Fins demà!
Fins demà!
Tu mano me dice que te cuesta desprenderte de lo material. La línea de la vida revela que te gusta darle una segunda vida a las cosas. Además, tienes un tacto rugoso. No hay duda, estamos ante un manitas de manual. Si tú también eres un manitas, no te pierdas el 8 de noviembre en la tercera edición del taller.
Manitas y Manotas en colaboración con Nero y Merlin. Aprenderás a hacer una corona y un centro de mesa navideño con tus propias manos. Inscríbete ya en la app del Club de los Disfrutones y a disfrutar Manitas. Portal de la Marina. Happy Together.
Huyo de mis sueños sin mirar lo que quedó años atrás. Juventud de sombras sin amor tan solo fue
Fins demà!
Descubrir la realidad, tal vez después busque algo más. Solo pienso en olvidar las calles de mi ciudad, los amigos que oí, los sueños que imaginé.
Fins demà!
Fins demà!
Little we know of it Still we can try to make a go of it We might have been meant for each other
Fins demà!
Our hearts are made of it. Let's take a chance. Why?
Let's close our eyes And make our own paradise Little we know of it Still we can try To make a go of it We might have been meant for each other
Now is the time for it while we are young Let's fall in love
Fins demà!
Fins demà!
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio La Veu Dondara. Amb Toni Marí.
Salutacions, bona vesprada. És la 1 i 11 minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats.
En principi, avui parlarem amb l'ondarenc Pepe Fornés, conegut com el xiquet de l'herba. Esperem que puga vindre així als estudis de ràdio a la veu d'ondarà per a parlar amb ell. Mentrestant, escoltarem èxits del pop espanyol, com també ho hem fet este matí amb el programa Bon Dia Ondara. Començarem amb el tema de 2001, Morena Mia de Miguel Bosé.
1 es el sol que te alumbra, 2 tus piernas que mandan, somos 3 en tu cama, 3 morena mía, el cuarto viene después, 5 tus continentes, 6 las medias faenas de mis medios calientes, sigo contando.
7 son los pecados cometidos suman 8 conmigo 9 los que te cobro más de 10 he sentido y por mi parte sobrevarte lo que me das dámelo, dámelo bien un poco aquí, un poco aquí en ti
Bona nit.
La boca me mueve y me destroza toda, siempre es toca y muévete Bien, bien, bien, que nadie como tú me sabe hacer Café Bien, bien, bien, bien, bien, bien Morena mía, si esto no es felicidad
Baje Dios y lo vea, y aunque no se lo crea, esto es gloria. Y por mi parte pongo el arte, lo que me das, dámelo y dalo bien. Un poco así, un poco a quién.
Me pone y me provoca, me muerde y me destroza Toda siempre es poca y muévete bien Que nadie como tú me sabe hacer café Morena gata y me mata, me mata y me remata Vamos pa'l infierno, aunque no sea eterno, suave, bien, bien Que nadie como tú me sabe hacer café Y es que cuando tu boca me toca, me pone, me provoca, me muerde y me...
Estroza toda, siempre estroza y muévete. Bien, bien, bien. Que nadie como tú me sabe hacer. ¡Uff! Café. Leila. Bien, bien, bien, bien, bien. Leila. Leila. Bien, bien, bien. Leila. Bien, bien, bien, bien, bien, bien.
Estem escoltant el tema Morena Mia de Miguel Bosé. Destaquem algunes informacions d'àmbit local, per exemple, publicada la subhasta de la barra del concert de la fúmiga a Ondara. Poden optar a la subhasta exclusivament les associacions enregistrades en el Registre Municipal d'Associacions d'Ondara.
Este concert de la Fúmiga tindrà lloc el 8 de novembre i la matinada del 9 a la plaça de Bous d'Hondara. Seguim i ho fem amb els madrilenys Iguana Tango. Escoltem la cançó de 2003, Olvida't de mi.
