Amiga mía, lo sé, solo vives por él, que lo sabe tan bien, pero no te ve como yo suplicarle a mi boca que diga que me ha confesado entre copas, que es con tu piel con quien sueña de noche y que enloquece con cada botón que
Esa noche es pensando en sus manos Él no te ha visto temblar esperando Una palabra, algún gesto, un abrazo Él no te ve como yo suspirando Con los ojitos abiertos de par en par Escuchar de nombrarle Ay amiga mía lo sé y él también
Aunque a mí no sé decir ni qué hacer para ver tu feliz, ojalá pudiera mandar en el alma. La libertad que es lo que hay no hace falta, pillarte los bolsillos de guerras ganadas, de sueños e ilusiones renovadas. Yo quiero regalarte una poesía, tú piensas que estoy dando las noticias.
Escuchando mi canción de pronto entiendes que lo que nunca quise fue contar tu historia o que pudieras resultar como jovedora. Quiero perdonar mi vida mía, por eso te dije que a mi sabiduría. Esta es mi manera de decir las cosas, no es que sea mi trabajo, es que es mi idioma.
Amiga mía, solo pretendo que cuentes conmigo. Amiga mía, podré ser uno de estos días. Al fin aprendo a hablar sin tener que dar tantos rodeos que toda esta historia me importa porque eres mi amiga.
Bona nit, no sé, solo vives por él que lo sabe también, pero él no te dé como yo suplicarle a mi boca que diga que me ha confesado entre copas, que es por tu piel con quien sueña de noche.
Y a mí no sé qué decir ni qué hacer para verte feliz, ojalá pudiera mandar en el alma. Y la libertad es lo que a mí hace falta, quedarte los bolsillos de guerras ganadas, de sueños e ilusiones renovadas. Yo quiero regalarte una poesía, tú piensas que estoy dando las noticias.
Música Música
Bona nit.
No entiende por qué has salido a la calle tan fresco y dime por qué te has tirado tres horas en el espejo pa' ponerte guapo pa' ligar para ir a la calle y no piensas que soy... Tabla de convidats. Per què tots són protagonistes? A la radio la veu d'ondara. Antoni Marí.
Salutacions, bona vesprada. És la una i sis minuts de la vesprada. Estem en directe a Ràdio La Veu d'Hondara en el 107.4 de la FM. Estàs en el programa Taula de Convidats. El tema d'avui serà la 30a edició del concurs de lactància materna, un concurs que organitza el grup Nodrissa.
Avui estan amb nosaltres Laura Pacheco, presidenta del grup Nodrissa, Mari Carmen Alminyana, vicepresidenta del grup Nodrissa, Julieta Grieco, secretària del grup Nodrissa i In Mamut, membre del grup Nodrissa. Elles han vingut als estudis de Ràdio La Veu d'Ondara per a parlar sobre aquesta 30a edició del concurs de lactància materna. Les inscripcions ja estan obertes fins el 31 de març.
Saludem a les nostres protagonistes d'avui, saludem en primer lloc Laura Pacheco, presidenta del grup Nodrissa. Laura Pacheco, bona vesprada, com estàs? Hola, bona vesprada, molt bé, moltes gràcies per acollir-nos, com sempre. Gràcies a tu per estar així i en primer lloc els millors desitjos per al 2026. Gràcies.
Al seu costat està Mari Carmen Alminyana, ella és d'Hondara i és la vicepresidenta del grup Nodrissa. Mari Carmen Alminyana, bona vesprada, com estàs? Bona vesprada, Toni, molt bé. Gràcies per estar amb nosaltres i el mateix, els millors desitjos per al 2026. Igualment. Saludem Julieta Grieco, secretària del grup Nodrissa. Julieta, bona vesprada, com estàs?
Bona vesprada, Toni, molt bé, gràcies. Gràcies a tu per estar amb nosaltres i també els millors desitjos per al nou any. Igualment. I per últim saludem Inma Mut, que és membre del grup Nodrissa. Inma, bona vesprada, com estàs? Hola, bona vesprada, molt de gust estar així amb vosaltres. Gràcies a tu per estar amb nosaltres i també els millors desitjos per al 2026.
