La Vesta, el programa quaresmal de i per a la Semana Santa d'Ondara.
Salutacions, bona vesprada, estàs en el programa La Vesta, un espai dedicat a la Setmana Santa que està presentat i dirigit pel nostre company Boro Álvarez, un programa que està en la graella de Ràdio La Veu d'Ondara durant tot el període de Quaresma. Boro Álvarez, bona vesprada, com estàs? Molt bona vesprada, Toni, doncs molt bé, així ja estem a l'equador de la Quaresma, pareix ahir que la començaven,
Ja portem tres programes emesos i ja mos dirigim a fer el quart, igual que el proper diumenge serà el quart diumenge de Quaresma, ja estem a l'Equador...
Cada volta, com m'agrada dir, vectors en posició i propet del dia. Cada volta més a prop. Volem recordar quina és l'estructura del programa. Boro comença amb notícies, després parla d'alguna curiositat, després escoltem o solem escoltar una marxa i després ell té una entrevista
encara que no desvelarem quina és la persona convidada d'avui fins al moment de l'entrevista. Efectivament, però al llarg del programa van deixant-se caure pedretes que poden, o gent que siga un poc coneixedor de la Setmana Santa d'Hondara o de certs detalls de la Setmana Santa d'Hondara, que...
en allò que vaig deixant caure en aquesta primera part del programa, pot intuir qui o què és convidat en la segona part. Comencem per les notícies. I quines són les notícies d'última hora que estan relacionades amb la Setmana Santa d'Ondara?
L'actualitat més fregant és en relació a aquest quart diumenge que tenim ja a tocar, que esperen molts com el veritable tret de sortida de la Setmana Santa d'Hondara, com és la celebració del Dia d'Encofrade.
Un dia de cofrades, un dia replet i farcit d'actes per a gaudir a totes aquelles persones que vivim i sentim la Setmana Santa com a pròpia. I és un dia que de ben matí ja comencem les almorzades, després les recollides de nou confrades...
la Santa Missa on es repartiran les vestes a estos nous cofrades i per últim el tradicional dinar de germanor de totes les set confraries d'ondara al Recinte del Prado
on ja n'hi ha confirmats la presència al voltant d'un centenar escatx o llarg de confraris. Ja es viu un dia molt, molt, molt bonic. Serà este cap de setmana, però exactament quin dia? El dia 15 de març. 15 de març, diumenge. Diumenge, el dia 15 de maig, este cap de setmana.
I que té en relació, aquest quart, estic aguantant sempre dient quart diumenge, però és un diumenge que té nom propi, té nom i cognom propi, té una curiositat que es desverlarà ara.
tot seguit d'acabar les notícies també un altre ordre de coses i per a que ens donen compte que ja està tot enllestint-se i que el que està enmig amb estat pareix que ja comença a repuntar-se
I és que ahir, dimarts, es va produir la reunió de ceremoniers, de tots els ceremoniers de les set confraries, per a ultimar el que serà tot el conjunt de nous itineraris i encontres que, com ja és ben sabut i ja s'han anunciat en les tres edicions anteriors d'aquest programa,
en guany els encreuaments tindran un lloc fix i únic, no seran variables com els altres anys que teníem, per exemple, encontres de la Verònica i el Nazareno es feia en la cruella del carrer Sol a Carredènia, igual que el dimecres sant en aquest mateix lloc es feia l'encontre entre el sepulcre i la pietat,
o que el dimarts sant es feia en la cruïlla de Trinitat Roser l'encontre entre la Verge Dolorosa i el Nazareno i el Cristo de les 7 paraules del barri del Crist en guany tots aquests tres encontres es faran en la cruïlla de Carrera Abres, Carrera Sant Jaume Abres popularment i Carrera Roser
clar, això ha significat una remodelació total d'itineraris i horaris i punts d'exida de les cofradies tot això es va enllestir ahir i els ceremoniaros ja estan tots estudiant la coordinació que han de durar a terme la propera Setmana Santa d'acord?
i en un altre ordre de coses és deixar caure l'última notícia és quasi confirmar que la confraria del Nazareno recupera després d'anys de no tindre de nou una banda pròpia per a les seues processors d'esta pròxima Setmana Santa
Esperem que tot sigui un èxit i que el fluid i el treball que està fent la directiva del Nazareno, encapçalada per Letícia Fornès, tingui els èxits esperats i tingui aquest reconeixement al treball ben fet.
Enhorabona a la confraria del Nazareno i sempre és una bona notícia que es recuperen coses, no? Perquè el Nazareno ja tenia el seu moment... Ja la tenia, la va perdre i ara la recupera i esperem que en esta nova emprensida aconseguisquen que definitivament mantindré aquesta banda al llarg dels anys.
Enhorabona per al Nazareno. Més notícies, Boro? Ja està tot. Anem a passar ara a la curiositat, que evidentment està relacionada, com t'acabé de dir, en aquest quart diumenge de Quaresma. Aquest quart diumenge de Quaresma, encara que la majoria de gent... Bé, pot ser que algú ho sàpiga, però...
la majoria de gent desconeix que aquest diumenge té nom propi, és l'únic diumenge de Quaresma que té nom propi, i és el diumenge de Laetari. Què significa Laetari? Laetari significa...