Esto nunca ha sido fácil Sé que te juré mi amor Sé que hicimos muchos planes Pero me llores
Y aunque parezco inculpable, esta historia es de los dos. Yo aún sigo sufriendo. Me ha gustado mucho decir sin dudar. Niña, no hay vuelta atrás. Olvídate de mí y olvida nuestro amor. Olvida las promesas que no tienen ya valor. Siento que acabé así.
Fins demà!
Fui digno de ti. Olvídate de mí y olvida nuestro amor. Olvida las promesas que no quieren echar valor. Siento que acabas de...
que encontrarás a alguien entonces me entenderás no, no dudes en llamarme yo no te quiero borrar olvídate de mi y olvida nuestro amor olvídala
Fins demà!
Hace calor, hace calor, yo estaba esperando que cantes mi canción y que abras esa botella y brindemos por ella y hagamos el amor en el balcón. Mi corazón, mi corazón es un músculo sano pero necesita acción, dame paz y dame guerra y un dulce colocón y yo te entregaré lo mejor.
Sálvame de esta soledad.
Hace calor, hace calor, yo estaba esperando que canques mi canción y que abras esa botella y brindemos por ella y hagamos el amor en el balcón. Mi corazón, mi corazón es un músculo sano pero necesita acción, dame paz y dame guerra y un dulce.
Estem escoltant el tema Mucho Mejor de los Rodríguez en la col·laboració de Coque Maya, una cançó de 1995.
de calor, ella tiene la receta para estar mucho mejor, sin fruto, sin prisa, me entrega su sonrisa como una sacerdotisa del amor. Luna de piel, luna de papel, una nena bien canela, dame noches de placer, a veces estoy mal, a veces estoy bien, te daré mi corazón para que juegues con él.
Bona nit.
És la 1 i 22 minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats.
Amb nosaltres està l'ondarenc Pepe Fornès, conegut com el xiquet de l'herba. Ell ha vingut als estudis de ràdio La Veu d'Hondara per a parlar sobre l'època de la transició. Així a ràdio La Veu d'Hondara parlem de tot i amb tot el món. I per què ha vingut el xiquet de l'herba o Pepe Fornès a la ràdio? Perquè durant la transició ell va...
i lluitar pels drets dels treballadors i treballadores. I avui està amb nosaltres per recordar aquests moments. Saludem el nostre protagonista d'avui, saludem Pepe Fornés, xiquet de l'herba. Pepe, bona vesprada, com estàs? Bona vesprada, bé. Gràcies per estar en directe amb nosaltres al programa Taula de Convidats. És un plaer tindre't així. Gràcies a vosaltres. Pepe, em comentaves fora de micròfon que des dels 18 anys, des dels 18 anys...
Tu ja formaves part del Partit Comunista. Com van ser els anys de la transició a Espanya i què vau fer perquè els treballadors i treballadores aconseguiren tindre drets?
Bé, si no fem un poquet d'història, és difícil arribar ahir. Nosaltres, la gent jove, vam emigrar tots a l'estrangera per a poder fer el bandal aquí avui. Tot el barri de Cristo, tot això no hi havia res, això s'ha fet.
Per molt que diguin del milacre franquista, el milacre va fer els treballadors treballant a l'estranger i portant les divises així a Espanya. Això que quedi clar. Al anar a l'estranger, allà vam veure periòdics en francès, però que més o menys ho enteníem, i revistes que així no existien. Coses que es parlaven que els diners tenien completament ocultes.
I ahir va ser quan jo em vaig agarrar una miqueta políticament en el que estava passant. I ahir vaig passar a formar part del Partit Comunista. Després, tot aquest temps, fins que va venir el canvi polític, fins que va venir la democràcia,
Doncs nosaltres en el Partit Comunista es pillaven, com diu la cançó aquella que ben podria estar allà, estira-t'ho de sí que estira, i així estaven treballant en la clandestinitat, per supost. El que pillaven, el tangaven, i el que no ens pillaven, continuaven llançant.
