Sin ti, Mari, sin ti, Mari, si estoy viviendo por ti.
Bona nit.
Tec y Robin acaban juntos en la última temporada. Todo era un sueño de Diego Serrano. Dobby muere en la séptima película y Jack muere congelado en una tabla en la que sí que cabía. Si te has llevado alguna spoiler, es hora de actualizarte.
Actualízate la app Club de los Disfrutones y disfruta de más ventajas, ofertas y descuentos en hoteles, viaje, tecnología y mucho más. No llegues tarde y actualízala ya que la nueva temporada del Club de los Disfrutones viene fuerte. Portal de la Marina. Happy Together.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'ondara. Antoni Marí.
Salutacions, bona vesprada. És la 1 i 7 minuts de la vesprada, ja i 8. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats.
El nostre convidat d'avui és Ximo Silvestre, rector d'Hondara. Ell ha vingut als estudis de Ràdio La Veu d'Hondara per a parlar sobre el Dia de la Puríssima, que serà este dilluns 8 de desembre. Ell ha vingut als estudis de Ràdio La Veu d'Hondara per a parlar sobre tots els actes que se celebraran aquest dia. Comença taula de convidats.
I comencem saludant a Ximo Silvestre, rector d'Ondara. Ximo Silvestre, bona vesprada, com estàs? Bona vesprada, molt bé. Gràcies per estar en directe amb nosaltres al programa Taula de Convidats. El motiu que estiguis així és per parlar sobre la Puríssima. A les 12 del migdia del 8 de desembre hi haurà missa major i a les 6 i mitja de la vesprada, processó, una processó que, si no m'equivoque, Ximo, es recupera després de 30 anys, és així?
Exacte. Ja fa uns quants anys, almenys des que estic present així a Ondana, com a rector, vull dir que en la ment i en el cor està baix a disposició de poder tornar a recuperar aquestes festes de la Puríssima, especialment el que és la seva matèria religiosa. Simplement perquè ho tenim. No és una cosa que anem a añadir nou o anem a afegir. Les Andes estan...
Ahir n'eroblit, ahir penjaetes, els farols, les barres, és a dir, estava tot i la imatge, com no, faltaria més, presidint la capella de la comunió del temple parroquial. Per tant, ho teníem tot, ho teníem tot d'una festa que allà per l'any 1995 editava el seu últim programa i era l'última volta que eixia, no? Costava moltíssim, ja en aquests moments, buscar col·laboradors o gent que s'endissava endavant per tirar aquesta festa a l'hora.
una festa que durava de 3 a 4 dies, que tenia també actes populars, entre altres, i que a poquet a poquet costava més aquest sacrifici. El 95 es fa l'últim any, es deixa, i a partir d'ahí s'aparca. Està en l'actualitat, que evidentment anem recuperant la seva totalitat. És cert que la novena
El que és la novena no ha desaparegut, és l'únic que s'ha entès al llarg d'aquests últims anys, excepte alguns entrebans, com la pandèmia, etcètera, que ens va trastocar a tots. La novena era l'únic record, podíem dir, obrir present, però fins i tot havia plegat ja l'extrem de que ni la imatge baixava del seu camerí, ni res d'això, ni es passava del tal major, i ara, si Déu vol, per primer any ja serà tot complet.
Cal dir que aquesta novena és des del 29 de novembre fins a este diumenge 7 de desembre. Chimo, quin serà el recorregut de la processó del dilluns?
Sempre m'ho passa igual, que quan intentes preguntar-hi sent un muntó d'opinions i de veus i de pacací i de pacallà. El recorregut de la processó jo crec que l'han fet un recorregut totalment històric i devocional a lo que és la vila d'Hondara i entorn a la Puríssima. És un recorregut matemàtic, ho veurem claríssim, perquè mireu, i xinem del temple parroquial, que és on està la imatge, i xinem cap amunt, cap a la plaça Major,
per a viure el moment més emotiu, que serà la baixada de la Puríssima. Sabeu que tenim un carrer que es diu baixada de la Puríssima, que és el que va des de la plaça del Major a la plaça del Convent, i que, evidentment, si es diu baixada de la Puríssima és per això. Per tant, la Puríssima baixarà per la baixada de la Puríssima. La segona parada obligatòria que ha de fer precis precis és en sa casa.