Parlarem sobre aquesta 30 edició del concurs de lactància materna, un concurs que s'ha convertit en tot un èxit durant aquests 30 anys, així a la Marina Alta. Laura, què podem dir de l'edició d'enguany?
Podem dir que és un número redon, la 30 edició, per a nosaltres és un orgull haver arribat fins aquí, imagina't quant de temps ha passat des de l'altre segle, des de 1997 fins al 2026. Per altra banda, i molt important, volíem que tothom sabera que és l'última edició que anem a fer. Per quin motiu o per quins motius?
Bueno, 30 és un número molt redon i jo crec que tots els objectius que teníem estan complits fins a un punt. Queden moltes coses per a fer en quant a la visibilització de la lactància. Els meus companys tenen alguna cosa que dir...
però queden moltes coses que fer però hem aconseguit que les mares cisquen de casa per a donar pit en les primeres edicions la majoria de les fotos estaven fetes en el sofà del menjador de totes les cases no n'hi havia fotos de fora quan veiem una foto d'una dona embarassada donant pit se'ns feia estrany ara és la cosa més natural del món
Quan veiem una xiqueta o un xiquet prenent pit i amb dents, la qual cosa suposa que tenia més de dos anys o tres o inclús quatre o cinc anys, era una cosa estranyíssima i ara és una cosa que està totalment normalitzada, almenys per a la gent que treballem en la lactància, no per a tota la societat. Per tant, queden moltes coses a fer.
Però, bé, diguem que falta temps per part nostra, falta relevo per agafar i fer tota la tasca que suposa una edició del concurs. Són tres mesos de feina bestial i després encara queda molta feina per adjudicar els premis, per muntar exposicions i tal...
seguirem treballant en aquestes fotografies perquè són més de 20.000 fotografies jo crec que som l'equip o el grup que més fotografies de lactància pot tindre en el món i penso en seguir treballant en elles per a visibilitzar la lactància
És una llàstima, Laura, però com hem vingut a parlar de la 30 edició, m'agradaria, Laura, que ens contaràs què pot fer tota persona que vulgui participar en l'edició d'enguany. Què ha de fer? Quins passos ha de seguir? El primer que recomanem sempre és que llisquen les bases en la web. En la web hi ha un lloc on directament pots entrar en el formulari a escriure les fotografies.
Però ens agradaria que tothom llegira primer les bases i s'assegurara que té totes aquelles condicions necessàries per a presentar una fotografia al concurs. Per exemple, tindre els drets d'autor, que és molt important.
Una mare o una família pot anar a un fotògraf a fer-se unes fotografies, pagar per elles, però això no significa que tingui els drets d'autor. Els drets d'autor els deu de cedir l'autor, el fotògraf que fa la fotografia, i cedir-la a aquesta persona, a aquesta mare, a aquesta família, perquè la pugui presentar a un concurs i perquè pugui fer ús d'ella.
Que sàpiga qualsevol persona que vagi a participar que sàpiga el format en el que ha de presentar la fotografia, que la va inscriure online però que després la ha de enviar en paper fotogràfic en un format de 20x25.
perquè el jurat només veu fotografies físiques. El que va jutjar, diguem que dins de la fotografia n'hi ha diversos aspectes, el fer la foto però després també el fer de revelar-la i el fer de donar-li una qualitat, una llum que pot ser distinta a la que de moment aparega en el format digital.
I això també forma part de l'art de la fotografia. Per tant, les fotografies que el jurat va a valorar són les fotografies en paper. Sempre donem la nostra web, que és www.grumnodrissa.org
per a que allí puguen entrar al formulari, inscriure les fotografies i després enviar-les en paper a l'adreça que figura allí. També poden portar-les a l'hospital, al nostre taller de lactància que fem tots els ditsous en el centre de salut de Joan Fuster, d'Endenia, vull dir, moltes possibilitats.