Ahir recordo que l'organització com era, és molt fàcil. Teníem un contacte a cada poble o un contacte a un poble més centrat i aquest poble tenint el contacte amb els altres més xicotets i si hi havia deu comunistes així, cinc allà i dos d'allà, estaven d'alguna manera comunicats. I seguíem amb això. Jo recordo de xavalets, estiguem en Suïssa treballant, passar maletes de...
de mundos obreros, que era l'estat del partit, passar-los per la frontera, perquè venia la maleta, n'hi ha dos cordells, i passava la frontera, deixava la maleta ací i me'n tornaven a la faena. O sigui, havien mil maneres de fer les coses. Fer octavilles, teníem puestos a lo millor on tenien la vietnamita, que li diuen vosaltres, que era un aparatet per copiar...
I copiaven Octavilles i després per la nit m'anaven en el cotxet per fora i anaven tirades. Era fer un poquet de pressió. Un poquet no. Tota la que podien, des de llavors. Tota aquesta pressió que vam fer abans i després de la democràcia era el que estava dient de transició. El canvi de... No sé, jo pense que
La lluita no va parar. Manifestacions n'han fet a Madrid, a Barcelona, a tot arreu, a Alacant, a València. Nosaltres, quan hi havia una manifestació, ens juntaven 7 o 8, agarraven el cotxe...
ho agraven i m'agraven a la Can o a València. Recordo que feien les manifestacions i quan tropeçaven amb la policia, la policia carregava, mosatros mos des... ja teníem la forma, mos desfeien la manifestació, m'anàvem pels carrers laterals i tornaven més amunt a tornar a adjuntar-nos tots. I tornava a la policia dos o tres voltes. De vegades m'agraven algun...
Com tampoc tenien ningú crimen fet, només que feien que manifestar-nos i ja està, no passava massa. En aquesta transició recordo perfectament que la Guàrdia Civil mateixa no sabien on estaven, no sabien el que venia. Ells no sabien res i nosaltres aprofitaven per quan anaven a una huelga o anaven a tal, ens presentaven al quartel de la Guàrdia Civil, mirem, nosaltres som del Piquete i ara on anem? Allà al Cabo de la Nou o allà a la Cumbre del Sol.
que envien una parella amb vosaltres i acina que volem el que fem, que després digueu que si matem algú, i la Guàrdia Civil diia, no, vosaltres que teníem que anar, això faltava, clar. No havíem de vindre amb companyia nostra com refrenant el que estàvem fent, ens havíem de fer la contra, estava clar. Sabem tots la Guàrdia Civil qui és, i la policia qui és, i l'exèrcit qui és, perquè continua seguint el mateix que quan Franco vivia, això està clar.
En aquest pla anàvem per allà i en aquest pla van aconseguir tots els drets dels treballadors, a part que van tindre, com t'havia dit antes, el president Suárez, que per a mi ha sigut el millor president que ha tingut Espanya des que jo tinc curs de raó i des del que ha vist en llibres o ha llegit, de Reis o de tal, l'únic president que siga per por o siga per...
Per voluntat de fer les coses bé, o sigui, pel que vulgui, la UCD per a mi va ser el millor president que he tingut el país. Per què? Ja et dic, no sigui perquè teníem por, entonces, por a una revolució, altra volta.
o perquè estàvem pressionats tant per un costat com per l'altre, per supost i l'altre costat érem mosatros quatre gats que anaven per i pegant crits no comprens? després ja quan va passar el president Suárez després ja Felipe González ja sabem què va fer es va tirar cap cul i no parlem ja ni de Carrillo perquè Carrillo va ser el primer que ens va vendre al Partit Comunista en quin sentit? que es va passar al PSOE
Una volta que va estar ací, van fer les primeres eleccions, a les segons ja estava en el PSOE, en Felipe González. I així on d'ara? Va passar el mateix. Van fer les primeres eleccions, van treure dos consellals...
