Bona nit.
You know I can't mess around with another man Go down and shoot my old lady You know I can't mess around with another man And that ain't too cool Hey Joe, I said I heard you shot your woman down You shot her down now
Yes, I did, I shot up You know I caught a mess around, mess around town Yes, I did, I shot up You know I caught a mess around, mess around town
Bona nit. Bona nit.
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'ondara. Amb Toni Marí.
Salutacions, bona vesprada. És la una i tres minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats.
Un programa que està amb tu tots els dimecres i els divendres a partir de la una de la vesprada. La nostra convidada d'avui és l'ondarenca Laura Capellino. Ella és metgessa. Està en Medicina Intensiva a l'Hospital Peset de València i ella és la nostra protagonista d'avui al programa. Comencem.
Comencem saludant a la nostra protagonista, a Laura Capellino. Laura Capellino, bona vesprada, com estàs? Bona vesprada, Toni. Moltes gràcies per donar-me el lloc per poder parlar un poquet més sobre mi, sobre la meva carrera. I també gràcies per donar lloc a tots els joves d'Hondora que venen així i poden contar també les seues històries.
Això és l'objectiu, donar veu a tota la gent del poble i també als i a les joves d'Ondara. Laura, acabo de dir que eres metgessa i que treballes en Medicina Intensiva a l'Hospital P7 de València. En primer lloc, ens agradaria que ens explicares exactament quina és la teva feina a aquest hospital tan important.
Mira, jo ara mateixa estic fent el que s'anomena la residència MIR, que és una època on, depèn de les especialitats, són entre 4 i 5 anys. És una època de formació, però al mateix temps de treball, en què realment consisteix fer-te especialista en una de les especialitats, tantes que hi ha en la medicina. En el meu cas, la medicina intensiva, els metges de la UCI, de la Unitat de les Cures Intensives, que coneixem tots,
és una especialitat molt ampla, molt transversal, és una especialitat que s'encarrega de cuidar el pacient crític, el pacient inestable, aquest pacient que està realment greu i que necessita d'unes tecnologies molt avançades, uns tractaments potents per mantenir en vida i que aquesta persona pugui eixir endavant.
Em comentaves fora de micròfon, Laura, que tu estàs en l'Hospital Peset de València des d'este passat mes de juny. De moment, com està sent l'experiència?
La veritat és que fa realment des de juny molt poc de temps, però he sentit que l'hospital m'ha obert les portes, m'ha cuidat moltíssim i estic molt contenta d'haver elegit l'hospital, d'haver elegit aquesta especialitat i també d'haver conegut tota la gent que m'està cuidant molt, m'està oferint i m'està formant en la meva futura especialitat.
Què diries d'este hospital? Quines són les característiques d'este hospital? Perquè parlem d'un dels hospitals més importants de tota la comunitat valenciana, que en este cas està a València.
Sí, doncs mira, l'Hospital Doctor Peset és un hospital, no és un hospital gran, com podem pensar que és la fe, no? Per a mi és un hospital molt familiar, al final tots pràcticament ens coneixem, n'hi ha molta ajuda, sempre n'hi ha molt de companyerisme, no? Tots estem, per al que puga passar, ajudant-nos i això era també una qualitat que jo buscava, no? En un espai en què anava a formar-me durant tant de temps com són cinc anys.
i a més també coneixia gent que ha treballat allí m'han parlat molt bé de la formació en Mir que és on jo estic diguem que em va cautivar i allà hi estic Laura, entenc que és la teva primera experiència laboral és així? i com has afrontat des del primer moment passar dels estudis a la feina?
És una experiència molt bonica, perquè al final, clar, tu et passes molt de temps davant d'un llibre pensant, idealitzant, potser com podria ser el treballar en la teva carrera tan somiada, i que es fa a realitat és com de repente dir, ostres, passeig d'estar davant d'un llibre a estar davant d'un pacient real, una persona que necessita de mi, de la meva ajuda per a poder posar-se, curar-se i de més. Llavors és com una cosa molt satisfactòria, almenys per a mi, penso que
que ha sigut molt satisfactori, molt bonic i molt gratificant, la veritat. Laura, des que estàs allà a l'Hospital Peset de València, hauràs tingut casos i podries recordar algun, perquè la gent sàpiga exactament quina és la teua funció, algun cas pràctic que has vist i que has tractat allà a l'hospital, així que recordes?