Molt bé. Estem parlant de la 30 edició del concurs de lactància materna. Acabem de comentar que les inscripcions estan obertes fins el 31 de març. I sobre aquest concurs, Laura, què recomanaries a les persones que vulguin participar? A banda d'enviar la fotografia com cal, recomanes alguna cosa? I sobretot també, el jurat per qui estarà format?
A veure, m'agradaria recomanar entrar a la web de Nodrissa no només per a veure els requisits per a participar, sinó perquè estan exposats els premis de tots els anys d'abans. Aleshores, això també pot donar-nos inspiració.
i també és com una galeria on pots veure els canvis que en aquests 30 anys s'han produït dins de les famílies en la lactància materna, el que estava comentant Laura, que són més prolongades, més a l'exterior, però sobretot com al principi era una cosa més com de famílies, a poc a poc els fotògrafs professionals
van participant més i més i es veu la qualitat de les fotos, així que recomano que es veu una volteta per la galeria de totes les fotos d'aquests 30 anys. Ha parlat Julieta Grieco, que és la secretària. I el jurat per qui estarà format?
El jurat sempre està format, sempre es publica uns dies antes de reunir-se, que quasi sempre és cap a maig. El jurat sempre està format per persones expertes en fotografia, fotògrafs, o persones, no sé, expertes en el disseny fotogràfic...
i periodistes de vegades també per personal sanitari per una persona de grup nodriça i de vegades per una mare perquè volem valorar tot allò que apareix en la fotografia no només la llum l'enquadre característiques més bé de l'art fotogràfic sinó també en quines condicions està feta aquesta fotografia
De manera que en la reunió del jurat sempre el jurat diu que aprèn molt de lactància materna i nosaltres aprenem molt de fotografia i durant aquests anys de fet hem après molt de fotografia. Moltes vegades veiem...
un fotògraf que està mirant una foto i estem nosaltres dient, però què verà ahir? I quan ens ho explica, és clar, vegem el resultat, o per què li agrada més una que una altra, i nosaltres moltes vegades sí que els fem saber que una determinada foto està feta en unes condicions molt especials, com pugui ser un gran prematuro en una unitat neonatal,
no sé, una mare de trigèmins, vull dir, de trillizos, de tres fills, als quals alleta de forma exclusiva durant sis mesos amb pit. Vull dir, són coses molt especials i que també n'hi ha que valorar. Al final, sempre es jutja tot el que apareix en la foto.
La relació de premis es pot consultar també en la pàgina web? Vull dir, més o menys són els mateixos premis que, per exemple, en l'edició anterior? Sí, en Guanyany hi ha un premi més, són de 9 premis, i més o menys són els mateixos ajuntaments que col·laborem des de fa un munt de temps amb nosaltres, alguns quasi que des del principi, la Magma patrocina el primer premi...
i els col·laboradors pràcticament de sempre. L'Ajuntament d'Ondara també col·labora en el concurs, cert?
Molt bé, estem amb Laura Pacheco, Mari Carmen Alminyana, Julieta Grieco i Inma Mut del grup Nodrissa, que és el grup que organitza el concurs de lactància materna que enguany celebra la 30a i última edició. Abans de canviar de tema, perquè voldria aprofitar la vostra presència i també parlar sobre totes les activitats que feu durant l'any,
Qui vulga que conteste, m'agradaria que ens expliqueu com va néixer este concurs, com va néixer i per què va néixer.
El concurs va néixer envoltat en una necessitat del personal sanitari de l'antic Hospital Marina Alta per a formar-se en lactància materna. Volíem aconseguir l'acreditació IAN, que és una acreditació, en principi és d'iniciativa Hospital Amigo de los Niños,
i és una acreditació per als hospitals que reuneixen unes condicions idones per a promocionar i per a que qualsevol mare que entri allà i que vulgui donar pit pugui acabar fent-ho. Teníem que començar a formar-nos i el doctor Paricio, que en aquell moment era el nostre cap de servei i que va ser el que ens va guiar en tot aquest recorregut,
se li va ocurrir que per què no promocionar este producte, entre cometes, de la lactància materna, pues con qualsevol altra cosa se fa, no? I diu, bueno, y si organizamos un concurso fotográfico, pues venga. Total, que pràcticament ens presentaran totes les infermeres, metges i tal, i amigues que teníem...
