Moltes gràcies a tots. No, moltíssimes gràcies a tu per entrar al programa. I a veure si ja quan va esclatar Ebrelumen, doncs ens vam tindre que fer la idea perquè era una cosa totalment novedosa. Ara, Ebrelumen Talent, de què estem parlant, Albert?
també d'un camí novedós, un camí que aposta pel talent, però sobretot aposta, després de tres anys de feina, per un talent ja de casa nostra, amb creatius i creatives de les Terres de l'Ebre i també alguns altres del Camp de Tarragona, quan, a diferència de quan va anar aquest projecte, havíem d'anar a Barcelona a buscar-los o més enllà. I aquesta és la gran aposta d'aquesta nova etapa, que crec que portarà moltíssimes coses molt bones.
Fantàstic, després també. Per què s'ha decidit fer este gir cap a un model més... No sé, jo considerava que ja éreu itinerants, però encara és més itinerant ara. No t'escoltem gens bé. Juguem per una itinerància que aposta per un punt de talent. La itinerància també passa perquè la gent que té talent pugui agafar diverses seus de l'Ebre Lument i es pugui mostrar.
I això vol dir que ara tenim un nombre molt més gran d'artistes que el que busquen, finalment, de tot plegat, és poder mostrar la seva obra. I, com vaig dir abans, ja en tenim molts i de molt bons de casa nostra. Aquesta és la gran diferència. El gran canvi no és tant com a tal, sinó que el que sí que realment fem una bona aposta és perquè tindrem un projecte que els propers anys s'entendrà molt a parlar gràcies a aquesta idea de poder treballar talent i de gent que en sap realment molt de videomàping.
Anem a veure, quan dius se'n sentirà molt a parlar, a què et refereixes exactament, Albert? M'hi refereixo a que podrem visualitzar clarament artistes de casa nostra que podran tindre unes accions creatives de molta rellevància, no només aquí, sinó també a l'arreu del país. És el que realment passarà amb esta nova etapa de l'Ebre Lumen. Una etapa que visualitzarà el talent de Terres de l'Ebre a través del videomapping,
arreu del país i per això parlem de què se'n parlarà, perquè segurament tindrem moltes altres possibilitats d'anar arreu del país a ensenyar el gran talent creatiu que tenim a Terres de l'Ebre. Si haguéssim d'establir uns punts, Albert, en quant a aquest canvi en la manera d'entendre el festival, quins serien? El primer és estar posta per unes activitats que mostren aquest talent que en parlàvem. I el segon és per fer un Ebrelument durant tot un cap de setmana
Aquest cas serà el que farem a Flix al mes de novembre. Durant tres dies, no hi haurà entre 8 i 9, estem acabant de tancar el programa, activitats al voltant del videomàping diferents, amb un itinerari que es podrà fer, com ben dit, en divendres, dissabte i diumenge. Focalitzat tota la població de Flix i que cada any anirem canviant de poblacions també en aquest ebrenumen festival, que seran tres dies al voltant del videomàping i carregat de talent. En aquest cas sí que no només de casa, sinó també de fora.
Sí, clar, quan t'escolto com estàs definint l'Ebrelumens, aquest nou model, no sé, em dóna la sensació que s'està donant moltíssima importància al procés. No sé, ojo, no sé si t'estàs movent, Albert, no sé si t'estàs movent. No, impossible, impossible, impossible. No sé, res, és que no t'entenc.
Que raro. Ara, ara. Ara no. Ara sí? Ara sí. Ara no. Ara sí. No sé què passa. Mira que fa un moment se t'escoltava perfectament. Però jo, i no m'he llegut, eh? Ara, ara, ara. Estic al mateix lloc. Ara, ara. Doncs això que parlàvem, no? La importància del procés quasi que podríem dir per sobre de l'espectacle final. Correcte. És totalment...