Sí, mira, jo recordo, i va ser en unes pràctiques, de fet, però és que va ser com una experiència que em va marcar moltíssim. Era una pacient que estava ingressada i al final no estava anant tot el bé que hauria d'estar anant i al final s'han de plantejar moltes coses en aquests moments. És el parlar amb el pacient, plantejar a aquesta persona què voldria fer en cas que les coses no anaren bé,
O en el cas que les coses s'anaren bé, el plantejar és a quin punt aquesta persona vol arribar en certes tècniques, en certs moments. Però també molt important, i penso que també és una feina nostra molt important,
parlar amb les famílies informar com el seu familiar està evolucionant tot és molt bonic però de vegades tot no és tan bonic com ens agradaria i és molt dur i jo recordo una vegada vam anar a un despatx a parlar amb les famílies d'una pacient i realment va ser molt dur ho recordo com una experiència
Bonica en el sentit de dir que tu pots informar i donar el suport a la família, però realment és una experiència molt dura, tant per a tu que estàs donant una mala notícia com, evidentment, per als familiars que no esperen, diguem, aquest final. I va ser dura. Jo recordo un moment prou trist en aquest sentit. Em va arribar molt a...
el cor i res, però al final forma part en general de la medicina, però també la meva especialitat és una especialitat que tracta molt en el pacient crític i moltes vegades hi ha casos molt complicats. En aquest sentit, Laura, durant la carrera, vos formen per a poder afrontar aquest tipus de situacions? Sí, i això és la veritat que ho agraeixo molt, perquè...
Pareix que el parlar i el comentar, l'informar, sigui una cosa... Al final tots parlem, ens comuniquem, però realment hi ha certes tècniques, maneres en què pots dir una notícia que no és bona i per a que les persones puguin afrontar-ho de la millor manera possible. La comunicació verbal, però també la no verbal, és molt important.
I en això se mos ha fet molt d'incapeu, en el sentit de, tan teòricament com en tallers pràctics i tot, perquè puguem desenvolupar un poc més aquesta part.
Estem amb l'Hondarenca Laura Capellino ella és metgessa en aquests moments treballa en el Departament de Medicina Intensiva de l'Hospital Peset de València ella és la nostra protagonista d'avui al programa Taula de Convidats Fa uns anys, Laura, tu vas vindre així a Ràdio La Veu d'Hondara com a dama de la soledat estem parlant de l'any 2016 o 2017 recorda que a aquesta entrevista
et vaig preguntar i vos vaig preguntar si continuaríeu els vostres estudis. I ahir vas dir que sí, que anaves a estudiar Medicina. Han passat els anys i ja eres metgessa, has aconseguit el teu objectiu. La meva pregunta és la següent, Laura, per què Medicina?
Mira, jo no he sigut mai el prototip de persona des de menudeta, voler ser metgessa ni res, però és veritat que, tal com van passant els anys, durant la teua etapa formativa al col·le, a l'institut, vas com agafant pinzellades de tots els àmbits als que pots dedicar-te. I és cert que, com que jo anava veient la part científica, la part sanitària,
Em anava calant, diguem, i realment quan em vaig plantejar les possibilitats que tenia, quan vaig pensar que podries estudiar Medicina, va ser com que em va encendre un món i vaig dir, és que...
ha de ser aquesta carrera perquè jo sempre m'ha agradat molt la part de la medicina, el saber com funciona el nostre cos normalment, però també com afecten les malalties al nostre cos, com afecten...
els òrgans, els tractaments tot aquest àmbit és una cosa que realment m'interessava molt però també és cert que la part humana de la medicina és també com el motor que em va fer tirar per aquesta branca estar al costat de la gent, aportar tot el que puga de mi els meus coneixements tant diguem
com personals o vitals per a poder ajudar algú sempre ha sigut una cosa que m'ha plenat molt I Laura, per què vas decidir aquesta especialitat Medicina Intensiva
Un poc seguint en la línia el que estava dient, al final la part humana de la medicina considero que al final sempre la part tècnica, la part científica, evidentment és clau, però també la part humana i la part humana de la meva especialitat considero que
En general, en totes les especialitats és molt important, però al final la gent que està ingressada a l'UCI és gent que està realment en una situació crítica, que necessita d'unes cures molt importants, necessita d'una atenció constant i el poder brindar-li aquesta ajuda, el
les persones de vegades estan, diguem, quan estan en la UCI no estan... estan dormides. El...