De l'hospital, crec que van ser 112 concursants, molt poquetes fotos, dos o tres premis, Can Fari Marina Alta va ser dels primers que va patrocinar un premi, i ho prenguerim com una cosa, ho passarem molt bé el dia que donarem els premis, l'Ajuntament d'Edenia es va passejar en el trenet per tota la ciutat...
i pensàvem que anava a ser una cosa puntual i a l'any següent diurem, bueno, pues va, convoquem un altre i així de poquet a poquet ens donàvem compte que la gent no se cansava i que cada vegada participava més gent i diurem, bueno, pues continuem. De fet, en els anys, trobo que va ser 2011-2012,
Participar en 2.000 fotografies. Allò va ser molt difícil donar premis en tantes fotografies. I a partir d'eixi any posarem una clàusula que dia que un concursant només podia presentar 4 fotos.
I que un concursant només podia rebre un premi, perquè n'hi havia gent tan bona, tan bona, tan bona, que pràcticament es podria dur tres o quatre premis dels que es donaven perquè les seues fotos eren totes boníssimes.
Però pensaven que n'hi havia de repartir les coses i diuen que cada concursant només podia obtindre un premi. I fins ara, un hit també important va ser el passar del paper al digital, que la gent poguera participar de forma digital i després encara que enviara la fotografia en paper...
Hem anat progressant amb un programa informàtic que conjuga tot i en el qual podem treballar i que ens ha ajudat molt Pere Redondo, que és la base informàtica nostra, i fins ara. Enhorabona per aquesta iniciativa.
Voldria aprofitar la vostra presència per parlar sobre el grup Nodrissa, perquè també vull que parlen un poc més Mari Carmen Alminyana, Julieta Grieco i també Inmamut, que tinc entès que t'has incorporat no fa massa temps al grup Nodrissa. Per exemple, Mari Carmen, quines altres activitats fa el grup Nodrissa? I abans d'això, què és el grup Nodrissa? Qui sou?
Bé, el grup nodrissa va escomençar, com bé ha dit Laura, per personal sanitari i fa uns anys vam escomençar a formar-nos algunes mares que formaven part del taller com a assessores. Ens ho van oferir i d'ahir hi ha anat creixent. Hi ha hagut gent que s'ha quedat pel camí i no ha continuat i altres assistent, continuant. Jo vaig escomençar, també que va ser pel 2007,
però ja em sent del grup nodriça des que vaig començar a anar amb la meva filla, Júlia, que té 14 anys ara. Sempre m'he sentit ahí prou implicar. Activitats que estem formats, ara també Julieta no ha sigut un mamà del taller en la seva filla, però ha vingut així xafant fort també. Imma és part de l'hospital també, companya de Laura, i estem superencantades de tenir-la en l'equip.
i sempre necessitem gent perquè al final no és només el concurs fotogràfic, són els tallers, és moltes gestions altres que hem d'anar fent i ens faltem mans. Grup Nodrissa som un grup de suport a la lactància materna però a més de la lactància materna també tractem tots els temes relacionats amb la criança. Igual ens reunim tots els dijousos
De 5 a 7, alguns dijousos varia un poc l'horari, però sol ser de 5 a 7 en el Centre de Salut Joan Fuster d'Edenia. I una vegada al mes, des del 2024, abans fa anys, ja eventualment fem alguna xerrada. Però des del 2024, que es van complir 25 anys del taller de lactància, que estem fent xarxes mensuals.
Tots els mesos, entre l'últim dijous i el penúltim dijous del mes, estem oferint una xarxa. Hi ha tant relacionades amb criança com amb l'autocura de la mare.