Alegria. En llatí el terme Laetare significa alegria. I ens indica que el poble cristià ha de celebrar en alegria fent una treua en mitjan de la cuaresma perquè ja estem...
tan a prop de conèixer que l'home ha vençut a la mort mitjançant Jesús, morts, morts i superàvit estem ja tan a prop d'aixa arribada del diumenge de resurrecció com de lluny estem del dimecres de cendres per tant, és un dia molt especial, tot això ve
L'aetare està recollit en l'intruïto del cant a l'entrada, en llatí, perdoneu-me la pronunciació, però esperaré dir-ho bé per si hi ha algun filòleg en llatí que em puga recriminar, però realment l'aetare gerusalén et conventum facite omnisquii definitiseen.
que ve a dir alegre a Jerusalén i tots aquells que es reuniu en nom de Déu bé, aquest dia és tan significatiu que junten un altre que el celebrem a l'Advent, el diumenge de Gaudete són els dos únics dies que podem veure el retorn el mossèn, el celebrant de la missa vestit de rosa és l'únic dia que vesteixen de rosa
Per què visteixen de rosa? Perquè el rosa és un color format pel morat, que significa passió, que és allò que estem vivint en la quaresma, i el blanc, que significa la joia pasqual, l'alegria de la resurrecció.
I per això, este diumenge, si vegeu Don Chimo vestit de rosa, no penseu que és que li he agarrat una mala idea, sinó que és la vestimenta pròpia del dia i obligatòria. També, com a curiositat, és l'únic dia que poden haver flors a l'altar, es pot engalanar l'altar amb flors, i en aquelles esglésies on hi ha orgue,
que ha de permaneixer en silenci durant tota la quaresma, les eclésies que tenen orgue, este diumenge pot sonar a l'orgue, amb motiu d'aquesta felicitat, d'aquesta alegria, d'allò que ens ve.
Interessant. Sempre sabrem alguna cosa més. Gràcies a este programa. Gràcies. Boro, passem ara a l'apartat de música. I sempre portes una marxa i wikina escoltarem.
Doncs mira, avui, sense que servisca de precedent, però avui manava les circumstàncies manen, no he sigut jo el que li ha triat. Ah, no? No, no. Tinc tanta confiança en el convidat que tenim, esperant-nos a ser entrevistat, que he decidit que fora ell el que l'escollirà.
perquè no dubte en cap moment del seu meravellós i boníssim gust musical. I aquesta marxa que ha triat, evidentment, és l'Esperança de Maria, interpretada per la banda d'Oliva de La Pietat.
Creus que ja és una pista? La gent ja es pot fer una idea de qui pot ser la persona convidada? Això espera, és una de les pedretes que deixava en el camí per a veure qui poguera ser. Molt bé, aleshores escoltem l'esperança de Maria, en aquest cas interpretada per la Pietat d'Oliva. Sí, que és una de les seues marxes de referència del nostre convidat.
Per tant, escoltem Esperanza de María amb La Pietat d'Oliva. Això vaig a tallar-ho, eh?
Fins demà!
Fins demà!
La Vesta, el programa quaresmal de i per a la Semana Santa d'Hondara.
Estàs en el programa La Vesta, un espai que està presentat i dirigit per Boró Álvarez, un programa dedicat a la Setmana Santa d'Hondara. Boró, després d'haver escoltat la marxa d'avui, és moment de desvelar qui és el nostre protagonista d'avui.
Qui és? El nostre protagonista d'avui és d'aquells que ja fa anys que m'hauria agradat tindre-lo així i per fi enguany ha caigut i podem fer-li una entrevista tan desitjada. Si el radiollent té una miqueta de negar caps, se n'haurà donat que demanar aquesta marxa que acabem d'escoltar, Esperança de Maria, d'escoltar la pietat d'Oliva...
és una miqueta en honor a este confrare, a esta gran persona que tenim, així avui com és José Javier Domènech, més conegut per J, però per a mi sempre serà José. Moltes gràcies, benvingut.
Doncs així estem, volem saber, a veure una miqueta més de tu, d'aixe José Cofrade, el José Empresario, el coneguem, ara volem saber un poquet aixe José Cofrade com n'hi hagi. Fem-nos deu cèntims de la teua biografia. De la biografia. En primer lloc, bueno, agrair aquestes paraules, que és un honor, no?, és un honor primer estar així i poder xerrar amb tu, que tenim molt bona relació.
I res, la veritat que jo realment estic sent nom, per suposat, de la meva cofredia i per suposat de la meva banda.
I jo parlar, la veritat és que puc parlar des del meu punt de vista que he viscut en la cofradia, que és tota la meva vida. I jo no recorde un moment que jo no hagi assegut cofrade. De fet, em costa tindre la memòria de quan hi havia jo, perquè era tan menut que no ho recorde. No recorde un moment de no ser o no participar en...
Tu eres ADN cofrade del Cris, d'aquí que solem dir era cofrade antes que caminava. Correcte, correcte. Quan van tirar els foraments, jo soc una varilla. Soc una varilla que em fortaleix, fa fort això, com es diu, els foraments, el ciment, em fortira el ciment.
