Què passa, cinefils, i què tenim aquesta setmana? Què tenim ni més ni menys que el mestre Clint Eastwood, Gran Torino de l'any 2008. Una pel·lícula dirigida i protagonitzada per ell mateix, sí. De què va? Doncs bàsicament és un excombatent, de fet un veterà de la Guerra de Corea, en el qual està en un barri humil de Detroit i es veurà en certs conflictes, gràcies a certs conflictes, en una certa amistat amb els que havien sigut els seus enemics en un passat.
Una pel·lícula que li trobarem molt suc, de fet li he tret bastant suc i rebreu bastant perquè té molt humor dintre del que cal. L'espai de la plana ràdio dedicat al cinema és Pantalles amb les sinopsis i les curiositats d'Eugeni Quaspall de Pérez. Molt bones cinefils! Com va? Com va? No, no m'expliqueu la vida. Atents, perquè avui, avui, avui us parlo d'un mestre.
Sí, ara ho veureu. 2008, dirigida, produïda ja per a Dovaro B, protagonitzada pel maestre Clint Eastwood.
En fi, com us ho sé una opció. Walt Kowalski, Clint, és un veterà de la guerra de Corea. Malparlat, malhumorat, i per no dir malfò, és igual, ja m'enteneu. En fi, rigui racista, a més no poguer, i tot li put. El tema és que acaba d'enviudar. Podem veure com a la missa de l'enterrament, avui procuraré no donar-vos el gustasso de que conteu barbarismes,
joder, sempre acabo... En fi, com deia, a la missa podem veure com els nets adolescents fan el que rota, bàsicament. La neta amb el mòbil, els altres aguantant-se el riure i no sé de què. En fi, no sé què els fa tanta gràcia. I no és només això, podem observar el fàstic que arriben a donar, no els nets, no, només els fills, inclús la jove d'un d'ells, que li acaba buidant el joier de la... Bueno, en fi...
Una desgràcia, en fi. Una colla d'interessats i de cràpoles, en poques paraules. Un cop acaben els huateques del típic dels...
Va, deixeu de comptar els horrors ajenos. Ja em porto tres, au, vinga, au, sí. Seguim? És que, com deia, un cop fet el pica-pica típic dels enterraments yanquis, i de tot arreu, bueno, els yanquis sobretot, foten el camp, tothom se'n va. Deixen així el pobre Walt, sol, amb la seva gosseta, en sembla que es lludeixi, labradora, i tranquils, li fan un favor, ja us ho dic jo, perquè està fins al cap de bunt de tothom, normal.
De veïns, i just al costat té una família, un xic numerosa de coreans, concretament de l'ètnia Hmong. No sé ben bé com es pronuncia. La barriada s'ha plenat o emplenat com es digui de...
Ho dic? Ah, de xinets d'estos. M'acabaran fonant al final. En fi, entre la família de cosins i recosins i requetecosins, tenim un membre de bastant mala perduda, no? Spider, li fan dir Spider així, perquè queda molt dur, que va amb altres de la seva caranya. I a tot això veuen a Tau, un membre així una mica modoset i va, diguem tímid i no fem a ningú.
I veiem com uns, avui estic medint paraules, llatinoamericans, anava a dir xicanos, perdó, de barri humil, l'amenacen des del cotxe. Llavors, els pares dels seus s'acosten per fer-li la pilota defensant-lo. Este es mi primo, vamos a dir què passa. Així que paren els dos cotxes, no? I...
igualant els pells, no sé si m'enteneu, i es vacillen apuntant-se amb pistoles, dient-se de tot. Així que tenen l'ull al Tao per fer-lo de la banda i aprofitar-se d'ell, que té molt salvat el cul sobre el cotxe, en fi.
Tornem a Walt. Té al garatge un gran Torino del 72. D'aquí el nom de la pel·lícula. Li diran a Tao que si vol fer-se de la penya. Bé, que si vol fer-se de la penya mangui el gran Torino. És la prova de foc, en poques paraules. Una nit, Walt feia nonos i sent un soroll que ve del garatge. Agafa, diguem, l'escopeta i va veure quin poca vergonya li ha usurpat la intimitat.
Era Tau, però no ho veu, no ho veu perquè està fosques. Després de fallar amb l'arma i pegar-se un senyor hòstia, Tau surt corrents. El dia següent, Tau està amb la seva germana, Sue, al porxo de casa, fins que trenquen la pau el primo Spider i els pesats de la colla de la peixigolla. Volen endur-se Tau i al negar-se el mitja hòstia i el forcegen cap al cotxe.
Tot el merder que fan xafant el jardí de Walt, així que aquest surt amb l'escopeta. I amenaça com a bon ciutadat yanqui i defensant com a bon republicà el territori. Salit de mi jardín. Ja el coneixeu a Clint, sempre fa els mateixos papers d'hombre dur. El dia següent, masses westerns.