Estes no triomfen tant, no sabem per què. La gent li interessa més la cura dels fills que la seva pròpia cura, però intentem que siguin temes variats. Treballar alimentació complementària, primers auxilis, el llant del bebè, les rabietes... Ara tenim... La propera que tenim és el 22 de gener i anem a fer ara una sèrie un poc d'adolescents.
Més relacionat amb l'adolescència, perquè moltes mares com jo tenim fills adolescents i hi ha hagut mares que han sigut de la tribu, de la tribu nodrissa, que ara tenen adolescents. I també veiem un tema important a tractar, perquè al final també forma part de la criança, no només els bebès són de la criança. I bueno, doncs ahir estem, a vore'n.
Aixes xerrades, normalment, on les soleu fer? Sí, són en l'Hospital d'Edenia, en el Saló d'Actes. D'acord, per tant, la pròxima serà el 22 de gener, és a dir, el pròxim dijous. Sí, a les 6 de la vespera. Hi ha un telèfon, o sigui, poden entrar al nostre Instagram, i normalment ahir sempre s'anuncia tot, i n'hi ha que apuntar-se, no?, perquè ens ha passat en algunes xarxes que si hauria sigut a Porta Oberta, potser s'hauria desbordat.
N'hi ha vegades que tenen la possibilitat de tenir la sala gran, que té molta capacitat, però altres vegades tenen la sala menuda, que té un aforo limitat. Comentàveu fora de micròfon que, sobretot, també voleu parlar del taller de lactància. Voleu donar-li un impuls a aquest taller que, com bé has comentat, Mari Carmen, realitza tots els dijous de 5 a 7 de la vesprada al centre de salut de Joan Fuster de Denia.
Julieta, què podries dir al respecte d'este taller? Què feu exactament allà? Sí, crec que el adequat seria llamar-los reunions.
Reuniones madre a madre, porque más que un taller donde se enseñe una habilidad, lo que hacemos ahí es compartir experiencias y aprender entre nosotras utilizando el aprendizaje por pares. Donde la relación es horizontal, somos todas iguales entre nosotras, aunque es cierto que las voluntarias que formamos parte del grupo somos variadas y se divide un poco entre educadoras infantiles y sanitarias que trabajan ya sea en pediatría o en maternidad. Pero cuando estamos ahí...
estamos ahí siendo una más o por lo menos lo intentamos hoy por hoy a veces no se ve como un acto productivo el sentarse a conversar pero sí que siempre ha sido una actividad terapéutica algo que nos ayuda entramos cargados y salimos de ahí relajadas tranquilas sintiéndonos más seguras y creo que es súper importante cuando eres madre que estás un poco en una situación solitaria tener con quien compartir y sobre todo escuchar
Ese, ah, a mí también me pasa eso. Hay un gran poder en esa situación, en darse cuenta que eso que te pasa no es una cosa que te pasa a ti porque tú seas mala madre o porque tú te agobies, sino que nos está pasando a todas y que seguramente sea más bien estructural que personal. Así que os invito a que acudáis a las reuniones porque se sale muy a gusto de ahí y además se ríe una mucho y así segregamos oxitocina.
Com a curiositat, Julieta, en aquestes reunions, en aquest taller, creus o creieu que seria important que també anaren els pares? Sí, además ellos están invitados a participar. I van? Sí, sí, suelen ir, sobretot más al principio. A veces a lo mejor más acompañar a las mamás.
y luego las siguientes sesiones vienen y luego a lo mejor ya vienen solo ellas. Sí, així el que passa moltes vegades també és que com van vinguent sense pares, quan ve un pare de vegades se sent un poc solitari, no? Si es creara aquesta dinàmica estaria molt xulo, però al final si eres l'únic és com a, vale, vaig una volta, vaig dos, però la tercera igual, diu, em vaig a pegar una volteta, et deixa així o ja no venen.
En general, quines són les principals inquietuds o preocupacions en aquests tallers, en aquests reunions? Creo que la principal preocupación que tienen casi todas las madres es saber si lo están haciendo bien y si el bebé se está alimentando. Creo que es un miedo que tenemos todas como muy ancestral y es ¿el bebé está comiendo o no está comiendo?