Vull dir, en la seva iglesia, el convent de la puríssima concepció de Nostra Senyora. Així és així com es titula en l'acte fundacional dels franciscans mínims de l'any 1611. Concepció immaculada de Nostra Senyora. Per tant, si estem parlant de l'any 1611, estem parlant que és la devoció mariana més antiga de la vila d'Ondara.
Estem parlant quasi de cent anys, perquè és realment quan la marquesa de Guadalest és soterra en la primera capella de la Marelló de la Soledat, menys de cent anys, evidentment, en què diferència la devoció de la Soledat a la Puríssima. Però la Puríssima és la primera, la primera devoció mariana que naix a la vila d'Ondara, 1611. Per tant, la Puríssima, evidentment, tindrem el convent amb les portes obertes, amb totes les urgències, la Puríssima girarà i pararà davant de sa casa.
I ara parlem d'essa casa. Vull dir, el recorregut continuarà per la font de la carxofa i ens endissarà paca dins, justament perquè els carrers de memòria no els porten. Carrer Carlos Arnitxes. Exacte, exacte. Per entrar pel carrer Serra. Entrarà pel carrer Serra i passarà per davant de la residència de la Mareu de la Soledat, perquè sabeu que jo ho tinc claríssim, que tots els actes de la parròquia han de passar pel cor del poble, que és per la residència dels nostres majors.
A més, aquesta vegada, si estem un poquet mentalitzant-nos i muntant el pla en el nostre cap, també el muntarem en el cor. D'ahir muntaríem al carrer Major, que sempre és parada obligatòria en totes les processons, carrer Roser i de nou a l'Iglésia. Quin objectiu t'estic recorregut? Si s'ha donat compte i l'hem dibuixat un poquet en el cabet i també en el cor sentimentalment, és que recorrerà tot el que era el solar espanyol.
de l'antic convent dels franciscans mínims. Els horts, les instal·lacions, etcètera, que és sa casa realment. Per tant, baixarà per la Puríssima, entrarà i pegarà la volta al rededor de sa casa i tornarà a l'església. Això és el recorregut històric que un poquet han dissenyat entorn a aquesta pressió. I a més, també,
L'objectiu, perquè sempre tenim que totes les processons tiren per aquest costat del poble, pel carrer Sol, pel carrer Llibertat, pel carrer Sant Josep del Corpus, en aquest cas, també anem a tindre alguna processó que tiren per l'altre costat. Vull dir que poden tirar ara aixina. Això és l'objectiu, un poc, les bases que s'han basat per recuperar aquest recorregut. Recordem que aquesta processó començarà a les 6 i mitja de la vesprada, este dilluns 8 de desembre.
Chimo, quan es realitzaven aquestes processons de la Puríssima, apareixien les figures de les filles de Maria. ¿Esta figura es recupera? La figura de les filles de Maria existeix i existirà sempre. El que passa és que jo sempre ho he dit, hem d'adaptar-nos a la realitat vigent de la fe d'avui en dia.
crec que si anem pel carrer entorn a la mareu de la soledat i preguntem a qualsevol fill o filla d'ondara si reconeix a la mareu de la soledat com a sa mare, mos dirà que sí.
independentment inclús de la seva pràctica de fer. Això, podem anar per qualsevol carrer, jo, a mi la Mare Déu la soledat, que no me la toquin, primera frase. Segona frase, per la Mare Déu el que faça falta. Per tant, això és un reconeixement de qualsevol persona, sigui a la edat i la condició que sigui, en torn com a fill de Maria.
Per tant, jo crec que avui l'Església ha enfocat aquest paper a tota persona que tinga una especial devoció i afecte a la Mare de Déu com a abogada e intercessora davant de Jesús. Perquè recordem, i això la Iglesia ho ha pronunciat fa en qüestió d'un mes, que l'únic que salva és Crist. Per tant, Maria és camí d'intercessió. Doncs tota aquella persona que intercedís per Maria ja és fi de Maria.