Aixa manera de poder ajudar la persona quan està dormida, tu no pots comunicar-te amb ella, però saps que estàs fent com tot el possible per a respectar-la, per a respectar la seva dignitat, per a poder fer que torni a tindre la seva vida, perquè al final és gent que té la seva vida, té la seva família, té moltes històries i això és un pas en què tu intentes ajudar a aquesta persona que torni a tot.
Laura, des del primer moment has tingut clara la especialitat?
Jo durant la carrera és cert que sempre he dit que no m'agradaria mai quedar-me en un àmbit de la medicina, és a dir, per exemple, especialitzar-me en el ronyó o en els pulmons, sinó que sempre m'ha agradat l'àmbit més transversal, general de la medicina. Sempre he dit que no m'agradaria mai perdre ningú coneixement en general de ninguna part del cos.
I realment en aquesta especialitat vaig veure què podia ser, perquè al final és una especialitat que engloba patologies de tot tipus, pacients de tot tipus i sempre, no sé, pensava que podria ser la indicada. I de moment està sent la indicada? Està sent la indicada. Ens alegrem moltíssim. Laura, on vas estudiar la carrera i també quina valoració faries dels estudis?
Jo vaig estudiar a la Universitat Jaume I de Castelló i la veritat m'he endut un bon record i una bona experiència perquè realment quan jo vaig començar a estudiar allí feien molt pocs anys que el grau de Medicina estava en aquesta universitat
i he considerat que, en general, com que eren professorat molt jove, molt atent a nosaltres, que han volgut innovar en la nostra formació, i la veritat, m'he aduc molt bons records. Recordem que Laura Capellino és metgessa, treballa a l'Hospital Peset de València en el Departament de Medicina Intensiva. Ella té 26 anys i és d'on d'ara. Laura,
Has parlat, has dit que estàs a l'Hospital P7 de València des del passat mes de juny i fins ara quines coses has après?
Estic aprenent, ara mateix, per exemple, el que es tracta de la formació MIR, depèn un poc d'especialitats i de més, però en general els plats formatius de cada especialitat contemplen que tu vagis, diguem, rotant per cada servei de l'hospital per aprendre com certes coses. Jo, per exemple, ara no estic dins de la UCI, sinó que estic en el servei de pneumologia,
I, per exemple, ara mateix en aquest sentit estic aprenent tot el tema de patologia respiratòria, tècniques que em poden servir en un futur en la meva especialitat, perquè la meva especialitat també engloba molta part de tècniques que també tenen ahí un moment de formació.
I deixant això un poc de costa, que és veritat, la part científica, la part de la medicina com a tal també...
El companyerisme, el saber que realment estic on vull i aprendre com tractar a la gent, perquè al final tu has estat sis anys estudiant una carrera davant d'un llibre, t'han parlat molt de com n'hi ha que afrontar certes situacions, parlar-li a la gent, però fins que no estàs ahí i no t'enfrontes a un pacient de veritat tu sola,
i intentes fer-li preguntes, explorar, saber què està passant i què no, però sobretot afrontar-me jo sola a una persona i poder donar-li una solució al seu problema que està tenint.
Laura, has explicat que ara estàs en el procés de residència, que estaràs 5 anys a l'Hospital Peset de València. Ens has explicat ara què has après i què estàs aprenent. I què t'agradaria aprendre durant els 5 anys que encara no has pogut veure? Què t'agradaria aprendre per aprofitar el moment d'aquests 5 anys que estaràs a l'Hospital Peset de València?