Molt bé, molt bé. Anem a veure. Comencem. Tu, evidentment, eres un membre actiu, si no el principal cap, si creix a punteta i saber què és la banda del Cris. Què el vas pitjar a tu a ser membre de la banda i després arribar a convertir-te en el que avui en dia t'has convertit?
Bé, realment tot això porto molts processos, és a dir, en la banda sempre de fa molts anys he format part. També hi ha que dir que realment terem bandes per dir un nom, perquè al final no es podria considerar una banda. Era més una colla.
d'amics de dins de la confraria per complir la setmana santa i era una cosa històrica que sempre s'havia eixit clar, hem de tindre en compte que una banda no podíem quedar com quedàvem, era dos mesos antes o tres assajar això n'hi ha poc música és impensable
Històricament el poble sempre ha funcionat un poquet així, la banda era una cosa que acompanyava, no tenia aquesta importància musical, sinó per acompanyar el pas, per aportar el pas. Sempre s'ha tingut un poc aquesta idea. Sí que és veritat que Matos Paco,
I la seva il·lusió era tindre una banda. Una banda, això era, vamos, sempre sigut la seva il·lusió. Però també la realitat és que no hem sigut mai un poble en el qual hi ha hagut un poc aquesta dinàmica, aquesta tradició, aquesta arreu de crear una... Així no com en Oliva, per exemple...
És una locura, el tema d'oliva és una locura, a veure quina de totes és els nivells altíssims de qualitat. En canvi, si no, d'ara això no existeix mai. Jo crec que és un impàs, tampoc estem parlant que arriba a ser una banda com puguen ser les d'oliva o altres bandes professionals, perquè el poble tampoc no dona pa més.
Però si aquest punt d'inflexió, és a dir, tenint en compte la realitat, que som realistes, també anem a ser matos realistes. I és un poc en el que estem fent. Som gent sense coneixements, musicals, poqueta gent que té coneixements, que són els que estan un poquet assessorant-nos, ajudant-nos, deix la banda...
i un poc és la projecció de cada un que podem donar fins on arribem. Això no es tracta de que anem a fer una... No, és a dir, el que tenim, anem a ser realistes i anem a intentar millorar nosaltres dins dels nostres coneixements
que tenim o que anem poquet a poquet adquirint. És un poc la perspectiva que tenim avui per avui de la banda. El poder iixir a Setmana Santa, que dic jo, en una partitura de banda... Això era impensable. I avui és una realitat. Està clar que estem a un nivell, em diria jo, a anys llum...
Però per a nosaltres ha sigut un creixement exponencial, a nivell de coneixements i a nivell de com estan aquestes coses, ha sigut un creixement exponencial en aquest aspecte intern. Sí, sí, sí. I també podríem dir que a nivell local, perquè, clar, sou vosaltres...
Som la gent del sepulcre, en el seu test va ser el Nazaret, però clar, és un presol, juguem en les cartes que juguem, no podem jugar en unes altres. I aquest peu a terra que teniu, de veritat, és digne d'alabar.
Qui està al teu costat donant-te aquest assessorament o qui és el que realment està fent possible que un dia ja la banda del Crist tisca en una partitura a tocar? I hagi tingut aquest creixement exponencial que està experimentant-se i que està veient-se.
Sí, doncs mira, un poquet el bressol o la flama un poquet va ser també per part de Juan Fran, que té experiència a nivell musical, t'experiència a nivell de metal, entonces ha sigut un poc també el que en aquest aspecte has començat a inculcar-nos i ensenyar-nos com es té que fer, és a dir, si no...
No hem anat tots i de sobte ens hem posat a... No, no. Hem partit com de zero. És a dir, es comença per així i d'aquí és on hem d'anar continuant per a poder arribar a aquesta realitat nostra. Aquesta realitat no és un conservatori ni és una cola de música. Exacte.
Sí que tenim unes pautes, sí que fem uns exercicis, i va ser un poquet a nivell d'aprendre, sí que Juan Fran hem començat a dirigir en aquest aspecte.
És molt important també, hi ha hagut molta gent que també ha estat en percussió, que vas començar Paco, un xic de pedreguera, vas començar a ensenyar-nos un poc percussió, després ha estat també Pau, ara està Pau Llovell...
Correcte. Julio Moreno, que ell és de la banda del poble. És a dir, és un poquet entre els coneixements, des que tenen coneixements van donar-nos unes pautes perquè tots puguem seguir el mateix guió. Que el més difícil i complicat és seguir un guió. Efectivament. El guió és fàcil, tu el llitges és un guió fàcil, però després interpretar-lo...
i ja n'hi ha més com es fa això i això és un poquet les pautes que estan donant-nos seguint-te, coneixent l'exemple de la nostra banda de Francisco González del Bar Bombilla un home jubilat que coneixia més música al zero toca un instrument zero totes aquestes coses que és zero-zero dius, bueno
Com aixa persona, a poc a poc, dedicant-li esforç, temps, li posa una partitura i, dins dels nostres coneixements, podem fer un seguiment. És un logro, arribar a ell és un logro.
I tant, i tant. I per això estem molt satisfets. Més que, a lo millor, el que dient en un principi, d'arribar a tindre una banda que... És a dir, és aquest logro personal de cada un. Perquè estos són logros personals. Esto no és un conservatori en què saps que o arribes o... O te'n vas fora. O te'n vas fora. No, estos són logros personals. I...