I jo crec que en aquest cas, entorn a la nostra mare de la soledat, som tots. I si la puríssima, evidentment, Mare de Déu només n'hi ha una, jo diria, un exemple molt bonic és com si la Mare de Déu, que és una persona única, és mare, cada vegada tinguera un ropero, anem a adicionar, i cada vegada es vistera d'un trage.
Ara és vestit de puríssima, ara és vestit de dolorosa, ara és vestit de soledat, no? I va tocant tots els pilars fonamentals de la nostra vida, tots els moments, totes les circumstàncies, totes les característiques. Per tant, aquella festa de Maria que es limitava, eren festes, mira, Toni, vull dir, en tots els pobles estan. Eren festes entendibles perquè eren festes per potenciar la pastoral de joves.
Estàvem parlant de festes de quintos. I per tant, tots sabíem que en l'època els homes per un costat i les dones per l'altre. De fet, altres religions ho mantenen així. Fins i tot els musulmans o la religió judia separa el culte dels homes de les dones.
Nosaltres ho hem integrat tot al 100% i, per tant, en tots els pobles existia la festa dels quintos i la festa de les quintes. La festa dels xics, la festa de les xiques. De fet, els meus primers destinos pastorals, que eren per la serraitana, vull dir, encara jo he pogut disfrutar i gaudir de les festes, per exemple, de Benifallim, en què estava la festa per als xics i la festa per als xiques, no? La festa del Pilar i la festa del Sagrari, no?
això existia realment ho venim arrastrant-ho i les filles de Maria era la festa de les xiques la curiositat era que ells organitzaven la festa les quintes de l'any organitzaven la festa i després per altra banda els xics portaven la imatge i s'enfoqués com s'aparca i com es deixa allà pel 1995 i realment es torna a recuperar de nou donar-li aquest vincle podíem dir devocional i afectiu a tota persona que evidentment deixa devoció en torn a la Mare de Déu
Les filles de Maria es funden en l'any 1877, o sigui que no és una qüestió de l'altre dia. El pàrroco que hi havia en aquella època, Don Salvador Verdú, per organitzar les festes, i trobar la processó en imatge, la imatge que van comprar aquell dia, diu que forma una societat de mujeres llamades Hijas de Maria.
Y por suscripción entran estas y otros donativos han traído una bella imagen de la purísima concepción que entró en esta vila el 7 de diciembre festejándola al siguiente día de un modo brillantísimo. Y además de campanas, música, arcos y demás, ha agradado sobremanera la magnífica iluminación a la veneciana. El pueblo estaba tot decorat en la seva ocasió. En 1877 es una de les documentacions que han trobat recentment
És l'any que es compra una de les últimes imatges de la Puríssima i realment s'utilitza per a la processó. Vull dir, segur, segur, teníem processó des de l'any 1877. I si parlem segur, segur, segur, segur, ja, vull dir, si tenim realment que el convent, la Iglesia es diu, de la Puríssima Concepció de Nostra Senyora, hasta la Guerra Civil, la imatge que presidís l'altar major és la Puríssima.
Per tant, igual que nosaltres, encara que la nostra titular és Sant Anna, tots els anys fem i se cita memorial a la que és la titular de la parròquia, els franciscans mínims, i fins i tot després que el convent fora desamortitzat, no oblidaria la seva devoció a la puríssima.
Per tant vull dir, festes a la Puríssima han hagut des de 1611 segur. Que aquestes festes al llarg dels anys s'han fet en novenes, han hagut més processons, en aquest cas com us ha contat en 1877, bé, però la festa a la Puríssima des de 1611, que és la titular de l'Església, seria festejada seguríssim.
Per exemple, la novena, la primera documentació que tenim de la novena que anem celebrant, data de l'any 1908, quan és documental la realització d'una novena preparatòria en sonor. Diu, donde además de los tirios, había una gran profusión de luces eléctricas, y entre otros adornos representaban las dos letras A y M, estado colocados a cada lado de la purísima. Si parlem de 1908, estem parlant de la recent arribada de la llum eléctrica a la vila d'Hondara, vull dir...