Evidentment, tota la part tècnica de la meva especialitat, que penso que és molt àmplia i n'hi ha moltes, moltes coses que hi ha d'aprendre, però sobretot el ser més empàtica amb la gent, l'entendre per quina situació està passant cada pacient, el ser com una metgessa...
respectuosa, respectar la dignitat de les persones, sobretot també al final de la vida, que és un procés molt complicat i dur de portar tant per al pacient, per a la família com per a nosaltres. M'agradaria ser capaç de donar tot el millor possible de mi per a poder afrontar aquests parts i, evidentment, ajudar els meus pacients.
Ho aconseguiràs, segur que sí, Laura. Gràcies. I després d'això cinc anys, què t'agradaria fer? La veritat, després d'això cinc anys, no tinc res segur. Al final, els anys de formació MIR són cinc anys en què sé que vaig estar en l'Hospital P7, és un contracte de formació, però fora d'ahir, realment, els...
els residents, ens trobem en una situació un poc, diguem, com desemparats, no sabem, diguem, la seguretat de tindre un treball, diguem que se'n va un poc, has de tu buscar un poc la teua, diguem, el teu futur,
Pot ser que estigui a l'oportunitat de quedar-te on has estat formant-te, però si no també buscar algun altre lloc on poder anar. La veritat, no sé què m'agradaria fer. Pot ser...
Si tingués l'oportunitat, penso que quedar-me una temporada més en el meu hospital sí, però també canviar el voler altres perspectives de treball, altres companys i, a més, crec que també com a professional seria una cosa que m'aportaria molt. En aquest sentit, Laura, no t'importaria, per exemple, treballar en una altra comunitat autònoma si farà falta? No. La veritat és que no és una cosa que em suposa ningú problema.
Són molts anys d'estudi, Laura, els sis anys de carrera més els cinc anys, en aquest cas, de formació, estem parlant d'onze anys. En aquest interval de temps t'has preparat el MIR, que és una prova molt complicada. Creus que la societat valora els metges i les metgesses com cal?
Pensa que en certa manera sí, és a dir, de vegades com que s'idealitza el metge en el sentit que són persones que tenen molta vocació o estan ahí treballant i ho fan tot, però crec que no es té en compte com la part que al final són persones. Tenim unes condicions de treball que...
són molt complicades i molt dures de portar en una vida. Treballar de 24 hores molts dies al mes, fas guàrdies de 24 hores i de vegades són moltes i més de les que deuria. I crec que n'hi ha persones que encara no entenen
el que implica en les nostres vides, però també en les vides dels nostres pacients, perquè al final estem 24 hores desperts, atents, en alerta, per ajudar la gent que ho necessita, però moltes vegades a l'hora 22 de treball...
estàs com en una situació molt dura de portar i és complicat, la veritat. Pense que no és fàcil estar en aquesta situació i que, en certa manera, com que no s'acaba d'entendre i per això també ara estem en una situació un poc de voler un canvi, el canvi d'intentar millorar les nostres condicions laborals i veure si la gent també
Simplement per desconeixement, la gent al final no ho sap, però intentem que a poc a poc la gent vagi coneixent més com funciona el nostre treball per intentar algun dia arribar a un canvi que sigui un poc més just per a les nostres vides. Nosaltres afegiríem...
a aquesta informació que ens acabes de donar, el grau de responsabilitat que teniu, que és molt gran. No és el mateix la responsabilitat que puga tindre jo així en un programa i parlar davant d'un micròfon que, per exemple, vosaltres davant d'un o d'una pacient. No té res a veure. I això s'ha de valorar i també s'ha de pagar
Com cal. Laura, has parlat que dins del món dels metges i de les metgesses esteu intentant canviar per a millorar les vostres condicions laborals. Per exemple, millorar què?