I en aquest aspecte, jo trobo que tenim aquest punt de paciència entre tots, perquè el tenim que tindre. Perquè, clar, Pau i jo bé, potser no opineu, perquè és un professional. No, però és el contrari. Estan ajudant-nos molt. Estem molt, molt agraïts. Jo trobo que, d'aquesta manera tan clara, com ho acabis d'explicar, el dones compte que coneixent els teus límits es comença un camí cap a l'infinit. És que...
des de les limitacions pròpies del que és el poble i de la barrera de creixement que tinguen les bandes perquè hi ha un moment que dius jo soc capaç de avui en dia potser poder captar 20 músics 25 però
més allà no podem anar a cap cofredia crec jo del passat de 30 i 30 avui en dia en qualsevol banda d'oliva per exemple que és les que coneguem i les que venen a tocar en la processó del dimarts sant 30 persones són les 4 primeres partitxeres no n'hi ha més Moratos des del nostre punt de vista pensem que primer és la cofredia efectivament
La cofredia és la que senta les bases. La banda es deu a la cofredia. Per què? Perquè d'altra manera no tenim un poble per fer-ho. És a dir, si no podem l'any que ve fitxar 10 per tocar la banda, però això és 10 perquè venen així i no se'n van a Oliva a tocar si es agrada la música, que ho tenim tot fet i és tot molt més fàcil. Així...
Així cada músic, jo li dono importància perquè cada un des de la banda som superimportants. És a dir, el fallo o qualsevol cosa de cada un és protagonista. Així no som 90 en el qual pots un dia així i no tocar, no passarà ja res. Així no.
És que així anem tan limitats per tema de gent i per tema que és impossible. O sigui, cada un és protagonista. I jo trobo que això és un dels punts que tenim totes les bandes del poble. Jo sé que soc protagonista del que estic fent. No soc...
un o més. Jo veig grans bandes que al final és anar passada per tocar anar bandadeixes, però tu ja saps que estàs dins d'una gran banda. Així, nosaltres al contrari, som cadascú protagonista del seu instrument i de... A mi saps com m'agrada definir-ho això, no? Li ho dic molta volta als meus, no? Les bandes de Setmana Santa o Andara tenen un valor increïble.
Perquè, a partir d'això que tu acabes de dir, per mi sempre, el gran problema d'una gran banda és que un no falla i no passa res. En una banda on ara, per desgràcia i per sort, els èxits i les errades tenen nom i com nom. O sigui, tu saps perfectament, acaba de fallar fulanito, acaba de fallar sota nito. Sí, sí, sí.
i és una cosa que lluitem en contra de tots els demés o talvolta siga aquesta cirereta que ens fa estar ahir no sabem perquè els grans reptes és el que tenen al final és una cosa que també el públic que està és super comprensible perquè sap la circumstància i la situació del nostre poble és a dir, això seria inadmissible per exemple el dimarts que venen bandes que portem iogues que faran aquestes coses això seria inadmissible
Però gent del poble que veus qui són, que dius, ostres, este que fa tocant aquest instrument. Claro, aquest valor és el que tenim per dos costats. El públic que està escoltant ho entén i el que està tocant també sap que, no és bo dir-ho, però pot permetirse el lujo de fallar. Clar, clar.
ni és la seva feina, ni la seva professió, ni té tan poc el bagatge musical que puga tindre un músic. Lluguem un poquet en aquesta lliga. Diguem que és un valor afegit. És un valor afegit que tots coneixen la realitat de cadascun dels músics que està tocant. Correcte, això no passaria si ens jugaren, per exemple, una de les nostres bandes del poble, ens jugaren a una capital...
Claro, el discurs canvia, eh? Totalment. Això ho tindríem que valorar, ja. Escolteu, que el discurs ja no és el mateix, eh? Ni paregut. És un poquet la... En este orden de coses, com porteu vosaltres això que sé que és real i, a més...
membres de totes les bandes que han passat per aquest programa, tots ho han dit i ho han reconegut. Com porteu, com gestioneu la por escènica del Diumenge i Rams davant de la residència? Per què marca tant aquest dia? Jo soc un des que ho pateix, és a dir...
No sé el motiu, sí que n'hi ha motius i són psicològics, de fet n'hi ha molts especialistes que ajuden els músics a estar a por escènica, que és una cosa normal, aparentment, sense tindre tants coneixements d'estar en una banda.