Esa tal vez sea de las primeras preocupaciones. O si hay dolor, molestias, luego por supuesto todo lo emocional. Lo que decía antes, ¿soy yo sola que lo veo así? ¿O esto es lo normal o no es lo normal? No me lo habían contado así. Y luego a partir de ahí pues casi todo lo que tenga que ver un poco con los hitos del desarrollo del bebé, sobre todo el sueño. El sueño nos quita el sueño a casi todas.
I aquí diu que el meu fill o la meva filla dorm tota la nit. A ver los ailos. Sí? Existen, sí. No ha sigut el meu cas. No todo el desarrollo tampoco, porque hay algunos que dicen ¡ay, duerme muy bien! Y digo, pues espérate que tenga cuatro meses.
També voldria que diguera algunes paraules d'Inma Mut, que és membre del grup Neodrissa, i com he comentat abans, Inma, fa poc que t'has incorporat a aquest grup. És així? Per quin motiu? O per quins motius? Sí, a veure, jo me'n recordo un poquet abans de l'estiu que estàvem, Laura i jo formem equip en l'hospital, treballem juntes ja de fa molts anys, i, bueno, no sé per què estàvem esmorzant d'ahir, i per què no te vienes al grup Neodrissa al taller i ho veus i tal, perquè, clar, jo...
Sempre he treballat en la lactància però des de l'hospital, doncs és molt individualitzat. Quan es detecta algun problema o no per ajudar, sempre estic ahí. I jo sempre els he admirat a elles perquè jo sé que fan una feina molt dura també. Estan en els tallers, organitzar-se en les seues famílies, el concurs de fotogràfic...
cada any jo he estat ahir, també he format part de membre de jurat en una ocasió que em va convidar Laura, i entonces he dit, bueno, anem a veure ara tot aquest tema de lactància que a mi m'apassiona des de l'altre costat, i és veritat que me'n recordo que el primer treball que vaig fer en conjunt amb Julieta, ella m'ho va dir, diu, que se ve de manera diferent, i jo, ostres, pues sí, la veritat és que sí, molt bonico, molt bonico, entonces sempre que puc,
quan el turno meu me deixa, perquè clar, nosaltres treiem el turno rodat, doncs estic allà, ahir per exemple vaig estar, i bé, molt bé, molt a gust, la veritat que sí.
Estem amb Laura Pacheco, presidenta del grup Nodrissa, Mari Carmen Alminyana, vicepresidenta del grup Nodrissa, Julieta Grieco, secretària del grup Nodrissa i Inma Mut, membre del grup Nodrissa. Hem començat parlant sobre la 30 edició del concurs de lactància materna i hem acabat parlant sobre les activitats que feu diàriament o setmanalment a través del grup Nodrissa.
Hi ha alguna altra cosa o alguna altra activitat que feu durant l'any i que vos agradaria compartir? Alguna altra cosa durant l'any?
A ver, hay algo que hacemos que es muy importante que se llama lactivismo. ¿Lactivisme? Lactivismo. Entonces, por ejemplo, nos hemos ocupado de juntar firmas para mejorar, hemos estado pidiendo que hagan una unidad de lactancia en el hospital, porque sería genial que las consultas de lactancia se pudieran hacer ahí, que hubiera un equipo de profesionales, que fuera un servicio para todas las familias por igual.
Y también hemos mirado mamás que han tenido bebés prematuros y que han tenido dificultades a la hora de ir, venir del hospital donde ellos estaban destinados. En este sentido también se han hecho comunicaciones, se han hablado con el hospital para decir cómo podemos agilizar estos procesos en adelante. Eso supongo que es una cosa que está transversal.