I què? Van treballar com a burros i estava Juan Femenia, que era el cap de llista, i aquell era un home valent, treballador. Això ho faig jo, això ho faig jo, això ho faig jo. Així érem 15 o 20, érem homes majors d'antes i 4 joves. I...
recorda que en aquell temps Juan era el que ho feia tot, diguem, més que Ramis, més que Ramis, que era l'alcalde. I després, a les siguents eleccions, mos diu que no es presentava ell per al Partit Comunista. Diu, si no el presentes tu de cap de llista del Partit Comunista, el Partit Comunista es diu d'ara... Qui s'ha de presentar? Jo? Que soc un terrat, només se'n fa la ONU un canut.
Tu eres el mestre, tu és el que saps, tu és el que has fet tot, que has donat la cara sempre. I si es coneixen el Partit Comunista és gràcies a tu. Si tu et presentes, així què fem? Doncs no ens van presentar. Ens va presentar, va dir que estava cansat, que no podia, que tal. Bueno, les raons de l'home tindria. Però jo el que sé és que després va estar tota la legislatura de quatre anys del Partit Socialista...
Va estar anant tots els dies del món a l'Ajuntament, a parlar d'en Ramis. Llavors, estar allà a l'Ajuntament, no estava cansat d'estar a l'Ajuntament, perquè va anar ara. Doncs ja dic, coses així, així. Pepe, tu vas estar de regidor a Ondara? Sí. Tu vas eixir de regidor? Sí, sí, n'estava el segon. I què recordes d'aços anys?
Bueno, en realitat ja el dic, ja t'ha estat dient algo. Juan Femení era el que feia la feina d'Ajuntament i ens juntaven tots, 15 o 20, quasi sempre, i ens juntaven tots i acordàvem més o menys el que havíem de votar, el que hi havia. Jo recordo que vam fer en Carrasga del Prado, una de les coses, i la basura.
en aquell temps estava el Jaro en un carro en un burro carregant tota la basura del poble i la de venir al veig en un carro i un burro replegava els dos pobles i allò anava xorrant pel carrer, clar jo vaig fer la proposta de fer un camionet
i no me la van acceptar, trobàvem que era massa gasto o el que fora, que no me la van acceptar, i en el Prado van fer, me'n recordo que hi havia llauradors que portaven el cabasset de quan estaven, del que treballaven a la terra, i els assentaors, entre ells n'hi havia comunistes també, assentaors,
doncs acaparaven el prado. Acaparaven, o sigui, que l'omplien de caixons, de coses, el camió, els aparcaven allà. I me se va ocorrir una idea, i que en vez d'haver un passillo central amplat, fem dos passillos més estrets i al mig que es posen els llauradors del poble. I als costats, els assentadors, tenen el toldo i el tros més pa' allà i tal.
Vaig fer les ratlles i em van dir de... A la Marina Alta, que escrivíem entonces, em van dir de tot. Em van dir de tot. Però jo pensava que ho havia fet bé. De totes maneres, al final, l'últim dia que vaig escriure ja... Jo també escrivia a la Marina, clar. L'últim dia que vaig escriure, dic, bueno, si tan mal està...
Vine, parla amb mi, no us crigues a la Marina Alta, parla amb mi, parla amb l'Ajuntament i si no està clar que trobeu que no està bé, doneu unes raons per a que estigui millor i ho canviem, que rectificar és de sàvios. Ja no va vindre ningú. No ho comprens. Això va ser més o menys l'Ajuntament. Me'n recordo que teníem dos pagues a l'any, els consejals,
que me'n recordo que l'Aliança Popular, que era Carrió, el de les Gavietes, dia que els consellals no havien cobrat mai i que no havien de cobrar. I que si no cobrem els consellals, quant ha de ser un treballador consellal o alcalde? Consellal encara, però alcalde quant? Un treballador ser alcalde és impossible. No té temps per estar a l'Ajuntament. Entonces necessita cobrar, necessita un sueldo.