Jo trobo que és aquest moment d'afrontar i defendre alguna cosa en què tu no tens el 100% de la seguretat d'afrontar-ho. És a dir, juguem nosaltres en què estem tocant uns instruments
que es necessita molt d'any, molt d'any d'aprenentatge, de treball i tot. Llavors, clar, nosaltres dient que arribem molt justos, perquè tot això no ho tenim, aquest bagatge no el tenim. Llavors jo trobo que és un dels factors, per almenys a nivell personal,
I jo ho veig més així, és un factor de la inseguritat, de no dominar el procés totalment. Encara que, bueno, els remolcons que dic jo sempre hi, al final tot sempre hi. Sí, sí, sí. Però és complicat, és complicat. I a part també hem de tenir una cosa en compte.
que l'única volta que eixim en escena és una setmana a l'any. Una banda de música té un bagatge important per les voltes que eix, llavors té més facilitat d'acostumbrar-se. Nosaltres, quan hem acabat Setmana Santa, és quan millor estem. Ara es comencem a estar bé, però és que ara, fins a l'any que ve, no torna. Llavors, aquesta transició d'un any fins a arribar ahir, tornem a començar el cicle. Exacte.
i és un poquet et parla des del meu punt de vista des del meu punt de vista ho veig així si fórem unes bandes que durant l'any participen en més coses que no n'hi ha més coses per a participar doncs jo trobo que tot això ens milloraria molt a tots estic totalment d'acord amb el que estàs dient
Una eixa, una realitat que acabes de dir i fer públic és que el dia que millor sonen les bandes és divendres. Ja estem acabant. Ja estem acabant. Perquè ja s'ha soltat els nervis, s'ha embocat. I després l'altre de que...
Això volia fer-ho, Toni, públic i que el radiollent estigui al cas per entendre més, si n'hi ha algun tipus d'errada, que l'instrument bàsic de les bandes és la corneta. La corneta és un instrument tan sumament dur, complicat, que fins i tot no està ni en els conservatoris.
O sigui, estem jugant en un instrument, si fos un instrument maleable, dòcil, fàcil de dominar, agarraria tots els sons, tots els nivells, estaria al conservatori i els músics estarien estudiant-lo. Sin embargo, esteu tocant un instrument tan dificultós que fins i tot no estan en els conservatoris, no?
Però mira, això que dius és molt interessant i és un dels grans problemes que tenim. Perquè, és a dir, anem a prendre corneta. És que no existís res. Tenim un llibre, només existís un llibre prou avançat de tècnica.
però per a gent no experimentada mos queda molt gran és un llibre que mos queda molt gran perquè no n'hi ha ningú que tingui aquesta capacitat no n'hi ha, així com avui dia si és trompeta que és un poquet del que juguem nosaltres trompeta tens milions i milions de vídeos de llibres
I en canvi de corneta, això és una cosa que ens costa, damunt que és difícil l'instrument de per si, damunt trobar o arribar a trobar aquesta informació o... Un assessorament. És molt complicat. De fet, ja n'hi ha alguns dels millors professors d'aquest país de tema de vent, de metall,
que s'han especialitzat en corneta. De fet, en Oliva, no fa molt de cas del nom, però és Miguel Ángel Font. No, Font és el que estava en direcció. No, és un que es dedica a això, a formar tema de corneteria de bandes. Un tio molt experimentat...
Però és un. És un que jo que conec, que ha vist, que té tècnica... Trobar un tutorial, per exemple, en Youtube, que trobes... Tutorials està per anar a la seu...
Trobar un tutorial de corneta és quasi impossible. Sí, Daniel, però és des del punt de vista, com tot, d'una persona que toca molt bé, està molt res tocant i parla del seu punt de vista, però no des del punt de vista pedagògic. Efectivament.
Perquè el punt de vista pedagògic és molt important per una que està iniciant-se. És la màgia. Una persona pot agarrar una tècnica molt bona, però aquesta tècnica, després pedagògicament, és la que no es deu fer. És a dir, jo puc acostumbrar-me a tocar l'instrument apretant molt el làbio de baix. Això és l'últim que deus fer, eh?
doncs falta aquest punt pedagògic formatiu de la corneta i és veritat, és un instrument i el que no el toca és que no ho pot entendre mai de la vida jo soc, a mi és un dels instruments que més m'agrada
I, sin embargo, què tindrà que enganxa tant? Doncs no ho sé, però mira, jo sempre dic una cosa. Jo tota la música m'agrada concerts, m'agrada un poc tot. Però si n'hi ha algun concert que tingui que atorcar-me les llàgrimes, diverses voltes, és quan senco una corneta. Ben tocar en grans agrupacions o grans... I és un instrument que a mi m'arriba al cor. És un instrument que, així no com un piano m'encanta, un violí ben tocat m'encanta...
però no arriba mai a la profunditat que pugui tenir una corneta. És un instrument que... Per a mi trobo que està lligada a lo sagrat.
La corneta la relacionem immediatament en una processó. Està relacionat en una cosa més. És un no-instrument que, sin embargo, està relacionat en lo litúrgic, en la litúrgia popular del carrer. És la manera més directa que té una persona del poble a tocar música.
i tocar música en un moment donat darrere d'una situació especial que és acompanyar una imatge sagrada que pot tindre unes connotacions personals de cada un perquè...