La llum elèctrica plega les nostres terres a finals de 1800, molt apurar, però sobretot principis i entrats de 1900, o sigui, que ja decorar en il·luminació el que és l'altar i la imatge de la Puríssima ja era tot un luxe. Fins i tot en l'any 1910, en la parròquia, les primeres comunions les realitza dintre de les festes de la Puríssima.
i es trasladen des del convent hasta la iglesia parroquial, que és el que fem ara també en els tons de comunió. Vull dir, el que han recuperat ara de les comunions és una cosa que també es feia en la nostra parroquia. Recibir els xiquets en el convent on està la Mare de Déu i després pujar cap a l'església. Però això és un poquet de les pincellades perquè la gent pugui comprovar in situ que realment la devoció a la Puríssima és més important del que pareix i no deuria haver-se deixat mai a recordar d'un costat. És l'origen de la nostra fe mariana, del nostre poble d'Ondara.
Ximo, per tant, tots i totes som fills i filles de Maria. Eixa integració que tu estaves comentant es veurà reflectida en la processó, en la processó d'este dilluns? Doncs mireu, jo crec que jo especialment estic totalment emocionat que dins de tots els saraus que m'han pres al llarg d'aquestes anys, per a mi serà un dels més emotius, no?
Per què? Perquè realment el primer que ens vam plantejar, clar, antes una festa es plantejava per disposició econòmica. Així n'he de clar. I tot era el treball per als diners. Avui també és un tret d'eixida. Perquè jo sempre que m'assenten una comissió nova del Crist o de la Soledat, el primer que es preocupa tot és els diners. I jo us dic, és l'últim que vos he de preocupar. I gràcies a Déu, aixina ho pensem fins i tot, ha estat des de l'Ajuntament, des de la parròquia, diem que per atraure la Mare de Déu només falta voluntat, fe i ganes.
I així n'ha sigut, vull dir, les festes de la puríssima és cert que tindran la seva despesa econòmica, però és una despesa econòmica insignificant al sentit espiritual que té que tindre arreu del poble. I això és el que han pogut aconseguir, el que es veurà, si no passa res reflectit el pròxim dilluns. Hem tingut la sort, i el regal, que això no ho tenen tots els pobles, que darrere aquest poble té una gran puntualitat de la gent jove.
Digueu bé que dins l'àmbit de les cofradies, dels juniors i de la mateixa parròquia estan allà per a què el faci falta.
Simplement t'has pegat un xiulit i allà estan. I, gràcies a Déu, són tant homes com dones. I això és el regal que anem a tindre en guany. Hi ha uns 20 voluntaris joves que ho han estat preparant per portar-te en muscles la puríssima. Una imatge que, fins i tot, un dels objectius que no hi hagi de tampar la processó era també el seu pes. És una imatge gran, detallada de madera macisa. Les següents andes també són consistents, són voluminoses...
i de fet, això, refilar un poc, la porta en 8 portadors, i després, claro, ja a l'estar 30 anys en Oblit, ja havia portat un deteriorament considerat. Mireu, ha sigut una festa feta en tot el cor, perquè fins i tot s'han restaurat les altres al 100%, un treball que per això han tastat al llarg de dos anys, sobretot especialment en els últims mesos pegant-li, en guany està fent les barres, els farols, l'Ofeber Vicent David ha fet tot el que és la farolà, s'ha fet la instal·lació elèctrica nova...
S'ha reforçat tota l'anda, i el que és la qüestió també de la imatge, s'han fet estes tornillos nous per a la processó, etc. S'ha fet un treball preparatori que no és que la processó ha nascut de nit al matí. Fins i tot hem anat per fases, per etapes, fins que no estava la imatge en condicions, no l'han pogut atraure. I això és el que ha passat, però ha sigut tot des del poble.
Fet amb tot el cariño i l'estima de gent del poble i per el poble, no? Vull dir, els resultats són magnífics. En estos dits de la novena, uno pot aproximar-se a l'Església, a veure la Puríssima damunt les Andes i a veure realment tot el resultat, tant de la imatge com de les següents Andes. I, per tant, el dilluns podrem veure homes i dones portant la imatge de la Puríssima Muscles i joves. Jo crec que això hauria de sentir-nos totalment orgullosos i satisfeits
que són ells els que van aportar l'origen de la devoció mariana a Ondara. Estem amb Ximo Silvestre, rector d'Ondara. Ell ha vingut als estudis de Ràdio La Veu d'Ondara per a parlar sobre la celebració del Dia de la Puríssima que serà este dilluns 8 de desembre. A les 12 del migdia, missa major i a les 6 i mitja de la vesprada, processó.