Açò que vosaltres dieu que és molt fàcil, vosaltres hem de tindre un secretari o tindre un tal i estar a la coca boa i anar replegant de l'Ajuntament i enterant-se de tot. Bé, aquesta és una de les anècdotes. Recorda que tenien dos pagues a l'Ajuntament, una cobraven els dos anys i l'altra els altres dos.
Els primers dos anys jo estava entonces represaliat per l'empresa, per tal, que m'havien despedit i no em donaven feina a ningú ni qual, entonces jo vaig agarrar aquests diners perquè em feien falta per menjar, sí que ets jo. I després...
Els altres dos anys, quan vaig cobrar, vaig donar aquests diners a l'Ajuntament. Dic, no els vull, jo no vull cobrar. Si no necessita que treballi, i la feina que faig ací la puc fer per la nit, no necessita cobrar. Jo treballo pel poble, per la gent. I em van dir, no pot ser, això ho has de cobrar, o veig què fas, o ho has de dir com...
Vaig donar per fer el primer poste de la llum que vam posar al camp de futbol i els diners van ser per això. No sé si eren 100 o 200.000 pessetes, no me'n recordo. Sé que van servir per posar el poste i era el primer poste que vam posar per entrenar.
Perquè tingueren llum. Perquè tingueren llum els xicons, exacte. Pepe, tornant a la lluita obrera, per exemple, durant aquests anys de la transició, quins drets es van aconseguir?
Bé, jo penso que se'n van aconseguir molts, molts, perquè el president que a mi més m'ha agradat, de tots els que ha hagut, era aquell, no sé si era perquè, no sé si per què era, però sé que era, estava pressionat per la carrera, que a Franco ja el van pressionar prou també,
Últimament va matar aquelles persones per demostrar un acte que encara estava ahí, però que ja no tenia pedaç.
Però el capitalisme continua igual. Ell no ha parat, no lleva mai els dits de la rosca d'anar apretant. Entonces van aconseguir prou coses. Els dels treballadors, això de... Com es diu? Ara no me'n recordo. Perdona, perquè... No, tranquil, tranquil. Saps que hi ha un... Hi havia unes lleis que entonces van fer dret a huelga,
tenien dret a protestar tenies que no podien tirar el carrer només perquè sí si eres delegat sindical tenies el lloc assegurat i tal totes aquestes coses molts drets perquè em va fer que la gent no tinguera tanta por a dirigir el carrer no tinguera tanta por a dir-li al jefe que estava abusant en fi te ho he preguntat perquè si hi ha alguna persona de les noves generacions que t'està escoltant
li resultarà difícil poder comprendre que durant aquesta època no teníeu aquests drets. No, no, no. Nosaltres teníem un dia en el cel del treballador, nosaltres vam fer esclavar-nos en els sindicats.
ens van clavar als sindicats. Els sindicats verticals de Franco ens van clavar dins. Per entrar allà dins del sindicat i des de dins i des de fora, la pressió, ens van fer que aquestes lleis es feren dels drets dels treballadors. I llavors van...
Vam millorar moltíssim, moltíssim els salaris que entonces la majoria es pagaven en negre, sense declarar, la majoria de quasi tots, davant d'algunes empreses grans de l'estat i tal, doncs les demés, les empresetes ja saps el que eren. Treballaves i ho fes una societat en tres o quatre...
Fuster o obrers o el que fora, així tenies a Cecílio, Pizarro i Palomet, però en costat, ton pare i els dos socis, el Chimo i Andrés, no, Andrés no. Sí, Andrés Hernández. Sí.