És un cant. Al final és un cant. El sonido de corneta és un lloro. És a dir, és aquest cant en sentiment. Quan canten una saeta, per exemple, aquest punt de sentiment, de silenci que es crea... Té un envoltori... Correcte. És aquesta aura que rodeja aquest instrument. Rodeja aquest instrument.
quasi quasi m'ho acabes de contestar però com és el dia a dia de la banda quan es comença respecte a assajos molt complicat molt complicat
Molt complicat. Quan comenceu, més o menys, o com ho gestioneu? És molt complicat. Jo trobo que és la cosa més complicada. Primera, per el que parlem, perquè no tenim una cultura raigà de banda, de Setmana Santa, de tambors i cornetes. Llavors, clar, no és la prioritat.
clar, jo moltes voltes diuen és que no puc anar demà que tinc futbol, és que tinc bàsquet és que tinc que anar a no sé què clar, jo jo m'ho deixo tot i en canvi horaris o en canvi les coses per estar ahí perquè per a mi és una prioritat doncs clar també has d'entendre que no tota la gent té aquesta prioritat perquè no ve de cultura això és impensable això te'n vas a... ni passa pel cap
ni passa pel cap ni ha assaig de la banda separa tot separa el món clar, aquest raig que no tenim és un poquet el que complica complica un poc el treball dia a dia i bueno, jo al final penso que n'hi ha que un poquet donar corda, tirar corda que al final és aquesta funció d'anar donant i tirant perquè
has d'entendre també que no és prioritari. Tampoc pots exigir. Si exigixes avui en dia per allò que sigui, es trenca l'acord. Avui en dia l'exigència ja no existeix. Sí, sí. És un poquet el problema. És a dir, Moratros, per dir-te la veritat, assajar-nos junts, jo trobo que no n'hi ha ningú un dia que hagin assajat el 100% de la banda junts. Ningú.
potser pot ser la setmana abans del diumenge de Rams i tampoc t'ho garantís és a dir, el 90% sí però el 100% ja ara mateix et diria que no molt difícil en un altre ordre de coses esta passió que de les teues parles
brullant les teues paraules i es nota perfectament la passió que tens per la música. M'agradaria que en comptares un poc com es va ordir, com es va cuinar, com va bullir aquest gran esdeveniment que vaig ser capaç de portar, perquè va ser una cosa personal teua, per molt que puguis col·laborar per ahir, portar el dany de bata a un d'ara.
Bueno, la veritat que feia temps que tenien ganes de fer un concert, sobretot pel tema de la piedad, que tenim molt bona relació amb Juanjo, el seu director de percussió i director de banda. Entonces, bueno, vaig veure que van obrir, com seguís, a diverses bandes, entre elles...
Dani de Baza com a solista, i vaig veure que va obrir la possibilitat de fer una gira i va obrir. I vaig dir, ostres, aquesta és una possibilitat que no la poden deixar escapar.
I ja vaig parlar amb ell i quasi que diria que quasi que el vaig haver parlat amb ningú. Això t'ho diré. Sense quasi haver parlat amb ningú, ni la cofredia, ni res. Jo el contraté i ja després volem què passa. I després ja torejaré jo o ja mandaré jo les galtades o el que sigui. I va ser així. Saps què passa? Aquestes coses no estan esperant-te.
I, de fet, et diré que el dia que li vaig dir, Dani, mira, per aquesta feixa que tenies, diu, José, estava esperant-me, porta dos dies esperant-me que em diguis alguna cosa perquè si em dius que no, ja t'he contratat a Màlaga o no sé, no em va dir que ho tenia contratat. Correcte.
Pues bueno, mos van tirar al bou i una volta que ho teníem ja van començar a plantejar-ho tot. És a dir, una volta a Dani, jo li vaig parlar ja a Juanjo de la Piedad i, Juanjo, esta fecha... Teniu que tocar sí o sí.
i era carnaval i era carnaval la que haurem liat però més o menys pel que havíem parlat estava tot un poc en pinces però d'una forma o altra s'havia de fer i res i la veritat que enseguida per part de la cofredia i tots endavant
Va ser una cosa que al final no vas trobar d'impedir més. No, no, al revés. Ostres, és una oportunitat. És una oportunitat única i vam poder gaudir realment d'un fet i d'un espectacle que...
que si no el ribeu a fer és on ara no s'hauria vist mai és que és molt difícil la gent diu mira, tornem a lo d'antes així no n'hi arraigo jo per exemple vaig estar que et comentava fa 3 o 4 setmanes en Còrdoba al concerto cofrade que anaven per les millors bandes que n'hi ha del panorama d'allí i tu ves com un anfiteatro que caben 4 o 6.000 persones
a l'exterior més de pluges que va respectar l'únic dia que va respectar durant 50 dies va ser aquest dia del concert cofrada
Sí, sí, sí Vas començar a ploure El que és Sevilla Els meus companys de Sevilla Vas començar a ploure Quan va acabar la cabalgata dels Reis Mas Quan la carrossa del Rei Baltasar Va entrar dins del magasem Vas començar a ploure I 54 o 56 dies Seguits de pluja De fet La que estava ahí d'aconsellar la cultura Diu
dona gràcies al sant un sant d'ahir que tenien ells perquè és l'únic dia de treua però va ser l'únic dia en sol i tot de treua es va acabar el concert per la nit ja vas començar a pisar com si no el que era on demana
tot això vinc a dir-ho perquè allà hi ha una cultura en la qual tu pagues 15-20 euros i és baratíssim i és baratíssim així omplir ja no parlem de preus omplir ja és difícil Jordi ho organitzava en Pego portava grans bandes
I jo trobo que no li s'ha donat el valor, no li s'ha donat el valor de la importància que té. Perquè hem de tindre en compte que tens que mobilitzar 120 o 150 músics que s'han de desplaçar de província, 500-800 quilòmetres. Al carrer no és. Entonces, clar, Dani de Baza era un solista, el desplaçament és uno. Mhm.