Ximo, hem parlat sobre la processó, sobre el fet que 30 anys després, Ondara recupera aquesta processó per al Dia de la Puríssima, has parlat del recorregut, has parlat del significat dels fills i filles de Maria, has parlat d'aquesta integració que tindrà la processó. I, Ximo, quan la gent ha sabut que es recupera aquesta processó al poble, en general, quina ha sigut la reacció de les persones amb les quals has pogut parlar?
He vist moltes persones, no quatre, moltes persones, en la llagrimeta als ulls d'emoció. Perquè sempre ha format part del bon record i viure de la fe d'ondara. Independentment, vull dir, qui ha sigut o no ha sigut filla de Maria o... Perquè, mireu, jo crec que ara, igual que fa 30 anys, es participa d'una manera o d'una altra. Vull dir, sabeu que darrere hi ha tot un treball. Vull dir, tindrem a la Unió Musical d'ondara.
tindrem tot el dispositiu de policia local desplegat per poder fer el possible tot això, el mateix ajuntament la mateixa parròquia sempre hi ha un record entranyable ha estat fins i tot, m'he estat en aquest últim any buscant fotos de filles de Maria recordant, encara no he pogut trobar una foto de la Mare de Déu en la processó, la Mare de Déu les filles de Maria en tinc un montó però la Mare de Déu per exemple, m'he estat tot un treball d'integració i
I tot això de adaptació, lògic i important, per poder veure realment en què consistia aquesta festa i com es vivia el nostre poble d'Hondara. Per tant, jo crec que això marcarà tot el record d'això, vull dir, és una festa en què tots participem i tots vivim.
Ximo, a nivell personal, què suposa per a tu que recupera aquesta processó al nostre poble? Com a Ximo Silvestre. Jo, avui hi ha una preocupació molt, molt important a nivell de l'Església i a nivell personal de com poder tindre la porta de casa oberta
i que la gent pugui entrar i estar en sa casa. Vull dir, com evangelitzar, anem a dir-ho, en un concepte cristià, en un concepte textual. De fet, s'estan intentant, per tots els aspectes, en la nostra diòcesis anem a tindre un pla de renovació pastoral important en els últims anys, que han capçalat ara la nostra activitat de Don Enrique, començar ara, aquest pla pastoral. Sempre intentem buscar noves iniciatives, noves alternatives, utilitzant les noves tecnologies, utilitzant de...
Doncs no sé com dir-vos-ho, però algunes vegades no fa falta buscar nous mètodes per poder buscar aixa gent, sinó en el mètode adaptat de tota la vida, podem despertar més sentiment i més emoció i més ànimes, anem a dir-ho clar, que fins i tot inventar-nos qualsevol nom o qualsevol persona o qualsevol altra.
De fet, si vos dic la impressió, tant com a persona, com a fill del poble, m'ha sentit més ple i més recuperat en aquesta festa de la Puríssima que qualsevol altres iniciatives que han pogut intentar per poder atraure la gent i no han resultat tan satisfactòries com aquesta.
Vull dir, què han fet? Enforgat, en el bon sentit de la paraula, el cor del nostre poble per poder tornar a despertar aquest amor i aquesta estima que pareix que estava dormint. I aquesta és la sensació que a mi em dona per a aquestes festes de la Puríssima. Que un d'ara desperta d'aquesta fe de devoció mariana i sobretot és contagiar dels nostres joves de cor i de sentiment per poder viure aquests dies que estem vivint.
Ja per últim, Chimo, des que estàs com a rector d'Ondara has posat en marxa moltíssimes iniciatives, has recuperat coses en el poble. Per què? Per què ho has fet? Per què ho fas?
A veure, la pregunta jo crec que és més fàcil, no? Vull dir, uno té una missió, no? I, permeti-me que ho digui així, sé que la gent pel carrer em pot veure d'una altra manera, però jo no tinc que demostrar res. Simplement mostre cada dia que a mi la meva estima és el lloc on estic. Vull dir, sóc un apassionant de la fe, de la cultura, de la nostra història, i per tant, per a mi això és l'important.