És molt ben argumentat per la teva part i d'una manera molt clara. Això vol dir que durant tot l'any tindrem Ebrelumen, durant tots els trimestres de l'any, esforgeix moltes vegades d'un procés formatiu previ a aquests creatius i creatives que et comentava abans. Això ajuda que moltíssima més gent se pugui apropar a l'Ebrelumen.
22 pobles diferents de Terres de l'Ebre, ara imagina't el que podem arribar a ser. Aquesta serà la primera edició que veurà un primer inici del canvi, però jo crec que els propers anys encara es visualitzarà molt més. I això vol dir, Albert, que el públic al final veurà menys grans muntatges puntuals o simplement una altra manera d'arribar-hi? Res, no t'estic entenent res.
Veurà una possibilitat molt més clara de més, no de quantitat. Veurà un nombre més alt de qualitat, que és el que tots pretenem. Perquè lligant-ho amb formació i lligant-ho a artistes, està claríssim que la gent podrà treballar millor els seus continguts i la gent els veurà en llocs diferents i amb qualitats molt més altes.
I la meva pregunta també és referent a aquest, no?, una de les claus que parlaves, Albert, és apostar pel talent del territori. I la meva pregunta és, hi ha prou base creativa al territori ebrenc per sostenir un projecte d'aquest calibre? Correcte. Aquesta pregunta me la van fer fa tres anys i els vaig dir que no, però els vaig dir que treballaríem durant tres anys per aconseguir-ho. Que em donessin tres anys, perquè realment n'estàvem tres anys, perquè l'Ebrumen visités totes les escoles d'arts de la província de Tarragona, perquè l'Ebrumen visités
molts dels instituts que fan batxillerat artístic per explicar què era i per explicar què és aquesta disciplina del videomàping i lo transversal que és, que no se concentra només en la projecció arquitectònica, que és la més habitual, sinó que es poden fer d'altres tipus de videomàpings i que realment portaria a terme diverses accions, entre elles formatives la majoria d'elles, que acabarien atrapant artistes que fa 3 anys ni s'ho esperaven i que a base de poder ensenyar-los i poder posar gent molt bona al seu costat
doncs hem aconseguit al voltant d'una quinzena d'artistes de Terres de l'Ebre este 2026, que n'estem molt contents. Parlem de la resposta dels participants, que també és molt important. Molt important. Mira, l'altre dia, el primer ebre elemental en la Ribarraja vam tindre més de 300 persones que van visualitzar el videomàping. Ribarraja d'Ebre no és una població que vingui molt de pas, per entendre'n, és una població que hi ha de vindre. Vam aconseguir, tot i que no era fàcil tampoc, que el temps va ser un pèl complicat, però va vindre moltíssima gent...
que, a més a més, el que ens van dir és que realment hi serveix un canvi de qualitat, i això és el que ens fa molt contents, perquè a Ribarràs a Ebre, en les sis edicions, hem anat tres vegades, o sigui que és un públic exigent, és un públic que si no li dones un contingut de més qualitat i que el sorprengui, que és una mica també l'altre aspecte que jo crec que hi haurà, perquè quan tu tractes la qualitat i tractes els artistes, sempre sorprenen, i això fa que els visitants se sentin molt atrets.
Vam començar amb un Ebrelument talent molt potent, era el que volíem, perquè ara així això és un efecte crida als propers Ebreluments que farem cada trimestre, com te comentava, i especialment el del Festival Gran, que serà el mes de novembre. I la pregunta que et deu fer tothom, també. Com es pot connectar la cultura, i més la cultura digital, amb un entorn rural com la Ribera? Jo crec que hi ha un punt que per mi és clau, és el fet que tinguem gent que vulgui ser creatius,
La tecnologia la tenim tots a l'abast, o sigui que la part digital la tenim bé, i el que cal és accions que connectin aquests dos mons. Això és el que fem amb l'Ebrelumen Talent, això és el que farem amb l'Ebrelumen Festival, i això farà que molt públic i molta gent se'ns apropi, perquè veuen molt clarament que aquest món digital diari i el seu món creatiu cada vegada estan més a prop, i els hi ensenyem, els hi mostrem,
i també els diem quin canvi hem de fer, i el més important, que no el fan sols i soles, sinó que els acompanyem amb professionals, que a vegades els hem de portar de fora del territori, perquè encara formadors no en tenim, però sí que realment aconseguim aquesta vinculació entre la cultura digital a l'entorn més rural, més interior de Catalunya, que ens està fent certament uns referents que n'estem contents, però, insistir això, el millor està per vindre.