Millorar, som l'únic treball realment que fa jornades laborals de 24 hores que té, després d'això, 24 hores de descans i al dia següent torna al treball. Per exemple, altres sanitaris tenen jornades de 12 hores i tenen, per exemple, dos o tres dies de descans.
ens agradaria que fos un poc més equitatiu en aquest sentit més que res perquè al final realment això són 24 hores d'intens treball són jornades de nit que afecten a la nostra salut també a la salut del pacient evidentment perquè no és el mateix que jo puga oferir-li la meva ajuda a una persona a l'hora 2 de treball que a l'hora 22
I ens agradaria en aquest aspecte que fora un poc més equitatiu, que es valorarà reduir aquestes hores de guàrdia, almenys un poc menys per a poder tenir una vida un poc més fisiològica i no treballar de nit, que al final també realment s'ha vist i s'ha estudiat que és perjudicial per a la nostra salut.
Al cap i a la fi esteu parlant de tindre més descans perquè el necessiteu per poder rendir el 100%. Laura Capellino, metgessa, moltíssimes gràcies per haver estat en directe amb nosaltres al programa Taula de Convidats. Recordem, ella està en el Departament de Medicina Intensiva a l'Hospital Pesset de València. Laura, et desitgem el millor de cara al futur, esperem...
que puguis aprofitar aquests 5 anys de residència a aquest Hospital de València i que després d'aquests 5 anys et vagi el millor possible i que tinguis molts èxits. Moltes gràcies.
Una abraçada i fins prontent. Una abraçada, gràcies. Nosaltres continuem en el programa Taula de Convidats, enllaçarem tres cançons, començarem per London Beat i el tema I've Been Thinking About You, després escoltarem a Lisa Stansfield i la cançó Change, i després escoltarem el grup Lighthouse Family i la cançó Be Happy.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
I wouldn't see your smiling face
Now when I say I love you, I mean I won't waste the way This love, this stuff has filled me up But love, I'll never give
Fins demà!
Be happy all the time I know, but I'm still gonna try
És la 1 i 39 minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats. Fa uns minuts hem estat amb l'hondarenca Laura Capellino. Ella és metgessa. En aquests moments ella està treballant al Departament de Medicina Intensiva de l'Hospital Pesset de València.
Li desigem tota la sort del món de cara al futur. Arribem a la fi del programa d'avui de taula de convidats. Avui acabarem amb Carl Stanley i el tema A Beautiful Thing. Nosaltres tornarem ja en directe el pròxim dilluns a partir de les 8 del matí amb el programa Bon Dia Ondara. Des d'ací desitgem que passeu un gran cap de setmana.
Ondara tindrem la festivitat de Sant Antoni i també tindrem la iniciativa 12 Mercats. Serà este dissabte a la plaça de Bous a partir de les 10 del matí. Sintonizes Ràdio a la Veu d'Ondara, la teua ràdio Carl Stanley i A Beautiful Thing.
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'ondara. Antoni Marí. A la radio la veu d'ondara.
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Estoy alegre porque estás alegre.
Fins demà!
Ràdio, Déu, Déu, Déu, Déu, la que escenc tots els dies i m'agrada molt.
Fins demà!
Siempre la misma inquietud me aleja. Como en el refrán la tapadera no encuentra a su pareja. Y otra vez al marcar ese estúpido número. Noto como mis dedos a tu imagen se encadenan.
Quisiera tirar del cable anclado en la pared. Y quisiera saltar esa correa que está marcando tu piel. Y quisiera poder gritar que ya soy libre. Pero duele saltar y el dolor me persigue. Nunca tantas palabras dijeron tampoco
Cuando son la excusa de un comportamiento loco Y barrer para un lado, barrer para el otro No depende de mí, no hay nada que se limpie solo Y quisiera tirar del cable anclado en la pared
Quisiera soltar esa correa que está marcando tu piel y quisiera poder gritar que ya soy libre. Pero duele soltar y el dolor me persigue otra vez y quiero escapar.
Bona nit
Pero duele saltar y el dolor me persigue Y quisiera tirar del cable anclado en la pared Y quisiera saltar esa correa que está marcando tu piel Y quisiera poder gritar que ya soy libre Pero duele saltar y el dolor me persigue
Quisiera tirar del cable anclado en la pared Y quisiera poder gritar que ya soy libre
Bona nit.
Y la lluvia o las nubes no pueden velar tanto brillo. Ni los árboles nunca podrán ocultar el camino.