I no tinc altra feina, no tinc altra missió en este món que mostrar la història viva, actual i present d'un poble que creix i camina junt. Per a mi això són els valors principals. I per tant, vull dir, fins i tot la gent que coneix bé ho sap.
que de fet, moltes nits quan acabo de sopar, el primer que faig és assentar-me davant dels llibres, però no en llibres de, podríem dir, simplement de teologia, no, llibres d'ondara, persones, i començar a treure testimonis i fets per poder tornar a recuperar, adaptat al nostre temps d'avui,
evidentment, perquè vull dir, i això no és la primera volta que passa, vull dir, ni és una processó igual en el 2025, ni ho ha sigut en 1960, ni ho ha sigut en 1905, ni ho ha sigut en mil... De fet, les dates que estaves este matí o esta vesprada han pogut comentar, són dates distintes, i ni aquestes dates distintes s'organitzava les fes de la puríssima des d'una manera. Vull dir, així n'ha de clar, no? Mireu si era important, fins i tot, la devoció a la puríssima, que...
ben entrat ja el segle XX ben aplegat ja quasi als anys 50 la Mare Déu de la Soledad no és qui presidia el convent
ho ha presidit abans de la Guerra Civil la Puríssima i després de la Guerra Civil no ho va fer la Mareu de la Soledad, va fer la Mareu de Fàtima. Per exemple, una de les devocions marianes més importants també als principis del segle XX. Per tant, que la devoció de la Mareu de la Soledad, que ja era forta entonces, ocupe el lloc central d'aquesta església, que ara ja va dedicar el seu nom, vull dir, això és un fet nou. Per tant, jo crec que és important que...
busquem els nostres orígens perquè com diu un famós cant d'autor València qui perd els orígens perd l'identitat jo què sé, jo crec que tots aquests elements es porta sempre al cor i això és important, portar-los al cor poder despertar realment és com us ha compartit la sensació que tinc de la puríssima
Mireu la novena. La novena, per exemple, està cantada pel cor barroquial. Vull dir, no és un cor de professionals. Vull dir, encara que tinguem una directora Vicenta que sap de música i entén de música, tinguem un organista lona que... Però el cor és la gent del poble, del nostre dia a dia.
i estan fets d'una novena de deu, una novena que fins i tot dura 15 minuts, vull dir, cantem les pureses a Maria, cantem realment un fragment de la Sabatina, vull dir, cantem els gojos, vull dir, però si uno ve, participa i comprova realment de què està fet, està fet del que cada u té, vull dir, Pere Joan està cantant com a solista, vull dir, el cor l'acompanya, vull dir...
Això no té preu, perquè damunt com es fa totalment de cor, jo, ho dic de veritat personalment, quan el divendres passat van baixar la puríssima del camarí i es va provar per primera vegada la imatge damunt les Andes dins l'església, ja completen imatge i tot, i vaig veure als joves el jazz d'alçar-la, el jazz de poder pegar els primers passos, fins i tot havien ficat en el mòbil la música, i veure això...
Realment era, podríem dir, el resultat d'un fuit tremendo, no? Si això ja prometia, jo què sé, que serà el Dios, no? Eixa emoció grandíssima, no? Però això estic insistint molt i animant molt de la gent que almenys vinga a veure-la i a participar, no? Una de les invitacions que han fet, vull dir, també deia que se s'ha acorrit a moltes de les filles de Maria és...
Molta gent m'ha vingut pel carrer i m'imaginau-vos l'emoció que n'hi ha d'esta processó. Diuen, escolta, senyor Retor, jo encara tinc una medalla quan vaig ser filla de Maria de la Puríssima. Dic, puguis ir en ella? Dic, home, clar. Dic, home, clar. Entonces ha invitat també a tota la gent del poble que vulgui participar en la processó, perquè sabeu que les processons sempre són, si no són participatives, no són processons.
Vull dir, ixa vesprada farem com fem el Crist i com fem la soledat, vull dir, la parròquia oferirà ciris per poder-hi ser la professora i participar tots els que vulgueu, i el que és en el ciri, si ha sigut filla de Maria i porta la medalla, per què no? Això és un testimoni grandíssim de fe i d'amor. I fins i tot ho ha dit, ai, doncs jo tinc la medalla de ma mare, doncs porto la medalla de ta mare.
