Què passa, cinefils? I què toca esta setmana? Què toca? Toca La mosca, de Fly, una pel·lícula de l'any 1986 dirigida per David Cronenberg. De fet, és un remake d'una pel·lícula més antiga, no? Està protagonitzada per el gran de Jeff Corlum i Jenna Davis. Li posaré molt humor, com sempre, i espero que ho disfruteu. L'espai de la plana ràdio dedicat al cinema és Pantalles amb les sinopsis i les curiositats d'Eugeni Quaspall de Pérez.
Molt bones cinefils! Atents, atents, atents perquè avui, avui toca clàssic temorífic. No sé com catalogar-ho això, en fi. 1986, dirigida per David Cronenberg i us aviso que si esteu jalant us fastida l'esnac. Ja veureu. Bé, potser després en els detalls finals.
Ens trobem en una espècie de festa pica-pica i guateque, no? Poseu-vos en situació. Ja podeu activar el contador de blasfèmies al català. De fet, és una espècie de post-seminari de cerebritos, ja en tenim dos. Tenim una periodista amb la gravadora de cassetes buscant algun personatge interessant per entrevistar. Us presento a Verònica, Jenna Davies.
Finalment, veu un paio que, sincerament, jo no m'hi acostaria. Però, en fi, un paio que veu champan. No cava champan. Sempre els americans estan en el Don Perignon i no sé com es diu. Perdó, m'emociono amb les meves tontades. Com deia, un personatge ja peculiar, amb un traje, ja en durem tres avui, de quadres a l'estil Mr. Bean, però amb cara de... No és igual, no diré res que em furen.
Ell és Seth Brandl, Jeff Godblum. Ni més ni menys, senyores i senyors. Un superdotat d'intel·ligència en principi, marranos, en el qual li posa ull, així us conec ja, li posa ull a Verónica. Insisteix que té un treball en el qual està treballant, molt bé, ara que m'acabo de lluir, que revolucionarà el món.
Ella no sé per quina raó, per l'interès, però es dona la volta, però ella insisteix. Li dirà que té una petita part en una empresa que es diu Bartok i que l'hem deixat per experimentar? Doncs sí, i és una nau industrial amb un polígon industrial que sembla mig abandonat. Això ella es veu que li crida l'atenció. Així que la du fins allà.
Sí, sí. Si sumeu la informació que us he dit des de començament, jo soc Verònica i encara estaria corrent, però en sentit contrari. Quan obre l'enorme porta metàl·lica, veu que hi ha dues cabines que semblen un niu de vispa asiàtica, però en tamaig gran.
Ell, molt cordialment, cordialment li dirà que li deixi una prenda íntima. Total, que s'aixeca la cuixa sensualment, es treu els tacons, ja en tenim quatre, i a poc a poc es treu una mitja. Ell la col·legarà a una de les cabines i des d'un dels computadors xiu-xiujarà no sé què de procedir amb la teletransportació.
Sí senyor, el senyor Brandel ha inventat la teletransportació, cosa que les companyies aèries, entre altres, estaran contentíssims. Un cop gravat de tota traïció, ell, amb el cassete, se'n va corrents al despatx del seu cap. Jo no dic més barbarismes avui que he fet el tope.
Va, mare, us em colen per a dalt arreu. Oblideu, com si no hagués passat res. El seu cap és Stadisforans. Stadisvorans, amb B. B. John Guelph. Casualment és el seu ex. Sí, el seu ex, un gilipolles i un narcisista de manual. Ell l'anul·larà com de costum, com sempre ha fet. I en l'hi que li fot el pèl i que és un innocent. I allò de... És un trucó. Tothom el pèl.
I tu has caído, has caído de quatre pates. I, a més a més, té la mania aquella de no escoltar-la. És un imbècil, un narcisista. Sí, sí, sí, sí, d'estos, d'estos. Mare de Déu. Un paio, a més a més, un paio que se li cola a casa, li fa servir la dutxa i ves a saber si el cagadero, com si res. M'he dit un altre. En fi...
Sí, sí. Arriba a casa i es troba a la dutxa i pensa que li ha entrat algú a robar. Diu, estava en el barrio, necessitava la dutxa, vés a casa teva a gastar tu. Home. Tornant a Brandel. I les seves cabines poden teletransportar material no viu, és a dir, material, no? No sé si m'explico. Així que per experimentar té un parell de mandrils i no se li cuta altra cosa amb el mal llui que donen aquests monos del cul pelat. Sí, sí.
Jo quan era crio, recordo quan anava al so, em portaven al so i la part que em donava molt mal rotllo era la zona dels mandrils, era com una espècie de pati de presó d'abans, molt depriment en tot, pobres bitxos també.
els tenien allà a baix com si fos com una plaça, però ficada a baix, perquè allò puja i us la liaven gorda, pots fer un bon jaleo, els oes si s'escapen, i estaven allà, i els veies allà sentats, i el cul pelat, el cul vermell, i a més a més sempre s'estaven barallant i pegant-se, semblava un col·le o un pati de presoll, era horrible.