Aconseguien això, en vez de agarrar treballadors, feien societat. I treballaven com a autónomos. Allí no sé si en diuen el sistema exacte judicial o legal quin era, però aquests són els que podien més o menys manejar-se. El resto, llavant de les empreses grans, no hi havia ningú que cotizara res, ni que pagara res.
i entonces van aconseguir que tots els jornals que guanyaven es reflejaren la nòmina i entonces van tindre al final la prova és que a veure quin jubilat es comencen a jubilar-se ara a veure quin jubilat passa dels 1.400 euros no passa a ningú el que més arriba és això els 1.300, 1.200, 1.400 que són els que teníem ja quan jo estava treballant fa 20 anys
que ja teníem aquesta jubilació i no ha canviat un nàpice gens. Continua fent la mateixa jubilació i com molts no han cotitzat, perquè avui cotisen contats, entonces van treballar 52 anys o 53 i en van cotitzar 40.
D'acord, van començar les 12 a treballar, i de xicoters no mos asseguraven. Però només van fer una edat, ja van fer canviar totes aquestes coses, i al canviar aquestes coses, tots aquests drets es van aconseguir els treballadors d'aquella època. Perquè els dirigents, ja et dic, començant pels mateixos del Partit Comunista,
Al final, el Felipe González és el mateix, ens vam vendre. Ens vam vendre a la classe treballadora. I continuem vendent-nos, continuem barallant-se per tonteries...
Però dels treballadors no se'n recorda ningú. Pepe, després de tots els anys que has viscut de lluita, com veus la societat actual? Creus que la societat actual és una societat que... La joventut... Que està com... Que li dona tot igual, que no...
Veus que és una societat que lluita pels seus drets? Veus que és una societat que està acomodada? Com la veus? Veig molt a platanats. A gent jove veig a platanats. No sé si serà el iogurt que venden ara o el què, però veig a platanats. Veig...
Acomodats fins a cert punt. Protesten i xillen i diuen que estic treballant entre els meus fills. Saps que estic treballant i no sé quant o no sé què? I què voleu? No hem de donar res. El sistema capitalista és sempre el mateix. Els dies de la tuerca no la lleven mai. Continuen apretant, continuen apretant, continuen apretant. Després jo tinc una anècdota. La meva filla...
tenia un negociet que feien de turisme i feien el camí de Santiago allà a la Coruña tenien dos furgonetes i jo a voltes anava a ajudar-los després ja de jubilat anava a una furgoneta a portar la gent allà al camí de Santiago
I ella un any bo, bo que va tindre els últims, després es va divorciar i la cosa va desmarxar, doncs va facturar quasi 100.000 euros, 90.000, quasi 100.000 euros facturats.
I quan va pagar els impostos dels 100.000 euros que li van demanar, la xica estava tot declarat, es va adonar que el tio Fabra aquell de Castelló, per una casualitat, es va adonar que aquell que havia facturat milions d'euros de la feina,
que havia facturat milions d'euros, va pagar el mateix que ella, no sé si eren 5 o 6 mil euros, o no sé el que va pagar, el mateix que ella. Si aquella va facturar, facturar, que no és guanyar, és facturar 90 o 100 mil euros,
Tenia els dos furgones, que valien els diners, pagar gasoi, pagar tal, pagar els allotjaments dels turistes, pagar-los, en fi, viatge, tot, un xòfer perquè li ajudara, anava jo al principi, però després va tenir que llogar xòfers, perquè jo ja no podia anar. Estava tot declarat i, doncs,
Va pagar el mateix d'impostos, el mateix que el Fabra. O sigui, dins de la milloria, diguem d'alguna manera, de la societat,
continuava fent el mateix de sempre. El capital apretant, sempre tenen una eixida per a declarar tot el que gasten, i després, com ells han facturat tant, però...
s'han gastat tants diners per a poder facturar això no sé com, realment no ho sé perquè jo no soc assessor però la realitat és aquesta dos preguntes més Pepe la primera sobre el sistema comunista moltes vegades s'escolta a determinades persones parlar del comunisme com una cosa ruïn com una cosa molt denostada què diries al respecte?
Doncs la veritat és que el comunisme, com jo l'entenc, conforme jo crec que és, encara no l'ha vist a cada puesto. I com l'entens? Molt raro. Com l'entens? Doncs com la cosa que és, com el mando del poble. La dictadura del proletariat, en cert de la dictadura del...