A lo largo del tiempo vamos haciendo cosas para mejorar la calidad de vida de las madres y los bebés lactantes. Hay cosas que podemos hacer desde una ONG. Hay otras que le toca al gobierno hacer, como ampliar las bajas maternas, que todos los grupos de apoyo, la lactancia materna del país llevamos pidiéndolo desde hace muchísimo tiempo. Que como mínimo sean esos seis meses que la Organización Mundial de la Salud está recomendando que demos de manera exclusiva.
i és un mínim. També està això. A més, també tots els missatges de WhatsApp, de vegades, mares que presten la nostra ajuda desinteressadament, preguntant, potser també enviem una foto o un vídeo a veure com està agarrant-se el xiquet, consultes a les teues companyes, vegeu alguna cosa ahí, i vull dir, a munt o voltes, assessories telefòniques també en fem, que també estem...
nostre que fem super a gust perquè per desgràcia com diu Julieta el taller de lactància o les xerrades o com vulguis dir la reunió de lactància no és un lloc on fer una consulta de lactància perquè si aquest dia acudixen anem a posar inclús poques mares, tres mares si tu poses a fer una consulta de lactància les altres dos mares no estàs atenent-les i en realitat ahir la intenció de les reunions és que siguin
Un moment de tribu, no? Conceanares ha fet un cafè a les teues amigues, però estàs en un espai adaptat per als bebès, per als gatejant, les xiques poden estar per a terra, i estem compartint un moment totes juntes. Que a Cineto, moltes vegades, després extrament, fem moltes consultes de lactància, la veritat. Ja per últim, les mares, les dones, aposten en general per la lactància materna,
Esa es la pregunta. La estadística más reciente que se ha hecho ha mostrado que en los últimos 10 años hemos aumentado a nivel nacional la lactancia materna hasta los 6 meses, porque estas estadísticas siempre se hacen hasta los 6 meses. Entonces creo que hemos llegado al 42% o algo así. Habíamos pasado de un 35% o así a un 42%. Ya nos vamos acercando a la mitad de las madres.
Sí, jo puc apoyar també el que està dient. Estadísticament no ho sé, però treballant tots els dies en maternitat que estic, sí que veiem que la lactància materna cada volta està des de fa ja temps. Antes es veia molta toma de biberó, molta dubte de veure si faig una cosa o l'altra, però no, la lactància materna troba que està en un nivell més alt que les que decidissi prendre biberó.
Recordem, les inscripcions ja estan obertes, estaran obertes fins al 31 de març. És l'última oportunitat perquè tota persona que vulga participar en el concurs de lactància materna ho faça, perquè enguany se celebra la 30a i última edició d'aquest fantàstic concurs.
Tota la informació la podeu trobar al web del grup nodrissa, www.grupnodrissa.org. Això per una banda. D'altra banda, tots els dijous...
hi ha un taller reunió de lactància al centre de salut Joan Fuster de Dènia, tots els dijous de 5 a 7 de la vesprada. A més a més, el grup Nodrissa també organitza mensualment una xerrada. La pròxima serà el dijous 22 de gener, si no he llegit o no he escoltat malament, a l'Hospital de Dènia. A partir de quina hora? A les 6 de la vesprada.
No sé si em deixa alguna cosa. Voleu afegir alguna altra informació? Aquests dies que n'hi ha xerrada no n'hi ha reunió. Però les mares poden acudir abans de la xerrada si necessiten alguna cosa. Estem dispostes sempre a acudir abans perquè com és a les 6 la...
Poden vindre a les 5 o poden vindre a les 5 menys quart. Vull dir, sempre obrim també a que puguin vindre, si volen. Laura, volies dir alguna cosa? Volies afegir alguna cosa? Volia recalcar a totes les mares de la comarca. No precisament han de ser d'edènia perquè ens reunim en el centre de salut d'edènia.
que no és el mateix informar-se per internet, en el mòbil, per buscar webs, no és el mateix que parlar en una altra mare, que que te diga una altra mare t'entén perfectament, sé per el que estàs passant perquè jo ho he passat,
I anem a veure com podem solucionar el problema que tens, el dubte que tens, la teua situació que tens en aquest moment. Allí, com dient, escolta, se riu molt però també se plora. I és a plorar en grup i tocar a una mare quan...