Però mobilitzar tota aquesta gent, clar, això té un valor que la gent no ho entén. De fet, algú es planteja que val una nit d'hotel però per 140 persones. A partir d'ahir ja es dispara tot. Però...
Sentir una banda d'estes pel teu carrer. L'emoció que té. Però hem de ser realistes. Tornem, hem de ser realistes. Jo agarro el cotxe i me'n vaig a Còrdoba i el veig allí, que està més organitzat, s'ho poden permitir, portar les meves bandes per un mòlic preu de 15-20 euros i disfrutes.
això sí, doncs, et lleva dos anys, tres de vida pot llevar-te a prox si no organisses molts no ho farem molt llarg a mi em recorda això és la típica teoria futbolística per què es tira l'entrenador i no es tira els jugadors tirar-ne a un no és més fàcil que tirar-ne a un
22, és veritat bueno, d'aquell dia meravellós per anar concloent bueno, no va ser un dia va ser tot un cap de setmana què el quedaries? quin record s'ha quedat per tota la vida de dir això és per a mi m'ho guardi per a mi
Doncs, no sé, va ser molt emocionant. Jo podria dir-te que... Mira, jo ho vaig dir i és una anècdota que per a mi... Dius, ostres, ja veus quina tonteria. Doncs el divendres, d'antes que van fer assajos a l'auditori, va vindre Dani, a la Pianista... Quan van acabar d'ahir, van anar a sopar...
i després d'això, Dani es quedava a l'hotel Ramis i t'acompanya, anem pel casc històric i per almenys fas una idea del poble. De com és on ara. Clar, vam passar per davant dels quatre cantons, de Paco, del bar de Paco, i és un moment que no sé explicar-te, però és a dir, jo estic vivint ara algo que ell sé que està disfrutant.
Vaig tindre aquesta connexió, ho vaig saber. Sí, de passar per a Andesa Casa, en Dani de Baza, i li vaig dir a Dani, i dir, Dani... Ha tingut una sensació... Sí, ha tingut una sensació, aquí ha viscut tota la vida el nostre president, un enamorat de la música, i és un moment com aquest, no sé, com si està allà present, aquesta sensació que està present, vull dir...
que orgullós estic, no? Gràcies que estic disfrutant igual que vosaltres. Pues mira, pues això, ja em diu, no teràs que veure ni en l'auditori ni en el que va tocar, va ser eixe punt, vale? Però és que el vaig notar ara, va ser un moment de dir, buah, que satisfacció, se me planten els cabells de... Sí, sí, estàs contento i m'avorrone jo ara. Pues va ser tal qual, eh? I l'ho vaig transmitir, l'ho vaig transmitir a ell, i ell després m'ho va dir, diu, Jose, diu...
diu, jo no lo conozco de nada, però te lo digo de veritat també, i m'ho va dir ell, eh? Diu, esa emoció, com que me l'has dit o m'has contat això, diu, és que l'he notat jo també. L'he notat, l'he vivid. Aquestes coses que... Maravillós, maravillós. Una cosa que per a tús queda, no? Sí, sí, de veritat, i a més de veritat, de veritat. Molt bé, molt bé.
Bé, doncs ja per anar acabant, abans de començar el concurset mític de tots els anys, de tots els programes, és un concurset que sobre preguntes per a cada convidat de veure els cofrades d'Hondara que coneixen de la Setmana Santa o d'Hondara. Però bé, abans de començar el concurset, teniu alguna matxa nova per enguany?
Sí, mira, ara que ho dius, anem a aprofitar el dia del cofrade, el dia 15, com hem de fer que ja s'està establint, és una replegació de les noves incorporacions.
que un any tenim un recorregut prou llarg pel poble l'acte ha sigut anunciat en la primera part del programa però molts confrades teniu vosaltres nou? no m'atrevim que diré un número ara sí en directe però bueno, que teniu que fer una recollida generosa una recollida generosa entonces havíem pensat la banda d'eixir des del cementeri
Del cementeri? Sí. I siguen des del cementeri per una senzilla raó. Primera per recorregut, perquè potser ens dona a iniciar des de qualsevol lloc, que en aquest cas el cementeri ens quadrava molt bé. En això està Josep, que el pobre està intentant quadrar-ho tot.
i voldríem tocar-li la marxa que anem a estrenar, que és una de les marxes favorites de Paco, el nostre president que va morir, i voldríem tocar-la allà, davant de la seva làpida. Pensem que és un dia emotiu, no?
de poder estrenar una marxa que a ell li agradava molt i damunt que la toqui a la seva banda. L'única por que tenim és que isca i amb dos grapats agarra una corneta i es comença a tocar allí. Com l'autocàs? Com l'autocàs? Ostres, fos meravellós i molt agraït que sigui una primícia en aquest programa. Molt bé, el nom de la marxa la reservem, eh?
Sí, jo penso que sí. Si no m'ha contrastat la banda, m'heu reservat. Molt bé, molt bé. I si algú pot assistir a Voreu, a mi m'agradaria, però clar, nosaltres també estarem recollint. No és un acte oficial. Però sí oficiós, que són els més xulos. Correcte, correcte. Eixa la paraula. Molt bé.