El dia següent, Walt serà un heroi. No pararan de dur-li floretes i jalar. Al principi no em voldrà saber res. No, no, fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí. Tirant les flors i tirant tot. Fins que provarà les empanades de pollo. A més dirà, bueno, sí, això sí. A més, li durarà Natal per confessar l'intent de robar el gran Torino i li oferiran una setmana de feinetes. És a dir, li farà de Chico de los Recados i de...
perquè l'exploti durant una setmana. En fi, el que sembrarà un mar d'insults i quasi bullying verbal cap a Tao, que li diu a ton Tao, forjarà una espècie d'amistat. Però la gràcia de tot plegat serà que la situació li farà reflexionar les idees al Bi-Hawal. I no dic més. Mireu-la. Gràcies. Ara anem a les enciades curiositats.
El Ford Gran Torino, dels 72, que apareix a la pel·lícula, no era originalment propietat d'Icewood, però ell és un gran aficionat dels cotxes clàssics i va participar activament en l'elecció del vehicle. Després del rodatge, el cotxe es va convertir en una peça molt icònica associada al film.
Molts dels actors que interpreten la comunitat Hmong, que no surt mai el nom, Hmong, no eren professionals. Per exemple, B-Wang, que és a Ditao, no tenia experiència previa en cinema, però va donar un aire molt més autèntic a la pel·lícula.
El rodatge es va durar durant només unes cinc setmanes, cosa habitual en les produccions de Eastwood. Ja sabeu que és molt cine d'autor, això. Conegut per treballar a la pel·lícula, està ambientada i es va rodar principalment a Detroit. Això no ho havia dit. Aportant un context realista a la ciutat industrial en decadència. Ja us ho puc dir jo. Els barris sembla que no hagués passat a ningú...
fent limpieza en un any, que encaixa perfectament amb el to de la història. Clint Eastwood és famós per no fer gaire bé assajos previs. Preferia captar la primera o la segona presa perquè creia que així les interpretacions eren més naturals i espontànies. Això va sorprendre alguns actors joves del repartiment. I tinc una altra curiositat que se m'heu oblidat dir-la.
Hi ha una escena en la qual surt un xaval, en el qual ell insulta diverses vegades, i és el mateix fill de Clint Eastwood que va fer una espècie de cameo, fent de noviet de la noia.
I ara us dic les meves reflexions finals sobre tal meravella de pel·lícula. Kick-Lean és un mestre, m'encanta. És una pel·lícula que la pots mirar 50.000 vegades i sempre, a part de riure, perquè s'ha de dir que s'han de mirar en la ment molt oberta, aquestes pel·lícules, perquè pots dir aquests vocabularis que es fan servir avui. Aquesta pel·lícula és del 2008, però tot i això avui no sé si seria possible fer alguna cosa així, perquè té vocabularis molt sexistes, racistes...
Però bé, forma part del personatge, forma part del personatge un home veterà de guerra que està traumat, perquè ell havia assassinat, jo ho deia, assassinat a crios en plena guerra, el tio estava traumatíssim, però a part d'això li tenia una mania enorme.
Però la gràcia de la pel·lícula, no vull fer molt espòilers, perquè si no em passo, però veureu el transfons que té en quant a qui li dona valor a qui. I també veureu que és una pel·lícula molt autèntica. És el que deia, a vegades alguns directors ho fan, agafen gent que no té molta experiència,
per l'autenticitat. Hi ha gent que actua bé sense haver fet interpretació. I en aquest cas ho havia fet així. Era gent molt autèntica, molt xunga en aquestes paraules, i situacions que dius, hòstia, aquests actors que estan aquí, d'extra, gent que no tenien molta... I es nota, no crec que fossin els únics. Jo, francament, les pel·lícules que ha fet Clint, jo no soc fan dels westerns, però aquesta pel·lícula
junt amb algunes més que un dia nombraré que ha fet en les últimes èpoques, són molt bones. Estan molt ben fetes, tenen un cert caràcter. I sí, Clint Eastwood sempre ha fet un paper bastant simple. Tot s'ha de dir. També hem de saber que és molt bo com a director. Hi ha pel·lícules que ha fet ell, que les ha produït o les ha dirigit o inclús guionitzat, i no diríeu mai que són seu.
Però bé, no puc dir més, us estic explicant aquí la vida i ja no cal. Res, espero que haguéssiu disfrutat bastant, us haguéssiu regut, que és molt important, i la setmana que ve us vindré amb més peliculetes a veure quina despedaço i tomeu el barbarisme de propina. Fins la propera, cinefils!
I això ha estat Pantalles, les sinopsis i curiositats d'Eugeni Guasvall de Pérez. Pots seguir-nos a les xarxes socials arroba a les pantalles i no oblideu que cada divendres us portem totes les estrenes i novetats de cine i sèries a les sales i les plataformes.