està passant per un mal moment o està passant per dubtes perquè potser el seu entorn no l'acompanya i no és el mateix buscar informació i trobar quatre dades que reunir-te amb altres mares que algunes són més expertes però unes altres són menys expertes però totes ens ajudem i tota mare té en aquest moment
en aquest espai un moment per a parlar d'ella, per a no ser jutjada, per a que ningú la critiqui per les decisions que pugui prendre, però sí que és important que estigui informada i jo crec que això també ha col·laborat en el que cada vegada més mares decidis que en donar pit als seus fills i filles
I és que cada vegada hi ha més informació. I ara ja les mares saben que no per a totes les mares la lactància materna és el millor, però sí per a tots els bebès, per a tots els xiques i xiquetes, és el millor. Per tant, igual que fem moltes vegades coses que no ens va bé, però sabem que per als nostres fills és el millor, moltes mares aposten per la lactància perquè sabem que és el millor que poden donar els seus fills i filles.
Laura Pacheco, presidenta del grup Nodrissa, moltíssimes gràcies per haver estat als estudis de ràdio La Veu d'Hondara. L'enhorabona per tota la feina que feu, l'enhorabona per aquests 30 anys de concurs de lactància materna i encara que ja no es faci el concurs a partir del pròxim any, us espero per a seguir parlant sobre lactància materna. Ja sabeu que teniu les portes obertes de la ràdio per a parlar sobre aquest tema. Laura, moltíssimes gràcies i fins pronti.
Moltíssimes gràcies a la veu d'Ondara per acollir-nos sempre tan bé com ho fa. Gràcies, Toni. Mari Carmen Alminyana, d'Ondara, vicepresidenta del grup Nodrissa, moltíssimes gràcies per haver estat en directe amb nosaltres, també donar-te les gràcies i l'enhorabona per la feina que fas a través del grup Nodrissa i també t'espero per així pròximament.
Gràcies, Toni. Julieta Grieco, secretària del grup Nodrissa, moltes gràcies per haver estat en directe amb nosaltres, donar-te l'enhorabona i les gràcies per la feina que estàs fent i també t'espero per així sempre que vulguis.
Moltes gràcies, així estarem l'any que ve. I ja per últim, Inma Mut, que era la primera vegada que venia a Ràdio La Veu d'Hondara. Jo sempre m'alegro que vinguin cares noves a Ràdio La Veu d'Hondara. Per tant, Inma, moltes gràcies per haver vingut. L'enhorabona per formar part del grup Nodrissa i també l'enhorabona per la feina que estàs fent a l'Hospital d'Edenia. Moltes gràcies i fins pront.
Molt bé, gràcies. Nosaltres continuem en el programa taula de convidats, enllaçarem tres cançons, començarem pel tema Love Shack de B52, seguirem amb Groove is in the Heart de D-Light i després escoltarem Shiny Happy People de Rem.
Love Shock is a little place where we can get together Love Shock, baby Love Shock, baby, Love Shock
It's a little old place where we can get together Love Shack Baby Love Shack Baby Love Shack, that's where it's at Love Shack, that's where it's at Hookin' and a-kissin' Dancin' and a-lovin' Wearin' it for nothin' Cause it's hard as a nothin'
Fins demà!
Fins demà!
Bang, bang, bang, on the door, baby.
We're going to dance. We're going to dance. We're going to dance and have some fun.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Come on, y'all, dude. Y'all are crazy, man.
I'm going to be happy anymore.
Take it Take it There's no time to cry
La cançó Back to Life de Soul to Soul
Esperem i desigem que passeu un gran cap de setmana. Nosaltres tornarem ja el dilluns a partir de les 8 del matí amb el programa Bon Dia Ondara. Sintonitzes Ràdio La Veu d'Ondara, la teua ràdio Back to Life de Soul to Soul.
Taula de convidats. Perquè tots són protagonistes. A la radio la veu d'ondara. Amb Toni Marí.
Bona nit!