Estàs preparat ja per començar el concurset, les preguntes del concurset? No m'agrada molt això dels concursos, però... Com estàs a soles, sí que normalment ve un convidat, o a vegades dos, però si juguem dos tenen una miqueta d'això, tu tindràs el comodí del públic i de la llamada en Toni, que el tens així. Perfecte, perfecte.
Bé, però no res, són preguntes faciletes, després es compliquen un poquetet, però per passar una estona agradable i ja està, escriurem-nos un ratet. Molt bé. Recordar a tu i a tots els radiolents que el premi de qui guanya aquest concurs quan s'acabi la quaresma són dos entrades vips per a la passió d'ondara. Molt bé. Doncs vinga, anem allà. La primera pregunta... La primera pregunta...
és què utilitza la confraria del Crist per assenir-se la vesta? Un símbol o un feixer? Perdona? Per assenir-te la vesta, què utilitza? Ah, sí, el símbol. Molt bé, és la primera, sempre he dit el comentari, és facilita. Anem ara a la segona, d'acord?
amb quin dígit numèric algebraic relacionaries la Santíssima Cofradia del Crist?
en el 7 és que estava fent la derivada de la derivada i després una miqueta d'integral perquè a mitjan camí ens havíem perdut tenia que arribar a aquesta conclusió molt bona cosa meravellós tercera pregunta
Quina és la marxa que més sona durant tota la Setmana Santa de les següents que vaig a proposar-te? La saeta? Cristo de l'amor? Passió o Mujer Verònica? En Ondara, eh? En la Setmana Santa de Ondara. Ui, el problema saps quin és? Que clar, jo estic en una banda.
i no escolte les altres durant la processó. Jo diria que... Jo diria que el Cristo de l'Amor. Sí, senyor. Jo diria que el Cristo de l'Amor. El Cristo de l'Amor, perquè la teniu muntada totes les cofrades. Clar, però és que no s'ha abrit el repertori de La Soledad, per exemple, no sé què toco. És a dir, no tinc aquesta informació perquè com estic en banda i tot, doncs no...
Sí, sí, sí, està claríssim que quan ens escoltem, ens escoltem molt altres. Però només per derivada, per derivació, si les dues bandes que més toqueu teniu muntar Cristo de l'Amor, durant set dies tocant Cristo de l'Amor, la marxa més tocada és Cristo de l'Amor.
que ja és un repte és un repte tocar un cristó de la mort totalment això era quasi impensable ara anem ja per la quarta pregunta són cinc la quarta pregunta és de geografia urbana cofrari anem a veure quin carrer d'Hondara deu passar més vestes diferents durant la setmana santa
El carrer Sol, el carrer José Iturbi, cap dels dos, els dos veuen les mateixes vestes. Doncs el carrer Sol està clar. José Iturbi... José Iturbi, no pots fallar, José Iturbi és el de la capella del Cristo. Sí, però... On viu... No, és el carrer Sol.
no, els dos, els dos estic processant cada processor els dos estaria bé però és el José Uiturbi i el diré perquè el motiu el diumenge de Rams iixen les palmes, que el divendres sant, no? vale, vale, vale està processant dilluns, dimarts és veritat, és veritat bueno dimecres ja anem a l'última
l'última pregunta de totes, esta és molt especial perquè és realment fer un programa de Setmana Santa d'Ondara, fer un programa de la Vesta, o una temporada de la Vesta, sense que el nostre Paco no hiixca, és impossible, no? Setmana Santa i Paco...
és tot una, de fet en este programa no sé quantes voltes l'han nomenat i tot allò que mos genera Paco i tenia l'última pregunta te la tenia guardada en ell com a protagonista i anem a veure si tens un repte és a pillar té la seva salseta bé
L'històric germà major de la cofradia del Santíssim Crist i les set paraules, Paco Fornès Sese, més conegut com Paco el cantonero, Paco, el nostre Paco, de quina cofradia no va ser germà? De la soledat de la verge, del sepulcre, del nazareno, cap de les anteriors, és veritat. No va ser germà.
Sí, sí, perquè és una cosa. A nivell de coneixement que jo tinc, sempre he sigut única i exclusivament del Crist.
Per el que jo sé. Per el que tu saps no ho sé, però el que jo sé... Bueno, doncs ahir ha sigut un poquet a pillar perquè Paco va començar en la soledat com la majoria de xicons d'Ondara que era l'única cofradia que admetia xicons sense la necessitat de tindre primeres 16 anys i després haver comulgat i entonces tots els xicons que teníem inquietos cofrades es començàvem en la soledat. I va ser de la soledat
Fins que li vam proposar que va desaparèixer la banda de cornetes i tambors locals.
i en temps de Pepe Mestre va espentar una miqueta aixa idea de la creació de la banda, bueno, tu ho saps, i de cap enseguida al barri i tocar la banda, són dues coses que no podia dir que no. L'altre, com a curiositat, i això molta gent d'Ondana no ho sap, però Paco va ser durant molts anys germà honorífic del Sant Sepolcre, pagava una cota...