Si parlem d'oportunitats reals professionals per al jovent, què ens diries, Albert? Aquest camí del que parles. M'agrada moltíssim, perquè a Terres de l'Ebre ja tenim diverses formacions que estan molt imbrincades en aquest món de la cultura digital. Tenim FPS en Posta, Tortosa, de l'àmbit audiovisual, molt potents a casa nostra, especialment en aquests dos llocs. Tenim també formacions professionals que estan treballant
molt bé tot l'àmbit cultural i digital, lligat moltes vegades a la informàtica, però que cada vegada es fa més creativa a partir de codi de programació obert i demés. Això el Terreselbre ja ho tenim, i ho hem de dir-ho perquè s'està fent i s'està fent molt bé. I tenim una altra cosa que per mi és molt important, que són els batxillerats artístics. Batxillerats artístics amb una visió molt més àmplia del que seria la cultura més tradicional, que està molt bé perquè és la base...
de la cultura de la nostra societat, però que està molt oberta a poder obrir cap a noves disciplines, especialment la cultura digital. Estem bé a Terres de l'Ebre, no ens hem d'enganyar, no vull fer tampoc una apologia d'estem molt malament, no, no, estem bé, però podem estar millor si l'àmbit universitari ens recolza. No tindrem universitat, però sí que aquest àmbit universitari que tenim especialment a les ciutats pot tindre referents com l'Ebre Lumen i es poden vindre a desenvolupar aquí a casa nostra. I davant d'una primícia,
L'Ebrelumen buscava també, que gràcies, evidentment, a les línies de fons de tensió nuclear i d'altres de dinamació econòmica que es fan a la comarca, s'implantessin empreses de cultura digital a Terres de l'Ebre. Doncs bé, ja ho hem aconseguit, hem aconseguit diverses empreses que s'han implantat aquí, que els propers mesos se visualitzaran, moltes d'elles vinculades a festivals com Ebrelumen, Eufònic,
i d'altres, i això vol dir que podrem generar llocs de treball també aquí a casa nostra. Quina alegria, Albert. Mira, des del Dia Terres de l'Ebre no podem fer una altra cosa que celebrar-ho, perquè això sempre és benvingut i sempre és d'agrair. I també ara estava pensant, mentre t'escoltava, que molts pares i mares escoltaran la teva entrevista,
i tindran un fill o una filla que els està omplint el cap de la il·lusió i de les ganes que té de tirar per aquest món. I què els diries als pares i mares que el seu fill o la seva filla té aquestes inquietuds? El primer és que es treguin tots els prejudicis que hem tingut fins ara que això s'ha de fer a fora i especialment a les ciutats. És evident que una bona base d'àmbit universitari sí que s'ha d'anar-hi, però cada vegada més tenim a casa nostra
Són centres molt bons, amb molt bon professorat, que està treballant molt bé aquestes disciplines, que recolzin el seu fill o filla cap a aquesta línia, perquè a més a més és una línia de futur. És una línia de molt present, com ho podem veure en festivals, com els acabem de dir, però sobretot és una línia molt de futur. Són llocs de treball de qualitat, són llocs de treball que si t'agraden, a més a més disfrutes moltíssim fent la teva feina.
i que els animin, que els animin els seus fills perquè estan més a prop o de decidir si marxen o es queden, o de, si marxen, puguin retornar als seus orígens i treballar d'allò que els agrada. Perquè d'alguna manera també tirar per aquesta drecera és una manera de retenció de talent, que moltes vegades ja no és que marxin a fer alguna cosa fora, sinó que és que se'n va el potencial del territori.