Matem dues parts d'un tir, com diu l'expressió, no? Record, tens el record, i el testimoni viu de ta mare, i tu portes el nom de ta mare en el teu cor, acompanyada de la mare puríssima. Què més podem demanar, no? Imagineu-se el que es pot despertar el dilluns, si realment, on ara diu allà vaig, que és el que realment fa, no? Allà diu, pot ser una presó més que emotiva.
Ximo Silvestre, rector d'Ondara, moltíssimes gràcies per haver estat en directe al programa Taula de Convidats. Esperem i desitgem que aquesta processó del dilluns 8 de desembre, a partir de les sis i mitja de la vesprada, siga molt participativa. Esperem i ho desitgem. Jo crec que sí, hem aprofitat perquè està imaginat i ho fem o no ho fem, i enguany com estem en l'any jubilar, queda poquet per concloure aquest any jubilar, que es conclou el dia de Nadal, tenim dos efemèries importants per poder recuperar la processó, que és l'any jubilar
I, evidentment, que feia 30 anys justets que la imatge no eixia. Crec que és un millor record viu i present per poder dir, anem a tirar-ho endavant. I així va ser, ho han pensat i fet, perquè ja s'ho van prometre, de fet, ja s'ho van prometre l'any passat, que si no passava res, l'any que ve la imatge eixia en processó, i sobretot els portadors que van dir, anem a tirar-ho endavant, i més també tot el treball que hi ha darrere per ajudar la restauració de les Andes, la mateixa parròquia, que ho ha tirat tot endavant, i ahir estem.
Ximo Silvestre, rector d'Ondara, moltes gràcies per tot i fins prompte. Fins prompte, gràcies a vosaltres sempre. Nosaltres continuem en el programa Taula de Convidats, enllaçarem tres cançons, escoltarem el grup M People i la cançó Open Your Heart, després escoltarem a Cut and Move i el tema Give It Up, i després escoltarem a Robbie Williams i Rock DJ.
Don't waste my time, girl We're back too far You must decide
We've come too far. It makes no sense now. When we're aboard.
Baby, give it up, give it up, baby, give it up
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pimpin' ain't easy Most of them fleece me every night Pimpin' ain't easy But if you're selling it
Fins demà!
Fins demà!
És la 1 i 46 minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats. Fa uns minuts hem estat amb Ximo Silvestre, rector d'Hondara. Ell ha vingut als estudis de Ràdio La Veu d'Hondara per a parlar sobre els actes del Dia de la Puríssima. A les 12 del migdia hi haurà missa major i a les 6 i mitja de la vesprada, processó. Tot això serà el dilluns 8 de desembre.
Arribem a la fi del programa d'avui de taula de convidats. Esperem i desigem que passeu un gran cap de setmana llarg. Nosaltres tornarem en directe ja el dimarts 9 de desembre a partir de les 8 del matí amb el programa Bon Dia Ondara. Sintonizes Ràdio La Veu d'Ondara, la teua ràdio.
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'ondara. Antoni Marí. I'm here to do, ladies, is hypnotize. Singing on and on and on and on and on. The beat don't stop.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Estàs escoltant Ràdio La Veu d'Andara des de sempre i per molts més anys.
Los bares, los cruces, la boca agridulce, las noches sin sueño, la chica sin dueño, la peste narcótica de la gasolina, los años sesenta, las anfetaminas.
La luz del verano, los bolos lejanos, los coches veloces, los años feroces, la línea continua que parte el camino, la radio que toca es el luz, hace señor, toca ser su calor.
Sentir que la sangre se te acelera
O morrer la cuneta de estrellas fugaces, flores de desguace. Todo por la gloria que da el escenario. Todo por la patria de vivir sin horarios. Volver tu careto en las carteleras. Que susurren tu nombre las camareras.
Por ver tus sedes en las gasolineras Cuentan historias de la carretera Eh, eh, eh
Los cantos rodados, los acantilados, los campos minados, los besos robados. Las hadas pintadas de la madrugada
Es curva cerrada, es la luz encrucijada
You gave me such a bad time Tried to hurt me But now I know