En fi, tornant a tot plegat, un dia a prova en presència de Verònica posa un dels monets d'estors per fer experiments a la cabina.
El resultat millor amb el calló. Finalment, això sí, trobarà el resultat de l'equació després de diversos intents. En principi no amb els monos, però sí que veient que hi ha alguna cosa que ja no quadra. Tornant a l'experiment, aquest cop surt amb èxit i li farà una extracció al mono i enviarà a no sé on per saber els resultats, és a dir, li fa un anàlisi, i els resultats per saber si tot està correcte.
Es veu que tardarà uns dies. Bé, la idea serà provar ell personalment l'inventet, però de moment millor no fer-ho perquè no...
No se sap com ha sortit allò. A tot això s'acabaran liant. Bé, passa totes pel·lícules, s'acaben tots al llit. Un dia, després d'una discussió amb ella, ella fotrà el camp, perquè té gelos del seu cap, no sé quina història, i ell ja després de beure una ampolleta sencera de champagne, després d'una conversa amb el mandril,
dient-li que això té que em fan molt mal rotllo, li preguntarà si està bé. André no el contesta, clar, però li dirà, no, que estàs bé, que està bé, que físicament el meu bé, que no té res, però què sabràs tu? Però bé, que no cal esperar les proves tu cap a dins. L'alcohol fa bogeria, senyors. A part del detall que un cop entri una mosca es col·larà dins de la cabina, en el procés tot bé.
potser després guanyarà més força que un Stroman, sortiran uns pèls una mica durs, menjarà més guarrades que l'informàtic de Jurassic Park i començarà amb mutacions dignes de perdre la gana mentre mireu tal producció. A part d'això, res. A part d'això, us diré que feu el favor de mirar-la i ara anem a les suculentes i pavoroses curiositats.
Job Godlum va passar hores i hores i hores en maquillatge cada dia per mostrar la degradació física al seu personatge. El procés complet de Brandelfly, que es deia així, molt bon nom, per cert, es va dividir en diverses fases amb protegis diferents. La pel·lícula es va rodar abans del CGI, no habitual, és a dir...
més mèrit, no? Així que tot es va fer amb efectes pràctics, amb animatrònica, làtex, etcètera, etcètera, maquillatge, i això enclaus l'impacte visual, encara avui en vellit molt bé, tot s'ha de dir. Hi havia una escena on Randall tenia un gat dins d'una màquina de transportació i el resultat era més gràfic i traumàtic. Finalment van eliminar la versió final. Molt bé, senyors, però el monet sí que el fiquem, no? És que...
Hollywood, per l'amor de Déu, quin especisme, quina doble moral. Tot i que és un remake de l'antiga, The Fly, la versió del 86 es considera molt superior a l'antiga, normal. Tot i que no hi havia CGI, hi havia més recursos.
Es van rodar mosques reals amb macrofotografia. També es van utilitzar models ampliats per simular parts microscòpiques. Es van combinar amb muntatge per crear la idea de fusió d'ADN. Llavors el procés de caracterització podia durar entre 5 i 7 hores quan es maquillava. Això volia dir començar de matinada només per poder rodar unes poques escenes. I ara les meves reflexions finals, senyors.
us he de dir d'aquesta pel·lícula, és increïble i puc dir coses i no i em deixaria coses mai millor dit és una pel·lícula genial sobretot perquè per començar és de les pel·lis de terror que se'n pot dir
per mi millors que he vist mai, perquè no només científicament és molt creïble entre cometes, perquè clar, el que passa és a mesura que alguna cosa s'hagi fusionat una a l'altra i fa com una espècie de mutació. Està molt ben feta, això sí que us ho diré, està molt ben feta i precisament per això no la mireu sopant, dinant o almorçant o venenant, perquè...
Us pot fastidiar la menjada, us ho dic en serio. Hi ha escenes molt asqueroses, però molt asqueroses. Jo sempre dic, les mosques, mireu, mireu, fiqueu YouTube i podeu... Com menjar una mosca? I veureu el resultat del que fa per un pla engegant, no? I tret d'això, què us ha de dir, Jeff Goldblum, és on m'encanta com actuar, Janet Davis ho fa molt bé. Òbviament està a la meva col·lecció, és una pel·lícula que la trobo genial, sincerament.
Ara no és apte per a sensibles, perquè és molt, molt fastigós en aquest sentit. Però està molt ben feta, molt feta. En 1986 no hi havia CGI, avui en dia fiques-hi ja hi pots fer brigaries. És una llàstima perquè abans se patien les coses, se suaven, no? El rodatge, maquillant-se durant hores, ha de ser molt dur. Però en fi, us la recomano. Ara això sí, us he avisat que...
el contingut que té, no? I res, espero que us haigui agradat i fins la propera Cinefils! I això ha estat Pantalles, les sinopsis i curiositats d'Eugeni Guasball de Pérez. Pots seguir-nos a les xarxes socials arroba a les pantalles i no oblideu que cada divendres us portem totes les estrenes i novetats de cine i sèries a les sales i les plataformes.