I per això necessitem festivals, com els que t'havia nomenat, i d'altres que també fan una aposta cap a aquesta cultura digital. Encara a Terres de l'Ebre ens cal, parlo, per exemple, del Bac en Posta, no? Per això et dic que ja tenim a casa nostra d'aquests festivals que el que fan és visualitzar-ho tot això, sociabilitzar-ho, apropar-ho a tothom. Perquè quan passen aquestes coses que dius, de dir, escolta, jo és que em vull quedar aquí, vull retindrem aquí, doncs bé, sí, pots fer-ho, perquè tenim...
Bones col·leccions d'internet, majoritàriament, sempre hi ha alguns efectes, però en general tenim bones fibres òptiques als nostres municipis, i molta d'esta feina es pot fer en remots, es pot fer en teletreball, anant a Barcelona, a Tarragona, un cop a la setmana, tranquil·lament. Això vol dir que podem retindre aquest talent, i que després, per mi el més important de l'Ebrelumen Talent, és que aquest talent que també l'estem retenint, li donem oportunitats, i per això estic tan content d'aquesta nova etapa de l'Ebrelumen,
perquè l'Ebronament Talent i l'Ebronament Festival donen peu a aquests artistes i persones que volen treballar aquesta disciplina de la cultura digital.
i ja ens apropem al final de l'entrevista, però sé que m'agradaria posar en valor el videomàping arquitectònic. Este llenguatge central, per dir d'alguna manera, que com a disciplina ens va fascinar a tothom que no el coneixíem i que a banda aporta això, posar en valor i en relleu espais patrimonials com esglésies nostres, castells, impressionants, però que tenen un guany impressionant amb el videomàping arquitectònic. Sí, sempre dic que és un canvi...
de visibilitat de coses que ja coneixem, perquè aquest patrimoni el tenim a la base, el tenim moltes vegades a prop, i el que fem és posar-li llum de nit, que això és aquesta línia que, com bé dius, són tan impressionants, i ens fan riure el nostre patrimoni d'una altra forma, que cada vegada agrada més, que agrada gent de totes les edats, que és de les coses que més ens agraden a l'Ebrelumen, que ve gent de moltes edats, i alhora té un punt de disciplina artística innovadora molt interessant per a casa nostra.
I l'última pregunta, quin paper vol jugar Ebrelumen a nivell de país? El paper que li pertoca no només a l'Ebrelumen, sinó a les Terres de l'Ebre, que és un paper protagonista dintre de la cultura digital del nostre país, com estan fent altres zones, vinculades sempre a centres d'art i en altres disciplines, com tenim a casa ja, a casa nostra, de manera real, com és l'Opati o com és l'Escola d'Arts de la Diputació Tortosa.
són elements que ja tenim i el que hem de fer és posar-los junts perquè l'Ebrelument tingui aquest paper de referent nacional des del sud de Catalunya. Albert Pujol, comissari d'Ebrelument, mil gràcies per haver entrat a l'Aldia Terres de l'Ebre i haver parlat de cultura, que això sempre omple l'ànima i ajuda moltíssim en els moments actuals que estem vivint. Moltes gràcies a tu, Diana, i una abraçada ben forta a tu i a tots els teus elements. Moltes gràcies.
Bé, ja amb Albert Pujó, el comissari d'Ebrelumen, ja sabeu que s'acaba d'iniciar aquesta nova etapa del projecte Ebrelumen amb talent de la... a la Riba... a la Riba... ai, ai, ai... a la Riba Roja d'Ebre i nosaltres arribem al final d'aquesta primera hora. Tornem després dels butlletins informatius de la xarxa. No marxeu, que ens queda una segona hora, també, amb contingut molt ebrenc. Fins a...